Acta  »  07/04/2011

07/04/2011

 

ACTA NÚM. 05/2011 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 7 D’ABRIL DE 2011.
=================================================================
 
Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia set d’abril de dos mil onze, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,
 
Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR                 ALCALDE                                      (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA                          TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO                              TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 3 de l’ordre del dia
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA             TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO                TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ                      CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO               CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)
IVAN PERA ITXART                                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ                        CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
MARIA ANGELES RUIZ MORENO                REGIDORA                                    (PSC)
 
JOAN MORA I BOSCH                                  REGIDOR                                        (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER                   REGIDOR                                        (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA                REGIDOR                                        (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA                 REGIDOR                                        (CIU)
PERE GALBANY I DURAN                            REGIDOR                                        (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO                           REGIDORA                                      (CIU)
MONTSERRAT QUIJO CORTADA               REGIDORA                                      (CIU)
 
QUITERIA GUIRAO ABELLÁN                      TINENT D’ALCALDE              (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO                          CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)
 
FRANCESC TEIXIDÓ I PONT                       TINENT D’ALCALDE                      (ERC)
SERGI PENEDÈS I PASTOR                       CONSELLER DELEGAT                (ERC)
 
XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON                 REGIDOR                                       (CUP)
 
PAU MOJEDANO SINGLA                             REGIDOR   no adscrit                                
ANNA MARTINEZ DURAN                 REGIDORA no adscrita
M. LUISA COROMINAS LOZAR                    REGIDORA no adscrita        
 
És excusat el Sr. José Manuel López González, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 
Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.
 
Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
 
L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :
 
Decret
2499/2011 de 4 d'abril
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió del 7 d’abril del 2011
Òrgan: SECRETARIA GENERAL
 
 
En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 7 d’abril de 2011, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent
 
 
                                              ORDRE DEL DIA
 
 
1         Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions: ordinàries del dia 3-2-2011 i 3-3-2011 i extraordinària del dia 18-2-2011.
 
 
2         DESPATX OFICIAL
 
 
           DECLARACIONS INSTITUCIONALS
 
3         Proposta de Resolució que presenten els grups municipals del PSC, ICV-EUiA, ERC, PPC, CUP i la regidora no adscrita M. Lluïsa Corominas Lozar per tal que la Generalitat de Catalunya prengui mesures definitives sobre el Centre d’Acollida i protecció de menors ubicat al barri de l’Havana.
 
4         Proposta de Resolució que presenten els grups municipals del PSC, ICV-EUiA, ERC, PPC, CUP i els regidors no adscrits M. Lluïsa Corominas Lozar i Pau Mojedano i Singla, per millorar el servei de radioteràpia al Maresme Central.
 
5         Proposta de Resolució que presenten els grups municipals del PSC, ICV-EUiA, ERC i CUP contra el pla de xoc presentat pel departament de Salut i que posa en perill la sanitat pública a Mataró i El Maresme.
 
6         Proposta de Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals de solidaritat amb el Japó amb motiu de la catàstrofe que l’ha assolat recentment.
 
7         Moció que presenta el grup municipal d’ICV-EUiA i CUP de solidaritat amb el Japó i pel tancament progressiu de les centrals nuclears.
 
          
           DICTAMENS
          
           ALCALDIA
 
8         Ratificar decret de l’alcaldia núm. 2116/2011 de 18 de març, de designació representants de l’Ajuntament de Mataró en l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis Laietana.
          
 
           CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
          -Llicències d’Activitats-
 
9         Aprovació definitiva de l'Ordenança sobre les activitats recreatives on s'hi realitzen activitats de naturalesa sexual.
 
 
           CMI DE SERVEIS CENTRALS
            Direcció de Serveis Econòmics
           -Servei de Gestió Econòmica-
 
10        Donar compte del decret d’aprovació de la liquidació pressupostària de l’exercici 2010. Pressupost per programes.
 
11        Aprovació modificació pressupostària de 2011: Ajuntament.
 
12        Aprovació modificació pressupostària de 2011: Institut d’Esports.
 
          
           -Servei d’Ingressos-
 
13        Correcció d’errors materials Ordenances generals reguladores de taxes i preus públics, exercici 2011
 
14        Modificació de l’ordenança reguladora de la taxa de llicències
 
15        Aprovació modificació preus públics del servei municipal d’escola bressol, escola d’adults Can Noé, Institut Miquel Biada, Escola Municipal de Música, Centre de Formació Permanent Tres Roques i altres activitats formatives de l’IME, per al curs 2011-2012.
 
 
           -Servei de Compres i Contractacions-
 
16        Aprovació del plec de clàusules econòmiques, administratives i tècniques particulars que regirà la contractació, mitjançant procediment obert, de la concessió de domini públic per a la construcció, explotació i manteniment d’instal•lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica en equipaments municipals.
 
           -Direcció de Recursos Humans-
 
17        Declaració de compatibilitats de segona activitat amb l’activitat principal.
 
 
 
           CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
          -Servei d’Urbanisme-
 
18        Deixar sense efectes el conveni de col•laboració urbanística de 23/2/2006 (tramitat conjuntament amb l’anterior planejament de l’àmbit d’ordenació “Eix Herrera”) i aprovar els pactes signats per l’administració actuant PUMSA i l’actual propietari CUBICAN CIPSA SL.
 
 
 
           CMI DE SERVEIS PERSONALS
          -Institut d’Esports-
 
19        Cessament del representant del Grup Municipal del Partit Popular al Consell Rector de l’Institut d’Esports
 
 
          
           CMI DE VIA PÚBLICA
           -Servei de Protecció Civil-
 
20        Aprovació de la revisió del Pla Bàsic d’emergències Municipals i annexos de pandèmies i accidents de múltiples víctimes.
 
21        Aprovació de la revisió del Pla Específic Municipal de Carnestoltes.
 
22        Aprovació de la revisió del Pla Específic Municipal de Cavalcada de Reis.
 
 
 
           CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
           PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
 
23        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular contra la liberalització dels horaris comercials i a favor del petit i mitjà comerç.
 
24        Moció que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular per atendre les demandes del centre de Persones Sordes del Maresme a Mataró.
 
 
          
           PRECS I PREGUNTES
 
25        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’edifici del Callao.
 
26        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre el trasllat del Centre de Normalització Lingüística.
 
27        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular referent a l’actual situació de l’escola Joan Coromines.
 
28        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l’escolarització dels nous alumnes als centres educatius de la ciutat.
 
29        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els contenidors soterrats en diverses zones del Centre Històric.
 
30        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les bretolades de les que són víctimes molts vehicles de la ciutat.
 
31        Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els reductors de velocitat i les bandes transversals d’alerta.
 
32        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre les condicions laborals del personal de l’Institut Municipal d’Educació.
 
33        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’abandonament de quatre associacions de veïns de la ciutat del Pla Integral del Nord.
 
34        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les obres del Camí Ral i la seva afectació a la processó del Prendiment.
 
 
 
L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.
 
 
1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS: ORDINÀRIES DEL DIA 3-2-2011 I 3-3-2011 I EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 18-2-2011.
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (25).
 
 
 
2 - DESPATX OFICIAL
 
§                    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del Pla Director de l’Aigua de Mataró amb el propòsit de realitzar una avaluació integral de la situació actual del sistema d’abastament d’aigua potable i oferir solucions a mitjà i llarg termini. El Pla Director del servei d’abastament de Mataró té per objectiu fonamental esdevenir un element bàsic de planificació que, a partir de les inquietuds i necessitats actuals, prepari el sistema d’abastament per afrontar amb garanties el creixement urbanístic previst per als propers vint-i-cinc anys. Aquest Pla Director persegueix fer una presentació ordenada i sistematitzada de la informació existent en l’àmbit del servei d’abastament de l’aigua potable de Mataró, establir directrius, fites i objectius i formular un pla d’actuacions (estudis, programes i projectes) avaluades tècnicament i econòmica, i programades per als propers quinze anys.
 
§                    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte de l’acord de l’Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat a la ciutat de Mataró, proclamant la voluntat de promoure la transició cap els recursos energètics renovables i el ple desenvolupament.
 
 
En aquests moments s’incorpora a la sessió la Sra. Alicia Romero, regidora del grup municipal Socialista.
 
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
 
3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, ICV-EUIA, ERC, PPC, CUP I LA REGIDORA NO ADSCRITA M. LLUÏSA COROMINAS LOZAR PER TAL QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PRENGUI MESURES DEFINITIVES SOBRE EL CENTRE D’ACOLLIDA I PROTECCIÓ DE MENORS UBICAT AL BARRI DE L’HAVANA.
 
La senyora Carme Esteban, regidora del grup municipal socialista, presenta la proposta següent:
 
“Al gener de 2010 va entrar en funcionament al barri de l’Havana de la ciutat de Mataró el Centre d’acollida per a situacions d’urgència per a la protecció de menors “La Ribera”. La xarxa de serveis de protecció de menors és del tot necessaria en la configuració de les polítiques públiques d’infància i adolescència al nostre país. És per tant imprescindible, que s’implantin amb èxit en llocs urbans centres residencials d’acollida com ara el de “La Ribera”.
 
Des del darrer trimestre del 2010, s’han anat produint incidents que alteren greument la vida dels veïns de l’entorn del centre. Des de llavors es mantenen reunions entre els responsables del centre, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), veïns i Ajuntament de Mataró per tal de cercar solucions a la situació. Fins ara els diferents compromisos per part de la DGAIA per solucionar els problemes de gestió del centre de menors no han donat resultats satisfactoris.
 
És per tot això que proposem l’adopció dels acords següents:
 
Primer.- Declarar que la xarxa de serveis de protecció als menors és del tot necessària en la configuració de les polítiques públiques d’infància i adolescència al nostre país i, que la implantació d’aquests serveis en un entorn urbà és important que es faci amb èxit.
 
Segon.- Declarar que l’Ajuntament de Mataró s’ha implicat des del primer moment en la interlocució entre l’administració competent i els veïns i veïnes per tal que el centre “La Ribera” desenvolupés la seva tasca.  
 
Tercer.- Degut que els compromisos presos per la DGAIA per millorar la gestió no han donat els resultats esperats requerim que es realitzin els canvis necessaris per solucionar la situació creada i, si no fos així, instem al Departament de Benestar Social i Família a executar el tancament del centre “La Ribera” o la seva reconversió en un altre tipus de centre.
 
Quart.-  Comunicar els acords al Conseller de Benestar Social i Família, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a l’Associació de Veïns de l’Havana i Rodalies.”
 
 
 
El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, no té res a dir sobre la proposta. Jo, de fet, que tinc la fortuna de viure al barri de l'Havana des de fa més d'un any, tinc coneixement del que passava allà. I amb una certa regularitat els veïns m'aturaven per a explicar-me el que hi passava. La meva sorpresa sempre era que la versió oficial de les coses no es corresponia amb la que algunes persones tenien al carrer.
Per tant, comparteixo la proposta, que em sembla raonada i raonable, però no em puc estar de fer algunes reflexions:
La meva capacitat de sorpresa en política crec que ja està exhaurida, però no deixa de sorprendre'm el canvi d’actitud d’algunes persones que en un ple del mes de setembre aquí, vostè Sra. Esteban, igual que el Sr. Alcalde, van utilitzar algunes expressions, en el context d'una certa escenificació, contra aquest regidor, que l'únic que estava plantejant en aquell moment era el dret d'algunes persones a ser escoltades. La meva sorpresa, doncs, avui de nou s’ha vist superada, perquè trobo que vostès han trencat alguns fils conductors del seu discurs, com a mínim han trencat alguns esquemes.
Podria recordar ara algunes de les coses que va dir vostè, Sra. Esteban, o el Sr. Alcalde, afirmant poc menys que jo havia intentat fer una agressió al tercer sector, quan l'únic que estava reclamant era el dret dels ciutadans a ser escoltats, exercici que, per cert, vostès no fan gaire sovint. I, és clar, em congratula que vostès hagin revisat aquestes actituds, el que hauríem de preguntar-nos és per què ara i no abans. Per què ara fa un any no s'escoltaven els veïns de l'Havana i ara sí? Vull pensar que no hi té res a veure el fet que ara hi hagi eleccions o que hi hagi hagut un canvi de govern a la Generalitat. En qualsevol cas, és bo revisar algunes d’aquestes actituds, així com algunes afirmacions de l'Alcalde, per exemple, apel·lant a la meva ètica... D’altra banda, no em val l’excusa que el centre no és el mateix aquest que aquell del Pla d’en Boet, ni tampoc que l’edat dels nens no és la mateixa.
Aquí estem parlant del dret de la gent a ser escoltat, que torno a reclamar avui. Parlin amb la gent del Pla d’en Boet, perquè independentment de les errades de forma, la gent té dret a ser escoltada. De la mateixa manera que s’han escoltat els de l’Havana, facin el mateix amb els del Pla d'en Boet. I amb raó o no, els neguits i problemes de la gent, encara que no s'hagin produït situacions de fet, són els mateixos.
Dit això, repeteixo que aquest regidor votarà a favor de la proposta.
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que algunes de les coses que volia dir ja s’han dit. Vostès saben que aquest grup, en aquest tema, hem estat extremadament lleials, exactament igual en el cas del Pla d’en Boet, i no hem portat aquests temes aquí; són vostès els que ara el posen sobre la taula. Ja els anuncio que hi votarem a favor, perquè entenem que la situació del centre no dóna encara la tranquil·litat que es necessita, i, per tant, com que demanen que la Generalitat hi posi els màxims esforços, que ens consta que estan fent per a intentar-ho i han reduït el nombre de persones que hi ha al centre, però no hem aconseguit resoldre la problemàtica, pensem que és bo que des del ple de la ciutat prenguem aquest posicionament.
I no aniré gaire més enllà, però sí que m’agradaria introduir-hi un element. I és que en aquestes coses hem d’anar tots d’acord i de la mà, perquè si els veïns tenen problemes els hem d'ajudar entre tots i no és bo que aquestes coses arribin a la sala de plens i que arribin amb un tira i arronsa, i que ens posicionem de manera diferent... Crec que en aquest cas no toca.
Vull acabar amb un prec: abans que tinguem un problema amb el Pla d’en Boet, els torno a demanar, i saben que ho he fet en privat, igual que amb les entitats, crec que hi hauria d’haver un diàleg. Tot i que són dos centres diferents, crec que vostès podrien fer una mica més d’esforç i intentar arribar a algun acord amb els veïns que avui, veient la situació que estem vivint, hi puguin tenir unes certes reticències. Haurien de tenir una mica més de mà esquerra en aquest tema.
 
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, igual que el Sr. Mora, comparteixen la idea que és un tema que no els agrada portar-lo al ple municipal. És un tema delicat, perquè quan hi ha persones pel mig són qüestions que s’han de treballar amb la màxima prudència.
Tanmateix, hem signat la proposta i ho hem fet per responsabilitat, però també som conscients que s’ha arribat a aquesta situació perquè el tema s’ha portat malament, i esperem que, a partir d’ara, el conjunt dels grups municipals, també amb el suport de les altres institucions que participen d’aquest centre, comencem a treballar de valent i aportar solucions.
Crec que per començar-hi a treballar, el primer que s’ha de tenir clar és quin paper juguem com a Ajuntament i quins són els interessos que defensem, i això no ho podem perdre de vista. Des de la CUP defensem dos interessos als quals no podem renunciar:
Evidentment defensem els drets dels veïns a poder viure en tranquil·litat, a poder tenir uns carrers on puguin passejar sense por, on aquest seguit de situacions problemàtiques que ens han descrit no es produeixin i tinguin la tranquil·litat de poder conviure en un espai on hi ha diferents agents socials sense els problemes que hem tingut...
Però també l’Ajuntament ha de tenir molt clar que ha de defensar un col·lectiu molt vulnerable, un col·lectiu d’adolescents que no deixen de ser víctimes d’una situació social, d’unes situacions familiars desestructurades... un col·lectiu d’adolescents que estan en aquest centre no per voluntat pròpia, sinó que han estat obligats per condicions externes. L’Ajuntament també ha de garantir que aquestes persones no siguin expulsades de la societat i que tinguem les eines necessàries per a integrar-los i donar-los l’opció de poder viure i poder desenvolupar-se com a persones que són, i de poder tenir les oportunitats que tenen la resta d’adolescents. I si no som capaços d'afrontar aquesta assignatura, el problema s'anirà repetint. Cal abordar el tema amb molta seriositat i abocar-hi el màxim d'esforços i recursos.
Per què es donen aquests problemes? Nosaltres n'assenyalem un que creiem que és molt important: la DGAIA ha externalitzat aquest servei i quan això passa es concedeix el servei a través d’un concurs; i presentar pressupostos limitats és una qüestió que és important. Entenem que, tal com està muntat el servei, la gestió pública per abocar-hi el màxim de recursos humans i econòmics, el màxim d'esforços, la capacitat de poder tenir un treball transversal entre les diferents administracions de l'àmbit local i també de l'àmbit autonòmic és molt important. Una de les propostes que fem és que en un futur aquesta mena de centres estiguin gestionats amb els recursos necessaris i amb la gestió de què disposa l’àmbit públic per donar les eines que necessiten aquests adolescents i per garantir que en l’àmbit comunitari d’un barri no es repeteixin les problemàtiques que aquí s’han donat.
 
 
 
La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, recorda que formen part dels grups que presenten la proposta de resolució.
Jo voldria insistir en alguns aspectes que estan sortint en el debat.
Un d’ells és que des dels grups que hi donem suport entenem el valor de la xarxa del servei de protecció als menors en entorns com la ciutat, a qualsevol lloc de la ciutat, no només en uns barris o entorns concrets. Estem portant aquest tema al ple, per la urgència de millorar la gestió d’aquest centre. Algú està insistint molt en l’aspecte de la convivència al barri, però no es pot obviar el dret d’aquests joves a garantir la seva atenció i protecció adequades. S’ha de mirar en els dos sentits, perquè mentre la gestió, per la raó que sigui, no està donant els seus fruits, aquests joves tenen conculcats els seus drets a ser atesos d’una manera correcta. Les administracions responsables ens costa que estan fent tot el treball que cal, però cal afinar-ho, segurament perquè provinc del món educatiu, sabem que moltes vegades els números no són suficients. Les persones que tenen el perfil de professionals pot tampoc no ser suficients, i cal revisar fins i tot la tipologia de joves menors que es concentren en aquests centres, perquè, de vegades, una determinada composició és difícil de poder-la portar amb èxit. Em consta que tot això s’està treballant.
Vull recordar que tenim altres experiències d’èxit a la ciutat amb aquest tipus de centre, en l’àmbit sanitari, en l’àmbit educatiu i no passa res, portem molts anys convivint amb educadors que tenen una relació normalitzada amb aquests menors en els àmbits que els pertoca.
Per tant, hauríem de poder arribar tots a un acord, perquè ja ho hem fet amb èxit a la ciutat, no és una novetat. Entenem que la darrera situació que posem sobre la taula és que si no ens en sortim, queda una solució dràstica, però esperem no haver-hi d’arribar i per això continuarem treballant en aquesta línia.
 
 
 
La senyora Carme Esteban agraeix tots els grups i els regidors que s'hi han sumat.
Sr. Mojedano, vostè parlava de la incoherència del Govern, però li he de dir que, al contrari, hem tingut molta coherència. En tots dos casos m’he reunit i hem citat els veïns de les dues bandes i, en algun cas, no ens han respost, malgrat haver fet tot els esforços per a reunir-nos-hi. I els continuarem fent, és clar.
En aquell ple li vaig comentar que aquesta regidora s'ha arribat a reunir un mínim de 6 cops amb la DGAIA, que no dóna cap mena de problema, que està en un edifici que tots coneixem, en un barri com el Pla d’en Boet, i no hi ha hagut cap mena de problema, perquè sempre ens hem reunit per a treballar aquestes pors, inquietuds, inseguretats, que tenim per desconeixement. Això ho vam fer en el cas del Pla d’en Boet i continuarem fent-ho fins que sigui necessari; i això ho vam fer també en el cas de l’Havana.
Diré que són dos recursos diferents. La gran diferència és que l'entitat que portarà el tema del Pla d'en Boet fa tres anys que està a la ciutat sense donar problemes. L’Ajuntament va donar, en aquest cas, un vot de confiança a la DGAIA en vista als recursos que són necessaris per a la infància i l’adolescència dins del territori urbà i, per això, des del primer cop vam estar al costat dels veïns, de la DGAIA... Des del primer moment aquesta regidora s’ha estat reunint amb la comissió de seguiment, cada mes o mes i mig amb les entitats responsables del centre, amb els veïns, etc. Això em toca, sóc la regidora de Serveis Socials i ningú m’ha d’explicar les necessitats en infància que tenim a la ciutat. Estem atenent més de 125 nois que necessiten diferents recursos, diversos... Per tant, sempre s’ha fet tot dialogant i fent les reunions que calgui, perquè la Sra. Conxita Calvo ho ha dit molt bé: no és només la seguretat i tranquil·litat dels veïns, sinó que els nois han de ser atesos adequadament, i amb veïns hostils no es donen les condicions adequades.
Per això, el nostre compromís des de sempre és estar amb la DGAIA per a trobar solucions, i mai no ho hem volgut polititzar. I per això, amb l’ànim de ser respectuosos no ho havíem portat al ple, només s’ha fet quan ha estat a demanda dels veïns de l’entorn de l’Havana i de manera molt respectuosa. Això és el que demanem a la DGAIA: si us plau, trobeu solucions, teniu marge per a fer-ho. I un dels compromisos que van adquirir va ser: intentarem trobar solucions, però si al final això no és així i continua donant problemes, ho tancarem. I això és el que estem demanant ara. Em sembla que això és ser coherent.
D’altra banda, en el tema del tercer sector, jo penso que treballa molt bé en altres casos, no crec que sempre hagi de ser l'Administració que s'hagi de fer càrrec d'aquests serveis, però en tot cas això és un tema que no pertoca en aquest ple.
 
  
 
El senyor Joan Mora interpreta que la primera part de la intervenció de la Sra. Esteban anava més aviat adreçada al centre del Pla d’en Boet. Només li vull fer una pregunta: Vostè s'ha reunit amb aquesta associació de veïns que està en contra del centre?
 
 
La senyora Carme Esteban recorda, primer de tot, que el Sr. López la va trucar per a afegir-se a la proposta del ple.
Vam intentar tenir una trobada amb els veïns que formen part d’aquesta associació i van venir dos representants que deien que venien en nom de tots els veïns. Tot i així, continuarem intentant tenir una altra trobada; però ho hem intentat, en aquest cas.
 
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que a qui s'ha acabat la paciència és als veïns, i no pas a l'Alcalde ni a ningú més. És per això que estem aquí prenent aquestes decisions.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (26).
 
 
En aquests moments s’absenta de la sessió la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.
 
4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, ICV-EUIA, ERC, PPC, CUP I ELS REGIDORS NO ADSCRITS M. LLUÏSA COROMINAS LOZAR I PAU MOJEDANO I SINGLA, PER MILLORAR EL SERVEI DE RADIOTERÀPIA AL MARESME CENTRAL.
 
La senyora Ma LLuïsa Corominas, regidora no adscrita, presenta la proposta següent:
 
“Les necessitats de tractament amb radioteràpia per a la població dels àmbits territorials del Govern Territorial de Salut del Maresme Central, inclosa la ciutat de Mataró, així com del Barcelonès Nord i Baix Maresme són ateses a l’Institut Català d’Oncologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol.
 
El Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut, té en compte l’evolució poblacional així com la tendència de la incidència de càncer, calculant les necessitats de radioteràpia per a la població de Catalunya i per a cada àmbit territorial d’aquí al 2015. Aquest posa de manifest la necessitat d’incrementar un nou accelerador lineal abans del 2015.
 
En un servei de salut cal prioritzar sempre, i especialment en el cas de les persones afectades de malalties oncològiques, la reducció al mínim de les molèsties ocasionades pels desplaçaments atenent els moments complicats en certs estadis de la malaltia, així mateix garantir el màxim nivell d’expertesa dels equips mèdics.
 
D’altra banda les instal·lacions de radioteràpia requereixen unes condicions específiques per garantir la seguretat dels professionals, dels propis malats i dels seus familiars i per tant cal planificar-les amb temps.
 
És per tot això que proposem prendre els següents acords:
 
Primer.- Demanar al Departament de Salut que adeqüi l’oferta de serveis de radioteràpia a les necessitats de creixement de la població i de la incidència de càncer en els territoris de Barcelonès Nord, Baix Maresme i Maresme Central, i valori la possibilitat de desconcentrar part d’aquests recursos a l’Hospital de Mataró fent les previsions necessàries per tal d’adequar-lo a les condicions de seguretat necessàries per a la instal·lació d’un accelerador lineal.
 
Segon.- Demanar al Departament de Salut que aquesta decisió doni prioritat a la preservació de la qualitat de l’assistència però, que es tingui present, que la introducció de les noves tecnologies, poden permetre el treball en equip des de punts deslocalitzats en el territori i, fer compatible la necessària concentració del coneixement amb la desconcentració dels recursos físics i estructurals.
 
Tercer.- Comunicar els acords al Conseller de Salut, al Govern de la Generalitat, al Consorci Sanitari del Maresme i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya. “
 
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot afirmatiu, ja que no hi ha ningú que pugui oposar-se a una proposta com aquesta. Tots sabem que des del Departament de Salut s’està treballant i hi ha estudis de fa anys i un altre de molt recent, en què es parla d’aquest accelerador i de la possibilitat que s'hagués d'incrementar en una unitat, en funció de la disponibilitat i que l'evolució de l'increment de pacients fos aquesta. Nosaltres no ens podem negar a una cosa que donaria millor servei als pacients del nostre entorn.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (25).
 
 
En aquests moments es reincorpora a la sessió la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.
 
5 -    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, ICV-EUIA, ERC I CUP CONTRA EL PLA DE XOC PRESENTAT PEL DEPARTAMENT DE SALUT I QUE POSA EN PERILL LA SANITAT PÚBLICA A MATARÓ I EL MARESME.
 
La senyora Carme Esteban, regidora del grup municipal socialista, presenta la proposta següent:
 
“El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha presentat els darrers dies un Pla de mesures per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic i mantenir la qualitat assistencial. Aquest ha estat definit per seu titular, l'Hble. Conseller Boi Ruiz, com un Pla de xoc imprescindible i basat en cinc àmbits:
 
1.- la simplificació de l'estructura administrativa,
2.-mesures en la prestació de serveis sanitaris i assistencials,
3.-rebaixa en la despesa de farmàcia,
4.-alentiment de les inversions i infraestructures a realitzar i
5.- incidir en les decisions de l'Estat per aconseguir un finançament més equitatiu.
 
Aquest plantejament que s'ha anunciat tard i malament. Es concreta en una rebaixa lineal del 10% de la despesa en el serveis sanitaris, hospitalaris i d'atenció primària. També manifesta que seran mesures temporals, però tampoc determina aquesta temporalitat alimentant el sentiment d'incertesa del sector sanitari i d'indefensió dels usuaris .
 
La sanitat pública catalana (i l'espanyola) porta anys treballant per la eficiència i racionalització de la despesa i per la qualitat de l'assistència als usuaris. Mostra d'això és que en un dels darrers informes de l'OCDE, la sanitat catalana ocupa el tercer lloc per davant de països més rics i que a nivell de despesa siguem dels més austers per càpita de tota Espanya .
 
Aquest èxit de la sanitat pública catalana de qualitat i referent ha estat gràcies a la complicitat, al treball i a l'esforç dels professionals que hi treballen i que han entès que el sistema sanitari públic ha de ser de qualitat i ha d'arribar a ser sostenible pel bé comú.
 
Les mesures d’ajustament proposades per CiU posen  en perill el sistema sanitari públic, si es tiren en davant les accions previstes i van en la línia de fer negoci a costa de la salut de la ciutadania.
Les retallades en el sistema sanitari públic de Catalunya no es pot justificar amb l'existència a Catalunya d'una sanitat privada (el mutualisme) que, segons tots els estudis realitzats és més car que el sistema públic i, a més, distorsionen i atenten contra el dret universal a la Salut: de fet, les mútues poden acceptar o refusar un mutualista en funció dels interessos econòmics de la Mutualitat (malalts crònics, envelliment, persones vulnerables, en definitiva)
 
En concret, sobre les mesures 2 i 3 del Pla de xoc, que fan referència als serveis sanitaris i assistencials i de farmàcia, cal dir que el Departament de Salut de la Generalitat i el CatSalut tenen dades suficients per saber que una rebaixa lineal i per a tothom és injusta i no es pot assumir, en concret pel nostre hospital de referència, el de Mataró.
 
Hi ha centres que porten molts anys treballant conjuntament amb el seus professionals la racionalització de procediments, l'eficàcia en la dispensació de farmàcia amb genèrics i d'altres mesures que fan impossible i inviable una rebaixa com la plantejada. Aquest és el cas del nostre Hospital, referència d'un ampli territori amb fortes necessitats assistencials.
 
Fa deu anys que l'Hospital de Mataró és TOP-20 i que ocupa els 3 primers llocs en productivitat i eficiència: recursos de personal ajustats a l’activitat que realitzem i eficiència màxima en bens i serveis. Igualment, les tres Àrees Bàsiques de Salut del Consorci Sanitari del Maresme, òrgan gestor de l'Hospital, acostumen a estar entre els 10 primers llocs, segons les dades que recull el propi Servei Català de la Salut en cost de farmàcia i en qualitat de resultats clínics. Això ha estat possible gràcies a la implicació dels treballadors i treballadores dels centres sanitaris públics, que són els primers actors en la defensa del sistema sanitari públic i estan compromesos amb una praxis assistencial de qualitat.
 
La retallada anunciada només es podria aconseguir amb el tancament de serveis, llits, quiròfans, UCI i l'acomiadament de metges, infermeres i auxiliars. Això repercutirà de forma molt negativa als serveis que reben els usuaris: més derivacions, augments de llistes d'espera, i rebaixa en la qualitat i en els serveis assistencials.
 
L'Hospital de Mataró, com altres centres sanitaris, està treballant permanentment en aconseguir una major eficiència en els serveis sanitaris, el que implica estudis d’adaptació dels serveis a la realitat canviant de la població i posada en pràctica modificacions que pretenen optimitzar alguns dels serveis a malalts crònics o fràgils. Això no s’aconseguirà amb les retallades d’un 10% del pressupost anunciades pel govern de CiU, que s’han dur a terme sense el necessari estudi de l’impacte tan negatiu que tindrà sobre el Sistema Sanitari Públic de Catalunya.
 
Per últim, si tenim un sistema català referent a tota Espanya és pels professionals de la salut que han cregut en el model català malgrat ser els que tenen contraprestacions econòmiques més baixes de tot el país. Aquests professionals es mereixen que es compti amb ells i elles per tal de fer que el sistema sanitari públic i universal, continuï essent de qualitat, punter i sostenible. No es podrà aconseguir sense ells, com tampoc sense la implicació activa dels usuaris i usuàries de la sanitat catalana.
 
És per això que posem a consideració del Ple l'adopció dels següents acords:
 
Primer.- Lamentar la situació creada per l’anunci realitzat pel Govern de la Generalitat de les retallades del pressupost del Sistema Sanitari Públic de Catalunya
 
Segon.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat que no s’apliquin les retallades anunciades al Sistema sanitari públic català.
 
