Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

13/05/2004

Escoltar

13/05/2004

Dia
Hora
Lloc
ple
Organisme

Ordre del dia

ORDRE DEL DIA

1. DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

2. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya sobre el nou model de finançament autonòmic.

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

ALCALDIA

3. Modificació del nombre, àmbit material i composició de les Comissions Informatives Municipals.

4. Nomenament nous representants municipals en diverses entitats.

5. Modificació règim de retribucions i dedicació dels regidors.

6. Modificació de la composició de la Junta del Patronat Municipal de Cultura.

7. Donar compte del Decret d'Alcaldia núm. 3676/2004 de 11 de maig, de nomenaments de Tinents d'Alcalde.

8. Donar compte del Decret d'Alcaldia núm. 3677/2004 de 11 de maig, modificant la composició de la Junta de Govern Local.

9. Donar compte del Decret d'Alcaldia núm. 3679/2004 de 11 maig, de delegació de competències a consellers delegats.

CMI DE SERVEIS CENTRALS

SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei d'Ingressos-

10. Aprovació preu públic venda DVD-catàleg difusió de "l'alguer de Mataró".

11. Aprovació preu públic per assistència a sessions alternatives a les denúncies de trànsit.

12. Aprovació preus públics per assistència i estada a Escoles Bressol i preus públics per ensenyaments especials a establiments municipals (IES Miquel Biada, Escola d'Adults, Activitats formatives als centres cívics i altres serveis educatius de l'IME) per al curs 2004-2005.

13. Aprovació taxes per l'ensenyament reglat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró per al curs 2004-2005.

-Servei de Recursos Humans-

14. Modificació de la plantilla de personal.

15. Declaració de compatibilitat a una funcionària.

16. Creació del plus "responsabilitat sobre plans integrals", que s'aplicarà a alguns/nes tècnics/ques municipals, mentre durin els esmentats projectes.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

17. Aprovació del conveni de col·laboració urbanística i cancel·lació de deute amb Manufactures Antonio Gassol SA, àmbit "Sector Can Gassol".

18. Iniciació dels treballs de redacció del Programa d'actuació urbanística municipal (PAUM) i aprovació del programa de participació ciutadana que regirà durant el procés de la seva redacció i tramitació.

19. Aprovació definitiva de l'estudi de detall de la UA-68 - carrer Mitja Galta.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

20. Nomenament de membres de reconegut prestigi al Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació.

21. Aprovació del Primer Conveni col.lectiu del personal laboral de l'Institut Municipal d'Educació de Mataró.

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Mobilitat-

22. Aprovació inicial de la nova Ordenança del taxi.

-Servei de Policia Local-

23. Aprovació inicial de la modificació del Reglament del Consell Municipal de Seguretat i Prevenció.

CMI DE RELACIONS ECONÒMIQUES I INSTITUCIONALS

24. Pacte per a la nova ciutadania.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

25. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre el Centre d'Assistència Psiquiàtrica de Mataró.

26. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la signatura d'un Conveni de col.laboració amb la empresa municipal Aigües de Mataró, SA.

PRECS I PREGUNTES

27. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'aparcament a la ciutat.

28. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular relatiu a l'horari de tancament dels serveis públics situats al Parc Central.

29. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la circulació al carrer Biada.

30. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la demanda d'una terminal d'autobusos.

31. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el cablejat de la ciutat de Mataró.

32. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre la situació de la Directora de la Fundació Hospital St. Jaume i Sta. Magdalena.

33. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la cessió d'un local de Caixa de Catalunya a l'Ajuntament de Mataró.

34. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la millora de la participació ciutadana a través d'Internet.

35. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre mantenir una especial cura als carrers propers al Poliesportiu de Rocafonda pels "Kits" dels que es subministrem als heroinòmens en el Programa d'Intercanvi de xeringues usades.

36. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre els objectius i les accions que té previstos fer el Govern Municipal en el procés de reestructuració econòmica i productiva de la nostra ciutat.

37. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la millora i la neteja dels solars municipals.

38. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre reubicació dels contenidors de la brossa situats a la Ronda President Companys/Camí del Mig.

39. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre l'estat de deixadesa que presenta el Passeig Pau Clarís.

 

ACTA NÚM. 09/2004- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 13 DE MAIG DE 2004.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tretze de maig de dos mil quatre, essent les nou hores del matí, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARÍA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

S'incorpora a la sessió en el punt núm. 3 de l'ordre del dia

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - DESPATX OFICIAL

  • No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

2 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA SOBRE EL NOU MODEL DE FINANÇAMENT AUTONÒMIC.

El senyor Ramon Bassas, Portaveu del grup municipal Socialista, presenta la proposta següent :

"El dèficit fiscal és la diferència negativa entre els impostos pagats per Catalunya a l'Estat espanyol i les inversions i despeses públiques fetes per l'Estat espanyol a Catalunya. Un excessiu dèficit o desequilibri fiscal perjudica a totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d'on vinguin i parlin l'idioma que parlin.

En els països moderns i avançats, el sistema fiscal i el model de finançament de les administracions públiques tenen un paper clau en les polítiques de redistribució social i territorial de la renda. Tanmateix, els ciutadans catalans estem patint fortament les conseqüències negatives de les deficiències del model de finançament vigent a l'Estat espanyol i dels dèficits d'infrastructures provocats per la insuficient inversió de l'Estat a Catalunya i els desequilibris territorials.

És voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya revisar l'actual model de finançament autonòmic, de manera que es pugui corregir aquest excessiu dèficit fiscal, que se situa actualment, segons diverses estimacions, entre el 7% i el 9% del nostre PIB. Aquest desequilibri existent és constatat per professionals i institucions independents i qualificades.

D'altra banda, el Parlament de Catalunya tot just ha iniciat la Ponència per a la redacció i l'elaboració d'un Nou Estatut d'autonomia amb la finalitat última d'aconseguir més llibertat i més autogovern per a Catalunya, al servei del progrés de tots els ciutadans i del reforçament de la nostra personalitat col·lectiva com a poble. Però el nou estatut no serà una eina bàsica per al desenvolupament del nostre país, per al seu creixement social i econòmic i un major estat de benestar dels catalans, sinó s'hi introdueixen, com a part imprescindible, els criteris del nou sistema de finançament.

És ben cert que l'aportació del nostre país al PIB general i que la renda generada per Catalunya són pel damunt de la mitjana de les Comunitats Autònomes. En aquest sentit, atenent els criteris de cooperació i solidaritat interterritorial, Catalunya està en situació d'aportar recursos. Tanmateix, també és ben cert que en els últims anys Catalunya ha patit un greuge inversos en infrastructures i serveis públics, ja que el Govern del Partit Popular ha portat a terme una política centralista amb fortes inversions a Madrid.

Si quantifiquéssim el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat utilitzant criteris raonables aquest hauria de ser inferior a l'actual. Un criteri raonable seria pagar impostos en relació al PIB i rebre serveis segons la nostra població. També ho seria que Catalunya tingués un dèficit similar al que tenen en el seu país les regions europees amb un nivell de renda relativa similar al nostre.

Cal subratllar també que els dèficits de serveis públics i d'infrastructures tenen greus conseqüències sobre el creixement i la competitivitat de la nostra economia i sobre la cohesió i el benestar de la societat catalana, i especialment dels seus sectors més desafavorits. Amb un finançament just, les famílies catalanes haurien pogut gaudir d'una millor cobertura i qualitat dels serveis públics i privats: ensenyament, sanitat, habitatge, infrastructures€

D'altra banda, cal recordar que el govern de l'Estat s'ha negat a complir les resolucions parlamentàries que insten a la publicació de les balances fiscals, que s'haurien de debatre al Senat.

Tenint en compte el que s'acaba de manifestar, l'obligació de les institucions de defensar els seus ciutadans, i el compromís del nostre Ajuntament en la lluita contra les desigualtats i en contra de la injustícia social, i en defensa del país i dels seus ciutadans i ciutadanes.

