»  15/10/2008

15/10/2008

ACTA DEL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MATARÓ

Data: 15 d'octubre de 2008

Hora: 19,00h

Lloc: Sala dels Lleons

Hi assisteixen:

Montserrat López Figueroa Presidenta

Agustí Valdé i Valls Vocal

Josep Xuriach Viladés Vocal

Sergi Bonamusa i Turon Vocal

Agàpit Borràs i Plana Vocal

Ramon Manent i Rodon Vocal

Pere Fradera i Barceló Vocal

Pere Gonzàlez i Coll Vocal

Enric Subiñà i Coll Vocal

Joan Francesc Clariana Roig Vocal

Francesc Masriera Abella Vocal

Rosa Mª Cànovas Goller Vocal

Miquel Canal de Torres Vocal

Carles Marfà i Riera Vocal

Joaquim Garcia i Roselló Arqueòleg assessor

Mariona Gallifa i Rosanas Arquitecta assessora i secretària

Excusen la seva absència:

Sergi Penedès i Pastor Vicepresident

Núria Manté i Bartra Vocal suplent

Ordre del dia

1.- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 17 de setembre de 2008

2.- Despatx oficial

3.- Presentació dels projectes de reurbanització dels carrers St. Agustí, Amàlia, Cristina i St. Bru.

4.- Explicació del Pla Director del jaciment arqueològic de la vil.la romana de Torre Llauder.

5.- Llicències.

6.- Subvencions

7.- Precs i preguntes

Desenvolupament de la reunió i acords

1.- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 17 de setembre de 2008

S'aprova l'acta.

Joan Francesc Clariana demana que a l'acta del 23 de juliol, al punt 6 "Precs i preguntes", es completi es precisi l'explicació del que va dir. Porta per escrit una proposta de redactat i s'acorda incorporar-ho literalment, tot rectificant l'acta del 23 de juliol en aquest sentit.

2.- Despatx oficial

Montse López comunica que d'acord amb el que es va acordar a la passada reunió, s'ha mantingut converses amb membres del Consell per tal de trobar dos representants al Consell de Ciutat, nomenant-se finalment als senyors Enric Subiñà i Toni Floriach.

Montse López reparteix als assistents còpia del programa d'Actuació Municipal per a que un cop aprovat inicialment el Consell del Patrimoni pugui presentar les al.legacions que cregui convenients.

En aquest sentit Enric Subiñà explica que en la reunió del Consell de Ciutat que va tenir lloc el dia 14 ja va presentar una al.legació al PAM en representació del Consell del Patrimoni i en el sentit que es mantingués i, a ser possible, s'augmentés la partida pressupostària de subvencions per a rehabilitar el patrimoni. Enric Subiñà demana que a la propera reunió del Consell s'informi de l'evolució pressupostària de les partides per a restauració de patrimoni dels últims anys.

Agàpit Borràs proposa també que el Consell del Patrimoni presenti una al.legació en el sentit de demanar que pel proper any es redacti una ordenança que reculli, reguli i controli les actuacions que es realitzen a les façanes dels edificis a nivell de tota la ciutat.

Se'n pren nota i es parlarà al proper Consell.

Mariona Gallifa comunica que l'IMAC ha nomenat com a vocal suplent del Museu de Mataró al Consell del Patrimoni la senyora Àngels Soler i Llobet.

3. Presentació dels projectes de reurbanització dels carrers St. Agustí, Amàlia, Cristina i St. Bru.

S'incorpora a la reunió Ferran Aparicio, enginyer del Servei d'Obres.

Mitjançant un plànol de planta, explica el primer projecte: la reurbanització del carrer Amàlia.

S'actua en el clavegueram i la resta d'instal.lacions, grapant les instal.lacions aèries per façana i s'unifica el paviment a un sol nivell amb panot i asfalt.

Mariona Gallifa pregunta amb quin criteri es col.loquen les lluminàries.

Ferran Aparicio diu que es tornen a col.locar on hi havia les anteriors.

Mariona Gallifa demana que quan caiguin a mitja façana es traslladin a la mitgera.

Ferran Aparicio diu que això es fa des de manteniment.

Agàpit Borràs demana que el servei d'obres traslladi aquest requeriment al servei de manteniment i pregunta per què no es soterren les instal.lacions elèctriques.

Ferran Aparicio explica que si es soterressin, l'impacte seria pitjor ja que a cada parcel.la apareixerien muntants vertcals ja que l'entrada existent a les cases està elevada.

Agàpit Borràs fa palès que en reiterades ocasions el Consell s'ha pronunciat en el sentit que no veu bé que es posi la retolació del carrer en el paviment.

Francesc Masriera pregunta que si a l'hora de triar el paviment es te en compte la neteja dels carrers.

Ferran Aparicio li respon que es busca un equilibri entre la qualitat del material, la facilitat de neteja i la seguretat.

Rosa Mª Cànovas explica que a Girona quan en una finca privada s'efectua una rehabilitació important s'obliga a soterrar la instal.lació elèctrica en aquest tram per tal que de mica en mica es pugui anar soterrant tota la instal.lació elèctrica dels carrers. L'enllumenat públic també es soterra quan es reurbanitzen els carrers.

