Benvinguts a l'Observatori de la Ciutat de Mataró. En aquest apartat del web municipal trobareu dades i informació socioeconòmica de la ciutat, elaborada pel Servei d'Estratègia i Avaluació . La informació s'anirà actualitzant de forma periòdica.

Podreu trobar la informació estructurada en sis apartats: activitat econòmica, demografia, consum, mercat de treball, mobilitat i habitatge. Cadascún d'aquests apartats contindrà informació relacionada amb la seva temàtica i provinent de publicacions com l'Informe de Conjuntura Socioeconòmica, l'Observatori del Mercat de Treball de Mataró, l'Estudi de la Població de Mataró, així com d'altres observatoris en els quals hi participa el Servei d'Estratègia i Avaluació de l'Ajuntament de Mataró.

 

  • Avanç atur registrat. Setembre 2018. Mercat de treball (03/10/2018)

     

     

     

  • Observatori del Mercat de treball. Juny 2018. Mercat de treball (01/10/2018)

    logo_observatori_MT

     

     

    Al juny del 2018 hi ha 8.571 mataronins i mataronines a les llistes de l’atur registrat; caldria remuntar-se a setembre del 2008 per trobar una xifra de desocupats més baixa. Respecte del mes de maig, la xifra de desocupats s’ha reduït en 283 persones, fet que en termes relatius representa un decrement d‘un -3,2%. L’evolució de l’atur del mes de juny és la menys favorable en un mes de juny dels darrers 6 anys. Pel que fa a la taxa d’atur registral, la de Mataró se situa en el 14%, xifra 1,1 punts per sota a la d’ara fa un any. Respecte de la taxa provincial i de la catalana, la de Mataró se situa 3,6 punts per sobre. En comparar-ho amb la taxa d’atur espanyola, la taxa de Mataró se situa mig punt per sota.

    La xifra de contractes comunicats durant el mes de juny ha estat de 3.747, la segona xifra més alta de contractacions en un mes de juny des del 1998. Respecte del mes de maig, s’han comunicat 367 contractes més, fet que en termes relatius representa un ascens del +10,9%. Fent la comparació amb la contractació del mes de juny del 2017, observem com s’ha incrementat un +8,4%, amb 292 contractes més. A la província de Barcelona, la contractació s’ha incrementat un +0,6% interanual; a Catalunya ha minvat un -0,7%, i a Espanya, un -1,6%.

    Durant tot els segon trimestre de 2018, el Servei d’Ocupació de Mataró (SOM) va rebre 139 ofertes de treball, que corresponien a 150 llocs de treball. Es tracta del nombre més baix de llocs de treball que ha rebut el SOM amb dades disponibles des del 2015. Respecte el trimestre anterior, el nombre de llocs de treball s’ha reduït un -58,6%.
     

    Observatori del Mercat de Treball de Mataró

     

     

  • Estudi de la població a Mataró, 1 de gener de 2018. Demografia (13/07/2018)

    estudi_poblacio_2017Mataró supera els 176.000 habitants. Concretament, a 1 de gener de 2018, hi havia 127.014 habitants, 855 més que l'any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 0,68% respecte dels que hi havia a principis de l'any 2017. Es tracta del creixement de població més elevat des de l’any 2011 i amb el qual se supera en un any el llindar dels 127.000 habitants, consolidant la posició de Mataró com a vuitena ciutat amb més habitants de Catalunya. 

    A l'estudi s'analitza el creixement de la població a través del component migratori (les altes i les baixes d'altres municipis i de l'estranger), i del component natural (natalitat i mortalitat). També es presenten les dades referents a la dimensió de les llars, a la procedència de la població residents, a l'esperança de vida, o als canvis de domicili per barris.

