El desembre de 2017, en el marc del Pla d’Impuls al Centre de Mataró, es va iniciar la convocatòria d’un concurs d’idees amb la finalitat de dissenyar una estratègia i un model amb accions econòmiques, urbanístiques, arquitectòniques, mobilitat, així com de dinamització econòmica, cultural i social. La proposta ha d’impulsar el Centre com a motor d’activitat cultural, de comerç i turística dins d’un únic discurs que posi en valor el seu llegat històric i patrimonial.
Fins al març de 2018 el concurs d’idees va rebre 23 propostes de diferents equips d’arquitectes o equips multidisciplinars, entre les quals, al juny, el jurat va triar 5 equips per passar a la 2a fase. En aquesta 2a fase, fins a l’octubre, els equips finalistes havien de desenvolupar una estratègia integral i tres apartats amb detall, que són: espai públic i paisatge urbà, intervenció a l’eix central i edificació i mixtura d’usos.
El 3 de desembre de 2018 el jurat va atorgar com a guanyador el projecte “Mataró, ciutat ideal” i un accèssit per “Centrum”.
El jurat del concurs està format per representants polítics i tècnics de l’Ajuntament de Mataró, representants dels veïns del centre, membres del sector del comerç i la restauració de la ciutat participants en la taula transversal de comerç, així com per membres de l’Il·lustre Col·legi d’Arquitectes i Arquitectes tècnics de Catalunya i per un representant del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
“Mataró, ciutat ideal” defineix Mataró com una ciutat amb identitat, per a vianants, igualitària i activa, culta i productiva, amb comerç de proximitat i quilòmetre zero, oberta al mar i al seu paisatge.
Autors: Jordi Henrich, Sergi Carulla i Òscar Blasco (SCOB), Joan Alomar, Marta Companys, Júlia Barba i Albert Jové.
Col·laboradors: Isabel Leote, Isabel Villares, Francesca Costantino, Veronica Bruzzaniti, Alessandra Purita i Giacomo Arillotta.
“Centrum” ha rebut l’accèssit per les intervencions a l’eix central del casc antic. Aquesta proposta planteja un nou equipament a Can Cruzate integrant la Casa de la Cultura Popular, on també es puguin visualitzar les restes arqueològiques i on s’hi reservi espai per a usos i serveis vinculats al mercat del Rengle de la plaça Gran.
Autors: Ariadna Perich Capdeferro, Roger Such Sanmartín, Carles Crosas Armengol i Joan Solà Font, Jordi Segura Torres i El Risell, SCCL.
Les propostes estan encaminades a fer una ciutat més atractiva, tant per als residents com per als visitants, millorant les condicions de l’entorn, generant pols d’atracció, convidant a passejar i generant les condicions per potenciar l’activitat econòmica com a base fonamental dels teixits urbans equilibrats
Un espai agradable, còmode i equipat, per gaudir i descansar. Ha de ser accessible i disposar dels serveis de proximitat que els residents puguin necessitar.
Els visitants han de voler venir, cal recuperar i difondre el patrimoni històric i arquitectònic, la seva activitat econòmica i la seva activitat cultural, entre d’altres. I s’hi ha de poder arribar amb facilitat i identificar els seus elements emblemàtics i els recorreguts per visitar-los.
Dinamitzar i promocionar el comerç i els serveis perquè esdevinguin veritables agents econòmics. L’espai públic ha d’acompanyar perquè el visitant ha de voler estar, passejar i tornar.
La relació de Mataró amb el seu territori a través d’una anella verda i de passeigs que integri les Cinc Sènies, posant en valor l’espai agrícola, i Argentona. Passejar a peu o en bici per les Cinc Sènies ha de ser un acte de coneixement i respecte d’un territori únic amb el mar de fons. La N-II transformada de manera viable i senzilla en un bulevard verd i pacificat a 50 km/h, amb un passeig costat Cinc Sènies i un passeig marítim fins a Llavaneres.
