»  Ple Municipal. Acta de la sessió del 7 de març de 2002

Ple Municipal. Acta de la sessió del 7 de març de 2002

ACTA NÚM. 3/2002 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 7 DE MARÇ DE 2002.

==============================================================

A la Sala Gran de Can Palauet de la Ciutat de Mataró, el dia set de març de dos mil dos, essent les set hores i quinze minuts de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS I ESTELA, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

MANUEL MAS ESTELA ALCALDE (PSC)

REMIGIO HERRERO GARCIA TINENT D'ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

CONSOL PRADOS MARTINEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMIN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)

SERGI BONAMUSA TURON CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALICIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ORIOL BATISTA GAZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ESTEVE TERRADAS YUS REGIDOR (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CiU)

PERE SOLÀ I MONTSERRAT REGIDOR (CiU)

JOSEP LLUIS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CiU)

GENIS CARBÓ I BOATELL REGIDOR (CiU)

ROSER MANTÉ I BARTRA REGIDORA (CiU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CiU)

JORDI FABREGAS I CASAS REGIDOR (CiU)

JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA SUÑE REGIDOR (PP)

JOSE LUIS CALZADA OLMEDO REGIDOR (PP)

PAULÍ MOJEDANO I SINGLA REGIDOR (PP)

SALVADOR MILÀ SOLSONA REGIDOR (IC-V)

JOSEP COMAS VALLS REGIDOR (IC-V)

Assistits del Secretari General Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que certifica.

També hi assisteix l'Interventor accidental de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1.- APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 13 DE DESEMBRE DE 2002.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

2.- DESPATX OFICIAL.

CONDOL PER LA MORT DEL SR. NORBERT PUIG I ANGLADA, EX-REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El Sr. Alcalde informa de la mort del Sr. Norbert Puig i Anglada, regidor de l'Ajuntament de Mataró entre 1964 i 1971, expressant el condol de la Corporació a la seva família.

DEFENSOR DEL CIUTADÀ

3. PRESENTACIÓ PER PART DEL DEFENSOR DEL CIUTADÀ DE L'INFORME RELATIU A LES SEVES ACTUACIONS DURANT L'ANY 2001.

El Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Jordi Puigderrajols, Defensor del Ciutadà de Mataró, per presentar el primer informe anual relatiu a les actuacions de la institució durant l'any 2001.

El Sr. Jordi Puigderrajols en primer lloc agraeix a la Corporació en Ple i als representats d'institucions similars dels municipis de Badalona, Manlleu, Sant Boi i Santa Coloma de Gramanet, que l'acompanyen en aquest acte, així com del personal de l'Oficina del Defensor del Ciutadà per la seva tasca. Tot seguit exposa les característiques del règim de funcionament de la institució d'acord amb la norma que el regula. En suma les funcions del Defensor del Ciutadà consisteixen en un control extern i independent de l'activitat de l'administració local, a l'estil del Síndic de Greuges o figures similars. El Defensor del Ciutadà, en les seves resolucions, no modifica els actes administratius de l'Ajuntament sinó que es limita a verificar el procediment seguit i si s'ha produït la resposta municipal en el temps degut; no obstant això suggereix que en el futur es pugui ampliar els objectius de la institució cap a una actuació que inclogui la mediació i fins i tot fórmules arbitrals, ja previstes en el reglament del Defensor del Ciutadà. Després de fer una lectura a l'informe, en el qual destaca les actuacions seguides especialment en matèria de via pública, activitats classificades i multes de trànsit, i a la vista de l'experiència, prega al Ple de la Corporació tres propostes o suggeriments a tenir en compte per al futur. En primer lloc considera interessant que respecte als expedients d'activitats classificades que per la seva naturalesa puguin produir molèsties per sorolls a veïns i ciutadans, es pugui establir un protocol d'actuació comú o procediment tipus on es determinin els passos a seguir, el nombre de medicions o comprovacions a fer, les hores i els moments en fer-les, etc., per tal d'aconseguir una màxima objectivació dels fets. En segon lloc caldria demanar als serveis municipals que posin tots els mitjans al seu abast per tal que totes les sol.licituds i reclamacions dels ciutadans tinguin la deguda i puntual resposta. En tercer lloc i per últim creu que seria convenient ampliar la difusió de la existència de l'Oficina del Defensor del Ciutadà de Mataró als barris en els que es detecta un poca utilització dels serveis del Defensor, ja que s'ha advertit que de forma molt majoritària són els veïns de Mataró Centre o Eixample els que el coneixen.

El Sr. Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, considera que les recomanacions del Defensor del Ciutadà són fàcilment assumibles pel govern, per tal de perfeccionar el funcionament de l'administració municipal. Es felicita de l'existència de la institució i de la feina feta tant pel propi Defensor del Ciutadà com pel seu equip.

El Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, també considera molt interessant el funcionament de la institució, la qual recorda que parteix d'una iniciativa que va fer el seu dia el seu grup municipal. Creu en fí molt important prendre nota de les recomanacions que ha fet el Defensor del Ciutadà per millorar el funcionament de l'Ajuntament.

El Sr. Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, es congratula del primer any de funcionament de la institució del Defensor del Ciutadà, agraint la feina feta. També considera important millorar la implantació quantitativa i qualitativa de l'oficina per tal que tots els ciutadans coneguin i facin servir la institució. Per últim crida l'atenció la interessant proposta feta pel Defensor del Ciutadà d'ampliar els objectius de la institució en tècniques tal com la mediació i l'arbitratge, més enllà del mer control de la legalitat.

El Sr. Ramon Bassas, regidor del grup municipal Socialista, avalua de forma molt positiva el primer any de funcionament de l'Oficina del Defensor del Ciutadà, tant per la tasca feta, com per la col·laboració amb els propis serveis municipals. També destaca el bon funcionament de l'administració que demostra l'informe, malgrat els problemes que justifiquen les intervencions del Defensor del Ciutadà, ja que s'ha de tenir en compte el número relativament escàs de queixes en relació als milers i milers d'acords que pren l'ajuntament cada any. Per últim assumeix les conclusions i recomanacions del Defensor que tindran un ràpid i adequat desenvolupament.

CMI DE SERVEIS CENTRALS

INTERIOR-HISENDA

SOTS DIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-

4. CONSTITUCIÓ D'UN DRET DE SUPERFÍCIE A FAVOR DEL CONSORCI SANITARI DEL MARESME, EN UNA FINCA SITUADA AMB FRONT A LA RONDA RAFAEL ESTRANY, DE MATARÓ, PER A LA CONSTRUCCIÓ D'UN CENTRE D'ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA.

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

1.- OBJECTE DE L'EXPEDIENT

Per tal de poder disposar d'un centre d'assistència sanitària primària a la zona de Rocafonda, el Servei Català de la Salut ha sol·licitat a aquest Ajuntament la cessió de sòl municipal al barri de Rocafonda (zona de Mataró-3), per tal de construir i gestionar el referit centre sanitari. S'ha demanat que la cessió del sòl es formalitzi a favor del Consorci Sanitari del Maresme.

2.- FINCA OBJECTE DE CESSIÓ

La finca objecte de la finalitat sanitària exposada es concreta en una parcel·la amb front a la Ronda Rafael Estrany, s/núm, de 1.488 metres quadrats. S'ha procedit a efectuar les operacions registrals d'agregació i segregació necessàries per obtenir la configuració final de la finca a cedir, en base als acords presos en el Ple municipal de 4 d'octubre de 2001. Les dades identificatives de la finca obren a l'expedient administratiu.

3.- FIGURA JURIDICA EMPRADA PER LA CESSIO DEL SOL

La constitució d'un dret real de superfície és el títol que millor s'ajusta a les finalitats d'edificació i de gestió del servei, d'acord amb les valoracions efectuades en els informes obrants a l'expedient.

Fonaments de dret

I.- REGIM JURIDIC DEL DRET REAL DE SUPERFICIE

El dret de superfície ve regulat per referència a l'article 1.611 del Codi Civil i queda recollit també a l'article 16 del Reglament Hipotecari, i en relació a l'Administració Publica, es recull al Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (a partir d'ara TRUC).

La nova llei de la Generalitat de Catalunya reguladora del dret de superfície (Llei del Parlament de Catalunya 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, servitud i adquisició voluntària o preferent, publicada al DOGC de 18 de gener passat) no és encara en vigor.

II.- CONDICIONS

La normativa esmentada regula les circumstàncies que han de constar per a la vàlida constitució del dret, de finalitat, preu, termini de la concessió del dret, termini de l'edificació, extinció del dret i sistema de càrregues.

Ateses les consideracions referents a l'òrgan competent per adoptar el present acord, a la personalitat de l'ens cessionari, a la justificació del sistema d'adjudicació directa, a la forma de constitució del dret, i a les despeses de la present operació, obrants a l'informe jurídic obrant a l'expedient.

En virtut de tot l'exposat, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

Primer.- Constituir a favor del Consorci Sanitari del Maresme un dret de superfície sobre la finca de propietat municipal, de forma trapezoïdal, de 1.488 m2, amb front a la Ronda Rafael Estrany, de Mataró, que es descriu a continuació:

DESCRIPCIO: PEÇA DE TERRA de caràcter urbà, en el terme de Mataró, amb front a la Ronda Rafael Estrany, de forma trapezoïdal, de 1.488 m2 de superfície. LIMITA: A Nord, Sud i Est, amb la finca de la qual se segrega de l'Ajuntament de Mataró, i a l'Oest, amb la Ronda Rafael Estrany.

INSCRIPCIO: Tom 3339, Llibre 210 de Mataró, foli 134, Finca 12.404, inscripció 1a.

VALOR DE LA FINCA: 191.637 euros.

REFERENCIA CADASTRAL: 4303201DG5040S0001GM.

TITOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, per adjudicació per segregació de la major finca adjudicada a l'Ajuntament per reparcel.lació del Polígon Industrial de Mata-Rocafonda Sud, segons acta de 23 de desembre de 1987, autoritzada pel Notari de Mataró, Sr. Enrique Jiménez Brundelet i protocolitzada pel Notari també de Mataró, Sr. Manuel Martialay Romero.

S'adjunta plànol de la finca.

Segon.- Sotmetre la concessió del dret de superfície sobre la finca referida, a les següents condicions:

FINALITAT: Construcció i explotació d'un centre d'assistència sanitària primària.

CARACTERISTIQUES GENERALS DE L'EDIFICACIO: L'ocupació màxima de la parcel·la és del 60%: 892,8 m2, el sostre màxim és de 0,8 m2 st/m2 sòl i l'alçada reguladora: Pb + 1.

PRESSUPOST: El projecte executiu del centre d'assistència ha estat aprovat amb un pressupost d'execució per contracte de 931.525,42 ¬, IVA inclòs, segons decret 7859/2001 de 20 de desembre, del Conseller-Delegat d'Urbanisme i Obres.

PREU: La constitució d'aquest dret té caràcter gratuït. A efects fiscals, es fa constar que es valora aquest dret en 191.637 euros, que correspon al valor de la finca.

TERMINI DE LA CONCESSIO DEL DRET DE SUPERFICIE: El dret de superfície sobre la finca descrita se cedeix per un termini de 75 anys.

Al extingir-se aquest dret, l'Ajuntament farà seva la propietat de tot el que s'hagi edificat a la parcel·la objecte de la cessió, sense que el superficiari tingui dret a cap indemnització.

TERMINI DE L'EDIFICACIO: L'edificació i posada en funcionament de l'equipament s'haurà de realitzar dintre del termini màxim de cinc anys a comptar de la data de la inscripció al Registre de la Propietat del dret de superfície, de manera que si la finca objecte de cessió no s'hagués edificat i destinat a l'ús sanitari previst en l'expressat termini, el dret revertirà automàticament al patrimoni de l'Ajuntament. La no destinació del bé a l'ús previst quedarà demostrada amb l'extensió d'un acta notarial, a la qual es constati una o vàries de les circumstàncies següents, que no caldrà que es donin cumulativament:

-de no existència d'edificació

-d'existència d'edificació inacabada a la fí del termini estipulat

-de no destinació a ús sanitari de centre d'atenció sanitària primària

-de no destinació a cap ús

Aquesta acta notarial haurà de notificar-se a l'entitat cessionària.

L'assumpció del servei o funcions sanitàries d'assistència primària per l'Ajuntament comportarà també la reversió del dret a favor de l'Ajuntament.

CÀRREGUES: Aquest dret no serà transmissible, ni serà gravable, més enllà del termini per al qual es constitueix.

Per tant, la finca haurà de quedar lliure de tot gravamen en el moment de l'extinció del dret de superfície.

FORMALITZACIO: La present concessió s'haurà de formalitzar en escriptura pública i s'haurà d'inscriure en el Registre de la Propietat.

DESPESES: El Consorci Sanitari del Maresme assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que se generin per a la formalització i perfeccionament de la cessió del dret de superfície, així com, en el seu cas, de la reversió del dret. Els tributs que, en el seu cas, es puguin meritar per raó de la constitució del present dret, s'assumiran d'acord amb l'atribució que faci la norma reguladora corresponent, sens perjudici de les exempcions/no subjeccions que tinguin lloc.

Tercer.- Procedir a efectuar les rectificacions corresponents en l'Inventari de Béns municipal.

Quart.- Facultar el Conseller Delegat de Sanitat i Serveis Socials, senyor Oriol Batista Gázquez, per tal que subscrigui l'escriptura pública i qualsevol altra documentació necessària per a la formalització i perfeccionament dels presents acords.

Cinquè.- Notificar el present acord a CATSALUT (Servei Català de la Salut), al Consorci Sanitari del Maresme i al Servei d'Ingressos."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

5. CONSTITUCIÓ D'UN DRET DE SUPERFÍCIE A FAVOR DEL CONSORCI SANITARI DEL MARESME, SOBRE LES FINQUES DEL CAMÍ RAL, 206, 208 I 210, DE MATARÓ, PER A LA CONSTRUCCIÓ D'UN CENTRE D'ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA.

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

1.- OBJECTE DE L'EXPEDIENT

Per tal de poder disposar d'un centre d'assistència sanitària primària a la zona de Mataró-Centre (zona de Mataró-2), el Servei Català de la Salut ha sol·licitat a aquest Ajuntament la cessió del sòl municipal, per tal de construir i gestionar el referit centre sanitari. S'ha demanat que la cessió del sòl es formalitzi a favor del Consorci Sanitari del Maresme.

2.- FINQUES OBJECTE DE CESSIÓ

Són objecte de la finalitat sanitària les finques núm. 208, 210 i part de la finca núm. 206 (patis) del Camí Ral de Mataró.

Estan classificades com a sòl urbà i la seva qualificació urbanística és d'equipaments comunitaris, clau E.

DESCRIPCIONS DE LES FINQUES:

1) Finca situada al Camí Ral, 206, de Mataró:

DESCRIPCIO: Porció de terreny de forma paral.lel.lepípeda, situada a Mataró, al Camí Ral, 206 patis-. Està qualificada de SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS, clau E. Té una superfície de tres-cents vuit metres amb trenta dos decímetres tots quadrats.

LIMITA: Al Nord, amb les finques 4 i 6 del carrer Sant Pelegrí; a l'Est, amb el pati de la finca 204 del Camí Ral; al Sud, amb la part de la finca de la que se segrega (núm. 206 del Camí Ral) i per una altra part amb la finca 208 del mateix Camí Ral; a l'Oest, principalment amb la finca núm. 210 del Camí Ral i en una part molt menor, amb la finca núm. 2 bis del carrer Sant Pelegrí.

TITOL: Pertany a l'Ajuntament en virtut d'acta administrativa d'adquisició i pagament subscrita el 30 de novembre de 2001, en procediment expropiatori; finca segregada de la finca matriu en virtut de Decret del Conseller Delegat d'Urbanisme i Obres, Sr. Arcadi Vilert, de 17 de desembre de 2001.

INSCRIPCIO: inscrita al Registre núm. 2 de Mataró, al Tom 3.441, Llibre 269 de Mataró, Foli 20, Finca 11.085.

REFERÈNCIA CADASTRAL DE LA FINCA MATRIU: 4290314DF5949S0001EX

VALORACIÓ: 150.253,03 euros (equivalents a 25.000.000 de pessetes).