    Estudi de població

    Llistat dels Estudis de la població a Mataró

  • Transport públic. Mobilitat (02/02/2018)

    10796Al 2017, l’autobús urbà de Mataró ha registrat 5.034.266 cancel·lacions; des del 2008 que no se superaven els 5 milions de cancel·lacions. Aquests més de 5 milions d’usuaris al 2017 representa un creixement de 384.000 usuaris respecte el 2016, valor que en termes relatius significa un creixement del +8,3%; caldria remuntar-se al 2003 per trobar un creixement tan alt.

    En quant al nombre d'usuaris de l'autobús interurbà, entre gener i maig de 2017 s'han comptabilitzat 1.060.514 passatgers, un +7,7% més que els que hi van haver-hi en el mateix període de 2016.

     
  • Estudi de la població a Mataró, 1 de gener de 2017. Demografia (14/07/2017)

    estudi_poblacio_2017Mataró supera els 126.000 habitants. Concretament, a 1 de gener de 2017, hi havia 126.159 habitants, 528 més que l'any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 0,42% respecte dels que hi havia a principis de l'any 2016. Tot i que es tracta d’un creixement absolut i relatiu inferior al registrat l’any anterior, ha estat suficient per superar en un any la barrera dels 126.000 habitants, consolidant la seva posició com a vuitena ciutat amb més habitants de Catalunya.

    A l'estudi s'analitza el creixement de la població a través del component migratori (les altes i les baixes d'altres municipis i de l'estranger), i del component natural (natalitat i mortalitat). També es presenten les dades referents a la dimensió de les llars, a la procedència de la població residents, a l'esperança de vida, o als canvis de domicili per barris.

    Estudi de població

    Llistat dels Estudis de la població a Mataró

  • Estat de la Ciutat (21/06/2017)

    Valors dels principals indicadors socioeconòmics disponibles a nivell local que ajuden a veure en quina situación es troba la ciutat de Mataró. En el quadre de dades es presenta el valor més recent disponible, així com la seva evolució en el darrer any, i la seva evolució en els darrers tres i quatre anys.

    Estat de la Ciutat. Juny 2017

    Estat de la Ciutat. Setembre 2016

    Estat de la Ciutat. Juliol 2016

    Estat de la Ciutat. Abril 2016

    Estat de la Ciutat. Febrer 2016

     

  • Fent web scraping amb R a la Agencia Tributaria. Altres temes (11/04/2017)

    cartoEntrada elaborada pel Servei d’Estratègia i Avaluació de l’Ajuntament de Mataró, publicada al bloc del Perfil de la Ciutat, en la qual es presenten, a forma d'exemple, alguns indicadors dels moltíssims que poden extreure's de l'Estadística de Declarants de l'IRPF per municipis de la Agencia Tributaria. El que aporta aquesta entrada és que posa a disposició de tothom els scripts elaborats amb R, per tal que qualsevol persona pugui descarregar-se totes les dades de tots els municipis que hi ha en aquesta nova estadística.

    En el post, es mostren alguns indicadors a través de mapes interactius elaborats amb Carto, i també gràfics de teranyina on es posen en relació diferents indicadors estandarditzats dels municipis que formen part del Perfil de la Ciutat. En aquest enllaç podeu accedir al post complert

  • Hostaleria. Activitat econòmica (15/03/2017)

     

    Loading...

    Loading...

     

  • Observatori Municipal de l'Habitatge. Habitatge (27/01/2017)

    Portada observatori habitatgeEn el enllaç que trobareu més a baix es pot consultar el segon informe de l’Observatori Municipal de l’Habitatge 2016 (OMH). Aquesta publicació de caràcter anual, ha estat elaborada conjuntament per la Secció d’Habitatge i pel Servei d’Estudis i Planificació (actualmente Servei d'Estratègia i Avaluació). L’observatori es divideix en tres grans apartats que alhora es divideixen en un seguit de subapartats.