Els membres del Consell expressen la seva opinió que no estaria malament que a Mataró s'apliquessin aquests criteris.

Ramon Manent pregunta que amb quins criteris en alguns carrers es col.loca el nom al paviment i en d'altres no.

Ferran Aparicio diu que en principi es col.loquen les lletres a terra en els carrers entre muralles i de prioritat invertida.

Ramon Manent expressa la seva opinió que seria bo tenir un document on es concretessin i estudiessin aquests temes de forma conjunta.

Montse López diu que es buscarà aclariment d'aquests conceptes i expressa l'opinió que en aquest tema s'ha de tenir en compte el parer de molta gent implicada, també del ciutadà.

Reurbanització carrers St. Bru i Cristina.

Es pavimentarà a un sol nivell amb llamborda i llosa de 40x40. es buscarà el lloc amb més amplitud per poder col.locar els contenidors soterrats.

Mariona Gallifa pregunta quin tipus de llum tenen les lluminàries.

Ferran Aparicio respon que són bombetes de vapor de sodi com a tot Mataró.

Rosa Mª Cànovas explica que a l barri vell de Girona és llum blanca.

Sergi Bonamusa opina que no es pot oblidar que és per un tema de sostenibilitat.

Reurbanització carrer St. Agustí

La reurbanització d'aquest carrer es planteja tenint en compte que comunica la Plaça de santa Anna amb el front de mar.

Es proposa un paviment amb un únic nivell i amb arbres a un costat (arbres tipus llorer). La il.luminació es proposa amb columnes de llum entre els arbres.

Pere Fradera celebra que per fi es proposi un carrer amb urbanització asimètrica.

Miquel Canal pregunta si hi ha un contacte previ amb els veïns per tal que qui necessiti un gual ho digui abans que s'urbanitzi, pregunta també amb quin criteri s'urbanitza també un tram del carrer Ibran i per què no es planteja el mateix ttipus d'urbanització que al carrer Colon.

Montse López explica que sempre hi ha un treball previ amb els veïns i a través del Consell del Pla Integral del Centre.

Ferran Aparició aclareix que es reurbanitza un tram del carrer Ibran perquè des de la vialitat era possible i que es segueixen els mateixos criteris que al carrer St. Agustí per una qüestió de proximitat.

Es dóna per acabat el debat fent constar una consideració majoritària sobre que caldria reconsiderar la col.locació del nom del carrer en el paviment.

4. Explicació del Pla Director del jaciment arqueològic de la vil.la romana de Torre Llauder.

Mitjançant la projecció d'un power point, Joaquim Garcia introdueix l'explicació del Pla Director que ja s'havia portat al Consell del Patrimoni en el seu moment però que degut a uns canvis efectuats es torna a portar abans de procedir a la seva tramitació.

El Pla Director estableix les guies mestres i criteris d'actuació en el BCIN de la vil.la romana de Torre Llauder que des de l'ampliació efectuada el 2002 també afecta l'àmbit de la pollancreda.

Es defineixen 3 fases d'actuació de les que es desprendran projectes concrets:

.- Fase 1: excavacions arqueològiques

.- Fase 2: restauració i consolidació de les restes que es troben en un estat de conservació crític, en situació de perill.

.- Fase 3: museització del jaciment.

Davant de l'estat de degradació en que es troben les restes hi havia dues opcions:

.- tornar a tapar el jaciment amb terres

.- cobrir-lo amb una estructura.

S'ha optat per la segona opció amb un projecte de carpa provisional per cobrir 700 m2 amb pilars situats cada 5 mts que aguanten una coberta tèxtil dura. El projecte es disposarà en un termini de 2 mesos.

Francesc Masriera pregunta des de quan es té coneixement que el jaciment s'està degradant.

Joaquim Garcia respon que des de fa 10-15 anys

Sergi Bonamusa pregunta quin calendari hi ha previst i si hi ha partida pressupostària.

Joaquim Garcia respon que la coberta s'ha de fer, no es pot deixar a l'intempèrie. Es preveu que la intervenció es pugui realitzar l'any vinent o a més tardar l'altre.

Joan Francesc Clariana reitera que les restes es troben en molt mal estat i que si s'hi hagués intervingut abans ara no estarien en aquestes condicions. També caldria revisar les esquerdes del mur de contenció.

Joaquim Garcia explica que els tècnics del servei d'obres han inspeccionats els murs i, tot i que hi ha patologies, no són greus. Si no s'hi ha actuat fins ara ha estat per un tema de prioritats i pressupostos. Si no hi ha recursos, s'hauran de tapar les restes amb terra.

Carles Marfà explica que el plantejament de visita a l'aire lliure s'ha demostrat amb el temps que no ha acabat de funcionar.

Agàpit Borràs explica que alguns equipaments culturals de primer ordre s'han trobat que havien d'estar tancats una temporada per resoldre problemes interns.

Opina també que val la pena que aquest Consell insisteixi en reforçar la importància de conservar aquestes restes romanes de Torre Llauder ja que cal tenir en compte que dels 946 municipis de Catalunya, només 9-10 tenen restes romanes visibles.

