Notícies  »  La població de Mataró augmenta lleugerament en guanyar 323 habitants

Data publicació: 01/07/2014

La població de Mataró augmenta lleugerament en guanyar 323 habitants

L’esperança de vida dels mataronins és de 79,03 anys en el cas dels homes i 85,74 anys per a les dones

Gentada a la plaça de l'Ajuntament en un acte de Les Santes 2013. Foto: AJ

Gentada a la plaça de l'Ajuntament en un acte de Les Santes 2013. Foto: AJ

Mataró tenia 124.467 habitants a 1 de gener de 2014 segons les dades del padró continu, 323 més que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 0,26%. Aquest increment pot qualificar-se com a modest, ja que en els darrers deu anys només els anys 2011 (+255) i 2012 (-17) van registrar variacions de la població inferiors a l’actual.
 
Aquestes dades es desprenen de l’Estudi de la població de Mataró a data 1 de gener de 2014. El creixement de la població durant el període comprès entre els anys 2009-2014 (+2.721 habitants) està molt lluny de l’assolit durant el lustre 2001-2006 (+11.104 habitants), quan la ciutat creixia a un ritme anual d’uns 2.000 habitants com a conseqüència, en gran mesura, dels saldos positius de la població de nacionalitat estrangera que s’establia a la ciutat.
 
L’any 2013, com ja ve passant en els darrers anys, només el saldo natural –diferència entre naixements i defuncions– ajuda a mantenir el creixement de la població total. El saldo migratori de la població de nacionalitat estrangera (diferència entre altes i baixes), que ha estat el motor demogràfic de Mataró des de començaments de segle, el darrer any només computa una mínima variació positiva de 17 habitants.
 
Això no obstant, la incidència de la població de nacionalitat estrangera –nascuda o no a la ciutat– continua sent un aspecte bàsic per poder entendre la dinàmica demogràfica de la ciutat més enllà dels corrents migratoris. En aquest sentit, en el darrer any, una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola és el fruit de la consecució de la nacionalitat espanyola per part de persones que tenien abans nacionalitat estrangera. En el decurs de 2013, 684 residents han experimentat aquest canvi.
 
Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 2.721 nous habitants. A partir del període 2005-2009 la component vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) del creixement demogràfic ha anat guanyant pes progressivament. En el període 2009-2013, el creixement natural dóna compte de la totalitat del creixement de la població registrat en els darrers cinc anys.
 
En el decurs de l’any 2013 hi ha hagut sis barris que han vist augmentar la seva població. Els tres que més han crescut en termes absoluts han estat Centre (126), l’Eixample (105) i Pla d’en Boet (91). Per la seva banda, els barris que han perdut més població són Rocafonda (-84), Cerdanyola (-55) i Molins-Torner (-23). En termes relatius, els barris que registren les variacions anuals més significatives són Centre (2,96%), La Llàntia (1,91%) i Pla d’en Boet (1,66%). En els darrers dos anys, Rocafonda, Molins-Torner, Cerdanyola i Peramàs registren decreixements de població, un període que s’amplia fins als tres anys en el cas de Cerdanyola i Peramàs.
 
 
Altes i baixes
 
En el decurs de l’any 2013 s’han registrat 5.430 altes, 128 altes menys que l’any anterior, fet que suposa una variació relativa del -2,20%. En els darrers cinc anys s’han registrat 29.222 altes, 3.655 menys que durant el període 2008-2012. La taxa del període 2009-2013 se situa en el 47,30‰.
 
En el darrer any s’ha registrat un total de 5.519 baixes, 546 menys que al 2012, la qual cosa representa una variació en termes relatius del -9,0%. En el període 2009-2013 es computa un total de 29.356 baixes, 1.177 menys que en el període 2008-2012, variació relativa del -3,85%. La taxa per mil de baixes a Mataró per a aquest període ha estat del 47,52‰.
 
 
El saldo migratori del municipi per trams d’edat
 
En el darrer any, les principals pèrdues de població es concentren en les edats dels joves-adults (30-34 anys [-89] i 35-39 anys [-68]) i en les edats infantils (0-4 anys [-83] i 5-9 anys [-68]). El saldo positiu més elevat es registra entre els 15-19 anys (+99). Aquesta distribució anual és representativa del que ha passat al llarg dels darrers cinc anys. D’una banda, es registren saldos negatius en els trams d’edats entre els 30 i els 54 anys i en les edats més joves entre 0 i 9 anys, amb màxims en els trams de 30-34 anys (-228), 0-4 anys (-218) i 35-39 anys (-215). Per contra, els trams que registren els saldos més positius són els que van dels 15 als 29 anys, amb màxim entre els 15-19 (+321) i el 20-24 anys (+317).
 
 
Població de nacionalitat estrangera
 
Seguit la tendència dels darrers dos anys, la població de nacionalitat estrangera registra un descens respecte del total que sumava al començament de l’any. Així, l’1 de gener de 2014 comptabilitza un total de 20.062 habitants ―16,12% de la població total―, 364 habitants menys que l’1 de gener de 2013. La disminució en termes absoluts més elevada correspon a la població del Marroc (-153), seguida de la de Colòmbia (-53) i Paraguai (-45), mentre que la població Xina s’ha incrementat en 112 habitants.
 
La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts i percentuals tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (6.955 habitants i 34,67%), Rocafonda (3.901 i 19,44%) i l’Eixample (2.828 i 14,10%). Aquests percentatges contrasten amb els que registren altres barris de la ciutat com ara La Llàntia (1,29%), Vista Alegre (1,28%) i Centre (2,14%).
 
