La Cooperació  »  Nit de la solidaritat  »  Jovan Divjak

Jovan Divjak

Associació "L'Educació construeix B-H"

Jovan Divjak, Director Executiu
Sarajevo
 
RESTABLIMENT DE LA PAU DESPRÉS DEL CONFLICTE
 

És evident que l'acord de pau signat a París el desembre de 1995 va posar fi a l'agressió contra Bòsnia i Hercegovina, però l'entrada en vigor d'una Constitució de B-H imposada ha establert una estructura estatal i unes relacions entre els pobles que durant un llarg període, fins i tot dècades, no afavoriran la instauració de relacions de tolerància, confiança i reconciliació.

En què baso aquesta avaluació pessimista-realista de l'estat de B-H?:
La constitució de B-H ha creat un estat que comprèn:

a) dues entitats: la Federació de B-H (51% del territori), on els pobles bosnià i croat representen la majoria, i la República Sèrbia (49% del territori), on el poble serbi és el dominant;
b) deu cantons (dins la Federació de B-H) i
c) el districte de Br ko.

Les entitats, els cantons i el districte de Br ko tenen cadascun d'ells la seva constitució.
També és competència dels cantons la instauració de les forces i cossos de seguretat, la política educativa, la política cultural, la política de l'habitatge, la regulació i la garantia dels serveis públics, la política i la protecció social, les activitats financeres del poder cantonal, entre d'altres. Es pot dir que els cantons són estats dins l'estat.

Nosaltres som testimonis avui de l'existència de tres organismes de radiodifusió pública (PTT), tres operadors telefònics, tres sistemes educatius, tres d'això i tres d'allò que, paral·lelament a aquest sistema polític, econòmic, comercial i d'altres que encara no funcionen correctament, impedeixen la instauració d'una pau estable, és a dir, d'una pau que exclogui els conflictes.
Les conseqüències irreparables de la guerra estan presents a la vida quotidiana.

Durant la guerra de B-H van morir unes 100.000 persones, més del 60% de les quals era d'origen bosnià. Fins i tot es parla, malgrat no s'hagi demostrat, d'una xifra que supera els 200.000 morts, entre els quals hi hauria uns 10.000 nens. Encara hi ha 150.000 ciutadans de B-H de qui no se'n sap res (morts, desapareguts, destí desconegut).

El fet que els màxims responsables del genocidi a B-H —Karadži i Mladi— encara no estiguin a la Haia, malgrat que les ordres d'arrest contra ells van ser dictades el 1996, influeix de manera important en la situació política general.
L'ambient en què es troben els ciutadans de B-H és: ni de guerra, ni de pau!
Els partits nacionalistes que basen la seva acció política i social en el xovinisme dins un moviment neofeixista no tenen la més mínima voluntat de trobar la via de la reconciliació i del perdó de les nacions que ells representen.

Fins i tot es té la sensació que immediatament després de la guerra hi havia molta més voluntat d'instaurar una pau estable en una atmosfera positiva, amb vista a una convivència tolerant dels ciutadans dels pobles bosnià, serbi i croat i de les minories nacionals.
Penso que el camí que ha de permetre superar les situacions de postguerra ha de passar per la veritat, la justícia i la reconciliació. Actualment cadascú des de la seva trinxera "defensa" encara la seva veritat sobre qui va començar la guerra o per què ens hi vam veure abocats i parlem de les responsabilitats de l'altre mentre en construïm sòlidament els fonaments des de la pròpia veritat.
El judici que va tenir lloc a la Haia en relació amb el genocidi de Srebrenica no va suscitar cap catarsi entre la població sèrbia i, d'altra banda, els dirigents nacionalistes bosnians i croats continuen rebutjant qualsevol acusació malgrat s'hagi demostrat que es van cometre crims de guerra des d'un i altre bàndol.
Ni l'oligarquia política ni l'oligarquia religiosa, tan responsables dels enfrontaments durant la guerra, fins i tot avui, en temps de pau, no anuncien cap canvi d'estratègia i de política respecte als altres i aquells que són diferents.

Les grans víctimes i alhora els grans perdedors d'aquesta guerra són els joves, a qui tots repetim per part de tots costats que són el futur de B-H. Malauradament, la majoria d'ells són educats en famílies que viuen en "closes" nacionalistes. Reben una educació d'acord amb programes que practiquen la segregació, l'assimilació, en escoles, sota el mateix sostre, per als alumnes bosnians i croats, la qual cosa en fa subjectes de manipulació política i religiosa.
Fa sis anys vam intentar crear una comissió per a la veritat, la justícia i la reconciliació. Tot plegat es va quedar en l'intent, perquè els posseïdors del poder protegeixen les seves posicions, ja que si reconeguessin la veritat sobre el conflicte se'ls condemnaria per responsabilitat directa o indirecta en el conflicte i les víctimes.

A aquesta situació parcialment caòtica cal afegir, crec, el comportament i les relacions d'alguns membres de la Unió Europea i dels Estats Units, que no mantenen una posició unànime pel que fa a la qüestió del futur de B-H. No són pocs els qui pensen que B-H s'hauria de dividir de manera que la part oriental s'unís a Sèrbia, la part occidental a Croàcia i la part central continués sent propietat dels bosnians! Diuen que si la Iugoslàvia multicultural i multireligiosa no va sobreviure, tampoc no ho farà B-H. És clar que es tracta, però, d'un pla diabòlic que els bosnians en particular no accepten, conscients, d'altra banda, que la seva supervivència, la supervivència de la personalitat i de la identitat bosnianes només és possible amb els serbis i els croats.

Com i què cal esperar?

La pertinença a l'OTAN i l'adhesió a la Unió Europea és l'únic que pot garantir que B-H continuï sent l'estat dels ciutadans i els pobles dins les fronteres històricament i internacionalment reconegudes. És un procés extremadament complex que és difícil de delimitar en el temps. Però la base sobre la qual s'ha de construir aquest enfocament és la Constitució de B-H, que ha de respectar en la seva totalitat els fonaments dels drets humans, tal com regula el tractat constitucional europeu.
Tanmateix, cal dur a terme molts altres canvis, com ara organitzar un sistema educatiu unificat, un espai comercial únic i lliure, una policia única, així com elaborar de 1.000 a 1.500 lleis que han de ser còpies de les lleis europees.

És necessari que els ciutadans, el sector governamental i no governamental siguin educats, informats i instruïts sobre com ser membre de la Unió Europea, quin paper cal donar a aquesta adhesió i quina utilitat en té cada individu.
Només així la reconciliació i el consens a B-H podran sobreviure al conflicte verbal, a la desconfiança, a l'odi en les esferes nacionals i a l'acusació recíproca.

Jo hi crec però no crec que visqui aquests canvis. Ajudaré a què, pas a pas, B-H entri dins l'espai de la unió de països europeus, amb el model de coexistència de la nació bosnio-hercegovina com a unitat en la diferència.

B-H és una societat que ha d'anar superant un llarg procés de confrontació amb el passat, amb l'objectiu d'assegurar-se un futur millor.

Sarajevo – Mataró, maig del 2008.