Tercer.- Sol·licitar que no es redueixi el personal ni els serveis existents en l’actualitat, sense un estudi acurat del seu impacte sobre la població i, en tot cas, sense l’aplicació de mesures alternatives: nous serveis assistencials per donar cobertura a noves realitats de la població (patologies cròniques, pacients multipatològics, ....)
 
Quart.- Remetre aquests acords a l'Hble. Conseller de Salut, Boi Ruiz, i als portaveus dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.”
 
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, afirma que és evident que aquest nivell de sanitat pública i per a tothom és el que tots volem i, com que tots no volem perdre tots aquells drets que hem aconseguit amb tants esforços, amb tants impostos, Catalunya, si tingués un sistema de finançament just, no tindria per què patir cap d'aquestes retallades. El que em sorprèn és que la proposta vingui de vostès, ja que el seu soci, el PSOE, el que vol és que es retalli el doble del que s’està reduint el pressupost de la Generalitat. Se’m fa difícil entendre que facin segons quines propostes. Però com que entenc que aquesta proposta es fa en clau mataronina, crec que aquí sí que tenim marge per a entendre’ns. Nosaltres els hem presentat una proposta pràcticament calcada a la seva, on a la introducció de la proposta de resolució hi ha algun tema que ens sembla que és excessiu i l’hem tret (tercer paràgraf). És a dir, acceptem el primer, acceptem el segon, el tercer ens sembla que és sobrer, però el 4t és correcte, el 5è és correcte, el 6è paràgraf (mesures d’ajustament) ens sembla que no caldria, el següent sobre les mesures 2 i 3 del pla de xoc ens sembla correcte, el següent també, el de la retallada anunciada no ens sembla correcte, i el següent seria correcte fins al punt on comença l’“això”.
La resta ens sembla correcte i, pel que fa als punts de l’acord, el primer està bé: creiem que l'anunci fet pel Govern s'hagués pogut fer millor; però en el cas del segon punt, aquí m'agradaria incidir que s’ha d’explicar bé perquè crec que podem estar-hi tots d’acord per intentar que de veritat l’Hospital de Mataró tingui una solució millor de la que segurament pot tenir en aquests moments. Hauríem d’ajudar els professionals i el Consorci a resoldre-ho, la proposta que els fem per al segon punt és: " Sol·licitar al Govern de la Generalitat que sigui selectiu a l’hora d’aplicar les retallades, prioritzant i premiant aquells centres que s’han gestionat millor, com el de Mataró.”
Per què ho diem això? Perquè si el Consorci de Mataró és dels millors gestionats, segurament té marge per a la reducció, i segurament en estructura directiva alguna cosa es podria fer. Demanem, per tant, que no es retalli el mateix a tothom. Per això els proposàvem aquesta solució i que el nostre Hospital no hagi de patir els mateixos ajustos que la resta.
Pel que fa al tercer punt d’acord, hi estem d'acord.
En el quart, nosaltres hi introduïm un punt que creiem que seria injust no plantejar: “Sol·licitar al Govern de la Generalitat que exigeixi al Govern de l’Estat que, en compliment del que diuen l’Estatut i l’acord de finançament, doti a Catalunya dels recursos necessaris per fer front a les despeses socials que són imprescindibles...”. No podem oblidar que les balances fiscals fan que Catalunya estigui amb un diferencial, respecte a l’Estat, de més de 20.000 milions. En tot cas, això és molt més del que necessitem per tenir el sistema de salut que vostè i tots els que estem aquí volem i ens guanyem i paguem amb el nostre esforç. Aquí hauríem de posar-nos tots d’acord. El que necessitem és tenir el Partit Socialista al costat de Catalunya per a resoldre aquest problema de finançament i perquè sigui l'Estat qui resolgui aquest tractament just que necessitem des del punt de vista financer. Crec que no es pot separar una cosa de l'altra. De la mateixa manera que diem que el Consorci Sanitari té una situació de millor gestió que d'altres, més marge sobretot en estructura directiva. Ens sembla que aquesta millor gestió s'hauria de premiar. Crec que és fàcil que ens entenguem.
La proposta de CIU és la següent:
 
“El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha presentat els darrers dies un Pla de mesures per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic i mantenir la qualitat assistencial. Aquest ha estat definit per seu titular, l'Hble. Conseller Sr. Boi Ruiz, com un Pla de xoc imprescindible i basat en cinc àmbits:
 
1.- la simplificació de l'estructura administrativa,
2.- mesures en la prestació de serveis sanitaris i assistencials,
3.- rebaixa en la despesa de farmàcia,
4.- alentiment de les inversions i infraestructures a realitzar i
5.- incidir en les decisions de l'Estat per aconseguir un finançament més equitatiu.
 
La sanitat pública catalana (i l'espanyola) porta anys treballant per la eficiència i racionalització de la despesa i per la qualitat de l'assistència als usuaris. Mostra d'això és que en un dels darrers informes de l'OCDE, la sanitat catalana ocupa el tercer lloc per davant de països més rics i que a nivell de despesa siguem dels més austers per càpita de tota Espanya .
 
Aquest èxit de la sanitat pública catalana de qualitat i referent ha estat gràcies a la complicitat, al treball i a l'esforç dels professionals que hi treballen i que han entès que el sistema sanitari públic ha de ser de qualitat i ha d'arribar a ser sostenible pel bé comú.
 
En concret, sobre les mesures 2 i 3 del Pla de xoc, que fan referència als serveis sanitaris i assitencials i de farmàcia, cal dir que el Departament de Salut de la Generalitat i el CatSalut tenen dades suficients per saber que una rebaixa lineal i per a tothom és injusta i no es pot assumir, en concret pel nostre hospital de referència, el de Mataró.
 
Hi ha centres que porten molts anys treballant conjuntament amb el seus professionals la racionalització de procediments, l'eficàcia en la dispensació de farmàcia amb genèrics i d'altres mesures que fan impossible i inviable una rebaixa com la plantejada. Aquest és el cas del nostre Hospital, referència d'un ampli territori amb fortes necessitats assistencials.
 
Fa deu anys que l'Hospital de Mataró és TOP-20 i que ocupa els 3 primers llocs en productivitat i eficiència: recursos de personal ajustats a l’activitat que realitzem i eficiència màxima en bens i serveis. Igualment, les tres Àrees Bàsiques de Salut del Consorci Sanitari del Maresme, òrgan gestor de l'Hospital, acostumen a estar entre els 10 primers llocs, segons les dades que recull el propi Servei Català de la Salut en cost de farmàcia i en qualitat de resultats clínics. Això ha estat possible gràcies a la implicació dels treballadors i treballadores dels centres sanitaris públics, que són els primers actors en la defensa del sistema sanitari públic i estan compromesos amb una praxis assistencial de qualitat.
 
L'Hospital de Mataró, com altres centres sanitaris, està treballant permanentment en aconseguir una major eficiència en els serveis sanitaris, el que implica estudis d’adaptació dels serveis a la realitat canviant de la població i posada en pràctica modificacions que pretenen optimitzar alguns dels serveis a malalts crònics o fràgils.
 
Per últim, si tenim un sistema català referent a tota Espanya és pels professionals de la salut que han cregut en el model català malgrat ser els que tenen contraprestacions econòmiques més baixes de tot el país. Aquests professionals es mereixen que es compti amb ells i elles per tal de fer que el sistema sanitari públic i universal, continuï essent de qualitat, punter i sostenible. No es podrà aconseguir sense ells, com tampoc sense la implicació activa dels usuaris i usuàries de la sanitat catalana.
 
És per això que posem a consideració del Ple l'adopció dels següents ACORDS:
 
Primer.- Lamentar la situació creada per l’anunci realitzat pel Govern de la Generalitat de les retallades del pressupost del Sistema Sanitari Públic de Catalunya
Segon.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat que sigui selectiu a l’hora d’aplicar les retallades, prioritzant i premiant aquells centres que s’han gestionat millor, com el de Mataró.
 
Tercer.- Sol·licitar que no es redueixi el personal ni els serveis existents en l’actualitat, sense un estudi acurat del seu impacte sobre la població i, en tot cas, sense l’aplicació de mesures alternatives: nous serveis assistencials per donar cobertura a noves realitats de la població (patologies cròniques, pacients multipatològics, ....)
 
Quart.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat que exigeixi al Govern de l’Estat que, en compliment del que diuen l’Estatut i l’acord de finançament, doti a Catalunya dels recursos necessaris per fer front a les despeses socials que són imprescindibles i cerqui el suport de tots els Grups Parlamentaris en el procés per aconseguir el pacte fiscal.
 
Cinquè.- Remetre aquests acords a l'Hble. Conseller de Salut, Boi Ruiz, i als portaveus dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.”
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comença recordant que el comitè de treballadors de l’Hospital de Mataró ja ha fet el crit d’alerta, d’atenció als ciutadans de la comarca i més enllà, perquè tots sabem que l'Hospital té una àrea d'influència més enllà de la ciutat de Mataró. Aquesta reclamació que es fa des del comitè de treballadors entenc que es fa des de la ciutadania. Tots hem anat a l’Hospital de Mataró i som conscients que és un hospital limitat en recursos en tant que no hi ha prou llits, prou personal, prou espais i que avui se’ns plantegin retallades d’un 10% en personal, en equipaments, en espais, és un atac directe al que hem vingut des de fa molt de temps.
El Sr. Mora deia sanitat pública per a tothom, i hi estem tots d'acord però això s’ha de traduir en pressupostos i en qüestions elementals, com són la sanitat i l’educació, en un moment de crisi com l’actual no es toquen. I si s’ha de tocar alguna cosa, plantegem retallades en altres sectors, i ara em podria remetre a la inversió grandíssima que s’ha fet des del Plan Zapatero en arreglar carrers, o amb el FROP subvencionant els bancs i caixes, moltes d’elles culpables de la situació de crisi. Per tant, el fet que des de l’actual govern de la Generalitat es plantegin retallades en l’àmbit sanitari creiem que és un atac directe contra interessos col·lectius de tota la ciutadania. El que veiem també perillós és que pot acabar suposant una privatització d’un servei elemental, com és el de la salut. Ens agradi o no, la gent que va a rebre una atenció sanitària no hi va per gust i, si no la troba en l’àmbit públic, els que puguin van a l’àmbit privat, però molts no poden i hi haurà gent desatesa.
Per tant, primera reflexió: prioritzar inversions, mani qui mani.
Dono la raó al Sr. Mora en una cosa: l’espoli fiscal que pateix el nostre país ja és hora que comencem a explicar a la gent que el fet d’estar dins d’Espanya suposa aquest robatori permanent i suposa una cosa que sí que interessa la ciutadania, i és que ara se'ns diu que es treuen llits de l'hospital, que se'ns rebaixa un 10% les inversions a nivell sanitari i que repercuteix directament en els interessos de la majoria de persones. Nosaltres hem participat en aquesta moció, perquè hem de donar la cara des dels municipis per a reclamar justament un dret com és la salut pública.
 
 
El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, manifesta que votarà a favor de les dues propostes. Puc estar d’acord amb la majoria de coses que s’han dit, però també ens portaria a constatar aquesta situació inaudita que, tot i estar d’acord que això és un tema prioritari, de servei als ciutadans i necessari, en canvi les forces polítiques no són capaces de posar-se d’acord ni tan sols a nivell municipal per a consensuar una proposta.
És veritat, la proposta, la que s’ha presentat primer, i també la de CIU, és realista, el text és correcte. Estem parlant d’una retallada que sens dubte tindrà efectes en els serveis als ciutadans... I és veritat també el que diu CIU que no s’hauria de donar a tothom el mateix tracte, sinó que s’hauria d’establir paràmetres diferents en funció de com d’acurada hagi estat la gestió fins ara en cada hospital.
Constatar també que fa uns anys que es parla de la situació de la sanitat, amb la proximitat d’una època de crisi. Se sabia que s’haurien de prendre probablement mesures que serien difícils d’entendre, ja que no s’havien pres abans mesures correctores. Per tant, constatant que no s’entén que una prioritat per a la ciutadania s’hagi de tocar, la meva sorpresa és que les forces polítiques no siguin capaces d’arribar a un acord en aquestes qüestions.
Votaré a favor de les dues propostes, perquè totes dues tenen raó en el fons.
 
 
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia el seu vot favorable a la primera proposta i el seu vot contrari a la proposta de CIU, una mica pels mateixos motius que els van conduir a la discussió que es va produir fa un parell de plens arran de la proposta de TV3.
En aquest cas, estem davant d’una gran contradicció. Aquells països en els quals ens emmirallem per tantes coses, si se’n surten és perquè inverteixen en educació i en sanitat. Sí que és veritat que la proposta de CIU feia referència al pacte fiscal. Si agafem les dades, el pressupost sumat del 2010 en educació o salut i habitatge està al voltant d'uns 17.000 milions d'euros, que coincideix més o menys amb el dèficit fiscal anual, però també és cert que la reducció de l'Impost de Successions cobriria el 50% de la reducció que proposa CIU en aquest àmbit. És una qüestió de prioritats. Els recursos sempre són escassos, i és una qüestió de prioritats polítiques. El que ens fa por com a ERC és que d'aquí a uns anys les retallades socials que s’anuncien condueixin a una dualització de la societat, “d’un campi qui pugui”: per un costat, més policia i, per l'altre, més beneficència.
 
 
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, manifesta el seu vot a favor de la proposta que han presentat conjuntament i el seu vot en contra de la proposta de CIU.
Sr. Mojedano, no s'equivoqui; els partits no ens posem d’acord en els ingressos, en la política fiscal. CIU ens afegeix un acord en el sentit que recolzem el pacte fiscal i nosaltres proposaríem que s'incorporés un altre acord en què es digui al Govern de la Generalitat que tiri enrere la bonificació del 99% de l'Impost de Successions en casos familiars i de persones molt riques. No ens posem d'acord en el tema dels ingressos, i per això poden patir els serveis públics amb aquest Govern.
Pel que fa a la part més política de la proposta, a la part expositiva, el Sr. Mora diu que sobren determinats paràgrafs, però nosaltres no hi estaríem d'acord, perquè fa dos o tres dies el portaveu del grup parlamentari, el Sr. Pujol, va dir clar i català: "100 dies per a desmuntar l'acció del govern d'esquerres, aquests 100 dies han servit també per a fer història d'aquests governs". Si vostès sentencien d'aquesta manera, no poden esperar que ICV-EUiA ara ens quedem tan tranquils amb aquest greu atac als serveis públics. Per tant, no ens quedarem callades en aquest sentit per a denunciar els estralls que vostès estan fent, en concret, el Govern de la Generalitat, en els serveis públics en aquests 100 dies i en el que encara ens queda.
 
 
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, afirma que assisteix una mica atònit davant del procés de retallades sistemàtiques dels serveis sanitaris i socials que s'estan produint a Catalunya, des de l'arribada al poder del bipartit conservador de CIU. Retallades improvisades, lineals, inequitatives, ineficients, que tenen una càrrega ideològica al darrere que no es pot amagar. No aposta per un model social de cohesió, sinó per un model de defensa d'interessos particulars d’aquells que en tenen més o d’aquells que tenen alguns altres interessos.
Estem assistint, amb l’excusa de les retallades, al desmantellament de l'estat del benestar per a convertir-lo en l'estat del benestant, que és el que sembla que vol CIU. Nosaltres sí que estem per l’aprimament de l’Administració, però no en els serveis bàsics. Com a mostra, només cal que mirem l’Ajuntament de Mataró, que ha reduït un 30% la seva despesa corrent, sense necessitar d’afectar els serveis bàsics. Per tant, hi ha polítiques de retalls de dretes i n’hi ha d’esquerres.
Només en l'àmbit de la salut es preveu que uns 18.000 treballadors es puguin veure afectats per la manca de treball, de manera que, a més a més, haurem d'afrontar un empitjorament de l'estat de salut de la població i l'agudització de l'exclusió fruit de l'erosió de l'accessibilitat d'algunes persones als serveis bàsics. Només el cost dels acomiadaments que es preveuen als hospitals consorciats pujaria a 37 milions d’euros. A aquests 37, si hi afegim el regal que els hem fet als rics catalans traient-los l’Impost de Successions, vol dir que a l'hora de governar CIU actua amb una mica d'alegria pressupostària.
CIU en aquesta proposta que fa proposa solucions de cara a la galeria, demana que es retallin les funcions directives. Escolti, amb les funcions directives no s’aconsegueix eixugar la retallada del 10% del pressupost que és el que es proposa fer al Consorci Sanitari. Fixin-se que la despesa que podríem eliminar seria molt poca. A més a més, de l'any 99 al 2010, la plantilla directiva representava un 1% i ara és el 0,61%, per tant, allà on vostès volen posar les tisores hi ha molt poc a retallar.
Tampoc ha informat el Govern de CIU on seran les retallades, si seran estrictament als hospitals consorciats o si serà en el conjunt del sistema sanitari, ja no de Catalunya, òbviament, sinó concretament de Mataró. Perquè si afecten el conjunt del sistema sanitari mataroní, i resulta que les retallades també s’apliquen, per exemple, a l’assistència primària, pot passar que, a més, el col·lapse de les urgències sigui encara superior. Per això nosaltres ens centrem en la nostra proposta.
La proposta de CIU va tard com sempre i s’ha explicat abans a la premsa que als grups municipals, com ha passat altres vegades. Es mouen quan nosaltres ens movem primer. Vostès no saben massa cap on van i, evidentment, s'han d'apuntar a aquestes propostes.
D’altra banda, ens apel·len a estar al costat de Catalunya, i jo els dic que nosaltres estem (el PSC) està al costat de Catalunya. En primer lloc, del seu Govern, reclamant el que cal a l'Estat per al seu finançament, no el pacte fiscal, que això no ho diu l'Estatut. El Sr. Mojedano ara s’apunta a la proposta que demana el pacte fiscal just quan fa pocs mesos no aprovava ni tan sols l’Estatut.
Nosaltres estem al costat del Govern demanant aquest finançament, hi hagi qui hi hagi a Madrid, però també estem al costat de Catalunya, de la seva gent, d’aquells usuaris dels serveis públics que no poden permetre’s retards en les seves operacions, per exemple, les urgències, i que no poden pagar les mútues.
 
 
El senyor Joan Mora suposa que els toca defensar el Govern de la Generalitat en allò que sigui possible, però, és clar, creu que els que han parlat s'han d'adreçar allà on correspon.
No obstant això, nosaltres, més que defensar el Govern de la Generalitat, el que volem defensar són els serveis cap a tots els mataronins. Jo ja entenc que vostès tenien preparats aquests discursos, i el fet que nosaltres defensem els interessos dels mataronins abans que el Govern de la Generalitat, sigui del color que sigui, els descol·loca i ja no saben què dir. Per tant, què fem? El mateix discurs que teníem preparat.
Reconec que no he entès què m'ha volgut dir el Sr. Teixidó, però com que després darrere hi ha algú que ha fet referència a l'Impost dels molts rics, que deia el Sr. Bassas, que he de dir que el trobarem a faltar aviat perquè és d'unes inventives curioses... Si vostès consideren que reduir l'Impost de Successions per a igualar-nos al mateix que fan altres comunitats de l’Estat, per a no estar discriminats i no perdre inversions, que són un valor de 102 milions d’euros, quan vostès van fer una reducció de 540 i a vostès els sembla que això no afectava el pressupost… Per tant, crec que això és demagògia barata, però és el que tenim.
El que no sé és vostès com tenen el valor de venir a dir que estan defensant els catalans, quan a vostès no se’ls sent allà on se’ls hauria de sentir, que és a l’Estat, que és qui ens té collats econòmicament. Recorden aquell acord de finançament, aquella riuada de globus vermells que tenien a La Riera amb aquell pacte tan fantàstic? No sé si deien que eren 3.000 milions, altres parlaven de 3.500... El dèficit anual que vostès han deixat l’any passat van ser 7.500 milions, l’anterior 6.500, etc. Ja es veia que ni en el millor dels casos s’anava enlloc. Els seus companys de l’Estat ni això compleixen! No s’adonen vostès que faci el que faci el Govern de la Generalitat té un problema econòmic molt greu? No se n’adonen? És clar que ho saben, perquè són vostès els que l’han provocat amb una gestió determinada, sobretot no volent prendre les mesures quan tocaven, ara fa cinc anys: van agafar l’informe Vilardell i el van posar sota la taula, no van voler prendre mesures quan tocava, i avui ho paguem. I ara no els hauria de costar res exigir que el Govern de l’Estat ens pagui allò que va acordar amb vostès. Hem d'eradicar aquesta politiqueria de baix nivell, si vostès i nosaltres volem el mateix. Vostès es pensen que hi ha algun regidor/a d’aquest “bipartit conservador” que vol que hi hagi algun ciutadà/na que no rebi l’atenció que mereix, o que es trigui més del compte en atendre’l? Es pensen que hi ha algun polític que no vol que es reparteixin els diners a dojo? Creuen que n’hi ha algun? El que hem de defensar són els impostos que paguem els catalans i catalanes, que avui se’n van sense que tornin d’una manera adequada. I vostès no poden ser durant més temps còmplices de tot això. Ja seria hora que es deixessin d’aquesta demagògia i ens ajudessin i s’ajudessin vostès mateixos que les coses siguin d’una altra manera.
Hem arribat allà on no havíem d’haver arribat, però vostès han vingut a aquest saló de plens, no a defensar el Consorci i l’Hospital de Mataró, sinó a fer una política molt clarament d’assetjament a un Govern perquè vostès tenen unes eleccions d’aquí a molt poc i tenen por que les coses puguin canviar. Les coses, encara que canviïn, els ciutadans tindran els mateixos problemes i vostès i nosaltres ens haurem d'entendre. I ens haurem d'entendre perquè la sanitat no es toca i l'educació no es toca, és clar que no!, però hem d'estar tots junts a reclamar que el finançament català sigui el que toca.
Miri, els canvis que hem proposat a la part expositiva, a mi no em fa res obviar-los, però vostès em poden dir de veritat que demanar al Govern de la Generalitat que sigui selectiu a l’hora d’aplicar les retallades prioritzant i premiant els centres que s’han gestionat millor, com ara el de Mataró, no ho poden votar? Clar, és que vostès tenen ganes d’una altra cosa, potser.
Quan diem que el Govern de la Generalitat exigeixi a l’Estat el compliment del que diu l’Estatut i l’acord de finançament, això és tan difícil de votar? O és que vostès han vingut aquí només a fer veure que vostès són els defensors de la sanitat pública i nosaltres no? Crec que vostès estan arribant a uns extrems que gairebé en 100 dies, d’aquí a molt poc, podríem arribar a sentir que Roma no la va cremar Neró, sinó que la va cremar el Govern de CIU, i només en 100 dies! Arriba un punt que escoltant-los a vostès, crec que els ciutadans ho tenen molt clar, i crec que aquesta demagògia no arribarà enlloc. La política em pensava, senyors i senyores, que no era això, i tot perquè estem a les portes d’unes eleccions.
 
 
 
El senyor Pau Mojedano contesta al Sr. Bassas que a ell, a la vida, no li importa contradir-se, ni revisar les situacions i posicionaments que facin falta. Estic fins i tot disposat a fer qualsevol sacrifici polític pel que sigui.
En tot cas, el Sr. Mora feia referència al terme “politiqueria". Tots estem d'acord que aquí, a la sala de plens, presideix una cosa que està molt clara: la sanitat pública és una prioritat, que hem de dotar dels recursos necessaris. No he volgut entrar en aquest joc, Sr. Bassas, vostè és mestre en cortines de fum, però jo no ho sóc... I, per tant, he intentat enfocar-me en allò que crec que és important i essencial, i és que estem parlant d’un servei públic prioritari que necessita d’un esforç i arribar a grans acords per intentar sortir d’aquesta situació complicada en la qual ens trobem.
Crec que el que ens toca a tots és fer aquest esforç i intentar fugir del discurs fàcil. En aquest sentit, Sr. Bassas, li reitero que no m’importa contradir-me les vegades que sigui necessari. L'obligació dels líders i governants és intentar aplicar les mesures més adequades quan convé, i crec que ara el que toca és fugir del discurs polític partidari i intentar prendre, entre tots plegats, mesures convenients. A més, posats a analitzar la gestió de tots plegats, probablement tots els partits hem incorreguts en errors, i la situació en què vostès han deixat la Generalitat de Catalunya no és precisament una bassa d'oli.
 
 
El senyor Ramon Bassas afegeix que el PSC sí que està al costat del Govern, i ho han reiterat 20.000 vegades al Parlament de Catalunya, que és on es decideixen aquestes coses.
Sí que estem d’acord a demanar l’aplicació de l’acord de finançament i de l’Estatut, només faltaria!, amb el que no estem d’acord és amb aquest invent del pacte fiscal que encara no sabem de què va. L’Estatut és el nostre full de ruta i el que defensarem fins al final davant qui hi hagi a Madrid.
Nosaltres també hem dit que sí que cal fer retallades en la despesa pública, però no estem d’acord amb aquest retall, perquè sembla que sempre el retall vagi a parar a les mateixes persones. Busquem altres àmbits per fer aquesta racionalització de la despesa, i anem en compte a l’hora de treure els tributs a aquelles rendes més altes, que és el que han fet vostès.
Tot això ho podríem saber si la Generalitat hagués presentat una llei de pressupostos, i sabríem exactament de què estaríem parlant. Fins al 22 de maig vostès amagaran la seva proposta pressupostària sota la taula, no fos cas que la gent s'assabentés de la realitat. Així sabríem on són les retallades.
Nosaltres tampoc ens posarem a defensar el govern anterior, però la despesa per habitant més racionalitzada en sanitat està en la nostra comunitat autònoma, i la feina s’ha fet bé, i s’han fet els deures en alguns centres de manera excel·lent, com és el cas de l’Hospital de Mataró. Per tant, hi ha hagut polítiques de racionalització importants, però també hi ha hagut un increment de la demanda brutal, per l’increment de la natalitat i de la immigració. Ara es tracta d’orientar la retallada no cap a les persones més febles, sinó cap a altres polítiques.
 
 
 
El senyor Francesc Teixidó dóna una càlida benvinguda a CIU al tema de criticar l’espoli fiscal.
D’altra banda, la proposta que analitzàvem avui no anava d’això, malgrat hi estem d’acord, sinó d’una concepció, priorització dels recursos que afecten l’Hospital de Mataró. Des d'aquest punt de vista, creiem que la nostra proposta no maquilla les coses, sinó que en parla clarament, i per això ens ratifiquem en el nostre vot favorable a la nostra i en el vot contrari a la seva.
 
 
El senyor Joan Mora li agradaria intentar que sortís una sola proposta, per això proposa treure el tema del pacte fiscal, que apareixia al punt 4t, sempre que la resta de grups acceptin el punt 2n.
 
 
El senyor Ramon Bassas creu que aquesta proposta del Sr. Mora és una mica trampa, i la proposta que recull millor la intenció dels proposants és la presentada conjuntament a l’inici del debat.
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta núm. 5 de l’ordre del dia:
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta “in Voce” presentada pel grup municipal de Convergència i Unió:
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        10, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Vots en contra:          16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Abstencions:             Cap.
 
 
 
6 -    PROPOSTA DE DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS DE SOLIDARITAT AMB EL JAPÓ AMB MOTIU DE LA CATÀSTROFE QUE L’HA ASSOLAT RECENTMENT.
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent:
 
“Davant la catàstrofe que ha assolat recentment el Japó, com a conseqüència del terratrèmol i del posterior tsunami que van tenir lloc a la regió de Tohoku i a la costa del Pacífic, i també del greu accident a la central nuclear de Fukushima, l’Ajuntament de Mataró, per unanimitat, declara públicament i solemnement la seva solidaritat amb el poble del Japó.

L’Ajuntament de Mataró fa aquesta declaració institucional perquè, malgrat la llunyania geogràfica, en aquests moments de dol el poble català se sent molt proper al Japó, país amb el qual Catalunya manté uns lligams ben forts i fecunds en àmbits tan diversos com el cultural o el socioeconòmic.

A més, l’Ajuntament de Mataró, palesa la seva admiració pel comportament que el poble japonès ha tingut davant una emergència tan greu com la que malauradament ha patit. El poble japonès ha tornat a exhibir unes bones dosis de coratge, de responsabilitat i de civisme davant una tragèdia col·lectiva, la qual cosa no solament ha permès rebaixar la gravetat dels estralls, sinó que, tal com esperem i desitgem, facilitarà també una ràpida superació de la situació crítica actual.

Finalment, l’Ajuntament de Mataró s'adhereix a la declaració del dia de Sant Jordi d'enguany com a Dia de la Solidaritat amb el Japó, acordada pel Govern, i convida i encoratja la societat civil catalana perquè també s'hi adhereixi, en senyal de suport i d'afecte fraterns envers el poble del Japó.”
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (26).
 
1 minut de silenci ……………..
 
7 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA I CUP DE SOLIDARITAT AMB EL JAPÓ I PEL TANCAMENT PROGRESSIU DE LES CENTRALS NUCLEARS.
 