Ramon Manent pregunta si hi ha hagut expoli. Quim Garcia diu que no.

Perecoll reitera que cal actuar de la forma més immediata possible.

Es conclou l'explicació amb l'acord que quan es tingui el projecte de cobriment s'explicarà al Consell.

5. Llicències.

Mariona Gallifa informa d'un llistat de 2 llicències sol.licitades, que per l'adreça estan situades en parcel.les amb edificis catalogats o carrers catalogats però que l'obra que proposaven no afecta l'element catalogat i que per tant, des del punt de vista del patrimoni, no tenien incidència .

A continuació es debaten les següents llicències sol.licitades:

.- Llicència de rètol i reforma interior d'un local per oficina bancària a la Rambla, 26. Nivell de protecció D (carrer)

S'adapta el rètol a normativa, s'elimina l'aplacat de façana en planta baixa i es continua l'estucat fins al terra. S'accepta la proposta.

.- Llicència d'instal.lació de rètol alcarrer St. Josep 2C. Nivell de protecció D (carrer) i F (jaciment d'Iluro).

S'accepta, amb la recomanació d'enretirar del pla de façana el caixó de l'aire condicionat el màxim possible.

.- Llicència d'obra menor per reformar un local de planta baixa per a comerç al carrer Barcelona, 24 ter. Nivell de protecció D (carrer), F (subsòl) i C (xafardera i rajoles sota balcó del primer pis).

S'informa favorablement amb la condició que reestudiin conjuntament amb la propietat de les plantes pis la conducció dels cables vistos de façana i la reunificació o eliminació si fos possible de les caixes elèctriques existents.

.- Llicència d'enderroc de construccions auxiliars del pati, reforma d'escala i obertura de nou forat en façana a pati al carrer Francesc Moragas, 17. Nivell de protecció B/s (façana i volumetria del conjunt).

S'informa favorablement ja que l'obra contribueix a alliberar els patis de les construccions existents i es demana que en la concessió de la llicència s'especifiqui que a la resta de construccions existents al pati no s'hi farà cap mena d'actuació.

.- Llicència d'activitats a la p.baixa de l'edifici situat a la Plaça Gran, 5 per tal d'instal.lar-hi un comerç. Nivell de protecció de l'edifici B/f (protecció de façana).

S'informa favorablement la proposta d'instal.lació de nova activitat, no obstant es demana que s'averigüi si la nova activitat ha demanat la corresponent llicència de rètol i si és possible que eliminin el graó d'entrada a l'establiment per fer-lo accessible a tothom.

.- Llicència de canvi d'ús d'un local en p. Baixa per ubicar-hi un habitatge al C. Hospital, 1. Nivell de protecció D (carrer).

Tal com indica la corresponent fitxa del catàleg se'ls demana que eliminin l'aplacat de rajola existent en planta baixa. S'informa favorablement la llicència.

.- Llicència d'adequació de local i rètol a la p. baixa de l'edifici situat al C. Barcelona, 36. Nivell de protecció D (carrer) i F (subsòl d'Iluro).

S'informa favorablement la llicència.

.- Llicència per reformar un habitatge al primer pis de l'edifici situat al C. Guifré el Pelós, 1. Nivell de protecció D (carrer).

S'informa favorablement la llicència.

.- Llicència per a la rehabilitació de la façana de l'edifici situat al C. Nou, 24. Nivell de protecció D (carrer) i F ( subsòl d'Iluro).

Mariona Gallifa explica que a partir de la proposta incial de la propietat s'ha anat treballant el projecte conjuntament amb el cap del Servei de llicències d'obres i habitatge fins a la solució que es presenta.

Es tracta d'un edifici que no s'adiu al carrer d'ambient catalogat i que a més te una planta construïda de més.

Es proposa treure la llosa i reixa existents a nivell de planta primera, adequar l'alçada de la planta baixa a l'alçada de les plantes baixes de l'entorn mitjançant un aplacat de pedra de burriol i fer un tractament de la façana de les plantes pis mitjançant un emmarcat de pedra de burriol i canvi de color de l'estucat per tal d'unificar les finestres en un sol element que potencii la verticalitat de la façana.

Rosa Mª Cànovas discrepa de l'opció presa i opina que pot cridar massa l'atenció, creant un precedent tipològic que no existeix en aquest carrer.

La resta de membres del Consell hi estan d'acord.

S'informa favorablement el tractament de la planta baixa i es demana que en les plantes pis es torni a l'opció inicial de intervenir només en l'estucat de la façana intentant passar desapercebut.

6. Subvencions

S'ha presentat una petició de subvenció per rehabilitar la nau de can Minguell, però per aquest any s'ha acabat la partida pressupostària.

7. Precs i preguntes

No n'hi ha.

 

Sense més temes, la Sra. Presidenta aixeca la sessió a les 21,30 h

I com a secretària, n'estenc la present acta.

 

Vist i plau

De la presidenta del Consell

 

 

Montserrat López i Figueroa

La Secretària del Consell p.d.

 

 

Mariona Gallifa i Rosanas