Acta  »  07/10/2010

07/10/2010

07/10/2010

ACTA NÚM. 11/2010 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 7 D’OCTUBRE DE 2010.

=================================================================
 
Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia set d’octubre de dos mil deu, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,
 
Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR                ALCALDE                                         (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA                           TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO                               TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA             TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO                TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ                           REGIDOR                                        (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ                      CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO               CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)
IVAN PERA ITXART                                         CONSELLER DELEGAT               (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ                        CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
 
JOAN MORA I BOSCH                                    REGIDOR                                        (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER                   REGIDOR                                        (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA               REGIDOR                                        (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA                 REGIDOR                                        (CIU)
PERE GALBANY I DURAN                            REGIDOR                                        (CIU)
 
PAU MOJEDANO SINGLA                             REGIDOR                                         (PP)
JOSE MANUEL LOPEZ GONZALEZ            REGIDOR                                         (PP)
M LUISA COROMINAS LOZAR                     REGIDORA                                       (PP)
ANNA MARTINEZ DURAN                             REGIDORA                                       (PP)
 
QUITERIA GUIRAO ABELLÁN                      TINENT D’ALCALDE               (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO                          CONSELLERA DELEGADA   (ICV-EUiA)
 
FRANCESC TEIXIDÓ I PONT                      TINENT D’ALCALDE                      (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR                       CONSELLER DELEGAT               (ERC)
 
XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON                 REGIDOR                                       (CUP)
 
 
No assisteixen a la sessió la Sra. Carolina Soler Soto i el Sr. Josep Vicent Garcia Caurín, regidors del grup municipal de Convergència i Unió.
 
Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.
 
Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
 
L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :
 
Decret
7994/2010 de 4 d'octubre
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió de 7 d’octubre del 2010
Òrgan: SECRETARIA GENERAL
 
 
En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 7 d’octubre de 2010, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent
 
                                               ORDRE DEL DIA
 
 1        Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions: extraordinària del 23 de juliol de 2010 i ordinària del dia 2 de setembre del 2010.
 
2         DESPATX OFICIAL
 
           DECLARACIONS INSTITUCIONALS
 
3         Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de ERC, CiU, ICV-EUiA i CUP per l’anulació de la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Lluís Companys i Jover.
 
           DICTAMENS
 
           ALCALDIA
 
4         Proposta canvi representant del grup municipal del PPC al Consell d’Administració de l’EPE Tecnocampus Mataró.
 
5         Proposta canvi de representant de l’Ajuntament de Mataró en el Consorci per la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC).
          
            CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
             -Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat-
 
6         Aprovació d’un marc de preus sobre les places d’aparcament del Parc TCM.
 
7         Aprovació d’un marc de preus per l’ocupació i utilització dels espais del Centre de Congressos i Reunions del Parc TCM.
          
 
           COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES
 
8         Aprovació Compte General de l’Ajuntament de Mataró corresponent a l’exercici 2009, integrat pels comptes de l’Ajuntament, els seus Organismes Autònoms, Societats Mercantils i Ens Públics Empresarials.
 
 
           CMI DE SERVEIS CENTRALS
           -Direcció de Serveis Econòmics-
 
9         Autoritzar a PUMSA a la concertació d’una operació de préstec hipotecari d’import màxim 220.000,00 €, amb “La Caixa”.
 
10        Aprovació de l’actualització de l’ inventari municipal de béns, drets i obligacions, fins al 31 de desembre de 2009
 
          
           -Servei d’Ingressos-
 
11        Aprovar el preu públic per assistència jornada sobre violència masclista
 
          
           -Servei de Compres i Contractacions-
 
12        Acordar la revisió de preus del contracte del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica, voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, adjudicat a l’empresa “Fomento de Construcciones y Contratas, SA”.
 
 
 
           -Servei de Secretaria General –Arxiu Municipal-
 
13        Acceptar la donació d’una col•lecció de fotografies propietat del senyor Josep-Lluís Pérez Reus.
 
 
 
           CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
           -Servei d’Urbanisme-
 
14        Aprovació provisional del Pla Especial d’ordenació de volums “Antic Club Nàutic i Centre Natació”.
 
15        Aprovació inicial de la modificació del Pla especial del Catàleg, per incloure la catalogació dels esgrafiats en façanes de la ciutat.
 
           -Serveis i Manteniment-
 
16        Aprovació definitiva de la nova Ordenança reguladora de la publicitat de Mataró.
 
          
           CMI DE SERVEIS PERSONALS
             -Institut Municipal d’Acció Cultural-
 
17        Canvi del representant del Grup Municipal Socialista al Consell Rector de l’Institut Municipal d’Acció Cultural.
 
            -Servei de Joventut i Dona-
 
18        Adhesió la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps impulsada per la Diputació de Barcelona.
 
 
           CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
 
           PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
 
19        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per impulsar un sistema de préstec de bicicletes públic a Mataró.
 
20        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la reducció de regidories a l’Ajuntament de Mataró.
 
21        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular perquè l’ajuntament instal•li calderes de Biomassa en els edificis públics.
 
 
           PRECS I PREGUNTES
 
22        Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les molèsties que ocasionen als veïns de diferents places i parcs de Mataró l’ús que altres persones fan dels espais públics.
 
23        Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l’escolarització d’alumnes.
 
24        Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en relació a la decisió del govern de suprimir la Mostra de Cinema.
 
25        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la instal•lació de la torre de comunicacions de Vallveric.
 
26        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el compliment de la normativa en establiments de venda de pa i similars.
 
27        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre la marginació de la llengua catalana al Tecnocampus.
 
28        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la restructuració de la regidoria de Joventut i Dona.
 
29        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la retirada de l’Associació de Veïns de Cerdanyola dels òrgans participatius municipals.
 
30        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la onada de robatoris que estan patint alguns pàrquings situats a la Via Europa.
 
31        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre la supressió de la mostra de cinema i de la programació del Monumental.
 
32        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre un contracte per la vigilància de la nau Minguell.
 
33        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les obres que s’estan fent al Museu de Mataró.
 
 
L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.
 
1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS: EXTRAORDINÀRIA DEL 23 DE JULIOL DE 2010 I ORDINÀRIA DEL DIA 2 DE SETEMBRE DE 2010.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (25).
 
 
 
2 -    DESPATX OFICIAL
 
·                     No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.
 
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
 
 
3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE ERC, CIU, ICV-EUIA I CUP PER L’ANULACIÓ DE LA SENTÈNCIA DEL JUDICI SUMARÍSSIM AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EL SR. LLUÍS COMPANYS I JOVER.
 
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta següent :
 
“EXPOSICIÓ DE MOTIUS
 
El dia 15 d’octubre es commemorarà el 70è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Lluís Companys i Jover, que després de ser condemnat a mort en sentència dictada pel consell de guerra d’oficials generals realitzat a Barcelona el 14 d’octubre de 1940, esdevingué l’únic president democràtic executat per un règim dictatorial. La seva sentència continua, a dia d’avui, sense declarar-se nul·la per part de l’Estat Espanyol.
 
La Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, no ha servit per anul·lar els judicis sumaríssims dictats pels tribunals militars de la dictadura, entre ells, el que condemnava el President de la Generalitat de Catalunya.
 
La llei es limita a declarar injustes les sentències (per la il·legitimitat dels tribunals) mitjançant un certificat de reparació i de reconeixement que no té cap valor jurídic, i en cap cas, declara les resolucions judicials nul·les de ple dret per il·legals, motiu pel qual, el Ministeri de Justícia es nega a certificar-les.
 
Recentment el Fiscal General de l’Estat (mitjançant decret de data 5 d'abril de 2010), ha declarat la no procedència del recurs de revisió instat per la Generalitat de Catalunya per obtenir l’anul·lació de la sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona (en data 13 de desembre de 1939) i de la sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals (realitzat a Barcelona en data 14 d’octubre de 1940) que va condemnar a pena de mort el President Lluís Companys, perquè considera que ambdues
sentències són inexistents i nul·les de ple dret, per haver estat dictades per tribunals il·legítims conforme a la llei 52/2007. Si això és així no és comprensible que el Ministeri de Justícia es negui a certificar la nul·litat d’aquestes certificacions i a incloure aquesta declaració en la denominada Llei de la Memòria Històrica, amb tots els efectes jurídics que aquesta declaració comporta.
 
Avui, quan han passat més de tres dècades de llibertats democràtiques, encara no s’ha reparat com cal la memòria del President Companys i la causa de milers de víctimes de totes les nacions i pobles de l'Estat Espanyol
 
En relació als antecedents exposats, proposem al ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents: ACORDS
 
Primer. Instar el Govern de l’Estat Español a portar a terme les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Lluís Companys i Jover, així com realitzar totes aquelles actuacions oportunes perquè l’honor del President Companys sigui reparat.
 
Segon. Instar el Govern de l’Estat Español a modificar la Llei52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, per considerar com a inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels Jutjats i Tribunals declarats il·legítims en la llei, seguint el criteri expressat per la Fiscalia General de l'Estat en el seu Decret del passat 4 d'abril de 2010, habilitant el procediment administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent certificat de nul·litat als efectes legals procedents.
 
Tercer. Subsidiàriament, modificar la llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei Processal Militar amb la finalitat d’incorporar entre els requisits habilitants per procedir a la revisió d’una sentència ferma, la declaració d’il·legitimitat realitzada conforme a l’article 3 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, així com la Llei Orgànica del Poder Judicial, per atorgar la legitimació activa al Govern de l’Estat per si mateix, o a través de la Fiscalia, per interposar el recurs de revisió de les sentències declarades il·legítimes.
 
Quart. Comunicar aquest acord al Govern de l’Estat i a les Corts espanyoles.”
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la següent contraproposta:
“En coherència amb l'esperit i la lletra de la Resolució aprovada per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en sessió celebrada el 20 de Novembre de 2002, tendent a mantenir l'esperit de concòrdia i reconciliació que va presidir l'elaboració de la Constitució de 1978 i que va facilitar el trànsit pacífic de la dictadura a la democràcia, resulta convenient, per a la nostra convivència democràtica, la reparació publica de la figura del President Lluís Companys.
 
Per això, i en relació a lo exposat, des del Grup Municipal del PPC proposem al ple de l’Ajuntament l’adopció dels acord següent:

ACORD
Primer.- l'Ajuntament de Mataró s'adhereix a la Resolució de la Comissió Constitucional del Congrés de Diputats, aprovada per unanimitat dels grups parlamentaris en sessió celebrada el 20 de Novembre de 2002, i en relació amb la rehabilitació pública de l'honor del President Lluís Companys dona suport a qualsevol iniciativa promoguda per la família del President Companys que tingui com a finalitat la rehabilitació de la seva figura.
                
Tot això, evitant en qualsevol cas  que serveixi per reobrir velles ferides o remoure la confrontació civil en el nostre país.”
 
 
 
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la contraproposta següent :
“El 15 d’octubre de 1940, a punt de fer setanta anys, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, va morir afusellat al Castell de Montjuïc, condemnat per un consell de guer­ra. Un procés que va ésser una farsa, per la violació dels drets fonamentals i de les garanties de tota mena.
 
La sentència dictada pel consell de guerra que va con­demnar a mort el president Companys va ésser radi­calment injusta i una prova de la voluntat de venjança del règim franquista contra la persona que va exercir la presidència de la Generalitat, contra el president d’un govern democràticament escollit que es va enfrontar a l’aixecament militar que volia liquidar el règim consti­tucional de la República.
 
Lluís Companys va ésser l’únic president escollit de­mocràticament que va executar el feixisme en aquells anys dramàtics. La detenció, l’extradició i la mort de Companys es produïren perquè era el president legítim de la Generalitat i simbolitzava la resistència d’un poble i la voluntat de pervivència nacional i d’autogovern de Catalunya. El president Companys representa la dignitat d’un país que durant el llarg període de la dictadura va patir la persecució de les seves institucions, de la seva llengua i de la seva cultura.
 
El procés contra el president Companys és un cas em­blemàtic de la repressió franquista. Una repressió que van patir milers de persones que van morir davant els escamots d’afusellament, que van patir tortura i mal­tractaments i que van veure conculcats llurs drets en processos sense legitimitat ni garanties, plens d’irre­gularitats.
 
La figura del president Companys i de totes les persones que van patir persecució per raons polítiques o ideo­lògiques per un sistema judicial repressiu i il·legítim, que vulnerava sistemàticament els drets humans, han d’obtenir la plena restitució i la reparació moral, política i jurídica, especialment després del gest de desgreuge a Companys que recentment han tingut els estats francès i alemany, amb motiu d’haver participat en un fet que, a més de vulnerar el dret internacional en matèria d’ex­tradició, va conduir a la condemna a mort.
 
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, com a institucions de les quals va tenir la màxima representació, han manifestat reite­radament el compromís amb relació al president Lluís Companys. Sense anar més lluny, ens referim a la resolució que la cambra catalana va aprovar a la seva sessió núm. 43, el 2 d’octubre de 2008.
 
Alhora, cal condemnar el caràcter radicalment injust de totes las condemnes i sancions i de qualsevol forma de violència personal per raons polítiques o ideològiques patides durant la Guerra Civil i a la dictadura, tal i com ho proclama la Llei 52/2007, i la il·legitimitat dels tribunals, jurats i qualsevol altra de les institucions repressives, Aixa com de les seves condemnes i totes les sancions.
 
També cal constatar que la Fiscalia General de l’Estat, en el cas del President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, basant-se en allò que s’establí a la Llei 52/2007, ha declarat que les sentències dictades pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona en data 13 de desembre de 1939 i pel Consell de Guerra d’Oficials Generals de data 14 d’octubre de 1940 ‘‘són inexistents i nul·les de ple dret sense que romangui actualment cap aparença de legalitat o validesa d’aquestes, en haver estat expulsades de l’ordenament jurídic’’.
 
La vindicació del president Companys, malgrat tot, és una obligació i una necessitat: setanta anys després d’haver estat deportat i afusellat, el poble català manté el record pel seu insigne president.
 
L’Ajuntament de Mataró, per tant, insta les institucions del país a:
 
1) Fer tot el que sigui jurídicament i políticament ne­cessari per a aconseguir que l’honor del president Com­panys sigui reparat.
 
2) Dur a terme totes les actuacions jurídiques i polí­tiques pertinents per a anul·lar un judici que mai no s’hauria d’haver fet, tenint en compte la condició d’il·legitimitat dels tribunals franquistes, continguda en la llei estatal de la memòria històrica.
 
3) Donar compte d’aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya.”
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, diu que el president Companys és un dels presidents més importants que ha tingut Catalunya en la seva història, una icona de referència. És l’únic President elegit democràticament que ha estat assassinat, afusellat per un regim polític dictatorial. És important que fem esforços per restituir la seva imatge i restituir tot el mal que, des del govern franquista es va fer a la seva figura. El nostre país el recordarà, sobretot, pels seus posicionaments catalanistes. Se l’ha de recordar per ser també un del presidents que ja va proclamar, el 6 d’octubre de 1936, l’Estat català. L’advocat defensor de Lluís Companys reconeix que aquell judici va ser una farsa de cap a peus. No van condemnar-lo per un delicte de rebel·lió militar, sinó que va ser assassinat pel seu catalanisme.
Avui ens trobem el fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, que nega una petició d’un sector molt ampli del nostre poble, demanant la nul·litat del seu judici. Diu que no cal declarar la nul·litat d’aquest judici perquè, de fet, aquest judici ja és nul. En el fons, ens estan dient que no volen la nul·litat perquè això comportaria buscar responsabilitats.
Per desgràcia, judicialment encara tenim moltes rèmores d’aquells temps. Si volem prestigiar el nom de Lluís Companys, l’única manera serà recuperar un estat sobirà. Nosaltres ja farem aquests honors als antics presidents.
El Sr. Mojedano s’ha contradit, perquè ha dit que s’havia d’oblidar aquells temps. El nostre poble no ha d’oblidar. El nostre poble ha de tenir clar que no hem de tornar a aquella realitat que ens va deixar aïllats a nivell internacional de qualsevol comunicació econòmica, cultural, política, intel·lectual. Hem de tallar d’una manera rotunda amb el franquisme. Això s’ha de fer demanant responsabilitats. La transició va ser pacífica perquè no es van reconèixer les víctimes de la dictadura. No volem oblidar. Volem que es retornin tots aquells drets que van estar robats per la força de les armes.
Votarem a favor de la proposta que hem presentat conjuntament amb ERC i CIU i Iniciativa, i votarem en contra de les propostes del PP i del Partit Socialista.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, opina que la figura de Lluís Companys es dignifica amb l’actuació que podem fer tots en la defensa clara dels posicionaments i de la sobirania que regeix sobre el poble de Catalunya. Però, en aquest cas, segurament no faria ni falta.

En aquest cas, és evident que no té cap legitimitat un procés militar, portat a terme per uns militars sublevats. La Llei 52/2007 així ho deia i deixava sense efecte aquest procés. També és cert, però, que hi ha països que han anat més enllà. Tenim el cas de tots els processos que es van seguir contra el nacionalsocialisme, tant a Alemanya com a Àustria. Hi havia familiars que entenien que no n’hi havia prou amb una Llei que anul·lés la legitimitat d’aquests processos, sinó que, a més a més, hi podia haver una restitució personal. Perquè si alguna d’aquestes parts demanava una certificació se li emetia un certificat que aquest procés havia estat anul·lat. Per tant, des de la Fiscalia General de l’Estat, s’estenia un document particular i privat que tranquil·litzava els familiars que així ho volien. Aquesta és la proposició que CIU ha entrat al Congrés dels Diputats. Senzillament, és una qüestió de matisos, però és important. Perquè la gent té dret a poder tancar les ferides en pau. Volem continuar mirant al futur, però també contribuint a que el passat es tanqui d’una manera digna. CIU votarà a favor de la proposta que havíem presentat i ens abstindrem en les dues propostes alternatives.
 
 
 
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el posicionament a favor de la proposta que han presentat conjuntament amb els altres grups municipals i l’abstenció en les altres dues propostes. La proposta que presentem és un pas més a la que es va fer l’any 2002 que ens ha retroportat el PP. Hi ha un proposta anterior a tota la feina que ha fet la Generalitat per tal de reparar la figura de Lluís Companys i la seva família, que ens presenta el Partit Socialista. La proposta que nosaltres presentem és més actual. El mes d’abril, el Fiscal General de l’Estat ens diu que no hi ha lloc a l’anul·lació d’aquest judici il·legal perquè la Llei de Memòria Històrica ja el declara il·legítim. Políticament, nosaltres diem que no queda reparada ni la figura de Lluís Companys ni la de tants i tants republicans que van donar la vida per la democràcia republicana. Per tant, nosaltres creiem que l’Estat espanyol encara ha de fer aquests passos que proposem.
 
 
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, explica que la proposta que presenten és una reparació històrica, no només pel president Companys, sinó pels quasi 200 mil afusellats pel franquisme. És una assignatura pendent de la transició i ha quedat de manifest amb els centenars de propostes de resolució i manifestacions d’ajuntaments catalans demanant la memòria dels immolats per Catalunya i l’anul·lació de totes aquestes causes sumaríssimes. El president Companys va ser afusellat, no només per ser el President de Catalunya, sinó també per haver estat ministre de la República espanyola. El nostre posicionament serà favorable a la proposta que hem presentat, en contra de la proposició que presenta el PP i d’abstenció a la que presenta el PSC.
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la Proposta inicial presentada pels grups municipal d’ERC, CIU, ICV-EUiA i CUP :
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        10, corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 Vots en contra:         11, corresponents als membres del grup municipal Socialista.
Abstencions:             4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.  
 
 
A continuació el Sr. Alcalde posa a votació la contraproposta presentada pel grup municipal del Partit Popular de Catalunya:
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Vots en contra:          14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2).
 
 
I seguidament el Sr. Alcalde posa a votació la contraproposta presentada pel grup municipal Socialista:
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        11, corresponents als membres del grup municipal Socialista.
Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions:             13, corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5).
 
 
 
DICTAMENS
ALCALDIA
4 - PROPOSTA CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PPC AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’EPE TECNOCAMPUS MATARÓ.
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent:
“Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, és necessari procedir a l’adopció dels acords que configuraran l’organització municipal en aquest mandat.
 
L’entitat pública empresarial Parc Tecnocampus Mataró (Parc TCM) estableix en el seu article 8 que el Consell d’Administració assumirà el govern, l’alta direcció i la determinació de les línies d’actuació de l’entitat pública empresarial. Estarà format per 9 membres amb veu i vot, que seran el President de l’entitat i 8 vocals representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Mataró, d’acord amb la proporcionalitat establerta per les Comissions Informatives. En aquest sentit la proporcionalitat dels 9 membres del Consell d’Administració ha estat acordada per aquest mateix Ple de la forma següent : 3 PSC, 2 CiU, 1 PP, 1 ICV-EUiA, 1 ERC, 1 CUP. Els esmentats grups polítics han fet la proposta de representació dels seus membres d’acord amb la proporcionalitat anterior.
 
 
En data 1 de setembre de 2010 el grup municipal del Partit Popular de Catalunya comunica un canvi de representant al Consell d’Administració de l’EPE Parc Tecnocampus Mataró.
 
Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:
 
Primer.- Designar al Sr. Carlos Súnico Batchilleria com a representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya al Consell d’Administració de l’EPE Parc Tecnocampus Mataró, en substitució del Sr. Javier Viaño Garcia.
 
Segon.- Agrair al Sr. Javier Viaño els serveis prestats com a membre del Consell d’Administració de l’Entitat Parc TCM.
 
Tercer.-  Notificar el present acord a l’EPE Parc Tecnocampus Mataró. I publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província. “
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (25).
 
 
 
5 - PROPOSTA CANVI DE REPRESENTANT DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ EN EL CONSORCI PER LA GESTIÓ INTEGRAL D’AIGÜES DE CATALUNYA (CONGIAC).
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent:
 
“El Ple de l’Ajuntament de Mataró, en la seva sessió de data 12 de setembre de 2002, va aprovar la constitució del Consorci per la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i els estatuts pels quals s’ha de regir. L’acord es va sotmetre als tràmits previstos legalment i reglamentàriament, i ha esdevingut definitiu.
 
El Ple de l’Ajuntament de Mataró en sessió de 1 de juliol de 2003, va nomenar els seus tres representants a la Junta Rectora del Consorci.
 
El 23 de maig de 2005 va tenir lloc l’acte constitutiu del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), i el nomenament com a membres integrants de la Junta Rectora del Consorci, en representació de l’Ajuntament de Mataró : Joan Antoni Baron Espinar, Quiteria Guirao Abellán i Rafael Montserrat i Bartra.
 
Tots els càrrecs designats ho són per un període de quatre anys, sens perjudici de la potestat de revocar-se els nomenaments en qualsevol moment i del seu cessament automàtic quan cessin en el càrrec en raó del qual han estat nomenats.
 
Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, el Ple municipal extraordinari celebrat el dia 28 de juny de 2007 va establir el nou cartipàs municipal, i varen ser designats el Sr. Joan Antoni Baron Espinar, Sra. Quiteria Guirao Abellán i Sr. Rafael Montserrat i Bartra, representants municipals en la Junta Rectora de la CONGIAC.
 