Els grups municipals sotasignants proposen al ple l'adopció dels següents ACORDS :

Primer.-

Demanar al Govern de la Generalitat així com a tots els grups parlamentaris que concentrin els seus esforços perquè en aquesta legislatura es pugui dur a terme la revisió de l'actual acord de finançament autonòmic. El nou model de finançament autonòmic ha de perseguir com objectius fonamentals millorar la suficiència dels recursos dels que disposa la hisenda de la Generalitat de Catalunya i la capacitat de decisió sobre els impostos que paguem els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Aquests dos objectius han de respondre i ser compatibles amb la solidaritat que hi ha d'haver entre tots els territoris d'Espanya.

Segon.-

Manifestar que el nou model de finançament autonòmic ha de comportar la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol. En un termini de deu anys aquest s'ha d'equiparar al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. Per aconseguir-ho, cal millorar de forma apreciable el finançament de la Generalitat i augmentar sensiblement la inversió de l'Estat en infrastructures a Catalunya.

Tercer.-

Manifestar la necessitat que el nou projecte d'Estatut d'Autonomia incorpori com a part imprescindible els criteris del nou sistema de finançament.

Quart.-

Instar al govern espanyol a publicar anualment les balances fiscals de les Comunitats Autònomes amb l'Administració General de l'Estat corresponents al darrer exercici liquidat, de conformitat amb les propostes de resolució aprovades pel ple del Congrés dels Diputats els anys 1997, 1998 i 1999 en aquest sentit.

Cinquè.-

Instar al govern de la Generalitat de Catalunya i als diversos grups parlamentaris que gestionin la revisió del sistema de finançament autonòmic per aquesta legislatura.

Sisè.-

Fer palesa la sintonia d'aquest Ajuntament amb els propòsits que persegueix el Col·lectiu per a la Correcció del Desequilibri en la mesura en què els objectius que planteja són coincidents amb el que s'acaba d'assenyalar.

Setè.-

Comunicar aquests acords al President de la Generalitat de Catalunya, al President del Parlament de Catalunya, al President del Govern espanyol, al President del Congrés dels Diputats, al President del Senat, als presidents de totes les comunitats autònomes i al Col·lectiu per a la Correcció del Desequilibri."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, considera que una proposta de resolució com aquesta, tan important per a Catalunya, seria molt important que comptés amb el recolzament de totes les forces polítiques, tant com que des dels partits es sapigués explicar als ciutadans la importància d'aquesta qüestió per a la seva vida quotidiana, esforç pedagògic que és encara més necessari en el conjunt de l'Estat. La importància de la qüestió de cara al futur Estatut de Catalunya és cabdal i per això anima al Partit Popular a sumar-se al consens en la forma que calgui, atès que no es pretén més que assolir la financiació necessària per millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, recorda que l'etapa d'inversions que ha tingut Catalunya durant els anys de govern del Partit Popular a Madrid ha estat la millor de la història, fet que és incontestable. Sembla que el Sr. Bassas ha tingut la intenció d'exloure al Partit Popular d'aquesta proposta; està clar que ells estan d'acord en la millora del sistema de finançament per a Catalunya, però no estan d'acord en algun aspecte de la proposta ni en la forma que s'ha plantejat. A més, el Partit Socialista tampoc no té clar el tema des del moment en què hi ha notícies i declaracions contradictòries a la premsa. El sistema actual, a més es va implantar fa poc amb un ampli consens preservant la autonomia i la suficiència financera de cada Comunitat al temps que garanteix el mateix nivell de serveix per tots i cadascun dels ciutadans de l'Estat. El canvi del sistema de finançament en el moment actual no respon doncs més que a interessos partidistes i electorals. D'altra banda la discussió sobre els balanços fiscals per territoris és falaç i equivocada, ja que ningú pot assegurar on estan els beneficiats i els perjudicats en el curs de la història (per exemple, no es pot calcular el cost que les regions pobles han hagut de pagar per sostenir la indústria nacional de les regions riques durant els llargs períodes proteccionistes). Tampoc ningú pot discutir que el criteri de solidaritat és imprescindible en els Estats actuals, sent també el criteri bàsic de la política de cohesió de la Unió Europea. Però a més s'ha de tenir en compte que els qui paguen els impostos són els ciutadans i no els territoris, amb la qual cosa l'alteració de l'equilibri interterritorial no és neutre. Entenen finalment que la proposta que aquí es tracta no és una prioritat pels ciutadans, pel que el govern de la Generalitat el que ha de fer és governar amb les àmplies competències i recursos de què disposa, al igual que Mataró necessita un govern municipal que resolgui els problemes reals dels ciutadans i faci una política que creï més riquesa i més ocupació. Estarien d'acord en la millora del finançament local atès que la administració municipal és la més propera al ciutadà i la primera obligada a donar serveis, i això és el que preocupa als mataronins.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, considera que, per contra, el tema del finançament de Catalunya sí que importa als ciutadans. Des de l'aprovació de la Constitució de 1978 la recerca de l'equilibri entre la solidaritat interterritorial ha estat una constant. En aquesta segona transició que ara comença s'ha d'afrontar entre tots la qüestió atenent als principis de participació ciutadana en la definició del nou marc estatutari, i d'unitat de totes les forces polítiques catalanes i sense perdre de vista la solidaritat entre els territoris. Per tot això donaran suport a la proposta de resolució.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya,