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la Moció següent:
 
“El Japó està patint una catàstrofe nuclear sense precedents, després del terratrèmol i el tsunami del passat 11 de març, que ha provocat una alerta nuclear que ha afectat les plantes atòmiques de Fukushima, Onagawa i Tokai, convertint-se així en la pitjor catàstrofe nuclear des de l’accident de Txernòbil.
La situació a la central nuclear de Fukushima i a les piscines annexes on estan emmagatzemats els residus ha esdevingut molt greu després d’haver fallat els sistemes de refrigeració i que s’hagin escapat gasos radioactius que estan afectant la salut dels ciutadans, la flora i la fauna d’una zona encara per determinar
Segons les dades de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, les mesures de radioactivitat estan molt per sobre de les legalment permeses
A Espanya existeixen centrals nuclears, una de les quals– la de Santa Maria de Garoña a Burgos - de les mateixes característiques que la de Fukushima i que hi ha diverses “piscines” molt similars a les d’Ascó i Vandellòs on s’emmagatzemen residus que s’han de refrigerar constantment
L’energia nuclear és incompatible amb un model energètic sostenible, ja que no compleix cap de les seves premisses: s’utilitza un combustible finit a la naturalesa, no és econòmicament eficient, és insegura i centralitzadora d’una activitat com la generació d’energia que pot i ha de ser descentralitzada o, com s’ha dit sempre, distribuïda.
El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat s’han manifestat en diverses ocasions en el sentit que la contribució de Catalunya al conjunt de la generació nuclear d’energia de l’Estat és més que notable i que per això rebutgem l’ATC -magatzem centralitzat de residus-.
Atès la importància de caminar cap a un escenari de tancament progressiu de les centrals nuclears amb un pla pont que permeti invertir en estalvi i eficiència, subsistir la producció energètica amb energies renovables i que a la vegada es plantegin alternatives pels territoris que avui en dia viuen al voltant de la producció d'energia nuclear.
Per tot això es proposa al Ple els acords següents:
Primer.- Mostrar la solidaritat amb totes les persones damnificades per la catàstrofe natural i nuclear provocada pel terratrèmol del passat 11 de març al Japó.
Segon.- Demanar al Govern de l’Estat encarregar un estudi que tingui com a finalitat el tancament progressiu de les centrals nuclears i les mesures que permetin assegurar el subministrament d’energia elèctrica amb un nou model energètic que aprofiti al màxim els recursos renovables de què disposem, impulsi de forma decidida la investigació de l’IREC ( Institut de Recerca d’Energia de Catalunya ) i posi en pràctica un vertiable Pla d’Estalvi i Eficiència d’Energia públic i privat. És a dir, un model energètic sostenible.
Tercer.- Instar al govern espanyol, tal i com estan fent altres governs europeus, que es prenguin les mesures necessàries per garantir la seguretat de les centrals nuclears.
Quart.- Mostrar el rebuig per la instal•lació d’un Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius d’Alta Activitat a Catalunya i, al mateix temps, buscar una solució urgent als residus que ara van acumulant-se en “piscines” inadequades .
Cinquè.- Reclamar als grups del Congrés dels Diputats que s’estableixi una responsabilitat civil il•limitada als propietaris de les centrals nuclears en l’actual   “Proyecto de Ley sobre responsabilidad civil por daños nucleares o producidos por materiales radioactivos” que s’està debatent al Congrés dels Diputats.
Sisè.- Fer arribar aquest acord als Presidents dels Governs de l’Estat i de la Generalitat i grups polítics amb representació al Congrés dels los Diputats i al Parlament de Catalunya, al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), a l’Agrupació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) i al Consolat del Japó a Barcelona.”
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que fa un moment s’ha presentat una moció de solidaritat amb el Japó. El món està consternat amb les imatges que ens arriben des del Japó i amb les males notícies que dia rere dia ens arriben. Avui hem fet un minut de silenci. Al carrer la gent potser resa, altres envien bons pensaments, però el debat sobre l’energia nuclear no ha començat amb l’incident del Japó. El debat sobre l’energia nuclear ja fa molts anys que existeix i ja fa molts anys que hi ha plantejaments polítics que plantegen la necessitat de proveir-nos a través d’energies sostenibles i no perilloses com l’energia nuclear. Aquesta mateixa moció, amb un altre context, però reclamant pràcticament el mateix, la CUP ja la va presentar ara fa un any justament, en què reclamàvem que la central de Garoña no s’ampliés, en què exigíem la necessitat de començar a investigar i desenvolupar energies que no siguin dependents dels fòssils. Reclamàvem que a Mataró ens posicionéssim com a ciutat antinuclear, en el sentit de començar a caminar cap a un model energètic diferent, no només la font energètica, sinó començar a trencar la centralització que hi ha hagut des d'aquests lobbies energètics que controlen les energies a nivell mundial. Tots sabem que el lobby nuclear és molt potent i ha imposat els seus interessos econòmics davant d’una cosa tan valuosa com és la salut, el bé comú, la natura, allò que en definitiva ens nodreix com a persones. Crec que és un tema molt seriós, molt seriós que ens plantegem d’una manera contundent alternatives que no només suposin manifestacions que poden agradar a la gent, sinó que ens hi posem molt seriosament. Entenc que aquesta proposta va en aquesta línia, però encara hauríem d’anar molt més enllà per començar ja avui a trobar alternatives reals per tal de no ser dependents, com encara som aquí a la ciutat, de l’energia nuclear.  
 
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, posiciona el seu grup a favor de la proposta.
Segurament aquesta catàstrofe el que ha fet és posar-nos al davant els límits de la ciència i els límits de l’home. Per tant, tot i que crec que els debats no s’han de fer quan es té a flor de pell aquesta circumstància, sí que crec que n'hem d'aprendre tots. Si el que els parla fa un any ja va fer un discurs on creia que l'energia nuclear no la podíem fer desaparèixer d'un dia per l'altre, però sí que hauríem d'anar cap a l'extinció, el que sí que puc dir és que aquestes imatges escruixidores que ens arriben dia a dia probablement només són el preludi del que acabarem vivint a causa d’aquest desastre. Tot això fa que hàgim d’accelerar tots la nostra visió sobre aquest tipus d’energia i que en parlem seriosament. En aquest tema els polítics hauríem de donar un pas endavant de fermesa i estudiar-lo de veritat, com diu aquí, i d'alguna manera pressionar els nostres representants polítics perquè no es deixin, de cap de les maneres, frenar en els seus instints de supervivència de la humanitat, amb una cosa tan greu. Segurament l’home aquí ha trobat allò que el pot autoextingir. No vull ser alarmista, però aquesta vegada estan més que justificades aquestes paraules. 
 
 
 
El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, anuncia la seva abstenció en aquest punt de l’ordre del dia, però no perquè no comparteixi la inquietud, ni el sentiment esfereïdor pel que ha passat al Japó i va passar a Txernòbil.
Tinc clar que en aquest moment el debat de la humanitat passa, sens dubte, per revisar que els índexs de progrés i de benestar passen per un creixement continuat del consum i del PIB i que l'important siguin termes com el PNB, l'índex de la borsa o el cost de l'energia. Això s'ha de revisar profundament, perquè tot això té implicacions que inclouen elements que segurament no podem mesurar: hi ha contaminació, hi ha un ús pervers dels recursos naturals, hi ha una destrucció del medi ambient, hi ha una emissió continuada de CO2 que està generant un canvi climàtic indiscutible... De totes maneres, d'avui per demà no es poden prohibir elements com els cotxes o les pintures... ni altres elements que contribueixen a generar això, perquè les decisions no es poden prendre en calent.
El que ha passat al Japó ens ha de fer reflexionar sobre els nostres límits i hem d’intentar trobar energies alternatives que puguin substituir tant el petroli com l’energia nuclear, però hem de ser realistes i hem de pensar que avui dia això no és possible. El debat al qual hem d’anar ara és com podem anar substituint l’energia nuclear i, sobretot, amb quines mesures podem millorar-ne la seguretat. Crec que per responsabilitat tampoc no podem aprovar propostes que poden donar a entendre a la ciutadania que en aquest moment estem dient que l'energia nuclear ja ha de desaparèixer i que una cosa com la del Japó pot passar demà aquí. Hauríem d’intentar evitar des de la política que aquesta percepció es pugui transmetre a la ciutadania.
 
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidora no adscrita (1).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             2, corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla i a la Sra. Anna Martinez Duran, regidors no adscrits.
 
 
DICTAMENS
               ALCALDIA
 
8 -    RATIFICAR DECRET DE L’ALCALDIA NÚM. 2116/2011 DE 18 DE MARÇ, DE DESIGNACIÓ REPRESENTANTS DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ EN L’ASSEMBLEA GENERAL DE LA CAIXA D’ESTALVIS LAIETANA
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta a ratificar el següent Decret :
Decret
2116/2011 de 18 de març
Assumpte: Designar representants de l'Ajuntament de Mataró en l'Assemblea General de la Caixa d'Estalvis Laietana.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL
 
 
Per part del President de la Caixa d’Estalvis Laietana, s’ha posat en el nostre coneixement la finalització del mandat, en qualitat de Conseller General i suplent de la seva entitat, dels representants de l’Ajuntament de Mataró, Sra. Pilar González Agàpito i Sr. Ramon Bassas Segura, respectivament, per l’esgotament del període que assenyalen els Estatuts.
 
D’acord amb els Estatuts i el Reglament del Sistema d’Elecció de la Caixa d’Estalvis Laietana, l’Ajuntament té dret a designar DOS Consellers Generals per a l’Assemblea General i els respectius suplents que substituiran els titulars en cas de baixa per qualsevol causa.
 
En haver-se de procedir a la renovació de càrrecs dels òrgans de Govern, escau designar els representants de l’Ajuntament pels propers quatre anys d’acord amb l’article 15 dels Estatuts de la Caixa d’Estalvis Laietana.
 
En virtut de les atribucions que m’atorga la legislació vigent, RESOLC :
 
Primer.- Designar al Sr. Rafael Montserrat Bartra i al Sr. David Anton Martinez, com a representants de l’Ajuntament de Mataró per a exercir el càrrec de Conseller General en l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis Laietana. Com a suplents que substituiran els titulars en cas de baixa per qualsevol causa seran el Sr. Jaume Puig i Terrades i el Sr. Jordi Galdon Mascarell.
 
Segon.- Donar-ne trasllat de l’acord designació al Consell d’Administració de la Caixa d’Estalvis Laietana, mitjançant certificació, a fi i efecte de la renovació d’aquest càrrec per quatre anys a la propera reunió de l’Assemblea General.
 
Tercer.- Ratificar el present decret d'Alcaldia pel Ple Municipal de l'Ajuntament.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          Cap. 
Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
 
 
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Llicències d’Activitats-
 
9 -    APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ORDENANÇA SOBRE LES ACTIVITATS RECREATIVES ON S'HI REALITZEN ACTIVITATS DE NATURALESA SEXUAL.
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
 
“En data 4 de novembre de 2010, el Ple municipal va aprovar inicialment l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual i va obrir un termini d’informació pública de 30 dies perquè es poguessin presentar reclamacions i suggeriments.
 
En data 3 de febrer de 2011, el Ple municipal va aprovar inicialment per segona vegada l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual i va obrir un termini d’informació pública de 30 dies perquè es poguessin presentar reclamacions i suggeriments.
 
En data 7 de febrer de 2011 es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona l’anunci pel qual s’ha fet públic que, en data 3 de febrer de 2011, el Ple municipal ha aprovat inicialment per segona vegada l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual. En l’esmentat anunci es comunica l’obertura d’un termini d’informació pública de 30 dies.
 
Dintre d’aquest termini, les següents persones han presentat escrits d’al·legacions en les dates indicades:
 
-                      En data 16 de febrer de 2011, el senyor Josep Maria Colomer Ribot, en representació de RESSEGUIDORA-33, SL.
-                      En data 16 de febrer de 2011, el senyor Josep Maria Colomer Ribot, en representació de JOSÉ MARÍA COLOMER RIBOT, SL.
-                      En data 25 de febrer de 2011, el senyor José Luis Cano.
-                      En data 1 de març de 2011, el senyor Francisco Javier Núñez Casas.
-                      En data 3 de març de 2011, la senyora Marli Aparecida Rockembach Zagonel, en representació de Zagonel 44-SL.
-                      En data 4 de març de 2011, el Gremi de Taxistes de Mataró.
-                      En data 8 de març de 2011, els senyors Jordi Nieto Mencías i Manuel Nieto Marín, en representació de la mercantil Otar-22 DOS, SL, la senyora Maria-Sagrario Zueco i la Asociación Nacional de Empresararios de Locales de Alterne (ANELA).
-                      En data 11 de març de 2011, el senyor Marcel Martínez Bruguera, en representació del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Mataró.
 
En la mesura que diversos escrits formulen unes al·legacions molt similars, escau respondre-les de forma unitària. En aquest sentit, les al·legacions són:
 
-                      Que l’obligació d’adaptar les activitats ja autoritzades a l’Ordenança provocaria a les persones titulars de les activitats unes despeses molt elevades. Es demana la supressió de la disposició transitòria de l’Ordenança, o bé que aquesta no obligui a adequar les activitats que ja estiguin autoritzades.
-                      Que la comunicació prèvia no és admissible en aquest tipus d’activitat, havent de demanar llicència en tots els casos.
-                       Que l’Ordenança crea una nova configuració de tipologia d’activitat recreativa (l’hotelera), cosa que no pot fer en la mesura que no és una competència municipal, sinó de la Generalitat de Catalunya.
-    Absència de proporcionalitat i de justificació de les restriccions establertes a l’Ordenança, amb una referència especial a què l’exigència de ventilació natural no està justificada, així com és absurd que l’aparcament hagi de tenir l’entrada per l’interior del local principal.
-                      La fixació dels requisits sobre les dimensions són competència del planejament urbanístic.
-                      La vigència de 5 anys de les llicències no es troba justificada.
-                      Incorrecció del preàmbul de l’Ordenança i necessitat de la seva modificació.
-                      L’Ordenança no és prou restrictiva i no estableix prou limitacions a l’exercici de la prostitució.
 
Pel que fa a la petició de supressió de la disposició transitòria de l’Ordenança, o bé que aquesta no obligui a adequar les activitats que ja estiguin autoritzades, s’estima parcialment. Es modifica el redactat d’aquesta, el qual passa a ser “Els establiments que disposin de llicència i posada en marxa per al funcionament de l’activitat a l’entrada en vigor d’aquesta Ordenança es regiran pel que disposa la Disposició Transitòria Segona del Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives.”
 
L’al·legació que la comunicació prèvia no és admissible en aquest tipus d’activitat, havent de demanar llicència en tots els casos, ha de ser estimada, en la mesura que l’article 41 del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives manifesta que aquestes activitats ”requereixen llicència municipal”.
Per tant, s’eliminen les referències a la comunicació prèvia que hi ha al preàmbul, a l’article 5.1 i a l’article 10.1.
El paràgraf afectat del preàmbul queda amb el següent redactat: “El Capítol IV aborda el règim d’intervenció administrativa d’aquests locals, preveient que aquests locals han de disposar de llicència municipal d’activitats prèvia. Aquests preceptes també estableixen la documentació que cal presentar i l’extinció de la llicència.”
L’article 5.1 queda redactat així: “La realització d’activitats de naturalesa sexual únicament es pot realitzar en els llocs habilitats específicament per a aquesta finalitat, els reservats annexos al local, d'acord amb el que s'estableix a l'article 3. Per a poder exercir l’activitat caldrà haver obtingut prèviament la llicència municipal preceptiva, figura que es troba regulada en el capítol IV d’aquesta Ordenança.”
L’article 10 passa a tenir el títol “obligatorietat de la llicència”. L’article 10.1 queda redactat així: “Els locals on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual han de disposar de la corresponent llicència municipal per realitzar aquest tipus d'activitat, amb la qual el local acredita que compleix els requisits establerts a la normativa vigent.”
El contingut de l’article 15 és eliminat i passa a regular l’ampliació de l’activitat, precepte en el qual també se suprimeix la referència a la comunicació prèvia. Aquest article 15 queda redactat de la següent manera: “La inclusió de la prestació de serveis de naturalesa sexual en activitats recreatives que disposin de la preceptiva llicència, s'entendrà com una ampliació de l'activitat, la qual haurà d'obtenir el títol municipal habilitant per a exercir l'activitat.”
Aquesta modificació suposa la renumeració dels articles següents. L’article 16 passa a anomenar-se “Durada de la llicència”, en el qual s’elimina la referència a la comunicació prèvia i adopta el següent redactat: “La llicència per a la prestació de les activitats recreatives on s'hi realitzen activitats de naturalesa sexual té una validesa màxima de 5 anys. Transcorregut aquest termini, cal demanar una nova llicència per poder seguir prestant l'activitat, d'acord amb els requisits i els tràmits previstos per la present Ordenança i per les altres normes aplicables.”
Arran de la renumeració esmentada, l’article 17 passa a anomenar-se “Serveis de vigilància”; el 18 “Serveis sanitaris”; el 19 “Assegurança de responsabilitat civil”; el 20 “Horaris”; l’article 21 “Inspecció”; l’article 22 “Norma general” i el 23 “Competència per a sancionar.”
             
Quant a l’al·legació que l’Ordenança crea una nova configuració de tipologia d’activitat recreativa (l’hotelera), no és certa. L’article 3 de l’Ordenança, en consonància amb el que disposa el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, preveu que la prostitució només pugui ésser exercida en dos tipus d’establiments: locals amb reservats annexos amb servei de bar i ambientació musical per mitjans mecànics, sense pista de ball o espai assimilable; i locals amb reservats annexos que ofereix actuacions i espectacles eròtics i disposa d’escenari, amb pista de ball o sense, de vestuari per a les persones actuants, de cadires i taules per a les persones espectadores i de servei de bar. En cap moment l’Ordenança crea una modalitat hotelera, de manera que aquesta al·legació ha de ser desestimada.
 
En relació amb l’absència de proporcionalitat i de justificació de les restriccions establertes a l’Ordenança (amb una referència especial a què l’exigència de ventilació natural no està justificada, així com és absurd que l’aparcament hagi de tenir l’entrada per l’interior del local principal), cal invocar l’informe de data 22 de març de 2011 de l’enginyer municipal, el qual manifesta el següent:
 
“En relació amb la ventilació natural, l’afirmació que és incompatible disposar de ventilació natural amb el que indica el RITE (Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis) o el Reglament d’activitats de Mataró és incorrecte, donat que el fet de disposar de ventilació natural no significa que no es pugui disposar d’una instal·lació de climatització d’acord a les indicacions del RITE o del Reglament d’activitats de Mataró.
El fet de disposar de ventilació natural no significa que les finestres o tancaments practicables previstos per la ventilació natural hagin d’estar constantment obertes, sinó que en un moment donat es pugui fer una obertura de finestres per realitzar una ventilació natural de l’estància.
Evidentment que la instal·lació de climatització prevista per l’activitat haurà de disposar d’aportació d’aire exterior convenientment tractat i les mesures corresponents d’estalvi energètic.
Per altra banda, cal indicar que el punt 6 de la IT-04 del Reglament d’activitats de Mataró, indica la possibilitat de disposar d’una ventilació natural o forçada. Així doncs, d’acord a la regulació indicada, l’activitat principal podrà disposar de ventilació forçada. Els annexos no estan regulats en el Reglament d’activitats de Mataró, i per tant estaran subjectes a la regulació específica per les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual.
 
En referència que el fet de disposar de ventilació natural suposaria augmentar la perillositat d’aquest tipus de locals perquè pot suposar una caiguda d’elements, facilitar la possibilitat de fumar, accés sense control previ o fugir sense previ pagament, s’informa que aquests aspectes formen part de circumstàncies que han de vetllar els titulars de les activitats perquè no es produeixin posant les mesures que considerin adients, com ara pot ser personal de vigilància, mitjans tècnics de detecció de fums, elements de seguretat en finestres que evitin el llançament d’objecte o l’entrada i sortida de persones, etc.
 
El fet de que l’horari de funcionament d’aquesta activitat sigui de les 17,00 h a 4,00 h no és significatiu de que les estàncies necessitin disposar d’un ventilació natural. El fet de disposar de ventilació natural, inclús es veu reforçat per què, tal i com diu el propi informe d’al·legacions, és habitual que en aquestes estàncies no hi hagi dues persones, si no que hi hagi grup de persones oferint serveis sexuals, pel que es fa evident que caldrà realitzar una bona ventilació de l’estància.
 
El Decret 176/2009 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, indica els nivells de soroll màxims previstos en funció de la zonificació del lloc on està ubicada l’activitat, així como la forma de realitzar les mesures sonomètriques per justificar el seu compliment.
L’exemple de nivell de soroll que es pot emetre per una activitat d’aquest tipus que indica el propi informe d’al·legacions, valorat en 78 dBA, no presenta cap problema tècnic a l’hora d’insonoritzar un local o establiment perquè els nivells resultants a les estances properes o a l’exterior compleixi amb els nivells màxims establerts pel decret 176/2009 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica
Cal indicar que les mesures cal realitzar-les amb portes i finestres tancades, com és el cas de qualsevol de les activitats assimilables acústicament que s’han posat com exemple en el propi informe d’al·legacions, i tal com indica el Decret 176/2009.
Novament s’indica que el fet de disposar de ventilació natural no vol dir que els tancaments de façana hagin d’estar permanentment oberts.
 
Quant a la prohibició d’instal·lar plataformes elevadores per l’aparcament de vehicles, ve donada perquè els mecanismes de funcionament de les plataformes elevadores són de baixa velocitat i per tant el seu funcionament és massa lent per places que poden necessitar un moviment habitual de vehicles.
 
El fet que l’accés a l’aparcament s’hagi de fer des de l’interior del local principal és amb l’objectiu d’evitar el trànsit de vianants per la via pública, així com per millorar les condicions de seguretat a l’exterior de l’establiment, i per tant no suposa cap discriminació per a ningú.”
 
L’exigència de places d’aparcament a aquest tipus d’activitat no és objecte de la present Ordenança, sinó del Pla especial regulador de l’ús recreatiu, de manera que aquesta al·legació ha de ser inadmesa.
 
Pel que fa a l’al·legació que la fixació dels requisits sobre les dimensions són competència del planejament urbanístic, és necessari dir que l’article 27.2.f) de la Llei 11/2009 s’està referint als requisits constructius, de dimensions i d’equipament tècnic de l’establiment, però no pas de les habitacions. La present ordenança es dicta a l’empara de l’article 26.3.b) de la citada Llei 11/2009, la qual permet regular els requisits constructius especials per a assegurar les millors condicions possibles de seguretat, accessibilitat, salubritat, respecte pel medi ambient i comoditat. Conseqüentment, aquesta al·legació ha de ser desestimada.
 
La normativa urbanística normalment fa referència a la regulació dels aspectes generals de l’edificació com alçades màximes, profunditats admissibles, distàncies entre parcel·les, façanes, equipaments, etc. Les característiques específiques reguladores d’un tipus concret d’activitat, les seves condicions interiors, les seves instal·lacions, etc formen part d’una ordenança.
 
En relació amb l’al·legació que la vigència de 5 anys de les llicències no es troba justificada, és escaient manifestar que l’article 35.1 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives manifesta que les llicències i les autoritzacions dels establiments oberts al públic tenen una vigència indefinida, tret que un reglament o les mateixes llicències i autoritzacions estableixin expressament el contrari.
 
Per tant, aquest precepte habilita a establir una vigència limitada, cosa que ja va fer l’Ordre PRE/335/2003, de 14 de juliol, per la qual s’aprova l’ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, la qual preveu que aquestes llicències tenen una vigència de 5 anys. Transcorregut aquest termini, la llicència deixa de tenir efectes i la persona interessada ha de presentar una nova sol·licitud de llicència per tal de poder exercir l’activitat. Conseqüentment, aquesta al·legació ha de ser desestimada.
 
Quant a l’al·legació que el preàmbul de l’Ordenança és incorrecte, també ha de ser desestimada. En primer lloc, és necessari dir que el preàmbul està mancat d’obligatorietat jurídica i de valor normatiu, essent un text merament descriptiu de les raons per les quals s’ha fet la present Ordenança. No obstant això, cal reafirmar el redactat del preàmbul de l’Ordenança, en el sentit que els canvis normatius ocorreguts en els darrers temps han estat decisius en la necessitat de disposar d’una Ordenança municipal pròpia. S’han aprovat normes tan rellevants com la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (la qual ha derogat la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics) i el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, el qual deroga el Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució. La regulació que estableix el Decret 112/2010 sobre aquest tema és molt més reduïda que la que preveia el Decret 217/2002, fet que reforça la necessitat de disposar d’una ordenança municipal pròpia sobre aquesta matèria.
 
Per una altra banda, cal aclarir que l’Ajuntament no disposava d’ordenança pròpia perquè era d’aplicació l’Ordre PRE/335/2003, de 14 de juliol, per la qual s’aprova l’ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, el contingut de la qual va ser considerat adient per l’Ajuntament. De fet, gran part de l’articulat de la present Ordenança s’inspira directament en l’Ordenança tipus citada.
 
En darrer terme, pel que a fa a l’al·legació que l’Ordenança no és prou restrictiva i no estableix prou limitacions a l’exercici de la prostitució, escau reproduir la resposta a aquesta al·legació que es va donar al Grup Municipal de Convergència i Unió en la segona aprovació inicial de la present Ordenança, si bé cal insistir que l’article 26 de la Llei 11/2009, 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, permet introduir limitacions, però no fins al punt de prohibir l’exercici d’aquest tipus d’activitat a tot el terme municipal, fet que vulneraria la ja referida Llei 11/2009 i el Decret 112/2010, que regulen i permeten la seva realització. Per una altra banda, amb la finalitat d’evitar la proliferació de petits locals d’aquest tipus, s’han limitat els usos admesos i les distàncies entre activitats a través del Pla especial regulador de l’ús recreatiu, el qual preveu un règim de distàncies, entre altres aspectes.
 
Per tot el que s’acaba d’exposar, vist el document de l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual, els articles 73.10 del Reglament orgànic municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local; els articles 65 i 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals i l’article 162 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.
 
Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:
 
Primer.- Estimar les següents al·legacions: I) que la comunicació prèvia no és admissible en aquest tipus d’activitat, havent de demanar llicència en tots els casos; II) canvi del redactat de la Disposició Transitòria. El redactat de les parts afectades de l’Ordenança queda en els termes literals indicats en la part expositiva de la present resolució.
 
Segon.-. Desestimar la resta d’al·legacions presentades, per les raons exposades en la part expositiva de la present resolució.
 
Tercer.- Aprovar de manera definitiva l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual.
 
Quart.- Ordenar la publicació de la present Ordenança al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.”
 
 
Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual
 
 
Preàmbul
En data 8 d’agost de 2002 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució. Aquest decret fou dictat d’acord amb les competències exclusives que la Generalitat de Catalunya té en matèria d’espectacles, concretades per la llavors vigent Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, on es determina la funció de la policia respecte els espectacles i els establiments de pública concurrència, tenint l’esmentada Llei l’objectiu de preservar l’ordre públic, de garantir la seguretat i la higiene dels locals, d’evitar molèsties a tercers, de defensar els drets i la seguretat de la ciutadania i protegir a les persones menors d’edat.
A l’empara d’aquest règim, la prestació de serveis de naturalesa sexual únicament es podia realitzar en locals de pública concurrència que disposessin de reservats annexos a la dependència principal on es prestessin els serveis de naturalesa sexual, en concret: en locals que disposessin de servei de bar, amb ambientació musical per mitjans mecànics, sense pista de ball o espai assimilable; o bé en locals que oferissin actuacions i espectacles eròtics, disposant d’escenari, amb pista de ball o sense, de camerino pels artistes actuants, de cadires i taules pel públic espectador i de servei de bar.
La disposició transitòria primera d’aquest Decret establia que els departaments de Justícia i Interior i de Governació i Relacions Institucionals havien d'elaborar i aprovar una ordenança tipus que seria d'aplicació als ajuntaments que no haguessin aprovat la corresponent ordenança municipal d'adaptació a l'esmentat Decret, sens perjudici que poguessin aprovar posteriorment la seva pròpia ordenança municipal.
 
Aquesta previsió fou plasmada en l’Ordre PRE/335/2003, de 14 de juliol, per la qual s'aprova l'ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució, que fou publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 29 de juliol de 2003. Aquesta ordenança tipus té per objecte establir els requisits i les condicions que han de complir els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució, així com els dels reservats annexos on es desenvolupa la prestació de serveis de naturalesa sexual, que, d'acord amb el que preveu el Decret 217/2002, d'1 d'agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució, han de ser determinats pels ajuntaments.
 
En data 13 de juliol de 2009 va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, la qual ha derogat la citada Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.
 
Per la seva banda, la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 11 de desembre de 2009, esmenta les activitats de naturalesa sexual, que poden ser locals amb servei de bar i ambientació musical, o bé locals que ofereixen actuacions i espectacles eròtics.
 
El Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 7 de setembre de 2010), deroga el Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució i preveu, dintre de les activitats recreatives, els establiments públics amb reservats annexos, els quals són aquells on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual i que són exercides de manera lliure i independent pel prestador o prestadora del servei amb altres persones, a canvi d’una contraprestació econòmica, i sota la seva pròpia responsabilitat, sense que hi hagi cap vincle de subordinació pel que respecta a l’elecció de l’activitat.
 
La importància dels recents canvis normatius i la demanda social de regular aquests tipus d’activitats, fa necessària l’aprovació d’una ordenança municipal sobre aquesta matèria, dintre dels límits de l’autonomia local i dels paràmetres marcats per la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya.
 
L’Ordenança present té per objecte establir els requisits i les condicions que han de complir els locals oberts al públic on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual.
 
El Capítol I contempla la definició de les activitats de naturalesa sexual, l’àmbit d’aplicació de l’Ordenança i la normativa aplicable.
 
El Capítol II preveu la prohibició de la prestació d’aquests tipus de serveis en altres locals, l’accés, i les prohibicions d’accés.
 
El Capítol III regula les característiques dels locals, entre les quals consten els requisits generals i els requisits dels reservats annexos.
 
El Capítol IV aborda el règim d’intervenció administrativa d’aquests locals, preveient que aquests locals han de disposar de llicència municipal d’activitats prèvia. Aquests preceptes també estableixen la documentació que cal presentar i l’extinció de la llicència.
 
El Capítol V fa referència als serveis de vigilància, els serveis sanitaris, l’assegurança de responsabilitat civil, els horaris i la inspecció.  
 
En darrer terme, el Capítol VI contempla el règim sancionador aplicable a aquest tipus d’activitats.
 
Capítol I
Disposicions generals
 
Article 1
Objecte
 
Aquesta Ordenança té per objecte establir els requisits i les condicions que han de complir les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual.
 
Article 2
Activitats de naturalesa sexual
 
Als efectes d'aquesta Ordenança es considera activitat de naturalesa sexual l'activitat exercida de manera lliure i independent pel prestador o la prestadora del servei amb altres persones, a canvi d'una contraprestació econòmica, i sota la seva pròpia responsabilitat, sense que hi hagi cap vincle de subordinació pel que respecta a l'elecció de l'activitat, duta a terme en reservats annexos a les dependències principals de determinades activitats recreatives.
 
Article 3
Àmbit d'aplicació
 
3.1.  Estan sotmesos a aquesta Ordenança els locals que es descriuen a continuació, quan disposin de reservats annexos a la dependència principal on es realitzin activitats de naturalesa sexual que s’instal·lin al municipi de Mataró:
 
a) Bar musical amb reservats annexos on es realitzin activitats de naturalesa sexual:
Local que disposa de servei de bar, amb ambientació musical per mitjans mecànics, sense pista de ball o espai assimilable.
 
b) Sala de festes amb reservats annexos on es realitzin activitats de naturalesa sexual:
Local que ofereix actuacions i espectacles eròtics, i disposa d'escenari, amb pista de ball o sense, de camerino per als artistes actuants, de cadires i taules per al públic espectador i de servei de bar.
 
3.2.  No estan sotmesos a aquesta Ordenança els domicilis i habitatges particulars on es presten serveis de naturalesa sexual i que no tenen la consideració de locals oberts al públic.
 
Article 4
Normativa aplicable
 
Sens perjudici del que estableix aquesta Ordenança, els locals a què fa referència l'article 3 resten sotmesos a la Llei 11/2009 del 6 de juliol de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, al Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives i la resta de normativa que hi sigui d'aplicació.
 
 
Capítol II
Condicions d'ubicació i accés
 
Article 5
Prohibició de la prestació en altres locals
 
5.1.  La realització d’activitats de naturalesa sexual únicament es pot realitzar en els llocs habilitats específicament per a aquesta finalitat, els reservats annexos al local, d'acord amb el que s'estableix a l'article 3. Per a poder exercir l’activitat caldrà haver obtingut prèviament la llicència municipal preceptiva, figura que es troba regulada en el capítol IV d’aquesta Ordenança.
 
5.2.  Els reservats assenyalats en l'apartat anterior han de complir els requisits que preveu l'article 9.
 
Article 6
Accés
 
6.1.  L'accés als locals ha d'efectuar-se directament per la via pública. L'accés als seus
reservats annexos i a l’aparcament s'ha d'efectuar des de l'interior del local principal.
 
6.2.  No és permès, a l'exterior d'aquests locals, fer actuacions tendents a la captació de persones. Tampoc s'admetran els reclams publicitaris lluminosos o similars explícits de l'activitat que s'hi duu a terme.
 