Una transformació radical i viable que posa en valor el territori de Mataró.
Zona de bulevard de la N-II sobre aparcament soterrat
Av. del Maresme com a corredor verd
Mataró és una ciutat on el centre presenta pocs espais verds i carrer arbrats. Cal que el verd entri més a la ciutat, i hi ha espais públics amb potencialitat per fer-ho.
Un esquema territorial basat en tres conceptes: l’anella verda, potenciar i mantenir les connexions verdes existents i noves connexions verdes dins la trama urbana que acaba de cosir i completar la xarxa ecològica urbana.
Es proposa també una xarxa d’equipaments amb una oferta de serveis vinculada a la xarxa verda que la reforcen. Aquesta nova xarxa verda va en consonància amb l’estratègia de sostenibilitat de Matarò.
L’espai públic és l’estratègia principal en la dinamització del centre. Establir una política constant i pautada per a transformar, millorar, embellir, arbrar, pacificar i donar preferència al vianant.
Fer de Mataró una ciutat de passeig.
El centre ampliat ha de ser actiu, amb espais públics de qualitat per a vianants i amb nous edificis i edificis rehabilitats on hi hagi usos mixtes i espais oberts a totes les plantes baixes que enriqueixin els usos mixtes, aportin identitat i dinamitzin l’activitat econòmica; que tingui noves façanes modulars actives en planta baixa al llarg dels carrers pacificats.
Exterior illa activa i Ronda de la República
NOU SECTOR SUD-OEST
+ Front marítim
+ Parc de les vies
+ Passeig marítim
+ Plata i ponent ampliada
+ Equipaments al port
1 Aparcament soterrani Port sota passeig continu
2 Aparcament soterrani front marítim sota passeig continu
3 Aparcament soterrani club esportiu sota plaça
4 Front marítim - Illa Activa 3
Passeig Marítim + L’Auditori del Port
Secció transversal Illa Activa 1
Ronda República - Façana modular Activa
Interior Illa Activa 2
Ronda Barceló - Nous edificis Actius
Plataforma única: Prioritats vianants, ciclistes,
patinets elèctrics, velocitat 10
Un carril: Vianants, ciclistes, patinets,
mobilitat llarg termini,
velocitat 30
Nous aparcaments soterranis
Estació de BUS soterrània
Carril bici i patinet
Eixos comercials del Centre
CURT TERMINI
MIG TERMINI
LLARG TERMINI
Espai per a vianants - Restricció trànsit excepte veïns
Plataforma única prioritat invertida
Trànsit rodat
Parkings municipals / privats existents
Parkings municipals soterranis nous / reconvertits
Espais públics existents
Nous Espais semiprivats habilitats com a espai públic
Edificis amb modificació planta baixa com a nous connectors
Equipaments i edificis públics rellevants
Ruines arqueològiques
Antiga traça muralla (vista / no vista)
Museu Mataró
Espais públics existents
Nous Espais semiprivats habilitats com a espai públic
Nous connectors urbans
Carrers amb nou arbrat proposat
Nou arbrat proposat
Arbrat existent
1
Nous espais públics interconnectats
Es proposa l’apropiació d’espais residuals
infrautilitzats, com poden ser aparcament
esporàdics o espais inconnexes o sense una
funció clara, com a part dels nou sistema
d’espais públics interconnectats amb una
clara vocació per a la ciutadania.
2
Espais de significació
Com a part de l’estratègia de significació
de la muralla i de tot el patrimoni històric
de Mataró es qualifiquen i es reordenen
espais públics associats a la muralla amb
nous materials i senyalètica.
3
Nous connectors ecourbans
Transformació estratègica de diferents
carrers en nous connectors ecourbans amb
la finalitat de consolidar el sistema d’espais
verds totalment interconnectors entre ells
millorant l’ecologia de la ciutat.