En la Junta General d’Aigües de Mataró, SA, de 29 de juny de 2010, el President dóna compte de la jubilació del Sr. Rafael Montserrat Bartra com a director gerent d’Aigües de Mataró a efectes d’1 de juliol del 2010, i el nomenament com a director gerent de la Societat Municipal Aigües de Mataró, SA, al Sr. Llorenç Alerm Domenech
 
En conseqüència cal procedir a designar un nou representant municipal en substitució del Sr. Rafael Montserrat i Bartra.en la Junta Rectora del Consorci de la CONGIAC en el qual participa l’Ajuntament.
 
Per tot això aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords :
 
Primer.- Designar com a representant de l’Ajuntament de Mataró en la Junta Rectora del Consorci per la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) al senyor Llorenç Alerm Domenech, nou director gerent d’Aigües de Mataró, SA., en substitució del Sr. Rafael Montserrat Bartra.
 
Segon.-  Comunicar aquest acord a la CONGIAC.”
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra:          Cap. 
Abstencions:             9, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
 
 
 
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat-
 
6 -    APROVACIÓ D’UN MARC DE PREUS SOBRE LES PLACES D’APARCAMENT DEL PARC TCM.
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
 
“L’entitat pública empresarial Parc TCM té per objecte, tal i com es recull en l’article quart dels seus estatuts, els següents punts:
 
·         Incrementar la competitivitat de les empreses, amb especial incidència en els sectors tradicionals.
·         Crear nou teixit empresarial en sectors emergents prioritzant els intensius en coneixement i de valor afegit.
·         Millorar la capacitació professional de la població.
 
Per assolir aquests objectius té encomanada la gestió directa del servei públic de gestió del parc TCM, consistent en: (1) Activitats docents reglades i no reglades i de recerca, desenvolupament i innovació, (2) Gestió i explotació dels béns, de les infraestructures i dels serveis que constitueixen el parc TCM i (3) Activitats per millorar la posició competitiva de Mataró a nivell sociò- econòmic, fomentant la iniciativa privada.
 
Amb la finalitat de construir la seu del Parc Tecnocampus i gestionar aquest servei, per acord de Ple de 3 de maig de 2007 i de 8 de maig de 2008, l’Ajuntament de Mataró va atorgar a favor de Parc TCM la concessió demanial sobre 26.292 metres quadrats de la finca de domini públic situada a la confluència entre l’avinguda del Maresme, el passeig de la Marina, l’avinguda d’Ernest Lluch i el carrer de Tordera, de Mataró, amb una superfície de 26.380 metres quadrats.
 
En la pròpia acta d’atorgament de la concessió demanial referenciada, en la seva clàusula 4.1.3 sobre drets i deures del concessionari s’estipula que Parc TCM resta facultat a explotar les edificacions identificades com edificis TCM 2 i TCM 3, mitjançant arrendament a tercers, que fomenti activitats de l’àmbit del propi servei públic de gestió del parc Tecnocampus en les concretes circumstàncies i condicions que aprovi el Consell d’Administració de l’entitat pública empresarial. També resta facultat per explotar els serveis complementaris que puguin establir-se en el total complex constructiu. (...)L’explotació de les edificacions en règim d’arrendament s’instrumentarà sempre amb respecte als principis de publicitat i concurrència, i amb respecte al preu que prèviament hagi autoritzat l’Ajuntament, i es farà d’acord amb les condicions que es contemplin en el reglament regulador del servei que l’Ajuntament aprovi.
 
Per tant, i per tal de procedir a l’explotació de l’espai d’aparcament, es proposa l’aprovació d’un marc de preus sobre les places tant per a la comunitat TCM (universitats i empreses) com per al públic extern a l’espai del parc, en base a les següents característiques:
·         Establir diversos preus, basats en el perfil del públic objectiu i en les modalitats de rotació o lloguer de plaça. En funció de l’evolució dels preus de mercat i amb la finalitat de garantir la competitivitat respecte l’entorn immediat de l’àrea metropolitana, es preveu un marge de maniobra de 20% a l’alça o a la baixa respecte els preus inicialment proposats.
 
·         En el supòsit de sol·licituds o adjudicacions que suposin més de 20 places d’aparcament per a una única persona física o jurídica, es permetrà incrementar el marge de maniobra fins a un 40% sobre els preus inicialment proposats.
 
 
Vist l’informe tècnic i els antecedents que consten a l’expedient, la Consellera delegada sotasignant proposa al Ple l'adopció del següent ACORD:
 
Primer.- Aprovar un marc de preus sobre les places d’aparcament pels diferents clients finals que les poden ocupar, respecte del quals, en funció de l’evolució dels preus de mercat i amb la finalitat de garantir la competitivitat respecte l’entorn immediat de l’àrea metropolitana, es preveu un marge de maniobra de 20% a l’alça o a la baixa.
 
Preus inicialment proposats:
 
(1)               Comunitat universitària del TCM i personal gestor del Parc TCM: s’estableix un producte tipus abonament horari per a la comunitat universitària i personal gestor del Parc TCM. S’instrumentalitzarà mitjançant abonaments de 90h o 180h que permetran estacionar un vehicle en el pàrquing de TCM, tot i que no s’assignarà plaça fixa als contractants d’aquest servei, que seran considerats de rotació.
 
Cada abonament es vincularà a una matrícula d’un vehicle, tractant-se d’un producte personal (pel qual cadrà acreditar la pertinença a la comunitat universitària o al personal gestor del Parc TCM) i intransferible (associat de manera necessària a la matrícula del vehicle acreditat).
 
Aquesta tarifa també serà aplicada al personal del Centre Tecnològic Cetemmsa fins a un màxim de 25 places, d’acord amb els pactes subscrits en l’acord de cessió de l’espai.
 

Preu abonament per un total de 90 hores
15€ (IVA exclòs)
Preu abonament per un total de 180h
25€ (IVA exclòs)

 
(2)               Comunitat empresarial de TCM: s’estableixen preus per plaça d’aparcament que s’aplicaran sobre empresaris, emprenedors i treballadors que estiguin ubicats en els edificis TCM 2 i TCM 3. Aquesta tarifa també aplicarà sobre els membres de comunitat universitària que desitgin llogar una plaça sense estar sotmès al règim de rotació.
 

Preu mensual per plaça d’aparcament
45€ (IVA exclòs)

 
(3)               Altres públics: s’estableixen preus per plaça i preus de rotació horària per a totes aquelles persones i empreses no incloses a les categories anteriors:
 

Preu mensual per plaça d’aparcament
S’establirà un preu superior a 45€ i fins a un màxim de 100€ (IVA exclòs)
Preu en rotació horària
S’establiran preus d’entre 0,02 i 0,04€/ minut (IVA exclòs)

 
 
Segon.- Delegar en el Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Parc TCM l’aprovació dels preus definitius, la seva actualització i les bases que regularan les condicions d’explotació de l’aparcament.”
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que el seu grup municipal veu positiu que hi hagi un accés pel cotxe privat en aquest equipament públic.
Ja vam comentar, però, a la comissió informativa, que hi trobàvem a faltar un accés molt més directe del transport públic. Aquest equipament públic té un greuge comparatiu amb altres equipaments en els que l’autobús s’hi desplaça directament. Entenem que, en aquest cas, no és possible per diferents qüestions, però creiem que s’hauria de treballar perquè el transport públic arribés directament a les portes del Tecnocampus.
 
 
 
 
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra:          Cap. 
Abstencions:             6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
 
7 -    APROVACIÓ D’UN MARC DE PREUS PER L’OCUPACIÓ I UTILITZACIÓ DELS ESPAIS DEL CENTRE DE CONGRESSOS I REUNIONS DEL PARC TCM.
  
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
 
“L’entitat pública empresarial Parc TCM té per objecte, tal i com es recull en l’article quart dels seus estatuts, els següents punts:
 
·         Incrementar la competitivitat de les empreses, amb especial incidència en els sectors tradicionals.
·         Crear nou teixit empresarial en sectors emergents prioritzant els intensius en coneixement i de valor afegit.
·         Millorar la capacitació professional de la població.
 
Per assolir aquests objectius té encomanada la gestió directa del servei públic de gestió del parc TCM, consistent en: (1) Activitats docents reglades i no reglades i de recerca, desenvolupament i innovació, (2) Gestió i explotació dels béns, de les infraestructures i dels serveis que constitueixen el parc TCM i (3) Activitats per millorar la posició competitiva de Mataró a nivell sociò- econòmic, fomentant la iniciativa privada.
 
Amb la finalitat de construir la seu del Parc Tecnocampus i gestionar aquest servei, per acord de Ple de 3 de maig de 2007 i de 8 de maig de 2008, l’Ajuntament de Mataró va atorgar a favor de Parc TCM la concessió demanial sobre 26.292 metres quadrats de la finca de domini públic situada a la confluència entre l’avinguda del Maresme, el passeig de la Marina, l’avinguda d’Ernest Lluch i el carrer de Tordera, de Mataró, amb una superfície de 26.380 metres quadrats.
 
En la pròpia acta d’atorgament de la concessió demanial referenciada, en la seva clàusula 4.1.3 sobre drets i deures del concessionari s’estipula que Parc TCM resta facultat a explotar les edificacions identificades com edificis TCM 2 i TCM 3, mitjançant arrendament a tercers, que fomenti activitats de l’àmbit del propi servei públic de gestió del parc Tecnocampus en les concretes circumstàncies i condicions que aprovi el Consell d’Administració de l’entitat pública empresarial. També resta facultat per explotar els serveis complementaris que puguin establir-se en el total complex constructiu. (...)L’explotació de les edificacions en règim d’arrendament s’instrumentarà sempre amb respecte als principis de publicitat i concurrència, i amb respecte al preu que prèviament hagi autoritzat l’Ajuntament, i es farà d’acord amb les condicions que es contemplin en el reglament regulador del servei que l’Ajuntament aprovi.
 
Durant l’últim trimestre de l’any s’inicia l’activitat del Centre de Congressos i Reunions a la Seu del Parc TCM. Per tal de poder de poder iniciar la seva activitat, cal procedir a l’autorització dels preus a cobrar a empreses i institucions que utilitzin les instal·lacions del TCM4.
 
D’acord amb l’informe del Director General del TCM, seguint els usos més habituals en el mercat de congressos i reunions, quan un client lloga l’espai per a desenvolupar una jornada, necessita ocupar l’espai el dia anterior a l’acta per tal de procedir al muntatge i proves prèvies. Per tant, s’establiran preus diferenciats per als dies de muntatge (inclou desmuntatge) i per als dies de la jornada i s’estableix una tarificació que inclou les categories jornada completa (14h), mitja jornada (7h).
 
 
Per una altra banda, com a política general de tarificació de l’espai, es proposa l’aplicació de descomptes sobre els esdeveniments per la seva durada o pel tipus d’organitzador.
 
Vist l’informe tècnic i els antecedents que consten a l’expedient, la Consellera delegada sotasignant proposa al Ple l'adopció del següent ACORD:
 
Primer.- Aprovar un marc de preus per l’ocupació i utilització dels espais del Centre de Congressos i Reunions del Parc TCM, respecte del quals, en funció de l’evolució dels preus de mercat i amb la finalitat de garantir la competitivitat respecte l’entorn immediat de l’àrea metropolitana, es preveu un marge de maniobra de 20% a l’alça o a la baixa:
 
 

SALES
M2
Usos
Capacitat màxima
Preu
Auditori
950
Congressos, jornades i conferències
347
2000 jornada
1000 ½ jornada
500 muntatge
Foyer
900
Exposicions, fires, càterings i esdeveniments en general
800
1000 dia
500 ½ jornada
250 muntatge
Sala A+B
95
Presentacions i petites conferències
90
30/h
150 ½ jornada
300 jornada
Planta Baixa
 
 
 
 
Sala C
75
Sessions paral·leles, reunions, presentacions, rodes de premsa, workshops i petites conferències
60
30/h
180 ½ jornada 240/ j
Sala D
75
Sessions paral·leles, reunions presentacions, rodes de premsa, workshops i petites conferències
600
30/h
180 ½ jornada
240/ jornada
Sala C+D
150
Sessions paral·leles, presentacions i petites conferències
120
50/h
250 ½ jornada 300/ jornada

 
Segon.- Aprovar les següents bonificacions, descomptes i recàrrecs:
 
-         En funció de la durada de l’esdeveniment:
 
a)      En els esdeveniments que durin dos o més dies, s’aplicarà un descompte del 20%.
b)      Si l’esdeveniment és igual o superior a tres dies, es farà una exempció del cost del dia del muntatge i desmuntatge.
c)      Si l’esdeveniment es desenvolupa durant el cap de setmana, s’aplicaran recàrrecs sobre els preus establerts que es regularan en el reglament regulador del servei que aprovi el Consell d’Administració de l’EPE Parc TCM.
 
-         En funció de l’organitzador de l’esdeveniment:
 
a)      S’aplicarà fins a un 75% de descompte sobre empreses incubades al TCM, la institució titular de l’EPE i els seus organismes dependents i altres fundacions, organismes o institucions del Maresme sense ànim de lucre.
b)      S’aplicarà fins a un 50% de descompte per a les empreses membres dels Consells Assessors del TCM, patrocinadors del Parc i empreses hostatjades o adherides al TCM.
 
Tercer.- Delegar en el Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Parc TCM l’aprovació d’un reglament regulador del servei que fixarà els preus definitius dins el marc autoritzat, així com la concreció de les bonificacions, els recàrrecs i les actualitzacions anuals dels preus.”
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, diu que la sala està molt ben equipada i que fa goig. Aquest equipament està pensat, perquè les empreses el puguin utilitzar per promocionar-se. Entenem, però, que un equipament d’aquesta categoria i funcionalitat s’han d’aprofitar també empreses no lucratives de la ciutat a preus reduïts. El nostre grup municipal s’hi abstindrà.
La senyora Alicia Romero explica que l’expedient diu que s’aplicarà un 75% de descompte a empreses incubades, a institucions titulars de l’EPE Tecnocampus, organismes dependents, altres fundacions i organismes o institucions del Maresme sense ànim de lucre. Evidentment que es podrà utilitzar, però nosaltres donarem prioritat a tota l’activitat lligada a la dinàmica econòmica.
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra:          Cap. 
Abstencions:             6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES
 
8 - APROVACIÓ COMPTE GENERAL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ CORRESPONENT A L’EXERCICI 2009, INTEGRAT PELS COMPTES DE L’AJUNTAMENT, ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS, SOCIETATS MERCANTILS I ENS PÚBLICS EMPRESARIALS.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
“La Comissió especial de Comptes, en sessió celebrada el dia 30 juliol del 2010, ha emès un informe favorable.
No s’ha observat, en el tràmit d’exposició pública de l’Expedient del Compte General de l’Ajuntament de Mataró, corresponent a l’exercici 2009, cap reclamació.
D’acord amb el que estableix el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en els seus articles 208 a 212.
 
PROPOSO:
 
PRIMER.- Aprovar el compte General de l’Ajuntament de Mataró de l’exercici 2009, que consta de:
 
a)      El Compte General de l’Ajuntament
 
b)      Els Comptes Generals dels Organismes Autònoms següents:
 
§         Institut Municipal d’Acció Cultura
§         Institut d’Esports
§         Institut Municipal de Promoció Econòmica
§         Institut Municipal d’Educació
 
c)      Els Comptes Generals de les Societats Mercantils següents:
 
§         Aigües de Mataró, SA
§         Mataró Energia Sostenible, SA
§         Promocions Urbanístiques de Mataró, SA
§         Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL
§         Societat Municipal Prohabitatge de Mataró, SA
§         Porta Laietana, SA
 
d)      El Compte General del seu ens públic Empresarial següent:
 
§         Mataró Audiovisual
§         Parc Tecnocampus Mataró
 
 
SEGON.- Donar compte del informe de fiscalització plena de l’exercici 2009, d’acord amb el que estableix l’apartat B del títol II de la Segona part de les Bases d’execució del Pressupost.
 
TERCER.- Remetre la documentació completa del Compte General al Tribunal de Comptes, d’acord amb el que estableix l’article 212.5 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.”
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, destaca que l’auditoria externa fa tot un seguit de recomanacions. Remarca la que parla dels sistemes d’accés als llocs de treball, on es demana més atenció per assegurar que s’apliquen els principis constitucionals de publicitat, mèrit i capacitat. Tot seguit es recomana que els expedients del Servei Municipal de Recursos Humans siguin el màxim de complets i els compara amb els dels organismes autònoms dient que són molt més acurats. És un tema prou sensible perquè, el proper any, no ens hagin de tornar a fer el toc en un tema tan sensible com aquest.
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que la Sra. López deia que no hi havia incidències greus. Però sí que és veritat que hi ha algunes qüestions reiterades. I quan són reiterades, ja comencen a cridar l’atenció.
Es parla que hi ha informes d’observacions, alguns per omissió, de fiscalització prèvia, que fan referència, sobretot, a temes de contractació de personal, hi ha reiteracions diverses en el procediment, recomanacions aplicables a tots els expedients, es torna a recomanar també que cal posar major èmfasi per tal que s’evitin els possibles casos d’absència de procediment o procediment inadequat i els de fraccionament d’objecte contractual. Tot això fa referència a les contractacions menors. Aquí diu que és convenient observar això i millorar en ares d’una major eficàcia i un estalvi en la despesa.
També fa referència a les subvencions, en què es torna a insistir en el control de la justificació de les mateixes i que es constati l’absència de deutes amb l’Administració. Estem parlant d’un pressupost que a nosaltres ja ens va semblar inadequat, perquè no vèiem que definís un model propi de creixement per a Mataró en els futurs anys i que tampoc caminava en la direcció d’intentar apaivagar aquest efecte perniciós que l’estructura municipal està creant sobre l’impuls de la ciutat, perquè no té eficiència i no és capaç de cooperar amb la societat privada mataronina per tirar endavant projectes que són essencials pel futur de Mataró. Ja hem expressat reiteradament les nostres discrepàncies sobre el nivell d’endeutament, el control de la despesa i la política fiscal. Vostès estan funcionant en un escenari que han dissenyat que és absolutament irreal i en el que s’emmarca el Pla de Sanejament.
El nostre vot serà contrari.
 
El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal.
Any rere any, repetim els mateixos temes en aquest debat en relació amb l’auditoria de comptes. Crida molt l’atenció el fet que incomplim el termini de pagament en algun dels serveis que prestem. El termini de pagament hauria de ser de 60 dies, segons la llei actual. Sí que complim en alguns serveis, però en d’altres no complim. En compres i contractacions, al juny del 2008, segons l’auditoria, estàvem pagant a 64 dies i, al desembre del 2009, estàvem pagant a 91 dies. Quant a Presidència, estàvem pagant a 63 dies al juny del 2008 i a 81 dies al desembre del 2009. Això causa un greu perjudici als empresaris que treballen per a nosaltres. Esperem que els acords de confirming que hem tingut darrerament amb les entitats bancàries ajudin a fer que aquests pagaments es puguin fer abans. Demanem que es prenguin les mesures necessàries perquè puguem pagar als 60 dies reglamentaris.
 
Els auditors els han estirat les orelles, com cada any, en nombroses coses. Hi ha expedients de transferències que no inclouen la totalitat de la documentació requerida per justificar la transferència que es fa. Hi ha procediments adjudicats dels que es formalitzen contractualment els acords presos per les parts un cop està tot fet. Hi ha expedients de contractació de personal on no queda clar si hi ha al·legacions. Estem convençuts que els professionals de l’Ajuntament treballen bé, però hi ha petits detalls que s’hauria de treballar perquè no hi fossin, i que es repeteixen any rere any. Hi ha convenis de pràctiques aprovades en data posterior a la que han tingut efecte. Espero que tot això m’ho puguin explicar. Hi ha alguna factura sense justificar la despesa. És important destacar que estem al límit d’ingressos liquidats. El límit, segons ens diuen, és el 30%, i nosaltres estem al 29,79%. Hi ha dubtes, també, en plans parcials, com el de la Ronda Barceló-Fàbregas de Caralt, on resulta que els auditors acaben tenint dubtes sobre aspectes regulats pel Reglament del Patrimoni dels Ens Locals. Troben, també, problemes amb Endesa, perquè fem pagaments de 100.000 euros sense fer cap mena d’adjudicacions. L’espai Iveco supera els límits de contractació d’obra menor, però no es va formalitzar cap expedient de contractació, memòria ni llicència de d’obres. Fins i tot, hi ha casos en què correm el perill de perdre subvencions, perquè les tramitem fora de termini. L’auditor destaca subvencions demanades pel Festival Shakespeare. Una altra cosa que m’agradaria que m’expliquessin és com l’auditor ens diu que s’ha aprovat el conveni de Les Santes del 2009 posteriorment a la realització de Les Santes. Demanaríem que l’any que ve tot això ho tinguessin més solucionat.
 
 
 
La senyora Montserrat López manifesta que no comparteix amb el Sr. Mojedano que la situació que planteja l’informe d’auditoria sigui greu. L’Informe d’Intervenció és molt clar i diu que no hi ha res greu. De les 148.163 operacions que fiscalitza la Intervenció Municipal, no hi ha hagut cap informe d’objecció. L’any passat, per exemple, en teníem 14. Any rere any, hem anat baixant. Això és una mostra de la nostra voluntat de millora constant. Encara ens queda camí per recórrer. Anirem establint nous mecanismes, nous procediments i nous protocols per, entre tots, fer-ho millor. Aquest any hem millorat molt respecte a l’any anterior.
Suposo que vostès també han fet un exercici, a banda de consultar l’Informe d’Intervenció i l’Informe dels Auditors. Suposo que hauran pogut llegir amb deteniment els informes d’al·legacions que cadascun dels serveis i organismes autònoms ha fet als suggeriments o anotacions dels auditors. Allà s’expliquen moltes de les coses que vostès deien ara. Pensin que són moltes operacions, que és molta la documentació que generem, tramitem i arxivem. Sovint consultem uns expedients, i la documentació que assenyalen els auditors no està en un expedient, sinó que està en l’altre. Per tant, creiem que tot això queda recollit.
 
Respecte al pagament a 60 dies, aquest és un compromís d’aquest Ajuntament. Ho intentem i la mitjana que queda recollida en aquesta memòria és el pagament a 62 dies. Hi ha molts serveis que es paguen en períodes inferiors a aquests 60 dies. Per exemple, l’IME a 52 dies, l’IMAC a 44 dies, Urbanisme a 54 dies, Via Pública, Innovació i Gestió Econòmica a 57 dies. És veritat que tenim alguns casos en què aquest termini és una mica superior. El retard a Presidència ve derivat del fet que nosaltres depenem de subvencions que vénen d’altres administracions. Si es retarda aquesta subvenció també es retarda la tramitació del propi servei. Pel que fa a Compres i Contractacions, el retard ve derivat, bàsicament, d’unes factures d’electricitat de la companyia Enher. Quan nosaltres rebem qualsevol factura, el primer que fem és comprovar-la. A partir d’aquest moment comença a comptar el termini de pagament. Si no hi estem d’acord, la retornem i parlem amb aquell proveïdor fins que arribem a un acord. Les factures d’electricitat ens les mirem molt perquè sumen prop de 2 milions d’euros. Pensi que tenim 450 comptadors a la ciutat i cadascun és revisat mensualment per poder revisar les factures. Amb aquesta intensa feina que fan els serveis municipals, hem aconseguit estalviar-nos 35 mil euros que ens havien facturat de més. Aquesta feina és molt positiva per a nosaltres, malgrat signifiqui que el període de pagament s’allargui en aquest cas concret i no en els altres.
 