Article 7
Prohibició d'accés
 
7.1.  Està prohibit l'accés a aquests locals a persones menors d'edat.
 
7.2.  La prohibició d'accés s'ha de fixar en un rètol indicatiu als seus accessos, visible des de l'exterior i, si escau, a les taquilles de venda de localitats. El rètol ha de tenir un format mínim de 30 centímetres d'amplada per 20 centímetres d'alçada i les lletres de la inscripció seran de caixa alta, com a mínim de 36 punts.
 
7.3.  El control de la prohibició d'accés a les persones menors d’edat l'exercirà la persona titular o les persones designades per aquesta que efectuïn el control d'accés del públic al local. Aquestes persones podran exigir la presentació del document nacional d'identitat o d'altre document justificatiu de la personalitat per tal que acreditin la seva edat.
 
 
 
Capítol III
Característiques dels locals
 
Article 8
Requisits generals
 
8.1.  Els locals objecte d’aquesta Ordenança, on a més de les activitats de naturalesa sexual, s’exerceixen les activitats de bar musical o sala de festes, hauran de complir tots els requisits específics, legalment establerts, corresponents a cada una d’aquestes.
 
8.2.  Aquests locals han de disposar d'una àrea separada i independent, destinada als vestuaris i als serveis de les persones que exerceixen les activitats de naturalesa sexual. Aquesta zona no pot ser utilitzada per altres fins, com ara la pernoctació o l’habitatge.
 
8.3. A l’aparcament no s’acceptaran plataformes elevadores per aparcar els vehicles.
 
8.4. Els establiments han de tenir un aïllament mínim de soroll en funció del nivell màxim d’emissió sonora, del tipus d’activitat desenvolupada i dels nivells d’immissió admissibles a la zona.
 
 
Article 9
Requisits dels reservats annexos
 
9.1.  Els reservats annexos de les activitats recreatives on es realitzin activitats de naturalesa sexual han de complir els requisits següents:
 
a) La construcció que conforma els reservats ha de complir la normativa general relativa a sobrecàrregues, estanquitat, aïllaments tèrmics i acústics i de protecció contra incendis que és d'aplicació a la construcció d'habitacions d'establiments hotelers.
 
b) Dimensions dels reservats annexos i condicions higièniques i sanitàries:
 
b.1) La superfície mínima dels reservats annexos, per a l'habitació serà de 12 metres quadrats.
 
b.2) L'alçada mínima serà de 250 centímetres.
 
b.3) Tant els paraments, com l'equipament i el mobiliari hauran de ser de fàcil neteja i desinfecció.
 
b.4) L' espai destinat al bany ha de ser independent, de superfície no inferior a 4 metres quadrats, amb parets enrajolades fins al sostre, i dotat de lavabo, sanitari, bidet i de dutxa. Ha d'estar dotat d'aigua sanitària freda i calenta.
 
b.5) L'habitació tindrà ventilació natural i el local de bany podrà tenir ventilació natural o forçada.
 
9.2.  Els annexos dels locals no podran ser destinats a un ús diferent de l'autoritzat, com ara la pernoctació o l’habitatge d’aquestes persones.
 
 
9.3.  Aquests establiments han de complir amb les condicions d’higiene i salubritat
d’acord amb el que estableix la normativa especifica i els requisits que estableixin les ordenances municipals.
 
Els reservats regulats en aquest article han de ser netejats i desinfectats adequadament després de cada utilització. Aquesta neteja i desinfecció s'ha de fer constar en un full visible a l'entrada de la unitat.
 
9.4. La superfície dels reservats annexos vindrà condicionada per la superfície de l’activitat principal i no podrà ser superior a aquesta.
 
c.1 Quan l’activitat principal sigui igual o inferior a 350 metres quadrats, la superfície dels reservats annexos serà com a màxim de 250 metres quadrats.
 
c.2 Quan l’activitat principal superi els 350 metres quadrats, la superfície dels reservats annexos no podrà ser superior a l’activitat principal i complirà les següents proporcions
 
            350 m2 < S <= 1.000 m2                                  Sa = 350 m2
           
1.000 m2 < S <= 2.500m2                                Sa = 500 m2
 
S> 2500 m2                                                     Sa = 20% S
 
Essent S la superfície de l’activitat principal i Sa la superfície dels reservats annexos.
 
9.5. Quan la superfície de l’activitat principal tingui un aforament superior a les 150 persones, el projecte tècnic i la resta de documentació presentada s’haurà de sotmetre a informe preceptiu i vinculant dels òrgans municipals en les matèries següents:
 
a) Protecció de la salut.
b) Seguretat ciutadana.
c) Protecció civil, que en tot cas s’ha de pronunciar en relació amb el pla d’autoprotecció
d) Mobilitat, en relació amb les mesures a adoptar en l’àmbit de les vies interurbanes i de les urbanes, respectivament..
 
 
 
Capítol IV
Règim d’intervenció administrativa de les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual
 
 
Article 10
Obligatorietat de la llicència
 
10.1.  Els locals on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual han de disposar de la corresponent llicència municipal per realitzar aquest tipus d'activitat, amb la qual el local acredita que compleix els requisits establerts a la normativa vigent.
 
 
10.2.  A més de la llicència a què fa referència l'apartat anterior, el local ha de disposar, quan sigui procedent, de les altres autoritzacions i llicències exigides per la normativa sectorial d'aplicació.
 
 
 
Article 11
Sol·licitud de la llicència
 
Les sol·licituds de llicència municipal han de complir la Llei 11/2009 del 6 de juliol de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives i la resta de normativa que hi sigui d'aplicació.
 
Les sol·licituds s'han de presentar a aquest Ajuntament amb la documentació següent:
 
 
a) Projecte tècnic, signat per una persona tècnica competent, amb el contingut mínim següent:
 
-          Documentació acreditativa del compliment del Pla especial regulador de l’ús recreatiu, que a més a més inclogui un plànol d’emplaçament a escala 1:1.000, en el qual es justifiqui el compliment de les distàncies respecte d’altres usos i activitats regulats.
-          Documentació que acrediti el compliment dels requisits que estableix per als reservats annexos l'article 9 d'aquesta Ordenança.
-          Memòria acreditativa del compliment de la normativa sobre prevenció i seguretat en matèria d’incendis.
-          Memòria de seguretat, pla d’autoprotecció, memòria de mobilitat o estudi d’avaluació de la mobilitat generada, estudi d’impacte acústic i dispositiu d’assistència sanitària, redactats respectivament de conformitat amb el que disposa el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, si s’escau, i sempre que els seus continguts no s’hagin incorporat en el projecte tècnic a què fa referència l’apartat anterior.
-          Memòria acreditativa del compliment de la normativa sobre sorolls, escalfament, contaminació acústica, residus i vibracions, i en tot cas la documentació que determini la normativa sobre prevenció i control ambiental.
 
b) Declaració responsable de la persona titular o organitzadora, si s’escau, on faci constar el compromís de contractació d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreix el risc i de disponibilitat de la finca o local.
 
c) Document acreditatiu de la designació per la persona sol·licitant de la llicència de la persona que ha d’assumir la responsabilitat tècnica de l’execució del projecte i que ha d’expedir la certificació que acrediti l’adequació de l’establiment a la llicència atorgada, en el qual ha de constar el nom, l’adreça i la titulació i habilitació professional de la persona designada.
 
d) Les altres requerides per la normativa vigent.
 
 
 
Article 12
Procediment d'atorgament
 
L'atorgament de la llicència municipal per a les activitats recreatives on es realitzin activitats de naturalesa sexual es regeix per la Llei 11/2009, del 6 de juliol de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, així com les altres normes aplicables.
 
 
 
Article 13
Caducitat de la llicència
 
13.1.  L'acte d'atorgament de la llicència ha de fixar el termini d'iniciació i d'interrupció màxima de l'activitat autoritzada.
 
13.2.         El termini d'iniciació no pot excedir d’1 any i el termini màxim d'interrupció de l'activitat no pot excedir de 2 anys ininterromputs.
 
13.3.         L’Ajuntament pot declarar la caducitat de la llicència en el cas que hagi transcorregut un termini superior a l’indicat en aquest article, llevat que la persona sol·licitant hagi acreditat una causa justificada.
 
 
Article 14
Extinció de la llicència
 
14.1. La llicència s’extingeix pels motius següents:
 
a) Per renúncia de la persona titular.
 
b) Per revocació.
 
c) Per caducitat.
 
14.2. La llicència pot ésser revocada en els supòsits següents:
 
a) Si la persona titular d’aquesta incompleix els requisits o les condicions en virtut de les quals la hi va ésser atorgada.
 
b) Si canvien o desapareixen les circumstàncies que van determinar l’atorgament
de la llicència, o si en sobrevenen altres de noves que, en el cas d’haver existit, n’haurien comportat la denegació.
 
c) Si l’activitat no s’ha adaptat a les noves normes que l’afectin, dins el termini que s’hagi atorgat amb aquesta finalitat.
 
d) Si és imposada com a sanció.
 
 
14.3. La revocació i la declaració de caducitat s’han de tramitar d’ofici, donant audiència als interessats i, si s’acorden, s’ha de fer dins el termini de sis mesos d’haver-los notificat l’obertura de l’expedient. La revocació i la declaració de caducitat no generen dret a indemnització. 
 
 
Article 15
Ampliació de l’activitat
 
La inclusió de la prestació de serveis de naturalesa sexual en activitats recreatives que disposin de la preceptiva llicència, s'entendrà com una ampliació de l'activitat, la qual haurà d'obtenir el títol municipal habilitant per a exercir l'activitat.
 
 
 
 
Article 16
Durada de la llicència
 
La llicència per a la prestació de les activitats recreatives on s'hi realitzen activitats de naturalesa sexual té una validesa màxima de 5 anys. Transcorregut aquest termini, cal demanar una nova llicència per poder seguir prestant l'activitat, d'acord amb els requisits i els tràmits previstos per la present Ordenança i per les altres normes aplicables.
 
 
Capítol V
Altres condicions
 
Article 17
Serveis de vigilància
 
Els locals objecte d'aquesta Ordenança han de disposar, com a mínim, d'un o una vigilant de seguretat durant tot el seu horari de funcionament. A partir de 50 persones d'aforament han de disposar d'un o una vigilant més i, en endavant, un o una més per cada fracció de 50 persones.
 
Article 18
Serveis sanitaris
 
18.1. Les persones que prestin les activitats de naturalesa sexual han d'estar subjectes a les mesures de control sanitari de tipus preventiu i assistencial contingudes en els programes d'atenció dirigits a la prevenció de malalties de transmissió sexual. Les persones titulars d’aquestes activitats sotmeses a aquesta Ordenança són directament responsables de complir aquest requisit.
 
18.2. En els locals s'ha de garantir a totes les persones usuàries l'accés a preservatius, homologats degudament i amb data de caducitat vigent, que es poden lliurar personalment o mitjançant màquines expenedores. A l'interior dels locals s'ha de fixar, en lloc perfectament visible per a les persones usuàries, un rètol que adverteixi que l'ús del preservatiu és la mesura més eficaç per prevenir les malalties de transmissió sexual, incloent-hi la sida.
 
Article 19
Assegurança de responsabilitat civil
 
La persona titular del local de pública concurrència ha de concertar un contracte d'assegurances que cobreixi el risc de responsabilitat civil per danys a tercers sense establir cap sublímit i per les quantitats que s'indiquen a continuació segons l'aforament del local:
 
a) Aforament fins a 50 persones: pòlissa de mínim 300.000 euros.
 
b) Aforament de 50 a 100 persones: pòlissa de mínim 600.000 euros.
 
c) Aforament de més de 100 persones: pòlissa de mínim 900.000 euros, incrementada en 300.000 euros per cada fracció de 50 persones més d’aforament.
 
Article 20
Horaris
 
L'horari d'obertura serà a partir de les 17 hores. L'horari de tancament serà fins a les 4 hores. La nit dels divendres, dissabtes i vigílies de festius l'hora de tancament es pot perllongar una hora.
 
 
Article 21
Inspecció
 
A l’empara de l’acord plenari d’aquest Ajuntament de data 3 de desembre de 2009, les competències d’inspecció i sanció de les activitats regulades per aquesta Ordenança, establertes a l’article 11.1.e) de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, d’acord amb el que disposa l’article 13.1.d) de la norma, corresponen a l’Ajuntament de Mataró. 
 
 
Capítol VI
Règim sancionador
 
Article 22
Norma general
 
L'incompliment del que estableix aquesta Ordenança serà sancionat d'acord amb el que preveu la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, i el que disposi la normativa municipal sobre aquesta matèria.
 
 
Article 23
Competència per a sancionar
 
D’acord amb l’esmentat acord plenari de data 3 de desembre de 2010, l’òrgan competent per a sancionar l'incompliment del que estableix aquesta Ordenança és l'Alcaldia de l’Ajuntament de Mataró, com a òrgan personal titular d’aquestes competències, d’acord amb el contingut de l’article 59.2 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol
 
 
Disposició addicional
 
Quan se sol·licitin dues llicències per a instal·lar activitats recreatives on s’hi realitzin activitats de naturalesa sexual amb una distància entre si inferior a l'assenyalada en el Pla especial regulador de l’ús recreatiu, per a l'obtenció de la llicència tindrà preferència la sol·licitud que s'hagi presentat amb anterioritat.
 
 
Disposició transitòria
 
Els establiments que disposin de llicència i posada en marxa per al funcionament de l’activitat a l’entrada en vigor d’aquesta Ordenança es regiran pel que disposa la Disposició Transitòria Segona del Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives.
 
 
El senyor Marcel Martínez, regidor de CIU, recorda que és públic i notori que CIU hi votarà en contra, malgrat que la regidora Romero hagi explicat bé el tema que se’ls ha acceptat l’eliminació de la comunicació prèvia. És un tema bastant tecnicojurídic: vam observar que a l’ordenança hi mancava aquest aspecte important.
Hi votarem en contra per les mateixes raons que fa dos mesos vam manifestar i que hem anat manifestant durant tot el procediment, perquè creiem que no s’ha fet realment tot el possible per evitar la vinguda d’aquestes activitats de naturalesa sexual. La pregunta és la mateixa que vam fer fa dos mesos: Realment han fet tot el possible? Continuem pensant que no, malgrat se’ns han acceptat algunes cosetes.
Estarem tots d’acord que ningú dels grups representats en aquest ple vol que arribi aquest macroprostíbul, però resulta que malauradament amb aquesta ordenança que s’aprova definitivament estem obrint les portes, potser no a un macroprostíbul, però sí a prostíbuls, amb una sèrie de característiques que els poden equiparar als macroprostíbuls, perquè sinó ja em diran, per exemple, per què aquesta ordenança permet que bars de 250 m2 tinguin annexos on s'exerceix la prostitució i, per tant, hi hagi aproximadament unes 20 habitacions, o per què sales de festes de 1.000 m2 poden tenir 500 m2 de cubicles o annexos, o sigui, més o menys 40 habitacions, o per què bars de 350,01 m2 poden tenir una superfície annexa amb cubicles de 350 m2.
Continuem pensant i dient exactament el mateix. Es permet l’arribada de prostíbuls grans, i malauradament Mataró ho ha de saber, la ciutadania ho ha de saber. Vostès no han fet tot el possible des del nostre punt de vista per a limitar, restringir i, fins i tot, prohibir la vinguda d’aquests establiments. Per això hi votarem en contra.
 
 
La senyora Alicia Romero contesta al Sr. Martínez: “Ha dit ‘prohibir’?” Què diu ara? Prohibir? Escolti, jo pensava que vostè era advocat, no? Hi ha una llei i un reglament d’activitats aprovat el 2010 que deixa molt clar que les activitats de naturalesa sexual estan recollides en el catàleg d’activitats i, per tant, tenen un desenvolupament normatiu. El que hem fet és desenvolupar aquest Decret que va sortir el 31 d’agost del 2010, on queda molt clar que aquestes activitats són totalment acceptades. Per tant, no podíem prohibir, i no enganyem els ciutadans, perquè no es poden prohibir els prostíbuls a les ciutats en aquest país. I no es poden prohibir des del 2002, que hi ha un Decret, que ja no és vigent, perquè aquest nou reglament d’activitats d’aquest nou Decret que va aparèixer el 2010 l’ha substituït. Però des d’aleshores això no és així. Hem de complir la normativa. A més, va sortir una sentència fa unes setmanes on el jutge diu molt clarament això: hi ha una normativa que s’ha de complir i que, per tant, quan un promotor demana l’obertura d’un prostíbul i compleix la normativa existent, ara seria el Decret 2010, s’ha de donar llicència.
El que nosaltres hem fet ha estat treballar durant molt de temps, tècnicament i política, per a intentar limitar al màxim aquests establiments en la seva dimensió. Ho hem fet amb temes com la ventilació natural, l'aparcament, les mides de les habitacions, dels lavabos, i això creiem que dificultarà moltíssim el fet que hi pugui haver grans prostíbuls a Mataró.
Per tant, hem fet tot el que hem vist al nostre abast. Hem treballat molts tècnics, enginyers i advocats, per a intentar limitar al màxim la vinguda d'aquests establiments. Creiem que ho hem aconseguit.
Em sap greu que hi votin en contra d’aquesta manera i no s’abstinguin, perquè també és cert que nosaltres hem estat treballant molts mesos, però propostes en el sentit de restringir més aquests establiments tampoc les hem vist gaire.
 
 
 
El senyor Martínez respon que ells entenen que sí que es poden prohibir, perquè hi ha un article, que és el 26, de la Llei del 2009, que ho diu clarament.
El que és evident és que si vostès agafen l’Ordenança, a bars de 250 m2 hi caben 20 habitacions. Sales de festes de 1.000 m2 poden tenir unes 40 habitacions. Això és el que l’Ordenança ens diu.
 
 
La senyora Alicia Romero diu que si el Sr. Martínez fa una anàlisi dels metres tan estricta i no compta els passadissos... Hi ha molts espais que s'han de comptar: passadissos, lavabos... no és ben bé com vostè diu. Nosaltres estem intentant prohibir que hi hagi prostíbuls de més de 20 habitacions, i per tenir un prostíbul amb aquestes habitacions necessitaria tantes places d’aparcament i fer tants condicionaments que això es fa molt difícil. Els posem tantes obligacions que és realment molt complicat, no és un tema de tants metres tantes habitacions i prou. Ja ho veurem, i tant que sí!
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que ho reguli qui ho ha de regular d’una vegada per totes, sigui qui sigui que hi hagi a la Generalitat i a l'Estat. Que no ens tornin a posar als alcaldes de tots els colors polítics en aquesta situació d’indefensió. Quan hi hagi una llei que digui exactament que no hi pot haver prostíbuls, aleshores no n'hi haurà.
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu que entén que al Sr. Alcalde aquest tema li cogui. És clar, ara passarem aquest mandat i aquest mandat serà recordat per això, tot i que esperem que la llicència ens l'anul·li el jutge, però, a més, deixem una normativa permissiva. Davant del Decret del 2002, que hagués pogut ser més restrictiu (fins on va voler o va poder), els ajuntaments es van adormir, com el de Mataró, però això no vol dir que les coses hagin hagut d’arribar a aquest punt. Sinó, com és que vostès no van prendre la mesura de suspendre les llicències durant els 8 mesos que vostès van estar treballant per donar aquesta llicència? Aquí és on hi ha el problema.
Vostè, Sr. Alcalde, és això el que hauria de justificar davant la ciutadania: com és que el problema ens va venir després d'haver donat ja una llicència d'aquestes característiques? Jo ja sé que també hi havia alcaldes de CIU que també estaven adormits, és clar que sí, ens pot passar, perquè hi pot haver una certa indefensió, però amb una administració com la de Mataró, hiperregulada, amb un volum com el que tenim, hauríem d'haver anat tots a una en lloc de justificar aquest error.
Sí, Sra. Romero, perquè vostè se'n va però el macroprostíbul es queda. Una circumstància com aquesta quedarà molt clara, i aquesta ordenança continuarà aquí. 
 
 
 
El senyor alcalde demana que el Sr. Mora retiri les al·lusions personals.
Nosaltres ho hem dit per activa i per passiva. Vam badar en no haver fet una ordenança pròpia d’ençà del 2002, quan el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, el meu President, va fer aquell Decret. I vam badar nosaltres i el 99% dels ajuntaments catalans. I també vostès, que vostès també formen part del consistori, que podien haver proposat una proposta de resolució. Per tant, aquí, de responsabilitats, les que convinguin.
Jo, com sempre, admeto les meves responsabilitats i les assumeixo plenament. Nosaltres el que hem fet a partir d'aquest moment ha estat prendre totes les mesures necessàries, de caràcter legal, dins la més estricta legalitat. Jo el que dic és que ho regulin d’una vegada, els que tinguin les competències, a Barcelona i a Madrid.
I sap quina és la garantia que ara tenim per què no s’instal·li a Mataró un macroprostíbul? El Pla Especial que vam aprovar a l’Ajuntament de Mataró i que l’Ajuntament d’Argentona va copiar ràpidament de manera molt intel·ligent. Per tant, estem fent tot el possible, admetent públicament que no vam prendre la decisió adequada en el seu moment, fa molts anys. I no era jo l’Alcalde en aquell moment.
Hem fet les coses que hem cregut oportunes amb un únic objectiu que compartim: que no s'instal·li un macroprostíbul a la ciutat de Mataró. Nosaltres hem aportat propostes concretes, vostès grandiloqüents, i no entenc per què no poden aprovar vostès avui aquesta Ordenança, que és millor que no tenir-ne. Penso que hem fet un pas endavant important.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Abstencions:             4, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
 
 
 
CMI DE SERVEIS CENTRALS
DIRECCIÓ DE SERVEIS ECONÒMICS
   -Servei de Gestió Econòmica-
 
 
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 10, 11 i 12 per venir referits a temàtiques coincidents.
 
10 - DONAR COMPTE DEL DECRET D’APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE L’EXERCICI 2010. PRESSUPOST PER PROGRAMES.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, dóna compte del següent decret:
 
Decret
1554/2011 de 28 de febrer
Assumpte: Aprovació liquidació Pressupost exercici 2010 Ajuntament i Organismes Autònoms.
Òrgan: GESTIÓ ECONÒMICA
 
 
Vista la Proposta de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, i en ús de les competències atorgades a aquesta Alcaldia i d'acord amb el que disposa l'art. 191.3 del Reial decret 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i vist l'informe preceptiu de la Intervenció de Fons Municipal, pel que fa referència a l'article 90 del RD 500/90, de 20 d'abril.
 
HE RESOLT:
 
PRIMER.- Aplicar els recursos generats per l’aplicació de les mesures de reducció de costos de personal segons l’establert pel RDLL 8/2010 per a l’exercici 2010, per import de 873.441,47 euros, a eixugar el romanent de tresoreria de l’exercici 2010.
 
Aquesta aplicació es realitzarà directament, no traspassant els recursos afectats esmentats al pressupost de l’exercici 2011.
 
 
SEGON.- Aprovar el resultat pressupostari de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:
 
Ajuntament de Mataró                             7.598,51 euros
 
Institut Municipal d’Educació              -16.566,08 euros
 
Institut Municipal d’Acció Cultural                                                                    -99.321,20 euros
 
Institut d’Esports                                                                                                2.371,47 euros
 
Institut Municipal de Promoció Econòmica                                                       -13.617,93 euros
 
 
 
TERCER.- Aprovar la provisió dels drets de difícil o impossible recaptació en les següents quanties:
 
Ajuntament de Mataró                                                                                  6.492.737,82 euros                                                           
 
Institut Municipal d'Educació                                                                               8.891,70 euros                                               
 
Institut Municipal d’Acció Cultural                                                                       2.881,98 euros                                               
 
Institut d'Esports                                                                                               25.138,05 euros                                                          
 
Institut Municipal de Promoció Econòmica                                                              422,42 euros                                                
 
 
 
QUART.- Aprovar el romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2010 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:
 
 
Romanent de tresoreria total (I) :
 
Ajuntament de Mataró                                                                                22.383.101,36 euros
 
Institut Municipal d'Educació                                                                             94.534,42 euros             
 
Institut Municipal d’Acció Cultural                                                                    -79.169,13 euros             
 
Institut d’Esports                                                                                              32.023,70 euros
                                      
Institut Municipal de Promoció Econòmica                                                        289.983,49 euros                 
 
 
Excés de finançament afectat (II) :
 
Ajuntament de Mataró                                                                                16.742.318,50 euros        
 
Institut Municipal d'Educació                                                                             95.287,03 euros            
 
Institut Municipal d’Acció Cultural                                                                     17.151,49 euros                
 
Institut d'Esports                                                                                                 6.192,18 euros                                                   
 
Institut Municipal de Promoció Econòmica                                                        329.247,81 euros
 
 
 
Romanent de tresoreria per a despeses generals (IV) : (I-II-III)
 
Ajuntament de Mataró                                                                                   -851.954,96 euros          
             
Institut Municipal d'Educació                                                                              -9.644,31 euros                            
 
Institut Municipal d’Acció Cultural                                                                    -99.202,60 euros                
 
Institut d'Esports                                                                                                   693,47 euros                                          
 
Institut Municipal de Promoció Econòmica                                                        -39.686,74 euros                      
 
 
CINQUÈ.- Aplicar la part dels recursos generats per l’aplicació de les mesures de reducció de costos de personal segons l’establert pel RDLL 8/2010 per a l’exercici 2011 per import de 999.795,14 euros, per tal de sanejar completament el romanent de l’any 2010.
 
 
SISÈ.- D'acord amb el que disposa l'article 193.4 de la Reial decret 2/2004, de 5 de març, es donarà compte d'aquesta Resolució a l'Excm. Ajuntament en Ple en la primera sessió que tingui lloc.”
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, constata que són uns mals números. Des de l’oposició ja partíem que estem en una situació crítica, els resultats ara ho demostren, i el fet que el romanent sigui negatiu i que l’hàgim de cobrir amb els sous dels treballadors encara és més preocupant. En certa manera, la ciutat de Mataró és una ciutat hereva d’uns models que ja no ens serveixen.
En primer lloc, aquest model de ciutat basat en un creixement especulatiu, que fins fa pocs anys era una font de finançament, això queda clar que ja no pot ser mai més així. L’ICIO ha disminuït un 75% respecte al seu pressupost, el pressupost del 2010, en què ja havia disminuït moltíssim. Per tant, hem de començar a entendre que els ingressos que provenien d'aquest sector no hi seran ni el 2011, ni el 2012, ni segurament, i esperem que sigui així, durant molts anys, perquè aquest model de creixement no és sostenible.
També som hereus d’un model colonial i això, des de la CUP, ho hem estat exclamant des de fa molts anys, aquest model de nació ocupada que ens comporta aquestes retallades i aquest espoli fiscal any rere any. No és casual que hi hagi hagut retallades d’un 17% dels ingressos procedents de l’Estat, d’un 15% dels ingressos procedents de la Generalitat, i això ens porta que el principal problema que tenim és que no tenim calaix; no tenim pressupost suficient per fer front a les necessitats que té una ciutat de 120.000 habitants, que porta, en primer lloc, a retallar als més febles. En aquest sentit, no ens agradaria que els ingressos que hagin de venir per fer front a les retallades tornin a ser de la classe treballadora, amb els retalls dels seus salaris, com ha passat aquest 2010. També veiem molt preocupant l’endeutament de la ciutat: són 121 milions d’euros, als quals si restem els avals ens quedem en 104 milions, i tot i així és un deute molt important. També hem de puntualitzar que encara hi ha pendent retornar diners a l’Estat.
Sí que és destacable aquesta disminució d’ingressos a tot arreu, excepte al capítol 3, en què justament els ingressos en multes són els únics que han augmentat; el 2010 ja suposen més de 6 milions d’euros d'ingressos per a la caixa de l’Ajuntament. Això ens hauria de fer pensar en el model de mobilitat que té la ciutat.
Nosaltres veiem amb preocupació aquests números i pensem que cal un cop de timó, sobretot respecte als models de ciutat, de país... i com sortir d'aquesta situació.
 
 
La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, reprèn les paraules del Sr. Safont-Tria pel que fa al cop de timó que cal per redreçar la situació actual.
Els números que ens ha presentat la Sra. López només constaten aquesta davallada en els ingressos que ja es ve produint d’exercicis anteriors, superior als 4 milions d’euros, sobretot pel que fa als impostos indirectes, com l’ICIO, on només liquidem un 25% del que estava previst, i és que el Govern municipal continuava sent molt optimista quan va elaborar el pressupost del 2010, calculava liquidar 2.800.000 euros. Però ja els vam avançar en el seu moment que el seu pressupost d'ingressos no era realista, i aquests números així ho confirmen.
Per contra, en referència a moltes sancions, el percentatge d'execució sempre és superior al 100%, i en aquest cas està en el 105%. Són més de 6 milions d’euros. La Sra. López parlava de congelació de tributs, de moderació, de contenció... però els recordo que les ordenances fiscals el 2009 les van augmentar un 4,6% quan l’IPC real va ser de l’1,4%, i, per tant, el 2010 el Govern municipal ha actuat amb una pujada encoberta d’impostos.
Li recordo també que les ordenances fiscals del 2010 van ser portades a aprovació sense tenir coneixement els grups que formem l'oposició de la previsió de despesa, i d’això es deriven els números que vostè ha comentat. Una despesa que avui, lluny de la moderació que vostès prediquen, ha fet augmentar els nivells d’endeutament d’aquest Ajuntament. En aquest mandat de l’actual Govern l’endeutament ha anat in crescendo, i encara seria superior si tinguéssim en compte les empreses públiques municipals, superant els límits legals establerts.
Els faré un resum:
El 2007 l’endeutament de l’Ajuntament era d’un 79,22%, el 2008 d’un 79,39%, el 2009 d’un 102,39% i el 2010 d’un 110,15%, que són uns 121 milions d’euros. D’això vostès continuen dient contenció.
Durant el 2010 les despeses financeres del Govern municipal han estat de més de 2 milions d’euros, això, parlant clar, són els interessos dels préstecs sol·licitats, això significa que cada dia hem hagut de pagar gairebé 6.000 euros.
Les tensions de tresoreria eren evidents ja en l’exercici 2009, i ara el 2010, amb un saldo afectat amb més de 16 milions d’euros ja és un fet. La realitat és que en els últims anys han donat per ingressos corrents el que eren ingressos variables i als que han associat unes despeses fixes. Fins ara teníem el FEIL, després el FESOL i ara, per no tenir, no tindrem ni el Sr. Zapatero.
Parlem que han eixugat el dèficit i han reduït la despesa, tenint en compte l’estalvi que suposa l’aplicació del famós real Decret 8/2010, que ha permès eliminar el romanent de tresoreria negatiu de l’Ajuntament i del grup, aproximadament d’1 milió d'euros. Si això no s’hagués produït haurien hagut de reduir les despeses per al pressupost 2011 en la mateixa quantia, i no sé què ens hauria passat.
Finalment, em quedo amb una frase de la Sra. López que ha dit que ells fan polítiques que porten respostes, i l’exemple més clar és els 2,4 milions d’euros que tenien previstos per ocupació, han aplicat 4,5 i el resultat és més d’un 20% d’atur a la ciutat de Mataró.
 