Recorda una frase de Valentí Almirall que diu : "las cantidades de dinero que Madrid obtiene del chanchullo son incalculables"; pensa que els fets corroboren constantment aquesta hipòtesi. Valoren molt positivament el consens que suscita en el Consistori el tema del dèficit fiscal de Catalunya. Aquest espoli ha estat negat des del govern central i sempre s'ha respost aquesta demanda amb l'acusació de victimisme o insolidaritat. Des d'Esquerra Republicana de Catalunya hi ha l'esperança de què amb el nou govern de la Generalitat i amb el nou govern central desapareixeran els obstacles per aprovar un nou Estatut d'Autonomia que inclogui un nou sistema de finançament que sigui just, que respongui raonablement al que Catalunya i els seus ciutadans contribueixen a l'Estat. D'altra banda Catalunya s'ha de treure el complex de què al ser rics hem de ser solidaris amb els altres, doncs la solidaritat ha de ser interterritorial. Això de la riquesa és relativa, i per exemple Alemanya és comparativament molt més rica, però no creu que la contribució que fa a la Unió Europea sigui en la mateixa proporció que la que fa Catalunya a l'Estat Espanyol. Finalment, considera que Catalunya ha de pactar amb l'Estat els recursos que calen per a dur a terme les polítiques que són necessàries pel país, independentment de si les altres Comunitats Autònomes tenen més o menys recursos que nosaltres. Per tant, Esquerra Republicana de Catalunya s'adhereix amb entusiasme a la proposta de resolució.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

ALCALDIA

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, presenta les noves propostes d'adequació del cartipàs que corresponen a la nova elecció d'alcalde i a la renovació de l'acord de govern entre el Partit dels Socialistes de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa i Esquerra Republicana de Catalunya.

Per afinitat dels punts de l'ordre del dia s'ordena el debat conjunt dels punts 3, 5, 7, 8 i 9 de l'ordre del dia.

3 - MODIFICACIÓ DEL NOMBRE, ÀMBIT MATERIAL I COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS INFORMATIVES MUNICIPALS.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, presenta la proposta següent :

"Com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004 resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 1 de juliol de 2003.

En aquest sentit i d'acord amb el document que renova l'acord de govern de 14 de juny de 2003, les modificacions afecten fonamentalment a :

  • Ambit material i composició de les Comissions Informatives Municipals.
  • Ambit material i distribució de responsabilitats per a les Conselleries Delegades.
  • Canvis en l'organització de les Àrees.
  • Ordre de Tinents d'Alcalde.
  • Composició de la Junta de Govern Local.

La legislació de règim local configura les Comissions Informatives com òrgans complementaris de les entitats locals territorials, integrades exclusivament per Regidors, sense atribucions resolutòries que tenen per funció l'estudi, l'informe o la consulta dels assumptes que hagin d'ésser sotmesos a la decisió del Ple o a la de la Comissió de Govern quan aquesta actua amb competències delegades pel Ple.

