Notícies  »  Mataró ret homenatge de nou a l’arqueòleg, historiador i dibuixant Marià Ribas

Data publicació: 23/10/2014

Mataró ret homenatge de nou a l’arqueòleg, historiador i dibuixant Marià Ribas

Presentat en un acte institucional el retrat que li ha fet l'artista Manuel Cusachs i que es penjarà a la Galeria de Mataronins Il·lustres

Maria Ribas i Joan Mora, poc després de descobrir el quadre fet per Manuel Cusachs. Foto: A.C.

Maria Ribas i Joan Mora, poc després de descobrir el quadre fet per Manuel Cusachs. Foto: A.C.


Avui, dijous 23 d’octubre, ha tingut lloc al Saló de Sessions de l’Ajuntament l’acte institucional de nomenament de Marià Ribas com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, acord que va prendre el Ple per unanimitat el maig de 2012 i que ara s’ha fet realitat amb el descobriment del retrat que ha fet l’artista Manuel Cusachs. Un centenar de persones han assistit a l’acte, que ha presidit l’alcalde, Joan Mora.


Marià Ribas va ser un arqueòleg de formació autodidacta, pioner en la utilització de tècniques i metodologies d’excavació, que va participar en un nombre elevat d’exavacions com les dels jaciments de Burriac a Cabrera de Mar i també d’Iluro i de la vil·la romana de Torre Llauder a Mataró-i que ell va descobrir-, que enguany celebra el 52è aniversari de la seva descoberta.
 
La proposta del seu nomenament com a Mataroní Il·lustre va ser impulsada pel Grup d’Història del Casal fa tres anys amb motiu del 15 aniversari de la seva mort, i s’hi van afegir 169 entitats i persones de la comarca.
 
Aquest vespre, a part de poder veure per primera vegada el quadre amb la imatge de l’arqueòleg que aviat estarà penjat a la Galeria de Mataronins Il·lustres, els assistents a l’acte han tingut l’ocasió de sentir la glossa de Ribas que ha fet Josep Guitart, catedràtic d’Arqueologia de la Facultat de Ciències de l’Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Durant l’acte també han intervingut la filla de l’arqueòleg homenatjat, Maria Ribas; el president del Grup d’Història del Casal, Jaume Vellvehí; el pintor Manuel Cusachs i el regidor Miquel Rey, responsable d’instruir l’expedient de nomenament i homenatge d’aquest nou Mataroní Il·lustre.  
 

Ressenya biogràfica
 
Marià Ribas i Bertran (Mataró 1902-1996) va nèixer a la casa número 2 de la plaça Gran. Als tres anys va començar la seva etapa formativa a l’Escola Pia Santa Anna. Les primeres lliçons de dibuix i pintura les va rebre del seu pare, que també era dibuixant i pintor. Al cap d’uns anys va anar a l’Escola nocturna d’Arts i Oficis i tingué com a professors el seu propi pare, Rafel Estrany i Ignasi Mayol.
 
Va iniciar-se en l’aprenentatge d’activitats relacionades amb l’arquitectura i la construcció sent de la mà de l’arquitecte municipal Lluís Gallifa i després va treballar com a delineant del Servei d’Arquitectura del negociat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
 
Va col·laborar en les excavacions arqueològiques que es realitzaven al casc antic de Barcelona: muralla romana, plaça del Rei, carrer dels Comptes de Barcelona, plaça de la Catedral i plaça de la Vil·la de Madrid. També va treballar al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments Històrics de la Diputació, institució on va guanyar una plaça de dibuixant.
 
Malgrat que era dibuixant, l’arqueologia va ser sempre la seva vocació. Els primers contactes els va tenir a través de l’Agrupació Científica Excursionista de Mataró i del seu germà gran. Tanmateix, va adquirir formació i metodologia amb Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat. Gràcies a ell va conèixer a Pere Bosch i Gimpera, quan era el cap del Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Catalans. Llavors es va relacionar amb Josep Coromines, J de Calaçans Serra Ràfols, Alberto del Castillo i altres investigadors que li van inculcar la voluntat de recerca meticulosa i constant que és a la base de l’important arxiu documental que va crear sobre els jaciments arqueològics de la comarca.
 
Després de la Guerra Civil va formar part del Comitè Local de Patrimoni, nomenat per l’alcalde, per salvaguardar el patrimoni artístic i cultural de la ciutat, essencialment el de caire religiós. L’Ajuntament li va proporcionar una autorització per entrar a les esglésies i convents per documentar les obres que no havien estat destruïdes. Una feina molt similar va fer també pel Servei de Conservació de Monuments Històrics de la Generalitat de Catalunya. I també va iniciar diverses excavacions i va participar en la restauració d’algunes ermites.
 
El 1947 va presidir la primera junta de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu de Mataró, que va publicar un butlletí periòdic sobre arqueologia i història local en català que va ser prohibit el 1950 precisament per estar escrit en aquesta llengua.
 
El 1948 va ser nomenat Comisario Local de Excavaciones Arqueológicas en Mataró i va dirigir excavacions a la vil·la romana Can Sans de Llavaneres, a la ciutat romana d’Iluro (la plaça Pius XII, plaça del beat Salvador, plaça de la Peixateria, plaça del Fossar Xic, i plaça de Santa Maria), i al poblat ibèric de Burriac, a Cabrera de Mar. A Vilassar de Mar va descobrir un mil·liari que assenyala el pas de la Via Augusta.
 
Als anys seixanta va desenvolupar una intensa activitat junt a un seguit d’aficionats a l’arqueologia, que va culminar en la creació de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró l’any 1970. L’any 1961 va protagonitzar el descobriment de la vil·la romana de Torre Llauder.
 
Durant les dues darreres dècades del segle XX va seguir col·laborant amb el Museu de Mataró i amb el Museu Arxiu de Santa Maria.
Imprimir