Notícies  »  Mataró supera per primera vegada els 125.000 habitants

Data publicació: 21/10/2016

Mataró supera per primera vegada els 125.000 habitants

La incidència de la població estrangera segueix marcant la dinàmica demogràfica

Evolució de la població de Mataró 1900-2016

El regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez, ha presentat aquest matí l’Estudi de la Població de Mataró amb data 1 de gener de 2016, que per primera vegada situa la ciutat per sobre del llindar dels 125.000 habitants.
 

Segons les dades del padró continu, a 1 de gener de 2016 hi havia empadronats un total de 125.631 habitants, 697 més que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 0,56% respecte del principi d’any. En els darrers anys, a diferència d’altres ciutats, Mataró ha mantingut un creixement constant de la població, que si bé està allunyat dels registres de principis de la passada dècada (+11.313 habitants en el període 2001-2005), confirmen que els valors negatius de l’any 2013 van ser un fet puntual.


L’any 2015, el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) i el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) pràcticament s’equiparen i representen el 49,58% i 50,42% del saldo total, respectivament. Una situació molt diferent de la registrada en els darrers anys, en què el saldo natural era el motor principal del creixement de la població. Per nacionalitats, el saldo natural és positiu tant per a la població de nacionalitat espanyola (+113 habitants) com per a l’estrangera (+238 habitants), mentre que en el cas del saldo migratori, el de població de nacionalitat espanyola és lleugerament negatiu (-111 habitants) i el de nacionalitat estrangera és clarament positiu amb +468 habitants.

En aquest sentit, la incidència de la població de nacionalitat estrangera –nascuda o no a la ciutat– continua sent un aspecte bàsic per poder entendre la dinàmica demogràfica de la ciutat més enllà dels corrents migratoris. En el darrer any, una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola és el fruit de la consecució de la nacionalitat espanyola per part de persones que tenien abans nacionalitat estrangera (en concret, 291 residents).


En el darrer any, vuit dels onze barris de la ciutat han vist augmentar la seva població. Els que més han crescuts en termes absoluts són l’Eixample (+356), Cerdanyola (+198) i Molins-Torner (+76). Per contra, els barris que registren les disminucions més significatives són Rocafonda (-59), Palau-Escorxador (-26) i Peramàs (-21). En termes relatius, els barris que registren les variacions anuals positives més significatives són Centre (1,45%), Molins-Torner (1,34%) i l’Eixample (1,15%), mentre que les negatives corresponen als barris de Rocafonda (-0,53%), Palau-Escorxador (-0,37%) i Peramàs (-0,27).



Altes i baixes


L’any 2015 s’han registrat 5.630 altes, 162 més que en 2014, fet que suposa una variació relativa del 2,96%. En el període 2011-2015 se n’han registrat 27.867, -1.354 menys que durant el període 2010-2014, amb una variació percentual del -4,63%.


El període 2011-2015 manté la pauta de distribució de la procedència de les altes dels darrers anys però amb valors significativament inferiors a aquells que s’havien registrat en els darrers quinquennis. Així, es manté un mínim guany positiu de les altes procedents d’altres municipis de Catalunya (+3) i de la resta de l’Estat (+17) i continua el descens –si bé amb menor intensitat que en el període 2010-2014– de les altes procedents d’altres països (-514). En termes percentuals, els barris que registren percentatges d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya superiors al 50% són Vista Alegre (58,21%), Centre (55,46%), Cirera (52,22%) i Eixample (50,28%). Els barris que tenen els percentatges més elevats d’altes procedents de la resta de l’Estat són La Llàntia (17,07%), Centre (15,94%) i Pla d’en Boet (15,61%), mentre que els que registren els percentatges més alts d’altres països són Rocafonda (69,38%), Palau-Escorxador (64,97%) i Cerdanyola (60,03%).