2) Finca situada al Camí Ral 208 de Mataró:

DESCRIPCIO: CASA situada en aquesta Ciutat, Carrer Ral, número 208. Segons la certificació cadastral descriptiva i gràfica que s'adjunta, de 15 de febrer de 2002, la superfície del sòl és de 91 metres quadrats i la superfície construïda és de 163 metres quadrats. TERMENEJA: A la dreta entrant, amb finca de la senyora Nieves vídua del Sr. Trias; a l'esquerra, amb la casa del carrer Ral, número dos-cents deu, i al darrere, amb finca de la senyora Nieves vídua del Sr. Trias i la casa del carrer Sant Pelegrí, número dos.

TITOL: Propietat de l'Ajuntament en virtut d'escriptura de reversió de finques atorgada el dia 21 de desembre de 2001, davant del Notari de l'Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona, Sr. Lorenzo Valero Rubio (núm. de protocol 117). En tràmit d'inscripció al Registre de la Propietat.

INSCRIPCIO: Registre de la Propietat número 2 de Mataró, Tom 3.250, llibre 180, foli 140, finca 9.252. La inscripció de la reversió es troba en tràmit.

REFERENCIA CADASTRAL: 4290315DF5949S0001SX

VALORACIO: 47.421,5 euros (equivalents a 7.890.264 pessetes), segons informe del tècnic municipal.

3) Finca situada al Camí Ral 210 de Mataró:

DESCRIPCIO FINCA: CASA situada a la ciutat de Mataró, carrer Ral, número 210. Segons la certificació cadastral descriptiva i gràfica que s'adjunta, de 15 de febrer de 2002, la superfície del sòl és de 243 metres quadrats i la superfície construïda és de 245 metres quadrats. TERMENEJA: per la dreta, entrant, abans per error Oest, amb la finca del carrer Ral número 208; per l'esquerra, amb el terreny de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, abans per error a l'Est, amb finca de la Sra. Maria Juliá Majó de Galbany o els seus successors.

TITOL: Propietat de l'Ajuntament en virtut d'escriptura de reversió de finques atorgada el dia 21 de desembre de 2001, davant del Notari de l'Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona, Sr. Lorenzo Valero Rubio (núm. de protocol 117). En tràmit d'inscripció al Registre de la Propietat.

INSCRIPCIO: Registre de la Propietat número 2 de Mataró, al Tom 3.250, llibre 180 de Mataró, foli 135, finca 9.250.

REFERENCIA CADASTRAL: 4290316DF5949S0001ZX

VALORACIO: 108.378,6 euros (equivalents a 8.032.676 pessetes), segons informe del tècnic municipal.

3.- FIGURA JURIDICA EMPRADA PER LA CESSIO DEL SOL

La constitució d'un dret real de superfície és el títol que millor s'ajusta a les finalitats d'edificació i de gestió del servei, d'acord amb les valoracions efectuades en els informes obrants a l'expedient.

Atesa la destinació comú de les finques, que són col.lindants, es considera oportú, agrupar-les en una finca nova i independent, prèviament a la cessió del dret.

Fonaments de dret

I.- REGIM JURIDIC DEL DRET REAL DE SUPERFICIE

El dret de superfície ve regulat per referència a l'article 1.611 del Codi Civil i queda recollit també a l'article 16 del Reglament Hipotecari, i en relació a l'Administració Publica, es recull al Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (a partir d'ara TRUC).

La nova llei de la Generalitat de Catalunya reguladora del dret de superfície (Llei del Parlament de Catalunya 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, servitud i adquisició voluntària o preferent, publicada al DOGC de 18 de gener passat) no és encara en vigor.

II.- CONDICIONS

La normativa esmentada regula les circumstàncies que han de constar per a la vàlida constitució del dret, de finalitat, preu, termini de la concessió del dret, termini de l'edificació, extinció del dret i sistema de càrregues.

Ateses les consideracions referents a l'òrgan competent per adoptar el present acord, a la personalitat de l'ens cessionari, a la justificació del sistema d'adjudicació directa, a la forma de constitució del dret, i a les despeses de la present operació, obrants a l'informe jurídic obrant a l'expedient.

III.- OPERACIO D'AGRUPACIO

L'agrupació de finques és una operació registral que es formalitza a l'empara de l'article 45 del Reglament Hipotecari. Procedeix la realització d'aquesta operació per raó de la destinació única i conjunta que es donarà a les finques objecte del dret de superfície.

En virtut de tot l'exposat, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

Primer.- Agrupar les finques que es descriuen a continuació amb els números 1), 2) i 3):

1) Finca situada al Camí Ral, 206, de Mataró:

DESCRIPCIO: Porció de terreny de forma paral.lel.lepípeda, situada a Mataró, al Camí Ral, 206 patis-. Està qualificada de SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS, clau E. Té una superfície de tres-cents vuit metres amb trenta dos decímetres tots quadrats.

LIMITA: Al Nord, amb les finques 4 i 6 del carrer Sant Pelegrí; a l'Est, amb el pati de la finca 204 del Camí Ral; al Sud, amb la part de la finca de la que se segrega (núm. 206 del Camí Ral) i per una altra part amb la finca 208 del mateix Camí Ral; a l'Oest, principalment amb la finca núm. 210 del Camí Ral i en una part molt menor, amb la finca núm. 2 bis del carrer Sant Pelegrí.

TITOL: Pertany a l'Ajuntament en virtut d'acta administrativa d'adquisició i pagament subscrita el 30 de novembre de 2001, en procediment expropiatori; finca segregada de la finca matriu en virtut de Decret del Conseller Delegat d'Urbanisme i Obres, Sr. Arcadi Vilert, de 17 de desembre de 2001.

INSCRIPCIO: inscrita al Registre núm. 2 de Mataró, al Tom 3.441, Llibre 269 de Mataró, Foli 20, Finca 11.085.

REFERÈNCIA CADASTRAL DE LA FINCA MATRIU: 4290314DF5949S0001EX

VALORACIÓ: 150.253,03 euros (equivalents a 25.000.000 de pessetes).

2) Finca situada al Camí Ral 208 de Mataró:

DESCRIPCIO: CASA situada en aquesta Ciutat, Carrer Ral, número 208. Segons la certificació cadastral descriptiva i gràfica que s'adjunta, de 15 de febrer de 2002, la superfície del sòl és de 91 metres quadrats i la superfície construïda és de 163 metres quadrats. TERMENEJA: A la dreta entrant, amb finca de la senyora Nieves vídua del Sr. Trias; a l'esquerra, amb la casa del carrer Ral, número dos-cents deu, i al darrere, amb finca de la senyora Nieves vídua del Sr. Trias i la casa del carrer Sant Pelegrí, número dos.

TITOL: Propietat de l'Ajuntament en virtut d'escriptura de reversió de finques atorgada el dia 21 de desembre de 2001, davant del Notari de l'Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona, Sr. Lorenzo Valero Rubio (núm. de protocol 117). En tràmit d'inscripció al Registre de la Propietat.

INSCRIPCIO: Registre de la Propietat número 2 de Mataró, Tom 3.250, llibre 180, foli 140, finca 9.252. La inscripció de la reversió es troba en tràmit.

REFERENCIA CADASTRAL: 4290315DF5949S0001SX

VALORACIO: 47.421,5 euros (equivalents a 7.890.264 pessetes), segons informe del tècnic municipal.

3) Finca situada al Camí Ral 210 de Mataró:

DESCRIPCIO FINCA: CASA situada a la ciutat de Mataró, carrer Ral, número 210. Segons la certificació cadastral descriptiva i gràfica que s'adjunta, de 15 de febrer de 2002, la superfície del sòl és de 243 metres quadrats i la superfície construïda és de 245 metres quadrats. TERMENEJA: per la dreta, entrant, abans per error Oest, amb la finca del carrer Ral número 208; per l'esquerra, amb el terreny de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, abans per error a l'Est, amb finca de la Sra. Maria Juliá Majó de Galbany o els seus successors.

TITOL: Propietat de l'Ajuntament en virtut d'escriptura de reversió de finques atorgada el dia 21 de desembre de 2001, davant del Notari de l'Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona, Sr. Lorenzo Valero Rubio (núm. de protocol 117). En tràmit d'inscripció al Registre de la Propietat.

INSCRIPCIO: Registre de la Propietat número 2 de Mataró, al Tom 3.250, llibre 180 de Mataró, foli 135, finca 9.250.

REFERENCIA CADASTRAL: 4290316DF5949S0001ZX

VALORACIO: 108.378,6 euros (equivalents a 8.032.676 pessetes), segons informe del tècnic municipal.

Per formar la finca que es descriu a continuació:

4) DESCRIPCIÓ: Finca urbana. Porció de terreny de configuració irregular, assenyalada amb els núms 208 i 210, en el Carrer Ral d'aquesta ciutat, sobre el qual es troben construïdes dues cases i unes naus d'usos comercials/industrials. La superfície del sòl és de sis-cents quaranta-dos metres amb trenta-dos decímetres, tots quadrats.

LIMITA: Al Nord, amb la part posterior de les finques núms. 2 bis, 4 i 6 del Carrer Sant Pelegrí; a l'esquerra, entrant, Oest, amb finca de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i en una part molt petita, amb el núm. 2 bis del carrer Sant Pelegrí; a la dreta, entrant, Est, en part amb pati de la finca del Camí Ral 204 i en part amb finca del Camí Ral, 206; i al Sud, en part, amb la part posterior de la finca del Camí Ral, 206 i en part amb el Carrer Ral.

VALOR DE LA FINCA AGRUPADA: 306.053,04 euros.

S'adjunta plànol de la finca resultant.

Segon.- Sol·licitar al senyor Registrador del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró l'agrupació de totes les finques exposades en l'acord primer que antecedeix, en una finca nova i independent resultant, descrita també a l'acord anterior.

Tercer.- Constituir a favor del Consorci Sanitari del Maresme un dret de superfície sobre la finca de propietat municipal agrupada i descrita en el punt primer núm. 4) anterior.

Quart.- Sotmetre la concessió del dret de superfície sobre la finca referida, a les següents condicions:

FINALITAT: Construcció i explotació d'un centre d'assistència sanitària primària.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'EDIFICACIÓ:

El coeficient d'edificabilitat és de 0,77 metres quadrats de sostre per metres quadrats de sòl, i l'alçada a edificar de Planta baixa + 2.

PRESSUPOST: El projecte executiu del centre d'assistència ha estat aprovat per la Comissió de Govern en sessió de 10 de desembre de 2001, amb un pressupost d'execució per contracte de 859.830,71 ¬, IVA inclòs (equivalents a143.063.792 pts).

PREU: La constitució d'aquest dret té caràcter gratuït. A efectes fiscals, es fa constar que es valora aquest dret en 306.053,04 euros, que correspon al valor de la finca.

TERMINI DE LA CONCESSIO DEL DRET DE SUPERFICIE: El dret de superfície sobre la finca descrita se cedeix per un termini de 75 anys.

Al extingir-se aquest dret, l'Ajuntament farà seva la propietat de tot el que s'hagi edificat a la parcel·la objecte de la cessió, sense que el superficiari tingui dret a cap indemnització.

TERMINI DE L'EDIFICACIO: L'edificació i posada en funcionament de l'equipament s'haurà de realitzar dintre del termini màxim de cinc anys a comptar de la data de la inscripció al Registre de la Propietat del dret de superfície, de manera que si la finca objecte de cessió no s'hagués edificat i destinat a l'ús sanitari previst en l'expressat termini, el dret revertirà automàticament al patrimoni de l'Ajuntament. La no destinació del bé a l'ús previst quedarà demostrada amb l'extensió d'un acta notarial, a la qual es constati una o vàries de les circumstàncies següents, que no caldrà que es donin cumulativament:

-de no existència d'edificació

-d'existència d'edificació inacabada a la fí del termini estipulat

-de no destinació a ús sanitari de centre d'atenció sanitària primària

-de no destinació a cap ús

Aquesta acta notarial haurà de notificar-se a l'entitat cessionària.

L'assumpció del servei o funcions sanitàries d'assistència primària per l'Ajuntament comportarà també la reversió del dret a favor de l'Ajuntament.

CÀRREGUES: Aquest dret no serà transmissible, ni serà gravable, més enllà del termini per al qual es constitueix.

Per tant, la finca haurà de quedar lliure de tot gravamen en el moment de l'extinció del dret de superfície.

FORMALITZACIO: La present concessió s'haurà de formalitzar en escriptura pública i s'haurà d'inscriure en el Registre de la Propietat.

DESPESES: El Consorci Sanitari del Maresme assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que se generin per a la formalització i perfeccionament de la cessió del dret de superfície, així com, en el seu cas, de la reversió del dret. Els tributs que, en el seu cas, es puguin meritar per raó de la constitució del present dret, s'assumiran d'acord amb l'atribució que faci la norma reguladora corresponent, sens perjudici de les exempcions/no subjeccions que tinguin lloc.

Cinquè.- Procedir a efectuar les rectificacions corresponents en l'Inventari de Béns municipal.

Sisè.- Facultar el Conseller Delegat de Sanitat i Serveis Socials, senyor Oriol Batista Gázquez, per tal que subscrigui l'escriptura pública de constitució del dret de superfície que s'acorda i qualsevol altra documentació necessària per a la formalització i perfeccionament dels presents acords.

Setè.- Notificar el present acord a CATSALUT (Servei Català de la Salut), al Consorci Sanitari del Maresme i al Servei d'Ingressos."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

En aquest moment abandona la sessió el Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds.

6. ACCEPTACIÓ MUNICIPAL DE L'HERÈNCIA DE LA SRA. EMILIA PLA SENSAT, A BENEFICI D'INVENTARI.

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

1r. Atès que la senyora EMILIA PLA SENSAT, amb DNI 38.724.043, va instituir hereva de tots els seus béns, drets i accions a la Residència Municipal Sant Josep, avui, Ajuntament de Mataró, en l'últim testament que va atorgar.

2n. Atès que l'Ajuntament ostenta la qualitat d'hereu en virtut de la disposició testamentària de la Sra. Emilia Pla, per successió en la posició de l'hereu cridat, Residència municipal Sant Josep, a la seva dissolució.

3r. Atès que s'han dut a terme les gestions tendents a la comprovació de les disposicions testamentàries de la Sra. Pla, encomanades per Decret del Conseller-Delegat de Serveis Centrals núm. 524/2001, de 26 de gener, i en virtut de les mateixes, obra incorporada a l'expedient la documentació acreditativa del dret a l'herència que té l'Ajuntament, la relativa als béns, drets i obligacions que provisionalment configuren l'herència, sens perjudici de la posterior delimitació definitiva.

Vistos els informes i documentació obrants a l'expedient.

En virtut del que disposa la normativa reguladora de l'adquisició de béns per disposicions hereditàries, en especial, el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, en l'article 28 i següents, i el Codi de Successions i més concretament les disposicions relatives a l'acceptació d'herència a benefici d'inventari.

Per tot el que s'ha exposat, el sotasignat proposa que s'adopti la resolució següent:

Primer.- Declarar provada la condició d'hereu de l'Ajuntament de Mataró, com a successor de l'entitat Patronat de la Residència Sant Josep, en l'herència de la senyora Emília Pla Sensat.

Segon.- Declarar provada l'existència de béns propietat de la causant, en concret de la meitat indivisa d'una vivenda situada al pis segon, porta segona, de l'escala 3a, del bloc B, del Grup "El Palau", avui carrer Bombers Madern i Clariana, 21, de Mataró.

Tercer.- Procedir a l'acceptació de l'herència de la causant Sra. Emilia Pla Sensat, a benefici d'inventari, amb tots els efectes legals inherents.

Quart.- Sol·licitar al Degà dels Notaris de Mataró, que procedeixi a designar el pertinent torn notarial a l'objecte de procedir a l'acceptació a benefici d'inventari de l'herència de la senyora Emília Pla Sensat, significant que el valor dels béns coneguts ja ressenyats ascendeix a 18.185,57 euros.

Cinquè.- Autoritzar el Conseller Delegat de Serveis Centrals, Sr. Ramon Bassas i Segura, per a subscriure quants documents siguin necessaris per a la consecució i perfeccionament del present acord."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

Torna a la sessió el Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds.

