Encara que no es pot parlar d'un Mataró neoclàssic, la ciutat conserva edificis i conjunts força interessants de l'època, i obra important d'un dels millors arquitectes catalans del moment, Miquel Garriga i Roca (Alella 1804-Barcelona 1888).

Com ha escrit Francesc Costa, el Mataró de la primera meitat del segle XIX és una ciutat de burgesos i proletaris. Joaquim Llovet explica també que els principis del segle XIX no foren pas propicis a un desenvolupament urbà i demogràfic. La guerra napoleònica, la pèrdua dels mercats americans i les diverses crisis periòdiques frenaren sens dubte l'expansió de la ciutat. En canvi, poc després de 1840, s'hi enregistra la implantació de la filatura de cotó, moguda per la força del vapor i, com que el carbó indispensable per a aquest avenç tecnològic era fàcilment transportable per mar, van proliferar a Mataró els vapors i les quadres fabrils de la filatura i del tissatge a la plana, fet que comportà un fort corrent d'immigració de mà d'obra per treballar-hi. D'aleshores ençà les xemeneies dels vapors van donar una fesomia particularment industrial a la ciutat. L'any 1848 es va inaugurar el carril de Mataró, el primer ferrocarril de la península, promogut pel mataroní Miquel Biada i Bunyol.

Així doncs, de l'època neoclàssica trobem a Mataró edificis públics, cases construïdes per a la nova burgesia, fàbriques i cases de cos fetes a utilitat de les classes populars.

Finalment cal fer un esment especial a l'escultor mataroní Damià Campeny i Estrany (Mataró 1771-Barcelona 1855). Marià Ribas i Bertran ha escrit que Campeny observà estrictament els cànons neoclàssics en gairebé totes les seves obres i que, amb ell, l'art català es reincorporà a l'avantguarda estètica europea. Fou nomenat acadèmic de San Fernando de Madrid i membre de l'Acadèmia de Belles Arts barcelonina. Les seves obres més importants són el conjunt d'estàtues mitològiques conservades la Llotja: la font de Neptú (1832), a Igualada, la direcció dels porxos d'en Xifré (1836) a Barcelona, i l'estàtua del monument a l'almirall Galceran Marquet (1851), també a Barcelona.

Mataró conserva dues imatges esculpides per Campeny l'any 1796. Són el sant Jaume, que presideix l'altar major de l'església de l'Hospital, i el sant Vicenç de Paül que hi ha a l'església de Sant Josep.

1. Casa Vilallonga. Construïda el 1846, del mestre d'obres mataroní Jeroni Boada, a interès de Gaietà de Vilallonga.

Amb inscripció llatina de la data de construcció a la façana.L'edifici ordena i caracteritza la part de llevant de la plaça Gran. Durant un temps va ésser seu del jutjat.

2. La Peixateria. Un dels edificis característics de la ciutat a l'època.

Va ésser construït, l'any 1841, sobre la muralla, per l'arquitecte Garriga i Roca, per a ubicar-hi de les parades de venda de peix.

3. Can Ximenes. Construïda pel mestre d'obres Gregori Arch, en espais que havien ocupat anteriorment la muralla i el portal de Barcelona.

A la cantonada del carrer de Barcelona amb la baixada de Santa Anna. L'edifici, enderrocat a causa del seu estat de ruïna, va ésser reconstruït per l'arquitecte Miquel Brullet i Monmany.

4. Can Rifà. A la Riera, núm. 37-39, construïda el 1856 per interès de Joaquim Llovet.

5. Casa de la Ciutat. Caracteritzat per l'austeritat i harmonia formal exterior, l'edifici de l'Ajuntament és el resultat de nombroses ampliacions i reformes de diversos segles d'història.

En aquest emplaçament hi havia originàriament l'Hospital de Santa Magdalena, que a partir del segle XVI va haver de compartir espai amb el Consell de la Universitat, antiga institució de govern municipal. D'aquest moment es conserven els escuts de pedra de Mataró i de Barcelona col·locats posteriorment a la façana de la Riera. Al segle XVII, aprofitant que l'Hospital canviava d'ubicació, la Universitat reformà l'edifici segons un projete de Jaume Vendrell (1635): edifici rectangular, amb pati central porticat, accés per la Riera i pel carrer d'En Palau i aspecte fortificat amb dues torretes laterals.

Però els treballs que han configurat estructuralment l'edifici tal com el coneixem, van ser obra de Miquel Garriga i Roca, arquitecte alellenc que treballà a l'Ajuntament a mitjans del segle XIX. El projecte redactat per Garriga l'any 1867, responia a la necessitat d'adaptar l'edifici a les noves necessitats de la institució segons els nous corrents estètics i a canviar la teulada, molt deteriorada pel pas del temps. Es tracta d'una reforma integral mitjançant es canvia l'aspecte exterior d'estil Neoclàssic amb fornícules, llindes i elements escultòrics. Destaquen les imatges al·legòriques a la Justícia i a la Prudència flanquejant l'entrada, obra de J. Anicet Santigosa i els bustos dels mataronins il·lustres Jaume Creus, Damià Campeny i Antoni Puig Blanch, símbols de la virtut religiosa, de les arts i de la literatura.