En referència a les contractacions per urgència, sense fiscalització prèvia, en l’àmbit de Recursos Humans, sempre intentem fer-ho el millor possible, però aquest àmbit és especialment delicat. De vegades, en veiem obligats a fer substitucions per urgència. Per exemple, quan tenim un mestre que està malalt, de vegades ens veiem obligats a tramitar la substitució per tràmit d’urgència, sense aquesta fiscalització prèvia. En aquests casos, nosaltres prioritzem poder donar el servei als ciutadans. Després es fa el procediment adequat.
 
El Sr. Mojedano deia que no veia clar que aquest pressupost anés a frenar la crisi ni a tirar endavant projectes per a la ciutat. Aquest any 2009 nosaltres vam fer una gran inversió, no només derivada dels fons estatals, sinó també a través del nostre propi esforç. Dels 66 milions d’euros destinats a inversió previstos en el pressupost inicialment, l’any passat vam executar 53 milions. És una gran quantitat que ha anat a la ciutat, que ha generat llocs de treball i ha propiciat que molts projectes importants es poguessin tirar endavant. Per tant, hem reactivat l’economia i l’ocupació local. Aquesta és una mesura directa i efectiva per intentar millorar l’efecte de la crisi a la nostra ciutat.
Respecte al tema de l’endeutament, dir que sí que és elevat. Però tampoc tant. Els recordo que estem en un 86% d’endeutament, quan el límit fixat aquest any 2009 és del 125%. Si incorporem els avals de les empreses, que ja saben que els computem doblement però que només els paguem una vegada, ens situem al 102%. Això ve justificat pel gran endeutament que tenim a curt termini. Això ho fem per poder garantir aquest pagament a 60 dies als nostres proveïdors i, d’aquesta manera, ajudar-los en la seva activitat. 
 
 
 
 
El senyor Pere Galbany explica que dins les al·legacions que han fet els diferents serveis no hi troba al·legacions fetes en relació amb l’aprovació del conveni de Les Santes posteriorment a la realització de la festa de Les Santes. O, per exemple, els convenis en pràctiques aprovats en data posterior a la que han tingut efecte. O com l’espai Iveco, en què s’ha fet un projecte que supera els límits de contractació menor, però que no es va formalitzar expedient de contractació, ni memòria, ni la llicència d’obres corresponent. D’això tampoc he trobat cap al·legació de cap servei. La documentació és molt densa i potser m’ho he saltat, però no ho he sabut trobar.
 
Respecte al termini de pagament de 60 dies i les subvencions, jo estaria encantat d’anar a trucar portes, si vostè em digués a quina porta he de trucar perquè això canviï. Ara ja sabem que tenim el Parlament dissolt i que no hi havia diners al calaix. Esperem que el nou govern tingui l’habilitat de fer que hi torni a haver diners i tiri endavant el país. Sabem que ha estat un any complicat, però això no eximeix de fer les coses bé.
 
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, entén que hi ha hagut dues qüestions no aclarides i demana que s’aclareixin en comissió informativa. Són els casos del conveni de Les Santes i d’Iveco-Pegaso.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:             6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
 
 
CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Direcció de Serveis Econòmics-
 
9 - AUTORITZAR A PUMSA A LA CONCERTACIÓ D’UNA OPERACIÓ DE PRÉSTEC HIPOTECARI D’IMPORT MÀXIM 220.000,00 €, AMB “LA CAIXA”.
 
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
 
“En la sol·licitud presentada per Promocions Urbanístiques de Mataró SA, es demana al Ple de l’Ajuntament, l’autorització per a la concertació d’una operació de préstec, d’import màxim 220.000,00 € per finançar les obres de construcció d’un local comercial al c/ Churruca.
 
Per tot el que s’ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:
 
1.      Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, perquè concerti una operació de préstec hipotecari, d’import màxim 220.000,00 euros, amb “La Caixa “, per finançar les obres de construcció d’un local comercial al c/Churruca, amb les següents condicions financeres:
 

Import màxim préstec
220.000,00 €
Tipus d’interès
Euribor a un any + 1,25%
Termini d’amortització
180 mesos
Termini de carència
 24 mesos
Comissió obertura
0,25%
Garanties hipotecària
Hipoteca sobre la finca.

 
 
2.      Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró.”
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el vot contrari del seu grup municipal.
És contrari, no tant per aquesta operació de préstec, sinó pel volum de préstec hipotecari al qual s’està arribant dins del Grup PUMSA. Estem en una situació límit en què les arques municipals es poden veure greument afectades per una mala política urbanística dels darrers anys. S’ha jugat al Monopoli amb la nostra ciutat. S’ha fet una política arriscada que ens porta a una situació de col·lapse de model de ciutat i a una situació econòmicament preocupant.
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          5, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:             5, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
 
 
10 - APROVACIÓ DE L’ACTUALITZACIÓ DE L’ INVENTARI MUNICIPAL DE BÉNS, DRETS I OBLIGACIONS, FINS AL 31 DE DESEMBRE DE 2009
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
“L’Ajuntament de Mataró va aprovar, en la seva sessió plenària del dia 11 de juny de 2009, l’inventari de béns, drets i obligacions d’aquest Ajuntament fins al 31 de desembre de 2007, amb un valor net de 451.527.269,71 euros.
 
El Ple de 3 de setembre de 2009, va aprovar l’actualització de l’inventari amb els moviments patrimonials produïts durant l’any 2008, i quedà amb un valor net de 550.873.093,93 euros (560.341.785,22 euros, sense descomptar les provisions).
 
Ara procedeix aprovar l’actualització de l’inventari municipal fins a 31 de desembre de 2009, amb la incorporació dels moviments patrimonials ocorreguts durant l’any 2009. Aquesta actualització té lloc segonjs el disposat a la normativa aplicable i en el marc de l’objectiu municipal d’aprovar anualment, juntament amb el compte general, les modificacions de l’inventari que hagin tingut lloc en l’any natural anterior.
 
 
Resulten aplicables l’article 32.1 i 4 de la Llei de les Corts Generals 33/2003, del patrimoni de les administracions públiques; el Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el seu article 222, i els articles 100 i següents del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya.
 
Per tot això, proposo, si s’escau, l’adopció dels següents acords:
 
PRIMER.- Aprovar l’actualització de l’inventari de béns, drets i obligacions d’aquest Ajuntament, amb la incorporació dels moviments patrimonials que han tingut lloc durant l’any 2009, que queda un valor (sense descomptar provisions) de 634.201.340,52 euros. Aquesta actualització incrementa el valor net de l’inventari municipal en 73.859.555,32 euros, com a conseqüència de la incorporació dels moviments detallats als llistats adjunts, que es relacionen a continuació:
 
-Un quadre-resum del volum econòmic -en euros- de l’inventari a 31 de desembre de 2008, al qual es consignen per separat:
-l’import global net dels béns i drets fins a aquesta data,
-l’import global de les obligacions fins a aquesta data,
-l’import global net, desglossat per epígrafs;
 
-Un quadre-resum de l’import -en euros- dels moviments patrimonials de l’any 2009, ordenat i desglossat per epígrafs, amb indicació de l’import dels moviments de cada epígraf i amb el total general;
 
-Un quadre-resum del valor total -en euros- de l’inventari actualitzat fins al 31 de desembre de 2009, desglossat per epígrafs;
 
-un llistat individualitzat de les variacions patrimonials de l’any 2009, classificades per epígrafs, amb el detall de les altes, baixes i modificacions;
 
 
-una resum de les obligacions, avals i préstecs de l’Ajuntament a 31 de desembre de 2009;
 
-el llistat-resum del patrimoni municipal del sòl de PUMSA, a 31 de desembre de 2009;
 
-un quadre-resum del l’import en euros dels comptes comptables, amb indicació del valor de cada compte, i amb el total global, a 31 de desembre de 2009;
 
-un quadre de conciliació inventari - comptabilitat.
 
 
SEGON.- Actualitzar la taula dels epígrafs de classificació dels béns que es recull a l’annex I, dels criteris que s’utilitzen per a l’elaboració de l’inventari, de manera que es substitueix íntegrament la llista aprovada pel Ple de l’11 de juny de 2009, per la que s’incorpora com a annex I a aquest acord.
 
TERCER.- Trametre una còpia d’aquesta actualització, autoritzada pel Secretari, amb el vist i plau de l’Alcalde, al Departament de Governació i Relacions institucionals de la Generalitat de Catalunya. “
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
 
-Servei d’Ingressos-
 
11 - APROVAR EL PREU PÚBLIC PER ASSISTÈNCIA JORNADA SOBRE VIOLÈNCIA MASCLISTA
 
La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, presenta la proposta següent:
 
“L’Ajuntament de Mataró, des del Servei de Dona, organitza la 2a. Jornada sobre violència masclista, donant continuïtat a l’edició bianual d’aquestes jornades des de la postada en funcionament del CIRD (Centre d’Informació i recursos per a les dones). Els rols i l’assignació d’estereotips d’acord amb el sexe-gènere han esdevingut clarament de la cultura patriarcal i de l’impacta que aquesta ha tingut i té en la vida de dones i homes. Tot i que fa molts anys que el moviment i la teoria feminista han donat les claus per entendre un fenomen que ha esdevingut una xacra social i que té una base clarament estructural. No fa pas massa temps que la violència exercida contra les dones ha deixat de ser considerada, un fet que pertany a l’àmbit privat, tot reconeixent-lo com un problema de caràcter públic, atès que és un instrument de control i domini de les societats patriarcals. Des dels anys noranta s’han dut a terme diverses intervencions destinades a prevenir, sensibilitzar i assistir les dones en situacions de violència. El maltractament vulnera directament el dret de les dones a gaudir de drets fonamentals recollits en la Declaració de Drets Humans i en la nostra Constitució.
Aquesta jornada està emmarcada a l’entorn de les activitats que es realitzen des de fa uns anys a l’entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
Vista la proposta del Servei de Joventut i Dona d’establiment d’un preu públic per l’assistència a aquesta jornada
 
Vist l’estudi econòmic de costos,
Vist l’informe d’Intervenció,
 
Vist el que estableix el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.
 
Qui subscriu, La Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent ACORDS:
 
Primer.- Aprovar el preu públic per assistència a la jornada sobre la violència masclista organitzada per l’Ajuntament de Mataró el proper dia 25 de novembre 2010 d’acord amb el següent detall:
 

 
Preu públic assistència 2a. jornada sobre violència masclista
Proposta preu públic per assistent
 
 
35,00 €
 
 
 
 

Segon.- Publicar aquest acord en el BOP i en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament.”
 
El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup municipal està totalment a favor de recolzar qualsevol mesura contra la violència masclista. Ara bé, el que no tenim clar és el tema dels números. Sabem que hi ha una crisi fortíssima i aquesta jornada s’ha organitzat en un format en què hi ha un coffee break i un dinar, i la quota de participació no cobreix el cost d’aquest dinar i d’aquest coffee break. A l’Ajuntament ens costa molts diners. No tenim assegurat si ens arribaran les subvencions demanades. Creiem que aquest Ajuntament no és auster. Aquest Ajuntament fa una mala administració dels diners dels ciutadans. En aquest cas, en tenim un exemple. Aquesta activitat s’hauria de canviar de format. Potser es podria fer després de dinar i així el cost no seria el mateix.
La senyora Ana Barrera explica que el preu públic que s’està intentant aprovar sí que cobreix el dinar i el coffee break. Si vostè està posant en dubte el programa de les jornades, li demano que la seva representant al Consell d’Igualtat ens ho faci saber, perquè és un programa consensuat amb totes les entitats. Aquest tipus d’activitats que elaborem en el programa sempre les consensuem amb el Consell d’Igualtat d’Oportunitats. D’altra banda, de les subvencions que rebem tant de la Diputació de Barcelona com de l’Institut Català de la Dona, destinem més de 5.000 euros a aquestes jornades. Els Recursos Humans sí que estan comptabilitzats, però ja formen part del capítol 1 del nostre pressupost. Les ponències que portem són molt potents i tenen aquest cost. Són jornades destinades, sobretot, a professionals, i això requereix certa formalitat i certa importància a l’hora d’escollir els ponents. Si vostès tenen algun altre tipus de proposta, ja hi ha hagut temps per fer-la i ja hi ha hagut espais per debatre i reflexionar sobre les jornades.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa que el sentit del seu vot serà d’abstenció. És d’abstenció perquè pensem que la formació en aquest àmbit és prioritària i necessària. Hem d’entendre que el conjunt de la nostra societat té una estructura patriarcal i, per tant, no només estan malaltes certes persones, sinó que podríem dir que el conjunt de la societat hauríem de revisar com funcionem. Si hem de demanar alguna cosa és que sigui un curs el màxim d’assequible. Si pogués ser gratuït, millor.
 
 
 
El senyor Pere Galbany remarca que el seu grup està totalment d’acord en què aquestes jornades es facin. Jo només parlo del tema econòmic. Vostè diu que sí que es cobreixen els costos del dinar i del coffee break i, segons els números que vostès tenen, el coffee break i el dinar costen 37 euros i en cobrem 35 per la quota d’anar-hi. I això es calcula per a una assistència de 100 persones. Si en vénen menys, comencem a perdre diners. Potser, organitzant-ho d’una altra manera, la quota podria ser més econòmica i podria participar-hi més gent o l’Ajuntament podria tenir un cost inferior.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra:          Cap. 
Abstencions:             6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
-Servei de Compres i Contractacions-
 
12 -   ACORDAR LA REVISIÓ DE PREUS DEL CONTRACTE DEL SERVEI PÚBLIC DE RECOLLIDA DE LES FRACCIONS DE RESTA, MATÈRIA ORGÀNICA, VOLUMINOSOS, DE LA NETEJA VIÀRIA I DE LA NETEJA DE PLATGES DE MATARÓ, ADJUDICAT A L’EMPRESA “FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, SA”.
 
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:
 
“Antecedents
1. Per acord del Ple de data 1 de juny de 2006 es va adjudicar el concurs per a la contractació del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, a l’empresa “Fomento de Construcciones y Contratas, SA”, fins un import anual de 7.300.093’72 €, IVA inclòs.
 
2. Mitjançant informe de data 26/07/2010, el tècnic de la Secció de Residus i Neteja Viària del Servei de Manteniment i Serveis, exposa que l’empresa adjudicatària ha sol·licitat la revisió dels preus aplicables al contracte, i sol·licita s’atengui aquest sol·licitud.
 
3. Per una altra banda, per informe de data 22/12/2009 l’esmentat tècnic de la Secció de Residus i Neteja Viària exposa la necessitat de regularitzar l’import de les diverses partides del contracte.
 
Fonaments de dret
1. La clàusula 11.5 del plec de condicions tècniques que regeix la present contractació, d’acord amb el que al respecte preveuen els arts. 103 a 108 i concordants del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, estableix la fórmula aplicable a la revisió de preus del contracte.
 
2. L’art. 163, en relació amb l’art. 101 i concordants, del Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques regula la modificació del contracte de gestió de serveis públics, establint, pel que aquí interessa, que l’Administració podrà modificar, per raons d’interès públic, les característiques del servei contractat; i que quan les modificacions afecten al règim financer del contracte, l’Administració haurà de compensar al contractista de manera que es mantingui l’equilibri econòmic.
 
En virtut de les facultats que li han estat conferides, qui subscriu, consellera delegada de Servei Centrals, PROPOSA al Ple Municipal, l’adopció dels següents acords:
 
Primer.- Acordar la revisió de preus del contracte de concessió del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, en els termes exposats en l’informe de data 26/07/2010 del tècnic de la Secció de Residus i Neteja Viària del Servei de Manteniment i Servei.
 
Segon.- Aprovar el coeficient en la part revisable dels preus unitaris del contracte, d’acord amb l’IPC interanual establert per l’any 2010 (0,794 %) i el factor de reajust aprovat (0,45%).
 
Per tant aprovar els següents imports en concepte de revisió de preus:
 
Revisió de preus corresponent a l’exercici 2010:
 
PARTIDA                                 IMPORT                NUM. OPERACIO
40503/162110/22700                 20.509,54 €                   ADC 32899
40503/162120/22700                 5.682,90 €                    ADC 32900
40503/162120/22700                 2.823,95 €                    ADC 32903
40503/162130/22700                 6.162,87 €                    ADC 32904
40503/162140/22700                 7.301,71 €                    ADC 32905
40503/162150/22700                 1.835,83 €                    ADC 32907     
40503/162310/22700                 1.289,92 €                    ADC 32908
40503/163110/22700                 35.995,18 €                   ADC 32909
40503/172110/22700                 1.833,27 €                    ADC 32910
40503/162140/22700                 3.400,38 €                    ADC 34443
 
Revisió de preus corresponent als exercicis 2011 a 2014:
 
PARTIDA                               IMPORT                            NUM. OPERACIO
40503/162110/22700                 7.717.616,12 €              ADPOS 33232
40503/162120/22700                 1.362.331,84 €              ADPOS 33236
40503/162120/22700                 1.303.154,96 €              ADPOS 33237
40503/162130/22700                 1.701.343,14 €              ADPOS 33238
40503/162140/22700                 1.896.322,41 €              ADPOS 33239
40503/162140/22700                 2.611.130,45 €              ADPOS 33240
40503/162150/22700                 404.477,15 €                 ADPOS 33241
40503/162310/22700                 446.123,13 €                 ADPOS 33242
40503/163110/22700                 13.558.592,46 € ADPOS 33243
40503/172110/22700                 754.132,48 €                 ADPOS 33244
           
Tercer. -  Aprovar els documents inversos següents atès que el seu import ja està inclòs en la revisió de preus:
 
PARTIDA                                    IMPORT                  NUM. OPERACIO
 
40613/442210/22700                 7.263.601,66 €              Relació ADFUT/ 1564
40503/442210/22700                 372.216,48 €                 ADPOS/-1 33091
40613/442220/22700                 1.234.454,68 €              Relació ADFUT/ 1569
40613/442220/22700                 1.234.454,72 €              Relació ADFUT/ 1572
40503/442220/22700                 54.144,48 €                   ADPOS/-1 33146
40613/442230/22700                 1.555.948,38 €              Relació ADFUT/ 1573
40503/442230/22700                 127.284,92 €                 ADPOS/-1 33166
40553/442240/22700                 1.219.580,37 €              Relació ADFUT/1556
40553/442240/22700                 1.219.580,37 €              Relació ADFUT/ 1557
40553/442240/22700                 609.790,20 €                 Relació ADFUT/ 1558
40553/442240/22700                 1.219.580,37 €              Relació ADFUT/ 1555
40503/442240/22700                 57.148,56 €                   ADPOS/-1 33026
40503/442240/22700                 46.758,50 €                   ADPOS/-1 33035
40503/442240/22700                 44.406,35 €                   ADPOS/-1 33038
40503/442240/22700                 11.102,35 €                   ADPOS/-1 33042
40503/442240/22700                 29.491,98 €                   ADPOS/-1 33045
40503/442240/22700                 7.373,76 €                    ADPOS/-1 33046
40613/442250/22700                 365.904,00 €                 Relació ADFUT/ 1574
40503/442250/22700                 34.361,28 €                   ADPOS/-1 33171
40613/442510/22700                 420.000,00 €                 ADFUT/1575
40503/442510/22700                 20.641,53 €                   ADPOS/-1 33177
40613/442110/22700                 12.764.096,17 € Relació ADFUT/ 1576 
40503/442110/22700                 822.635,64 €                 ADPOS/-1 33189
40613/445110/22700                 711.868,43 €                 Relació ADFUT/ 1580
40503/445110/22700                 44.012,03 €                   ADPOS/-1 33204
40503/442220/22700                 146.618,51 €                 ADPOS/-1 33160
40513/172110/21000                 3.483,33 €                    ADPOS/ 33713           
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el vot contrari del seu grup municipal. És contrari, no perquè estiguem parlant d’una modificació en referència a la modificació de l’IPC, sinó perquè estem en contra que un servei tan important com aquest s’externalitzi cap a una empresa privada. Pensem que l’Ajuntament i l’Administració Pública deixa d’estar al carrer, deixa d’estar vinculada amb un servei important. L’empresa privada no deixa de ser opaca als nostres ulls. No sabem com funciona per dins, no tenim tota la informació per poder millorar aquest servei i perquè econòmicament ens surti més barat. 
 
 
 
El senyor Francesc Melero aclareix que la titularitat del servei és municipal 100%, tot i que hi hagi la prestació mitjançant un privat, en aquest cas FCC. L’opacitat a la qual fa esment no existeix, ja que el contracte pel qual es regeix el servei és públic i es va aprovar en el ple.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions:             9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5). 
 
 
 
En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
 
-Servei de Secretaria General – Arxiu Municipal-
 
13 - ACCEPTAR LA DONACIÓ D’UNA COL•LECCIÓ DE FOTOGRAFIES PROPIETAT DEL SENYOR JOSEP-LLUÍS PÉREZ REUS.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
“El senyor Josep – Lluís Pérez Reus és un reconegut fotògraf domiciliat a El Masnou i ha ofert en donació a l’Ajuntament de Mataró una selecció de fotografies de les quals n’és l’autor.
 
Es tracte d’una col·lecció de 41 imatges en blanc i negre, pràcticament totes datades entre els anys 1963 i 1966, que mostren diversos indrets o edificis de la ciutat de Mataró, la majoria d’ells sensiblement transformats en l’actualitat.
 
De cada obra – positivada a la mida de 18x24 cm. – el fotògraf hi acompanya el negatiu corresponent en format professional de 6x6, 6x9 o 9x12.
 
L’autor de les imatges les ofereix a l’Ajuntament per tal que, si es considera oportú, formin part del patrimoni documental de la ciutat.
 
L’arxiver municipal ha emès informe favorable a l’acceptació de la donació atesa l’alta qualitat i el valor indubtable que tenen com a document gràfic d’aspectes de Mataró gairebé desapareguts; per altra part, aquesta donació és una bona oportunitat d’ enriquir el fons d’imatges de l’Arxiu Municipal i, per aquesta raó es proposa al Ple de la Corporació l’acceptació d’aquestes fotografies.
 
En virtut de les facultats que tinc conferides per la legalitat vigent, proposo al Ple de la Corporació l’adopció del següents ACORDS :
 
Primer.- Acceptar la donació d’una selecció de fotografies efectuades pel seu propietari i autor senyor Josep – Lluís Pérez Reus. La donació és gratuïta i sense condicionant ni limitació de domini, reproducció o explotació.
 
Segon.- Aprovar la minuta del "Contracte entre l’Ajuntament de Mataró i el senyor Josep – Lluís Pérez Reus, per a la donació d’una col·lecció de fotografies" que s'adjunta en aquesta proposta d'acord i procedir a la seva signatura.
 
Tercer.- Facultar l'Alcalde-President de l'Ajuntament de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron i Espinar, per a la signatura del contracte de donació, que es formalitzarà en document administratiu i que implica l'adquisició del ple domini de la col·lecció de fotografies.
 
Quart.- L’Ajuntament de Mataró fa palès el seu agraïment més expressiu al senyor Josep – Lluís Pérez Reus per la mostra d’afecte i liberalitat que en aquest acte de donació fa a la ciutat de Mataró.”
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (24).
 