7. ACCEPTACIÓ DEL LLEGAT DE JORDI ARENAS CLAVELL

El Sr. Remigio Herrero, President del Patronat Municipal de Cultura i conseller delegat de Relacions Ciutadanes, presenta la proposta següent:

"El Sr. Jordi Arenas Clavell, que morí el dia 1 de juliol de 1998, va atorgar el seu darrer testament en 23 de juny de 1998, davant el notari de l'Il·ltre. Col·legi de Notaris de Barcelona amb residència a Mataró, Sr. Rafael Bonete Bertolín. En l'esmentat testament, el difunt llegà a aquest Ajuntament, els béns que al mateix testament consten, amb l'obligació imposada del legatari de "destinar la casa del carrer Argentona, 64, prèvies les adequacions que s'estimin pertinents, i procurant conservar dintre del possible les parts nobles de la casa, a instal·lar-hi i conservar-hi un Museu d'Art per acollir el caràcter preferent obra d'artistes mataronins de tots els temps i regir-lo i tot a càrrec exclusiu del beneficiari de la deixa o llegat." Els béns llegats s'han concretat pels marmessors universals del causant designats en el propi testament, els quals han procedit també a aclarir determinats aspectes del testament, en virtut de la facultat legalment atorgada d'interpretació del testament, segons es consigna a la seva proposta de 21 de gener de 2002.

S'ha tramitat l'expedient corresponent, en què figuren els informes de l'arquitecte, l'interventor i el secretari municipals, dels quals resulta que l'esmentat llegat pot ser acceptat pel fet que el seu valor supera amb escreix al dels gravamens imposats, segons estableix l'article 31.1 del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 d'octubre.

L'acceptació del llegat esmentat s'adiu amb l'interès públic, tota vegada que consta inclòs en les previsions municipals en matèria cultural, consignades al Pla d'equipaments culturals.

Vistos els informes obrants a l'expedient.

Proposo l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

Primer.- Acceptar el llegat ordenat pel senyor Jordi Arenas i Clavell en el seu testament, atorgat el 23 de juny de 1998, davant del notari de l'Il.ltre Col·legi de Notaris de Barcelona, Sr. Bonete Bertolín, que es concreta en els següents béns, i en els termes de la proposta que els marmessors presenten el 21 de gener de 2002, una còpia de la qual s'adjunta al present:

  1. La casa del carrer d'Argentona, 64 de Mataró, per tal d'instal·lar-hi un centre artístic que es denominarà Centre d'Art Germans Arenas Clavell, i que es dedicarà a museu i a altres espais culturals en benefici de la ciutat, prèvia la seva adequació a les necessitats que aquesta destinació suposa, conservant en el possible les parts nobles de l'edifici, d'acord amb la normativa vigent.
  2. Les obres artístiques que han seleccionat els marmessors i que consignen en la seva proposta de data 22 de gener de 2002, que s'adjunta per còpia al present acord.

Segon.- Demanar als marmessors el lliurament formal del llegat.

Tercer.- Facultar el Conseller Delegat de Serveis Centrals, Sr. Ramon Bassas i Segura, per a subscriure quants documents siguin necessaris per a l'efectiu lliurament de llegat, en els termes de la present resolució.

Quart.- En especial, agrair al senyor Jordi Arenas i Clavell l'afecte i la liberalitat demostrada envers la ciutat de Mataró.

Cinquè.-  Disposar que els béns adquirits per l'Ajuntament siguin inscrits en l'inventari municipal de béns, i els immobles, en el Registre de la Propietat.

Sisè- Notificar els presents acords als marmessors testamentaris del Sr. Jordi Arenas Clavell."

El Sr. Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, mostra la satisfacció del seu grup perquè finalment s'hagi resolt favorablement l'acceptació del llegat del Sr. Jordi Arenas. Només troben a faltar una major concreció en forma de pla o calendari de posta en marxa de l'equipament cultural que constitueix en sí mateix el llegat.

El Sr. Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, lamenta la incapacitat de gestió del govern municipal en aquest tema, que ha costat un retard de tres anys per acceptar el llegat. No obstant això estan lògicament a favor de la proposta d'acceptació que, recorden, hauran de complementar-se amb les obres d'adequació necessàries per a l'equipament.

El Sr. Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, agraeix als senyors Arenas pel llegat fet a favor l'Ajuntament, així com als marmessors i als tècnics que han treballat en aquest assumpte. Recorda que ara comença el compromís del que en puritat representa el llegat, no només en el sentit cultural-pictòric, sinó també amb finalitats culturals i socials més amplies.

El Sr. Remigio Herrero valora positivament el debat, explicant que la llarga tramitació de l'expedient d'acceptació ha tingut que veure tant amb la complexa tasca d'identificació, catalogació i valoració del llegat, com amb els estudis tècnics necessaris per decidir les característiques futures de l'equipament cultural que es situarà a la casa Arenas. Finalment han optat per la solució més ambiciosa, consistent en aixecar un pis nou que permetrà albergar a més de l'obra pictòrica dels germans Arenas, un taller de gravat i una sala d'arts plàstiques.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

8. CONCESSIÓ DEMANIAL DEL SUBSÒL DE LA FINCA "CAN XAMMAR" A FAVOR DE L'EMPRESA MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde-President, presenta la proposta següent:

I.- El Ple de l'Ajuntament de 4 de març de 1999 adoptà, amb el quòrum exigit per la Llei els següents acords:

"PRIMER:

Acceptar "L'ESTUDI DE FACTIBILITAT DE SIS APARCAMENTS AL MUNICIPI DE MATARO" elaborat per la FUNDACIO RACC, segons informe tècnic del Cap del Servei de Circulació i Transports.

SEGON:

Acceptar l'estudi presentat per PUMSA i redactat per la FUNDACIO RACC, titulat "PROGRAMA D'APARCAMENTS DE MATARO, SÍNTESI DE L'ESTUDI D'APARCAMENT, FÒRMULES DE GESTIÓ I ESTUDI ECONÒMIC".

TERCER:

Aprovar inicialment el PROJECTE BÀSIC DE L'APARCAMENT SUBTERRANI DE CAN XAMMAR, presentat per PUMSA, amb un pressupost d'execució per contracta (IVA inclòs) de 229.639.724.- PS.

QUART:

Aprovar inicialment el PROJECTE BÀSIC DE L'APARCAMENT SUBTERRANI DE L'AVDA. PERÚ (ROCAFONDA), presentat per PUMSA, amb un pressupost d'execució per contracta (IVA inclòs) de 278.877.306.- PS.

CINQUÈ:

Sotmetre els dos projectes a informació pública, per un termini de trenta dies, durant el qual es poden formular les reclamacions i al·legacions que es considerin adients, publicant per això les aprovacions anteriors en el Butlletí Oficial de la Província i insertant edictes en els taulers d'edictes municipals.

SISÈ:

Donar per aprovat definitivament els projectes esmentats, a la data de finalització del tràmit d'exposició pública, sempre i quan no es presentin reclamacions ni al·legacions.

SETÈ:

En base al que disposa l'article 2.e) dels estatuts fundacionals de PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA PUMSA-, encarregar a aquesta societat municipal, la construcció dels aparcaments subterranis de "CAN XAMMAR" i de "L'AV. PERÚ (Rocafonda)" segons els projectes que ara s'aproven inicialment (punts TERCER i QUART de la present proposta) i aprovar el nou estat d'ingressos i despeses del Pressupost de PUMSA, als efectes de la seva inclusió en el Pressupost Municipal Consolidat.

VUITÈ:

Posar a disposició de PUMSA el subsòl municipal de domini públic, necessari per la construcció dels dos aparcaments subterranis, segons el detall següent:

APARCAMENT CAN XAMMAR: Sòl municipal situat entre el carrer d'en Xammar i la muralla i entre dues finques privades, segons plànol adjunt nº 1.

APARCAMENT AV. PERÚ (Rocafonda): Sòl municipal situat entre l'Av. Perú, carrers Pau Picasso, República Dominicana i Mare Alfonsa Cavin, segons plànol adjunt nº 2."

II.- L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va resoldre, en la part que interessa, el següent:

"PRIMER.- Crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació

SEGON.- Determinar la prestació del servei a través de la formula de gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal.

TERCER.- Aprovar el Reglament del Servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació.

QUART.- Establir com gestora del servei, d'acord amb el contingut del Reglament, a la societat municipal de capital social íntegrament municipal Promocions Urbanístiques de Mataró Societat Anònima.

CINQUÉ.- Encarregar a PUMSA la gestió del servei aparcaments en subsòl, de zones sotmeses a control horari i del servei de recolzament a la circulació, en el termes, condicions i extensió del Reglament del Servei, i en les condicions econòmiques del present Acord.

L'efectiva gestió i explotació dels estacionament en superfície s'iniciarà el 1.9.2001, després de l'extinció de l'actual concessió a favor de PARCOSA.

L'efectiva gestió del servei de recolzament a la circulació en termes del Reglament i amb la nova estructura i activitats fitxats s'iniciarà el 1.10.2001, després de la finalització del contracte del servei de grua actual a favor del Sr. Escolano Paradera

SISÈ.- Aprovar el projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

SETÈ.- Declarar la no disponibilitat de crèdit en la partida 42000-513-62200 "Inversió nova aparcaments", per import de 8.300.000.- Pta.

VUITÈ.- Establir un cànon per la prestació del servei d'acord amb la següent formula que podrà ser revisada anyalment- : Benefici màxim de la societat gestora del servei= ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % )x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest canon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

III.- PROJECTE PROPOSAT PER PUMSA

Per la seva part, consta aprovat, pel mateix Ple municipal de 7 de juny de 2001, el projecte presentat per PUMSA relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, el qual conté a la seva pàgina 11:

  1. El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

A l'apartat concret de "Programa de construcció d'aparcaments municipals" es proposa la gestió de l'aparcament que s'ubicarà en el subsòl de la finca coneguda com "Can Xammar", situada amb front al carrer d'en Xammar.

IV.- El 17 de gener de 2002, PUMSA presenta a l'Ajuntament la proposta de plec de condicions de la concessió demanial dels terrenys municipals situats al subsòl de la finca de Can Xammar, segons el plànol adjunt, per a la construcció i explotació d'un aparcament. D'acord amb l'apartat 2 del plec proposat i segons els plànols adjuntats, aquest espai formarà part d'un aparcament conjunt amb un altre que es construirà en els terrenys colindants, i tindrà el seu accés rodat a través de l'aparcament veí.

Es presenta també la proposta de preus i tarifes de l'aparcament a explotar, a fi que s'aprovin per aquest Ajuntament.

V.- POSTA A DISPOSICIO DEL SOL A FAVOR DE PUMSA

Havent estat adjudicada formalment la gestió directa del servei de construcció, gestió i explotació d'aparcaments a PUMSA, per acord plenari de 7 de juny de 2001, aquest expedient té per objecte posar a la seva disposició mitjançant la figura de la concessió demanial, o concessió administrativa de domini públic, el subsòl al qual ha de quedar construït l'aparcament sota la finca coneguda popularment com "Can Xammar", per a la seva explotació mitjançant gestió directa, per PUMSA.

La cessió del domini públic adopta la figura de la concessió demanial, segons l'establert al Reglament del Servei d'aparcaments, que aprovà el Ple municipal ja esmentat de 7 de juny de 2001 (apartat règim dels béns).

Obren a l'expedient plànols de situació de la finca en el subsòl de la qual ha de quedar construït l'aparcament de Can Xammar, així com les corresponents dades registrals i les dades d'Inventari.

VI.- CANONS I TARIFES

Consta informe del Servei d'Ingressos sobre possibles canons i sobre les tarifes a percebre.

VII.- Atesa la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, que es regeix pel que disposen l'article 202 de la LMRL i els articles 57 a 71 del Reglament de Patrimoni (Decret 336/1988

VIII.- Vist el que disposen els articles 31, 60 i 61 del Reglament Hipotecari.

IX.- Vistos els informes tècnics i jurídic obrants a l'expedient.

Proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Atorgar provisionalment a favor de l'empresa PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA, una concessió demanial referida al subsòl de la finca que es descriu a continuació anomenada "Can Xammar":

CASA situada en aquesta ciutat i carrer de la Palma, assenyalada amb el número catorze, -avui carrer d'en Xammar-, que en l'actualitat constitueix un solar, en haver estat derruïdes totes les construccions existents amb anterioritat.

Té una superfície, desprès d'una segregació, de mil cinc-cents noranta-nou metres, amb disset decímetres, tots quadrats. Limita pel Nord, front, amb el carrer d'en Xammar, per l'Est, mitjançant espai de la pròpia finca utilitzat fins fa poc temps com vial, amb finca núm. 2 de la Baixada de les Espenyes; per l'Oest, amb els patis posteriors de les cases que afronten al carrer Sant Cristòfor, mitjançant espai de la pròpia finca utilitzat fins fa poc temps com vial, i pel Sud, amb la Muralla.

INSCRIPCIO: Inscrita al Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró, al Tom 798, Llibre 253 de Mataró, Foli 84, Finca 367.

TITOL: Pertany a l'Ajuntament en quant a dues terceres parts indivises, per adquisició als senyors D. Lorenzo de Xammar i Viada i D. Antonio Viada Pascual, en escriptura autoritzada pel Notari de Mataró, Sr. José Bauzà el 31 de desembre de 1963; i quant a l'altre terç per adquisició al Sr. Antonio Lorenzo de Xammar Viada, en escriptura atorgada pel mateix Notari, Sr. Bauzá, el dia 15 de octubre de 1964.

REFERENCIA CADASTRAL: 40904044 DF5949S 0001TX.

Té la qualificació jurídica de bé de domini públic afecte al servei públic.

S'adjunta com a annex I del plec de condicions adjunt, un plànol de situació de l'aparcament en superfície.

S'adjunten d'annexos II, III i IV del plec de condicions, plànols del projecte constructiu corresponents a cadascuna de les plantes subterrànies de l'aparcament, i com a annex V, plànol en secció.

Valoració de la concessió, a efectes fiscals: : 3.088.043,55 ¬.

Segon.- Aprovar provisionalment el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A.

S'adjunta com a annex I del plec de condicions adjunt, un plànol de situació de l'aparcament en superfície.

S'adjunten d'annexos II, III i IV del plec de condicions, plànols del projecte constructiu corresponents a cadascuna de les plantes subterrànies de l'aparcament, i com a annex V, plànol en secció.

Tercer.- Sotmetre el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

Quart.- Aprovar provisionalment les tarifes de l'aparcament soterrani de la Plaça Can Xammar, que proposa l'empresa PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA, que s'adjunten annexes a aquesta proposta.

Cinquè.- De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb sotmissió al referit plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

Sisè.- Autoritzar el Conseller Delegat de Serveis Centrals, Sr. Ramon Bassas i Segura per a la subscripció de tots els documents necessaris per al perfeccionament dels presents acords.

Setè.- Sotmetre a la concessionària a l'obligació de constituir una servitud de pas de persones i vehicles, que haurà de ser recíproca, entre la finca registral inscrita al Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró, al Tom 798, Llibre 253 de Mataró, Foli 84, Finca 367 i les finques colindants amb aquesta mitjançant la Muralla, situades a un nivell inferior i que afronten al Camí Ral de Mataró, de les quals n'és propietària la pròpia entitat concessionària, PUMSA. Les finques propietat de PUMSA s'hauran d'agrupar prèviament a la constitució de la servitud. En virtut de la servitud a constituir, els usuaris de les places d'aparcament que resultin de la construcció dels aparcaments a les finques de referència podran circular per l'interior d'ambdós predis, a través dels seus vials, fins a lograr l'accés a la seva respectiva plaça i així mateix, podran accedir i sortir dels predis respectius a traves de les rampes i sortides peatonals de què disposin ambdues finques.

El valor de la servitud que es constitueix és de 6.000 euros."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Tresoreria-

9. CONCESSIÓ D'AVAL D'OPERACIÓ DE TRESORERIA AL PASS.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde President, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

Vist el trasllat de l'acord del Consell Directiu del PASS, pel qual es demana un nou aval a l'Ajuntament de Mataró per a la concertació d'una pòlissa de tresoreria per import de 6.370.100, en substitució de l'actualment vigent de 5.288.906,52

Per tot el que s'ha exposat el sotasignant proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.- Cancel·lar l'aval atorgat per l'Ajuntament als Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris davant l'entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria en una operació de pòlissa de crèdit en quantia de 5.288.906,52 (880.000.000 pts).