 
Naixements
 
Al 2013 s’ha registrat un total de 1.328 naixements, -111 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa de -7,71%. Si bé es cert que es tracta d’un nombre de naixements inferior al registrat en l’etapa més recent, val a dir que és superior o molt superior al registrat entre els anys 1982 i 2003. En l’etapa recent, el període en què es va registrar el major nombre de naixements va ser el 2007-2011 (7.996), 503 més que al llarg dels darrers cinc anys.
 
La taxa general de fecunditat (TGF) –relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil (dones entre 15 i 49 anys)– ens permet tenir una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2009-2013 se situa en el 49,24‰, -2,27 punts per mil inferior a la del període de cinc anys anterior.. Els barris que presenten les TGF més elevades en aquest mateix període són Cirera (62,84‰), Rocafonda (59,57‰) i Palau-Escorxador (57,24‰).
 
 
Defuncions i edat mitjana
 
L’any 2013 s’ha registrat un total de 894 defuncions, 52 menys que al 2012, la qual cosa suposa una variació del -5,5%. En el període 2009-2013 se n’han registrat 4.539, 97 més que durant el període 2008-2012. Aquest és el nombre més elevat de defuncions registrat a Mataró en període quinquennals des de l’inici de la sèrie iniciada el 1996-2000. La taxa de mortalitat de Mataró dels últims cinc anys és del 7,35‰, 0,14 punts per mil superior al període anterior.
 
La xifra de defuncions s’ajusta als nivells d’envelliment de la població malgrat millori l’esperança de vida. Un envelliment de la població que es pot veure a través de la mitjana d’edat de la població que se situa en 40,68 anys, 0,33 anys més que a 1 de gener de 2013. La mitjana d’edat dels homes se situa en 39,22 anys i la de les dones en 42,14 anys. Els barris que registren les mitjanes d’edat més elevades corresponen als barris de Peramàs (45,05 anys), Molins-Torner (42,43) i l’Eixample (42,35) i els que presenten les menys elevades són Cirera (38,01), La Llàntia (38,82) i Palau-Escorxador (38,92).
 
L’any 2014 l’índex d’envelliment (quocient entre la població de 65 o més anys i la menor de 15 anys) se situa en el 0,97, (+0,02 respecte a 2013). Aquest és un fet coherent amb l’evolució seguida per l’estructura per edat de la població, amb un equilibri relatiu pel que fa als dos extrems de la piràmide –tots dos creixen- mentre s’intercanvien posicions els trams d’edat centrals de joves adults i adults. El saldo migratori negatiu –aquesta any i l’anterior- i la menor intensitat del saldo natural positiu fa probable la hipòtesi d’una major acceleració del procés d’envelliment.
 
No obstant, cal no oblidar que aquest índex té una distribució bipolar quan fixem la nostra atenció en els barris. Així, els índexs d’envelliment de Peramàs (1,76), Molins-Torner (1,24) i Pla d’en Boet (1,20) són clarament superiors al del conjunt de la ciutat. Per contra, els barris que tenen els índexs més baixos són Cirera (0,63), Vista Alegre (0,65) i La Llàntia (0,73).
 
 
Esperança de vida
 
L’esperança de vida en néixer del període 2009-2013 és de 82,42 anys per al conjunt de la població. L’esperança de vida per sexes és de 79,03 anys en el cas dels homes i de 85,74 anys en el cas de les dones.
 
A diferència d’altres períodes analitzats, l’esperança de vida en néixer dels darrers cinc anys registra un petit descens que es correspon amb la lleu davallada de l’esperança de vida dels homes. Aquest descens també s’observa en les esperances de vida als 25, 45 i 65 anys. En aquests tres casos, tots dos sexes registren descensos dels anys de vida respecte del període 2008-2012.
 
 
Dimensió de les llars
 
A 1 de gener de 2013, el nombre de llars a Mataró és de 47.017, 271 més respecte del total que hi havia al principi d’any, amb una variació relativa del 0,58%. Tot i que es tracta d’un increment moderat, per sota dels registrats entre els anys 2001 i 2011, ha estat superior al dels dos darrers anys. Al 2013, les llars que han augmentat en termes absoluts han estat les unipersonals (208) i les de tres membres (103); per contra, les llars formades per dos i quatre membres han disminuït lleugerament en 14 i 18, respectivament.
 
Per grandària de les llars, les més nombroses són les de dos membres (13.092), seguides per les unipersonals (11.667) i per les de tres membres (10.110). En termes percentuals, aquestes llars representen el 27,85%, el 24,81% i el 21,50% sobre el total de llars, respectivament.
 
La grandària mitjana de les llars és de 2,65 membres, lleugerament inferior als darrers tres anys. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Vista Alegre (2,91 membres), seguida per Rocafonda (2,89) i Palau-Escorxador (2,87). La més baixa correspon al Centre (2,24 membres).
 
 
Mobilitat entre barris
 
En el decurs del darrer any s’ha registrat un total de 8.977 moviments entre barris, xifra superior en 740 moviments a la registrada l’any 2012, fet que suposa una variació relativa positiva del 8,98%. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són: Centre (26,47‰), La Llàntia (14,46‰) i Peramàs (8,48‰), mentre els que presenten un saldo més negatiu són Rocafonda (-4,85%), Cerdanyola (-4,69‰) i Cirera (-3,11‰).
 
 
Imprimir