 
La senyora Montserrat López, referint-se al que deia el Sr. Safont-Tria, aclareix que el passat mes de maig l’Estat va dictar un Reial decret d’obligat compliment i per això van haver de reduir les retribucions dels treballadors. També aquell Reial decret establia on es podia aplicar: a cobrir el dèficit o a rebaixar l’endeutament, que és justament el que estem fent ara, cobrir aquest petit dèficit. No són uns mals números. Aquest import negatiu és un 0,7% del pressupost, un pressupost que va patir moltíssimes variacions, totes elles van tenir una incidència molt important en negatiu que vam saber resoldre. Si no haguéssim estat al capdavant d’aquest projecte vigilant absolutament tots els elements, no hauríem estat capaços de poder reduir 4,2 milions d’euros les despeses que teníem previstes. Per tant, això és un símptoma que els deures es fan i es fan molt bé.
Hi ha temes reiteratius que sempre surten, com ara el tema de les multes o de l’endeutament elevat, i els ho torno a explicar: aquest 2010 l’endeutament té uns elements que el fan molt singular, una és que ens vam veure obligats a concertar 11,5 milions de crèdits perquè no es podien fer el 2011, per tant computen el 2010, malgrat els estem gastant aquest any i això fa créixer la ràtio d'endeutament. També perquè justament, per la normativa de l'Estat, el que ens van donar de més de participació en els impostos de l'Estat, aquests 2,8 milions d’euros, que els hem d’anar tornant mica en mica, resulta que ens obliguen a computar-los tots a l’apartat d’endeutament; de nou això eleva la ràtio d’endeutament. Saben vostès també que en aquest endeutament hem de comptar els avals que tenim donats a les nostres empreses, que són més de 19 milions d’euros. Tot això fa que la nostra ràtio d'endeutament estigui situada en el 110%, quan saben vostès que el límit per a aquest any era del 125%, per tant, no estem ni de bon tros assolint el marge que tenim. Això és amb avals, però si fem l’exercici de comptar-ho sense avals (i els avals es computen dues vegades), veuríem que la ràtio és del 92%, encara més lluny del 125% de límit.
També els tornaré a repetir un element que és molt important per a aquest Govern i que és tot l'esforç que estem fent en l'àmbit de la tresoreria. És a dir, l'endeutament a curt termini, que ens serveix un altre cop per poder ajudar les empreses municipals, per poder pagar el més ràpidament possible als nostres proveïdors, per suportar els ajornaments dels tributs, per aguantar el retard en el cobrament del finançament d'inversions que ja hem fet, com el finançament del Mercat de la Plaça de Cuba, per avançar els ajuts a la rehabilitació d’habitatges, etc. Per tant, estem fent una política molt efectiva i molt activa en aquest àmbit.
El tema de les multes, també els el tornaré a explicar. Sempre, cada any, fem una previsió pel concepte de cobrament de multes. Una cosa és aquelles multes que aquelles multes que imposem i l’altra és allò que efectivament recaptem. Enguany tenim posat un 14,8% menys de multes que l'any anterior, i la recaptació és veritat que només ha recollit una baixa del 3,2%. Per què? Perquè ja saben que ha canviat la normativa i les sancions que s'imposen són de quantia més elevada, però també perquè nosaltres fem una previsió sempre a la baixa perquè ja saben vostès que hi ha moltes multes que s’al·leguen i no poden ser pagades en aquella anualitat. Per tant, la previsió sempre ha de ser a la baixa, això no vol dir que nosaltres hàgim posat moltes més multes de les previstes, sinó que n'hem posades menys que l'any anterior.
I sí, vostès poden dir que estem fent coses agosarades, que no controlem gaire el que fem, però jo els voldria recordar que tot aquest esforç el fem perquè creiem en la nostra ciutat. I en aquesta conjuntura l'últim que necessiten els nostres ciutadans, per a no tenir aquest petit resultat negatiu (i que el tenim cobert!), és que eliminem o rebaixem serveis que per a nosaltres són bàsics en aquests moments.
Per exemple, en atenció social bàsica vam destinar 7,4 milions, malgrat la previsió era de 6,5, i això ens ha permès posar 7 nous assistents socials més, 7 nous educadors socials, també arribar a les 63.757 hores de servei d'atenció domiciliària.
Quant a ocupació, hi hem destinat més de 4,5 milions d’euros, i hem fet coses molt efectives: hem pogut donar una feina a través dels plans d'ocupació a 386 persones, o bé hem donat feina, a través del FEOSL, a 331 persones. Si sumem les de l’any anterior ja són 1.031. Hem atès 795 emprenedors per a ajudar-los a tirar endavant el seu projecte de negoci.
En referència a l’educació, hem arribat a superar les 900 places d’escola bressol i som un dels municipis de tot Catalunya que té una major oferta d'escola bressol. També tenim una escola de música que ha acollit més de 800 alumnes. Hem aconseguit que més de 1.292 alumnes estiguin formats a la nostra universitat, en el marc del Tecnocampus.
Pel que fa a l’habitatge, hem construït 34 nous habitatges públics per a col·lectius, joves, gent gran, etc. Hem donat ajuts per a la rehabilitació per 1 milió d'euros i hem gestionat 149 habitatges a través de la borsa de lloguer.
Aquest any hem pogut acabar projectes tan importants com el Parc Científic del TCM, hem aconseguit que es moguin al seu voltant més de 2.000 persones i, segurament, això encara anirà a més. Per exemple, l'edifici d'empreses del Rengle en aquests moments té un 58% d'ocupació, amb una desena d'empreses, o la nau Minguell, amb un 60% d'ocupació. També millorem la xarxa de clavegueram, apostem pel Tub Verd, per nous equipaments com Can Marfà, la nau Gaudí, Cabot i Barba...
En definitiva, estem incidint activament en la transformació de la nostra ciutat, justament per poder oferir oportunitats a la gent que hi viu. I d'això ens sentim molt orgullosos. Som valents en aquests moments d'assumir la situació que tenim i donar resposta a les necessitats dels ciutadans. I això més encara tenint en compte que nosaltres en aquests moments estem assumint un 33% del pressupost a prestar serveis impropis (escola bressol, estudis universitaris, polítiques d'ocupació), però ara més que mai són necessàries a la ciutat, fins i tot assumint aquest petit dèficit que, com els deia, ja no és tal perquè el tenim cobert.
Per últim, deixin-me dir-los que observin tots els increments que hem anat fent al llarg dels 4 anys en el capítol d’impostos: el nostre compromís era que la pressió fiscal se situés a l'entorn de l'IPC i ha estat així. La Sra. Soler es descuida de comentar que l’any 2008 vam aplicar un increment de pressió fiscal que va quedar dos punts per sota de l’IPC, que l’any passat no la vam incrementar i aquest any l’hem incrementada un 2,1% per sota també de l’IPC. El còmput general d’aquest compromís salda a favor nostre perquè l’hem complert novament.
 
 
 
La senyora Carolina Soler puntualitza algunes coses que ha comentat la Sra. López.
Hem pogut comprovar que ha entrat en campanya perquè ha començat a explicar tot el que han fet. Parlem de l’aprovació de la liquidació pressupostària, Sra. López.
No ha entès què és el que vol que deixi de comentar, les veritats que he comentat i que vostè no m'ha pogut rebatre.
No li permetré que vostè lideri i només siguin els abanderats que creuen en la nostra ciutat; no són els únics que creuen en la nostra ciutat. Nosaltres també hi creiem.
No he volgut entrar en temes transcendentals ni en temes de serveis socials, perquè ja n’hem parlat prou en altres propostes de resolució. Però vostès parlen d’unes coses que no expliquen totalment: diuen que han contractat tantes persones, diuen que han donat feina... i no expliquen que computen doblement fins i tot els treballadors de les pròpies empreses. Llavors no estem donant feina a tants treballadors.
 
 
 
La senyora Montserrat López respon que això no és cert. No hem computat doblement els treballadors de les empreses i els nous treballades, perquè en tots els gràfics que els he anat lliurant personalment a la comissió informativa de Serveis Centrals es feia referència a aquells treballadors que ja formaven part de l’empresa i aquells que eren de nova contractació. I justament un dels objectius del FEOSL i del FEIL era justament mantenir l’ocupació per a evitar que algunes empreses tanquessin i generar–ne de nova en la mesura de les possibilitats, un objectiu molt lloable.
I perdoni vostè, nosaltres demostrem que creiem en la ciutat, que estem treballant dia a dia, que no volem aturar res malgrat les dificultats i assumim els riscos que li convenen a la ciutat per tirar endavant.
 
 
 
11 - APROVACIÓ MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE 2011: AJUNTAMENT.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
Relació de fets
 
Per decret d’alcaldia 1554 de data 28 de febrer, s’ha aprovat la liquidació pressupostària de l’exercici 2010. Aquesta presenta les següents dades de romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2010:
 
                                              
El propi decret d’alcaldia proposa el sanejament del romanent de tresoreria negatiu aplicant els recursos generats per l’aplicació del RDL 8/2010 de rebaixa salarial. Per aquest sanejament correspon aprovar modificació pressupostària d’acord amb l’informe d’intervenció.
 
Fonaments de dret:
 
1.      Article 177 i següents del RDL 2/2004, de 5 de març.
2.      Articles 34 a 38 del RD 500/1990
3.      Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
4.      RDL 781/86, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
5.      Article 193 RDL 2/2004.
6.      Article 33 RD 500/1990.
7.      Article 16è bases d’execució pressupost municipal
 
 
En virtut de tot això, la sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:
 
1.      Aprovació de l’expedient de modificació pressupostària de l’exercici 2011 consistent en crèdit extraordinari per import de 148.533,65 €, amb el següent detall:
 

Partides a augmentar:
 
 
 
 
 
Org.
Prog.
Econ.
Descripció partida
Import
 
 
 
 
 
60000
922110
41014
Apotació IMAC (romanent tresoreria negatiu)
99.202,60
60000
922110
41015
Apotació IME (romanent tresoreria negatiu)
9.644,31
70000
922110
41016
Apotació IMPEM (romanent tresoreria negatiu)
39.686,74
 
 
 
Total
148.533,65

 

Baixes per anul.lació
Org.
Prog.
Econ.
 
Descripció partida
                     Import
 
 
 
 
 
30201
011110
91301
Amortització préstecs RD 08/2010
148.533,65
 
 
 
                                    Total
148.533,65

 
2. Declarar crèdit no disponible la quantitat de 851.261,49 € de la partida 30201 011110 91301 Amortització préstecs RD 08/2010.”
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
 
 
 
12   -  APROVACIÓ MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE 2011: INSTITUT D’ESPORTS.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
Relació de fets
 
Per decret d’alcaldia 1554 de data 28 de febrer, s’ha aprovat la liquidació pressupostària de l’exercici 2010. Aquesta presenta les següents dades de romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2010:
 
                                              
Consta a l’expedient informe del Director de l’Institut d’Esports en el qual es proposa l’aprovació de l’expedient de modificació de crèdit per import de 693,47€ amb càrrec al saldo del romanent de tresoreria per a despeses generals positiu corresponent a l’exercici 2011.
 
Fonaments de dret:
 
8.      Articles 177, 191 i 193 del RDL 2/2004, de 5 de març.
9.      Articles 34 a 38 del RD 500/1990
10. Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
11. RDL 781/86, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
12. Article 7è de les bases d’execució del pressupost municipal vigent
 
 
 
En virtut de tot això, la sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:
 
2.      Aprovació de l’expedient de modificació pressupostària de l’exercici 2011 consistent en crèdit extraordinari per import de 693,47€, amb el següent detall:
 

Partides a augmentar:
 
 
 
 
 
Org.
Prog.
Econ.
Descripció partida
Import
 
 
 
 
 
IE100
922110
41000
Aportació a l’Ajuntament de Mataró
693,47
 
 
 
Total
693,47

 
 

Baixes per anul.lació
Org.
Prog.
Econ.
 
Descripció partida
                     Import
 
 
 
 
 
IE100
922110
87000
Romanent de tresoreria per a despeses generals
693,47
 
 
 
                                    Total
693,47

 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
 
 
-Servei d’Ingressos-
 
13 - CORRECCIÓ D’ERRORS MATERIALS ORDENANCES GENERALS REGULADORES DE TAXES I PREUS PÚBLICS, EXERCICI 2011
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
“ANTECEDENTS
 
El ple de l’Ajuntament en sessió del dia 24 de desembre de 2010, va acordar aprovar definitivament les Ordenances generals i les Ordenances reguladores dels impostos i taxes per l'exercici 2011, així com dels preus públics, les tarifes i la categoria de carrers pel 2011.
 
Aquest acord s’exposà al públic i es publicà al BOP el dia 31 de desembre de 2011.
 
Un cop les Ordenances han entrat en vigor i han estat examinades pels diferents Serveis per a la seva aplicació, s’han detectat uns errors materials o de fet que cal que siguin corregits pel mateix òrgan que les aprovà.
 
Les correccions que es proposen són les següents: 
 
Primera.- Correcció d’un error material a l’Ordenança 3.17) Taxa per la prestació de serveis als mercats municipals.
 
A l’article 5, quan fa referència a la LLICÈNCIA TEMPORAL D’ÚS I OCUPACIÓ DE LES PARADES VACANTS DEL MERCAT FIX DE LA PLAÇA DE CUBA, a continuació de l’import de la taxa s’ha d’afegir la paraula mes,que es va ometre per error, però que es dedueix dels altres apartats de l’ordenança, on totes les altres tarifes es fixen per aquest període de temps, i és el que resulta, també, de l’estudi de costos fet en el seu dia i que figurava a l’expedient aprovat. És a dir, el preu de la LLICÈNCIA TEMPORAL D’ÚS I OCUPACIÓ DE LES PARADES VACANTS DEL MERCAT FIX DE LA PLAÇA DE CUBA es fixa per m2i mes.
 
Segona.- Correcció de dos errors material a l’Ordenança 4.7) Preus públics pel servei de recollida i tractament de residus comercials.
 
A l’article 5) apartat B) subapartat b.2) Tarifa fracció paper i cartró, on diu 81,77 euros, ha de figurar 96,42 euros, i el subapartat b.4) Tarifa vidre, on diu 91,40 ha de figurar 96,42 euros.
 
Es tracten d’uns errors, la comprovació dels quals està a l’abast de tothom perquè l’aprovació de l’Ordenança i la publicació al BOP deia clarament el següent: Increment de les tarifes en un 7% (es deixen els mateixos imports, però amb l’IVA a part, ja que en el darrer exercici l’IVA era del 7%).  
 
L’import de l’exercici 2010 per la Tarifa paper i cartró, i per la Tarifa vidre era de 96,42 euros.
 
Per error, en els dos supòsits anteriors s’agafà com import correcte, un import de l’exercici 2007 (per la tarifa fracció paper i cartró) i l’import dels envasos de l’exercici 2010 (per la tarifa vidre). 
 
És lògic doncs, que si el ple aprovà que les tarifes s’incrementaven en un 7%, i així es va publicar, no poden resultar per aquest exercici 2011, imports inferiors a l’exercici 2010 i cal esmerar, per error material, l’import de les dues tarifes assenyalades.  
 
FONAMENTS JURÍDICS
 
L’article 105 de la Llei 30/92 de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu estableix que en qualsevol moment les administracions públiques podran rectificar els seus errors materials, aritmètics o de fet dels seus actes.
 
Per tot això, s’eleva al ple de l’Ajuntament per a la seva aprovació, els següents ACORDS:
 
Primer.- CORREGIR l’error material existent a l’Ordenança 3.17) Taxa per la prestació de serveis als mercats municipals, que és el següent: 
 
A l’article 5, quan fa referència a la LLICÈNCIA TEMPORAL D’ÚS I OCUPACIÓ DE LES PARADES VACANTS DEL MERCAT FIX DE LA PLAÇA DE CUBA, a continuació de l’import de la taxa s’ha d’afegir la paraula mes. És a dir el preu es fixa per m2i mes.
 
Segon.-  CORREGIR els errors materials existents a l’Ordenança 4.7) Preus públics pel servei de recollida i tractament de residus comercials, que són els següents:  
 
A l’article 5) apartat B) subapartat b.2) Tarifa fracció paper i cartró, on diu 81,77 euros, ha de figurar 96,42 euros, i el subapartat b.4) Tarifa vidre, on diu 91,40 ha de figurar 96,42 euros.
 
Tercer.- PUBLICAR aquestes correccions d’errors materials al Butlletí Oficial de la Província als efectes pertinents, i assenyalar que contra les mateixes es podrà interposar Recurs de reposició davant el propi Ajuntament, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província. “
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
 
 
 
14 - MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DE LA TAXA DE LLICÈNCIES
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
 
“ANTECEDENTS
 
El ple de l’Ajuntament en sessió del dia 24 de desembre de 2010, va acordar aprovar definitivament les Ordenances generals i les Ordenances reguladores dels impostos i taxes per l'exercici 2011, així com dels preus públics, les tarifes i la categoria de carrers pel 2011.
 
Aquest acord s’exposà al públic i es publicà al BOP el dia 31 de desembre de 2011.
 
Des del Servei de Llicències han suggerit modificar alguns aspectes de l’Ordenança reguladora de la Taxa per les llicències ambientals, autoritzacions ambientals i comunicacions prèvies, i pels controls posteriors a l’inici de l’activitat, per corregir un error material, per modificar la redacció i contingut d’alguna tarifa i per crear-ne dues de noves, amb l’objectiu de corregir uns desajustos, perjudicials pels ciutadans, que més endavant s’explicaran.    
 
Les modificacions que es proposen són les següents: 
 
1) A l’article 6 A) ACTIVITATS ESPECÍFIQUES, on s’assenyala la tarifa de la Llicència provisional ha de dir: 0,25 vegades la taxa d’obertura, rectificant l’error que deia: 1,25 vegades la taxa d’obertura. L’error material es dedueix de l’Ordenança de l’any anterior i del fet que no té cap lògica que l’import d’una llicència provisional sigui superior al d’una llicència definitiva.  
 
2) Dins la mateixa lletra A) de l’article 6, es proposa crear dues noves tarifes pels Tallers de confecció, amb el següent contingut:
 
-          Fins a 500 m2......................632,61 euros
-          Superiors a 500 m2..........1.640,89 euros                                  .
 
La creació d’aquestes noves tarifes beneficia als petits tallers de superfície inferior a 500 m2.
 
La normativa de la Generalitat inclou els tallers de confecció dins les activitats de l’annex III, per a les quals, hi ha una taxa establerta de 1.640,89 euros. Si bé té sentit aplicar aquesta taxa als tallers de confecció de grans proporcions, s’ha considerat que era una tarifa no adequada pels tallers reduïts i s’ha tingut en compte la casuística de Mataró on existeixen un quantitat important de tallers de confecció de petites dimensions.
 
3) Al mateix article 6, lletra B) ACTIVITATS NO COMPRESES EN L’APARTAT A), cal modificar
 
-          el text de la tarifa 6. On diu Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia municipal (Inclou certificat de compatibilitat urbanística) ha de dir Activitats incloses en el règim de llicència municipal (Inclou certificat de compatibilitat urbanística). Aquest canvi ve donat per què el Decret de desenvolupament de la Llei de Centres de Culte indica que les activitats dels Centres de Culte s’han de tramitar en règim de llicència i no de comunicació prèvia. Dins la classificació de llicència municipal únicament hi ha els Centres de culte de superfície superior a 100 m2 o aforament superior a 90 persones.  
 
-          el text i import de la tarifa 8. On diu Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia d’establiment públic (Inclou certificat de compatibilitat urbanística), amb un import de 1.713,36 euros, ha de dir Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia innòcua (annex IV.1), amb un import de 632,61 euros. Aquest canvi ve motivat per què aquesta classificació es va assimilar a la comunicació prèvia de l’annex III que regula la Generalitat. En la pràctica s’ha comprovat que les activitats classificades dins l’annex IV.1 són de menor dificultat tècnica i no han canviat respecte la normativa anterior, per la qual cosa, la tarifa existent fins ara suposa un increment injustificat molt elevat de la taxa en relació a l’exercici anterior i per això es proposa modificar-la. 
 
4) Al mateix article 6, lletra G) VIVERS MUNICIPALS, es proposa generalitzar i unificar la bonificació que s’atorga, deixant un únic text que serà el següent: Per les activitats que s’instal·lin en vivers municipals, se’ls aplicarà una bonificació corresponent al 50% de la taxa que li correspongui segons la seva classificació. Aquest canvi es proposa perquè es considera que l’ajut per promoure la creació d’empreses ha de ser independent de la seva classificació.
 
FONAMENTS JURÍDICS
 
Les modificacions proposades a aquesta Ordenança són expressió de la manifestació de la potestat reglamentària de les corporacions locals en matèria d'ordenació dels tributs municipals, de conformitat amb allò previst, entre d'altres, pels articles 15 a 19 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i s’ajusten a la regulació que per aquest tribut determinen els articles de la pròpia norma.
 
Les noves tarifes resulten més beneficioses pels ciutadans i s’ajusten a les previsions dels articles reguladors dels tributs de la Llei reguladora de les d’hisendes locals esmentada, i hi consta el pertinent informe tècnic-econòmic, conforme al que preveuen els articles 24, 25, 26, 44 i 47 de la vigent LHL.
 
L'article 16.1 i 16.2 de la LHL disposa que els acords de modificació de les ordenances fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades.
 
En el cas d'imposició de noves tarifes, l’Ordenança ha d'aprovar simultàniament a la seva determinació, l’acord d’imposar-les. 
 
L'òrgan competent per la modificació de l’ordenança és el ple de la Corporació, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local, l'acord d'aprovació s'haurà d'adoptar per majoria simple.
 
 
Per tot això, s’eleva al ple de l’Ajuntament per a la seva aprovació, els següents ACORDS:
 
Primer.- CORREGIR un error material i APROVAR PROVISIONALMENT la creació d’unes noves tarifes i la modificació del contingut d’unes altres de l’Ordenança 3.8 reguladora de la Taxa per les llicències ambientals, autoritzacions ambientals i comunicacions prèvies, i pels controls posteriors a l’inici d’activitat, que es concreta en el següent:  
 
1) A l’article 6 A) ACTIVITATS ESPECÍFIQUES, on s’assenyala la tarifa de la Llicència provisional ha de dir: 0,25 vegades la taxa d’obertura, rectificant l’error que deia: 1,25 vegades la taxa d’obertura.
 
2) Dins la mateixa lletra A) de l’article 6, crear dues noves tarifes pels Tallers de confecció, amb el següent contingut:
 
-          Fins a 500 m2......................632,61 euros
-          Superiors a 500 m2..........1.640,89 euros                                  .
 
La creació d’aquestes noves tarifes beneficia als petits tallers de superfície inferior a 500 m2.
 
3) A l’article 6, lletra B) ACTIVITATS NO COMPRESES EN L’APARTAT A), modificar
 
-          el text de la tarifa 6. On diu Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia municipal (Inclou certificat de compatibilitat urbanística) ha de dir Activitats incloses en el règim de llicència municipal (Inclou certificat de compatibilitat urbanística).
 
-          el text i import de la tarifa 8. On diu Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia d’establiment públic (Inclou certificat de compatibilitat urbanística), amb un import de 1.713,36 euros, ha de dir Activitats incloses en el règim de comunicació prèvia innòcua (annex IV.1), amb un import de 632,61 euros.
 
4) Al mateix article 6, lletra G) VIVERS MUNICIPALS, generalitzar i unificar la bonificació que s’atorga, deixant un únic text que serà el següent: Per les activitats que s’instal·lin en vivers municipals, se’ls aplicarà una bonificació corresponent al 50% de la taxa que li correspongui segons la seva classificació.
 
Segon.- Al suposar aquestes modificacions de l’Ordenança reguladora de la Taxa per les llicències ambientals, autoritzacions ambientals i comunicacions prèvies, i pels controls posteriors a l’inici de l’activitat, unes condicions més favorables als ciutadans, els seus efectes es començaran a aplicar a partir del dia en què el ple de l’Ajuntament prengui l’acord d’aprovació provisional. 
 
Tercer.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament, aquests acords provisionals de modificació a l’Ordenança reguladora de la Taxa per les llicències ambientals, autoritzacions ambientals i comunicacions prèvies, i pels controls posteriors a l’inici de l’activitat.  
 
Aquesta exposició es farà durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de les publicacions de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província i en un dels diaris de major difusió de la província.
 
Durant aquest període d'exposició pública, els que tinguin un interès directe o en resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense que s’hagin presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.”
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
 
 
15 - APROVACIÓ MODIFICACIÓ PREUS PÚBLICS DEL SERVEI MUNICIPAL D’ESCOLA BRESSOL, ESCOLA D’ADULTS CAN NOÉ, INSTITUT MIQUEL BIADA, ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA, CENTRE DE FORMACIÓ PERMANENT TRES ROQUES I ALTRES ACTIVITATS FORMATIVES DE L’IME, PER AL CURS 2011-2012.
 
La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:
 
“Vistos els estudis de costos elaborats pel director de l’IME, l’informe jurídic, l’informe de la cap del servei de Gestió Econòmica i Administrativa de l’IME i l’informe de la Intervenció de Fons Municipals sobre la determinació dels preus públics pel servei municipal d’escola bressol, escola d’adults Can Noé, Institut Miquel Biada, Escola Municipal de Música, Centre de Formació Permanent Tres Roques i altres activitats formatives de l’IME, per al curs 2011-2012. De conformitat amb el disposa l’art. 47 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refòs de la Llei reguladora de les hisendes locals.
 
Atès que el Consell Plenari de l’IME en sessió extraordinària de 22 de març de 2011 acordà aprovar la proposta de preus públics pel servei municipal d’escola bressol, escola d’adults Can Noé, Institut Miquel Biada, Escola Municipal de Música, Centre de Formació Permanent Tres Roques i altres activitats formatives de l’IME, per al curs 2011-2012.
 
La Presidenta de l’IME sotmet a la consideració del Ple Municipal l’adopció del següent acord:
 
1.                  Aprovar els preus públics que es relacionen pel servei municipal d’escola bressol, escola d’adults Can Noé, Insitut Miquel Biada, Escola Municipal de Música, Centre de Formació Permanent Tres Roques i altres activitats formatives de l’IME, per al curs 2011-2012.
 
 
SERVEI MUNICIPAL D’ESCOLA BRESSOL
 
 
- SERVEI D’ESCOLA BRESSOL:
           
Infants de 0-1 anys ………………………………….                    2.145,00 €/any
            Infants d’1-3 anys   ……………………………….…                    1.360,00 €/any
            Infants de 0-1 anys (mitja jornada)…………………...                    1.205,00 €/any
            Infants d’1-2 anys (mitja jornada)…………………...             755,00 €/any
 
Aquest preu anual es paga en deu quotes, una de les quals s’abona en el moment de formalitzar la matrícula i la resta d’octubre a juny amb periodicitat mensual.
 
L’IME podrà atorgar bonificacions del 10% de la quota escolar, en cas de coincidir dos germans
escolaritzats i, del 15%, en cas de tres germans.
 
 
 
- SERVEI ESPAI INFANTS I FAMÍLIA:
 
            Preu per infant……………………………………....                     19,00 €/mes
 
L’IME podrà atorgar bonificacions del 30% del preu en cas de coincidir dos o més germans.
 
- SERVEI DE PERMANÈNCIES:
           
½     h. permanència fixa ………………..…………      22,00 €/mes
            ½     h. permanència esporàdica …………………..          3,30 €/dia
 
- SERVEI DE MENJADOR:
           
Abonament infants de 0-1 anys (5 dies setmana)….......                 146,00 €
Abonament infants de 1-3 anys (5 dies setmana)….......                 157,50 €
 
Abonament infants de 0-1 anys (4 dies setmana)….......                 124,00 €
Abonament infants de 1-3 anys (4 dies setmana)........…                143,00 €
 
Abonament infants de 0-1 anys (3 dies setmana)…........                 95,00 €
Abonament infants de 1-3 anys (3 dies setmana)…........               119,00 €
 
Abonament infants de 0-1 anys (2 dies setmana)…........                 67,00 €
Abonament infants de 1-3 anys (2 dies setmana)........…                 86,00 €
 
Abonament infants de 0-1 anys (1 dia setmana)….........                 35,00 €
Abonament infants de 1-3 anys (1 dia setmana)….........                 46,00 €
 
Preu esporàdic per menú (0-1 anys)………………...                   9,90 €/menú  
            Preu esporàdic per menú (1-3 anys)………………..           12,60 €/menú
           
            Preu dia servei alternatiu (0-1 anys).............................           8,50 €/menú
            Preu dia servei alternatiu (1-3 anys).............................         10,20 €/menú
 
            Preu menú personal docent………………………            3,90 €/menú
 
Els alumnes que hagin sol.licitat reserva pel servei de menjador, en el cas de no utilitzar-lo, tindran dret a la devolució de 3,5 € per menú no servit, sempre que hagin avisat al centre amb suficient antelació.
- SERVEI ALTERNATIU (ESTIU, NADAL I SETMANA SANTA)
           
Preu dia servei alternatiu nens 0-1 anys…………………..                    10,50 €
Preu dia servei alternatiu nens 1-3 anys…………………..                      9,40 €
 
PREUS PÚBLICS INSTITUT MIQUEL BIADA
 

 
Curs 2011/2012
1r ESO
 
Agenda escolar
   2,91 €
Carpeta escolar
   2,86 €
Activitats escolars fora del centre
120,13 €
Material i manteniment llibres socialitzats
 28,60 €
 
154,50 €
2n ESO
 
Agenda escolar
   2,91 €
Carpeta escolar
   2,86 €
Activitats escolars fora del centre
120,13 €
Material i manteniment llibres socialitzats
 28,60 €
 
154,50 €
3r ESO
 
Agenda escolar
   2,91 €
Carpeta escolar
   2,86 €
Activitats escolars fora del centre
120,13 €
Material i manteniment llibres socialitzats
 28,60 €
 
154,50 €
4t ESO
 
Agenda escolar
   2,91 €
Carpeta escolar
   2,86 €
Activitats escolars fora del centre
120,13 €
Material i manteniment llibres socialitzats
 28,60 €
 
154,50 €
1r BATXILLERAT
 
Agenda escolar
   2,92 €
Carpeta escolar
   2,86 €
Activitats escolars fora del centre
86,57 €
Material de suport als serveis
31,65 €
 
         123,00 €
2n BATXILLERAT
 
Agenda escolar
   2,92 €
Carpeta escolar
   2,86 €
Activitats escolars fora del centre
33,07 €
Material de suport als serveis
30,65 €
 
           69,50 €
CICLES FORMATIUS
 
Agenda escolar
   2,92 €
Carpeta escolar
   2,86 €
Activitats escolars fora del centre
32,67 €
Material pràctiques
74,90 €
Material de suport als cicles
30,65 €
 
         144,00 €
 
 
Curs preparació prova accés cicles formatius
144,00 €

 
 
La liquidació dels preus públics que abonen els alumnes de l’Institut Miquel Biada es realitzen en el moment en què es formalitzi la matrícula, coincidint amb l’any natural. Els preus públics es liquiden per al període de 4 mesos de setembre a desembre de l’any en curs, i a més s’ha de liquidar un dipòsit per la quantitat corresponent als mesos de gener a juny de l’any natural següent.
 