2.- Avalar als Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris davant l'entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria en l'operació de pòlissa de crèdit en quantia de 6.370.100, interès euribor 1 mes +0,15, comissió obertura 0,10% i comissió del 0% anual sobre el o disposat, amb vigència d'una any.

3.- En el cas d'incompliment per part del PASS (Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris), aquest respondrà amb el seu patrimoni material i no sent suficient l'Ajuntament respondrà amb càrrec a les obligacions pendents de pagament reconegudes a favor de l'esmentada Entitat.

4.- Comunicar el present acord al PASS (Serveis de Prevenció, Asistencials i Sòcio-Sanitaris) i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

En aquest moment abandona la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.

-Servei de Compres i Contractacions-

10. APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DE LES TARIFES DE L'APARCAMENT DE LA PL. FRANCISCO TOMÀS Y VALIENTE, I APROVACIÓ DE LES TARIFES MÀXIMES A APLICAR PER L'EMPRESA ADJUDICATÀRIA DE LA CONCESSIÓ, "ESTACIONAMIENTOS Y SERVICIOS, SA"

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent:

"Atesa la sil·licitud de revisió de tarifes de l'aparcament subterrani de la Plaça Francisco Tomàs y Valiente, presentada pel Sr. José Luis Junyent Iglesias, en representació de l'empresa "Estacionamientos y Servicios, SA".

Tenint en compte que l'Ajuntament Ple de data 9 d'octubre de 1997 va adjudicar el concurs de concessió d'obra pública per a la construcció i subsegüent explotació de l'aparcament subterrani a l'empresa "Estacionamientos y Servicios, SA", en base, entre altres qüestions a les tarifes proposades en la seva oferta econòmica.

Atès que les revisions de preus de les tarifes de l'aparcament s'han de basar en l'IPC interanual, amb efectes a 1 de gener la qual cosa vol dir agafar com a valor de l'IPC l'aprovat amb data 31 de desembre de l'any anterior i comparar-lo amb el valor de l'IPC de data 31 de desembre de l'any en el qual es va adjudicar la concessió, en aquest cas l'any 1997.

Qui subscriu, conseller delegat de Serveis Centrals, posa la consideració de l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar la revisió de les tarifes de l'aparcament de la Plaça Francisco Tomàs y Valiente, mitjançant l'aplicació del coeficient del 1'1144 a les tarifes oferides en la licitació, equivalent a un increment del 11'44%.

Segon.- Aprovar les tarifes màximes a aplicar, a aprtir de la seva aprovació convertides a euros-, per l'empresa "Estacionamientos y Servicios, SA", següents.

TRAMOS HORARIS

Tarifa

Primera hora o fracció

1,20 euros

Preu màxim 24 h.

12,05 euros

Abonament mensual dia complet (24 h.)

83,70 euros

Abonament nocturn (de 20'00h. a 9'00 h.)

33,50 euros

Abonament diürn (de 9'00 h a 20'00 h)

56'95 euros

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Urbanisme-

11. APROVACIÓ DE L'AVANÇ DE MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL A L'ENTORN DE L'EQUIPAMENT DE L'ANTIC HOSPITAL.

El Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent:

"Els Serveis Tècnics d'Urbanisme, han endegat els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 a l'entorn de l'equipament de l'antic Hospital.

Aquesta modificació puntual del Pla General, afecta l'illa formada pels carrers Hospital, Sant Pelegrí, Pascual Madoz i Camí Ral, a l'entorn de la peça qualificada d'equipament on s'ubicava l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, els serveis del qual, han quedat suprimits i/o alterats, arran de la posta en funcionament del nou Hospital de Mataró.

Amb el trasllat dels serveis sanitaris i assistencials de l'antic hospital i la construcció del nou CAP Sant Pelegrí , s'han exhaurit les necessitats d'equipaments en aquesta zona, si be han quedat uns espais residuals que no es podran utilitzar i per tant, cal incorporar-los a la trama urbana de l'illa, com a residencials.

La modificació del PG que es proposa, te doncs les finalitats següents:

a). La desafectació d'unes porcions de parcel·la actualment qualificades d'equipament que, a resultes de la proposta d'ordenació volumètrica de l'estudi de detall "CAP Sant Pelegrí", esdevenen peces residuals innecessàries per l'actual configuració de l'equipament.

b). L'afectació, per eixamplament de vial, de tres parcel·les amb front al Camí Ral. Aquesta afectació permetrà l'ampliació de les voreres, considerades molt estretes en aquell punt per poder donar un correcte accés al Servei del CAP així com millorar la connexió peatonal amb l'equipament de Can Xammar.

Les parcel·les afectades per aquesta modificació, segons dades cadastrals son :

Carrer Sant Pelegrí 6

Camí Ral 206

Camí Ral 204

Camí Ral 202

L'article 6 de les NNUU del Pla General estableix que tota alteració de les determinacions del Pla, tindrà consideració de modificació del mateix .

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist el document tècnic, l'informe jurídic i el que disposen els articles 125 i 126 del Reglament de Planejament, 44, 55, 56, 57, 59, 75 i 76 del Text Refós Urbanístic Català (DL. 1/90 de 12/7), 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1999 de 21/4, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents acords:

Primer.- Aprovar els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 a l'entorn de l'equipament de l'antic Hospital, i publicar-los d'acord amb l'article 125 del Reglament de Planejament:

Segon.- Obrir una fase d'informació pública pel termini de 30 dies.

Tercer.- Notificar el present acord als propietaris afectats i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en el tauler d'edictes municipals."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

12. APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DEL BLOC H-1 DE LA UA-43 CAN FONT.

El Sr. Arcadi Vilert conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent:

"Per acord de la Comissió de Govern de data 24 de desembre de 2001 es va aprovar inicialment l'ESTUDI DE DETALL DEL BLOC H-I DE LA U.A.43 - CAN FONT presentat per la societat BRICA, S.A. en data 5 de desembre de 2001.

Segons consta a l'expedient l'esmentat acord s'ha notificat directament als interessats i s'ha sotmès l'Estudi de Detall a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris LA VANGUARDIA i El PUNT i en els taulers d'edictes municipals.

No consta que s'hagi presentat al·legacions ni suggeriments en el període d'informació pública de l'aprovació inicial de l'estudi de Detall.

Com ja es va exposar en l'acord d'aprovació inicial, l'àmbit d'aquest document correspon al bloc H-I d'un altre estudi de detall aprovat definitivament el 8/10/1998, que introduïa algunes lleugeres modificacions a l'ordenació prevista pel Pla General a la UA-43 CAN FONT, que atorgava a aquest bloc concret una edificabilitat total de 6.493.07 m2. Posteriorment, arran de les transformacions previstes a l'entorn de la Ronda Barceló, es va veure la necessitat de que la nova edificació de la UA (que hi dona front) s'ordenés de forma conjunta i unitària d'acord amb les previsions i paràmetres d'ordenació del que serà la nova Ronda. Recentment, l'Ajuntament ha aprovat un avanç de modificació puntual del Pla General d'Ordenació, que engloba els àmbits del previst Pla Especial de la Ronda Barceló i de l'esmentada UA-43 de CAN FONT, que ja defineix de forma avançada uns criteris i paràmetres d'ordenació que preconfiguren la nova secció de la Ronda.

Per tal de no endarrerir més les previsions i possibilitats de construcció d'aquest solar, sense renunciar però a l'ordenació conjunta de la Ronda Barceló, s'ha arribat a un acord amb la propietat en el sentit de que a través del present Estudi de Detall, s'ordeni la part d'edificació possible que respecti tant els paràmetres del planejament vigent com els de la modificació puntual del Pla General que s'està tramitant. L'Estudi de Detall, s'anticipa doncs a l'ordenació prevista, adoptant els criteris urbanístics i edificatoris de la modificació del Pla General esmentada, a l'espera de que la seva aprovació definitiva permeti completar la promoció.

Les previsions de l'estudi de detall, no esgoten l'edificabilitat de la parcel·la, ni el nombre màxim de plantes i alçades reguladores màximes permeses pel planejament vigent.

Per tot el que s'acaba d'exposar, a la vista dels els informes jurídic i el que disposen els articles 78.3.b de les NNUU del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, 87 26, 66, 64, 65 i 70 del Text Refós Urbanístic Català (D.L. 1/90 de 12/7) en concordança amb el DL. 16/94 de 26/7 i tots ells adequats al que s'estableix en l'article primer, modificacions tercera i quarta de la Llei 11/1999 de 2/4 per la que es modifica la Llei de Bases de Règim Local Arts. 21, 22 i 47.3 , i Arts. 65 i 66 del Reglament de Planejament i el Decret de Delegació de Competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, de 19 de juliol de 1999, PROPOSO al Ple de l'Ajuntament, l'adopció, si s'escau, dels següents acords:

Primer.- Aprovar definitivament l'Estudi de Detall (transitori) del Bloc H-I de la UA-43 CAN FONT, presentat per BRICA SA,

Segon.- Notificar el present acord a BRICA S.A. i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.- Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, per tal de que es tramiti l'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Servei de Relacions Ciutadanes-

13. NOMENAMENT VOCAL DE LA COMISSIÓ MUNICIPAL DEL NOMENCLÀTOR DE MATARÓ.

El Sr. Remigio Herrero, conseller delegat de Relacions Ciutadanes, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

La Comissió Municipal del Nomenclàtor de Mataró és un òrgan municipal de participació ciutadana que té com a finalitat tractar els temes que fan referència a l'elaboració, actualització i aplicació del Nomenclàtor de la ciutat, creada a l'empara dels articles 18.1.b) i 69 de la Llei 8/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de Règim Local, i de l'article 59 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya i Reglament Orgànic Municipal.

Segons l'article 5è del seu reglament, la Comissió Municipal del Nomenclàtor està integrada per representants dels grups municipals amb presència en el consistori, per ciutadans coneixedors de l'onomàstica de Mataró i el seu patrimoni històric, i per tècnics assessors de l'Ajuntament de Mataró.

El mateix article 5è estableix que el nomenament i cessament dels membres de la Comissió es realitzarà per acord del Ple Municipal.

Atès que cal procedir a modificar algun dels nomenaments que es realitzaren dels membres de la Comissió Municipal del Nomenclàtor .

Per tot el que s'ha exposat el sotasignant proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord:

Primer.- Designar com a vocal de la Comissió Municipal del Nomenclàtor de Mataró el Sr. Robert Lleonart i Casadevall com a expert en temes relacionats amb cartografia i territori, en substitució del Sr. Joan Montero i Pascual.

Segon.- Notificar aquest acord als interessats i a la resta de membres de la comissió."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Institut Municipal d'Educació-

14. SOL·LICITAR, PER A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, LA CONDICIÓ DE SOCI PROTECTOR DE L'ASSOCIACIÓ AMICS DE LA BRESSOLA.

El Sr. Sergi Bonamusa, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent:

"L'Associació d'Amics de la Bressola és una associació cultural i educativa, constituïda l'any 1986, amb l'objectiu de promoure l'ensenyament en català per a nens i nenes de fins a sis anys.

Aquesta Associació es crea amb la voluntat de donar suport al manteniment i a l'expansió de les escoles catalanes a la Catalunya Nord.

El Ministeri d'Educació Francès acull a aquestes escoles dins el seu estatut d'escoles privades concertades,

Si l'entitat és capaç de crear noves escoles i mantenir-les durant els primers cinc anys, després passaran a formar part del Ministeri d'Educació Francès.

L'Ajuntament de Mataró des de fa anys realitza aportacions econòmiques a l'Associació Amics de la Bressola, com a soci col·laborador.

El Ple municipal de data 7 de juny de 2001, l'Ajuntament de Mataró es va comprometre a adherir-se a l'Associació en qualitat de soci protector a partir de gener de 2002.

La quantitat a aportar a l'Associació d'Amics de la Bressola, és la corresponent a una ciutat de més de 100.000 habitants, per les quals es preveu una aportació de 700 euros.

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:

Primer.- Sol·licitar el reconeixement de la condició de soci protector de l'Associació d'Amics de la Bressola a l'Ajuntament de Mataró a partir del gener de 2002.

Segon.- Aprovar l'autorització i disposició de la despesa de 700 Euros amb càrrec a la partida 2000 422 46600 del pressupost ordinari de l'Institut Municipal d'Educació de l'any 2002, corresponent a l'aportació econòmica anual com a soci protector.

Tercer.- Comunicar el present acord a l'Associació d'Amics de la Bressola."

El Sr. Pere Solà, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, celebra l'adhesió de l'Ajuntament a la condició de soci protector de l'Associació d'Amics de la Bressola de la Catalunya Nord.

El Sr. Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular tot i no posicionar-se en contra de la proposta, considera que és més prioritari dedicar els recursos econòmics a les necessitats en matèria d'escoles bressol a Mataró, que dedicar-los a subvencionar aquesta mateixa activitat a la Catalunya Nord, al cap i a la fi responsabilitat de l'Estat francès.

El Sr. Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, manifesta la conformitat del seu grup amb aquesta proposta, com a iniciativa que dóna suport a la normalització de la educació i la cultura catalana en l'àmbit de la Catalunya Nord.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

15.- APROVAR ELS ACORDS ENTRE LA DIRECCIÓ DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ I EL COMITÈ D'EMPRESA SOBRE EL COMPLEMENT DE COORDINACIÓ DE LES ESCOLES BRESSOL DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

El Sr. Sergi Bonamusa, President de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

Vist l'informe del cap de recursos humans de l'IME, sobre l'equiparació del complement de coordinació de les coordinadores de les escoles bressol de l'Institut Municipal d'Educació amb el complement de direcció de les educadores de les llars d'infants de la categoria laboral B1 del Departament de la Generalitat de Catalunya.

Vist l'acord signat al respecte entre la direcció d'aquest Institut i el comitè d'empresa.

Vist l'informe de la Lletrada Assessora d'aquest organisme autònom.

Fonaments de dret

L'article 11 apartat k dels Estatuts de l'IME preveu entre les atribucions de la Presidència la d'exercir el comandament superior del personal.

L'article 11 apartat d dels Estatuts de l'IME estableix que correspondrà a la Presidència "Assumir, en cas d'urgència, qualsevol de les competències contingudes en els articles 6è i 10è. Caldrà, en aquest cas, la ratificació posterior en la reunió ordinària del Consell Plenari de l'IME."

L'article 6 apartat j dels Estatuts de l'IME estableix que correspondrà al Consell Plenari "Aprovar inicialment la plantila de personal i la relació de llocs de treball, el Conveni Col·lectiu de l'IME, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques, el nombre i règim del personal eventual, així com l'organigrama de funcionament de l'IME, sotmetent-lo al Ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació."

D'acord amb les atribucions que m'han estat delegades per Decret d'Alcaldia de data 19 de juliol de 1999 i 30 de juny de 2000,

En virtut de tot això, RESOLC

1.- Aprovar inicialment, els acords continguts en el document signat per a la direcció de l'IME i el comitè d'empresa a fi i efecte de la seva incorporació en el Primer Conveni Col·lectiu Laboral de l'IME, del següent contingut:

Primer.- Les funcions pròpies de les coordinadores de les escoles bressol es faran constar en el primer conveni laboral de l'IME una vegada estigui acordat. Entre les funcions que actualment es realitzen s'inclou l'atenció directa als infants 2,5 hores/setmana de promig.

Segon.- El complement de coordinació s'equipara al 93,9% del complement de direcció de les educadores de les llars d'infants de la categoria laboral B1 del Departament d'Ensenyament, regulat en el Vè Conveni únic del personal laboral de la Generalitat de Catalunya.

Tercer.- El compliment del que s'especifica en l'escrit de subrogació de 20 de juliol de 2000 del personal de l'antic Patronat d'Escoles Bressol a l'Institut Municipal d'Educació, aquest reconeixement tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener de 2000.

Quart.- El present acord s'incorporarà al Primer Conveni Laboral de l'IME una vegada aquest estigui acordat.