Les posteriors reformes que s'hi han de fet han contribuït a decorar i dignificar algunes parts de l'edifici, com la que féu Josep Puig i Cadafalch el 1893.

6. Casa Torrellas. A la cantonada de la Riera amb el Carreró. Manté en les plantes pis el ritme neoclàssic.

7. Casa Oliveras. A la Riera, núm. 83, antiga casa Comas, construïda l'any 1853 per l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugues. Cal esmentar les magnífiques escultures que hi ha sobre els portals.

8. Col·legi de Valldemia. Edifici d'inspiració neoclàssica projectat per Jeroni Boada.

Fundat l'any 1855, el Col·legi de Catalunya que prengué el nom de Valldemia en honor al seu fundador (Ermengol Coll de Valldemia), era un

L'edifici és de planta rectangular i orientat a llevant. Està format per una planta baixa porxada i un pis bastit amb grans finestrals amb arcades. L'únic element que destaca en l'austeritat escolar és l'avançament de les naus extremes i centrals per tal de donar cert volum a la façana. La nau central, on hi havia l'església es destacava mitjançant un frontó triangular sobre els finestrals. Els extrems estaven rematats amb cornises triangulars. Sobre l'església destacava un campanar massís, de planta quadrada i amb un gran finestral com els de la façana.

L'any 1926, l'arquitecte Josep amplià l'edifici, afegint un segon pis a l'escola. Goday respectà la mateixa estructura a la façana de l'edifici, però aportà elements significatius del noucentisme, com els esgrafiats decoratius o les columnates d'inspiració coríntia que aixecà a les naus. També elevà l'alçada del campanar i va superar amb escreix les proporcions anteriors i va guanyar elegància.

9. Cementiri. El cementiri és el conjunt neoclàssic més interessant de la ciutat.

Construït a la finca que havia ocupat l'antic convent dels Caputxins, conté obra de tres arquitectes importants. Miquel Garriga i Roca és autor del planejament general; la capella (1851) és, en principi, de l'arquitecte Martí Sureda, i sembla que la porxada va ésser construïda per Antoni Rovira i Trias. El pòrtic d'entrada fou projectat en època posterior, probablement pel mestre d'obres mataroní Ignasi Caballol.

10. Fàbrica Martorell, Batlle i Cia. A l'Havana, casa núm. 93 del camí Ral, la façana, datada del 1851, manté encara la manera neoclàssica en les plantes pis, tot i que són en mal estat de conservació.

11. Fàbrica de can Colomer. Al carrer del Prat (pujant el carrer i passada la caserna de la Guàrdia Civil a mà esquerra). Avui fraccionada en múltiples petites indústries, incorpora els edificis de les fàbriques Jaume Baladia (1840-1844) i Xarau (1834). Tot i el seu estat de degradació els edificis són encara descriptius de l'arquitectura industrial -de factura a l'anglesa- d'aquell període. A l'altra banda del carrer es conserven cases de cos representatives de la mateixa època.

12. Fàbrica Gordils i Dalmau. Al final del carrer de Sant Agustí, núm. 66, trobarem aquesta antiga fàbrica, després Filatures Viñas, SA, construïda a partir del 1839. Can Gordils va ésser el primer dels vapors de la ciutat (1838); al seu recinte és visible encara la xemeneia.

13. El Vapor Nou. Edificis de la indústria Fills d'Antoni Fàbregas SA, al carrer de Lepanto núm. 2, gairebé tocant a la Rambla. Foren construïts l'any 1856 per la Companyia Arenas i Rosal; conserven la xemeneia característica del primitiu vapor.

14. Cases de cos al carrer de Montserrat. Al carrer de Montserrat es conserven sense tranformacions algunes de les cases de cos de l'època, núm. 32 a 40, i

15. Cases de cos al carrer de Sant Josep Oriol. al carrer de Sant Josep Oriol algunes de les primeres cases de cos d'escaleta, núm. 15-17-21, que ja tenien dos habitatges, un en planta baixa i un altre en planta pis, a diferència de la casa de cos tradicional, de dues plantes, però tipus dúplex.

16. Xemeneia de ca l'Ymbern. Al carrer de Biada, dintre del recinte de l'antiga fàbrica de Ca l'Ymbern, i conservada en mig de la nova edificació. És de planta quadrada, a diferència de la major part de xemeneies dels vapors mataronins, que eren rodones.