····· Les Santes. Festa Major de Mataró ·····

_els textos de Les Santes

els textos institucionals, de felicitació a les figures i de les exposicions de Les Santes

Santes Polifòniques

Joan Antoni Baron i Espinar
Alcalde de Mataró

De Santes –com a concepte global i més enllà de les patrones- només n’hi ha unes, però si em permeto titllar-les de polifòniques és pel fet que es poden viure des de registres, veus i tons molt diferents.

I no em refereixo, és clar, únicament al vessant musical, que donaria per parlar-ne i molt. Sóc dels que considero que l’element central de Les Santes és la Missa de mossèn Blanch, un monument únic que els mataronins i mataronines bastim de forma fugissera cada vint-i-set de juliol. Podríem afegir la nombrosa i diversa oferta musical del programa de festes, els conjunts instrumentals que acompanyen les figures, els concerts al Parc, les havaneres, les sardanes, la música de banda... i afegiu-hi el que calgui.

Em refereixo també al conjunt de la Festa Major, que es pot viure amb intensitats i des de punts de vista ben diferents i no comparables. Ni la quantitat ni el tipus de gent de la Barram tenen res a veure amb l’Escapada a negra nit o el Sarau. Això no vol dir que els públics no siguin complementaris. El que es dóna és una tria personal entre totes les propostes per acabar confegint un programa propi. Per això, una vegada es té a mà aquest programa, tots correm a triar aquells actes que no ens pensem perdre. I aquí cadascú hi posa el seu to personal.

Hi haurà qui no ens perdrem cap dormida dels gegants i d’altres que seran omnipresents a les sardanes o als concerts. Fins i tot hi ha els que saben entrar i sortir de Santa Maria en segons quins moments de l’Ofici –ja sabeu que hi ha a qui agrada el Glòria i d’altres que prefereixen el Kyrie- o els que apareixen a la segona part dels Requisits amb el risc de quedar-se sense Juliana.

Cada acte, però, té la seva litúrgia, el seu sentit, el seu públic i el seu escenari. I quan, com aquest any, s’incorpora un nou acte al programa de Les Santes estarem expectants per veure com s’acaba configurant aquest “No n’hi ha prou” de després dels Requisits. Un nou acte que pinta bé i que pot ser aviat un altre clàssic de Les Santes, aportant una nova sonoritat a la Festa, la dels balls de nit, de l’última nit.

Sigui com sigui, tots i totes trobarem la manera de viure intensament aquests dies de festa popular, omplint carrers i places, ajuntant la nit amb el dia. Cadascú al seu gust, amb veu pròpia, però sabedors de formar part d’una obra polifònica: Les Santes, just quan els mataronins i mataronines fem Festa Major.

Per tot això, amb la rauxa necessària i el seny imprescindible: Glòria a Les Santes.
Bona Festa Major a tothom.

la Festa de tots

Sergi Penedès i Pastor
President
Patronat Municipal de Cultura

Fins ara he viscut la Festa Major de Mataró com un mataroní més. Enguany pràcticament m’estreno de regidor amb l’arribada de Les Santes, i visc amb més intensitat que mai el vessant del meu càrrec més proper al carrer, a la gent.

Seran unes Santes fruit d’un treball de molts mesos. Unes Santes amb nova figura, nou acte, més activitats infantils que mai, més música, més teatre… tot un treball que ara donarà els seus fruits. Us convido que gaudiu de la Festa, mireu-vos bé el programa, segur que us hi veureu en algun lloc: sota l’aigua, en el ball, mirant el cel, amb la canalla, ajupint-vos, cantant, anant a Ofici, corrent, jugant, aplaudint…

Unes Santes heretades. De fet vivim el que hem fet abans, el que d’altres han fet per la Festa, per la ciutat. Figures recuperades des dels segles, una Missa dels nostres besavis, unes Santes resorgides a principis de la democràcia, quan un grup de gent il·lusionada endegà el projecte Les Santes, fem-ne Festa Major…Al llarg d’aquests temps hi ha hagut nous projectes, canvis, innovacions, actes perduts i la reinvenció constant de la tradició.

