Notícies  »  L'Institut Municipal de Promoció Econòmica recull en un llibre 12 bones pràctiques de responsabilitat social de PIME

Data publicació: 09/05/2006

L'Institut Municipal de Promoció Econòmica recull en un llibre 12 bones pràctiques de responsabilitat social de PIME

L'Ajuntament de Mataró, mitjançant l'Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), és la primera administració pública de Catalunya que identifica i recull en un llibre 12 bones pràctiques de responsabilitat social de petites i mitjanes empreses (PIME) de la ciutat. L'estudi "La identificació de bones pràctiques en Responsabilitat Social a les pimes de Mataró" és el fruit del treball que l'IMPEM ha dut a terme amb el suport de la iniciativa comunitària EQUAL, emmarcada dins el projecte RESSORT de la Diputació de Barcelona, i que té com a objectiu promoure la responsabilitat social per tal de millorar l'ocupació de qualitat.

L'estudi ha estat elaborat per l'empresa consultora Institut Nóos, per encàrrec de l'IMPEM. L'Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró número 19, que es presenta aquesta tarda, recull com a tema del seu monogràfic un resum del mateix.

S'entén per empresa responsable socialment aquella que es compromet amb el seu territori, tant pel que fa al medi ambient, com als recursos humans.

Les 12 bones pràctiques

Les empreses descrites a l'estudi van participar en primer lloc en els seminaris formatius sobre diferents temàtiques relacionades amb la resposabilitat social, que l'IMPEM va organitzar durant l'any 2004 i 2005, concretament sobre temàtiques com la conciliació de la vida laboral, personal i familiar; la resolució alternativa de conflictes per la gestió de la diversitat dins l'empresa; l'elaboració del codi ètic i el balanç social de les PIME; entre d'altres.

Del total de les 60 empreses que van fer formació es van seleccionar 20 PIME a les que se'ls hi va oferir la possibilitat de participar en l'estudi. Finalment, d'aquestes, s'han identificat 12 casos d'empreses de la ciutat de cinc sectors: tèxtil, restauració, construcció, comerç (2) i serveis personals i professionals (7), que incorporen en la seva gestió bones pràctiques de responsabilitat social, certificades per la consultora que ha fet el seguiment de l'estudi, per la mateixa empresa i pel representant dels treballadors.

Les 12 bones pràctiques corresponen a: Avet-set, Bambuc SL, Bitlònia.com, CETEMMSA, Dentell SL, Floristeria Anaïs, Ferreteria Lluïsa, SENFO, Restaurant El Raïm, Residència Laia, Residència Cerdanyola i Transports Terricabres.

L'anàlisi en profunditat dels casos indica que la pràctica totalitat mostra pràctiques excel·lents en l'àmbit dels recursos humans (el que s'anomena responsabilitat interna). En són un bon exemple els casos de Bambuc, Cetemmsa, Restaurant Raïm o Senfo.

En canvi, és molt més incipient el que podem anomenar la responsabilitat externa, és a dir, com les empreses identifiquen l'impacte que tenen sobre l'entorn i com miren de cercar-hi sinèrgies. Algunes empreses de Mataró que ho porten a terme son Avet-Set, Bitlònia i la Residència Cerdanyola.

Finalment, s'ha volgut identificar un darrer àmbit, la transparència informativa i la responsabilitat social com a sistema de gestió, destacant les pràctiques de les empreses Dentell i Residència Laia.

Els casos d'Anaïs Floristes, Ferreteria Lluïsa i Transports Roc Terricabres, tres empreses individuals, exemplifiquen finalment que la mida no és motiu per a no ser socialment responsable.

La publicació s'estructura amb un espai de currículum de l'empresa en qüestió, la descripció de la bona pràctica detectada, així com l'eslògan responsable que la identifica.

Aquest és el primer llibret de tota una col·lecció a la que s'aniran afegint altres empreses responsables i que l'IMPEM té intenció de publicar en els propers anys.

Conclusions finals

De l'estudi realitzat es poden concloure alguns aspectes destacables:

1. Les PIME de Mataró tenen un potencial important quant a responsabilitat social, existeix una motivació subjacent important entre l'empresariat que, malgrat tot, encara no es plasma en grans pràctiques concretes.

2. El missatge a transmetre a les PIME i comprovat en les empreses estudiades és que és possible considerar que "responsabilitat social = rendibilitat sostenible".

3. Totes les empreses, independentment de la seva mida, poden ser socialment responsables i obtenir-ne avantatges.

4. A l'àmbit dels recursos humans la majoria d'empreses estudiades hi tenen bones pràctiques, pel fet que és un públic comú i important per a totes elles. Val a dir però que hi ha subàmbits que estan clarament poc treballats, com és la conciliació entre la vida laboral i la personal i familiar o la integració de la diversitat.

5. Els criteris socialment responsables en l'elecció de les empreses proveïdores és el primer catalitzador social de difusió de la responsabilitat social. Si totes les empreses introdueixen algun criteri, es pot acabar difonent com una taca d'oli per la via del proveïment a tot el mercat.

6. Desenvolupar accions de responsabilitat social amb l'entorn immediat pot aportar elements en la millora de la reputació de l'empresa.

7. Cal que les accions que es desenvolupin a l'empresa tinguin un cert alineament estratègic, és a dir, cal que tinguin un sentit per a l'empresa, ja sigui per cultura, sector econòmic o imatge buscada, si es vol que els avantatges siguin sostenibles en el temps i aportin beneficis clars.

8. Si el paper de les PIME és clar, no ho és menys la implicació de l'administració en difondre pràctiques que permetin a les empreses socialment responsables obtenir avantatges de les seves pràctiques, alhora que facilita per efecte imitació les pràctiques d'altres empreses.

9. Tanmateix, la millor política pública és practicar amb l'exemple. El 40% del PIB de l'Estat és generat per les compres del sector públic, amb la qual cosa la introducció de criteris de responsabilitat social en les compres, i la difusió de pràctiques pròpies, crea de forma automàtica, i de la nit al dia (tot i que no és fàcil canviar la sistemàtica), un mercat socialment responsable d'àmbit estatal.

10. Amb tot això, val a dir que hi ha un agent que sovint s'obvia i que és el més important, i també en això l'administració hi té un paper clau en la sensibilització: cal resposabilitat social també pel que fa al consumidor. Si la societat no és capaç d'exercir a través del consum el que reclama com a ciutadana, no serà possible crear arguments sostenibles davant l'empresariat. Les empreses són i han de ser organitzacions lucratives.

Antecedents

L'any 2003 l'IMPEM va iniciar els seus primers passos en el tema de la responsabilitat social, a la que va afegir les organitzacions (RSO) donat que creuen que tant l'empresa privada, el tercer sector, l'administració pública i la mateixa societat hi estan involucrats.

Per això, l'IMPEM ha assumit la tasca d'informar, sensibilitzar, formar i implicar en responsabilitat social a totes les organitzacions. L'any 2003 van dur a terme les primeres accions de sensibilització i formació, i l'any 2004 es va realitzar un estudi que va permetre mesurar el nivell de responsabilitat social de les empreses de la ciutat i preidentificar empreses que tenien un nivell important de pràctiques socialment responsables.

L'any 2005 l'IMPEM es va incorporar com a soci de la Iniciativa Comunitària, projecte EQUAL RESSORT liderat per la Diputació de Barcelona i que ha donat eines i mètode per donar forma al projecte que tenien iniciat.

Imprimir