Les Comissions Informatives poden ésser permanents o especials. Les permanents es constitueixen amb caràcter general, distribuint-se entre elles les matèries que s'han de sotmetre a la decisió del Ple.

El seu nombre i denominació serà acordat pel Ple a proposta de l'Alcalde, procurant que hi hagi correspondència entre elles i les àrees en què s'estructuren els serveis municipals.

Les Comissions Informatives especials les crea el Ple per a un assumpte concret i s'extingeixen automàticament, quan han dictaminat o informat sobre l'assumpte en qüestió.

L'Alcalde n'és el President nat, presidència que pot delegar en un Regidor.

Tots els grups polítics han d'ésser representats en la Comissió de forma proporcional a llur nombre de Regidors.

L'article 97 de la Llei 8/1987 disposa que la periodicitat de les sessions ordinàries de les Comissions Informatives ha d'ésser determinada pel Ple.

Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Modificar el règim de les Comissions Informatives Municipals establertes per acord plenari de 1 de juliol de 2003, que passaran a ser 4 amb la següent denominació :

  • Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals
  • Comissió Informativa Municipal de Serveis Territorials
  • Comissió Informativa Municipal de Serveis Personals
  • Comissió Informativa Municipal de Via Pública

Segon.-

L'àmbit material de cadascuna de les Comissions Informatives serà el següent:

  • SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

Tots els temes referits a l'àmbit de l'Àrea de Serveis Centrals i Planificació.

(Secretaria, Sotsdirecció de Gestió Econòmica, Recursos Humans, Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions, Atenció al Ciutadà, Estudis i Planificació).

Les propostes procedents de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, Escola Universitària Politècnica de Mataró, Fundació Tecnocampus i de la Fundació Unió de Cooperadors, que siguin objecte de consideració pel Ple seran tractats en aquesta Comissió.

  • SERVEIS TERRITORIALS

Els temes referits a l'àmbit de l'Àrea de Serveis Territorials.

(Urbanisme, Obres, Habitatge, Serveis Municipals, Manteniment, Ciutat Sostenible).

  • SERVEIS PERSONALS

Els temes referits a l'àmbit de l'Àrea de Serveis Personals.

(Educació, Benestar Social, Cultura, Esports, Joventut, Dona, Nova Ciutadania i Participació Ciutadana).

Les propostes procedents dels Patronats de Cultura, Esports i Institut Municipal d'Educació, que siguin objecte de consideració pel Ple seran tractats en aquesta Comissió.

  • VIA PÚBLICA

Compren els assumptes referits a l'àmbit de l'Àrea de Via Pública.

(Mobilitat, Policia Local i Protecció Civil).

Tercer.- Els assumptes que afectin a matèries compreses en el Departament de Presidència (Comunicació, Imatge, Web municipal, Protocol, Política Lingüística, Pacte de Civisme) seran debatuts a la Junta de Portaveus.

Quart.-

Les Comissions Informatives han d'estar compostes amb participació de tots els grups polítics presents en el Consistori, en nombre de 9 cada una, i en la següent proporció:

3 membres del Grup Municipal Socialista

2 membres del Grup Municipal de Convergència i Unió

2 membres del Grup Municipal del Partit Popular

1 membres del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € EU i Alternativa

1 membres del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya

Cinquè.-

En relació a les propostes dels Grups Polítics Municipals les Comissions queden integrades de la següent manera:

  • SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

Pre sidenta : Pilar González Agapito (PSC)

Vicepresident : Jaume Graupera Vilanova (ICV-EUiA)

Vocals: Esteve Terradas Yus (PSC)

Alícia Romero Llano (PSC)

Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)

Antoni Valls i Pou (CiU)

David Rovira i Suñé (PP)

José Manuel López González (PP)

Antoni Civit i Rey (ERC)

  • SERVEIS TERRITORIALS

President: Arcadi Vilert Soler (PSC)

Vicepresident : Quiteria Guirao Abellán (ICV-EUiA)

Vocals: Montserrat López Figueroa (PSC)

