Les comparses de Mataró
- La Família Robafaves. Dels Gegants de Mataró en tenim coneixement des del s. XVII. La Família Robafaves està formada per: en Robafaves i la Geganta, la seva filla Toneta i el seu marit, en Maneló. Són uns gegants molt estimats pels mataronins i mataronines. En Robafaves té la seva pròpia llegenda sobre l’origen del seu nom. De les diverses variant triem la història que descriu Joan Amades al seu llibre “Gegants, nans i altres entremesos”: “Una vegada els Gegants de Mataró varen anar a Argentona i quan, ja acabada la festa, tornaven cap a casa, els portadors es varen enamorar d’unes precioses faves que verdejaven en un camp proper a la carretera. No podent resistir la temptació, varen abandonar els ninots enmig del camí i es varen llançar al camp a robar una bona quantitat de faves, que varen amagar sota la panxa del Gegant; feren conxorxa amb el flabioler i li digueren que anirien a mitges, però que no els descobrís. La gran parella en entrar a Mataró, un estol de mainada els va rodejar i amb molta insistència els va demanar que ballessin. Els geganters es resistien, ja que amb la sobrecàrrega que portaven no els venia bé de ballar; mentre ballaven, amb els sotracs les faves varen anar caient per terra. L’admiració i la broma foren grans, i des d’aleshores va quedar el mal nom de Robafaves al pobre Gegant, que no hi tenia cap culpa.”
- Els Nans. Actualment són divuit els capgrossos que deleiten els més petits amb les seves corredisses i balls: el Bufó, el Pagès, la Bruixa, el Macer seriós, el Macer rialler, el Follet, el Pierrot, el Xino, la Mulata, el Comte, el Moro, en Carrau, la Vella Blava, la Vella Verda, en Patufet, en Jonàs, en Mataties i en Biada.
A la Família Robafaves i als Nans els acompanya la música dels flabiolaires. Les figures també tenen uns balls propis: el ball de Grossos (en Robafaves i la Geganta), el ball de Petits (la Toneta i en Maneló), el ball de Quatre (els quatre Gegants alhora) i el ball de Nans.
- L’Àliga. Recuperada l’any 1987, tot i que la figura està documentada des del segle XVII, és la comparsa més solemne i representa al ciutadà en els actes que hi tenen presència els membres del consistori. Els seus moviments i balls són majestusos i elegants. Els músics que l’acompanyen són els ministrils, que toquen fiscorns, tarota, tarota tenor, tiple i tabal.
- El Drac. Aquesta figura està inspirada en el drac que hi ha al casc d’en Robafaves, i aparegué a la ciutat als voltants de Sant Jordi de l’any 1991. Li agrada sortir de nit i compartir els seus balls de focs amb la gent ben a la vora. Pren un protagonisme especial per la diada de Sant Jordi. Recentement, fruit dels seus festejos de festa major n’ha sortit el petit Dragalió.
- El Dragalió. Fill del Drac, és una figura de foc infantil juganera i divertida que aparegué per Les Santes de l’any 2007. El Drac i el Dragalió tenen l’acompanyament musical dels tabalers.
- La Momerota. És la primera figura de foc que recupera la ciutat, l’any 1979. Té un ball propi alegre i vistós, i l’acompanya la música de la gralla i el tabal.
- La Momeroteta. És la filla de la Momerota. Va néixer l’any 1982. També té música de gralles i tabal i ball propis.
- Les Diablesses. És una de les poques colles totalment femenines com a grup de foc partícip de les cercaviles i correfocs de les festivitats. La colla va néixer l’any 1985 i té una música de tabals interpretada pels Tabalers do Maresme, i un ball propi.