2.- Reconèixer l'obligació corresponent de les diferències retributives, que ara es reconeixen, corresponents als mesos que van de gener de 2000 a febrer de 2002 a favor de les treballadores que a continuació es relacionen i per l'import de 8.820,01 ¬, amb càrrec a la partida 2110 422 13000, desglossat de la següent manera:

Sra. Calle Valadez, Montserrat 1.034,24 ¬

Sra. Camins Surià, Rosa 435,76 ¬

Sra. Canal Codina, Immaculada 1.122,32 ¬

Sra. Gómez Puig, Coral 1.470 ¬

Sra. Montes Molina, Otília 435,76 ¬

Sra. Palacios Hernández, Sílvia 1.034,24 ¬

Sra. Ruiz llibre, Griselda 435,76 ¬

Sra. Vernet Nonell, Isabel 1.470 ¬

Sra. Vidal Ximenes, Maria Teresa 347,69 ¬

Sra. Yuste Arnal, Asunción 1.034,24 ¬

I amb càrrec a la partida 2110 311 16000 pel que fa a la seguretat social.

3.- Sotmetre aquesta resolució a l'aprovació del Ple Municipal.

4.- Ratificar la present resolució pel Consell Plenari de l'IME.

5.- Una vegada aprovada definitivament notificar aquesta resolució a les interessades.

6.- Comunicar-ho a Recursos Humans de l'IME i a Intervenció de Fons Municipal."

El Sr. José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular, posa de manifest que els convenis s'han signat sense l'informe previ de l'Interventor, com ell mateix acredita en el seu informe posterior. Malgrat això votaran a favor.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

16. APROVAR ELS ACORDS ENTRE LA DIRECCIÓ DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ I EL COMITÈ D'EMPRESA SOBRE REMUNERACIÓ I JORNADA DELS DOCENTS DELS PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL.

El Sr. Sergi Bonamusa, President de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

Vist l'informe del cap de recursos humans de l'IME, sobre el canvi de categoria laboral dins el mateix grup de titulació, remuneració i jornada per al col·lectiu de docents dels Programes de Garantia Social de l'Institut Municipal d'Educació.

Vist l'acord signat al respecte entre la direcció d'aquest Institut i el comitè d'empresa.

Vist l'informe de la Lletrada Assessora d'aquest organisme autònom.

Fonaments de dret

L'article 11 apartat k dels Estatuts de l'IME preveu entre les atribucions de la Presidència la d'exercir el comandament superior del personal.

L'article 11 apartat d dels Estatuts de l'IME estableix que correspondrà a la Presidència "Assumir, en cas d'urgència, qualsevol de les competències contingudes en els articles 6è i 10è. Caldrà, en aquest cas, la ratificació posterior en la reunió ordinària del Consell Plenari de l'IME."

L'article 6 apartat j dels Estatuts de l'IME estableix que correspondrà al Consell Plenari "Aprovar inicialment la plantila de personal i la relació de llocs de treball, el Conveni Col·lectiu de l'IME, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques, el nombre i règim del personal eventual, així com l'organigrama de funcionament de l'IME, sotmetent-lo al Ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació."

D'acord amb les atribucions que m'han estat delegades per Decret d'Alcaldia de data 19 de juliol de 1999 i 30 de juny de 2000,

En virtut de tot això, RESOLC

  1. Aprovar inicialment, els acords continguts en el document signat per a la direcció de l'IME i el comitè d'empresa a fi i efecte de la seva incorporació en el Primer Conveni Col·lectiu Laboral de l'IME, del següent contingut:
  2. Primer.- La jornada laboral dels docents de Programes de Garantia Social serà la mateixa que la del col·lectiu de mestres d'adults.

    Segon.- Els docents de garantia social que actualment tenen la categoria laboral d'educador especialitzat passen a la categoria laboral de mestre d'adults, amb el corresponent salari.

    Tercer.- Els docents de garantia social que actualment tenen la categoria laboral de mestre passen a la categoria laboral de mestre d'adults, amb el corresponent salari.

    Quart.- Es reconeix el complement d'adults als docents de garantia social de la categoria de mestre de taller.

    Cinquè.- Els anteriors punts seran d'aplicació a partir de l'1 de gener de 2002.

    Sisè.- El present acord s'incorporarà al Primer Coveni Laboral de l'IME una vegada aquest estigui acordat.

  3. Reconèixer l'obligació corresponent de les diferències retributives, que ara es reconeixen, corresponents als mesos de gener i febrer de 2002 a favor dels treballadors que a continuació es relacionen i per l'import de 1.296,85 ¬, amb càrrec a la partida 2300 423 13000, desglossat de la següent manera:
  4. Sr. Aragó Puigventós, Ferran 262,15 ¬

    Sr. Capitani Blanchart, Raúl 571,12 ¬

    Sra. Ferrer Huguet, Lourdes 94,36 ¬

    Sr. Gensana Vela, Josep Maria 94,36 ¬

    Sra. López Heredia, Raquel 94,36 ¬

    Sr. Maresma Surós, Xavier 110,08 ¬

    Sra. Pérez Carrasco, María José 70,42 ¬

    I amb càrrec a la partida 2300 311 16000 pel que fa a la seguretat social.

  5. Sotmetre aquesta resolució a l'aprovació del Ple Municipal.
  6. Ratificar la present resolució pel Consell Plenari de l'IME
  7. Una vegada aprovada definitivament notificar la present resolució als interessats.
  8. Comunicar-ho a Recursos Humans de l'IME i a Intervenció de Fons Municipal i publicar-ho al Butlletí Oficial de la Província."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

Torna a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.

-Servei d'Igualtat i Solidaritat-

17. DONAR COMPTE DEL DECRET DE DELEGACIÓ ESPECÍFICA D'ATRIBUCIONS DE GESTIÓ I RESOLUCIÓ DELS ASSUMPTES RELATIUS A LES COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DEL PLA INTEGRAL DE ROCAFONDA-EL PALAU A FAVOR DEL CONSELLER DELEGAT SR. ORIOL BATISTA GÀZQUEZ.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde President, dóna compte del present Decret :

"La Comissió de Govern, en data 4 de febrer de 2002, ha aprovat el pla integral de Rocafonda-El Palau el qual es configura com un projecte participatiu i obert que defineix uns grans objectius, concreta unes línies estratègiques i planteja una sèrie de mesures que han de permetre treballar per la cohesió social i territorial dels barris de Rocafonda i el Palau i, per extensió, de la ciutat en general.Amb motiu d'aquesta aprovació i en virtut de les atribucions que m'atorga l'article 23 de la llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, RESOLC:Primer.- Efectuar a favor del conseller delegat, Sr. Oriol Batista Gázquez, la delegació específica d'atribucions de gestió i resolució dels assumptes relatius a les competències en matèria del Pla Integral de Rocafonda-El Palau (Igualtat i Solidaritat). D'altra banda el Sr. Oriol Batista mantindrà les funcions delegades que li van ser atribuïdes en matèria de serveis socials i sanitat pel decret 2463/1999 de 19 de juliol i les funcions delegades que li van ser atribuïdes en matèria de plans integrals de la infància, gent gran, discapacitats i immigració pel decret 7388/2001 de data 30 de novembre.Segon.- Les resolucions adoptades per delegació s'entendran dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència originària i, en conseqüència esgotaran la via administrativa.Tercer.- Les competències delegades s'entenen sens perjudici de la facultat d'avocació per si de l'òrgan delegant.Quart.- Els acords adoptats pel conseller delegat, Sr. Oriol Batista Gázquez, en relació a la matèria delegada tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat.Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, insertant al final de la part expositiva el següent text: " en virtut de les competències delegades per resolució d'alcaldia de data 26 de febrer de 2002, resolc".Cinquè.- Donar compte de la present resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que tingui lloc. Així mateix, s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

18. DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE NOMENAMENT DELS MEMBRES INTEGRANTS DEL CONSELL DEL PLA INTEGRAL DE ROCAFONDA-EL PALAU.

El Sr. Oriol Batista conseller delegat de Sanitat i Serveis Socials i del Pla Integral de Rocafonda-El Palau, dóna compte del present Decret :

"La Comissió de Govern municipal, en sessió de data 4 de febrer d'enguany, va aprovar el pla integral de Rocafonda-El Palau, el qual es configura com un projecte participatiu i obert que defineix uns grans objectius, concreta unes línies estratègiques i planteja una sèrie de mesures que han de permetre treballar per la cohesió social i territorial dels barris de Rocafonda i el Palau i, per extensió, de la ciutat en general.Entre els òrgans que formen el Pla Integral, segons el punt 10, hi ha el Consell del Pla Integral, format per representants dels agents ciutadans i l'administració local i que té com a funció acordar i consensuar propostes d'actuació i fer el seguiment del Pla Integral, de la qual ara cal nomenar els membres.Per tot això, en ús de les atribucions que tinc conferides,DISPOSO:1.- Nomenar com a membres del Consell del Pla Integral de Rocafonda - El Palau 2001-2007, següents persones proposades en representació de:

  • En representació dels grups municipals- Grup municipal socialista: Sra. Consol Prados Martínez- Grup municipal de CiU Sr. Francisco Luque Espejo- Grup municipal d'IC-V Sr. Josep M. Manté i Spà
  • En representació de l'Associació de Veïns de Rocafonda:Sr. José Ramón Soria Torres
  • En representació de l'Associació de Veïns del PalauSr. José Ramírez Ramos

2.- Ratificar el nomenament del Sr. Antonio Merino Orejón com a comissionat del Pla Integral, efectuat mitjançant decret la consellera delegada d'Igualtat i Solidaritat, de data 22 de març de 2001, amb les funcions que s'especifiquen en l'esmentat decret.3.- Donar compte d'aquest acord en la propera sessió del Ple Municipal.4.- Comunicar aquest acord a les persones interessades."

19. DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE NOMENAMENT DE MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS.

La Sra. Alicia Romero, consellera delegada d'Igualtat i Solidaritat, dóna compte del present Decret :

"1.- El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 4 d'octubre de 2001, va aprovar inicialment el Reglament del Consell Municipal per a la igualtat d'oportunitats, reglament que va quedar aprovat definitivament en no haver-se presentat reclamacions ni suggeriments en el termini d'informació pública establert.2.- Aquest consell es configura com a organisme de consulta i participació ciutadana en aquells temes que afectin la igualtat d'oportunitats entre home i dona.3.- Segons l'article 5è del seu reglament, el consell estarà integrat per persones nomenades per l'Alcaldia-presidència de l'Ajuntament de Mataró, a proposta dels grups municipals i entitats representades, i es donarà compte al Ple Municipal del seu nomenament i cessament.4.- Cal ara procedir al nomenament dels membres que formaran el plenari del consell, d'acord amb l'article 8è del reglament. Per tot el que s'ha exposat , i en ús de les atribucions que tinc conferides,DISPOSO:1.- Nomenar com a vocals del Plenari del Consell Municipal per a la igualtat d'oportunitats les següents persones proposades en representació de:* Per cada grup municipal constituït: - Grup municipal socialista: Ester Guerrero Díaz - Grup municipal de CiU Núria Tenas Abellón - Grup municipal d'IC-V Jordi Merino Noè

* Per cadascuna de les associacions de dones de la ciutat: - Associació Muso Kafo Mama Sameth - Associació de dones magribines Fatima Faerie Fatima el Harrak - Vocalia de dones AAVV Rocafonda María Bermúdez Esquerra

* Pel Moviment educatiu del Maresme Júlia Carbonell

* En representació dels sindicats majoritaris de la ciutat Per la UGT Concepción López García

* Per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró Sara González Rabadán

* En representació de l'àmbit sanitari: - Centre d'atenció a la dona: Hildegard Mausbach* En representació de l'Oficina del Pla d'Igualtat d'Oportunitats de la Diputació de Barcelona: Isabel Rodríguez del Pino

* En representació de l'àmbit jurídic de Mataróper part del Col·legi d'advocats: M. Dolores Fernández Saiz de la Maza

2.- Nomenar com a vocals del Consell, amb veu però sense vot, el/la cap de la Regidoria d'Igualtat i Solidaritat, Sr. Josep Palacios Manuel, el/la tècnic/a del Pla d'Igualtat d'Oportunitats, Isabel Bermúdez.3.- Donar compte d'aquest Decret en la propera sessió del Ple Municipal.4.- Comunicar aquest acord a les persones interessades."

-Patronat Municipal de Cultura-

S'absenta el Sr. Fermín Manchado, conseller delegat de Serveis Municipals i Manteniment.

20. RECONEIXEMENT DE LES DESFILADES DELS ARMATS DE MATARÓ COM A PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT.

El Sr. Remigio Herrero, President del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent:

"Vist que l'entitat Armats de Mataró, per escrit del març de 1999, va sol·licitar el reconeixement de l'entitat com a Patrimoni Cultural de la ciutat, escrit que venia avalat per les signatures de més de 400 persones, quatre entitats ciutadanes, dos partits polítics, un grup municipal i vint regidors del Consistori mataroní.

Atès que, després de dos anys del lliurament de les signatures, l'entitat ha solucionat les dues mancances més notòries, la disposició d'un local adequat i la realització dels assaigs, que afectaven el normal funcionament de l'entitat.

Vist l'informe de 15 de gener de 2002, emès pel Director del Patronat de Cultura, Sr. Ramon Ramis.

Vist el document que sobre criteris per a la valoració de mèrits d'activitats per ser reconegudes com a Patrimoni Cultural de la Ciutat.

Vist l'acord de la Junta de 20 de gener de 2002, pel qual es considera convenient proposar al Ple de la corporació el reconeixement de "Les desfilades dels Armats de Mataró" com a part integrant del Patrimoni Cultural de la Ciutat.

Valorant positivament l'aportació que l'entitat ha realitzat a la cultura de la ciutat al llarg d'aquests anys.

El President del patronat Municipal de Cultura Proposa al Ple Municipal, l'adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar inicialment el reconeixement de "Les Desfilades dels Armats de Mataró" com a part integrant del Patrimoni Cultural de la Ciutat.

Segon.- Sotmetre aquest acord a informació pública per un termini de 30 dies per a l'examen i la presentació d'al·legacions o suggeriments.

Tercer.- Transcorregut el període d'informació pública sense que se n'hagin presentat, l'esmentat acord es donarà per aprovat definitivament."

El Sr. Pere Solà, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció, especialment per raons procedimentals. Considera que si l'Ajuntament no té definit que és ni que significa ni qual és el procediment per a ser nomenat "patrimoni cultural de la ciutat" no té sentit fer cap reconeixement en tal sentit. A més els documents presentats en el Patronat de Cultura per donar contingut a aquesta distinció han estat molt pobres i mancats de consens. Entén que això es fa per donar sortida a les ajudes econòmiques demanades fa temps per l'entitat beneficiària però creu que es podrien haver concedit les subvencions sense fer una declaració de patrimoni cultural de la ciutat, figura avui inexistent.

El Sr. Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, entén que allargar la indecisió sobre la figura de "patrimoni cultural de la ciutat" perjudicaria a la institució dels Armats, però també és cert que la situació creada evidència que la figura s'ha de reglamentar perquè també poden haver-hi altres manifestacions culturals dignes d'aquest títol. Per això votaran a favor en la esperança que el govern municipal es comprometrà en una data concreta a definir i regular la figura de "patrimoni cultural de la ciutat".

El Sr. Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, deplora la forma en què s'ha portat un tema en el que tots podrien estar d'acord. Pensa que no es pot donar viabilitat a la proposta si encara no s'ha definit que significa "patrimoni cultural de la ciutat", ni qual és el procediment necessari per atorgar aquest nomenament. Falta solvència tècnica i jurídica, i concreció de les obligacions que representa. L'aparença que dóna és la de una obstinació en tirar endavant una proposta no fonamentada. Tot això evidentment sense entrar en els mèrits dels Armats per assolir una distinció d'aquesta mena, que no posen en dubte.

El Sr. Remigio Herrero repassa el procés seguit i conclou que han considerat que, després de tres anys des de que els Armats van sol.licitar la distinció, s'havia de concedir en funció de les raons objectives que es donen en aquest cas, sense perjudici de què es comprometen a reglamentar la qüestió de forma immediata i a no nomenar cap entitat més com a patrimoni cultural de la ciutat fins que no s'hagi aprovat la reglamentació oportuna.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 17, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (13) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds (2).

S'incorpora a la sessió el Sr. Fermín Manchado, conseller delegat de Serveis Municipals i Manteniment.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

Del Grup Municipal de Convergència i Unió

21. PREC S/LA CREACIÓ DE NOVES PLACES D'ESTACIONAMENT GRATUÏT.

El Sr. Alcalde indica que aquest punt passarà a tractar-se a final del Ple donat que hi ha dos temes similars que es tractaran en l'apartat d'urgències.