 
 
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-
 
14 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ DE VOLUMS “ANTIC CLUB NÀUTIC I CENTRE NATACIÓ”.
 
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
 
“La Junta de Govern Local de 10 de maig de 2010 va aprovar inicialment el Pla especial d’ordenació de volums “Antic Club Nàutic i Centre Natació”, el qual ha estat exposat a informació pública, pel termini d’un mes, a les oficines municipals i a la pàgina web de l’Ajuntament, segons anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 15 de maig de 2010, així com als taulers d’anuncis municipals i en els diaris La Vanguardia i El Punt diari de la comarca. Igualment es va notificar als titulars de la concessió i es van sol·licitar informes als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, concretament a la Direcció General de Ports del Departament de PT i OP, Dirección General de Ferrocarriles del Ministeri de Fomento de l’Estat i Servei de mobilitat de l’Ajuntament de Mataró
 
Segons consta en el Programa de Participació Ciutadana del document urbanístic, no s’han presentat al·legacions en el període d’informació pública, però si suggeriments per part del Consell Assessor Urbanístic Municipal, convocat el mes de juny passat. El suggeriments que s’han recollit en el document son els relatius a la necessitat de reorganitzar l’àrea d’aparcament del davant de l’edifici de l’antic Club Nàutic per millorar la continuïtat de l’itinerari de vianants des de la platja del Callao a la platja del Varador. Aquests suggeriments s’han recollit a la documentació gràfica i escrita (art. 6) del document de pla especial per a l’aprovació provisional. Aquest és l’únic canvi que s’ha introduït en el document de pla especial aprovat inicialment i cal dir que ha estat informat favorablement pel Servei municipal de mobilitat (informes de 15 de juny i 6 de setembre de 2010).
 
Pel que fa la resta d’informes sol·licitats, l’organisme competent en matèria de Ferrocarrils (ADIF), el 17 de maig de 2010 ha informat favorablement, i l’organisme competent en matèria de ports i costes de la Generalitat no ha emès informe. De conformitat amb el que disposa l’art. 35.2 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril de Ports de Catalunya el termini màxim de que disposa l’organisme per emetre informe en aquests supòsits és de dos mesos, transcorregut el qual pot seguir la tramitació del instrument urbanístic. Com sigui que ha transcorregut aquest termini ha de continuar el procediment, conforme disposa el citat precepte legal.
 
El Pla especial d’ordenació de volums “Antic Club Nàutic i Centre Natació” desenvolupa les normes que el Pla General vigent preveu per la zona litoral, amb l’objectiu de concretar els usos i la permissibilitat dels mateixos en la franja costanera, d’acord a la seva naturalesa, i definir les ordenances de volums i tipologies per la implantació de les edificacions, a fi d’integrar-les en l’espai marítim i costaner.
 
Recordem que el buit de regulació urbanística específica i concreta per aquestes edificacions ve generant una problemàtica real en no poder autoritzar les millores i/o modificacions i canvis de les activitats de dos edificacions d’envergadura, de caràcter fixa o permanent, que representen un focus d’interès ciutadà i que generen un centre de polaritat en la franja costanera de la ciutat. A més, els concessionaris tenen la obligació de mantenir en condicions els edificis i les instal·lacions, i això no es pot fer efectiu, si no es disposa d’un planejament especial amb una ordenació que recolzi la existència d’aquestes activitats en aquests volums preexistents i amb uns usos concrets.
Per tot això, es considera necessari establir les regles que hauran de regir per fer possible el desenvolupament de les activitats adequades en aquests dos edificis, quines condicions d’edificació, de volum i quines condicions d’urbanització de l’espai exterior ens garantiran millorar l’ordre i establir les jerarquies d’una mobilitat compartida. 
 
Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent del Servei d’Urbanisme i atès el que disposen els articles 67.1 i 67.4), 80 i 85 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el darrer text Refós de la Llei d’Urbanisme (aplicable d’acord amb la seva Disposició Transitòria Quarta), i l’art. 52.2 c) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, PROPOSO al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:
 
PRIMER:
Aprovar provisionalment el Pla especial d’ordenació de volums “Antic Club Nàutic i Centre Natació”, redactat pels serveis tècnics del Servei de Desenvolupament Urbà.
 
SEGON:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.
 
TERCER:
Comunicar els precedents acords interessats i als serveis municipals que correspongui. “
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que, com ha dit el Sr. Bassas, és un lloc estratègic de la ciutat. Tots tenim clar que volem ser una ciutat oberta al mar. Si fem història, podem repassar perquè es va construir aquest Club Nàutic. En principi, aquest Club Nàutic havia de ser la part central del port de Mataró. Al final, el port no es va construir on estava previst per motiu de queixes veïnals. Al final, aquest edifici no exercia la tasca per la qual va estar dissenyat. Al nostre entendre, tal com es planteja aquesta aprovació del Pla Especial, pensem que es desaprofita una oportunitat. Creiem que s’hauria d’haver repensat més tot aquest espai. Creiem que l’opció que s’ha escollit no és la millor. Pujar un pis el Centre de Natació pot perjudicar un sector ampli de la ciutat, que quedarà sense vistes directes al mar. L’actual proposta és poc atrevida. Pensem que s’hauria d’haver replantejat aquest espai en la seva totalitat buscant, sobretot, aquest casament entre la ciutat i el front marítim. S’haurien pogut buscar alternatives més interessants a nivell arquitectònic, a nivell paisatgístic i a nivell social. Per tant, el nostre vot serà negatiu.
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el seu grup municipal ha fet una crítica reiterada a la política de planejament urbanístic per la seva manca de visió global o estratègica i per la falta de lideratge visionari. En definitiva, la falta de tenir un dibuix de la ciutat a llarg termini.
Tant el Sr. Bassas com el Sr. Safont-Tria feien referència a la importància d’aquest lloc. El Pla Especial d’Ordenació de Volums ve derivat d’una necessitat del Centre de Natació Mataró d’ampliar les seves instal·lacions que van ser limitades, en la seva superfície edificable, en el seu moment, pel Ministeri. El Centre Natació Mataró és una entitat envejable d’aquesta ciutat perquè és un referent per a entitats de tipus esportiu i social d’altres poblacions. Aquestes edificacions van ser autoritzades pel Ministeri de Foment quan aquesta ciutat no tenia ni port, ni el projecte Mataró Marítim.
No podem fer un urbanisme de la necessitat puntual que condicioni l’escenari estratègic de Mataró a nivell marítim, a nivell nàutic, a nivell urbanístic, a nivell econòmic i a nivell de coneixement.
Un altre dubte que ens sorgeix és que el mateix Pla Especial preveu la urbanització del sector i determina la creació d’un aparcament exterior i, també, sota el mateix edifici, sense determinar, en canvi, l’ús definitiu que tindrà. La normativa obliga que siguin activitats relacionades amb el mar. Com podem fer un Pla Especial sense saber quin ús tindrà l’edifici?
El dubte que jo tinc és saber si realment ens creiem aquesta aposta que hem fet per la vocació marítima que ve definida en aquest projecte.
El posicionament del nostre grup municipal serà d’abstenció.
 
 
El senyor Ramon Bassas fa referència a la posició maximalista del Sr. Safont-Tria. Abans he al·ludit a la idea que la reflexió prèvia que s’havia fet durant molt de temps d’aquest espai era saber què s’havia de fer i, fins i tot, si s’havia de mantenir aquest espai en el front marítim. El seu dia, aquest Ajuntament va optar per mantenir-lo i per, en tot cas, transformar-lo. Potser vostè creu que això és poc ambiciós. A nosaltres ens sembla que és part de l’estratègia que cal que faci aquesta ciutat, que ha de transformar una realitat que existeix, no amb actituds maximalistes que pretenen esborrar el passat.
També ha dit que s’incrementa un pis en el Centre Natació Mataró, però s’ha deixat de dir que es rebaixa l’edificabilitat del Club Nàutic. El que fa és equilibrar els usos per fer una edificació més sensible al paisatge i, per tant, amb menys impacte. El que es fa no és incrementar els metres, sinó reanivellar-los perquè tingui aquesta millora que li deia. Fer millor el que tenim és una de les coses de les que hem de partir. Fer-ho millor des del punt de vista paisatgístic, però també des del punt de vista de rendibilitat social, econòmica, de la generació d’activitats en aquest sector, de l’accessibilitat del passeig marítim fins al mar. Totes aquestes són coses que podem millorar en aquesta zona a partir de la edificació existent.
Sr. Mojedano, no es tracta d’una petició puntual. Es tracta d’un interès general de la ciutat, que aposta pel front marítim com un dels seus elements d’atractiu. Aquesta és l’aposta i ara la desenvolupem. Estem davant d’una de les concrecions del projecte Mataró Marítim i ens hagués agradat que s’hi hagués sumat.
Vostè diu que no es defineixen els usos. Anem per parts. Primer mirem quins són els usos que, segons la llei, hi pot haver i, un cop s’aprovi què s’hi pot fer, des del punt de vist urbanístic, l’Institut d’Esports té l’encàrrec de desenvolupar un pla d’usos i un plec de clàusules per poder gestionar aquest espai, després que la part urbanística estigui resolta.
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 Abstencions:            4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 
 
 
En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
 
15 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG, PER INCLOURE LA CATALOGACIÓ DELS ESGRAFIATS EN FAÇANES DE LA CIUTAT.
 
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
 
“L’objecte de la present proposta és la tramitació de la modificació puntual del pla especial patrimoni arquitectònic de Mataró per a la protecció dels esgrafiats presents en façanes. Aquest document ha estat redactat pel servei tècnic de la secció de Patrimoni del Servei d’Urbanisme, sobre les directrius següents:
 
-                                 Fer una anàlisi i valoració del conjunt d’esgrafiats existents en el conjunt de les façanes de la nostra ciutat així com de la seva repercussió en el context del paisatge urbà de Mataró.
-                                 Estudiar quins d’aquests esgrafiats poden estar d’alguna manera afectats per algun tipus de protecció establert ja per l’actual Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró.
-                                 Proposar mecanismes per tal de garantir la preservació d’aquests béns.
 
La introducció del document urbanístic ens acosta a la rellevància històrica de l’esgrafiat a la nostre Ciutat, així com dels seus protagonistes i la tècnica de l’estucat. 
 
Mataró ha estat històricament una ciutat caracteritzada per un gran nombre de façanes amb esgrafiats, localitzades bàsicament al centre històric i eixample antic, fet aquest que ha perdurat des dels temps del barroc fins als nostres dies.
 
El terme Esgrafiat es defineix com una decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer punxant anomenada estilet hom pot ratllar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
 
De la mà bàsicament de l’artista mataroní Santi Estrany i Castany, autor d’un important nombre d’esgrafiats existents a la nostra ciutat, s’ha posat de manifest el desig i la necessitat d’estudiar en el seu conjunt, quin pes i repercussió tenen els esgrafiats de les façanes dins el paisatge de la nostra ciutat i plantejar-se si cal o no prendre algun tipus de mesures per tal d’evitar la seva progressiva desaparició.
 
La proposta de protecció dels esgrafiats, es vehicula mitjançant la modificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró i d’una modificació de l’Ordenança de Llicències que es durà a terme en paral·lel a la tramitació d’aquest document urbanístic.
 
La modificació del Pla especial s’articula a partir de:
 
-                     La modificació puntual de la normativa del Pla Especial del Patrimoni per tal de garantir la conservació dels esgrafiats incorporats en façanes o carrers i que ja posseeixen algun tipus de protecció .
-                     L’ampliació del catàleg existent.
 
I s’estableixen quatre àmbits d’intervenció:
 
 
1. Esgrafiats situats en façanes catalogades
A Mataró, hi ha 88 edificis amb la façana catalogada (nivells de protecció A, B/f, B/v, B/s), que presenten esgrafiats.
Es modifica la normativa del Pla Especial del Patrimoni per tal d’establir que qualsevol intervenció en aquestes façanes mantindrà i restaurarà els esgrafiats existents.
 
2. Esgrafiats situats en façanes d’edificis de carrers catalogats
A Mataró hi ha un total de 49 carrers catalogats.
La modificació de la normativa del Pla Especial es concreta de la següent manera:
            .- Obres de reforma de façana: S’han de mantenir els esgrafiats.
            .- Enderroc de façana: Caldrà deixar constància documental dels esgrafiats existents.
 
3. Esgrafiats d’especial interès o entitat.
Es proposa ampliar el catàleg del Pla Especial del Patrimoni amb la incorporació de 10 plafons esgrafiats situats en façanes que no estan ni en edificis catalogats ni en carrers catalogats però que tenen prou entitat com per adjudicar-los el nivell de protecció H (protecció documental)
 
L’ampliació del catàleg es concreta amb la protecció de set esgrafiats tipus plafó de Santi Estrany, un esgrafiat de Jordi Cuyàs, un esgrafiat d’en Parés de Mataró i un esgrafiat d’Eduard Alcoy.
 
En cas d’enderroc de l’edifici, caldrà deixar constància documental de l’esgrafiat. En cas de reforma, caldrà restaurar l’esgrafiat.
 
4. Esgrafiats situats en façanes i/o carrers no catalogats
Es proposa deixar constància de la resta d’esgrafiats existents en façanes a la ciutat de Mataró mitjançant la confecció d’un annex al Pla Especial del Patrimoni que a modus d’inventari reculli tota la informació possible relacionada amb els esgrafiats de Mataró abans que aquests desapareguin definitivament.
 
El Programa de Participació Ciutadana del document recull que el 28 d’abril de 2010 es va presentar als membres del Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental, l’estudi sobre els esgrafiats de les façanes de Mataró, que ha estat la base de la redacció del present document urbanístic de modificació del Pla Especial del Patrimoni. Així mateix, en el període d’informació pública es tornarà a convocar el Consell per informar el document aprovat inicialment.
 
De conformitat amb el que disposa l’article 14 de la normativa del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, la inclusió d’un bé en el Catàleg requereix el mateix tràmit que el previst per a la tramitació del Pla Especial, i segons l’article17 de la Llei del patrimoni Cultural Català la competència per a la declaració de béns d’interès local correspon al ple de l’Ajuntament.
Per tot el que s’acaba d’exposar, el Conseller-Delegat d’Urbanisme proposo al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró 1999 “PROTECCIÓ ESGRAFIATS PRESENTS EN FAÇANES”, redactat pel servei tècnic del Servei municipal d’urbanisme i que comprèn :
 
-                     La modificació puntual de la normativa del Pla Especial del Patrimoni per tal de garantir la conservació dels esgrafiats incorporats en façanes o carrers i que ja posseeixen algun tipus de protecció.
-                     L’inici de l’expedient per a l’ampliació del catàleg existent
 
Segon.- Suspendre el tràmit d’atorgament de llicencies i tramitacions que comportin la intervenció en els elements objecte de protecció segons el document de modificació puntual del pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró 1999 “PROTECCIÓ ESGRAFIATS PRESENTS EN FAÇANES ”, de conformitat amb el que preveu l’art. 73 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, DL 1/2010, de 3 d’agost, pel termini màxim previst per la citada Llei, i respecte a qualsevol intervenció dels béns protegits que no sigui compatible amb ambdós planejaments, el vigent i la modificació proposada del mateix.
Tercer.- Obrir un període d’informació pública d’un mes prèvia publicació d’edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de més divulgació a Catalunya i als taulers d’edictes municipals, inclòs l’espai web municipal.
Quart.- Sol·licitar informe al Departament de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i al Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental
Cinquè.- Notificar els precedents acords als propietaris que s’indiquen en el document urbanístic (apartat de participació ciutadana) i comunicar-los als serveis municipals de Llicencies d’Obres, d’Innovació i Promoció de la Ciutat, a l’Institut Municipal d’Acció Cultural, als serveis municipals d’Obres i de manteniment, i la secció de patrimoni de Gestió Econòmica. “
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que el seu grup municipal veu amb bons ulls el fet que s’inclogui en el catàleg la catalogació dels esgrafiats. No només s’han de protegir, sinó que, a més s’han de conservar, perquè no es perdi aquesta part del nostre patrimoni. Ara mateix no tenim la capacitat tècnica per saber si aquesta modificació està ben feta o no, però farem un vot de confiança als tècnics que han elaborat les modificacions. El nostre vot serà de suport.
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu que a CIU tampoc tenen res a dir respecte a tot el plantejament que es fa sobre els esgrafiats. Entenem que són un element distintiu i característic de la nostra ciutat i que està bé que es protegeixi. Aquesta inclusió posa de manifest que el Catàleg del Patrimoni és perfeccionable amb la inclusió de nous elements. També ho seria si vostès el seu dia haguessin estudiat si tots els elements catalogats mereixien aquesta distinció. No vull parlar de cap element en concret perquè no som tècnics i no tenim l’opinió prou formada de si un element hi hauria de ser o no, però, en tot cas, sí que ens sembla que ens hauríem de replantejar aquesta situació.
 
 
El senyor Ramon Bassas expressa que el Catàleg del Patrimoni és un element molt singular de la ciutat de Mataró i molt apreciat pel conjunt d’historiadors i de les persones que s’estimen el patrimoni de la ciutat. Va ser un dels catàlegs pioners al conjunt del país, al començament de la democràcia, i s’ha anat construint per capes, després d’una revisió important l’any 2000 que, per cert, va incloure aquest element que ara comentarem. Ha tingut certes incorporacions perquè és un catàleg viu, perquè hi ha determinats béns que veiem que, amb el pas del temps, poden estar amenaçats i que l’Ajuntament, de forma democràtica, considera que els ha d’incloure. És el cas dels esgrafiats. M’agrada la reflexió que fa el Sr. Mora, perquè coincideix amb el que pensem nosaltres. Però CIU va votar en contra en el moment de la catalogació de la nau de Can Fàbregas. Per tant, entenc que ara recuperin aquesta idea que, potser, tot el que s’està catalogant no valdria la pena de catalogar-ho. Després van tenir una actitud totalment contrària per uns motius que, òbviament, no tenien res a veure amb el Catàleg del Patrimoni.
 
El senyor Joan Mora entén que el Sr. Bassas confongui els seus desitjos amb la realitat. Quan es vota un catàleg, com és aquest ara, no ens podem posicionar dient que un esgrafiat sí i un altre no. Per tant, en el moment que CIU es posiciona és perquè no es pot estar d’acord amb tot. CIU, l’any 2007, el que va fer, respecte al tema de Can Fàbregas, és posar damunt la taula que tots els ciutadans tenien dret a aquesta revisió dels elements patrimonials, per si tots els elements mereixien el mateix tractament. Vostès no van voler tenir aquest consens i, per tant, hem arribat on hem arribat. Què pensaran les noves generacions quan vegin que hem trossejat un edifici i que l’hem intentat reconstruir en un altre lloc?, i que mai no tindrà les mateixes característiques que tenia l’original, que naixia des del fons, i vostès només n’han trossejat una part.
 
El senyor Ramon Bassas explica que contínuament es vol obrir aquest tema de Can Fàbregas per no parlar del Catàleg del Patrimoni, per no parlar dels béns protegits. Perquè el seu interès és un altre. És el de posar en entredit el Govern municipal per intentar que no s’obri El Corte Inglés. Aquesta ha estat la seva posició des de l’any 2007. I per això creien que s’havia salvar un element patrimonial que, finalment, ha salvat el Govern municipal.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (25).
 
 
-Serveis i Manteniment-
 
16 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA NOVA ORDENANÇA REGULADORA DE LA PUBLICITAT DE MATARÓ.
 
          
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:
 
“Aprovada inicialment pel Ple de la Corporació l’Ordenança de publicitat, dins del termini d’informació pública, s’han formulat al·legacions per part dels grups municipals CiU i CUP i per part dels serveis municipals de Mobilitat i Llicències d’Obres i per l’IMPEM.
 
A la vista de les al·legacions formulades.
 
El Conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment que subscriu PROPOSA AL PLE MUNICIPAL l’adopció dels següents ACORDS:
 
Primer. En quant a les al·legacions presentades:
 
  1. Estimar les al·legacions formulades pel grup municipal CiU respecte a la redacció de l’article 20 de l’Ordenança que quedarà redactat d’acord amb la proposta presentada per suposar un enriquiment a la redacció de l’Ordenança.
 
  1. Estimar les al·legacions formulades pels serveis municipals de Mobilitat i  Llicències d’Obres i per l’IMPEM per la mateixa raó.
 
  1. Respecte de les al·legacions formulades per la CUP:
3.1 En quant a l’al·legació de prohibició de la col·locació de cartelleres en torrents i rieres, s’estarà al que disposa la normativa vigent, perquè en aquestes zones hi ha confluència de competències entre l’administració autonòmica i la local.
3.2 Respecte a la sol·licitud d’instal·lació de cartelleres en la ciutat per la col·locació de publicitat de les associacions sense ànim de lucre, les associacions de veïns en disposen de cartelleres per la publicitat de les seves activitats i totes les entitats han de respectar allò que disposa l’Ordenança de la publicitat, tant l’actualment vigent com la que s’aprovi.  No hi ha intenció per part de l’Ajuntament de col·locar més cartelleres per aquest ús.
3.3 Pel que fa a la no imposició de sancions en matèria de publicitat fins que no s’instal·lin les cartelleres, no hi cap disposició legal que empari aquesta proposta. Així mateix no es poden anul·lar unes sancions imposades d’acord amb la normativa vigent, que són fermes i consentides.
3.4 Pel que fa al termini per sol·licitar la col·locació de banderoles i pancartes, no es pot admetre perquè no hi ha temps material de realitzar els informes pertinents,  preparar la documentació i notificar la resolució.
3.5 L’article 30 no s’elimina perquè les fiances garanteixen el compliment d’uns deures. Si qui col·loca les pancartes i banderoles compleix no té cap problema en dipositar la fiança perquè aquesta es torna, i si no compleix l’Ajuntament es rescabala de les despeses. En conseqüència, tampoc s’admet l’al·legació respecte de l’article 31.
 
Segon. Aprovar definitivament l’Ordenança reguladora de la publicitat a Mataró, d’acord amb el text que s’acompanya i que a tots els efectes forma part d’aquest acord.
 
Tercer. Publicar el text íntegre de l’Ordenança reguladora de la publicitat a Mataró al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
 
Quart. Notificar el present acord al Grup Municipal de CiU i al grup municipal de la CUP.
 
Cinquè. Comunicar el present acord a l’Administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, trametent-los una còpia íntegra del text aprovat.”
 