Francesc Melero Collado (PSC)

Joaquim Esperalba i Iglesias (CiU)

Antoni Valls i Pou (CiU)

Joan López Alegre (PP)

David Rovira i Suñé (PP)

Genís Bargalló i Checa (ERC)

  • SERVEIS PERSONALS

President: Jaume Graupera Vilanova (ICV-EUiA)

Vicepresident : Alícia Romero Llano (PSC)

Vocals: Oriol Batista Gázquez (PSC)

Ivan Pera Itxart (PSC)

Maria José Recoder i Sellarés (CiU)

Josep Vicent García i Caurín (CiU)

Joan López Alegre (PP)

Adela Rodríguez González (PP)

Antoni Civit i Rey (ERC)

  • VIA PÚBLICA

President: Ramon Bassas Segura (PSC)

Vicepresident : Genís Bargalló i Checa (ERC)

Vocals: Fermí Manchado Zambudio (PSC)

Francesc Melero Collado (PSC)

Josep Lluís Martí i Julià (CiU)

Josep Vicent García i Caurín (CiU)

Paulí Mojedano Singla (PP)

José Manuel López González (PP)

Josep Comas Valls (ICV-EUiA)

Sisè.-

Les Comissions Municipals Informatives es reuniran per convocatòria per escrit del seu President, feta amb 2 dies hàbils d'antelació, amb la periodicitat i dia i hora fixes que s'acordi en el si de la Comissió, i se'ls assignen les següents funcions, que determina l'article 52 del Reglament Orgànic Municipal (ROM), dins de l'àmbit de la seva àrea respectiva, i concretament:

  1. Control de les tasques de Govern i Gestió de les Conselleries que integren la Comissió.
  2. Informe i debat sobre els temes proposats per la Presidència de la Comissió.
  3. Debat de les línies d'actuació de les Conselleries que integren la Comissió.
  4. Emissió de dictamen previ sobre els assumptes competència de la Comissió que hagin de ser sotmesos a l'aprovació del Ple de la Corporació i de la Comissió de Govern.
  5. Rebre informació sobre els decrets signats per l'Alcalde i els seus delegats.

Aquestes Comissions restaran obertes als Regidors de l'Ajuntament que no en formin part, els quals podran assistir amb veu però sense vot (art. 55 del ROM).

Setè.-

Aprovar la creació de les següents Comissions Informatives especials:

  • Comissió Especial de Comptes.
  • Tindrà com a finalitat l'anàlisi i censura dels comptes de la Corporació. Participaran en la Comissió tots els grups polítics presents en el Consistori amb una composició de 9 membres i en la proporció establerta en l'apartat tercer d'aquesta Resolució:

Presidenta: Pilar González Agapito (PSC)

Vicepresident : Jaume Graupera Vilanova (ICV-EUiA)

Vocals: Esteve Terradas Yus (PSC)

Alícia Romero Llano (PSC)

Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)

Antoni Valls i Pou (CiU)

David Rovira i Suñé (PP)

José Manuel López González (PP)

Antoni Civit i Rey (ERC)

  • Comissió Especial d'Organització.
  • Tindrà com a finalitat l'anàlisi, debat i proposta de totes aquelles qüestions relatives a l'organització institucional i a la participació ciutadana.

President : Joan Antoni Baron Espinar (PSC)

Vicepresident : Antoni Civit i Rey (ERC)

Vocals: Pilar Gonzàlez Agàpito (PSC)

Ramon Bassas Segura (PSC)

Josep Lluís Martí i Julià (CiU)

Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)

Joan López Alegre (PP)

David Rovira i Suñé (PP)

Jaume Graupera Vilanova (ICV-EUiA)