22. PREC S/LA CREACIÓ D'UNA BORSA D'HABITATGE JOVE DE LLOGUER.

El Sr. Genís Carbó regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

"L'escassetat d'habitatges a preus i condicions accessibles per a l'economia dels joves estudiants i també dels que volen independitzar-se de la residència familiar, especialment en un moment en que les ocupacions que poden trobar segurament seran amb contractes de poca durada sense garanties de renovació.

El fet de la vinguda de joves estudiants d'altres indrets del País produeix una certa regeneració social i augmenta la demanda comercial.

Els petits propietaris tenen dificultat per posar en el mercat la seva oferta d'habitatge de lloguer, ja sigui pel que fa a pisos sencers, compartits o d'habitacions, cada vegada existeix una més gran quantitat de cases i pisos deshabitats al centre històric de Mataró.

Aquest grup municipal, per tal de garantir als primers uns avantatges econòmics, jurídics i tècnics, i als segons unes garanties de cobrament i bon ús de l'habitatge, proposa la creació d'una bors d'habitatges de lloguer per a joves.

Aquesta BORSA D'HABITATGE JOVE comportaria la creació d'una oficina per a la seva gestió, que amb una estreta col·laboració amb els centres universitaris, donaria els següents serveis:

Als llogaters

  1. Posar en contacte als joves que vulguin llogar un habitatge amb les ofertes que més s'ajustessin a les seves necessitats.
  2. Informació jurídic especialitzada sobre habitatges.
  3. Suport en la visita als habitatges i supervisió en la signatura del contracte.
  4. Contractació d'una assegurança, multirisc per a l'habitatge i altres gestions administratives i de contractació.

Als propietaris

  1. Els facilitarà informació i assessorament jurídic
  2. Realització dels tràmits i l'execució del contracte.
  3. Contractació d'assegurances gratuïtes de precaució i multirisc."

La Sra. Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Adolescència, Dones, Agermanament i Cooperació, respon que el Pla Integral de Joventut establia tres àmbits que treballava el desenvolupament i l'autonomia personal juntament amb l'habitatge i la formació al treball. El Pla Integral de Joventut va quedar desenvolupat en el Pla d'Habitatge amb un servei de mediació d'una borsa d'habitatge jove. L'empresa Prohabitatge és la que treballarà tots els temes de rehabilitació i que donarà sortida a la demanda que fa el grup municipal de CiU i que nosaltres ja establiem al Pla Integral de Joventut que queda establert així en el Pla d'Habitatge. Accepta el seu prec, i es treballarà tots aquests serveis per facilitar l'accés dels joves a l'habitatge.

El Sr. Genís Carbó entén que queda acceptat el seu prec ja que estava contemplat en el Pla d'Habitatge Jove i que ho portarà a terme l'empresa Prohabitatge, però només falta dir la previsió de temps en què la borsa pot entrar en funcionament.

La Sra. Alicia Romero respon que en el Pla d'Habitatge està establert que durant l'any 2002.

23. PREC S/ L'ESTAT DE LES CENTRALS DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA.

El Sr. Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"La majoria de les anomenades "Centrals de distribució" de les empreses de subministrament elèctric de la nostra ciutat estan situades en immobles totalment abandonats. L'estat d'alguns d'ells fins hi tot amenaça amb el despreniment d'elements de la seva façana o enfonsament de la teulada. També es pot observar la gran quantitat de cables mal subjectats que penetren a les centrals per qualsevol obertura.

Atès el perill que això suposa pels vianants, i també la distorsió en el paisatge urbà que representa el seu estat, aquest grup municipal presenta el següent prec:

Que el departament corresponent d'aquest ajuntament s'adreci a les empreses propietàries de les instal·lacions per tal de que hi realitzin les reparacions i obres necessàries per garantir la seguretat de les persones i també col·laborar a millorar la imatge de la Ciutat."

El Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, pren en consideració el prec, i indica que tramitaran una petició a la companyia elèctrica perquè enviï un inventari de totes les ubicacions de les estacions transformadores. Així mateix en els propers mesos es faran unes inspeccions per determinar les que tenen risc per la seguretat, i d'aquestes quals són degut a les instal.lacions i quals a l'edicle, i per últim les que tenen simplement problemes de caire estètic.

24. PREC S/LA RECONVERSIÓ EN ZONA DE VIANANTS DEL TRAM SUPERIOR DEL CARRER SANT AGUSTÍ.

El Sr. Jordi Fábregas regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

"L'actual circulació de vehicles al tram superior del carrer St. Agustí de Mataró, es a dir, entre el carrer Jaume Ibran i Camí Ral, no aporta solucions efectives i de descongestió al trànsit de la ciutat, ans el contrari, dóna més afluència de vehicles al Camí Ral, fet que provoca una major congestió del trànsit.

Aquesta situació obliga a disminuir el temps de pas (verd de semàfor) dels vehicles a la sortida del pàrquing de la plaça Santa Anna i dels vehicles provinents del Camí Ral.

A més, dificulta enormement i impedeix el pas de vianants entre el Camí Ral i l'accés a la Rambla al coincidir el seu pas amb el dels cotxes del Camí Ral, posant en perill la integritat física de les persones.

Tot plegat incrementa el desconcert de les persones que volen travessar el carrer i l'angoixa dels conductors que es troben embotellats.

Un altre punt important és que últimament s'han instal·lat en el tram superior del carrer Sant Agustí molts comerços i hi ha previsió de pròximes obertures. El problema és que la circulació i l'estacionament de vehicles dificulta molt el passeig de gent per aquesta zona i la compra en aquests establiments. A més l'estacionament de vehicles en aquest punt és prohibit però la gent aparca igualment.

És per tot això que el grup municipal de Convergència i Unió formula el següent prec:

- Estudiar la implantació immediata de la prohibició de circular en vehicle a excepció d'aquells que hagin d'entrar al carrer perquè hi tenen l'aparcament. En tot cas, deixar aquest tram només per als veïns i els comerciants de la zona en dos sentits de la marxa i tenint sortida en sentit descendent, és a dir pel carrer St. Agustí, amb la qual cosa es facilitaria el pas de vianants del Camí Ral a la Rambla. Fins i tot es podria redistribuir els temps o formes de semaforització. També que es doni peu a conscienciar avui a la gent de l'ús per vianants del carrer St. Agustí fins arribar al passeig Marítim."

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de la Via Pública, accepta el prec condicionat a què els tècnics puguin fer els ajustos necessaris en la senyalització. Properament es farà una reunió amb l'escola Pia per ordenar la mobilitat de tot aquell entorn, ja que a partir del mes de setembre entra en funcionament el nou centre escolar.

25. PREGUNTA S/ELS ESPAIS ESPECÍFICS PER GOSSOS A MATARÓ.

El Sr. Josep Lluís Martí regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El grup municipal de Convergència i Unió s'ha preocupat de forma reiterada per millorar les condicions de vida al carrer dels animals domèstics, cercant sempre la racionalització en l'ús dels espais i la seva compatibilitat amb els humans i especialment amb els infants.

Ja en el mandat passat, en el Ple de juliol de 1996 vam proposar espais encerclats, protegits i d'ús exclusiu per a gossos en determinades zones de la ciutat. Sempre vam defensar que el model de gestió d'aquests espais seria el cavall de batalla per aconseguir l'èxit de la proposta.

En aquest mandat, en el Ple de març de 2000 vam insistir en la nostra proposta a través d'un prec, i posteriorment va existir un compromís verbal del Regidor de Serveis i Manteniment per a treballar una llista d'espais susceptibles d'implantament d'espais específics per a gossos, que va ser tramesa al Regidor. Entre aquests espais es relacionaven el Parc de la Pollancreda, el de Cerdanyola, el de Can Boada, el Nou Parc Central, el del Camí de la Serra, el del Nord, el Parc Forestal i el Parc Marítim-zona Callao, també algunes places. Tots aquests espais tenen la característica de la seva grandària.

Donat que des del dia 3 de maig de 2001, no ha existit resposta per part del Regidor, el grup mpal. de CiU presenta la següent pregunta:

Primera.- Quants gossos hi ha censats actualment a la ciutat de Mataró? Quants gossos creu el Govern que hi ha no censats a Mataró?.

Segona.- Està treballant la Regidoria de Serveis i Manteniment en la línia de proposar espais específics per a gossos a Mataró?. Quines són les intencions del Govern municipal?.

Tercera.- Existeix un pla d'equipaments per a gossos a Mataró? Quina és l'opinió del Govern respecte de la proposta d'espais pels animals formulada per CiU?"

El Sr. Fermín Manchado, conseller delegat de Serveis Municipals i Manteniment, respon que els gossos censats actualment a la ciutat de Mataró segons el llistat del cens de data 30-1-2002 és de 2.384 gossos. En quant al tema de les zones reservades per a gossos, s'ha visitat diferents ciutats que tenen instal·lades tanques cercats per a gossos i la deducció que s'ha tret és que són espais que no estan suficientment utilitzats. El govern municipal continua amb el seu criteri de no instal·lar aquestes zones donat que dintre de la ciutat ja existeixen llocs adients pels gossos.

El Sr. Josep Lluís Martí demana una ampliació sobre si en les visites ha hagut un anàlisi no només de l'espai sinó del sistema de gestió i si existeix algun tipus de relació amb les entitats protectores d'animals, i quina implicació tenen amb la gestió d'aquests espais.

El Sr. Fermín Manchado contesta que en aquestes visites s'ha parlat amb els tècnics municipals que han comentat que aquests espais no són utilitzats.

26. PREGUNTA S/EL PLA INTEGRAL DEL CENTRE HISTÒRIC.

El Sr. Joaquim Esperalba regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El govern municipal ha comunicat l'inici de les obres arqueològiques dels entorns de la plaça Xica, com primer pas per la remodelació d'aquells carrers de la ciutat. Aquesta actuació urbanística es fa sense que el Ple Municipal tingui coneixement de l'estat en que es troba el Pla Integral del Centre Històric.

El nostre grup municipal ha demanat reiteradament que es presentin aquests treballs i en el cas que no s'hagin finalitzat s'expliquin les raons.

El nostre grup creu que no es poden anar fent actuacions parcials sense saber en el marc on s'han d'enquadrar que, al nostre entendre, ha de ser l'esmentat pla integral. No voldríem, per altre part, que s'entengués que el nostre grup és contrari a les actuacions de millora de qualsevol indret de la ciutat. Però en aquest cas ens sembla que el no fer-se dins d'una visió global i formant part d'un pla especial és seguir el camí de la improvisació a la que aquest govern municipal ens té acostumats. Segurament la rendibilitat electoral ha pesat molt més que la racionalitat amb la que s'haurien de projectar les actuacions en infraestructures i en les reformes integrals. Creiem que aquest model d'actuació compromet el futur de la ciutat.

És per tot això, que el nostre grup vol preguntar el següent:

Primer.- En quin estat es troba l'encàrrec del Pla Especial del Centre Històric.

Segon.- Quina actitud pensa adoptar el govern davant l'incompliment de terminis de l'equip redactor del Pla.

Tercer.- Pensa el Govern Municipal continuar amb aquesta línia de treball de petites actuacions sense projecte global."

El Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, està d'acord que el que cal és el marc global, però s'ha arribat a la conclusió que en un àmbit d'actuació tan ampli com Mataró entre Rondes i en aquest moment històric, el format de Pla Especial no responia a les expectatives. Properament en la comissió municipal informativa de Serveis Territorials presentarà un esborrany per discutir el canvi del format, ja que serà un Pla Director més pluridisciplinar, que no sigui estrictament urbanístic sinó d'equipaments culturals, d'anàlisi comercial, d'habitatges, de dotacions terciàries&, que sigui més flexible, més participatiu i més adaptat a la realitat amb una comissió de seguiment format pels diferents grups municipals i estaments de la ciutat. Es posarà en marxa de forma immediata i tota la documentació, treballs i reflexions que ha fet l'equip redactor s'incorporarà com a material dintre d'aquest debat. I finalment abans de l'estiu es podria tancar un document definitiu i constituir la comissió de seguiment.

El Sr. Joaquim Esperalba pregunta si s'ha recepcionat aquest document, qui el va recepcionat, que ha costat i si s'ha exigit les especificacions tècniques a l'hora de fer l'encàrrec.

El Sr. Arcadi Vilert respon que no es tracta de variar els objectes de l'encàrrec sinó la metodologia d'aconseguir l'objectiu de l encàrrec. Considera que tot el que es demanava al Plec de Condicions era molt difícil d'aconseguir en la metodologia que havien instal·lat, ja que és difícil respondre des d'un document estrictament urbanístic i s'ha d'intentar contestar a les preguntes a través d'un altre tipus de metodologia que la urbanística.

Del Grup Municipal del Partit Popular

27. PREGUNTA EN RELACIÓ AL TRENCAMENT DE LA SECCIÓ SINDICAL DE COMISSIONS OBRERES A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I ORGANISMES AUTÒNOMS AMB L'AJUNTAMENT EN EL DECURS DE LA COMISSIÓ PARITÀRIA.

El Sr. David Rovira regidor del grup municipal del Partit Popular presenta la pregunta següent:

""Avui s'ha comunicat pels interessats, que el 7 de febrer d'enguany la secció sindical de Comissions Obreres (CCOO) a l'Ajuntament de Mataró i Organismes Autònoms, va donar per trencades les relacions amb l'Ajuntament de Mataró, en el decurs de la Comissió Paritària.

PREGUNTA

Primera.- Quines mesures ha pres l'equip de govern que han provocat aquest trencament per part de CCOO?

Segona.- Quines mesures es pensen prendre des de l'equip de govern per a reconduir la situació amb CCOO?.

Tercera.- Quines peticions o queixes de CCOO no han estat ateses? Sota quins motius?."

El Sr. Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, fa referència al marc general per explicar la complexitat del conjunt de les relacions laborals i de la representació sindical que té l'Ajuntament que obliga al govern a prendre posicions i no sempre de consens absolut. Fa una valoració del treball desenvolupat durant l'any 2000-2001: la Comissió de Valoració va revisar un 98% dels llocs de treball, a l'any 2001 van rebaixar les hores extraordinàries en un 30% que era un dels objectius de l'acord, la flexibilitat horària al conjunt dels treballadors, la concessió de llicències al personal laboral amb 6 mesos de reserva del lloc de treball, s'ha ampliat en un 100% la dotació del Fons Social, es va acordar amb la majoria dels representants de la Comissió Paritaria els criteris de funcionament de les llistes d'espera, la flexibilitat voluntària de la Policia Local en la que es beneficia un 95% dels agents, es va acordar l'oferta pública d'ocupació per l'any 2001-2002, s'està treballant en un procés de funcionarització de determinades places laborals i reconversió de col·lectius professionals, s'ha signat un acord amb el Comitè de l'Organisme Autònom del Conveni Col·lectiu del Patronat Municipal d'Esports, s'ha signat un acord de condicions amb el Comitè de Laborals que afecta al personal de l'IMPEM, s'ha iniciat un procés de negociació en els annexos del personal del Patronat Municipal de Cultura i un nou Conveni Col·lectiu de l'IME. Per tant són un conjunt de mesures que s'ha anat avançant amb acord moltes d'elles de Comissions Obreres però també hi ha altres temes com la revisió dels llocs de treball dels agents de la Policia Local que no van poder comptar amb l'acord de CCOO però si de la resta de sindicats. Contesta a la primera pregunta que el trencament de relacions de Comissions Obreres va ser degut a la redacció d'un nou conveni d'acord i al tema de la flexibilitat dels agents de la Policia Local. Respecte a la segona pregunta sobre les mesures que prendrà el govern municipal, respon que el diàleg, amb l'objectiu de normalitzar les relacions i recuperar la presència de Comissions Obreres en tots els àmbits on han de ser. En quant a la tercera pregunta, totes les peticions o queixes de Comissions Obreres es tenen en compte, llevat d'aquelles de caràcter general o d'aquelles que afecten a acords adoptats per la majoria de representants dels treballadors.