 
CURSOS ESCOLA D’ADULTS CAN NOE
 

CURSOS
PREU CURS
Preparació per a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà
36,00 €
Accés a la Universitat per a majors de 25 anys (ciències)
250,00 €
Accés a la Universitat per a majors de 25 anys (lletres)
227,50 €
Accés a la Universitat per a majors de 45 anys
91,00 €
Accés a la Universitat específiques
114,00 €
Aprendre a llegir i escriure (Etapa instrumental I)
14,50 €
Perfeccionar la lectura i l’escriptura (Etapa instrumental II)
14,50 €
Certificat de formació instrumental (Etapa instrumental III)
14,50 €
Graduat en educació secundària (nivell 1)
22,00 €
Graduat en educació secundària (nivell 2)
22,00 €
Català inicial
6,50 €
Català bàsic
6,50 €
Català per a castellanoparlants
6,50 €
Català per a estrangers (etapa 16-18)
6,50 €
Castellà inicial
6,50 €
Castellà bàsic
6,50 €

 
Altres activitats formatives de l’IME:
 

CURSOS
PREU HORA
Curs d’informàtica
0,71 €

 

 
Número hores sessió
Preu sessió curs 2010/2011
Monogràfics a Can Palauet
1,5
5,00 €

 
 
CENTRE DE FORMACIÓ PERMANENT TRES ROQUES
 

ACTIVITATS
PREU CURS 2011/2012
Cursos
2,15 €/hora
Tallers
3,20 €/hora
Xerrades i conferències
 3,00 €/hora

 
 
 
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA
 

PROGRAMES
 CURS 2011/2012
 
 
Iniciació
170,00 €/any
Formació bàsica 1
310,00 €/any
Formació bàsica 2
365,00 €/any
Formació avançada 1
600,00 €/any
Formació avançada 2
810,00 €/any
Preparació accés grau superior
930,00 €/any
Música a mida:
 
Conjunt instrumental sense fer instrument (per activitat)
170,00 €/any
Formació complementària sense fer instrument (per activitat)
170,00 €/any

 
Aquest preu anual es paga en deu quotes, una de les quals s’abona en el moment de formalitzar la matrícula i la resta d’octubre a juny amb periodicitat mensual.
 
Si es realitza una segona activitat de tipus col·lectiu s’haurà de pagar una quota addicional de 72,00€/any, que s’afegirà a la quota mensual de l’activitat principal segons el quadre anterior.
 
L’IME podrà atorgar bonificacions del 10% de la quota escolar, en cas de coincidir dos germans
escolaritzats i, un 5% addicional per a cada germà de més.
 

ACTIVITATS EXTRACURRICULARS
 CURS 2011/2012
 
 
Cursos i tallers
5,00 €/hora
Classes magistrals
9,00 €/hora

 
L’IME podrà atorgar bonificacions del 15% dels preus de cursos, tallers i classes magistrals per als membres de la comunitat educativa de l’Escola Municipal de Música de Mataró i per al professorat d’escoles de música associades a l’Associació Catalana d’Escoles de Música.
 
A la gent que faci programes i activitats extracurriculars de l’Escola Municipal de Música i no estigui empadronada a la ciutat de Mataró se li aplicarà un increment del 20% en els preus anteriorment citats.”
 
 
 
La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, comenta que portem avui l’aprovació de la modificació dels preus públics, entre ells els de l’escola bressol, però resulta que molta gent, entre elles jo mateixa, ja hem rebut les tarifes vigents. No entenc com poden informar la gent d’unes tarifes que encara no han passat per aquest ple municipal.
 
 
 
 
La senyora Conxita Calvo respon que segurament és una pràctica que s’ha fet durant anys: informar les famílies que possiblement no poden comptar amb el preu del moment perquè al setembre hi haurà uns altres preus. Segurament caldria afegir un asterisc que digui "pendents d'aprovació en el ple municipal". A partir d'ara, ho farem així. La Sra. Soler té raó.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
 
 
-Servei de Compres i contractacions-
 
16 - APROVACIÓ DEL PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES, ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ, MITJANÇANT PROCEDIMENT OBERT, DE LA CONCESSIÓ DE DOMINI PÚBLIC PER A LA CONSTRUCCIÓ, EXPLOTACIÓ I MANTENIMENT D’INSTAL•LACIONS SOLARS FOTOVOLTAIQUES CONNECTADES A LA XARXA ELÈCTRICA EN EQUIPAMENTS MUNICIPALS.
 
La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent:
 “Relació de fets
 
1. Mitjançant informe de data 25/03/2011, el cap del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat sol·licita l’inici de l’expedient per a l’atorgament d’una concessió demanial sobre diversos equipaments municipals per a la construcció, explotació i manteniment d’instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica.
 
2. Consta a l’expedient informe favorable de l’assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions amb el vistiplau del secretari general i de l’interventor de Fons, respecte del contingut del plec de clàusules administratives i tècniques particulars que regirà el contracte tal i com al respecte preveu l’art. 66 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, aprovat per decret núm. 336/1988, de 17 d’octubre.
 
Fonaments de dret
 
1. D’acord amb el que disposa l’article 218.4 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local a Catalunya, la figura jurídica adient per instrumentar aquesta cessió d’ús privatiu és la concessió demanial, ja que el projecte inclou la realització d’obres que comporten la transformació del domini públic.
 
2. Les concessions venen regulades en la Secció quarta del Títol IV de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de patrimoni de les administracions públiques -en els articles que són bàsics-, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003 i al Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals.
 
3. Atès el que disposa l’art. 60. 2 del Reglament del patrimoni dels ens locals, resulta aplicable a la contractació la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.
 
4. És òrgan competent per l’aprovació del projecte i el plec de clàusules el Ple municipal d’acord amb el que disposen els art. 221.2 del Decret legislatiu 2/2003, i 66 del Decret 336/1988.
 
5. Correspon a la consellera delegada de Serveis Centrals, per delegació de l’alcalde, aprovar l’adjudicació de la concessió, segons la Disposició Addicional Segona de la Llei 30/2007, de contractes del sector públic.
 
En virtut de les competències delegades per resolució de l’Alcaldia de data 16 de juny de 2007 qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA AL PLE MUNICIPAL, l’adopció dels següents acords:
 
Primer.- Iniciar l’expedient administratiu per a l’atorgament de la concessió de domini públic per a la construcció, explotació i manteniment d’instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica en equipaments municipals.
 
Segon.- Aprovar el plec de clàusules administratives i tècniques particulars amb els estudis de viabilitat tècnica i econòmica que el complementen, i que regiran la concessió.
 
Tercer.- Acordar l’exposició pública pel termini de 30 dies del plec de clàusules administratives i tècniques particulars amb els estudis de viabilitat tècnica i econòmica que el complementen, mitjançant la seva publicació al BOP de Barcelona i exposició al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació per un termini de 30 dies, essent que en cas de que no es formulin al·legacions o impugnacions els esmentats documents quedaran aprovats de forma definitiva.
 
Quart.- Aprovar la convocatòria del procediment de concessió, per la qual cosa, una vegada aprovats definitivament el plec i documentació complementària de la concessió, es convocarà licitació pública per a l’adjudicació obrint a l’efecte un termini fins el 4 de juliol de 2011, a fi de que els interessats presentin les seves propostes.”
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, lamenta no poder votar-hi a favor.
Des de la CUP sempre hem estat impulsors d’energies renovables, la defensa d’energies netes; especialment hem parlat sovint de les cobertes solars com una font energètica important, que la ciutat de Mataró hauria d’impulsar de manera molt més clara. Hem parlat sempre de sobirania energètica, però quan parlem de sobirania energètica, de què parlem? Nosaltres parlem d'utilitzar i aprofitar aquells recursos no finits que tenim a l’abast i d’utilitzar aquests recursos de forma neta, no contaminant, però també de centralitzar aquest poder que, de manera general, controla el lobby energètic. Estem parlant de centralitzar i tenir un poder des de l’Administració local i els àmbits més propers de les energies que produïm i com la consumim. I entenem que amb aquesta proposta estem perdent una oportunitat.
La Sra. Guirao parlava de dos objectius: un d’ambiental i un de social. Jo crec que l’ambiental està clar, tots hi estem d’acord, però l’objectiu social queda coix. Per què? Perquè pensem que hagués estat més interessant aprofitar aquesta iniciativa per a establir un pont i uns acords, per exemple, amb el Tecnocampus, perquè fos el TCM qui impulsés una recerca i un desenvolupament de la generació de l’energia solar, perquè en un futur no molt llunyà, des de l’àmbit local, puguem gestionar i desenvolupar aquesta energia. Quin és el risc que tenim? Que acabin sent les mateixes empreses del lobby nuclear les que també acabin copant les restes d’energies netes com una manera de dir que s’estan fent coses, però per mantenir el seu poder centralitzador.
Per tant, sabem que el nostre vot no serà decisiu, però el que sí que podem aportar la idea que en aquest plec de clàusules, si més no, quan es faci el concurs, es pugui vetar aquelles empreses que utilitzin o treballin amb l'energia nuclear i es prioritzi, de manera clara, aquelles empreses que només treballen amb energies verdes o netes. En aquest punt nosaltres ens hi abstindrem.
 
 
 
La senyora Quiteria Guirao diu que ha dedicat unes dècimes de segon a pensar si responia o no al Sr. Safont-Tria.
Posem a aprovació i, per tant, estarà durant un mes en exposició pública, aquest plec. No només li demano sinó que li suggereixo que s'ho miri i que ens faci les seves al·legacions i mirarem quines possibilitats hi ha per vetar aquestes empreses amb la Llei de contractes de l’Estat que tenim. Faci l’al·legació.
En segon lloc, m'esperava que vostè parlés de la participació dels ciutadans i ciutadanes, perquè nosaltres mateixos puguem generar aquesta energia mitjançant la placa solar. No ho ha fet, quina llàstima. Sàpiga que aquesta és una primera fase i esperem que el proper govern segueixi amb les fases successives. Una de les idees que tenim és la participació en el finançament d'alguna d'aquestes instal·lacions fotovoltaiques. No hi voti en contra, li ho demano, perquè el seu discurs és bastant difícil d'entendre. Com a mínim, s'hi absté.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria recorda que ha anunciat que s’hi abstindria. Nosaltres vèiem amb bons ulls la iniciativa, però veiem amb mals ulls el fet que se’n privatitzi la gestió. En definitiva, qui acaba treballant és qui acaba tenint els coneixements i, a la llarga, tot queda en mans dels mateixos.
 
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa que també cal tenir en compte un altre factor: són 600.000 euros que no computarien com a endeutament, això que vostè fa un moment ens ha criticat. Aquí s'endeutarà l'empresa i ho pagarem, mitjançant el cànon d'explotació, al llarg dels 25 anys, però no ens endeutarem més.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        25, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
 
 
-Direcció de Recursos Humans-
 
17 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITATS DE SEGONA ACTIVITAT AMB L’ACTIVITAT PRINCIPAL.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
“Vist que el senyor Joaquim Sendra Vicens, funcionari de carrera de l’Ajuntament de Mataró, amb la categoria d’arquitecte tècnic, ha presentat escrit de sol·licitud de compatibilitat de segona activitat en data 11 de gener de 2011 en el què demana compatibilitzar les funcions que exerceix en aquesta corporació amb una activitat privada secundària de caràcter professional, com a arquitecte tècnic i enginyer en organització industrial a compte propi, amb una remuneració i una jornada de treball anual variable.
 
Vist que la senyora Maria Àngels Gallardo Ballesteros, funcionària de carrera de l’Ajuntament de Mataró, amb la categoria d’administrativa, ha presentat escrit de sol·licitud de compatibilitat de segona activitat en data 2 de febrer de 2011 en el què demana compatibilitzar les funcions que exerceix en aquesta corporació amb una activitat privada secundària de caràcter professional d’assessorament jurídic amb una remuneració anual de 4.000 euros i una jornada de treball setmanal de 6 hores.
 
Atès que aquestes segones activitats que es sol·liciten es duran a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa a l'Ajuntament de Mataró.
 
D’acord amb el marc jurídic establert a la Ley 53/1984, de 26 de desembre, de Incompatibilidades al Personal al servicio de las Administracions Públicas; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.
Considerant el previst a l'art. 1.3 de la Ley 53/1984, de 26 de desembre, de incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas, disposa que “En cualquier caso, el desempeño de un puesto de trabajo por el personal incluido en el ámbito de aplicación de esta ley serà incompatible con el ejercicio de cualquier cargo, profesión o actividad, público o privado, que pueda impedir o menoscabar el estricto cumplimiento de sus deberes o comprometer su imparcialidad o independencia.”. Així com també el redactat de l’article 2 de la mateixa norma, en el qual es recull que el personal comprès en l’àmbit d’aplicació de la llei, entre el qual es troba el personal al servei de les corporacions locals, abasta tot el personal, qualsevulla que sigui la naturalesa jurídica de la relació de treball.
Considerant que l'article 14 de la Ley 53/1984, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats. I en anàleg sentit l’art. 339 del Decret 214/1990, 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, disposa que l’exercici d’un segon lloc de treball o activitat pública o privada requereix, en tots els casos, autorització expressa prèvia.
Considerant que les dues normes abans referides disposen que el reconeixement de compatibilitat quedarà automàticament sense efecte en cas de canvi de lloc en el sector públic, o, com especifica l’art. 343, del Decret 214/1990, de modificació de les condicions del lloc de treball.
D’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei 53/1984 respecte a que el personal a que es refereix la norma no podrà invocar o fer ús de la seva condició pública per a l’exercici de la seva activitat mercantil, industrial o professional. Contingut igualment recollit a l’art. 335 del Decret 214/1990 de la Generalitat de Catalunya.
Considerant que pel que fa referència a l’exercici de la segona activitat en el sector privat, l’article 11 de la norma estatal determina que no es podrà exercir, per sí o mitjançant substitució, activitats privades, incloses les de caràcter professional, siguin per compte propi o sota la dependència o al servei d’entitats o particulars que es relacionin directament amb les que desenvolupi el departament, organisme o entitat on estigués destinat. Exceptuant-se d’aquesta prohibició les activitats particulars que, en exercici d’un dret legalment reconegut, realitzin per a sí els directament interessats.
D’acord amb el contingut de l’article 12 de la Ley 53/1984, es prohibeix al personal comprès en l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma l’exercici d’activitats privades, incloses les de caràcter professional, sigui per compte propi o sota la dependència o al servei d’entitats o particulars, en els assumptes en què estigui intervenint, hagi intervingut en els últims anys o hagi d’intervenir per raó del lloc públic.
D’acord amb el previst a l'article 329 del Decret 214/1990, que declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.
D’acord amb el previst a l'article 330 del Decret 214/1990, que impossibilitat el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada   amb   la   què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la   què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.
D’acord amb el disposat a l'article 343 del Decret abans referit manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.
Considerant que l’incompliment del disposat en la normativa esmentada serà sancionat conforme al règim disciplinari d’aplicació, sense perjudici de l’executivitat de la incompatibilitat en que s’hagi incorregut. Sent en aquest sentit l’article 240. o) del Decret 214/1990, el que tipifica com a falta disciplinària de caràcter molt greu l’incompliment de les normes sobre incompatibilitats.
D’acord amb l’establert a l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, que determinen la competència del Ple de la Corporació per a resoldre les declaracions de compatibilitat.
 
Vistos els informes jurídics corresponents.
 
Per aquestes raons, la Consellera de Serveis Centrals, en exercici de les funcions delegades per Decrets d’Alcaldia de data 16 de juny de 2007, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:
 
PRIMER.-       Autoritzar les compatibilitats entre l’activitat principal que realitzen en aquest Ajuntament el senyor Joaquim Sendra Vicens i la senyora Maria Angels Gallardo Ballesteros, amb una activitat privada secundària de caràcter professional, com a arquitecte tècnic i enginyer en organització industrial, en el primer cas i d’assessorament jurídic, en el segon cas; ambdós a compte propi, en els termes i paràmetres referits en la part expositiva del present acord.
 
SEGON.-        Informar a la persona interessada que:
-          La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que la interessada haurà de comunicar a l’Ajuntament de Mataró.
-          L’incompliment del disposat en la normativa anteriorment esmentada del règim d’incompatibilitats es constitutiu d’una falta disciplinària de caràcter molt greu.
 
TERCER.-     Notificar el present acord a la persona interessada.”
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (26).
 
 
 
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-
 
18 - DEIXAR SENSE EFECTES EL CONVENI DE COL•LABORACIÓ URBANÍSTICA DE 23/2/2006 (TRAMITAT CONJUNTAMENT AMB L’ANTERIOR PLANEJAMENT DE L’ÀMBIT D’ORDENACIÓ “EIX HERRERA”) I APROVAR ELS PACTES SIGNATS PER L’ADMINISTRACIÓ ACTUANT PUMSA I L’ACTUAL PROPIETARI CUBICAN CIPSA SL.
 
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
 
”En data 23 de febrer de 2006, el Conseller-Delegat d’Urbanisme de l’Ajuntament i President de PUMSA, la propietària dels terrenys situats a la Illa formada pels carrers Prat de la Riba / Floridablanca / Herrera de Mataró i l’administrador de la societat arrendatària de les edificacions situades al solar indicat, varen signar un conveni de col·laboració urbanística del Sector Clement Marot, regulant el desenvolupament de l’àmbit anomenat “Eix Herrera” on s’inclouria la finca objecte del conveni així com els paràmetres i les cessions.
 
En data 20 de desembre de 2007, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va aprovar definitivament la Modificació Puntual del Pla General de l’àmbit “Eix Herrera”.
 
En execució d’aquest planejament, es va qüestionar la viabilitat econòmica del Sector, en veure’s fortament desfavorida per la disminució dels valors produïda durant l’any 2009, les dificultats econòmiques per iniciar noves inversions, i per la reivindicació dels titulars de les finques i de les activitats existents i consolidades ubicades a l’illa Pacheco. Tot això, va fer buscar una proposta de nova ordenació que possibilités el desenvolupament d’una part de l’àmbit per aconseguir els objectius públics, i deixar per un segon polígon a desenvolupar quan la iniciativa privada ho considerés convenient.
 
El 22 de març de 2011, el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha aprovat definitivament la segona MPPG Eix Herrera/ Escorxador promoguda per l’Ajuntament, en la qual es desenvolupa el sector en dos polígons d’actuació, qualificant el sòl d’equipament per obtenir el sòl per a la construcció de la nova escola de primària, tant necessària per al municipi, íntegrament en el primer polígon a desenvolupar, permetent així, dues velocitats ajustades a les necessitats de cadascun dels polígons.
 
El planejament que va propiciar el conveni de 2006 s’ha modificat substancialment, tant pel que fa a delimitació i execució de l’àmbit, com pel que fa a la ubicació de les edificacions i de les cessions. Aquest fet juntament amb els canvis introduïts per la nova legislació i els profunds canvis que s’han produït en el mercat immobiliari fan que, a data d’avui, no puguin ser d’aplicació els pactes del citat conveni de l’any 2006. 
 
Per tots aquests motius, la societat municipal Pumsa, ha presentat a l’Ajuntament un document en virtut del qual l’actual propietària del terreny objecte del conveni, CUBICAN CIPSA, SL i PUMSA pacten deixar sense efectes l’antic Conveni, de 23 de febrer de 2006, tramitat amb l’anterior Planejament i en el seu lloc, a la vista de les circumstancies expressades, pacten el següent:
 
“Primer:
CUBICAN CIPSA, SL, accepta els determinacions de la MMPG “Eix Herrera / Escorxador”, aprovat provisionalment i pendent d’aprovació definitiva, en concret la localització de les cessions obligatòries i gratuïtes, i el sistema d’actuació i renuncia a interposar recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació definitiva de l’esmentat planejament.
 
 
Segon:
Les parts renuncien a la proposta de permuta que el conveni de l’any 2006 disposava, pel que fa al 60% del sostre d’us terciari. Les cessions a efectuar són les que es preveuen legalment, considerant que les mateixes són les adequades per garantir la viabilitat en el moment actual. CUBICAN renuncia a rebre la part proporcional del seu dret en adjudicació d’habitatge de protecció pública i s’adjudica el seu dret íntegrament en habitatge lliure i terciari en planta baixa, tal com figurava al conveni inicial.
 
Tercer:
Totes les cessions d’aprofitament mig a favor de PUMSA seran urbanitzades, és a dir, costejant la cedent les despeses d’urbanització, tal com es preveia en l’anterior conveni.
 
Quart:
Les parts convenen deixar sense efecte el conveni de 23 de febrer de 2006, que queda substituït per les determinacions del present acord, sense perjudici de la seva ratificació per el Ple o altre òrgan competent de l’Ajuntament de Mataró.”
 
Per tot el que s’acaba d’exposar, PROPOSO al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
 
Primer.-
Deixar sense efecte el conveni de col·laboració urbanística de 23 de febrer de 2006, tramitat conjuntament amb l’anterior planejament a l’àmbit d’ordenació “Eix Herrera” (actualment modificat per Resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat de 22 de març de 2011), de mutu acord amb l’actual propietària del sòl objecte del Conveni, CUBICAN CIPSA, SL, segons els pactes subscrits amb l’administració actuant el 25 de març de 2011, que també s’aproven íntegrament.
 
Segon.-
Publicar el precedent acord en el BOP, així com en els taulers d’edictes municipals inclòs en l’espai web municipal.
 
Tercer.-
Notificar el precedent acord a CUBICAN CIPSA, SL, i a la societat municipal PUMSA. “
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             4, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
 
 
 
 
 
CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut d’Esports-
 
19 - CESSAMENT DEL REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR AL CONSELL RECTOR DE L’INSTITUT D’ESPORTS
 
El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, presenta la proposta següent:
 
“Vista la comunicació del grup municipal del Partit Popular de Catalunya notificant el cessament del seu representant al Consell Rector de l’Institut d’Esports. Vist l’informe del Director del Patronat sobre el procés que es va seguir per nomenar els membres del Consell Rector i tenint en compte el que disposa l’article 10è dels Estatuts de l’esmentat organisme, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:
 
1.      Acceptar el cessament del representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, Sr. Andreu Buxeda i Ortí, al Consell Rector de l’Institut d’Esports.”
 
 
El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, expressa el seu agraïment al Sr. Buxeda per la feina feta.
 
La senyora Anna Martínez, regidora no adscrita, agraeix l’honestedat demostrada en la tasca desenvolupada pel Sr. Buxeda i li desitja bona ruta en la seva vida futura, tant política com personal.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (26).
 
 
CMI DE VIA PÚBLICA
-Servei de Protecció Civil-
 
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 20, 21 i 22 per venir referits a temàtiques coincidents.
 
20 - APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DEL PLA BÀSIC D’EMERGÈNCIES MUNICIPALS I ANNEXOS DE PANDÈMIES I ACCIDENTS DE MÚLTIPLES VÍCTIMES.
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:
“El Pla Bàsic d’Emergències Municipals de Mataró, va ser aprovat el dia 18/07/1996 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 03/10/1996. El Ple de l’Ajuntament del dia 10 de maig de 2001 aprovà la revisió del Pla, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 12/07/2001. Posteriorment l’any 2007 va ser aprovada i homologada novament la revisió d’aquest Pla Bàsic d’Emergències Municipals de Mataró.
 
D’acord amb la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, aquest Pla Bàsic d’Emergències Municipal, s’articula com a peça clau en l'estructuració de tot el sistema de planificació en matèria de protecció civil. En concret l’art. 16 de la Llei 4/1997 estableix que el Pla de protecció civil de Catalunya ha d’integrar el diversos plans territorials i especials, i ha de contenir la previsió d'emergències a què es pot veure sotmès el país a causa de situacions de catàstrofe o calamitats públiques, el catàleg de recursos humans i materials disponibles i els protocols d'actuació per a afrontar-les, a més de les directrius bàsiques per a restablir els serveis i recuperar la normalitat.
 
D’acord amb les disposicions recollides a l’esmentada Llei 4/1997, de Protecció civil de Catalunya i amb el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació del plans de protecció civil de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró anirà disposant, actualitzant i revisant tots els Plans d’Actuació obligatoris.
 
D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de Protecció Civil de Catalunya, el Decret 210/1999, de 27 de juliol, es necessari revisar-lo cada 4 anys a fi d’adaptar-lo als canvis de circumstàncies i mantenir-ne, així, la seva capacitat operativa, segons el Decret 161/1995, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), i el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya.
 
Vist l’informe favorable emès pel servei de Protecció Civil, de data 21 de febrer de 2011.
D’acord amb el que disposa l’art. 3 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya, en quant les actualitzacions i adaptacions d’aquests plans s’han d’aprovar per les corporacions municipals amb el mateix procediment de l’aprovació inicial.
D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997 i DOGC 2401 de 29.05.1997) en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d’exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques
D’acord amb el que estableix l’art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l’aprovació dels plans d’actuació municipal en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l’homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
 
Per aquestes raons,
 
El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:
 
PRIMER.-       Aprovar la revisió del Pla Bàsic d’Emergències Municipals de l’Ajuntament de Mataró.
 
SEGON.-        Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació de la revisió del Pla Bàsic d’Emergències Municipals de l’Ajuntament de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.”
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        25, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
 
21 - APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DEL PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL DE CARNESTOLTES.
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:
“D’acord amb les disposicions recollides a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció civil de Catalunya i amb el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació del plans de protecció civil de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró anirà disposant, actualitzant i revisant tots els Plans d’Actuació obligatoris i recomanats, així com procedirà a l’elaboració dels plans específics necessaris en funció dels riscos que existeixin al municipi.
D’acord amb el que preveu l’article 18.5 de l’esmentada llei 4/1997, els plans específics municipals s’han d’aprovar i homologar pel mateix procediment que els plans bàsics d'emergència municipal. Cal revisar-lo cada 4 anys a fi d’adaptar-lo als canvis de circumstàncies i mantenir-ne, així, la seva capacitat operativa, segons el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya. El Pla Específic Municipal pel Carnestoltes va ser aprovat i homologat l’any 2007 i per tant ara correspon fer-ne la revisió.
Vist l’informe favorable emès pel servei de Protecció Civil, de data 21 de febrer de 2011.
D’acord amb el que disposa l’art. 3 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya, en quant les actualitzacions i adaptacions d’aquests plans s’han d’aprovar per les corporacions municipals amb el mateix procediment seguit per l’aprovació i homologació inicial.
 D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d’exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques.
 
D’acord amb el que estableix l’art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l’aprovació dels plans específics municipals en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l’homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
 
Per aquestes raons,
 
El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:
 
PRIMER.-       Aprovar la revisió del Pla Específic Municipal per Carnestoltes.
 
SEGON.-        Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació de la revisió del Pla Específic Municipal per Carnestoltes per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.”
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        25, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
 
22 - APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DEL PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL DE CAVALCADA DE REIS.
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:
 
“D’acord amb les disposicions recollides a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció civil de Catalunya i amb el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació del plans de protecció civil de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró anirà disposant, actualitzant i revisant tots els Plans d’Actuació obligatoris i recomanats, així com procedirà a l’elaboració dels plans específics necessaris en funció dels riscos que existeixin al municipi.
D’acord amb el que preveu l’article 18.5 de l’esmentada llei 4/1997, els plans específics municipals s’han d’aprovar i homologar pel mateix procediment que els plans bàsics d'emergència municipal. Cal revisar-lo cada 4 anys a fi d’adaptar-lo als canvis de circumstàncies i mantenir-ne, així, la seva capacitat operativa, segons el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya. El Pla Específic Municipal de Cavalcada de Reis va ser aprovat i homologat l’any 2005 i per tant ara correspon fer-ne la revisió.
Vist l’informe favorable emès pel servei de Protecció Civil, de data 21 de febrer de 2011.
D’acord amb el que disposa l’art. 3 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya, en quant les actualitzacions i adaptacions d’aquests plans s’han d’aprovar per les corporacions municipals amb el mateix procediment seguit per l’aprovació i homologació inicial.
D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d’exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques.
D’acord amb el que estableix l’art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l’aprovació dels plans específics municipals en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l’homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
 
Per aquestes raons,
 
El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:
 
PRIMER.-       Aprovar la revisió del Pla Específic Municipal de Cavalcada de Reis.
 
SEGON.-        Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació de la revisió del Pla Específic Municipal de Cavalcada de Reis per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.”
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        25, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
 
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
 
23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR CONTRA LA LIBERALITZACIÓ DELS HORARIS COMERCIALS I A FAVOR DEL PETIT I MITJÀ COMERÇ.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :
 
“El govern espanyol ha proposat emprendre mesures per avançar cap a la liberalització dels horaris comercials. Si bé aquesta és una competència de les comunitats autònomes, el govern de CiU, a través del conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, s’ha posicionat a favor de la mesura. El nou govern de la Generalitat ja ha anunciat la propera tramitació parlamentària d’una nova llei de comerç, quan fa poc més d’un any que entrava en vigor l’actual decret llei que regula aquest sector i que forçarà a reconsiderar el tema dels horaris.
 
Tot i l’increment del consum, el sector del comerç ha vist com entre 2008 i 2010 s’han perdut 130.000 llocs de treball. Tal com adverteixen diverses fonts sindicals, la liberalització dels horaris comercials significaria agreujar l’actual situació de precarietat laboral dels treballadors del sector, amb salaris baixos i llargues jornades laborals que es fan més visibles en les campanyes de Nadal i de rebaixes.
 
Des de les associacions del petit comerç es qüestiona la mesura, ja que "obrir més dies no millorarà ni el consum ni l'ocupació en el sector". En canvi, les grans superfícies i centres comercials, pressionen perquè s’aprovi la llibertat d’horaris.
 
Cal també afegir que el passat mes de desembre, l’ajuntament de La Roca del Vallès demanava a la Generalitat que el declari com a municipi d’excepcionalitat turística. Cas d’ésser-l’hi atorgada aquesta condició, això suposaria que, el centre comercial –La Roca Village-, podria competir (legalment) amb un clar avantatge sobre el comerç de Mataró, obrint gairebé tots els festius de l’any.
 
La CUP de Mataró s’oposa a la liberalització dels horaris comercials i defensa un model de petit i mitjà comerç arrelat a la ciutat. Pensem que a Mataró cal reforçar una economia local i de proximitat i això implica protegir el petit i mitjà comerç, per evitar l'impacte negatiu que representen les grans superfícies. El detonant entre els dos models comercials esclata mercès a una premeditada acció que, de nou i amb gran poder de persuasió està exercint el “lobby” de la “gran distribució comercial”, o sigui l’associació que agrupa les multinacionals del comerç (grans magatzems, hipermercats, centres comercials, etc.).
 
El petit i mitjà comerç local dóna vida a la ciutat i, en bona mesura, els beneficis que generen aquests establiments retornen a la mateixa ciutat; aquesta situació no es produeix amb el model de grans superfícies comercials, un model que els governs espanyol del PSOE i autonòmic de CiU volen afavorir amb la liberalització d’horaris.
 
Darrera les prèdiques i missatges de l’interès dels consumidors, de la creació de llocs de treball, de l’activació de l’economia, etc., etc., desplegades amb grans recursos de persuasiu màrqueting, s’hi amaga un únic interès: afeblir i acabar amb un model comercial que de forma paradigmàtica ens caracteritza com a país, que aporta una inestimable font de riquesa al territori i que suposa un valuosíssim factor de cohesió social.
 