4
La Muralla de l’Hort del Rector
Es proposa la reobertura dels jardins
adjacents a la Basilica de Santa Maria
com a nou espai públic de la ciutat,
amb horaris restringits d’accés, i
incorporar aquest tram de muralla al
patrimoni visitable.
Descoberta de la Muralla d’en Titus
Es proposa la reobertura del tram de la Muralla
d’en Titus mitjançat l’habilitació d’un passatge,
exclusiu per vianants, que vincula directament
la Plaça de Santa Anna amb la Plaça de Can
Xammar passant per l’edifici de la Peixateria.
Aquest nou pas permetrà recuperar el patrimoni
de la muralla ara inaccessible mitjançant un
espai públic lineal, de qualitat, i divulgatiu.
Incorporació de les parets mitgeres al
paisatge urbà i l’ecologia urbana.
Aquestes parets queden exposades a la
nostra visió a causa dels canvis urbanístics,
i resten en permanent estat provisional,
ocasionant una fractura en el teixit urbà i
una discontinuïtat paisatgística. Es proposa
la reconversió, on es pugui a jardins verticals,
d’aquesta manera es pretén dotar de significat
aquests espais, aportant-los identitat cultural
i social. La intenció de la remodelació de
mitgeres no és destacar aquestes parets,
sinó que s’integrin en el context on es troben
i aportin una plusvàlua tant ecològica com
paisatgística.
Plaça de Santa Maria
1 Nova ecologia urbana Implementació massiva de línies d’arbrat
2 Nova Il·luminació urbana sostenible basada en la tecnologia LED
3 Apropiació d’espais residuals com a nous espais públics d’estada i verds
4 Soterrament dels contenidors i foment del reciclatge
5 Elements divulgatius de l’antic patrimoni històric de la ciutat Senyalètica antiga traça de la muralla de Mataró Paviment identificatiu significació zones històriques de la ciutat.
6 Prioritat vianants dels vials del centre
7 Materialitat identitària Plataforma única Granit
1 Nova ecologia urbana Implementació massiva de línies d’arbrat
2 Nova Il·luminació urbana sostenible basada en la tecnologia LED
3 Nou mobiliari urbà
4 Soterrament instal·lacions
5 Rehabilitació i protecció de façanes històriques
6 Senyalètica antiga traça de la muralla de Mataró
7 Materialitat identitària Plataforma única Granit
Accés Plaça de la Muralla
Restauració i divulgació del
patrimoni històric
Es proposa la restauració de les
antigues façanes associades a la
Basílica de Santa Maria i incorporarles
al circuit de divulgació patrimoni
històric. Una il·luminació cuidada i
intencionada dotarà de personalitat i
vida fora de les hores de il·luminació
diürna. Una senyalètica identificativa
acompanyarà l’actuació.
Un dels nodes més importants i element estructural pel conjunt de la ciutat. És el centre geogràfic de la part antiga i probablement proper al Fòrum de l’antiga Iluro, la proposta té com a objectiu principal retornar el caràcter central i singular d’aquest espai.
El projecte engloba tota la sèrie d’espais urbans que el conformen en una proposta unitària que aspira a retornar la seva dimensió pública, foral i simbòlica, acompanyada d’una millora general de la connectivitat, la dinamització econòmica i social de l’entorn.
Un centre memorable que esdevingui el veritable centre representatiu de Mataró, amb intervencions que combinen l’atenció a l’entorn amb la creació d’identitat.
Recuperar l’edifici de Can Cruzate com a nova Casa de la Cultura Popular. Un edifici que aculli les necessitats vinculades amb la Festa Major de Les Santes i d’altres que permetin a aquest espai ser un centre neuràlgic social i cultural.
Can Cruzate s’aprofita en la seva pràctica totalitat i preserva les seves atmosferes interiors. 1.000 m2 repartits en planta baixa i dos nivells. La nova façana entramat permet, entre d’altres, un ús expositiu de la família Robafaves durant la Festa Major.