    El primer apartat està dedicat a la descripció del context on s’emmarca l’evolució del sector de l’habitatge i de les polítiques d’habitatge: evolució de la població, situació socioeconòmica i estat del parc d’habitatge. El segon apartat, descriu l’evolució seguida per les principals variables que serveixen per monitoritzar l’estat del sector de l’habitatge: la construcció d’obra nova i la rehabilitació, el mercat immobiliari –transmissions i preu de habitatge nou, segona mà, lloguer i protegit- i les dificultats d’accés i manteniment de l’habitatge, amb una especial atenció a l’esforç econòmic i a les estadístiques judicials relatives als llançaments i execucions hipotecàries del Partit Judicial de Mataró. Per últim, en el tercer apartat es descriuen alguns dels eixos de les polítiques d’habitatge adoptades al municipi. Un primer eix fa referència a les mesures relatives al suport a l’accés a l’habitatge, quelcom que obliga a donar compte de quin és el parc d’habitatge que es disposa per a polítiques socials i els resultats obtinguts per les mesures adoptades per detectar i mobilitzar l’habitatge buit, en especial el que és propietat de les entitats bancàries. Un segon eix són les mesures entorn el risc de pèrdua de l’habitatge on es recull l’actuació dels Serveis de Benestar Social i Mediació Ciutadana per detectar i pal·liar dins del possible l’actual “urgència habitativa”. Així mateix, es recull dades relacionades amb el Programa de suport a Comunitats de veïns/nes que requereixen una atenció especial dins la zona de protecció especial del Pla Integral de Rocafonda i el Palau. Els dos darrers eixos de la política d’habitatge fan referència a les mesures de prevenció, manteniment i rehabilitació i a les previsions d’habitatge i habitatge social fetes des del Servei d’Urbanisme.

    Un dels aspectes distintius de l’OMH és la comparació entre períodes temporals diferents i entre àmbits territorials diferents, quelcom que aporta un plus en la interpretació de les dades municipals. 
      

    Observatori Municipal de l'Habitatge-2016 

  • Observatori Municipal VIH-SIDA de Mataró 2016. Salut (05/12/2016)

     

    Loading...

    Loading...

     

     

  • La covariància en l’atur registrat municipal. Mercat de treball (18/01/2017)

    matriu_variància_i_covariància_atur_registratEntrada elaborada pel Servei d’Estratègia i Avaluació de l’Ajuntament de Mataró, publicada al bloc del Perfil de la Ciutat, en la qual s'aplica la formulació del risc sistemàtic de la teoría de cartera que va desenvolupar Markowitz, a les dades d’atur registrat per municipis de Catalunya, amb un doble objectiu: primer, veure com s’agrupen, a través d’un heatmap i d’un dendograma, els municipis de Catalunya en funció del valor de la matriu de variància i covariància; segon, obtenir el coeficient beta (coeficient que en economia financera serveix per avaluar el risc sistemàtic dels actius financers), que en el context de l’atur registrat ens servirà per veure quins municipis presenten oscil·lacions superiors a les de Catalunya.

    En el post, es detalla pas a pas tot el procediment per elaborar l'entrada, i també es poden descarregar les dades que s'han utilitzat així com la sintaxi amb R per tal de replicar els resultats obtinguts. En aquest enllaç podeu accedir al post complert

  • Informe de síntesi de la Formació Professional a Mataró i al Maresme. Formació (04/07/2014)

    Dins de l'Observatori local de la qualitat de l'Educació, s’estan duen a terme un seguit de treballs per conèixer quins és l’estat actual de la Formació Professional a Mataró i al Maresme. Aquests treballs han de servir de base pel debat i l’elaboració de propostes concretes als membres del Consell Municipal de la Formació Professional.

    Fins al moment, entre els treballs realitzats, hi ha un primer document de síntesi, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació en col·laboració amb la Direcció d’Ensenyament i la Direcció de Promoció Econòmica, de diferents treballs dels darrers anys al voltant de la formació professional. Aquest és el document que ara us fem a mans a través d’aquesta pàgina web.

    Informe de síntesi de la Formació Professional a Mataró i al Maresme

Publicacions