Els darrers anys molts establiments comercials de la ciutat han tancat i són una preocupant mostra de la inusitada fragilitat d’un sector econòmic que durant molt de temps havia mostrat la seva fortalesa a l’hora de sobreviure de forma prou airosa als embats d’anteriors situacions de crisi econòmica.
 
Cal un compromís de ciutat per potenciar el petit comerç, les condicions laborals dels treballadors i per rebutjar la imposició d’uns horaris que suposen una competència deslleial i una amenaça per a la supervivència dels comerços que donen vida als nostres carrers.
 
Per tot plegat, la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple de l’Ajuntament els acords següents:
 
  1. L’ajuntament de Mataró farà arribar al conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, la preocupació per la possible liberalització dels horaris comercials que perjudicarien el petit i mitjà comerç i beneficiarien el lobby de les grans distribucions comercials.
 
  1. L’ajuntament de Mataró es reunirà amb els representants del sector comercial de la ciutat per consensuar una posició respecte els horaris comercials, així com altres peticions del petit comerç: l’assoliment d’uns eixos comercials urbans més acollidors, nets, segurs i atractius, estructurar un transport públic més harmònic amb els requeriments de la mobilitat general en els eixos comercials, o dotar a la ciutat d’un pavelló polivalent per a l’ús firal entre d’altres.”
 
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, explica que ha demanat al Sr. Safont-Tria que passi aquesta proposta de resolució a prec, perquè és veritat que va haver-hi unes declaracions del Sr. Mena, però ara mateix no hi ha ni tan sols treballs previs per fer una llei sobre nous horaris comercials. Es pot passar a prec i ho podem transmetre a la Generalitat.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria accepta passar-ho a prec. Ens agradaria que aquest discurs i aquests plantejaments fossin majoritaris i consensuats també per tot el consistori, però també veiem que és positiu que s'aprovi com a prec i que, en tot cas, en una situació en què aquesta reforma de la llei estigui més clara, aleshores posicionar-nos-hi a nivell municipal.
 
 
passa a PREC
 
 
 
24 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER ATENDRE LES DEMANDES DEL CENTRE DE PERSONES SORDES DEL MARESME A MATARÓ.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la moció següent :
 
“La comunitat sorda, per les seves característiques especials i pel diferent sistema de comunicació, sovint presenta unes necessitats concretes.
 
La majoria de persones sordes s’agrupen en associacions i entitats, de forma que s’identifiquen com a col·lectiu i com a comunitat. Tanmateix aquestes associacions, per una banda, tenen l’objectiu de generar moviment cultural i oci per les persones sordes, i per altra banda, intenten fer de pont amb la societat en general, ja que la majoria de persones amb discapacitat auditiva desconeixen els recursos existents i les possibilitats de gestió i actuació que tenen. Aquest desconeixement dels recursos es dona degut a una manca d’accés i recepció de la informació provocada per un nivell alt d’analfabetisme funcional (90%) en el col·lectiu de persones sordes adultes donat que a la seva infància no han rebut una educació bàsica adequada a les seves necessitats.
 
El Centre de Persones Sordes del Maresme a Mataró (CSMM) promou activitats de lleure de caire participatiu i exerceix de punt de trobada per les persones sordes de la comarca. Tenen, doncs, les mateixes necessitats d'espai que una comunitat de veïns, un casal de gent gran o una associació cultural, és a dir, un espai de trobada on conversar, tractar sobre temes d'actualitat, fer conferències, realitzar formació, rebre assessorament, etc.
 
L'any 1999 l'ajuntament els va cedir un espai situat al barri de la Llàntia, al carrer Nou de la Mercè, 64. Es tractava d'un espai ampli i adaptat a les necessitats del col·lectiu, en el qual podien dur a terme moltes de les seves activitats. Però l'any 2005 l'ajuntament va decidir enderrocar l'edifici per construir un CAP per al barri i a partir de llavors el Centre de Persones Sordes del Maresme a Mataró ha canviat successivament de seu.
 
Actualment l'espai que tenen és molt reduït i no permet dur-hi a terme les activitats que el col·lectiu necessita. Tampoc està adaptat: no hi ha avisadors lluminosos connectats al timbre, no hi ha cartell a l'exterior amb el nom de l’entitat i el seu logo i no poden tenir-hi un bar ni un televisor prou gran per poder llegir còmodament els subtítols, imprescindibles per les persones sordes.
 
El Centre de Persones Sordes del Maresme a Mataró es troba en una situació de desigualtat envers altres associacions, ja que no té ni la força ni els recursos per créixer, desenvolupar-se i cobrir les necessitats de les persones sordes afiliades. Per tant, les necessitats i demandes del col·lectiu sovint queden desateses degut a la manca de recursos de l’entitat.
 
Aquestes necessitats van més enllà de la mera cobertura d’activitats d’oci. Necessiten d’un foment de la cultura a tots els nivells, els cal un programa d’orientació, atenció i desenvolupament social i necessiten entrar en contacte i en col·laboració amb altres entitats públiques i privades per tal de integrar-se a la societat. Els manca, doncs, un servei informatiu i orientador que assessori i dirigeixi les persones sordes cap als recursos i serveis genèrics de la societat catalana; és a dir, un servei específic per a la comunitat sorda que faci de pont per possibilitar la inclusió d’aquest col·lectiu en els recursos normalitzats.
 
Necessiten també establir un protocol d'actuació a l'Hospital de Mataró per a l'acolliment de les persones sordes, amb la possibilitat d'establir una via directa de contacte amb un servei d'intèrprets per a casos d'emergències i accidents.
 
Actualment, en l’àmbit de l’administració i la sanitat, existeixen mediadors per resoldre els problemes de cultura i idioma que sorgeixen amb les persones nouvingudes però no existeixen aquests serveis per a les persones sordes.
 
Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Mataró acorda:
  1. Incorporar a l’administració municipal la figura d’un mediador social especialitzat en la comunitat sorda i amb coneixement suficient de la Llengua de Signes Catalana (LSC)
  2. Instar el Consorci Sanitari a establir un protocol d'actuació a l'Hospital de Mataró per a l'acolliment de les persones sordes.
  3. La cessió d’un local social definitiu i convenientment adaptat a les necessitats del col·lectiu sord.
  4. Treballar pel desenvolupament d’una política que permeti la inserció laboral i la inclusió social de les persones sordes “
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Manuel Sanchez Barrera, President del Centre de Persones Sordes del Maresme a Mataró, qui al seu torn cedeix la paraula a la Sra. Hermelinda Ibargüen, que expressa la importància que els polítics recolzin la Llengua de Signes Catalana, per aprendre a estimar-la i ajudar el col·lectiu de persones sordes. Demana que s’estudiï novament la viabilitat de les demandes que té aquest col·lectiu a la ciutat.  
 
 
La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, confirma que avui mateix ha proposat al Sr. Safont-Tria de passar la proposta a prec per poder treballar les aportacions, perquè consideren que la millor manera de treballar-ho és fer-ho amb l’entitat. Reitera al Sr. Safont-Tria que ho passi a prec.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria no accepta passar-ho a prec, perquè són propostes molt concretes, reclamacions que fa molts anys que s’estan fent des d’aquest col·lectiu a l’Administració pública. Per tant, el que aquest col·lectiu de persones sordes està reclamant són compromisos ferms, concrets, perquè vostès es mullin, i tenen l’esperança que aquests drets que estan reclamant es puguin posar en pràctica.
 
 
 
La senyora Montserrat Quijo, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup també dóna suport a la moció. La LSC ja és oficial, i encara que sigui una població minoritària tenen dret a reivindicar aquests serveis que els pertoquen per llei. Pensem que l’Administració ha d’impulsar l’ús del llenguatge de signes en tots els àmbits que sigui possible, sobretot en formació i interpretació, per tal que aquestes persones se sentin incloses en la societat en general i a la ciutat en particular.
 
 
 
La senyora Carme Esteban lamenta la situació. No acceptem la moció no perquè no cregui en la moció ni cregui en el treball. El Sr. Safont-Tria ha entès malament una apreciació: jo li demanava que la passés a prec, perquè fa temps que s’està treballant en el tema. En podem parlar més profundament a la comissió informativa.
L’Ajuntament de Mataró, per sort, és un dels municipis que té un compromís (i n’hi ha molt pocs a Catalunya) demostrat des de fa molts anys amb el Centre de Sords Mataró-Maresme. Què hem fet? Quan parla en la seva moció, diu una sèrie d'errors d'apreciació. Aquesta moció servirà perquè vostè conegui de més a prop la comunitat de sords:
Des que va néixer la comunitat de sords a la ciutat li hem donat suport per tenir un centre lúdic social on relacionar-se, perquè és un col·lectiu que passa molt desapercebut. Per tant, és un col·lectiu molt invisible, i m'alegro que vostè hagi caigut en la mancança que tenen aquestes persones.
El fet és que l’Ajuntament de Mataró ha donat suport no en locals provisionals, sinó en locals definitius, que s’han anat adaptant a les activitats del col·lectiu. Quan s’ha canviat de local, ha estat per a ajustar-se a la quantitat de socis que eren (de vegades més, de vegades menys), de manera que sempre rebessin l’ajuda adequada i tinguessin un espai racionalitzat.
El 2008 el local es va traslladar a un altre lloc perquè l’entitat començava a créixer. És cert que els dos darrers anys, la Sra. Hermelinda Ibargüen ho ha posat de manifest, ha fet un gir, amb el suport de la FESOCA (Federació de Sords de Catalunya), i, en aquest primer trimestre, posàvem sobre la taula que se’ns ha quedat el local petit i que necessitem un nou espai. Hem de tenir en compte que tenen dos espais, en aquest cas, un per al seu centre social, on tenen les seves reunions, i un despatx, de la Fundació Hospital, on és la seva seu social. Per tant, a més a més, poden gaudir de dos espais: un adscrit a la Fundació Hospital, i l’altre a l’Ajuntament.
La Sra. Hermelinda Ibargüen hauria de fer esment a l’Agència d’Atenció a les Dependències, que està funcionant des del 2004-2005, i en l’actualitat tenim 4 persones especialitzades per fer això que ens demanen. És a dir, de pont a tots els recursos i serveis de l’Administració. És més, si avui estan aquí és perquè Benestar Social ens va comunicar que volien intervenir en el ple i els hem acompanyat. I és això el que estem fent, suport total.
Un altre tema és que al Consell de Salut de l’any passat van voler intervenir per posar de manifest aquesta mancança que trobaven quan volien anar als serveis d’urgències o hospitalaris. I el director mèdic i el coordinador mèdic de les àrees bàsiques que hi havia es va comprometre a buscar els mitjans perquè la interlocució metge-pacient pogués ser directa a través d’un programa informàtic. Hem fet la consulta d'aquesta moció que vostè ha presentat, i si vol li puc dir fil per randa com funciona i, a més, hi ha un treballador social que coneix la llengua de signes i es pot fer també d'aquesta manera.
Tot això és millorable? Sí, però vull dir que l’Ajuntament hi està treballant des de fa molts anys, i no em sembla de rebut passar per davant de tothom presentant aquesta moció. El nostre compromís és continuar treballant per la visualització del col·lectiu de sords del Maresme, és a dir, acompanyar-los a altres administracions que no s'han pujat al carro.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria demana a la Sra. Esteban que parli en nom seu o del seu partit, però li molesta aquest paternalisme com si fossin ells els únics que es preocupen per aquest col·lectiu. La consciència, la preocupació per aquest col·lectiu no ve d’ara sinó de molt més enrere. El que potser no entenen és que aquest col·lectiu de sords tenen una cultura pròpia de comunicació i vostès no l’han sabuda resoldre. Els fets són que el col·lectiu de Mataró està presentant unes reclamacions i aquest compromís del qual vostè parla s'ha de traduir en fets i no en evasives.
 
 
 
La senyora Carme Esteban aclareix que no volia ofendre ningú, ni sonar paternalista. Fets? 4 persones dedicades des de l'àmbit de Benestar Social a acompanyar-los en tots els tràmits i facilitar-los serveis i activitats. L'any passat, per exemple, el Dia Internacional dels Sords a Catalunya es va celebrar a Mataró, gràcies a la implicació dels treballadors socials. Tenen un conveni, perquè moltes vegades la dificultat de comunicació els dificulta optar a subvencions... I molt més.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Vots en contra:          15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions:             Cap.
 
 
FORA DE CONVOCATÒRIA
 
Conclòs l’ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s’ha presentat una proposta d’adhesió a l’acord d’1 d’abril de 2011, de pròrroga de l’Acord de 16 de febrer de 2010, relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació en el marc dels plans d’ocupació locals, que per tràmit d’urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària:
 
La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (26).
 
 
ADHESIÓ A L’ACORD D’1 D’ABRIL DE 2011, DE PRÒRROGA DE L’ACORD DE 16 DE FEBRER DE 2010, RELATIU A LA CONTRACTACIÓ DE PERSONES ATURADES INSCRITES COM A DEMANDANTS D’OCUPACIÓ EN EL MARC DELS PLANS D’OCUPACIÓ LOCALS.
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta d’adhesió següent:
 
“Fets
 
L’Acord impulsat pel Govern i Foment del Treball Nacional, PIMEC, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Unió General de Treballadors de Catalunya i Comissió Obrera Nacional de Catalunya i signat el 21 de desembre de 2009, sobre els “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya”, remarca la necessitat de cercar i desenvolupar nous sectors d’activitats i noves maneres de produir, més competitives i més eficients, preparades per a la configuració actual del mercat internacional i d’establir un nou model econòmic sostenible i innovador.
 
En el marc dels “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya” es recullen els plans extraordinaris d’ocupació local vinculats als sectors emergents de la nova economia (tecnologies de la informació i la comunicació, les energies renovables, l’eficiència i l’estalvi energètics) i també a aquelles activitats del sector de la construcció, un dels més castigats per l’increment de l’atur, que impliquin una millora de la qualificació.
 
El 3 de febrer de 2010, el Govern, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis han signat la Declaració del Departament de Treball, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis per a una millor articulació de la xarxa d’ocupació de Catalunya, amb l’objectiu de posar les bases de treball i de futur del que ha de ser la xarxa pública d’ocupació de Catalunya, que també ha de donar impuls als plans locals d’ocupació aquest any 2010.
 
En el marc del Projecte Impuls, els plans extraordinaris d’ocupació locals esdevenen una resposta immediata a la situació de crisi econòmica i de destrucció d’ocupació, i alhora contribueixen als fonaments de creixement de valor afegit tant per a les persones aturades beneficiàries com per als territoris on es materialitzin els projectes d’inversió.
 
L’execució dels plans locals es realitzarà en col·laboració amb les entitats locals, tenint en compte l’atur registrat, l’atur dels joves i la baixa qualificació dels aturats en els municipis de Catalunya, factors directament relacionats amb els objectius dels plans d’ocupació locals i seguint les bases d’actuació de la Declaració del Departament de Treball, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis per a una millor articulació de la xarxa d’ocupació de Catalunya.
 
L’Acord relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació en el marc dels plans d’ocupació locals, adoptat per la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i la Unió General de Treballadors de Catalunya, amb data 16 de febrer de 2010, expressa la voluntat de les organitzacions sindicals més representatives de Catalunya i de les entitats locals de Catalunya
d’incrementar el nombre de contractacions en el marc dels plans d’ocupació locals i millorar la seva qualitat.
 
Per això, atenent a les especificitats pròpies de les persones aturades que participen en aquests plans així com les particularitats derivades del propi objecte contractual, i tenint en compte igualment l’objectiu final de foment de l’ocupació de dites persones, estipula l’establiment de la retribució de les persones beneficiàries d’un pla d’ocupació local desenvolupat en l’àmbit territorial de Catalunya i en el marc dels programes de polítiques actives d’ocupació que gestiona el Servei d’Ocupació de Catalunya, que siguin contractades per les entitats locals de Catalunya, amb la doble finalitat d’incentivar la contractació d’aquestes persones i garantir la suficiència retributiva.
 
El referit Acord, de 16 de febrer d’enguany, estableix tres nivells retributius relatius als corresponents nivells funcionals (direcció de projectes, coordinació de tasques i/o equips i execució de tasques), el dret a percebre una indemnització en finalitzar els contractes laborals i la vigència temporal dels mateixos.
 
Per últim, indica que les entitats locals de Catalunya podran adherir-se a aquest Acord mitjançant el corresponent acord plenari, el qual fou adoptat pel ple de l’Ajuntament de Mataró en la sessió que tingué lloc el dia 8 d’abril de 2010.
 
Altrament, en data 1 d’abril de 2011, les persones signants de l’acord de data 16 de febrer de 2010, acorden la pròrroga d’aquest, en el que s’estableix igualment que les administracions locals hauran d’adherir-s’hi formalment de manera individual i que l’acord d’adhesió haurà de ser comunicat també als comités d’empresa o a les seccions sindicals de la Comissió Obrera nacional de Catalunya i la Unió General de Treballadors de Catalunya, si tenen representació a l’entitat local corresponent.
 
 
Fonaments de Dret
 
L’article 34.2. de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic estableix que es reconeix la legitimació negocial de les associacions de municipis, així com la de les Entitats Locals d’àmbit supramunicipal. A tals efectes, els municipis podran adherir-se amb caràcter previ o de manera successiva a la negociació col·lectiva que es dugui a terme l’àmbit corresponent.
 
L’article 33.2.f) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las bases del régimen local, estableix que correspon al Ple la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris.
 
Es per tot això, que proposo al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents
 
ACORDS:
 
Primer.-          L’adhesió a l’acord, d’1 d’abril de 2011, de pròrroga de l’Acord de 16 de febrer de 2010, relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació en el marc dels plans d’ocupació locals, de data 16 de febrer de 2010, adoptat per la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, la Comissió Obrera nacional de Catalunya i la Unió General de Treballadors de Catalunya.
 
Segon.-           Comunicar el present acord a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, a la Junta de Personal i al Comitè d’empresa.”
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa que la CUP és critica amb els actuals plans d’ocupació. És cert que la situació de crisi econòmica, amb un 20% d’atur a la ciutat, fa que qualsevol treball molta gent l’accepti, però no està de més denunciar que aquest procés a la llarga ens està portant a la precarització del treball a la ciutat. Per què? Perquè aquests plans acaben cobrint tasques estructurals pròpies de l’Ajuntament, ja sigui en serveis socials, consergeria, manteniment... i a la llarga, són plans per un període limitat, la qual cosa comporta que són tasques i feines que no es poden consolidar i la qualitat del servei no s’acaba d’establir mai. Això ens aporta una dinàmica d’interinitat dins del mateix Ajuntament, en què la situació dels treballadors cada vegada és més precària.
Sí que un pla d’ocupació pot ser una eina útil per a un moment puntual, però el que no pot ser és que acabi sent una eina que faci servir l’Administració per tal de precaritzar les condicions de treball dels seus treballadors.  
 
 
La senyora Alicia Romero diu al Sr. Safont-Tria que aquest acord estableix molt clarament que els llocs de treballs que seran ocupats no són estructurals, i la majoria de les persones que entren (121) passen a fer programes de suport a algunes de les tasques que duem a terme a l’Ajuntament. Per tant, això no és així.
A més, aquests plans tenen un tant per cent de la seva jornada que es dedica a la formació, la qual cosa obre portes i noves oportunitats als candidats per a inserir-se després en el mercat laboral.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        25, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions:             Cap.
 
 
 
PRECS I PREGUNTES
 
25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’EDIFICI DEL CALLAO.
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, indica que donada l’absència per malaltia del portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, aquesta pregunta queda sobre la taula.
 
 
26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE EL TRASLLAT DEL CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
 
“El Centre de Normalització Lingüística del Maresme, ubicat precàriament i de manera provisional des de 1998 al pis de dalt de l’edifici de baix a mar, tocant al Callao, que ocupava l’Escola Universitària del Maresme, es troba en condicions totalment deficients: de fa temps, hi ha goteres en més d’una sala, la instal·lació elèctrica està deteriorada, la climatització hi és inadequada, i el lloc no compleix els requisits legals mínims d’accessibilitat. Ara, a més, arran del trasllat de l’EUM al Tecnocampus, l’aspecte de l’edifici és d’absolut abandonament i hi ha una manca d’higiene i seguretat tant per a les persones que hi treballen com per als usuaris dels serveis que s’hi presten. I últimament hi ha hagut talls de subministrament elèctric i d’aigua i una fuita de gas provocada pel robatori d’un tros de canonada, fet que hauria pogut provocar una catàstrofe.
 
Ens consta que de l’estat precari del Centre i de la insuficiència de les seves instal·lacions ja en va ser informat aquest ajuntament l’any 2006 i que el Sr. Francesc Teixidó, en qualitat de President del Consell del CNL i com a representant de l’Ajuntament, es va comprometre el 2007 davant el dit Consell a trobar un lloc adequat on ubicar el Centre de Normalització Lingüística.
 
Malgrat això, les gestions que havia de dur a cap el Sr. Teixidor s’han anat allargant inexplicablement, el compromís que va adquirir ha quedat en no res i avui l’edifici que ocupa el CNL ha esdevingut totalment insuficient, perillós i insalubre per a les 11 persones fixes que hi treballen i el professorat dels cursos de català que es fan en diversos llocs de la ciutat i la comarca, i també per als més de 2000 usuaris que hi van per requerir informació sobre els cursos de català, inscriure-s’hi, recollir certificats, etc.
 
Per tot això, ateses les pèssimes condicions en què han de fer la feina els treballadors del centre i les males condicions que han de trampejar els usuaris per aconseguir-hi les prestacions a què tenen dret, la Candidatura d’Unitat Popular formula les PREGUNTES següents:
 
1.      En quin punt estan les gestions per trobar un lloc adequat on traslladar el Centre de Normalització Lingüística del Maresme?
 
2.      Es té en compte, a l’hora d’escollir el lloc, que s’hauria d’acabar amb la precarietat permanent en què es troba l’esmentat Centre i que hauria de tenir espais suficients per organitzar i realitzar les tasques que li són pròpies, inclosa la docència de la llengua catalana?
 
3.      Quan es produirà aquest trasllat, que ateses les condicions indignes de l’actual edifici ja és inajornable?
 
 
I igualment formula el PREC següent:
 
Que abans de sis mesos el Centre de Normalització Lingüística del Maresme disposi ja d’un nou edifici on poder desenvolupar dignament la seva tasca.”
 
 
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, recorda que el CNL Maresme-Mataró està format pel Servei Comarcal de Català del Maresme, el Servei Local de Català de Mataró i les oficines de Calella, El Masnou, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. És d’acord amb el Conveni d’octubre de 1990, que l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal passen a integrar-se en el Consorci de Normalització Lingüística, adquirint en aquell moment els compromisos d’aportar, d’una banda, el 35% de les despeses originades pel Servei Català de Mataró i, de l’altra, de posar a disposició un local per a les tasques pròpies del mateix.
Fins avui, sobre la base d’aquest conveni, ha estat el Consell Comarcal qui ha cedit al centre un local ubicat a l’antiga EUM, i l’Ajuntament cedeix els espais adients a la ciutat per a organitzar els cursos de català.
En resposta a la primera pregunta, donat que l’espai que ocupa a l’actualitat no és l’adient (Callao), fa molt temps que l’Ajuntament està treballant amb el centre i amb la Generalitat de Catalunya per trobar un espai que doni resposta a les seves necessitats. Ara mateix s'està treballant la proposta d'oferir l'edifici on estava ubicat el parvulari Menéndez Pelayo al c/Alarcón, un edifici que, prèvies les oportunes obres, permetria cobrir les expectatives del centre. Estem gestionant, amb el Departament d'Ensenyament i el departament que té les competències del CNL, com podem fer-ho possible al més aviat possible. Però donat que últimament han empitjorat les condicions de l'edifici actual del Callao, també estem treballant en la possibilitat de millorar provisionalment les condicions de la instal·lació.
Pel que fa a la segona, sí que tenim en compte que hem d'acabar amb la precarietat permanent en què es troba l'esmentat centre.
I, en resposta a la tercera, estem treballant perquè el tema es resolgui al més aviat possible. No depèn només de nosaltres i estem treballant conjuntament amb els diferents departaments de la Generalitat.
Quant al prec, no l’acceptaríem perquè estem treballant amb aquesta voluntat i amb la intenció que abans de 6 mesos això quedi resolt.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria celebra que hi hagi aquesta intenció de traslladar el centre. Demanem celeritat i concreció.
 
 
27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR REFERENT A L’ACTUAL SITUACIÓ DE L’ESCOLA JOAN COROMINES.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
 
“L’escola Joan Coromines va entrar en funcionament el curs 2007/2008 de manera provisional a l’edifici de l’antiga Anxaneta, al carrer Madoz.
 
El projecte de fer una nova escola estava previst pel 2011, però la situació de crisi i els canvis urbanístics que s’han produït n’han endarrerit la construcció a una nova data pel curs 2013/2014. 
 
Aquest endarreriment ha portat a dia d’avui a tenir l’escola partida en dos espais separats, ja que els alumnes de primària han començat a omplir les aules del carrer Sant Pere, compartint edifici amb l’escola d’Adults Can Marfà. El fet de compartir dos edificis ha provocat un trencament molt gran a l’hora de portar a terme el projecte d’escola i de comunitat d’aprenentatge, just en el moment quan comença a créixer el projecte.
 
L’escola Coromines està basada en el respecte a les necessitats i ritmes dels infants i en la interacció entre diferents edats i nivells educatius, així com en una forta participació de tota la comunitat en el desenvolupament del projecte.
 
La realitat actual és, però, la de professorat, pares, mares, nens i nenes, separats en dos centres, cosa que trenca la dinàmica començada ara fa tres anys.
 
Els pares, mares i familiars del infants, denuncien els problemes ocasionats per la divisió en dos espais, dels quals un, al carrer Sant Pere, l’ha de compartir amb l’escola d’adults. Hi ha un gran neguit i desconfiança perquè l’actual espai compartit amb l’escola d’adults impossibilita el desenvolupament normal de l’activitat educativa per falta d’espai, i l’any vinent està prevista una ampliació d’alumnes a dos grups-classe amb un empitjorament evident de la situació. Actualment els infants tenen restringit l’ús del pati escolar, cosa que suposa una limitació en el nombre d’alumnes, limitacions per a les activitats extraescolars, i un greuge respecte qualsevol altra escola de Mataró.
 
És per tot això que la CUP presentem les preguntes i precs següents:
- Té coneixement l’equip de govern del malestar que ha generat aquesta situació a la comunitat educativa?
 
- Quines mesures s’han pres fins ara des de l’equip de govern per solucionar la situació de l’escola Joan Coromines?
 
- Quines solucions es preveuen de cara el curs vinent per mirar de resoldre la manca de planificació que s’ha tingut per part de l’Ajuntament i de la Generalitat?
 
- Es mantenen les dates previstes pel 2013 per la construcció del futur edifici de l’escola Coromines al carrer Prat de la Riba?
 
PRECS:
 
-          Que l’escola Joan Coromines pugui disposar de tots els espais necessaris per desenvolupar el seu projecte educatiu, com tenen la resta d’escoles públiques de la ciutat.
 
-           Que l’antic edifici de l’escola Anxaneta del carrer Sant Pere sigui per ús de l’escola Coromines en la seva totalitat i es traslladi, per tant, l’escola d’adults a un altre espai més idoni per a la seva activitat educativa.”
 
 
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. David Galdeano, en nom de l’AFA de l’escola Joan Coromines, qui expressa el sentiment dels membres de la comunitat educativa de l'escola. Demana que l’Ajuntament adopti la responsabilitat moral i cívica per tirar endavant el projecte de la nova escola, no els serveix que el calendari pugui perillar per les retallades anunciades per la Generalitat.
 
 
 
La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, respon que el Govern municipal comparteix la reivindicació feta. Crec que sobretot s'ha confós d'administració.
El Departament d’Educació és el responsable de l’escolarització. El municipi posa, perquè es pugui produir aquesta escolarització, espais físics, solars, perquè s’hi construeixin les escoles. Això és el que va planificar des de l'any 2005, quan es va produir un augment de la població escolar a la ciutat. Per tant, la planificació existeix i seguirà existint.
La creació de l’edifici concret de l'escola Joan Coromines, que no la Fundació de l'escola, estava pensat per al 2011. Certament, la crisi econòmica ha influït en moltes coses, i també en el ritme de l'obtenció de sòl que el municipi ha vist dilatada en les previsions que inicialment tenia en relació amb l’eix Herrera.
Això es va posar en coneixement de la comunitat educativa Joan Coromines des de l'inici del 2008, i d'ençà d'aquell moment es va crear una comissió de seguiment per poder ser conscients tots plegats de quins eren els processos i quins eren els ritmes. Això és el que hem vingut fent: cada 6 mesos ens hem reunit.
Cap a la tardor, estarem en condicions de cedir el sòl perquè la Generalitat construeixi aquest equipament que, per a nosaltres, és absolutament necessari. Per tant, mantenim el calendari i el posicionament, l'exigirem, perquè estem convençuts que ha de ser així.
Crec que des de l’àmbit municipal, si no surten problemes que ara no preveiem, el sòl es podrà cedir cap a la tardor, de manera que quedi el temps suficient per a la construcció de l’escola. Som conscients que és una etapa econòmica difícil i, per tant, veurem què passa amb la Generalitat de Catalunya. En principi hi ha una planificació conjunta en el marc de la zona educativa en la qual estem treballant, amb el Departament d'Educació, en relació amb l'escolarització. Hi ha dos convenis, el de l'any 2009 i el del 2010, que marquen aquest calendari com un calendari compartit per les dues administracions.
Dit això, som conscients de la provisionalitat dels espais que ocupa aquesta escola i altres escoles de la ciutat. S'han allargat a causa de la situació de crisi. En el cas del Coromines, tothom sap i coneix que aquest curs on estem ara es traslladà a ocupar els espais del c/Sant Pere, i l’any que ve continuaven ocupant-los, i no era fins al curs 2012-2013 en què s’havia de poder buscar una nova ubicació, o per a alguns cursos o per a la totalitat. Aquesta és la planificació per a aquesta escola, arran d’un estudi que vam fer de les necessitats del Joan Coromines, del Marta Mata i de l’Angeleta Ferrer, i la realitat que tenim.
Vostè diu que hi ha un gran neguit i desconfiança de la comunitat educativa, pel fet d'haver d'ocupar dos espais, però hi ha escoles que treballen en dos espais a la ciutat, escoles de tota mena (públiques i concertades), que han pogut organitzar les seves seqüències educatives de manera que això afecti el menys possible.
Vostès haurien de comptar amb el paper de la inspecció educativa, de manera que també poguéssim treballar conjuntament quina és la millor organització a nivell d’entrades i sortides, col·laboració en determinats moviments dels escolars...
Quan parlen que tenen restringit l’ús del pati escolar, li he de dir que em preocupa una mica el coneixement de la dinàmica que hi ha dins la relació amb el municipi. L’ús d'aquests espais escolars el determina finalment la Generalitat i també l'altre centre que està dins, al c/Reial, que és un altre centre de la Generalitat, que, per tant, com que té l’ús d’aquests espais, determina si és o no el moment adequat per a canviar-los. Ara la Generalitat ens insisteix que no té actius suficients per poder garantir l’escolarització dels nou grups de P3 que aquest any 2011-2012 es posaran en marxa a la ciutat i assumir el trasllat a un altre espai de la ciutat. Per tant, nosaltres no tornarem a fer com hem fet altres vegades des del municipi, és a dir, assumir el procés d’escolarització, que al 2007 ens va costar molts diners que no van retornar al municipi. Crec que en aquest cas podríem estar d’acord amb vostès en el sentit de pressionar per veure quina és la millor sortida, però no per a aquest curs, en què tenen l'ús total del pati.
Per part del municipi han rebut tota l’ajuda que ha calgut, aquests dos cursos, d’adequació dels espais a l’ús i estructura que han considerat més convenients. Les millores les hem assumit, les hem anat fent i, per tant, una part del que diuen no s’ajusta a la realitat. I l’altra, podríem estar d’acord amb vostè sobre com millorar la perspectiva del curs 2011-2012, però recordant que no estan com llaunes de sardines, i el 2012-2013 ja tenim claríssim que serà en un altre espai.
Finalment el que no entenem és que la via de la pregunta en el ple sigui la manera de relacionar-se de la comunitat educativa amb les autoritats municipals per a solucionar el tema.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria respon que una planificació que no es compleix és com una planificació que no existeix, francament.
D’altra banda, s’ha d’exercir pressió des del municipi i cal comptar també amb els grups de l’oposició a l’hora de pressionar, perquè entenem que els temes referents a l’educació són prioritaris.
Això de qüestionar que no és una llauna de sardines, el proper any, en què s’amplien dos cursos, l’escola haurà de prescindir de la biblioteca i del laboratori, precisament perquè s’hauran d’adaptar per a futures aules dels alumnes.
El que la comunitat de l’escola està reclamant és un compromís ferm perquè els problemes que es veuen a venir es puguin solucionar i no agreujar, com sembla que passarà.
 