El darrer any s’ha registrat un total de 5.273 baixes, 85 menys que l’any 2014, la qual cosa representa una variació en termes relatius del -1,59%. El total de baixes del període 2011-2015 ha estat de 28.428, 953 menys que en el període 2010-2014, fet que suposa una variació relativa del -3,24%.



El saldo migratori del municipi per trams d’edat


El saldo migratori de l’any 2015 –positiu en 357 habitants– sembla consolidar la tendència registrada l’any anterior i tancar el període de saldos migratoris negatius entre els anys 2011 i 2013. El darrer any, els principals saldos negatius es registren en els trams d’edat de 40-44 anys (-55), 0-4 anys (-19) i 5-9 anys (-16), mentre que els més positius es registren entre els de 15-19 anys (81), 25-29 anys (74) i 50-54 i 60-64 anys amb 53, respectivament. En els darrers cinc anys, Mataró registra saldos negatius en els trams d’edat entre els 30 i els 54 anys i en els dels menors de 14 anys. El tram de 35-39 anys és el que registra el saldo més negatiu, amb -342 habitants. Per contra, els saldos positius els obtenen els trams entre els 15 i els 29 anys i entre els majors de 55 anys, essent el tram de 25-29 anys el que registra el saldo més positiu, amb 220 habitants.



Població de nacionalitat estrangera


L’1 de gener de 2016, la població de nacionalitat estrangera suma un total de 19.172 habitants, el 15,26% de la població total. Trencant amb la tònica d’anys anteriors, la població de nacionalitat estrangera augmenta en 122 habitants, fet que representa una variació del 0,64%. La població de la Xina (+223), Senegal (+24) i Paraguai (+16) són les tres nacionalitats que més creixen respecte d’ara fa un any. La població de la Xina ha estat la protagonista dels increments absoluts més elevats dels darrers dos anys fins a arribar als 2.337 habitants. Les disminucions més elevades en termes absoluts corresponen a la població del Marroc (-89), Romania (-14) i Gàmbia (-12). A 1 de gener de 2016, només tres nacionalitats tenen un pes sobre el conjunt de la població de Mataró que supera l’1% del total: el Marroc (6,25%), la Xina (1,86%) i el Senegal (1,15%).


La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (6.797), Rocafonda (3.681) i l’Eixample (2.816). En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (33,46%), Palau-Escorxador (30,86%) i Cerdanyola (22,20%).



Naixements


En el darrer any s’ha registrat un total de 1.271 naixements, 36 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa del -2,75%. Aquesta és la xifra més baixa registrada des de l’any 2003, de manera que el nombre de naixements s’està aproximant a la situació anterior a la darrera onada migratòria de principis de segle. Per al conjunt del període 2011-2015, el total de naixements ha estat de 7.656 nadons, 283 menys que en el període 2010-2014, amb una variació relativa del -3,91%.


La taxa general de fecunditat (TGF) (relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil d’entre 15 i 49 anys) ofereix una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2011-2015 se situa en el 46,84‰, -1,34 punts per mil inferior a la del període de cinc anys anterior. En el període 2011-2015, les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més elevades corresponen a Palau-Escorxador (56,27‰), Rocafonda (55,56‰) i Cirera (53,29‰) mentre que les més baixes són les de Vista Alegre (35,88‰), Centre (38,62‰) i Peramàs (39,31‰). Respecte del període 2010-2014, tots els barris han disminuït la seva TGF, tret de Vista Alegre, Pla d’en Boet i Peramàs, que l’incrementen en 0,20, 0,47 i 0,50 punts per mil, respectivament.


El percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera representa el 20,5%.



Defuncions i edat mitjana


L’any 2015 s’ha registrat un total de 920 defuncions, 13 menys que el 2014, la qual cosa suposa una variació del -1,4%, amb una taxa bruta de mortalitat del 7,44‰. En els darrers cinc anys se n’han registrat 4.580, amb una taxa del 7,34‰, -0,14 punts per mil inferior al període anterior.