 
 
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup municipal votarà afirmativament a l’aprovació definitiva d’aquesta ordenança. Els recordo que això era un compromís del Govern al PAM de l’any 2006. Devia ser el mes d’octubre del 2005 que es va fer l’aprovació inicial d’aquest PAM, per tant, han passat 5 anys des que vostès van agafar aquell compromís. L’aprovació inicial va ser al mes de maig, per tant, van passar 5 mesos entre l’aprovació inicial i la definitiva. Qui més al·legacions ha fet en aquests temps ha estat Servies Municipals. Això demostra la gran activitat que ha comportat internament aquesta ordenança. Agraïm la labor desenvolupada en aquest tema al Sr. Melero, i al seu departament, la tasca feta. Creiem que, després d’aquests 5 anys, hem estat capaços d’arribar a un consens.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, està d’acord que s’ha fet un llarg procés, però que no s’ha arribat al final. No hem arribat al final, perquè pel camí hi ha un gruix important d’entitats sense ànim de lucre que es queixen que no tenen espais on expressar les seves activitats i mostrar la seva publicitat. De forma reiterada aquestes entitats de la ciutat estan sent multades, no tenen espais i s’han de fer càrrec d’unes despeses que no són pertinents. Les nostres al·legacions van en aquest sentit: reivindicar que no només hi ha publicitat empresarial o mercantilista, sinó que també hi ha publicitat de les entitats. Nosaltres demanàvem que se situïn aquests cartells. Se’ns diu que ja n’hi ha, però aquestes cartelleres són per a ús de les associacions de veïns. A Mataró les entitats no només són les associacions de veïns, sinó que hi ha dotzenes d’entitats que fan activitats de forma periòdica, i se’ls hauria de tenir en compte; si volem tenir una societat activa, cal mimar aquests espais i facilitar la tasca que fan. Nosaltres reclamàvem contra que per penjar pancartes es necessitin 15 dies. Entenem que amb 5 dies n’hi ha prou. Sovint hi ha esdeveniments que no es poden preveure 15 dies abans. Aquestes ordenances que es fan a nivell municipal, per la importància que té la nostra institució, han de tenir un nivell lingüístic correcte. En aquest sentit hem detectat moltes incorreccions. No només en aquest cas, sinó en el conjunt dels documents que elaborem des d’aquí.
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que en el ple anterior, al mes de maig, el seu grup municipal va dir que s’abstenia de manera preventiva i que revisarien el document per trobar un posicionament definitiu. Ens ha semblat un document correcte i, per això l’he de felicitar a vostè i a les persones de la Casa que hi han participat. El nostre grup hi votarà a favor.
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions:             Cap.
CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut Municipal d’Acció Cultural-
 
17 - CANVI DEL REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA AL CONSELL RECTOR DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’ACCIÓ CULTURAL.
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :
“Relació de fets
 
L’Institut Municipal d’Acció Cultural (d’ara endavant, l’IMAC) és un organisme autònom local de l’Ajuntament de Mataró, la finalitat del qual és la gestió, organització i administració funcionalment descentralitzada de les competències municipals en matèria de cultura.
 
L’article 9 dels Estatuts de l’IMAC estableix que el Consell Rector assumeix el govern i la gestió superior d’aquest l'organisme i està integrat, entre d’altres, per uns vocals que són designats pel Ple de l’Ajuntament de Mataró.
 
Per acord de Ple de l’Ajuntament de Mataró de 4 de setembre de 2008 es va procedir a nomenar a un seguit de vocals del Consell Rector de l’IMAC i en data 13 d’octubre de 2008 es va constituir l’esmentat Consell.
 
En data 7 de setembre de 2010, el Grup Municipal Socialista ha comunicat a aquest Ajuntament un canvi de representant a l’IMAC .
 
Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa que el Ple adopti la resolució següent:
 
Primer.- Cessar al senyor Francesc Xavier Gomar Martín com a vocal del Consell Rector de l’IMAC i expressar-li l’agraïment de l’Ajuntament de Mataró per la tasca realitzada.
 
Segon.- Nomenar com a vocal del Consell Rector de l’IMAC el següent representant del grup municipal:
 
-          senyor Gustavo Herraiz Lahassen, en representació del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya.
 
Tercer.- Notificar aquesta resolució a les persones interessades.”
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (25).
 
 
-Servei de Joventut i Dona-
 
18 - ADHESIÓ LA XARXA DE CIUTATS I POBLES PELS NOUS USOS DEL TEMPS IMPULSADA PER LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.
 
La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, presenta la proposta següent:
 
“L’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, mitjançant Acord del Ple de data 30 de juny de 2005, va posar en marxa la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps.
 
La Xarxa de Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps és un espai de reflexió i debat entorn de les experiències i intervencions que duen a terme tant les administracions com els agents socials en aquest àmbit, entenent l’ús i la gestió del temps personal, familiar i laboral com un dret de la ciutadania, atès que totes les persones, independentment de la seva condició, han de poder escollir, lliurement, com volen organitzar i viure el seu temps, i repensant les ciutats en clau de temps per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutadania i dels serveis públics que s’ofereixen.
 
Els objectius de la Xarxa són afavorir l’intercanvi, fomentar la col·laboració per impulsa polítiques de gènere, construir models conceptuals, compartir models de centre, intercanvis d’experiències, establir criteris d’avaluació i indicadors unificats, difondre informació rellevant.
 
Els compromisos de l’adhesió a aquesta Xarxa per part de l’Ajuntament de Mataró comporten l’aportació documentada de les experiències dels plans i programes que es desenvolupen en aquest àmbit, així com la participació en els diversos espais de reflexió i debat promoguts per la Xarxa. Per altra banda, l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona pren el paper d’impulsor i dinamitzador per al correcte desenvolupament de la tasca de la Xarxa. En
aquest sentit, es compromet a proveir-la d’assistència tècnica i administrativa, i en garanteix així un funcionament òptim.
 
Per tot el que s'ha exposat la sota signant proposa que el Ple adopti la resolució següent:
 
Primer.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Mataró a la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps impulsada per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, acceptant el protocol regulador d’aquesta xarxa, un exemplar del qual consta unit a l’expedient, i facultar la Sra. Ana M. Barrera Salcedo, en qualitat de consellera delegada de Joventut i Dona, per a la signatura dels documents conduents a la seva formalització.
 
Segon.- Notificar aquesta resolució a la Diputació de Barcelona.”
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot d’abstenció respecte a l'adhesió. Creiem que és molt important reflexionar i parlar sobre la dedicació que fem al temps, com l’administrem, com el malgastem. Tinc la sensació que aquesta xarxa que se'ns proposa pot ser interessant, però des de la Diputació estem massa acostumats a aquestes xarxes, que no dic que no siguin positives, però potser hauríem d’anar més enllà. La manca de temps, sobretot, és perquè dediquem massa temps al treball; seria molt més encertat que reclaméssim la reducció de la jornada laboral a 30 o 35 hores, doncs ens permetria tenir molt més temps per dedicar-nos com a persones al nostre benestar col·lectiu. No veig que aquestes xarxes serveixin per fer propostes concretes, i proposo que el conjunt dels partits polítics es posicionin a favor de la reducció de la jornada laboral.
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
 
 
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
 
                                             PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
 
19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER IMPULSAR UN SISTEMA DE PRÉSTEC DE BICICLETES PÚBLIC A MATARÓ.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, deixaria la proposta sobre la taula a l’espera de poder-ne parlar tots plegats més endavant, atès que no és un tema urgent i que ja n’han parlat amb la Sra. Aguilar.
 
El Sr. Alcalde, a la vista de la petició, deixa el tema sobre la taula.
 
 
En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya. 
 
 
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 20 i 28 per venir referits a temàtiques coincidents.
 
20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA REDUCCIÓ DE REGIDORIES A L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
 
“Els darrers dies s’ha sabut que, per raons de “racionalitat i austeritat”, s’han integrat dos serveis fins ara separats, com són el Nova Ciutadania i el de Joventut i Dona, passant a dependre d’un sol Cap de Servei i, segons sembla, sense que això suposi cap creixement en la plantilla, ni cap nova responsabilitat que no existís amb anterioritat.
Aquest fet, segons els propis responsables polítics i tècnics, ajudarà a la “integració de projectes” i facilitarà la ”economia d’escala”.
És sabut que el Grup Municipal de CiU fa temps que proposa la racionalització de l’organigrama municipal i el seu aprimament polític.
Ara, amb la nova situació i per una major coordinació política i tècnica, creiem que queda clara la necessitat d’integrar a més dels serveis, la direcció política i és per això que el Grup Municipal proposa al Ple l’adopció del següent ACORD:
El govern municipal farà les modificacions necessàries en la seva organització per tal que el nou Servei de Nova Ciutadania, Joventut i Dona passi a dependrà d’una única direcció política i, com a conseqüència, reduirà en una les Conselleries Delegades d’aquest Ajuntament.”
 
 
28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RESTRUCTURACIÓ DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT I DONA
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“Aquest Grup Municipal ha estat informat de que el cap de Nova Ciutadania passarà també a ser cap de la Regidoria de Joventut i Dona, i tindrà un tècnic de reforç que es promocionarà de forma interna. Pel que se’ns ha dit, com que les dues persones adquiriran noves responsabilitats, veuran modificat i millorat el seu sou en funció de les tasques que hagin de realitzar a partir d’ara.
 
 
És per aquests motius que presentem les següents PREGUNTES:
 
1.      Quina valoració fa la Regidoria de Joventut i Dona d’aquesta aparent inestabilitat que es viu al departament, ja que serà el tercer Cap d’Àrea que assumeix aquestes funcions?
 
2.      Quins efectes pot tenir en la gestió tècnica de l’àrea de Nova Ciutadania, sobretot tenint en compte que era una feina que fins ara requeria de la màxima dedicació del Cap de Servei, i a més, de gran rellevància política en aquest mandat?”
 
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, entén perfectament l’esperit que mou la proposta de CIU, fins a tal punt que ha format part de les propostes que de manera reiterada el grup Popular ha fet. Per tant, l’esperit de la proposta el compartim, com compartim també, i ens dol dir-ho, que la regidoria no creiem que hagi estat ben gestionada i que té una inestabilitat evident. Aquesta situació, en què s’ha de nomenar un nou cap d'Àrea, és una mostra. La pregunta seria si aquest és el moment i la forma de fer-ho. Des del punt de vista de la responsabilitat política, ens hem de basar en un fet puntual, en la inestabilitat d’una cartera puntual d’aquest Govern, per prendre una decisió d’aquestes característiques? És tan urgent? És el problema més important que té aquest Ajuntament? Nosaltres pensem que no. Hi ha un PDES en què ja vam afegir el fet d’estudiar una possible restructuració per optimitzar la gestió de govern i, en aquest sentit, vull posar en mans de la Sra. López i del Govern municipal la confiança de que, malgrat la poca fe que tinc en el govern, aquest estudi es tirarà endavant. Esperem que l’estudi sigui rigorós, encara que sovint hi ha empreses que fan els estudis a mida dels interessos o necessitats dels governs. No vull dir que aquest sigui el cas.
En tot cas, compartim el fons i l’esperit de la proposta i la necessitat de reajustar el Govern municipal i que aquesta cartera no ha estat ben gestionada. En aquest moment, per seriositat, no hi podem votar favorablement, perquè això s’ha d’emmarcar en un context més ampli i rigorós de quina nova organització s’ha de donar a aquest Govern perquè sigui millor.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, reconeix que hagués volgut esperar-se a la intervenció del Sr. Mora, perquè acabés d’explicar ben bé la proposta, perquè, a partir del redactat, no s’acaba d’entendre molt bé quins són els motius pels quals proposa aquesta reducció de la direcció política.
Nosaltres entenem que el problema de l'actual Govern municipal no és un excés d'estructura política, sinó que tenim un problema de malgastar els recursos polítics de què disposem a la ciutat. Seria ideal que no només Joventut, sinó que Joventut pogués tenir una direcció política amb una regidoria, Dona, Nova Ciutadania... i això no trauria capacitat d’intervenció.
Un altre tema és el de la despesa. Si aquest és realment el problema, enfoquem-ho des d’aquest punt de vista i busquem-hi solucions: des de retocar sous a replantejar certes estructures o responsabilitats. També si el problema és de sous o de despesa en l'estructura municipal, ja vam dir des del principi que creiem que els càrrecs de confiança els hauríem de replantejar perquè són una despesa molt important.
També coincideixo amb el Sr. Mojedano que potser ara no sigui el moment oportú. Tenim a la vista unes eleccions municipals, en què podrem reestructurar de cap a peus l‘estructura política i potser sí que aquest serà el moment ideal per replantejar el model que ara tenim. El que tenim ara a nosaltres no ens satisfà. No veiem que des de Joventut o des de Nova Ciutadania s'estigui fent la política necessària per a la nostra ciutat. Estem a anys llum del que necessitem i d'una iniciativa que realment sigui generadora d'il·lusió i d'empatia entre aquests col·lectius i l'Ajuntament. Som crítics amb el que tenim, però potser aquesta proposta és millor plantejar-la en un altre context.
 
 
 
La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, abans de contestar la pregunta li agradaria centrar-se una mica en el plantejament de la pròpia pregunta.
Abans de proposar un canvi estructural, el que s’hauria de fer és conèixer l’estructura, perquè nosaltres no hem canviat tres cops de cap d'Àrea, sinó que hem canviat tres cops de cap de Servei. D’altra banda, pel que fa a la inestabilitat del departament, no trobo cap tipus d’inestabilitat. Des que la cap de Servei de Joventut i Dona va dimitir del seu càrrec fins al dia d’avui, hem passat per un procés de selecció (primer per convocatòria interna i després per convocatòria externa), però les funcions de Direcció les ha assumides el cap d’Àrea de Serveis Personals, i a més hem tingut dos referents, tant a Joventut com a Dona, que han estat les persones que han vetllat perquè els projectes i els programes tirin endavant al seu ritme. Aquesta és la prova de que no hi ha cap tipus d'inestabilitat.
Contestant la primera pregunta, dir que la proposta organitzativa que fan els professionals d’aquesta Casa la valoro molt favorablement, perquè millora tant el Servei de Joventut com el de Dona. Per què? Perquè tant a Joventut i Dona com a Nova Ciutadania hi ha polítiques molt transversals. Només hem d'agafar el Pla de Nova Ciutadania, el Pla de Joventut i el Pla d'Igualtat d'Oportunitats i veurem que gairebé el 70% de les accions coincideixen. Si posem aquests dos serveis sota una mateixa estructura podrem executar aquestes accions amb més eficiència i eficàcia.
D’altra banda, moltes de les accions i projectes que nosaltres portem a terme van molt condicionats a un finançament extern, a subvencions d’institucions supramunicipals, etc. Tenint en compte la realitat econòmica amb què ens trobem i les possibles retallades de subvencions, amb la qual cosa tenim projectes que patiran, és molt positiu aplicar economies d'escala, no només a nivell pressupostari sinó també de recursos humans. Per aquests dos motius, creiem que és molt important que aquests dos serveis es puguin organitzar sota una mateixa estructura.
Pel que fa a la segona pregunta, val a dir que aquesta nova estructura permet reforçar les funcions directives del cap de Servei de Nova Ciutadania, Joventut i Dona, i sobretot en aquelles funcions de recerca de recursos, planificació de programes i projectes i direcció d'equips de treball. A més, potenciem els nivells de gestió tècnica especialitzada, perquè creem sinergies d’economies d'escala que doten de més eficàcia i eficiència aquestes funcions directives.
 
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, anuncia que el posicionament del Govern serà contrari a la proposta. És una proposta reiterativa que ja han fet altres vegades; a més, una cosa són les estructures administratives i una altra diferent són les estructures polítiques. Estem aquí per fer política, per governar, no només gestionar, aquesta ciutat, i això necessita unes certes estructures polítiques. Hi ha indicadors prou clars que diuen exactament quines són les despeses que aquest Ajuntament destina a la seva estructura política, i estem molt lluny de la banda que recomanen tant l’Associació Catalana de Municipis com la Federació de Municipis de Catalunya. Els 14 regidors del Govern tenim sou, però tenim uns sous que estan molt per sota dels sous d'altres ajuntaments, no ja similars al nostre, sinó molt més petits. La massa salarial que es destina al Govern municipal és inferior a molts ajuntaments.
El mateix podria dir dels càrrecs. Entenc que el cap de Servei no és un càrrec de confiança, per tant, no el posin en aquest sac. Aquest Ajuntament té un nombre de càrrecs de confiança baixíssim, en comparació amb els que tenen altres ajuntaments del nostre entorn. Podria parlar de Badalona, o de qualsevol altre ajuntament de les mides de l'Ajuntament de Mataró. En això hem estat sempre molt curosos.
Per tant, no votarem a favor de la proposta de CIU.
 
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, apunta tres eixos. En primer lloc, la massa salarial. En termes de comparació de costos de l’estructura política, aquí segurament ens posaríem d’acord. Això al final és un problema de valoració d’equips, de compensació en funció de capacitat i esforç, etc. Amb això no vull prejutjar res. Senzillament és la fórmula que han triat vostès, i a nosaltres, que som l’oposició, ens sembla que no és la correcta.
En segon lloc, quan diu què és una proposta que ja s’ha presentat. És evident, l’hem presentat en l’elaboració del cartipàs, ja en el 2008 en la comissió d’austeritat, de la qual ens hem retirat, perquè entenem que el Govern no tenia la voluntat d’entrar al fons de les coses i voler entendre el valor exemplificador de la reducció d’una conselleria delegada, de l’estructura política. Però aquest és un valor important de cara a la societat. Cal tenir en compte que nosaltres no citàvem a ningú, però sí que ens semblava que, ja que aquesta conselleria es podia portar d’aquesta manera, vostè tenia la possibilitat de reestructurar el Govern i enviar un missatge a la ciutadania de què els primers que s'estrenyen el cinturó són els polítics.
Per últim, ara que d'aquí 7 a 8 mesos hi ha unes eleccions, es gastaran 17 o 18.000 euros en fer un estudi, quan realment ens sembla que aquest estudi no arribarà a temps i quan en aquests últims 4 anys no han fet res, cosa que recollia el PDES. Ara que s'està fent el pressupost és quan hauríem d’estar discutint com s’estructuraria i, per tant, ens dóna la sensació que plantejar aquest estudi és fer un brindis al sol, és gastar diners perquè vostès no saben si podran aplicar cap criteri dels que surtin d’aquest estudi.
Per això volem posar sobre la taula situacions i actituds com aquesta, perquè els ciutadans ho sàpiguen. La nostra opció de govern seria diferent en les maneres, en les formes i en els missatges de fons que surten d’aquestes accions que a vostès els semblen repetitives i que no porten enlloc.
 
 
 
El Sr. Alcalde aclareix que només ha constatat que la proposta era reiterativa i que no tenia contingut polític, des del seu punt de vista i del Govern.
Vostè ha volgut parlar de dues coses que jo no n’he fet esment. Una d’elles és el tema de la reestructuració administrativa, que no política, que està inclosa en la línia 7 del PDES. És una reestructuració de la Casa, i és cert que ens hem demorat en el temps amb la seva elaboració, però tenim una comissió d'austeritat, i és on hem decidit que tiraríem endavant això —vostès sabran per què se n'han anat de la comissió; a mi no em queda gens clar, o potser sí que ho tinc molt clar—. Hi havia un marc en el qual podríem discutir aquestes coses amb calma, perquè aquest és un canvi substancial, segurament de cultura administrativa i política d’aquesta Casa. Si es fa a 8 mesos de les eleccions, també la seva proposta es presenta a 8 mesos de les eleccions. El calendari és el mateix per a tots, amb les mancances, els dèficits i oportunitats que se’n puguin derivar.
Em reitero que no és el moment per fer aquest tipus de canvis i que l'estructura política de l'Ajuntament de Mataró és extremadament austera, no en el nombre, però sí en el cost final per als ciutadans, que és el que a vostè més li preocupa, i a mi també.
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        5, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Vots en contra:          15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions:             4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
 
 
21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PERQUÈ L’AJUNTAMENT INSTAL•LI CALDERES DE BIOMASSA EN ELS EDIFICIS PÚBLICS.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :
 
“Per afrontar els actuals reptes mediambientals cal un canvi de mentalitat, dels sistemes de producció, construcció, transport, oci i consum. La societat present, fonamentada sobre un sistema econòmic que exigeix un consum immediat i voraç, condemna el nostre planteta terra a la pèrdua i degradació de les seves matèries primes i ecosistemes.
 
La biocosnstrucció és un sistema constructiu que respecta el medi ambient, aprofitant els recursos naturals amb responsabilitat ecològica, adaptant les solucions de l'arquitectura tradicional a les noves necessitats. Els dissenys han d'ésser bioclimàtics, amb aprofitament de les energies renovables, orientacions favorables cap al sol, i proteccions i aïllaments adients a cadascuna de les situacions. Els materials han d'ésser naturals, preferentment autòctons, no tòxics per la salut, duradors i reciclables.
 
Amb tots aquests elements, disposats i projectats per arquitectes experts en bioconstrucció, els habitatges respiren, ofereixen un ambient saludable i confortable, i aconsegueixen una eficiència energètica total.
 
La Bioconstrucció pot ajudar a integrar el sector primari, la indústria i els serveis, esdevenint l’alternativa intel·ligent per afrontar els reptes del Segle XXI.
 
La ciutat de Mataró no podem estar a la cua alhora de plantejar alternatives constructives i econòmiques. És del tot necessari que des de l'administració pública es fomenti la bioconstrucció. Hem de canviar des de la consciència, l'educació i el disseny dels nostres territoris, ciutats i edificis.
 
A Mataró tenim molts exemples recents en els quals no s‘opta per un disseny o utilització de materials i sistemes de la bioconstrucció. Les inversions subvencionades pels recursos FEOSL han estat una ocasió perduda per executar instal·lacions pensades des de l’estalvi energètic i l’aprofitament dels recursos energètics més propers. El dia 7 de febrer d’aquest mateix any, la Junta de Govern va aprovar inicialment el “Projecte de substitució de calderes de condensació en set equipaments municipals” amb un pressupost de 109.308,35 euros, i totes elles funcionen únicament amb energia no renovable i procedent d’un país estranger.
 
Catalunya disposa d’una matèria primera molt important per a l’economia productiva: la fusta dels nostres boscos. Amb la fusta podem fer paper, construir objectes (taulons, mobles, instruments, etc.) i escalfar-nos o cuinar.
 
El nostre país, en efecte, és ric en boscos i, en moments de crisi com l’actual, és molt important, i per a moltes persones vital, que gestionem els recursos propis i en traguem el màxim rendiment. I, al contrari, conformar-nos a ser dependents al 100 % de recursos aliens procedents d’altres països no deixa de ser un error i una irresponsabilitat que, a causa de les grans distàncies que aquest recursos han de recórrer, genera una gran despesa energètica i contaminació, i encareix el producte. Escalfar-nos amb energies com el gas que procedeix d’altres continents, és un risc i una despesa energètica que podríem estalviar-nos, al mateix temps que impedeix generar una indústria pròpia.
 
La instal·lació de calderes de biomassa, en canvi, permetria fer rendible el manteniment i gestió dels boscos del nostre entorn, i la seva neteja (amb la consegüent disminució dels incendis forestals i dels riscos a què s’exposen els bombers), i es crearien llocs de treball. D’aquesta manera, també, l’energia que consumiríem seria renovable, més neta i més econòmica. 
 
És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa al Ple que l’Ajuntament instal·li calderes de biomassa en els llocs públics.
 
1) En totes les edificacions públiques s'estudiaran i aplicaran criteris de Bioconstrucció.
 
2) Les calderes de nova construcció en edificis públics, funcionaran amb energies provinents de matèries primes del nostre entorn com és la biomassa.
 
3) L'ajuntament farà difusió i facilitarà la utilització d'energies renovables aplicades a la llar.
 
4) S'estudiarà la possibilitat que la Universitat Tecnocampus iniciï estudis relacionats amb la bioconstrucció.”
 