Vuitè.-

La Junta de Portaveus, establerta en el Reglament Orgànic Municipal, queda facultada per resoldre en la forma que estimi oportú, els problemes organitzatius no contemplats en el present acord."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, considera que el temps que queda de mandat, aproximadament dos exercicis sencers, és breu. A més l'equip de govern que ha de dirigir el Sr. Baron respon a la voluntat de l'anterior alcalde, la qual cosa no contribuirà a l'eficiència i dinamisme de l'acció de l'Ajuntament. Però també s'ha d'afegir el delicat estat de l'economia municipal que ben segur dificultarà les coses. Aquests tres factors, sumats, poden ser un greu obstacle pel govern municipal. En el discurs d'investidura l'alcalde va fer una crida per planificar el futur de la ciutat, però per abordar-la haurà d'oferir un tarannà molt diferent del que han mostrat fins ara, generant un diàleg i una generositat amb els ciutadans i els grups municipals que no veu factible. L'aspiració de "posar Mataró al dia", manifestada en el discurs d'investidura, comporta un esforç econòmic que avui és difícil d'imaginar. Pel que fa al Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, accepten l'oferta del consens que els ha ofert l'alcalde. Respecte a la nova organització de l'Ajuntament que avui es presenta, lamenta la falta de coherència i eficàcia. Considera un exemple d'aquesta falta com la Comissió Informativa de Serveis Territorials ha passat de quatre regidors en el passat mandat, a cinc ara, o també l'aparició fa un any d'un Àrea i una Comissió de Relacions Econòmiques i Institucionals, que ara desapareix. Per tant no hi ha raons profundes i reals en l'organització actual sinó mesures conjunturals per ajustar les aspiracions personals dels grups que formen part del govern municipal.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, considera que el govern municipal insisteix en els seus errors organitzatius respecte al Ple de cartipàs de juliol de 2003. S'ha vist per exemple la inutilitat de l'Àrea de Relacions Econòmiques i Institucionals, creada el 2003 per a permetre a la Sra. González controlar la tasca del Sr. Civit; sembla que ara confien més i l'Àrea desapareix per inútil. La organització municipal no respon a criteris d'eficiència per aconseguir el millor funcionament amb el menor cost possible, sinó que només es justifica per contentar els grups del govern amb una fragmentació en les regidories delegades que estimen excessiva, producte de la política de "tants caps tants barrets". En suma, tal com ha dit recentment un membre dels partits del govern, cal molt més que canviar l'alcalde perquè el govern municipal sigui funcional.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon que el govern municipal té la intenció de governar des del primer a l'últim dia del mandat, i per tant encara queden tres anys. Reitera l'oferiment a tots els grups per participar en l'elaboració d'un Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de la ciutat, oferiment que s'obre especialment a la societat civil. Respecte a l'equip de govern, declara que tots i cada un d'ells el mereixen la màxima confiança. La millora del clima polític és també important, però l'esforç caldrà fer-lo per tots els grups. Pel que fa a la voluntat expressada de tenir la ciutat a punt assenyala que aquest és un propòsit especial del govern, però sempre s'ha de partir que les noves necessitats van pel davant dels plantejaments i per tant mai s'arriba a tenir una ciutat acabada.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Abstencions: Cap.

4 - NOMENAMENT NOUS REPRESENTANTS MUNICIPALS EN DIVERSES ENTITATS.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, presenta la proposta següent :

"Com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004 resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 1 de juliol de 2003.

En aquest sentit i d'acord amb el document que renova l'acord de govern de 14 de juny de 2003, les modificacions afecten fonamentalment a :

  • Ambit material i composició de les Comissions Informatives Municipals.
  • Ambit material i distribució de responsabilitats per a les Conselleries Delegades.
  • Canvis en l'organització de les Àrees.
  • Ordre de Tinents d'Alcalde.
  • Composició de la Junta de Govern Local.

En conseqüència cal procedir a modificar alguns dels representants municipals en diverses entitats públiques i privades en les quals participa l'Ajuntament.

Per tot això aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Únic.-

Designar representants de l'Ajuntament de Mataró als senyors que es relacionen a continuació pels següents organismes i entitats:

- CONSORCI DEL PORT DE MATARÓ

Nombre de representants: 4

Vice-president: Pilar González Agapito

Vocals: Arcadi Vilert Soler

Quiteria Guirao Abellan

Antoni Civit i Rey

- CONSORCI CRID (rec. i documentació autonomia personal)

Nombre de representants: 1

Oriol Batista Gázquez

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Abstencions: Cap.