La xifra de defuncions s’ajusta als nivells d’envelliment de la població malgrat millori l’esperança de vida. Un envelliment de la població que es pot veure a través de la mitjana d’edat de la població que se situa en 41,26 anys, 0,30 anys més que a 1 de gener de 2015. La mitjana d’edat dels homes se situa en 39,85 anys i la de les dones en 42,66 anys (2,80 anys de diferència entre una i altra). El barri que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (45,56 anys) i el que té la més baixa és Cirera (38,67 anys). Les dones de Peramàs són el grup de persones que registra la mitjana d’edat més elevada (47,72 anys), mentre que la més baixa correspon als homes de Cirera (37,56 anys).


L’any 2016 l’índex d’envelliment de la ciutat (relació entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys) puja i se situa per sobre de la unitat (1,01) –el 100,99 en base 100–, un fet que no es registrava des de l’any 2004. Es posa així fi a l’efecte de contenció que l’arribada de població immigrada d’origen estranger havia tingut sobre el procés d’envelliment. Els barris que registren els índexs d’envelliment més elevats són Peramàs (1,79), Molins-Torner (1,30) i Eixample (1,23). En el darrer any, tots els barris han incrementat aquest índex, tret del barri del Centre. Els dos que han registrat l’increment més elevat han estat Pla d’en Boet i Vista Alegre.



Esperança de vida


L’esperança de vida en néixer del període 2011-2015 és de 82,93 anys per al conjunt de la població, fet que representa un increment de 0,23 anys. Per sexes, la dels homes és de 79,84 anys i la de les dones és de 85,87 anys, amb una variació respecte del període 2010-2014 de +0,28 i +0,17 anys, respectivament. La diferència en l’esperança de vida de tots dos sexes és de 6,03 anys favorable a les dones.



Dimensió de les llars


En el darrer any s’ha mantingut la tendència en la creació de noves llars. Així, l’1 de gener de 2016, el nombre de llars a Mataró és de 47.868, 439 més respecte del total que hi havia al principi de l’any, amb una variació relativa del 0,93%. Es tracta de la variació absoluta i relativa més elevada des de l’any 2011, però lluny dels registres dels anys 2010 i 2011 i, més encara, del període 2001-2006 en què es van registrar increments clarament superiors a les 1.000 llars anuals. L’any 2016, les llars que han augmentat més en termes absoluts han estat les unipersonals (265) i les de dos membres (178); per contra, les llars formades per tres i quatre membres han disminuït lleugerament en 7 i 13, respectivament.


Per grandària, les més nombroses són les de dos membres (13.432 i 28,06%), seguides per les unipersonals (12.199 i 25,48%) i per les de tres membres (10.061 i 21,02%).


A 1 de gener de 2016, la grandària mitjana de les llars és de 2,62 membres, -0,01 membres per sota a l’any passat i -0,04 respecte d’ara fa cinc anys. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Vista Alegre (2,92 membres), seguida per Rocafonda (2,85) i Cerdanyola i Palau-Escorxador amb 2,81 i 2,80, respectivament. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al barri de Centre (2,21 membres).



Mobilitat entre barris


El 2015 s’ha computat un total de 7.958 moviments de canvi de domicili entre barris, xifra inferior en 716 moviments a la registrada l’any 2014. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són Molins-Torner (11,62%), La Llàntia (5,98‰) i Peramàs (5,57‰), mentre que els que presenten un saldo més negatiu són Rocafonda (-7,54‰), Palau-Escorxador (-5,62‰) i Pla d’en Boet (-3,25‰).



Els noms més posats


Els noms més posats als nadons a Mataró durant el 2015 van ser, per a les nenes, Martina, Aina, Júlia, Clàudia, Paula, Lucía, Sara, Maria, Abril i Laia; i per als nens, Martí, Leo, Marc, Eric, Pau, Pol, Adrià, Àlex, Biel i Aleix.

 

Imprimir