 
El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que des de CIU estan molt interessats a evolucionar cap a un món més sostenible. La proposta de la CUP no ens sembla del tot malament, tot i que no estem d’acord amb el redactat d’un parell de les propostes que fan. S’ha de dir que la manera de construir actual ha d’evolucionar, fa molts anys que estem construint de la mateixa manera. Ho vam veure fa no gaire en la jornada que va organitzar l’Ajuntament, en què parlàvem de nous materials d’edificació, etc., i la bioconstrucció seria una solució aplicable a la construcció d'edificis públics.
Les calderes de biomassa cada dia són més eficients, ara bé, comparades amb el gas, per les dades que tenim, ho són menys. La biomassa requereix un espai per emmagatzemar el producte que es fa cremar perquè funcioni i té una sèrie de costos afegits. Malgrat això, ens sembla una idea molt interessant, que es podria estudiar.
No obstant sempre anem a parar al problema econòmic. Tot té un cost, i el cost de la bioconstrucció i la biomassa és un. Això s'ha de mirar molt bé. Si aquest cost fos viable i els materials de bioconstrucció fossin viables i ens asseguressin perdurabilitat en el temps i els costos de manteniment fossin assequibles, sí que seria interessant.
Nosaltres ens hi abstindríem, tot i que si la CUP s’avingués a substituir, a la primera proposta, “s’aplicaran” per “farem els estudis per veure si es pot aplicar”, ho podríem acceptar. Així com afegir, al final de tot de la segona proposta: “sempre que la despesa de manteniment, de la compra de la caldera i del consum que tinguem en el futur siguin completament eficients amb el que tenim ara”. A partir d’aquí, també ens podríem posar a debatre sobre si comprem l’energia a altres països, sobre si els boscos estarien més o menys cuidats, serien més rendibles, etc.
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que la societat evoluciona, igual que les persones, i fruit d’aquesta evolució, sorgeixen propostes ben intencionades, com la de la CUP, però hem d’anar en compte, perquè de vegades els governs tenen una excessiva tendència a ser maximalistes o excessivament prohibicionistes o impositius amb les coses. El tema de la biomassa és un tema interessant, però s’ha de buscar un equilibri, lògicament, entre el cost i l’eficiència energètica i els criteris de bioconstrucció que es vulguin aplicar. Per tant, no fer-ho com una obligació taxativa.
Als edificis públics de nova construcció de Mataró (poliesportius, escoles...) ja es comencen a escalfar a través de l'energia del Tub Verd i, per tant, ja hi ha uns criteris marcats en el tema d'estalviar i reaprofitar energies. El fet de posar calderes de biomassa als edificis públics no ens sembla, en aquest moment, la millor solució, perquè pensem que són més complexes de mantenir, necessiten uns espais molt superiors, etc... i no sé fins a quin punt em semblaria realista aquesta proposta. Per tant, com a proposta ben intencionada, per marcar un possible camí, em sembla bé. Però, en aquest moment, la trobem poc realista.
 
 
La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, posa de manifest que prèviament s’ha intentat, parlant amb el Sr. Safont-Tria, que passés la proposta a prec, per tal de millorar i portar una altra vegada al ple una proposta de resolució, però veu que en la seva part expositiva no ha fet esment a aquest tema. Si la segueix posant com a proposta de resolució, la votarem en contra.
Aquest ple municipal ja s’ha posicionat amb un compromís amb la biomassa. Ho ha fet quan va aprovar el pla de lluita contra el canvi climàtic, l’Agenda 21, en concret, el Pla d’Acció d’Energies Sostenibles, la línia 7, en què parla precisament de la utilització de biomassa, d’estudiar tots aquests elements que han sortit, tant tots els seus beneficis com els seus costos i equilibri econòmic i financer. Per cert, vostè hi va votar en contra, va ser l’únic grup que s'hi va oposar.
Vostè, en la seva part expositiva, barreja algunes coses. Nosaltres, en el pla de lluita, un dels elements és el canvi de calderes en edificis com ara centres cívics, culturals, esportius, escoles, etc, i fem un llistat dels centres on cal canviar les calderes. I un dels elements importants són les calderes de condensació, per les quals hem obtingut finançament d’aquest segon fons FEOSL i també hem tingut finançament de l’Institut d’Energia de Catalunya. Per què? Per una raó senzilla: estem canviant i utilitzant, en uns espais molt concrets, una tecnologia que estalvia el 30% d’energia a l’hora de funcionar i que no emet el 70% de CO2 que sí que s’emetia abans. Per tant, no hem perdut cap mena d’oportunitat.
 
L’Ajuntament de Mataró no està a la cua de projectes de bioconstrucció. La descripció que vostè fa de la bioconstrucció, els serveis tècnics de l'Ajuntament ja l’estan utilitzant per a promocions d’habitatge com per a equipaments en concret: com els orienta cap al sud, com aprofita tot el tema d'aïllament... Per tant, no és veritat que el nostre Ajuntament estigui a la cua.
En aquesta ciutat hi ha exemples —menys de biomassa, que ens hem compromès a estudiar i a implantar— d’energia fotovoltaica, geotèrmica (Nau Minguell) i d’eficiència energètica amb el Tub Verd.
 
En aquests moments, dades que hem pogut contrastar amb altres ajuntaments: 9 calderes en escoles públiques de biomassa, s’evita emetre a l’any 9 tones de CO2, ara tenim connectats amb el Tub Verd 14 equipaments i estem deixant d’emetre 1.272 tones de CO2 a l’any. Per tant, quan diem de ser eficients en l’aplicació d’energies sostenibles, estem dient absolutament en totes les seves vessants. I una d’elles és que el nostre municipi, l’Ajuntament, a través de les seves empreses públiques, està apostant per un projecte que no existeix enlloc de Catalunya i que és la xarxa de distribució de calor, i ara ja, de fred, a la nostra ciutat. I aquesta és una estratègia molt important del nostre pla de lluita contra el canvi climàtic.
Si manté vostè la proposta de resolució, l'hi votarem en contra; podem treballar amb concreció de projectes de biomassa, com ens vam comprometre en aquest ple, amb la línia estratègica número 7 de promoure un nou model energètic basat en l’estalvi energètic amb el màxim d’autoproducció d’energia renovable i, per tant, ens podem trobar en un altre moment en un ple portant, consensuada per tots els grups municipals, una proposta de resolució conjunta que puguem assumir.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria discrepa del que planteja la Sra. Guirao. Entenc que, en primer lloc, aquesta aposta per la biomassa de l’Ajuntament, no l’hem vist enlloc. Vostè parla de compromisos, de l’Agenda 21, però el cert és que enguany s’han gastat més de 100.000 euros comprant unes calderes de condensació que, efectivament, faltaria més que no milloressin la rendibilitat de les antigues calderes! Permetin-me que els recordi que també hi ha calderes de condensació que funcionen amb biomassa. Per tant, entenc que s’ha desaprofitat l’oportunitat d’utilitzar aquests recursos del FEOSL per aplicar aquesta tecnologia. I també hem desaprofitat l’oportunitat de subvencions que hi havia per tal de finançar la compra d’aquestes calderes que funcionen amb biomassa.
Sí, és cert que vam votar en contra de l'Agenda 21. No direm que estàvem en contra de tot, perquè hi ha punts molt interessants, però ja ho vaig manifestar en el seu moment: hi vam votar en contra, perquè contemplaven els laterals de l'autopista —la qual cosa vostès, per sort, ara s’han afegit a denunciar—. O bé pel tema del Tub Verd, perquè el discurs de la reducció del diòxid de carboni ens sembla un frau, doncs es basa en sostenir la necessitat de generar residus per tal què una incineradora ens generi energia. L’incineradora bàsicament genera energia pel paper/cartró, pels envasos que s'hi llencen, i això genera una escalfor que es reutilitza per al Tub Verd. Ens sembla que l'objectiu hauria de ser arribar al residu zero, arribar a separar tots els residus per a la seva reutilització. La crema d'aquests residus i la incineradora, fa que estiguem llençant 6 unitats d'energia per cada unitat que creem. Per tant, eficiència energètica negativa, qualitat de vida negativa —per perjudicial per a la salut— i pervers pel funcionament dels nostres sistemes productius. Si l’objectiu és arribar al residu zero, què farem després amb la incineradora?
Entenem que les alternatives han de passar per altres costats: una d’elles és la biomassa, però el que no es pot dir és que el Tub Verd sigui una alternativa ecològica, perquè així fomentem la incineradora i el model de residus actual. El que hauríem de fer és apostar pel residu zero, ser més agosarats i punters. Respecte al que han dit el Sr. Galbany i el Sr. Mojedano, vull afegir que evidentment hem de tenir en compte que hi hagi un equilibri cost-eficiència en referència a la compra i utilització d’aquestes calderes. Però, pel que sembla, cada vegada són més les persones que utilitzen aquest sistema a casa seva, perquè resulta eficient. Un exemple: tenim un productor de la comarca que cada any es gastava 10.000 euros en escalfar els seus hivernacles. Ha passat a la tecnologia de la biomassa, i de 10.000 euros ara n'està pagant 4.000. Per tant, aquesta tecnologia pot comportar un estalvi econòmic i energètic important.
 
La senyora Quiteria Guirao reitera que el que li està dient al Sr. Safont és que la proposta de resolució de quatre punts que ha presentat, si ens demana que la votem, li estic dient que hi votarem en contra. El que li he demanat abans és que la deixi sobre la taula, passem-ho a prec i discutim exactament quins són els projectes que ja preveu el pla de lluita, en el qual hem d'entrar a concretar els projectes de biomassa. Perquè, i si el projecte de biomassa veritablement eficient és un altre punt d’escalfor per al Tub Verd, i no 7 o 8 calderes? Parlem-ho seriosament.
 
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, considera que el Sr. Safont-Tria n’ha dit algunes de molt interessants que jo podria subscriure al 100%. Es discutia ahir a Brussel·les pel Comitè de les Regions, que alguns canvis importants del model energètic han de canviar radicalment la dependència energètica externa. Estem d'acord en que el país no s'ho pot permetre. I també estem d'acord que hem d'anar cap a un model energètic més basat en les energies renovables. I és el que estem fent. Què estem fent? Estem treballant amb totes les possibilitats que hi ha.
Evidentment, crec en un model el màxim de descentralitzat, entre altres coses, perquè serà més democràtic. Els ciutadans hauríem de poder arribar a ser autoabastadors del nostre consum: termosolars domèstiques, plaques solars fotovoltaiques domèstiques, totes les instal·lacions que vulgui; i també biomassa, allà on sigui possible i si és eficient  —jo tinc els meus dubtes respecte a la productivitat dels boscos de Mataró i la seva capacitat per sostenir aquestes calderes—. Perquè també hi ha el principi de la garantia de subministrament, que és fonamental. Hem de poder garantir que quan un ciutadà encengui la llum, aquesta s’encendrà, i per això cal una veritable xarxa de distribució amb interconnectivitat a tots els territoris del país (i no estic defensant les línies d’alta tensió).
Pel que fa a la incineradora, un dia ja li vaig fer els números. Cal tenir en compte el combustible que ens estalviem i les emissions de gas metà dels abocadors. Nosaltres apostem pel màxim reciclatge: acabem de fer una ampliació de la planta de 82 milions d'euros, que ha pagat la Generalitat, precisament perquè el 50% dels residus que passen per Mataró siguin tractats abans de la seva eliminació final a la incineració.
I clar, obviem sempre la mateixa història. La incineració no desincentiva el reciclatge. A la comarca del Maresme som punters, perquè som els que més reciclem en origen de tot el país, amb una incineradora. I és que no té res a veure una cosa amb l’altra. Una cosa és conscienciar els ciutadans que el reciclatge és útil i interessant, i una altra és l'eliminació final del residu. Ara com ara tenim dues alternatives: incinerar, i en traiem un aprofitament energètic important; o abocar, i seguim ocupant territori. D’altra banda, val a dir que també és un frau que la incineradora sigui perjudicial per a la salut. Els estudis estan a la seva disposició i jo els hi puc proporcionar en el moment que vulgui.
Finalment, dir-li novament que nosaltres estem disposats a parlar-ne tot el que faci falta, ens interessa la biomassa com una possibilitat més, però vostè ens demana ara una excessiva concreció en la seva proposta, amb la que no podem estar d'acord. Si la passa a prec, li acceptarem.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria aclareix que no és veritat que només hi hagi dues opcions: incinerar o abocar. A mi em sembla que hi ha altres alternatives, i ja ho discutirem en un altre espai. El que volem és que el tema es parli i es concreti en propostes concretes. Estem oberts que demà mateix comencem a treballar-hi. Si ha de ser en format de prec, doncs ho acceptem, però amb el compromís que al proper ple o en un temps no llunyà puguem treballar aquests temes i concretar-ho tot.
Finalment deixarem la proposta sobre la taula per tractar-la en un altre futur ple, un cop l’hàgim treballat i discutit tots plegats.
A la vista de les paraules del Sr. Safont, el Sr. Alcalde deixa el tema sobre la taula.
 
En aquests moments s’absenten de la sessió la Sra. Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya i el Sr. Oriol Batista, regidor del grup municipal Socialista.
 
Es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya. 
 
 
PRECS I PREGUNTES
 
22 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES MOLÈSTIES QUE OCASIONEN ALS VEÏNS DE DIFERENTS PLACES I PARCS DE MATARÓ L’ÚS QUE ALTRES PERSONES FAN DELS ESPAIS PÚBLICS.
 
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:
“Al passat Ple del mes de Setembre varem presentar dues iniciatives encaminades a denunciar i mirar de posar remei a unes molèsties que estaven patint els veïns que viuen prop del nou Parc de Rocafonda que, per cert, ens diuen que el problema continua subsistint. Arrel d’aquestes iniciatives altres mataronins s’han posat en contacte amb nosaltres per tal d’explicar-nos que estan patint problemes semblants durant tot l’estiu.
 
Concretament aquest veïns són els que estan més a prop de la Plaça de l’11 de Setembre de Cerdanyola i del Parc de Can Tuñí. Relaten uns fets semblants als que ja varem explicar a les iniciatives a les que fèiem esment amb anterioritat :
 
  • Crits a altes hores de la matinada.
  • Criatures jugant i per tant fent soroll a hores en les quals no és ni bo ni recomanable que estiguin pel carrer.
  • Baralles entre grups de joves.
  • Persones banyant-se a la font del Parc de Can Tuñí, fent malbé la font i molestant els veïns, impedint-los dormir.
 
Segurament aquests problemes disminuiran quan s’acabi el període vacacional i quan per motius climatològics no sigui tan agradable estar al carrer, però no es menys cert que són problemes que es van repetint al llarg dels anys i als quals cal posar una solució definitiva, ja que al final degeneren i provoquen un deteriorament de la convivència. Recordo que en aquests llocs ja s’han produït petits enfrontaments entre veïns i persones que es dedicaven a molestar.
 
És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següent:
 
PREC
 
1.      Els diferents serveis de l’Ajuntament de Mataró relacionats amb temes de civisme, comportaments incívics a la via pública, i convivència, elaboraran un Protocol d’actuacions per tal de les intervencions en els problemes que hem relatat siguin el més àgils possibles, no es dilatin en el temps i els ciutadans no tinguin la sensació de que els incívics tenen impunitat i poden fer el que els hi ve de gust.”
 
 
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, diu que el Sr. López ja sap que, des de fa temps, s’està treballant a nivell de policia, amb tot un seguit d’ordres de serveis, en aquests llocs concrets on es produeixen aquestes situacions, de gent que està a l’espai públic a altes hores de la nit fent-ne un ús inadequat, el qual impedeix el descans de la gent. És un tema que ens preocupa i que ens ocupa.
Voldria també fer esment que vostè també reconeix, en certa mesura, que estem fent la feina, quan diu: “Fa uns anys havien passat uns episodis...”. Vull creure que la feina que estem fent ha millorat la situació. Eliminar absolutament totes aquestes pautes de comportament a l'espai públic en horari nocturn, sobretot a l’estiu, és molt difícil.
Tot i així, no cal dir que no ens hem de preocupar, perquè ens preocupem. No li faré ara esment de totes les ordres i operatius que portem a terme Policia Nacional, amb Mossos d’Esquadra, etc., perquè vostè ja ho sap.
No tot se soluciona amb policia, tot i que sí que és necessària la seva presència. Però fa tres anys vam començar a posar en pràctica tota una sèrie de mecanismes coordinant, des del Servei de Policia, diversos serveis de l'Ajuntament (Esports, Ensenyament, Mediació, Immigració, etc.). D'això justament enguany, i a causa de l'augment considerable de males conductes a l'espai públic, cosa que no neguem, es va encarregar al Servei de Mediació la petició de dissenyar un model d'intervenció que potenciés la coordinació de tots els esforços locals realitzats fins al moment i generar noves eines per a l’abordatge de conflictes. Així es va crear el Protocol d’Intervenció a l’Espai Públic, que ha de permetre l’abordatge integral de les intervencions i que segur que, a partir del moment en què comença el període en què la gent ja no té tantes ganes de sortir al carrer, serà un moment de poder entrar-hi amb força per fer la pràctica preventiva, que és la que la policia de vegades no pot fer.
Aquest prec no li acceptaria en aquest sentit estricte, però sí que estaria disposat a acceptar-li en els termes que hem comentat abans si així ho verbalitza.
 
 
El senyor José Manuel López reconeix que abans d’entrar a la sala ha parlat amb el Sr. Melero del tema.
Jo no tinc cap inconvenient a reunir-nos i parlar-ne. Ara bé, no és que jo m’hagi entestat a mantenir el prec aquí avui, però entenc que el que on és de rebut és que es produeixin problemes com els de la pl. Onze de Setembre.
En parlarem i segur que trobarem una solució al respecte, però no podem permetre que això continuï passant.
 
 
23 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L’ESCOLARITZACIÓ D’ALUMNES.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
 
“El Grup Municipal de Convergència i Unió està convençut de que és possible fer encaixar la cohesió social amb llibertat d’elecció de centre a l’hora de matricular els nostres fills a l’escola.
 
La Llei d’Educació de Catalunya i el decret d’Autonomia de Centres, confereixen a l’Escola competències de l’ordre pedagògic, de gestió i d’organització, que fan que cada centre tingui llur Ideari propi i diferenciat, llur Projecte Educatiu que pot fer diferir les escoles entre si i també, amb una Gestió i Organització de recursos que li són propis.
 
El “Compromís família - centre” demana, l’acceptació dels principis del centre, la complicitat educativa d’ambdues parts per a garantir un entorn de convivència i una major implicació de les famílies en l’evolució dels alumnes.
Atès, que cada curs assistim al conflicte o problema dels pares i mares a l’hora de matricular el seu fill/a al centre que havien demanat en primera instància. No sabem quantes famílies s’han vist involucrades en aquest problema, però per la informació que disposem, són d’unes quantes, i alguna, arribant a extrems gens recomanables.
 
Atès, que les famílies tenen el dret d’escollir l’escola amb llur ideari, projecte educatius i maneres de fer i gestionar.
 
Atès que aquest dret es vulnerat a la nostra Ciutat per la manera de gestionar la preinscripció i posterior matriculació d’alumnes donat que existeixen dues zones, cosa que afecta al varem de puntuació segons la zona on vius i l’escola que esculls.
 
Atès, que en nom de la cohesió social, es reserven cinc places per a aquells alumnes amb necessitat educatives especials i/o socialment desfavorits i que davant de la nova situació de molt menys matricula viva, de menys alumnat amb nee i l’existència de més centres educatius,
 
És per això, que aquest grup municipal presenta el següent PREC:
 
L’IME negociarà amb els Serveis Territorials del Maresme - Vallès Oriental la revisió de les actuals zones educatives per a passar de dues a una sola zona educativa a la Ciutat.
 
Així mateix, l’IME proposarà als Serveis Territorials del Maresme - Vallès Oriental:
 
a) la revisió de la reserva de places i llur procediment posterior, per tal de passar de cinc a tres la reserva de places i un cop finalitzat el procés de matriculació de setembre poder deixar lliure aquesta reserva de manera que les direccions dels centres puguin gestionar les vacants restants per a poder donar resposta a les famílies que hagin quedat fora del centre escollit. 
b) i també, i de manera excepcional, les direccions de les escoles podran sol·licitar a la direcció dels Serveis Territorials l’increment de ràtio.”
 
 
 
 
La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, no pot passar per alt tota la part expositiva, perquè es diuen coses molt greus.
La primera frase diu: “El Grup Municipal de Convergència i Unió està convençut que és possible fer encaixar la cohesió social amb llibertat d’elecció de centre a l’hora de matricular els nostres fills a l’escola”. Ho celebro, perquè vam votar la LEC i la primera cosa que la LEC reconeix és aquesta. Ho fa en l’art. 46, que diu: “El Govern regula el procés d'accés als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, en el qual han de participar la comunitat educativa i els ens locals, i en determina els criteris de prioritat. Aquest procés es regeix pels principis d'equitat, inclusió educativa, foment de la cohesió social i respecte al dret a l'elecció de centre dins l'oferta educativa disponible en cada moment”. I aquest és un tema important, perquè les escoles tenen una capacitat limitada.
En segon lloc, diu vostè que: “La Llei d’Educació de Catalunya i el Decret d’Autonomia de Centres, confereixen a l’Escola competències”. Efectivament, i diu que aquest Decret d’Autonomia té una finalitat que és la possibilitat que, a partir del projecte educatiu del centre, que és la màxima expressió de l’autonomia, pugui fer plantejaments pedagògics, organitzatius i de gestió dels recursos humans i materials amb la idea d’orientar cap a l’equitat i l’excel·lència de l'activitat educativa. A més a més, per garantir tot això es crea, en el marc de la zona educativa (art. 46.2.b) la comissió de garanties, que té una missió important:
1. Garantir la legalitat de tot el procés.
2. Garantir la distribució adequada i equilibrada dels alumnes.
3. Complir totes les altres tasques que li atribueixi l'Administració educativa.
 