28. PREGUNTA EN RELACIÓ ALS LOCALS DE L'ANTIGA ESCOLA BRESSOL DEL BARRI DE CIRERA.

El Sr. Joan López regidor del grup municipal del Partit Popular presenta la pregunta següent:

"Els locals de l'antiga escola bressol del barri de Cirera estan tancats des de l'any 1992 i actualment l'edifici està abandonat i en molt mal estat. Al 1995, tres anys després del tancament de l'escola bressol el Govern Municipal va informar en el decurs d'un Ple que s'havien iniciat converses entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona propietari de l'immoble- per mirar d'arribar a un acord que permetés rehabilitar l'edifici, remodelar-lo i dotar-lo de contingut i usos.

Ja han passat pràcticament set anys des de la celebració d'aquell Ple i l'edifici de l'antiga escola bressol està pràcticament en ruïnes.

PREGUNTA

- Es va signar alguna mena d'acord entre l'Ajuntament de Mataró i l'Arquebisbat de Barcelona? Si és així, en quins termes? Per què no s'ha fet res durant tot aquest temps?"

34. PREGUNTA S/L'ESTAT DE LES NEGOCIACIONS AMB EL BISBAT DE BARCELONA SOBRE LA CESSIÓ DE LA PROPIETAT DEL CENTRE SOCIAL DE CIRERA A L'AJUNTAMENT.

El Sr. Josep Comas regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la pregunta següent:

"Atès que en el Ple municipal de desembre de 2000 el regidor de Relacions ciutadanes va contestar a una proposta d'actuació del nostre grup sobre l'expropiació del Centre Social de Cirera, que "el Bisbat de Barcelona havia respost favorablement a la proposta de conveni (de l'Ajuntament)".

Atès que hi ha un document d'intencions amb data 11 de desembre de 2000 entre l'Ajuntament de Mataró i els representants del bisbat de Barcelona.

El grup municipal d'ICV pregunta:

Primer. Quins han estat els motius que han provocat que amb data d'avui encara no s'hagi tirat endavant els pactes del document d'intencions?

Segon.- Té intenció el govern municipal de desenvolupar els pactes continguts en el document signat amb els representants del Bisbat?.

Tercer.- Si així és, quin és el calendari previst inclòs l'arranjament de l'equipament.?"

El Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, respon que és cert que hi ha un acord conceptual amb el Bisbat, però existeixen discrepàncies en quant a la valoració ja que es tracta d'una permuta d'un solar per un solar i resulta que hi ha una diferència substancial a favor de l'Ajuntament com per obviar-la. No obstant això s'estan buscant solucions per desbloquejar el tema en el sentit d'equitat i d'equilibri en quant a la contraprestació de la permuta. Pel que fa al tema d'arranjaments de l'equipament s'ha anat treballant però ens trobem que hi ha una desproporció entre la inversió i el resultat a aconseguir.

29. PREGUNTA EN RELACIÓ A LES PILONES I SEMÀFORS INSTAL·LATS AL C/SANT FRANCESC D'ASÍS A L'ALÇADA DEL CARRER BONAIRE.

El Sr. Joan López, regidor del grup municipal Popular, a la vista que s'ha procedit a rectificar la posició d'aquests semàfors, donen per atesa aquesta pregunta.

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de la Via Pública, posa de manifest que abans que el grup municipal Popular entrés aquesta pregunta ja estava decidit arreglar-ho, i aclareix la confusió amb el tema dels bombers. La dificultat era fer el gir des del carrer La Coma, per tant el que han fet és canviar l'itinerari venint des del Portal de Valldeix per entrar directe cap a la Plaça de Santa Maria.

30. PREGUNTA EN RELACIÓ A LA GUIA DE L'ENSENYAMENT EDITADA PER L'AJUNTAMENT.

El Sr. Joan López regidor del grup municipal del Partit Popular presenta la pregunta següent:

"Les escoles concertades cobreixen una part molt important de la demanda educativa que hi ha a la ciutat i es complementa amb la pública a l'hora de garantir una oferta de places suficient per a tots els mataronins.

Cal tenir en compte que la llibertat d'elecció en l'ensenyament és un dret constitucional del que gaudim tots els ciutadans. En la majoria dels casos l'elecció d'una escola pública o una privada concertada es realitza no per qüestions econòmiques sinó pel model pedagògic que segueixen determinats centres.

Enguany l'Ajuntament ha editat una Guia de l'ensenyament en el que el títol destaca tant sols a l'ensenyament públic i per tant es margina als centres concertats i a les famílies que porten als seus fills a aquests col·legis.

PREGUNTA

Primera.- Per què la guia de l'ensenyament públic a Mataró, que s'ha publicat recentment, no reben el mateix tractament les escoles públiques que els centres concertats?.

Segona.- La marginació d'una part significativa de centres educatius de la ciutat i famílies que hi porten als seus fills. És una línia de treball estratègica del Govern Municipal?.

Tercera.- A Mataró quants alumnes assisteixen a les escoles públiques i quants a les concertades, tan pel que fa a l'ensenyament primari com secundari?."

El Sr. Sergi Bonamusa, conseller delegat d'Educació i Noves Tecnologies, coincideix amb el Sr. López de les escasses competències que com administració local tenen en matèria d'ensenyament, per tant es limiten en la participació en la programació de l'ensenyament, en la cooperació amb l'administració educativa, en la creació, construcció i manteniment dels centres públics, en la intervenció dels òrgans de gestió i la participació en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria. De fet totes aquestes competències afecten a l'escola pública sense que per altra banda se'ns permeti intervenir en el sector privat concertat, no tenim representants municipals en els consells escolars de centres concertats, i per tant des d'aquest punt de vista editem la Guia de l'Ensenyament, informant de forma detallada de tots els centres que l'administració municipal té participació directa, però també és bo ressenyar que no es margina als centres concertats perquè també surten en la Guia. En quant a les dades d'escolarització en l'escola pública estan escolaritzats 9.018 alumnes i en l'escola privada concertada 9.846 alumnes.

31. PREGUNTA EN RELACIÓ A LA TINENÇA D'ANIMALS DOMÈSTICS.

El Sr. José Luis Calzada regidor del grup municipal del Partit Popular presenta la pregunta següent:

"A Mataró hi ha vigent una normativa municipal sobre la tinença d'animals domèstics. La proliferació cada vegada més d'animals considerats perillosos, sobretot gossos, va fer que s'enduris la normativa i també les sancions respecte aquelles persones que no la complien. Recordem, que entre d'altres coses obliga als gossos, quan van pel carrer amb els seus propietaris, a anar lligats i amb un morrió posat.

Últimament s'han donat casos, no en aquest municipi, d'atacs de gossos perillosos cap a persones que circulaven tranquil·lament pel carrer. Aquest grup municipal formula les següents preguntes:

Primera.- Quantes actuacions s'han fet a Mataró en relació a propietaris d'animals que no complien la normativa de tinença d'animals domèstics? En quantes d'aquestes actuacions els gossos eren de les races considerades perilloses? Els casos detectats, eren reincidents? L'ajuntament disposa d'algun cens de propietaris de gossos perillosos?.

Segona.- També relacionat amb els gossos. Quants pipi-cans hi ha instal·lats a Mataró? Es creu que són suficients? Si no és així, té previst el Govern Municipal, instal·lar-ne més? On i quan:?".

El Sr. Oriol Batista, conseller delegat de Sanitat i Serveis Socials, contesta que en quant a les actuacions en relació als propietaris d'animals que no complien la normativa sobre la tinença d'animals domèstics, les dades des de l'any 2000 fins al febrer de 2002 són de 159 expedients oberts referits a molèsties per lladrucs, gossos deslligats, temes mals olors i problemes higiènics sanitaris. En quant a les actuacions respecte a gossos de races perilloses les dades són de 41 expedient oberts, conjuntament amb la Policia Local existeix un protocol establert de què els gossos han d'anar lligats en la via pública, portar morrió i que els propietaris han de dur la documentació sanitària, la identificació obligatòria i la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil. Pel que fa als casos reincidents només s'han donat 4 casos pel fet de portar el gos deslligat a la Via Pública. I sobre el tema d'inscripcions de gossos al cens caní municipal ens consta 45 gossos de raça perillosa. Contesta a la pregunta de pipi-cans dient que a la ciutat de Mataró hi ha instal·lats 56 bobby-nets. Per últim amb el departament de Serveis Municipals i Manteniment es treballa un pla conjunt per marcar criteris per instal·lar 10 bobby-nets més a la ciutat.

El Sr. José Luis Calzada fa una proposta de neteja als descampats de la ciutat sobre tot el de l'Av. Pintor Estrany degut al seu estat de deixadesa i brutícia.

32. PREC EN RELACIÓ A LA IMPLANTACIÓ DE LES NOVES ZONES BLAVES ALS BARRIS DE ROCAFONDA I CERDANYOLA.

Aquest prec decau perquè s'ha presentat una proposta per urgència.

33. PREC EN RELACIÓ A LA INCLUSIÓ DELS CARRERS JOSEP CASTELLÀ I SANT PELEGRÍ EN LES OBRES DE REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE L'HAVANA.

El Sr. Paulí Mojedano regidor del grup municipal del Partit Popular presenta el prec següent:

"Fa poc més d'un any, aquest grup es va interessar per les previsions del govern en referència a l'arranjament del carrer Josep Castellà. En aquell moment se'ns va contestar que no era possible fer-ho l'any 2001 però que tenien previst portar-ho a terme el 2002.

Aquests dies s'inicien les obres de reurbanització de la Plaça de l'Havana. Entenem que, aquest moment seria una ocasió adient per poder procedir a fer les millores necessàries tant al carrer Josep Castellà com al carrer Sant Pelegrí. Ambdós carrers estan en un estat prou lamentable. Amb unes voreres per les quals amb prou feines hi pot circular una persona i una calçada més pròpia de països d'altres àmbits de desenvolupament que no pas de la "Nova Ciutat" de la que parlem tan sovint.

Per això, aquest grup municipal presenta el següent prec:

- El govern municipal inclourà, en les obres de reurbanització de la plaça de l'Havana, l'arranjament i millores dels carrers Josep Castellà i Sant Pelegrí."

El Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, està d'acord amb la suggerència que fa sobre l'arranjament dels carrers Josep Castellà i Sant Pelegrí. Explica que l'arranjament del carrer Josep Castellà era estrictament de voreres i estava pressupostat, però van arribar a la conclusió de no fer aquesta inversió ja que era millor fer un arranjament molt més integral que racionalitzi aquest circuit peatonal i doni justificació a la pròpia obra de la Plaça de l'Havana. Indica que aquesta explicació es va donar a la reunió que van tenir amb els veïns de la Plaça de l'Havana.

Del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds

34. - PREGUNTA S/L'ESTAT DE LES NEGOCIACIONS AMB EL BISBAT DE BARCELONA SOBRE LA CESSIÓ DE LA PROPIETAT DEL CENTRE SOCIAL DE CIRERA A L'AJUNTAMENT.

Aquesta pregunta ja ha estat tractada conjuntament amb la pregunta núm. 28.

35. PREGUNTA S/EL MANTENIMENT I ELS SERVEIS PÚBLICS A LA FORNENCA.

El Sr. Salvador Milà regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, presenta la pregunta següent:

"Atès que la urbanització La Fornenca constitueix un assentament de població fix i permanent, amb la qual cosa l'Ajuntament ha de dedicar-hi tots els serveis públics que cal prestar al nucli urbà consolidat ja que la demanda de serveis que genera és equivalent.

Atès que el nostre grup municipal ha rebut requeriments de diversos veïns queixant-se de la poca dedicació que diferents serveis municipals tenen pel sector.

El grup municipal d'ICV pregunta:

Primer.- Quin és el calendari i quins recursos materials i humans es dediquen a la neteja viària i a la recollida d'escombreries a La Fornenca?.

Segon.- Quin és l'estat de la urbanització de La Fornenca pel que fa a enllumenat públic, aigües i clavegueram, i quines són les actuacions immediates en aquest àmbit?."

El Sr. Fermin Manchado, conseller delegat de Serveis Municipals i Manteniment, contesta que el calendari i dotació per a la neteja són de 4 contenidors de residus sòlids urbans de 1.100 litres i que el buidat es fa 3 dies a la setmana i el rentat un cop al mes. També tenen instal.lat un contenidor de paper i de vidre, fent-se el buidat quinzenalment i un contenidors d'envasos que es buida setmanalment. Cal recordar que la urbanització La Fornenca és una urbanització privada i no està recepcionada per l'Ajuntament i per tant el servei que presta l'Ajuntament és el de la recollida de la brossa i l'enllumenat públic.

El Sr. Salvador Milà aclareix que la urbanització La Fornenca no és una urbanització privada, és sòl urbà consolidat de Mataró pendent de l'execució d'actuacions de reurbanització i dotacions i s'està en l'obligació de fer la recollida d'escombreries i neteja viària.

El Sr. Alcalde reconeix que la qualificació de privat no és la correcta juridicament i que el manteniment de la neteja, enllumenat públic i recollida de les escombreries es fa, però en altres demandes com l'execució del clavegueram i la renovació de l'enllumenat públic està condicionat a l'actuació urbanística que resta pendent zona verda- que els propietaris no volen cedir a l'Ajuntament, i això impideix que es pugui acabar aquest tema, és a dir és un tema pendent de l'urbanisme de la ciutat i del govern municipal.

El Sr. Salvador Milà suggereix que les unitats d'actuacions no s'han d'executar tots els aspectes d'una sola vegada, es pot fer per etapes d'execució.

36. PREGUNTA S/LA NETEJA VIÀRIA I DE ZONES VERDES A ROCAFONDA.

El Sr. Salvador Milà regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, presenta la pregunta següent:

"L'estudi del barri de Rocafonda, inclosa la zona de ciutat jardí, i el Palau adjunt al document del Pla integral ens revela una realitat d'intensiva utilització dels barris. Un dels resultats d'aquesta utilització intensiva és el grau més o menys visible de neteja dels espais públics.

El grup municipal d'ICV pregunta:

Primer.- Valora el govern municipal que els recursos que es destinen a la neteja dels espais públics de Rocafonda i El Palau són els òptims?.

Segon.- Es té previst augmentar la dotació, mobiliari urbà& per millorar la neteja d'aquests barris?."

El Sr. Fermín Manchado, conseller delegat de Serveis Municipals i Manteniment, contesta que amb el Pla Integral de Rocafonda es reurbanitzaran els carrers i es preveu una dotació suficient per a la neteja viària i el proveïment de mobiliari urbà de noves papereres com de contenidors de recollida de la brossa.

El Sr. Salvador Milà suggereix un Pla d'actuació de neteges intensives que donaria una gran satisfacció pel barri.

37. PREGUNTA S/ACTUACIONS PER A LA PRIORITZACIÓ DE LA MOBILITAT DELS VIANANTS A ROCAFONDA.

El Sr. Salvador Milà regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, presenta la pregunta següent:

"En el Ple municipal de maig de l'any passat vàrem fer la proposta d'actuació de realitzar un programa de senyalització de passos de vianants a Rocafonda que va ser favorablement acollida pel regidor de la Via Pública.

Transcorreguts aquests mesos no tenim notícia sobre aquest programa ni sobre l'estudi de mobilitat de Rocafonda, fet per la UPC, ni del pla d'itineraris per a vianants del conjunt de la ciutat que també se'ns va dir estava fent la Diputació de Barcelona.

El grup municipal d'ICV pregunta:

Primer.- Quin programa de senyalització de passos de vianants es farà aquest any a Rocafonda?.

Segon.- Quan se'ns presentarà l'estudi de mobilitat de Rocafonda?.

Tercer.- Quan se'ns presentarà el pla d'itineraris per a vianants de la ciutat?."

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de la Via Pública, respon que l'estudi de mobilitat de Rocafonda i el Pla de Vianants està pràcticament acabat i que properament en una comissió municipal informativa de la Via Pública presentaran el tema.

FORA DE CONVOCATÒRIA

Conclòs l'ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s'han presentat dues propostes i un prec que, per tràmit d'urgència, es tractaran a continuació. Per referir-se totes elles a la mateixa temàtica, és a dir al procés d'implantació de zones blaves de la ciutat, es tractaran conjuntament, per la qual cosa és necessari que el Ple de l'Ajuntament acordi prèviament declarar-los d'urgència. Tot seguit el Ple de l'Ajuntament aprova per unanimitat la declaració d'urgència.