Tot això és la nostra herència, forma part de nosaltres, i no dubtaré a viure aquestes Santes d’una manera especial, per seguir reinventant, millorant i construint, amb la vostra participació i complicitat, la millor de les festes majors, la de Mataró.

text de la Comissió

Comissió de la Festa Major

• La mà closa d’en Robafaves

El cartell de Les Santes creat per Marc Prat projecta vigor i força. És una imatge potent que presenta credencials pacífiques. Robafaves no empunya el pom autoritari de l’espasa. Subjecta el pergamí manuscrit que explica la llegenda del seu nom, la seva identitat. Tots sabem que el gegant de Mataró només necessita quatre passos de ball per guanyar batalles i agitar l’ànim del poble apinyat a les dormides.

Des de final del segle XVII s’ha establert un bàlsam espiritual, de mútua protecció entre les Santes i la ciutat, però també s’ha anat reforçant aquesta relació totèmica entre els mataronins i els seus gegants. En aquestes últimes dècades, la seducció ha anat a més. Els gegants han entès i s’han lliurat plenament al joc que la gent volia. Tot plegat ha propiciat canvis substancials en el guió de la festa i la participació. Aquest nivell d’exigència, compartit amb la resta de figures, elements i comparses, es demostra en tot el ritual. La dignitat protocol·lària de les relacions de la família Robafaves amb els forasters -Postal de gegants- i els de casa –Gegantada-, les dormides i balls propis, l’alegria esvalotada del desvetllament, la tirallonga de cercaviles, l’anada a Ofici, la desfilada, la Passada, l’Anem a tancar...

En aquesta múltiple combinació faltava un pas més. La carta d’envit del “No n’hi ha prou!”, l’acte que el programa us proposa amb música de cobla perquè tothom qui vulgui, en hora intempestiva, balli i salti amb els Gegants, la Momerota, l’Àliga, el Drac i les Diablesses. No ens hem llançat a programar aquesta mescla explosiva sense haver-hi reflexionat abans. La idea de l’última dormida, sorgida de la base de la colla de la Momerota, la més entremaliada de les figures, té el seu risc, però aquí està la gràcia. Si tot va bé, ningú no dubta que serà el perfecte colofó a la Diada, entesa en sentit ampli, el gruix d’actes que encavalquen el 27, el 28 i la matinada del 29 de juliol.

La separació de la seqüència ritual de Les Santes en quatre punts d’inflexió (portal, crida, diada i epíleg) també està consensuada. És un reflex de la Festa tal com és, amb un començament, un final i dos eixos centrals. Quan arriben Les Santes i la canícula, la Terra sembla donar més voltes sobre el seu eix perquè els dies i les nits s’encavalquen. Els dies de Festa Major no tenen res a veure amb els dies convencionals, els dies rutinaris de 24 hores... Els dies de Les Santes són especials, són diferents, tenen un altre sentit, sense busques als rellotges, com evocava Calleja en el seu cartell de fa uns anys...

Seria funest pensar que el patrimoni de Les Santes és un material de mira’m i no em toquis, com la roba de temporada que es guarda a l’armari, protegida amb una funda perquè no s’empolsi. Les Santes són vives. Neix el dragalió, s’enriqueix el programa amb aportacions musicals de qualitat, els cantaires estrenen nous Goigs...

Les Santes són un signe d’identitat, una adquisició cultural, un patrimoni viu que evoluciona, com l’arbre que va creixent i es va podant, que veu néixer fulles i les perd i té rebrots. La Comissió de la Festa Major i el Patronat Municipal de Cultura, amb la millor bona voluntat, han aconseguit aparcar dubtes i recels per seguir aportant il·lusions i treball perquè Les Santes, que són del poble, facin realment feliços els mataronins.

felicitem a...

algunes figures estan d'aniversari...

• La Momeroteta