Per tant, no és que sigui un invent de l'Ajuntament de Mataró, sinó que en el marc de la legalitat complim tots els requisits que ens demanen, per tal de fer una distribució equilibrada de l'alumnat, donant també lloc a l'elecció de les famílies del centre dins de les places disponibles. Què vol dir això? Vol dir que quan les famílies, d'una manera lliure, determinen un ordre per triar el centre escolar, ho fan amb el criteri que volen. El problema només ve quan hi ha escoles que són més demandades que l'oferta de places que tenen. En aquest cas, la LEC determina quins són els criteris de prioritat i com s'apliquen i qui n'és el garant (la comissió de garanties).
Quan diu: “Atès que cada curs assistim al conflicte o problema dels pares i mares a l’hora de matricular el seu fill/a al centre que havien demanat en primera instància. No sabem quantes famílies s’han vist involucrades en aquest problema”. I tant que ho sabem! Si alguna cosa és el procés de preinscripció de la nostra ciutat és transparent, perquè a la comissió informativa de Serveis Personals hi va el tema regularment, perquè va al consell plenari de l’IME, perquè va a la roda de premsa d’inici del curs, i sabem que això comporta que a Mataró el 10,25% de les famílies que van participar en el procés de preinscripció no han tingut cap de les opcions que van demanar. I ho lamentem, ens sap molt greu, però què més voldríem nosaltres que això no fos així! Però tenim escoles que tenen 50 places i se’n sol·liciten 84. Per tant, en sobren 33 que han d’anar a algun lloc.
Quants casos van ser l’any passat? El 8,25%. Aquest any, és el 10,25%, perquè tenim un volum molt alt d'alumnes per escolaritzar, i arribarem al seu punt àlgid el curs que ve, on tindrem 1.700 alumnes per escolaritzar (ara en tenim 1.469, i d'aquests, 150 famílies no han tingut cap de les opcions que volien). Ho lamentem, això és així. Algunes d’aquestes famílies són d’alumnes amb necessitats educatives especials, que el decret que regula l’admissió d’alumnes diu que el treball per l’equitat que reconeix la LEC i el treball per la cohesió social es concreta fent que les comissions de garanties puguin determinar anualment quin és el nombre de places de reserva.
Aquest nombre de places de reserva com es determina a Mataró? Del padró municipal sabem quants nens i nenes tenen l'edat per a ser escolaritzats, i aquest any eren els que havien nascut l'any 2007. D'aquests hi ha una sèrie de nens i nenes que són estrangers o que tenen necessitats educatives específiques o provenen de famílies de situació social desfavorida. Aquests són objecte d'una entrevista familiar i d'això en surt un número, que en els darrers anys s’ha situat al voltant dels 300 alumnes. Per tant, aquests es reparteixen d’una manera equitativa amb el número total de línies que tenim a la ciutat, que són 59 enguany. Si dividim aquest nombre, i això es fa anualment per la comissió de garanties, en aquest cas són 5 números de reserva. Per tant, no és un número aleatori, no ens l'inventem. Quan a la seva proposta diuen que per a l'any vinent en siguin 3, jo dic molt bé, i amb quin criteri? D'on treuen les dades per dir això? Siguem seriosos. La comissió de garanties, a més, té una composició clara i definida. La presideix un inspector de l’administració educativa (Dept. d’Educació), té una participació dels municipis que hi participen, hi ha una representació de pares i mares, directors de l’escola pública i directors de l’escola concertada. Són moltes persones que garanteixen la serietat d’aquest procés. Per això no puc entendre quan diu: “Atès que aquest dret és vulnerat a la nostra ciutat per la manera de gestionar la preinscripció i posterior matriculació d’alumnes donat (…)". De què acusem la comissió de garanties? De gestionar malament el procés? Si tenen alguna sospita que això és així, els suggereixo que exerceixin el seu dret legal per fer-ho. Però crec que estan dient algunes coses especialment greus, justament amb una comissió que actua amb una claredat i transparència absoluta.
Una altra cosa és que no ens agradi que nens i nenes que volen anar a determinades escoles no hi puguin anar perquè no hi hagi més places. Però el procés és impol·lut. I les famílies que consideren vulnerats els seus drets, ja reclamen i algunes ens porten al Síndic, i el Síndic encara no ha fet un informe negatiu de les actuacions que fa la comissió de garanties.
Pel que fa a la zonificació, val a dir que qualsevol ciutat de més de 50.000 habitants se li demana que exerceixi la segona de les maneres de determinar qui té la prioritat un cop no hi ha places lliures a l’escola (quan hi ha més demanda que oferta) i és la proximitat, que actua a posteriori. Ara bé, quan hi ha més demanda que oferta hem de veure qui té la prioritat per a entrar i en aquesta prioritat la segona cosa que regula la LEC és la proximitat, i aquesta proximitat en ciutats grans com Mataró es recomana l’existència de zones d’influència. Aquestes zones les pot revisar la comissió de garanties a proposta i s’estudien i es treballen. Per tant, davant d'aquesta situació nosaltres tenim un model (del qual no n’estem satisfets), però no hem arribat a un consens dins la comunitat educativa per a canviar-lo, com sí que ho hem fet a l’escola bressol, que té un model una mica més clar de proximitat.
Conclusió:
1. No podem acceptar el prec, perquè la revisió de la reserva de places i el procediment posterior ja s’està fent actualment. El número que fixa la reserva de places es revisa anualment per la comissió de garanties, que ho fa d’un any per l’altre, en el moment que es coneixen les dades del cens de padró que hem d’escolaritzar.
2. Es deixa a les direccions que a partir d’un determinat moment decideixin com gestionar les vacants que hi ha. És que ja es fa això, des del moment que s’acaba la matrícula, cada centre té la llibertat d’ocupar les places que no ha emplenat de necessitats educatives especials amb els alumnes que tingui a la llista d’espera.
I, a més, al segon prec es demana que de manera excepcional les direccions de les escoles puguin sol·licitar a la direcció dels Serveis Territorials l’increment de ràtio. També ho poden fer, ja ho fan les que volen. Ara bé, que sempre la comissió de garanties autoritzi al centre l’augment de ràtio, no, perquè està pensat per a situacions excepcionals, de nens que s’escolaritzin més tard. Per tant, això ja ho estem fent i és impossible acceptar el prec per aquest motiu.
Jo els demanaria, si us plau, que llegeixin atentament què diu la Llei i sobretot molt alerta amb les acusacions que estan fent.
 
 
 
El senyor Joan Mora agraeix molt l'explicació de la Sra. Calvo, però hi ha una idea sobre la qual la consellera delegada va donant voltes de puntetes, que és aquesta de la zonificació. El tema de les necessitats educatives especials és més discutible, perquè és molt difícil arribar a un consens, i no hi entraré (crec que són disfuncions del sistema).
Però, en canvi, en el cas de la zona única pràcticament hi ha acord en la comunitat. Està clar que si tothom tria les mateixes escoles no hi ha prou espai, però, al final, quan no hi ha espai per a tothom el fet que hi hagi dues zones educatives, em sembla que és una intervenció que no s’ajusta a la nostra manera de fer. I això és el que CIU posa sobre la taula. Vostès no volen canviar les dues zones i a nosaltres ens sembla que la zona única, tot i que no reduiria el conflicte, el faria més assumible per part de les famílies.
 
 
La senyora Conxita Calvo comprèn que són temes difícils. Jo no passo de puntetes pel tema de la zonificació, per una raó: diverses sentències han confirmat que les ciutats grans, quan s’han d’exercir els criteris per a prioritzar quins no hi caben, un és el criteri de zones. Aquestes zones de la ciutat s’han desequilibrat amb el temps, perquè hi ha una  població i un repartiment d’escoles diferents en una zona o en l’altra. Això ho ha posat damunt la taula la comunitat escolar. Una part de la comunitat escolar estava d’acord amb un sistema de zonificació que partia del domicili familiar i establia un número determinat de centres que podia ser variable i pactable, de centres públics i de centres concertats com a prioritaris, per tant, els que tenien màxima puntuació (30 punts), i tot el conjunt de la resta de la ciutat una altra puntuació (20 punts). No ens vam posar d’acord perquè hi ha un sector de la ciutat que considera que això lesiona els seus interessos, però fixem-nos amb una cosa, a veure si és tan just: és normal que dient qui té prioritat per entrar en un centre, quan tota la ciutat té la mateixa puntuació, el primer és el nombre de germans al centre, la segona és la proximitat. Té molt sentit que la pròpia administració educativa digui que no importa qui té prioritat per entrar si el que viu a l’altra punta de la ciutat o el que viu al carrer del davant? El que fa la llei és recordar que la proximitat és un segon criteri i que s’ha d’aplicar, per tant, la zona única a les ciutats grans no és una bona opció, perquè no fa més justa la possibilitat d'accedir a l'escola. La zona única no és que doni més drets, sinó que, fins i tot al contrari, de vegades es veuen vulnerats.
Per tant, que quedi clar que amb el procés que apliquem no es vulneren drets.
 
 
El senyor Joan Mora està d'acord amb el criteri de proximitat, però, de vegades, el criteri de proximitat és la feina dels pares o bé l'organització familiar que puguin tenir, i, per tant, ens sembla que el fet d'una zona única ens permetria una millor organització. Segurament no ens posarem d'acord, però al final és un problema d'ideologia o de manera de veure-ho. La doble zona és una intervenció política sobre la capacitat de decisió dels pares.
 
 
La senyora Conxita Calvo aclareix que el domicili pot ser el de la família o el de la feina. Tots dos es poden al·legar. No és la meva ideologia política el que diu si la zonificació ha de ser aquesta o bé una altra, no ens confonem. La llei dóna unes prerrogatives i recomana també la jurisprudència unes actuacions en el cas de les ciutats grans. I  aquesta jurisprudència aconsella que quan les ciutats són grans es facin àrees d'influència. Jo mateixa, l'any 2008, vaig posar damunt la taula el debat sobre aquest tema, amb tota llibertat. La proposta de zonificació que tenim sobre la taula és molt semblant a la que tenim per a les escoles bressol. Jo estic disposada a seure i parlar-ne una vegada i tres vegades, perquè seria molt beneficiosa per mantenir i millorar l’equitat a l’accés, en aquest cas.
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que ahir mateix el Síndic de Greuges alertava sobre el perill de ghetto que amenaça sobre algunes escoles del país, posant com a exemple les ciutats de Vic, Olot i Mataró, ciutats governades per partits de diferent color polític.
 
 
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 24 i 31 per venir referits a temàtiques coincidents.
 
24 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RELACIÓ A LA DECISIÓ DEL GOVERN DE SUPRIMIR LA MOSTRA DE CINEMA.
 
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
“A través dels mitjans de comunicació (fet molt habitual al llarg de tota la legislatura) el nostre grup ha tingut coneixement que el govern municipal ha decidit suprimir, unilateralment, la Mostra de Cinema. Òbviament som conscients de les dificultats econòmiques que pateix el nostre ajuntament, però creiem que haver pres aquesta decisió és un autèntic despropòsit.; més si tenim en compte la laxitud amb la que, en moltes altres qüestions, el govern gasta els recursos del consistori. A més d’ésser una falta de consideració envers la tasca que, des de la iniciativa civil, ha dut a terme la comissió organitzadora, el govern no hauria d’obviar que, per bé que amb alts i baixos, la Mostra ha estat, al llarg dels darrers 31 anys, un dels esdeveniments culturals més importants que s’han celebrat a la nostra ciutat. Que ara sigui víctima de la difícil situació econòmica que pateix l’ajuntament, quan altres esdeveniments que són molt més costosos no s’han vist afectats (el Centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant és tres vegades i mitja més car, 105.000 euros, i no aporta res a la ciutat; la mala gestió del festival Shakespeare ha obligat al govern a destinar-hi més de 300.000 euros en tres anys; l’aportació que l’ajuntament fa per quatre mesos i mig de funcionament del museu Bassat és de 125.000 euros ) és una clara prova de que el cinema no forma part de les prioritats del govern. D’altra banda, i per acabar-ho d’espatllar, el govern també ha decidit eliminar, com a mínim fins a finals d’any, la programació estable de cinema que es feia al teatre Monumental.
 
Després de molts anys d’haver deixat el centre de la ciutat orfe de cinema comercial, ara ha decidit carregar-se, també, el cinema no comercial. La pregunta és òbvia: que té, aquest govern, en contra del cinema? Al respecte, en una pregunta formulada al començar la legislatura, el nostre grup ja va manifestar que és absolutament incomprensible que un fet com aquest es produeixi en una ciutat de més de 120.000 habitants i capital de comarca.
 
Per tot plegat, el grup municipal de CiU presenta el següent PREC
 
Que el govern municipal revoqui la decisió presa de suprimir la Mostra de Cinema i faciliti a la comissió organitzadora els mitjans necessaris per tal de poder realitzar una nova edició de la mateixa, tot i que aquests puguin ésser, d’alguna manera, limitats a causa de la situació econòmica.”
 
 
31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA SUPRESSIÓ DE LA MOSTRA DE CINEMA I DE LA PROGRAMACIÓ DEL MONUMENTAL.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
 
“Malauradament la ciutat de Mataró continua perdent oferta cultural. Aquesta setmana ens hem assabentat, per la premsa, que tant la Mostra de Cinema com la programació estable de cinema al Monumental s’han eliminat de la cartellera. És una mala notícia per a la ciutat, que queda òrfena de cinema alternatiu, de qualitat fora dels cercles comercials marcats per la política cultural i comercial de Hollywood. El cinema ha estat una expressió cultural de primer ordre al capdavant de l’avantguarda i crítica social, ha suposat i suposa un mitjà internacional per reflexionar sobre la condició humana i les contradiccions de l’ordre establert. El cinema no és només un espectacle d’entreteniment i consum, tal com proposen les grans distribuïdores cinematogràfiques de les àrees comercials. El cinema que fins ara presentava la Mostra i la programació estable al Monumental obria la porta cap a un enriquiment emocional, cultural i espiritual de primer ordre. La decisió que s’ha pres condemna novament les persones a qui agrada el cinema de qualitat a desplaçar-se fora de la ciutat per poder gaudir del bon cinema.
 
No entenem com una oferta cultural impulsada des d’una comissió ciutadana, des de fa 31 anys de forma desinteressada i voluntària, s’hagi marginat i a poc a poc s’acabi abolint des de l’IMAC. Els arguments econòmics són injustificables quan la mateixa mostra i programació no tenien la difusió necessària per fer-la atractiva al públic.
 
Precisament la tasca de l’IMAC ha de ser acostar el gran públic al cinema de qualitat. Estem desaprofitant l’oportunitat que ofereix una mostra de cinema per fer de Mataró una ciutat d’atracció cultural. I també l’ocasió d’interactuar amb els estudis universitaris d’Audiovisuals del Tecnocampus a través de la Mostra de Cinema i del concurs de curtmetratge, que ja es va abandonar l’any passat. Fa la sensació que en les activitats culturals, la ciutat va fent i desfent capriciosament sense tenir cap política cultural definida, cosa que, en aquest cas, porta a menystenir la tasca de la comissió que, any rere any, ha dignificat el sector cultural de Mataró.
 
Finalment, per reflexionar i redissenyar la proposta de cinema no comercial, tal com diu el president de l’IMAC, cosa que creiem que s’ha de fer, no cal suprimir l’oferta actual. Només cal transformar-la quan s’hagi elaborat el nou disseny.
 
És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular, CUP, formula les preguntes següents:
 
1. Per quin motiu s’ha eliminat la Mostra de Cinema i la programació permanent del Monumental?
 
2. La supressió de la Mostra, s’ha pres d’acord amb la comissió ciutadana que l’organitza des de fa 31 anys?
 
3. Per què no s’ha contemplat l’opció de replantejar la Mostra i la programació permanent sense suprimir-les?”
 
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, comença reconeixent que li agrada que es parli de cinema i mostra el seu acord en la bona intenció de totes dues propostes, és a dir, que es garanteixi que hi hagi les eines necessàries perquè la ciutat disposi d’una oferta de qualitat de cinema no comercial. Això per a mi és molt important, coincidir a demanar que des de l'Administració garantim que hi hagi les eines perquè això sigui present a la ciutat.
Dit això i abans d'entrar en l'explicació —que la faré conjunta—, no em puc estar de dir-los que hi ha una cosa formal que no vull deixar passar i és l’expressió que utilitzen gairebé sempre: “Ens hem assabentat per la premsa”. No és cert això o, en tot cas, tant la pregunta com el prec estan signats del 27 de setembre i anteriorment hi ha hagut un Consell Rector a l’IMAC, on s’ha informat i debatut abastament aquest tema. La Sra. Maria José Recoder, sense anar més lluny, va dir: “Tot i així hi haurà un prec o alguna intervenció del meu grup al ple municipal” —el representant de la CUP sí que no va dir res—. Però s’ha debatut, per tant, aquesta frase mirin-se-la, perquè l’utilitzen sempre i no és així.
Crec que és una mala pràctica comparar “esdeveniments”, com diu vostè, Sr. Masriera, i no hi vull entrar, però vull ressaltar que aquesta demagògia no és bona quan es parla de cultura. Insistir que el que per a vostè és irrellevant per a aquest Govern és important, com són aquestes destinacions pressupostàries en la política cultural.
Finalment, una cosa és que demani que des de l’IMAC es garanteixi l’oferta de cinema no comercial a Mataró, i una altra és que culpi el Govern que no hi ha sales de cinema al centre de la ciutat. De tot no té la culpa aquest Govern.
Tot seguit els explicaré, amb una mica de context, per què aquest Govern sí que dóna suport al cinema:
Els darrers anys s’ha arribat a un acord, pel que fa al tema de la versió original subtitulada, amb l’empresa Cinesa per projectar un dia a la setmana pel·lícules en VO i s’ha deixat de fer per decisió empresarial, per manca d'assistència.
Quant a allò que és més estrictament cinema no comercial, què fem des de l’IMAC per donar-hi suport?
Des de fa anys hi ha un acord amb un cinema de Gràcia (els cinemes Verdi), on es projecten pel·lícules en VO al Teatre Monumental. Hi ha una entitat, Filmat, que s’ha creat, que també programa pel·lícules en VO al Foment, i també fa les seves propostes periòdicament. També rep suport econòmic de l’IMAC.
I també, des de fa 31 anys, hi ha la proposta de la Mostra de Cinema que, en aquest cas i com també passa amb altres activitats, té la particularitat que es gestiona conjuntament entre l'IMAC i un grup de persones que voluntàriament hi participen amb els seus coneixements. Fa molt de temps que la ciutat aposta pel cinema, però amb què ens hem trobat ara?:
En primer lloc, la crisi econòmica i, per tant, disminució del pressupost. No podem apostar per tantes coses. Hi ha moltíssimes decisions que hem de prendre cada dia que no ens agraden, i aquesta n’és una. Però, a més, hi ha un tema de context actual del cinema i és que l’assistència a les sales, de cinema comercial i no comercial, ha canviat molt. Les pel·lícules comercials de Hollywood que es projecten en sales al centre de Barcelona no s’omplen.
Tot plegat fa que no puguem apostar per tantes iniciatives i la realitat ens diu, a més, que hem creat un excés de propostes. Hi ha hagut setmanes que hi ha hagut a Mataró, al centre, 3 propostes de pel·lícules no comercials i amb una assistència baixa.
Per tant, en aquesta situació i em sembla que és bastant raonable, el que es demana és refer aquest suport, l’oferta, concentrar recursos i esforços per mantenir l’oferta de qualitat, i el que es fa és parlar amb cadascú: amb la gent de Filmat, amb la gent de l’empresa del Verdi i s’ha parlat amb la gent que participa en la Mostra, amb l’objectiu de concentrar iniciatives.
Amb la gent de Filmat està encarada una possibilitat i amb la gent de Verdi també, etc. Amb la gent que forma part de la comissió de la Mostra no hem trobat la manera de com fer una altra proposta de mostra que ens satisfaci, atenent els condicionants que he esmentat abans. La petita proposta a què es va arribar és precisament el prec que fa vostè, Sr. Masriera, fer una edició més justeta, més limitada. Jo no crec que aquesta sigui la solució, perquè crec que seria contraproduent en el context actual, per tant, ja li dic que no li acceptarem. Amb la gent de la comissió de la Mostra ens hem trobat diverses vegades, ens seguim trobant i ens seguirem trobant per mirar de trobar com encaixa la Mostra en aquest context, amb el suport del cinema comercial i com es pot redefinir la Mostra. Parlem de cinema, però parlem amb rigor, si us plau.
 
 
 
El senyor Francesc Masriera passa a fer tres puntualitzacions:
És cert que se n’ha parlat al Consell Rector de l’IMAC, però la data en què es va celebrar la reunió va ser posterior a la data en què els mitjans de comunicació es van fer ressò de la notícia. El que li demanem en el prec és molt concret. Clar que voldríem que Mataró tingui una excel·lent oferta de cinema comercial i no comercial, però el que li demanem és molt concret, que l'edició de la Mostra d'enguany no deixi de celebrar-se. Si m'equivoco, vostè em rectificarà, crec que fa dos anys el pressupost de la Mostra era més o menys de 30.000 euros, l’any passat es va rebaixar cap als 15.000 euros, i nosaltres entenem que per a un govern que gestiona un pressupost tan important com el que gestiona el Govern de Mataró, si hi hagués voluntat ara no n’estaríem parlant aquí.
Un darrer tema, abans de dir-li unes consideracions més generals, és que jo volia dir-li que sembla que la decisió que han acabat prenent és més fruit de decisions preses ja fa temps i que ara, aprofitant la conjuntura econòmica tan difícil que patim, els ha semblat el moment oportú per a dur-la a terme. Però no ho diré, perquè en la seva exposició m’ha convençut que per a vostès el cinema és important i, per tant, li dono aquest vot de confiança.
Però deixi’m que continuï insistint-hi i que no em doni per vençut, malgrat ja m'ha dit que no acceptaran el prec. Crec sincerament que s’equivoquen per dues raons:
La primera, perquè es poden repensar les coses, però no per això deixen de caminar. Creiem que podríem fer l’edició d’aquest any, seguint el procés que vostès creguin oportú. De fet, la mateixa gent de la comissió organitzadora entenen que cal repensar el tema, és quelcom positiu. Això ho podríem fer des de l’acció i no des de la inacció. És un element més que els demanaria si us plau que valoressin, recordant-li unes paraules que vostè mateix deia, amb motiu de la celebració de la 30a Mostra de Cinema, en representació del Govern (text recollit del llibret de presentació de la Mostra):
“La Mostra de cinema fa 30 anys. És un número rodó. Hem tirat enrere recollint les vint-i-nou edicions precedents per poder-les mostrar aquests dies i hem pogut constatar la quantitat de cinema que hem ofert a les pantalles de la ciutat. Pel·lícules que, altrament, mai s’haurien vist a Mataró. La Mostra de cinema va néixer de la iniciativa del Film Ideal Club. La primera edició, l’any 1979, va establir els fonaments que han caracteritzat les trenta mostres: la qualitat de les pel·lícules i la reflexió que se’n deriva. De la mà de la Mostra hem conegut realitzadors i n’hem pogut seguir les trajectòries. De la mà de la Mostra hem après a veure cinema en versió original, el cinema en estat pur. (...) Vull acabar agraint l’aportació inestimable en l’organització d’aquesta Mostra dels membres de la comissió de cinema. Són els hereus dels cinèfils del Film Ideal Club que van encetar l’aventura l’any 1979. Aquest és el moment d’agrair-los públicament, a tots ells, a tots els que durant aquests trenta anys han contribuït a fer-nos estimar el cinema, la seva generosa i magnífica dedicació.”
Jo me les crec aquestes paraules, Sr. Penedès, i perquè me les crec, li demano novament que hi reflexioni tot el Govern. Rectificar és de savis, no els faci por i, si rectifiquen, la seva decisió els farà més grans.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria demana al Sr. Penedès que li contesti les preguntes. Li he preguntat, entre d’altres, si l’acord s’ha pres conjuntament amb la comissió que organitza la Mostra de Cinema. També li he preguntat si s’ha contemplat l’opció de mantenir la Mostra i paral·lelament replantejar el format per a fer-lo més atractiu a un públic més gran.
Diuen que el cinema els interessa, però si fem una radiografia de la història de la ciutat, ens adonem que les inversions precisament en cinema han disminuït, i aquest ha estat l'any de l'estocada final. Una decisió radical i s'ha eliminat.
Diu que no hi ha prou públic, això és evident. No sempre, però sí que és cert que no és un públic massiu, però el que potser no sabem fer és fer arribar aquest producte cultural a la gent. Hi ha un punt molt important i és la nostra imatge de ciutat aprofitant la Mostra, així com la capacitat de generar economia cultural. Abans parlàvem del Tecnocampus, d'una ciutat que en alguns aspectes està apostant per l’audiovisual i les connexions que hi podria haver entre la Mostra i els premis dels curts i la realitat del Mataró que aposta per l’audiovisual. Crec que això, si ho analitzem amb calma i profundament, podem acabar concloent que la inversió en cultura no només és una inversió pel coneixement comú sinó també per tenir un rendiment econòmic.
Per tant, jo també insistiria en la necessitat de mantenir-la, replantejar-la i treure’n profit. Jo també entenc el Sr. Penedès quan diu que no hi ha recursos, doncs barallem-nos per la cultura quan fem el pressupost.
 