 
 
La senyora Conxita Calvo no defuig responsabilitats, la planificació la van fet tots amb coneixement de causa. Alguns dels elements que depenen del Govern municipal, com ara l’obtenció del sòl, s'estan resolent al ritme que ens ha permès la situació. Hem adequat espais perquè aquesta escola pugui fer, de manera digna, l'ocupació dels espais que actualment té a l'antiga escola Anxaneta.
Entenc que buscar la nostra complicitat, que la tenen des del primer dia, vol dir seure en una taula i parlar de tot, i desconec per què en aquests moments s'ha pensat que la via més adequada és la de la pregunta.
D’altra banda, reitero que també hi ha el Departament de la Generalitat, i no tiro pilotes fora. Parlem-ne, nosaltres no deixarem de fer-ho mai, però posem les coses en el marc que corresponen.
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que ell els compromisos sempre els adopta de la mateixa manera, que és votant al ple allò que s’ha de votar. Cinc vegades jo he votat i el Govern municipal per alliberar els terrenys per fer l’escola Joan Coromines, sap quantes vegades hi ha votat vostè? Cap. Per tant, uns ens mullem i votem per desenvolupar un sector urbanístic que permet alliberar un sòl, imprescindible per fer l’escola al centre de la ciutat, de la mateixa que ens hem mullat votant per desenvolupar el sector de Can Fàbregas del paper. Quantes vegades hi ha votat vostè? Cap, i és una peça imprescindible per traslladar l’escola d’adults, competència de la Generalitat, i posar-hi l’escola Angeleta Ferrer. Per tant, les coses s'han de dir com són. Sense trencar els ous, no farem les truites. Aquí cal compromís de debò, quan toca.
Miri, i si vol més, li farem la mateixa oferta a la Generalitat que li vam fer en el mandat passat amb el Tripartit: ja la farem nosaltres i després vostès ens la paguen. El Marta Mata s'havia de construir així i a última hora l’anterior govern es va fer enrere, ara estem pendents d’adjudicació, només d’adjudicació, esperem que en uns pocs dies la Generalitat adjudiqui aquesta obra i comencin les obres. Per tant, a nosaltres no ens ha tremolat mai el compromís amb l’escola pública, mai, per moltes raons que ara potser no vénen al cas.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria creu que l’Alcalde ha distorsionat la realitat. Vostè sap molt bé que nosaltres ens hem posicionat contraris al projecte de reurbanitzar un espai industrial per a construir-hi pisos, perquè no respon al nostre model de ciutat. Nosaltres no caurem en aquest xantatge de pisos per escoles. Les escoles són necessàries sí o sí, tinguem el model de ciutat que tinguem. La CUP ja vam anunciar que no hi votàvem en contra, precisament, perquè hi havia el projecte de l’escola i que ens hi absteníem, com a abstenció crítica: un sí a l’escola pública i un no a aquest model de creixement especulatiu.
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda al Sr. Safont-Tria que s’hi va abstenir en l’última votació, però les anteriors vegades hi va votar en contra. Digui-ho clar. En tot cas, l’emplaço a votar favorablement l’aprovació definitiva del projecte i a comprometre’s de debò.
 
 
28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L’ESCOLARITZACIÓ DELS NOUS ALUMNES ALS CENTRES EDUCATIUS DE LA CIUTAT.
 
La senyora Montserrat Quijo, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
 
“La Generalitat de Catalunya és l’ENS que per llei té la majoria de les competències de l’Ensenyament del País.
 
Els municipis compartim algunes competències dels diferents nivells educatius, a més podem assumir diferents compromisos de corresposabilitat, per tant, col·laborem corresponsablement amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i ens coordinem amb tots els Serveis Educatius de la ciutat.
 
Des del Grup Municipal de Convergència i Unió, sempre hem proposat que Mataró sigui Zona Única per a la inscripció i matriculació d’alumnes.
 
També sempre hem treballat per a l’encaix de la llibertat d’elecció d’escola i la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. Hem defensat sempre el principi de Servei Educatiu Públic del que formen part les dues maneres de gestionar l’ensenyament: l’escola pública i l’escola concertada.
 
Algunes formacions polítiques no ho entenen així, i actuen de manera que vulneren els drets fonamentals de les famílies com és l’elecció de centre i model educatiu dels seus fills.
 
El sectarisme més totalitzador ha estat la preparació de la preinscripció i matriculació del proper curs escolar 2011-12, on com de tots es sabut, s’incrementen en nou grups addicionals les línies que teníem d’escolarització ordinària a la Ciutat. Diem sectarisme perquè els governs tripartits sortints (el de la Generalitat de Catalunya primer, i ara també el de l’ajuntament de Mataró), van establir, amb l’oposició del nostre grup i de més d’un centre públic, que tots els nou grups addicionals fossin a l’escola pública.
 
Atès que, en aquest moments, les famílies que demanaven en totes les opcions escola concertada veuen denegades llurs sol·licituds, doncs, com sabem hi ha més demanda que oferta (els hi recordo, per culpa de la planificació d’assignació de grups feta per vostès).
 
Atès que el nostre grup municipal està rebent les queixes (molt fundades) de molts conciutadans mataronins.
 
Per aquests motius, el grup municipal de CiU formula les següents,
 
PREGUNTES
 
Primera.- És coneixedor el govern municipal d’aquests fets? Existeixen denúncies?
 
Segona.- Existeix alguna manera de solucionar el problema que vostès han creat als pares i mares que demanen escola concertada?
 
Tercera.- Ens poden explicar per què no han repartit proporcionalment els nou grups addicionals, tan a l’escola pública com a la concertada?
 
Quarta.- Quines accions pensen fer i quines respostes pensen donar vostès a aquestes famílies?”
 
 
 
La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, està preocupada pel to en què s’ha formulat la pregunta:
Em preocupa una mica el paràgraf en què parla de “sectarisme totalitzador” quan parla de la planificació d'aquest curs escolar que ve. Primer, perquè la planificació es va fer per un equip de govern legítimament sortit de les eleccions. Per tant, quan parla de "sectarisme totalitzador" és un to que no hem tingut mai en aquest ple. La manera de relacionar-nos amb les institucions té molt a veure amb les persones i amb la manera de fer. Per part del seu grup, al llarg d'aquest mandat, en alguns moments crec que han anat més enllà del que és la normalitat de tracte dins d'aquest consistori, enfilant-se cap a certes desautoritzacions a persones. Li agrairia que no es contagiï d'això i puguem mantenir sempre un to respectuós.
La planificació que es va fer va ser legítima, amb el govern que llavors governava i els representants de la ciutat que hi havia, defensant les prioritats que es tenien: defensa del dret a l'educació per a tots els infants de la ciutat. I aquest dret no és un pastís que es reparteix a parts iguals entre no sé qui. Aquest dret s'exerceix garantint, si és possible, que la gran majoria d'escolars puguin anar a aquella xarxa que els garanteix que no hi haurà quotes addicionals, cap altra despesa, més que l'escolarització, que això és el que es garanteix des de l'escola pública. Per tant, si l'escola pública tenia espai, a la planificació es va optar perquè aquests nou grups poguessin ser de l’escola pública. Per què? Perquè l’escola pública garanteix totes aquestes coses que estem comentant: cohesió, llibertat de tria de les famílies, i que vostès qüestionen. Aquest Govern ha defensat com el que més la llibertat d’elecció de centre de les escoles. Però sap què passa? Doncs que no hi caben tots. Quan hi ha períodes d'una gran pressió d'escolarització, els ciutadans demanen el que volen però no sempre hi cap tothom allà on volen. Per tant, per poder garantir això hi ha un seguit de criteris generals i complementaris que l’Administració aplica de la manera més objectiva possible (tret del criteri dels germans).
És un fet que en els darrers anys, com que hi ha una gran pressió d'escolarització, es dóna en percentatges, tant de l'escola pública com de l’escola concertada.
No tenim denúncies, tenim queixes (una per escrit).
Una de les maneres de solucionar el problema és seure en el marc que tenim, la zona educativa, un cop coneguda l’adjudicació d’alumnes amb necessitats educatives especials, i plantejar si les escoles que tenen més demanda i altres que potser no en tenen tanta, si alguna d’aquestes línies s’ha de reubicar. La nostra responsabilitat ens obliga a fer-ho si cal, però, d’entrada, a l’oferta està claríssim què és el que vam fer.
L’escolarització no és un pastís que es reparteix entre tal xarxa, és un dret que tenen tots els infants.
Finalment, a les famílies que no han pogut optar a l'escola desitjada els diem quins són els recursos que tenen: adreçar-se al president de la Comissió de Garanties, expressar la seva queixa. Si aquesta no és atesa, la pot atendre el director de Serveis Territorials i, sinó, hi ha vies complementàries com el Síndic de Greuges, o altres àmbits.
 
 
La senyora Montserrat Quijo afirma que en cap moment ha volgut faltar el respecte de ningú. Sí que és cert, però, que en la concertada no s’hi pensa, i els pares que volen concertada també hi tenen dret. Hi ha escoles públiques a les quals s’ha adjudicat grups addicionals, on, amb la matriculació que hi havia, no els omplien i, en canvi, a la concertada feien falta. Penso que tant la concertada com la pública totes dues vetllen per la cohesió i la llibertat. Hi ha gent que té dret a la concertada (són un 40% dels mataronins que la demanen).
 
 
La senyora Conxita Calvo hi està d’acord. La concertada també té el dret a demanar més grups perquè puguin ser concertats, però no ha exercit aquest dret. No hi ha hagut aquestes propostes. Des de la planificació pública, el que volíem era enfortir una de les xarxes públiques. No sé què passarà ara, tinc la impressió que anem en la direcció contrària. A l’educació primària el percentatge de demanda és del 40% per a l'escola concertada i del 60% per a l'escola pública; en educació secundària és el 50%-50%.
 
 
 
29   -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS CONTENIDORS SOTERRATS EN DIVERSES ZONES DEL CENTRE HISTÒRIC.
 
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
 
“En el Ple del passat mes de gener, el nostre grup va preguntar si s’havia demanat autorització a la Direcció General del Patrimoni Cultural per instal·lar una àrea soterrada de recollida de residus sòlids urbans a l’entorn de protecció de la Basílica de Santa Maria.
 
Arran de la resposta del conseller delegat d’obres, serveis i manteniment en què admetia que no s’havia fet la petició, dubtem, ara, sobre si es va demanar, o no, autorització per instal·lar les àrees situades dins del perímetre de la ciutat romana d’Iluro, declarat, també, Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
D’altra banda, tal com recull l’acte del Consell del Patrimoni del dia 15 de desembre de 2010 , “l’opinió generalitzada entre els membres del Consell és que aquest és un tema que s’hauria d’haver debatut en el Consell ja que el resultat és poc curós amb el valor del patrimoni dels indrets on s’ha col·locat”;
 
Per aquests motius, el grup municipal de CiU formula les següents,
 
PREGUNTES
 
Primera.- És va demanar autorització a la Direcció General del Patrimoni Cultural per instal·lar o ampliar les àrees soterrades que es troben situades dins del perímetre de la ciutat romana d’Iluro. En cas afirmatiu, en quines dates? En quina data les va autoritzar la Direcció General?
 
Segona.- Per quin motiu cap d’aquests projectes es va presentar al Consell del Patrimoni?
 
Tercera.- Atès que algunes d’aquestes àrees, inclosa la de la plaça de Santa Maria, ja existien amb anterioritat (ara s’han ampliat) es va demanar, en el seu moment, autorització per instal·lar-les? En cas afirmatiu, en quina o quines dates? En quina data les va autoritzar la Direcció General?
 
Quarta.- En relació a l’àrea de la plaça de Santa Maria, el mes de gener van respondre’ns que prepararien la documentació necessària per justificar l’ampliació davant la Generalitat. Ho han fet ja? En cas afirmatiu, ens poden facilitar còpia de la documentació? Tenen resposta?
 
Cinquena.- En el decurs de la mateixa resposta van explicar, també, que incorporarien millores qualitatives per minimitzar l’impacte d’aquesta àrea i que les presentarien al Consell del Patrimoni. Saben ja quines seran aquestes millores i quan les presentaran al Consell?”
 
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, en resposta a les dues primeres preguntes, explica que tots els projectes dels contenidors eren un sol projecte. Per tant, quan parlava com a resposta a la pregunta 4 del ple del mes de gener, ja parlava de totes aquestes àrees de contenidors de tot l'àmbit. Era un sol projecte i la resposta és la mateixa a la pregunta 10, en què vam entendre que hi havia un error i la voluntat d’esmena dins del possible.
Pel que fa a la tercera pregunta, respecte al conjunt de contenidors inclosos en el recinte de la Iluro Romana, es va enviar al Departament de Cultura de la Generalitat el projecte de reurbanització de la plaça de Santa Maria per demanar autorització per fer una excavació, en extensió de l'espai, que es va dur a terme entre el 25 d'abril i el 3 de novembre del 2000. En data 7 d'abril del 2003 es va trametre al Departament de Cultura la memòria. En el cas dels contenidors soterrats de La Riera, es va enviar el corresponent projecte d’urbanització al Departament de Cultura, que es va dur a terme els dies 19 de gener i 20 d’abril del 2004. I el 4 de desembre de 2006 es va trametre al Departament de Cultura la corresponent memòria.
Respecte a la quarta pregunta, en data de registre de sortida de l’Ajuntament de 9 de febrer de 2011 i data de registre d'entrada al Departament de Cultura de la Generalitat de 10 de febrer es va enviar tota la documentació del projecte executiu, acompanyada dels corresponents informes tècnics per a resoldre allò que fos de la seva competència.
A data d'avui encara no hem rebut cap resposta.
Conseqüentment, la resposta a la cinquena pregunta és que estem pendents de rebre el corresponent informe del Departament de Cultura per tal de poder analitzar com donar-hi compliment.
 
 
El senyor Francesc Masriera recorda que la pregunta que van formular al mes de gener només feia referència a la basílica de Santa Maria. En tot cas, m’he llegit la seva resposta aquests dies mentre formulava la pregunta d’avui, i em va semblar també que la seva resposta només feia referència als contenidors de la basílica. Si he interpretat bé les seves paraules, de les noves àrees que s'han instal·lat i les ampliacions que se n’han fet vostès no van demanar autorització a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Si és així, crec que aquesta vegada estarà d’acord amb mi que, pel que fa a aquest projecte, s’han cobert de glòria; ho han fet tot malament. No van informar el Consell del Patrimoni, no van demanar autorització a la Direcció General, no van tenir en compte allò que prescriu el Pla Especial del Patrimoni pel que fa a les zones arqueològiques. Entenc que hi poden haver errors, però aquí no han tingut en compte res.
Els he dit en algun altre ple que crec que això els passa perquè, de vegades, fan les coses a la seva. No sé quina resposta tindrà la Generalitat davant la documentació enviada posteriorment. Haurà d’admetre que realment que això ho han gestionat malament. Si no fos perquè ho ha acabaríem pagant tots els ciutadans, els hauríem de demanar que s’autoimposessin la sanció necessària que imposarien a algun ciutadà que cometés alguna irregularitat com aquesta.
 
 
 
El senyor Francesc Melero recorda que va fer una resposta molt llarga i tècnica. En la pregunta 4 jo li vaig respondre que aquesta obra formava part del projecte FEOSL i de la documentació presentada on s'especificaven totes les àrees a construir o reformar. Hi havia tot un seguit de preguntes seves respecte a cadascuna de les ubicacions, i jo feia les respostes per a cada ubicació.
Respecte al projecte global, vam treballar amb àrees ja existents, per tant, de les àrees existents ja teníem les memòries d'arqueologia, les restes arqueològiques de les quals no estaven afectades. Això mateix és el puc dir ara. Les valoracions que vostè fa de menyspreu, entesos. 
 
 
 
30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES BRETOLADES DE LES QUE SÓN VÍCTIMES MOLTS VEHICLES DE LA CIUTAT.
 
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:
 
“La nit del divendres 1 d’abril al dissabte 2 d’abril, un grapat de vehicles estacionats al carrer General Torrijos i altres de l’entorn han estat víctimes d’un grup de brètols que s’ha dedicat a trencar els miralls retrovisors de la pràctica totalitat dels vehicles estacionats.
 
Aquest fet no és la primera vegada que succeeix en aquests carrers i altres de la ciutat, amb una impotència absoluta dels propietaris dels vehicles que veuen com no poden fer-hi res. De res serveix una denúncia i el cost de la reparació va a compte seu en la majoria dels casos.
 
Sembla també que, la mateixa nit un grup de trenta persones celebraven el “botellón” a la plaça de les Tereses, al centre de la ciutat. Provocant molèsties als veïns de la zona.
 
Per aquests motius, el grup municipal de CiU formula les següents,
 
 
PREGUNTES
 
Primera.- És coneixedor el govern municipal d’aquests fets? Existeixen denúncies? Estan relacionats?
 
Segona.- Quantes vegades i en quins indrets han passat fets similars durant el darrer any?
 
Tercera.- Es tenen localitzats alguns autors de fets com els que s’han exposat? S’ha fet alguna identificació i/o detenció relacionada amb aquests fets?
 
Quarta.- Quines accions preventives s’estan portant a terme per part de la Policia Local?”
 
 
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, en resposta a la primera pregunta, manifesta que la Policia Local va intervenir a la pl. de les Tereses el dia 2 d’abril del 2011 a la 1:31 h per molèsties ocasionades per un grup de joves. Se’ls va informar dels aldarulls i no se’ls va poder imputar cap infracció per consum de begudes alcohòliques a la via pública.
Respecte als danys ocasionats al c/Torrijos, s’ha consultat els fets denunciats de l‘1 al 5 d’abril de 2011 i no consta cap denúncia per danys a vehicles. Sí que consten 5 denúncies per danys en vehicles en carrers propers.
Quant a la segona pregunta, a l’arxiu de la Policia Local consten enguany 62 serveis per danys en vehicles de l’1 de gener al 5 d’abril. L’any passat van ser-ne 81 en el mateix període; hem baixat. Aquests problemes es produeixen arreu de la ciutat, malgrat hi ha algun barri més densificat que potser registra algun episodi més.
Pel que fa a la tercera pregunta, és difícil localitzar els autors d'aquests fets si no els enxampem in fraganti.
En referència a la darrera pregunta, les mesures que desenvolupem, conjuntament amb el cos de Mossos d’Esquadra, són els serveis ordinaris, que consisteixen a fer vigilància específica per a impedir o minimitzar tots els tipus delinqüencials referits als vehicles. En aquest cas, és més fàcil poder enxampar persones que estan intentant fer algun robatori de vehicle, o interior de vehicle. L’any passat es van detenir un centenar de persones per aquesta mena de delicte.
De tota manera, la dada dels 19 serveis menys que portem enguany, com la dada de robatoris, que ha baixat, són dades que avalen una mica la feina que ambdós cossos estan duent a terme.
 
 
31 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS REDUCTORS DE VELOCITAT I LES BANDES TRANSVERSALS D’ALERTA.
 
El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
 
“La nostra ciutat, ha vist com en els darrers anys apareixien als nostres carrers reductors de velocitat de diferents tipus i en localitzacions vàries.
 
El Grup Municipal de CiU sempre estarà al costat de protegir i atorgar la màxima seguretat al vianant davant tot tipus de vehicles, però cal respectar la Llei que fa referència a la instal·lació de reductors de velocitat i bandes transversals, per tal que la convivència en la nostra ciutat entre vianants i vehicles sigui la més adequada.
 
Alguns dels reductors de velocitat de la nostra ciutat sembla que podrien estar incomplint la normativa vigent en varis punts com ara les mesures que en alguns casos sobrepassen les permeses, incompliment de la distància mínima entre reductors, combinació de colors vermells i blancs, mala construcció amb l’aparició de grans bassals quan plou, ubicació a tocar de cantonades, etc. Aquests fets, poden provocar situacions perilloses tant per el trànsit rodat com per els vianants de la ciutat, a part d’averies mecàniques costoses als vehicles que hi transiten.
 
Davant d’aquesta situació, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent,
 
PREC:
 
Primer.- Revisar tots els reductors de velocitat i bandes transversals d’alerta de la nostra ciutat per tal de confirmar el compliment de la normativa establerta.
 
Segon.- En cas de l’existència dereductors de velocitat i bandes transversals que no compleixin la normativa vigent, es procedirà a modificar els reductors de velocitat i bandes transversals d’alerta per tal d’apartar-los a la normativa vigent. En cas de perill per els vianants o els vehicles, s’actuarà de forma immediata.”
 
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Joaquim Garciarrayo, membre de la Junta de l’Associació de Veïns Camí de la Serra, qui manifesta que un dels valors més importants al seu barri és la seguretat vial i, sobretot, la dels vianants. Això no ha d’estar en contra del compliment de les normatives vigents ni en contra del sentit comú. Expressa també que els passos elevats no compleixen la normativa quant a les seves dimensions.
 
 
 
La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, explica que no hi ha una llei que especifiqui res sobre les vies urbanes. La Llei que hi ha tracta sobre les vies interurbanes, és a dir, sobre les carreteres de l’Estat. A part d’això, hi ha un gruix de recomanacions de la Generalitat que a Mataró és compleixen totes, tot i que no és normativa, només són recomanacions.
Per tant, d’entrada, no podem acceptar el prec perquè no podem seguir una normativa que no existeix. De totes maneres, si hi ha alguns passos elevats en els que és necessària alguna intervenció, estem oberts a fer-ho, com sempre hem fet.
 
 
El senyor Pere Galbany, indica que potser sí que no existeix aquesta normativa. Però tots circulem per aquesta ciutat i tots veiem que els passos elevats estan sobredimensionats. Si va vostè al barri del Camí de la Serra, veurà com l’autobús va més lent que el pas d’una persona per a no fer patacada per davant i per darrere. Sí que hem de protegir el vianant, però hem de mirar de no passar-nos. En aquests casos afectem els vehicles i podem afectar la seguretat dels vianants. Els conductors s’acaben espantant i fan unes frenades que poden provocar situacions perilloses per a tothom.
Recordem que això provoca polèmica en referència al dany que provoca això en els vehicles i a les persones que hi circulen. Això afecta els càrters, als amortidors i les zones lumbars i cervicals de les persones que circulen dins el vehicle. A més, es produeixen desperfectes a la via pública perquè van apareixent rascades per tot arreu. Tan sols suavitzant alguns d’aquests reductors ens estalviem tot això.
Alguns companys del grup mixt em comentaven que la pintura de molts d’aquests reductors té un coeficient de fregament que no és l’adequat i que, quan plou, els vianants que hi passen fan unes bones patinades. Fins i tot, els motoristes hi corren un greu perill els dies de pluja. A tot Mataró hi tenim punts d’aquests, per exemple, a l’Avinguda del Perú o a la Ronda Alfons XII.
Darrerament ens trobem també que, quan hem arreglat aquests carrers que ens han quedat tan bé, hi ha un desnivell important en els encreuaments amb els carrers als que no hi hem fet cap acció. Un exemple és el carrer Altafulla amb el carrer Sant Joaquim. El carrer d’Avinyó també seria un dels exemples.
 
 
La senyora Núria Aguilar repeteix que si hi ha alguna cosa que s’ha de mirar i modificar és el que s’està fent. El seu prec parla de legislació i a Mataró no s’incompleix cap legislació respecte als reductors de velocitat. A Mataró fa 6 anys que estan baixant els accidents de trànsit, entre altres coses, per mesures com aquesta. Del 2009 al 2010 han baixat un 14%. És una xifra prou important per tenir-la com a objectiu. Si cal revisar alguna d’aquestes plataformes, es fa.
 
 
32 -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LES CONDICIONS LABORALS DEL PERSONAL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
 
“Les treballadores i els treballadors dependents de l’Institut Municipal d’Educació (IME) han traslladat a la CUP la seva preocupació davant la incertesa que estan generant les directrius sobre les substitucions per baixes. Atesa la importància dels serveis educatius dependents de l’IME, entenem que la regidora responsable, Sra. Conxita Calvo, hauria d’explicar al Ple Municipal si estem davant d’una degradació d’aquests serveis bàsics i d’una retallada social encoberta que es vol carregar a les esquenes de les treballadores i treballadors; en aquest sentit, i amb la voluntat d’aclarir la situació, volem saber:
 
1.- Com es pensen cobrir els sis primers dies de baixes d’un treballador o treballadora de l’IME?
 
2.- Com es pensa cobrir el terç de reducció de jornada per guarda legal d’un/a fill/a si no se li compacten les hores?”
 
 
La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, comenta que això és una instrucció que depèn de la Llei de Pressupostos de l’Estat per a l’any 2011, en què es donen instruccions clares a totes les administracions. En el nostre cas, els Serveis Centrals de l’Ajuntament han dictat aquest seguit de mesures a la resta dels recursos humans de l’Ajuntament per tal que ajudem amb aquestes mesures d’austeritat que s’han dictat des d’un govern. Per tant, la Llei ens obliga a fer-les. Jo podria coincidir amb vostè que hi podria haver altres recursos per a no haver d’arribar a certes mesures d’austeritat, per exemple, la reducció del 5% del sou dels funcionaris. 
Aquesta Llei de Pressupostos, en l’article 23.2, diu que es cobriran poquíssimes substitucions de personal. Quan rebem aquesta instrucció, l’IME la concreta en els llocs de treball que depenen de nosaltres. En aquesta concreció l’acord és que les substitucions es cobriran, no a partir del tercer dia com fins ara, sinó que es cobriran a partir del cinquè dia, sempre que es prevegi la continuïtat de la baixa.
En relació amb les baixes per maternitat i els permisos d’alletament i de guarda legal, com les compactacions, per a aquells col·lectius que treballen directament amb alumnes, hem mirat que es puguin adequar les dues coses. En el primer cas, el cas de les substitucions, hem passat de 3 dies a 5, tal com era recomanació no cobrir-les, en general. En el cas d’educació, el que fem és endarrerir un període raonable aquesta cobertura. Això es fa com ho hem fet fins ara:
En els col·lectius d’adults PQPI institut, el professorat de guàrdia sol tenir d’una a tres hores setmanals per fer aquesta tasca; en el cas de l’escola bressol, es fan a partir de les educadores de suport que són dues i mitja per cada set grups. Set grups vol dir set educadores, més la directora. Per tant, vol dir que hi ha un total de deu persones i mitja que estan actuant a l’escola bressol. Entenem que les educadores de suport tenen inicialment una altra tasca, però se’ns demana la col·laboració de tothom en les mesures d’austeritat i això comporta poder gestionar aquest temps. Si fem una divisió, estem parlant d’una quantitat d’hores petita.
En el tema de la compactació, no estem dient que no es pensi cobrir. No estem dient un no genèric, sinó que s’estudiarà cas a cas en funció del perfil dels llocs de treball que s’hagin de cobrir. Si és necessari, es pot fer un informe específic per dir que, en aquell cas concret, és adequat no concedir la compactació.
Són mesures encobertes? Són les mesures que s’han demanat col·lectivament per poder fer front a la crisi econòmica. Jo puc no compartir les mesures, però sí que les he d’aplicar.
En referència a la qualitat educativa que es derivi d’això, he de dir que els funcionaris que hem vist retallat el nostre sou un 5% no hem decidit aplicar l’enuig al ciutadà ni oferir menys serveis.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria demana que es comenci a parlar clarament i diu que l’educació pública està en un procés de degradació. La qualitat formativa dels nostres alumnes pot sortir perjudicada. Alguns governs s’omplen la boca dient que els pilars de l’educació són els eixos prioritaris però, ara mateix, la realitat és que les condicions de treball de la comunitat educativa s’estan degradant. Les solucions no són òptimes. Fer servir els educadors de suport per substituir les baixes no és una bona opció. Segurament, moltes d’aquestes persones no tindran la preparació necessària. Seria positiu que treballadors i entitats i la institució local anessin a una, entenguéssim que és una qüestió de primera necessitat i que aquesta reclamació la poguéssim traslladar allà on fes falta per obtenir una educació pública de qualitat. 
 
 
La senyora Conxita Calvo explica que no està a les seves mans no complir la llei. En tot cas, m’agradaria poder seure amb els treballadors, que em penso que ho fem quan correspon, i dir que en aquest marc hem de garantir l’excel·lència educativa de la mateixa manera. Jo no estic d’acord amb vostè que des de l’escola pública s’estiguin impartint uns mals ensenyaments ni que s’estiguin deteriorant les condicions d’aprenentatge. Com a la resta del país, estem en unes condicions de retallada del conjunt dels treballadors, no només dels treballadors que tenim una estabilitat laboral més alta. Aquí hem de parlar de moltes altres coses i, segurament, en algunes ens posaríem d’acord amb vostè, però tenim un marc legal que hem de complir.
 
 
 
33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’ABANDONAMENT DE QUATRE ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE LA CIUTAT DEL PLA INTEGRAL DEL NORD.
 
Aquesta pregunta queda sobre la taula a causa de la no assistència a la present sessió del Sr. José Manuel López, proponent de la mateix.
 
 
34 -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES OBRES DEL CAMÍ RAL I LA SEVA AFECTACIÓ A LA PROCESSÓ DEL PRENDIMENT.
 
Aquesta pregunta queda sobre la taula a causa de la no assistència a la present sessió del Sr. José Manuel López, proponent de la mateix.
 
 
I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les 24 hores i vint-i-cinc minuts, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.
 
 

Lloc: Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró

Organisme: Ajuntament de Mataró