Del Grup Municipal del Partit Popular

PROPOSTA EN RELACIÓ A LA IMPLANTACIÓ DE LES NOVES ZONES BLAVES ALS BARRIS DE ROCAFONDA I CERDANYOLA.

El Sr. Paulí Mojedano regidor del grup municipal del Partit Popular posa de manifest el profund malestar d'una part de la població per la forma en què s'estan implantant les zones blaves en la ciutat. Ells, com molts veïns, tenen la sensació de què els motius de fons són merament recaptatoris i que no responen a un estudi rigorós. La política de consens oferida per l'Alcaldia al començament del mandat es mostra aquí falsa en quant el grup municipal del Partit Popular no ha volgut subscriure un Pacte de Mobilitat que els restava llibertat per poder dir quan es feien les coses malament, com ara ha passat. Per això demana al govern que tingui la grandesa de rectificar i reconduir la situació, parlant amb els veïns, oferint alternatives i millores urbanístiques que facin atractius els carrers afectats. Per fer tot això cal definir que és o no un carrer comercial i que significa veritablement "rotació".

La modificació que proposen de l'article 2 de l'ordenança fiscal nº 22 tendeix a millorar el procediment que ha de determinar els criteris per establir les zones blaves. La proposta és doncs, la següent :

"La nova reestructuració de zones blaves que ha portat a terme el Govern Municipal a la ciutat, ha topat amb el clar rebuig ciutadà, especialment als barris de Cerdanyola i Rocafonda com han demostrat els aconteixements dels darrers dies.

Hem pogut veure que una part important dels ciutadans més directament afectats per l'ampliació de l'estacionament regulat no han acceptat els arguments exposats pel govern, i han lamentat que aquest no hagi volgut negociar prèviament amb els afectats per tal de buscar alternatives.

Així mateix, creiem que els criteris bàsics d'implantació que el govern expressava en el projecte de remodelació de les zones blaves, no són aplicables a alguns dels nous sectors.

No es pot argumentar aquesta implantació amb el pretext de cobrir la demanda forana d'estacionament o de fomentar la rotació a sectors on el comerç es nodreix majoritàriament de veïns del propi barri, com és el cas de Cerdanyola i Rocafonda. Ni tampoc en el cas de zones on no hi ha comerç i són purament residencials com és el cas dels carrers del Carme, Llauder, Jaume Isern o a Can Maitanquis per exemple. És clar que hi ha un contrasentit i un greuge comparatiu amb el cas d'una zona clarament comercial com és l'entorn del Mataró Park on no hi ha zona blava.

En els casos esmentats, es difícilment acceptable per els veïns el fet de tenir que gastar una part dels seu sou per aparcar. Es té doncs la sensació de què la zona blava s'implanta per motius estrictament recaptadors, fet que resulta especialment esfereïdor a una ciutat amb la fiscalitat sobre mobilitat més elevada del país.

Entenem també que els principis que inspiren la implantació de les zones blaves, haurien de preveure una tarifa diferent en els casos dels carrers més comercials i amb més demanda forana respecte als que no ho són.

Per tot això, proposem a l'Ajuntament en Ple l'adopció dels següents acords:

Únic.- Modificar l'article 2 de l'Ordenança Fiscal nº 22 en la forma següent :

"Es redactarà un annex de carrers de "zones d'aparcament limitat i controlat", a fi i efecte de concretar quines són les "vies públiques municipals determinades per l'Ajuntament com a zones d'aparcament limitat i controlat" que esmenta aquest article de l'ordenança.

Per determinar aquestes vies públiques el govern presentarà una proposta basada en un estudi independent de mobilitat i comerç de cadascun dels carrers proposats.

Aquests carrers seran revisables anualment en el moment d'aprovar les ordenances per l'any vinent en funció de l'evolució de la dinàmica comercial i de mobilitat de cadascun dels carrers.

En el moment de disposar d'aquest estudi el govern elevarà una proposta de llistat de carrers que modificarà el present article de l'ordenança i que seguirà el procediment propi de modificació de les ordenances fiscals.

Fins que arribem a aquest punt la implantació i entrada en servei de nous carrers de zona blava quedarà suspesa."

Del Grup Municipal de Convergència i Unió

PREC S/LA CREACIÓ DE NOVES PLACES D'ESTACIONAMENT GRATUÏT.

El Sr. Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec nº 21 de l'ordre del dia del ple d'avui :

"Aquest grup municipal comparteix totalment la sensibilitat i preocupació demostrada pel govern municipal davant el problema que la necessària implantació de noves zones blaves causa als veïns dels sectors afectats.

Malgrat tot, i com hem manifesta sempre, creiem que les zones blaves només tenen sentit allà on cal assegurar una rotació en l'estacionament dels vehicles, atesa la concentració de l'activitat comercial o de serveis en el sector.

És per això que presentem el següent prec:

Primer.- Que es cerquin solucions en tots els sectors de la ciutat afectats per la reestructuració de la zona blava, tan al Centre com a Rocafonda, per tal de crear noves places d'estacionament gratuït, com ja s'ha fet al barri de Cerdanyola.

Segon.- Que el govern reconsideri la implantació de places de zona blava al solar del Passatge de Marina de Llevant, espai qualificat de zona verda. Mantenint-lo d'estacionament gratuït mentre no s'urbanitzi definitivament."

En relació a la proposta urgent del Partit Popular reiteren que el grup municipal de Convergència i Unió sempre ha defensat la creació de zones blaves allà on calgui. D'altra banda no pensen que haver signat el Pacte de Mobilitat els condicioni la seva llibertat de criteri, i ja en la pròpia discussió del Pla d'aparcaments van ser el grup que més aportacions va fer en aquesta qüestió de les zones blaves, avançant d'alguna forma el debat actual. El preu que es cobra pensen que només ha de venir donat pel servei que es dóna (amortització de maquinària, etc). També van estudiar amb el govern una solució per a residents que fes compatible ambdós usos. En suma pensen que les zones blaves són necessàries si bé la implantació actual podria ser excessiva en alguns punts.

Del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds

PROPOSTA EN RELACIÓ A LA IMPLANTACIÓ DE ZONES BLAVES A DIVERSOS CARRERS DE CERDANYOLA, ROCAFONDA I DE L'EIXAMPLE

El Sr. Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, assenyala que en el Pla de Mobilitat va haver un cert consens de què les zones blaves havien d'afavorir el teixit comercial dels barris davant els nous centres comercials de la perifèria. Ara bé, pensa que la implantació derivada d'aquesta diagnosi no s'ha fet amb suficient tacte o no s'ha explicat com calia per fer-la entenedora. D'aquí que a la vista de la situació actual entén que és urgent reconduir el tema en base a un decàleg que exposa tot seguit :

" A la vista de les reaccions contraries produïdes entre el veïnat de dits sectors de la ciutat arrel de la implantació de noves zones d'aparcament limitat -zones blaves- en diversos carrers dels barris de Cerdanyola, Rocafonda i l'eixampla.

Ateses les queixes formulades per algunes associacions de veïns i grups de veïns pel que consideren una actitud de precipitació i manca de diàleg per part del govern municipal en relació a les peticions i alternatives proposades pels veïns.

Atès que el pacte per la mobilitat de Mataró el que pretén és facilitar la rotació de vehicles en les zones de més concentració comercial dels diferents punts de Mataró durant els horaris d'atenció al públic, sense que això hagi de suposar molèsties afegides als veïns residents en els mateixos carrers.

Atès que la política de rotació de vehicles en zones comercials per mitjà de zones blaves- han d'anar acompanyada de mesures per facilitar l'aparcament de vehicles als veïns residents.

Atès que el pacte per la mobilitat també contempla que les mesures que s'apliquin han d'anar sempre acompanyades de la més amplia informació i participació dels ciutadans i de les entitats veïnals, i que s'ha de buscar el més ampli consens possible, per tal que siguin eficaces, de forma que es conjuminin els drets de tots els sectors afectats: comerciants, veïns, vianants, transport públic i persones que utilitzen el vehicle privat.

Es proposa al govern municipal de l' Ajuntament de Mataró:

  1. Manifestar públicament el compromís d'establir un diàleg amb els col·lectius de veïns afectats i associacions de veïns dels barris en que es volen implantar noves zones blaves: Cerdanyola, Rocafonda i Eixampla, amb el compromís d'escoltar totes les propostes i acceptar i reconsiderar les decisions adoptades fins ara de forma que evitin molèsties i pagaments als veïns residents, fent-ho compatible amb l'objectiu de facilitar la rotació de vehicles en zones comercials en horaris limitats d'obertura al públic d'establiments.
  2. Re-estudiar els trams de carrers inclosos en zona blava per tal de reduir o eliminar aquells que no siguin estrictament necessaris o que tinguin una concentració comercial baixa, o que puguin tenir alternatives d'espais per a càrrega i descàrrega sense necessitat de zona blava.
  3. Facilitar directament, per carta personal, a tots els veïns residents als carrers i places en que definitivament s'implantin zones blaves amb una tarja i distintiu que els permeti aparcar sense tenir que pagar les tarifes establertes tot respectant la rotació de vehicles durant els horaris comercials, i els concedeixi un horari més ampli d'aparcament sense rotació en les hores i dies en que no hi ha activitats comercials o en que aquesta és més reduïda primers hores del matí, migdia i primeres hores de la tarda, etc
  4. Comprometre's a facilitar o ampliar zones d'aparcament alternatiu per a veïns residents adequant aquells trams de carrer o zones lliures no urbanitzades que ho permetin: entorns de l' Avinguda Terradelles; entorn de l'Escola d'adults els Tarongers i la Rda Cross, Avgda Ramon Berenguer, etc
  5. Promoure i accelerar la construcció de nous aparcaments soterranis per a residents a Cerdanyola i Rocafonda, segons les previsions del pacte per la mobilitat i l'estudi d'aparcaments: Rda Pintor Estrany, Avgda Puig i Cadafalch, etc.
  6. Revisar i adequar les zones de càrrega i descàrrega i procedir a senyalitzar millor les zones d'aparcament i a retirar més ràpidament els vehicles abandonats o que ocupin les voreres, etc.
  7. Constituïr d'immediat comissions de negociació i seguiment de totes aquestes mesures amb participació directa dels veïns i associacions interessats.
  8. Donar amplia difusió dels anteriors compromisos entre tots els veïns afectats o interessats."

També vol assenyalar com a darrera del conflicte que ha generat l'oposició de molts veïns a la implantació de zones blaves han sorgit campanyes racistes i feixistes que són una veritable bomba social. L'esforç per reconduir el problema és, doncs, molt necessari, encara que sigui per tapar aquestes manipulacions xenòfobes que aprofiten el disgust de molta gent que no troba lloc d'aparcament gratuït.

El Sr. Joan Antoni Baron, conseller delegat de la Via Pública reconeix en primer lloc que governar significa prendre decisions que a vegades no agraden a tothom. El Pacte de Mobilitat signat per tots els grups municipals excepte el Partit Popular, i que va aplegar un nombre significatiu d'entitats ciutadanes, contemplava específicament el problema de l'aparcament. En el document del Pacte es parlava de construcció d'aparcaments soterranis, d'un estudi de viabilitat de zones blaves, detectant una forta demanda forània d'aparcament, acompanyat d'una política de nous aparcaments de residents. A més la zona blava, ningú ho discuteix és un factor de dinamització del comerç i de l'activitat econòmica i social allà on s'implanta, i així també ho recollien els comerciants demanant amb insistència l'establiment de diverses zones blaves. El desenvolupament d'aquesta política de noves implantacions de zones blaves ha de venir acompanyat lògicament de compensacions als veïns residents, la qual cosa fa temps que s'està treballant amb una total transparència informativa. En aquest sentit fa molts mesos que s'està negociant amb les entitats veïnals i altres col·lectius, unes vegades amb més èxit que altres. Ja el 29 de novembre de 2000 es va presentar a la Comissió Informativa de la Via Pública, per ell mateix, un document titulat "Pla Municipal d'Aparcaments de Mataró". El 30 de maig de 2001 es va aprovar a la mateixa Comissió, i al Consell Municipal de Circulació i Transports el mateix dia, la proposta d'estructuració de la zona blava a Mataró partint d'un estudi on es contenien les demandes i les possibilitats de cada zona, documentació que es va entregar als grups municipals, essent el de CiU l'únic que va fer observacions per escrit. En tot cas es va negociar i acceptar moltes esmenes reduint zones blaves o traslladant-les. Paral·lelament es van tenir converses amb les entitats veïnats amb un apreciable grau d'acord. El 9 d'octubre de 2001 el Consell d'Administració de PUMSA, amb participació de tots els grups municipals va aprovar per unanimitat el servei de regulació d'estacionament de vehicles (zona blava), adjudicant-se la gestió de 1040 places a una empresa. A la Comissió Informativa de la Via Pública en sessió de 19 de desembre de 2001 es va presentar el projecte definitiu d'implantació de les zones blaves on es va escoltar l'opinió dels grups municipals, moment a partir del qual es va començar el procés de noves implantacions, dirigint una carta personal a cada veí afectat per una nova implantació de zona blava, comunicant-li la possibilitat d'obtenir la tarja de resident amb una gran amplitud d'horaris gratuïts.

En suma s'ha treballat molt, s'han fet infinitats de reunions amb els sectors afectats i s'han obert tres grans aparcaments soterranis en un any; a més dels projectes d'aparcaments de Gatassa, Pl. Granollers i Av. Puig i Cadafalch. D'altra banda s'ha buscat l'optimització de qualsevol espai lliure (zones verdes, sobrants de vial, etc) per crear noves places per aparcar i s'han retirat 900 cotxes per desballestar en un any, amb el resultat que la planta de desballestament està absolutament plena. A partir d'aquí estan disposats a continuar dialogant amb els sectors implicats i a desenvolupar una política d'aparcaments amb un alt grau de consens que finalment beneficiï de forma equilibrada a tota la ciutat. Proposa per últim que es deixin sobre la taula les diverses propostes presentades pels grups per discutir-les a la Comissió Informativa, recabant els informes pertinents.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde-President, reitera l'oferta de diàleg cap els grups municipals, i per tant el deixar sobre la taula les diferents propostes per un més acurat estudi a les comissions informatives.

El Sr. Paulí Mojedano, regidor del grup municipal del Partit Popular, agraeix i accepta l'oferta de diàleg feta per l'Alcalde i no obstant això entén que si queden les propostes dels grups sobre la taula en virtut de l'oferta de diàleg, això significa que es suspèn l'aplicació de les noves zones blaves que han originat el conflicte. Cas contrari demanen que es voti la seva proposta.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde-President, considera que no s'ha de vincular una cosa a l'altre, sense perjudici de reiterar la ferma oferta de diàleg.

El Sr. Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, entén que el Sr. Baron ha donat resposta al seu prec i agraeix l'explicació que ha fet sobre la utilització d'alguns espais lliures per aparcament; també reitera de nou la petició del grup de CiU de deixar lliure de pagament el solar de Can Maitanquis. També recorda que en el Pacte per a la Mobilitat, a petició de CiU, es demanava un estudi tècnic que fes constar quantes són les places d'aparcament privat i públic (al carrer o parkings) que hi ha a la ciutat; per això reclama aquest estudi per poder fer amb coneixement real del problema el debat entre grups que ha ofert el govern municipal, i que ha de desembocar en un nou pla d'aparcaments.

El Sr. Paulí Mojedano, regidor del grup municipal del Partit Popular, reitera la petició del seu grup de què es voti la seva proposta si no es suspèn l'aplicació de les noves zones blaves.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde-President, respon que és una facultat de l'alcalde deixar sobre la taula un tema quan hi ha un grup o regidor que ho demana.

El Sr. Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, protesta la decisió de l'alcalde i considera que és el grup proposant qui té la potestat de dir si el tema ha de quedar o no sobre la taula.

El Sr. Manuel Mas, Alcalde-President, contesta que la seva decisió està dintre de les seves facultats, i així li ha estat confirmat pel Secretari a qui va consultar la qüestió. A més s'ha de tenir en compte que el tema proposat pel Partit Popular s'ha pogut discutir àmpliament després d'aprovar la urgència pel Ple, per la qual cosa creu que la seva actuació és correcta.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les deu hores i quaranta-cinc minuts de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.