 
El senyor Sergi Penedès recorda que els darrers anys han introduït, conjuntament amb la comissió, canvis en la Mostra per tal de fer-la més atractiva. Vostès apel·len als sentiments. En tot cas, el que és actuar/acció, Sr. Masriera, vol dir trobar-se amb la gent de la comissió i mirar conjuntament com es pot tirar endavant, reformular, replantejar... en aquest context. Hi ha actuacions o projectes que no es poden fer disminuint-los, perquè és contraproduent. No es pot fer una mostra de dues o tres pel·lícules, perquè no té sentit. Vostès ho redueixen a sí o no, i no es tracta d’això. És un procés en què continuem trobant-nos amb la gent de la comissió per mirar com ho reformulem. No ho hem trobat encara, però ho trobarem.
 
 
El senyor Francesc Masriera diu que no apel·la als sentiments, sinó al criteri d’aquest Govern i al pressupost tan important que gestiona, perquè un esdeveniment que té 31 anys d’existència no deixi d’existir.
 
 
 
El senyor Sergi Penedès respon que l'argument que la Mostra fa 31 anys que es fa no pot ser l'únic, a això es refereix quan diu que el Sr. Masriera "apel·la als sentiments".
25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INSTAL•LACIÓ DE LA TORRE DE COMUNICACIONS DE VALLVERIC.
 
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“Aquest Grup ha sentit el rumor de que la torre de comunicacions que s’havia d’instal·lar a Vallveric podria aixecar-se en un altre punt de la ciutat.
 
Aquest projecte, que va començar-se a plantejar fa gairebé un any i que ha passat per diferents comissions informatives, estava teòricament aprovat i ja s’havia efectuat la cessió dels terrenys on s’havia de construir.
 
És per aquests motius que presentem les següents:
 
PREGUNTES
 
1.      Pot informar-nos el govern municipal de si el rumor és cert, o no?
 
2.      En cas que així sigui, podria explicar els motius pels quals s’ha decidit canviar d’ubicació?
 
3.      En aquest mateix sentit, podria dir-nos per què no s’ha informat als propietaris de la ubicació anterior sobre el canvi?
 
4.      Quan té previst el Govern Municipal que estigui acabada la torre de telecomunicacions tant si és al lloc previst com a un altre?”
 
 
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, aclareix que sí que hi ha resposta a la qüestió que el Sr. López està plantejant.
Efectivament, com es va explicar al passat Consell d’Administració de PUMSA el 28 de setembre, el dia abans de rebre aquesta proposta el Govern —per cert, on no hi havia el representant del grup del PP—, per raons de compatibilitat urbanística, d'una banda, i de millora de la percepció, de l'altra, es proposa que la idea inicial que s'havia tingut respecte a la instal·lació de Vallveric passi a una finca propietat de PUMSA al veïnat de Valldeix.
Per què no s’ha informat als propietaris de la ubicació anterior?
El propietari majoritari de l’edifici on s’havia pensat en principi és PUMSA. Per al nou emplaçament també ho és i, per tant, ja s'ha informat del canvi, un canvi que s’ha pres molt recentment. Un cop estigui formalitzat i s'hagin pres els acords al Consell d'Administració s’explicarà a la comunitat de propietaris.
Quan té previst el Govern municipal que estigui acabada la torre de telecomunicacions tant si és al lloc previst com a un altre? La torre té un calendari aproximat que li passo a relacionar:
El conveni de cessió de sòl entre PUMSA i l’Ajuntament es farà aquest mes. El decret d’aprovació de la cessió es podria fer a finals d’octubre. El conveni de cessió entre el Centre de telecomunicacions i tecnologies de la informació de la Generalitat i l’Ajuntament per a la cessió del sòl es podria fer al novembre. Una redacció per part del centre del projecte per a la llicència es podria fer al desembre del 2010. La tramitació per a l’autorització de la llicència i la informació pública, etc., es podria fer pel març del 2011 i, per tant, la construcció seria entre el març i l’abril del 2011. En cas que hi hagués algun retard en algun d’aquests punts, es retardaria l’execució.
 
 
El senyor José Manuel López espera que aquest proper març-abril sí que el tinguem, perquè recorda que en la pregunta que van plantejar anteriorment també se’ls va dir que seria pel març-abril però d’aquest any.
 
 
 
26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA EN ESTABLIMENTS DE VENDA DE PA I SIMILARS.
 
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“Recentment hem estat informats per alguns flequers i botiguers especialitzats en la venda de pa i derivats que a alguns establiments de la nostra ciutat no s’està complint amb la normativa que regula com han de ser els comerços on es venen aquests productes i la forma en que aquests productes es lliuren als consumidors.
 
En concret, i segons ens han informat aquests senyors, en alguns establiments s’estarien conculcant alguns articles recollits en el Decret 333/1998 de 24 de desembre sobre comercialització i venda de pa de la Generalitat de Catalunya i també de la “Reglamentación Técnico Sanitaria de pan, panes especiales y productos semielaborados”, que recullen la normativa aplicable en aquest sentit i sobre aquest tema.
 
Així l’article 9 sobre les Condicions dels establiments de venda de pa, recull una sèrie d’articles que són d’aplicació a aquest tipus d’establiments i que sota el parer d’aquests senyors i nostre mateix no s’estan complint en alguns punts de venda de la nostra ciutat:
 
-9.3. “La venta de productos sin envasar, sujetos a esta Reglamentación se efectuará únicamente en los locales destinados exclusivamente a este fin o en áreas de locales del comercio de la alimentación reúnan las condiciones higiéncio-sanitarias exigidas en la presente Reglamentación y que están independizados de la venta de productos de la alimentación permitidos en el punto 9.2” (Begudes refrescants i solubles i productes alimentaris d’envàs íntegre i no recuperable.)
 
A l’article 12.5. explicita taxativament que queda prohibida la venda de pa si no es compleix el citat a l’article 9.3.
 
A l’article 2 del Decret de la Generalitat es recull com s’haurà d’efectuar el cobrament del pa que es vengui i quines condicions ha d’acomplir la persona que el despatxa.
 
Bàsicament serien aquests els punts que les persones que s’han adreçat a nosaltres, que com diem són professionals del tema, ens han ressenyat com que no s’estan complint, la qual cosa, a més a més, dels problemes sanitaris que se’n poden derivar provoca que també aquestes persones que acompleixen d’una manera escrupolosa amb la legalitat estiguin patint una competència deslleial per part d’aquests que no són tan curosos i complidors amb la normativa.
 
És per aquests motius que presentem les següents PREGUNTES:
 
  1. Quin tipus i quantes inspeccions realitza periòdicament el servei corresponent de l’Ajuntament a aquests tipus d’establiments?
 
  1. A quantes es detecten incompliments de la normativa?
 
  1. Quants establiments s’estima que estan incomplint la normativa actualment?
 
  1. S’ha marcat un termini màxim per tal de que tots els establiments s’adeqüin a la normativa o bé hagin de deixar de realitzar aquesta activitat?”
 
 
La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, respon les preguntes:
En primer lloc, les inspeccions als establiments de venda de pa es realitzen de manera sistemàtica en tots els establiments alimentaris on es detecta la venda de pa, i també quan hi ha denúncies per part de ciutadans o entitats per possibles incompliments de la normativa. En concret, s’han fet 32 inspeccions en establiments de venda de pa. D'elles 6 eren per denúncies i 22 per seguiment de compliments de mesures correctores dictades en inspeccions prèvies i 3 eren per assessorament. Una últimament per atorgament de llicència.
En resposta a la segona pregunta, les actuacions es fan en els casos en què es detecten anomalies, sinó no es comptabilitzen aquestes actuacions. Per tant, en 28 de les 32 inspeccions hi havia alguna anomalia. Per aquest motiu es van dictar mesures correctores que s’han anat seguint en el temps fins a tancar el cas.
Pel que fa a la tercera pregunta, des del nostre Servei no fem estimacions. En tot cas, si es detecta una anomalia, s’hi actua. I, per tant, s’obre un expedient. En els casos que estan tancats d’expedients o bé han complert la normativa o han fet les correccions o han deixat de vendre el pa.
Quant a la quarta pregunta, la venda de pa és una activitat que és molt diversa i canviant: canvis de propietaris —la qual cosa genera una actuació de verificació de la situació—,   ampliació d’activitat amb altres elements alimentaris, canvi de personal, etc. 
El que hi ha, doncs, és una periodicitat. És un programa continu d'inspecció en el temps segons demanda i detecció de problemes. Per tant, hi haurà permanentment nous establiments que puguin incomplir la normativa i que generaran inspeccions periòdiques fins a resoldre la situació.
 
 
27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA MARGINACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA AL TECNOCAMPUS.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
 
“La proclama d’un ensenyament públic, de qualitat i en català ha estat una reivindicació majoritària de la societat catalana per recuperar el dany educatiu i lingüístic creat per 40 anys de dictadura franquista anticatalana. Durant la transició es van recuperar molts espais i iniciatives per normalitzar la situació de la nostra llengua malmesa i situar-la en els llocs de màxim prestigi com poden ser les universitats o institucions públiques.
 
Malauradament encara tenim exemples recents en què la llengua catalana es veu marginada en l’àmbit educatiu. Aquest any s’inauguren les noves instal·lacions del Tecnocampus Universitari de Mataró, creada amb finançament públic, on la retolació margina directament el català: molts dels rètols estan indicats en espanyol o anglès sense comptar amb el català. Per tot el centre hi ha nombroses indicacions de “SALIDA”, la senyalització d’emergència i extintors s’han comprat en versió monolingüe en espanyol. Les màquines de vending són en cinc idiomes (cap d’ells el català).
 
El que fa més lleig és la biblioteca: els prestatges dels llibres són retolats amb paraules grandiloqüents en anglès (science, technology, investigation, experience, etc.), amb tipus de lletra ben gros. A les vidrieres, hi han gravat o enganxat vuit paraules d’aquestes, traduïdes a l’espanyol, la majoria, i un parells en català.
 
No podem permetre que en nom d’una suposada modernitat cosmopolita es margini la llengua catalana. De nou ens veiem obligats a reclamar la necessitat de garantir un ensenyament públic, de qualitat i en català.
 
És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular formula les preguntes i prec següents:
1) És cert que la majoria de la retolació de la biblioteca universitària està en espanyol i anglès?
 
2) Per quina raó el català no és present a la biblioteca de forma majoritària?
 
Des de la CUP fem el prec que abans d’inaugurar-se les noves instal·lacions del Tecnocampus Universitari se situï el català com a llengua preferent en totes les indicacions de la universitat.”
 
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, recorda que el català és la llengua de referència, ja que tota la senyalització (indicació del recorregut, etc.) del nou edifici del Tecnocampus està només en català. Vostè ara feia referència a un rètol de "salida" que és provisional que encara s'ha de posar en definitiu, que serà en català.  Després, vostè fa referència a unes paraules que hi ha a la biblioteca. Si vostès hi van o van a alguns espais comuns, trobaran que hi ha uns rètols decoratius que indiquen unes paraules que ens poden fer reflexionar sobre l’entorn innovador, tecnològic, etc., i que apareixen en anglès, en castellà i en català; però no t'indiquen res més que aquella idea per fer-te reflexionar.
També li he de dir que aquest edifici l'inaugurem el 3 de novembre i que, per tant, encara estem acabant-lo. Per tant, encara hi ha per allà gent treballant i les coses no estan definitives. Segur que quan s’acabi, vostè comprovarà que la senyalística està feta tota en català. No es pot dir que al Tecnocampus el català està marginat, perquè és la llengua vehicular entre els professionals i usuaris de l’edifici.
El senyor Xavier Safont-Tria continua pensant que això no és així. Jo m’hi he passejat i no tinc la mateixa impressió. Hi ha aquest mural que vostè diu que està en els tres idiomes, però en espais molt importants, com ara l’espai d’oci i de contacte on la gent hi va a esmorzar, berenar, etc., hi ha un gran mural en què hi ha paraules en castellà (“creatividad”, “desarrollo”, “creación”, etc.), i res en català. En una altra sala, també en un mural que ocupa tota la paret, hi llegim "conocimiento", "recuperación", "tranquilidad", "descanso", etc.; això sí, paraules molt reflexives. El que passa és que aquesta reflexió també l’hauríem pogut fer en català.
I a la vidrera de la biblioteca n'hi ha dues en català —una de mal escrita, per cert—, i la resta són totes en castellà ("progresar"...), i als mobles estan totes les indicacions en anglès. Evidentment que hi ha una retolació de senyalització del recorregut de la universitat que està en català, però en aquests espais que deia no hi és. I això no és res que no es pugui esmenar. Jo els demano que aquests murals es canviïn i que es facin d'una manera normalitzada amb la nostra llengua.
 
 
28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RESTRUCTURACIÓ DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT I DONA.
 
Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 20 de l’ordre del dia.
 
 
29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RETIRADA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CERDANYOLA DELS ÒRGANS PARTICIPATIUS MUNICIPALS.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.
30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA ONADA DE ROBATORIS QUE ESTAN PATINT ALGUNS PÀRQUINGS SITUATS A LA VIA EUROPA.
 
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“Veïns de la Via Europa s’han posat en contacte amb nosaltres per expressar-nos la seva preocupació per una onada de robatoris en els pàrquings del barri, que s’està succeint de manera continuada durant els darrers mesos.
 
Els veïns ens diuen també que en algun d’aquests establiments hi ha hagut furts en més d’una ocasió.
 
És per aquests motius que presentem les següents:
 
PREGUNTES
 
  1. Pot informar-nos el Govern Municipal de quants casos han estat denunciats en relació als fets que acabem d’exposar?
 
  1. En aquest mateix sentit, podria dir-nos el Govern quantes persones han estat afectades?
 
  1. S’ha produït ja alguna detenció al respecte?”
 
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, recorda que, des del primer moment que en van tenir coneixement, ell es va posar en contacte amb el president de l’Associació de veïns per fer-li arribar la possibilitat de millora en temes d’autoprotecció. En tot cas, també tenim pendent una trobada o les que siguin necessàries.
Els fets delictius als quals es fa esment han tingut lloc en 8 pàrquings diferents i han provocat 12 denúncies. En aquests moments, els Mossos d’Esquadra mantenen obertes les investigacions, però encara no hi ha hagut cap detenció.
 
 
 
31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA SUPRESSIÓ DE LA MOSTRA DE CINEMA I DE LA PROGRAMACIÓ DEL MONUMENTAL.
 
Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 24 de l’ordre del dia.
 
 
 
32   -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE UN CONTRACTE PER LA VIGILÀNCIA DE LA NAU MINGUELL.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
 
“Dins la relació de “contractes pel procediment d’adjudicació directa per raó de l’import” lliurat a la darrera sessió del Consell d’Administració de l’empresa municipal PUMSA hi figurava, en el punt dotzè, la liquidació de l’import de 6.660 euros, més l’IVA, pels serveis de vigilància nocturna, durant el mes de juliol, a la Nau Minguell, nova seu del TCM Audiovisual.
 
Atesa la importància del contracte, tenint en compte la situació econòmica tant de l’Ajuntament com de les seves societats i organismes autònoms, el Grup Municipal de CiU formula les següents,
 
PREGUNTES:
 
Primera.- Quin era exactament l’objecte del contracte i per quin temps?
 
Segona.- Existeixen altres contractes per motius similars sobre d’altres equipaments, ja siguin per part de l’Ajuntament o d’algun dels seus organismes autònoms i societats municipals? 
 
Tercera.- Des del mes de juliol fins ara, com es garanteix la seguretat de la Nau Minguell i les seves instal·lacions? “
 
 
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, reconeix que va ser aquest objecte d’una pregunta al propi si del Consell d'Administració de PUMSA i, per tant, no té inconvenient a repetir les respostes que ja es van dir. En primer lloc, PUMSA tenia en aquell moment la responsabilitat de la custòdia d’un material que, amb motiu de les jornades i conferències que es van celebrar al mes de juliol a la Nau Minguell, van quedar dipositades i que costaven al voltant d’uns 300.000 euros, de material audiovisual i informàtic. El va transferir a finals de juliol. Mentre se’n feia càrrec PUMSA, es va haver de fer una vigilància especial per a aquest material. Respecte a la segona pregunta, no em consta que hi hagi res d’això; és clarament un fet excepcional. Pel que fa al sistema de vigilància, es disposa d'un sistema integral amb detectors de presència i alarmes connectats a un centre de vigilància.
 
 
El senyor Joan Mora aclareix que ha portat aquí aquesta pregunta per posar de manifest el que, al seu entendre, significa una administració “molt alegre”, per dir-ho d'alguna manera. Gastar-se en un mes de vigilància 6.660 €, en un edifici, quan hi havia un buit de poder, que és el que vostès ens vénen a dir, és clarament inversemblant.
Ho trobo escandalós, quan la ciutat té els problemes econòmics que té. Aquestes petites coses són l'exemple més clar de com administren. Després, per a una mostra de cinema de 15.000 €, el Sr. Penedès ja en tindria la meitat.
 
 
El senyor Ramon Bassas creu que el Sr. Mora ha tret el tema fora de context. I, per cert, no hi havia buit de poder, perquè, sinó, aquesta factura no s’hauria pagat.
 
 
 
33   - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES OBRES QUE S’ESTAN FENT AL MUSEU DE MATARÓ.
 
 
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
 
“Amb data 1 de febrer d’enguany, el govern va emetre una nota de premsa en la que informava del tancament del Museu de Mataró per tal de “reformar l’entrada i les sales d’exposicions dedicades a la ciutat, situades a la primera i segona plantes de l’edifici”.
 
Ara, amb data 15 de setembre, set mesos i mig més tard, el govern ha emès una nova nota en la que informa que “el servei d’obres de l’ajuntament comença aquesta setmana la reforma de l’edifici de Can Serra, seu del Museu de Mataró”. Més endavant, la nota explica que “els treballs de remodelació se centren en la reforma del vestíbul i les sales d’exposicions principals, dedicades a la ciutat, tot i que també es duran a terme petites actuacions a la façana, concretament a les finestres”.
 
Atès que de les notes es desprèn que les obres s’han endarrerit set mesos i mig en relació a la previsió inicial, el grup municipal de CiU formula les següents,
 
PREGUNTES:
 
Primera.- Quin és el motiu que ha provocat que les obres hagin començat amb set mesos i mig de retard?
 
Segona.- Què s’ha fet durant aquests mesos? 
 
Tercera.- Per què, a la vista del retard, no es va optar per obrir les portes i permetre que, mentre no comencessin les obres, els ciutadans poguessin continuar gaudint del museu?
 
Quarta.- A la primera nota de premsa es deia que les obres tindrien una durada aproximada de 8 mesos. En canvi, a la segona s’afirma que la durada prevista és de 4. Per què aquests 4 mesos de diferència? És que es faran menys coses?
 
Cinquena.- A la primera de les notes es deia que les obres tenien un pressupost d’execució de 327.880 euros (iva inclòs) La segona explica que el pressupost és de 245.186 (també amb iva inclòs) Quin és el motiu de la rebaixa? Què es deixa de fer?
 
Sisena.- Quines són les actuacions que s’han de fer a les finestres? Per què la primera nota no en feia referència? Per què quan es va informar al Consell del Patrimoni no es va explicar que també es farien actuacions a la façana?”
 
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, passa a respondre les preguntes.
Pel que fa a la primera, les obres han començat amb set mesos i mig de retard, ja que al febrer es va iniciar el procés de licitació i això comporta el temps de presentació d’ofertes, d’anàlisi de les propostes, adjudicació provisional i contracte. El contracte es va signar el 9 d’abril del 2010. Entre l’abril i el setembre s’ha treballat el projecte de museografia per a incorporar-lo en el projecte d’obres i les tasques tècniques descrites en el següent punt.
Durant aquests mesos s’ha dut a terme la feina de documentació i desmuntatge de la museografia existent, objectes exposats, estructures, suports, plafons de les sales d'exposició permanent de les plantes 1 i 2 de Can Serra, sobretot les peces que podrien obstaculitzar l'obra. Preparació dels magatzems per a la recepció de càrregues i emmagatzematge dels objectes exposats, preparació del trasllat de les peces que s'exposaran a la nova museografia.
En resposta a la tercera pregunta, val a dir que, d’acord amb les previsions del projecte i el seu calendari, abans de començar les obres efectives és necessari disposar del temps suficient per al desmuntatge de la museografia existent, trasllat, buidat de les sales, etc. No ha estat possible mantenir obertes les sales del museu justament perquè s’hi ha estat treballant fins al seu buidatge definitiu.
Quant a la quarta, s’ha de dir que l’empresa adjudicatària ha garantit l’execució efectiva de les obres en quatre mesos. Aquests treballs no inclouen, al seu calendari, el temps necessari previ i posterior per al desmuntatge i muntatge de la museografia i altres treballs descrits. Es faran totes les obres de reforma previstes al projecte.
És a dir, el pressupost de licitació era de 282.655,17 € més IVA i la durada prevista de 8 mesos, aquestes són les dades que es van donar a la nota de premsa de l’1 de febrer del 2010, corresponent als acords de la Junta de Govern del mateix dia, abans de començar la tramitació de licitació de les obres. En canvi, el pressupost d'adjudicació ha estat inferior, 211.368,60 € més IVA i la durada d'obra proposada per l'empresa constructora és de 4 mesos. És a dir, no es deixa de fer res sinó que l'empresa ha ofert aquestes millores, la qual cosa li ha servit per a ser l’adjudicatària.
Finalment, pel que fa a les finestres, el projecte contempla la substitució de la fusteria de les finestres de Can Serra, però no s’actua a la façana.
El projecte va ser explicat al Consell del Patrimoni Arquitectònic, juntament amb la reforma del vestíbul de Can Serra, pel cap d’Obres de l’Ajuntament de Mataró, el Sr. Lluís Gibert. En el torn de debat sobre l’explicació i a proposta de l’arquitecta membre del consell, Montserrat Torras, es va suggerir als redactors del projecte canviar el paviment previst a la zona vestibular, cosa que es farà.
 
 
 
El senyor Francesc Masriera no entén la manera de gestionar les coses del Sr. Penedès. En aquest cas, podríem parlar d’ineficàcia i d’ineficiència absolutes. Quin sentit té que vostès tanquin el museu? Primer, m’hauria d’explicar per què necessiten set mesos i mig per a desmuntar el museu, perquè això costa d'entendre. I, segon, quin sentit té que tanquin el museu als ciutadans de Mataró quan vostès encara han de licitar el projecte?
 
 
 
El senyor Sergi Penedès creu que s’ha explicat amb força detall. No és veritat que les obres han començat amb set mesos i mig de retard, perquè hi ha hagut un temps per al desmuntatge.
 
 
 
I en no haver-hi més assumptes per tractar, a tres quarts de dotze de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.

Lloc: Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial

Organisme: Ple Municipal.