5 - MODIFICACIÓ RÈGIM DE RETRIBUCIONS I DEDICACIÓ DELS REGIDORS.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, presenta la proposta següent :

"Com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004 resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 1 de juliol de 2003.

En aquest sentit i d'acord amb el document que renova l'acord de govern de 14 de juny de 2003, les modificacions afecten fonamentalment a :

  • Ambit material i composició de les Comissions Informatives Municipals.
  • Ambit material i distribució de responsabilitats per a les Conselleries Delegades.
  • Canvis en l'organització de les Àrees.
  • Ordre de Tinents d'Alcalde.
  • Composició de la Junta de Govern Local.

El Ple d'organització municipal celebrat el dia 1 de juliol de 2003 va aprovar el sistema de retribucions i assignacions dels regidors municipals, basat en una sèrie de criteris entre els quals destacava el fet d'haver estat nomenat tinent d'alcalde.

La delegació de competències a favor de la regidora Sra. Montserrat López Figueroa i del regidor Ivan Pera Itxart obliga a modificar el quadre retributiu establert en el Ple municipal de data 12 de febrer de 2004.

Per tot això aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.-

Modificar el quadre retributiu de regidors aprovat en el Ple Municipal de 12 de febrer de 2004, amb el detall següent :

COGNOMS, NOM

G.M.

CÀRREC

CONCEPTE

RETR.BRUT ANUAL

ASSIST. (màxims)

SEG. SOCIAL

JOAN ANTONI BARON ESPINAR

PSC

ALCALDE

DEDIC.EXCL.

55.297,16

 

17.860,98

GONZÀLEZ AGÀPITO, PILAR

PSC

1 TINENT ALC.

DEDIC.EXCL

44.237,73

 

14.288,79

TERRADAS YUS, ESTEVE

PSC

5 TINENT ALC

DEDIC.EXCL

41.472,87

 

13.395,74

BASSAS SEGURA, RAMON

PSC

4 TINENT ALC.

DEDIC.EXCL.

41.472,87

 

13.395,74

VILERT SOLER, ARCADI

PSC

6 TINENT ALC.

DEDIC.EXCL

41.472,87

 

13.395,74

MANCHADO ZAMBUDIO, FERMÍN

PSC

7 TINENT ALC.

DEDIC.EXCL.

41.472,87

 

13.395,74

BATISTA GÀZQUEZ, ORIOL

PSC

CONSELL.DEL.

DEDIC.EXCL

35.943,15

 

11.609,64

ROMERO LLANO, ALICIA

PSC

CONSELL.DEL.

DEDIC.EXCL.

35.943,15

 

11.609,64

MELERO COLLADO, FRANCESC

PSC

CONSELL.DEL.

DEDIC.PARC

30.808,26

 

9.951,07

LOPEZ FIGUEROA, MONTSERRAT

PSC

CONSELL DEL

DEDIC.EXCL

35.943,15

 

11.609,64

IVAN PERA ITXART

PSC

CONSELL DEL

DEDIC.PARC

30.808,26

 

9.951,07

ESPERALBA IGLESIAS, JOAQUIM

CIU

CONSELLER

ASSISTÈNC.

0

7.026

0

RECODER SELLARÉS, M. JOSÉ

CIU

CONSELLERA

ASSISTÈNC.

0

7.026

0

MARTÍ JULIÀ, JOSEP LLUIS

CIU

CONSELLER

ASSISTÈNC.

0

7.026

0

FERNANDEZ OLLER, JOAQUIM

CIU

PORTAVEU

DEDIC.PARC.

30.808,26

 

9.951,07

VALLS POU, ANTONI

CIU

CONSELLER

ASSISTÈNC.

0

7.026

0

GARCÍA CAURÍN, JOSEP VICENÇ

CIU

CONSELLER

ASSISTÈNC.

0

7.026

0

LÓPEZ ALEGRE, JOAN

PP

CONSELLER

ASSISTENC.

0

7.026

0

ROVIRA SUÑÉ, DAVID

PP

CONSELLER

ASSISTÈNC.

0

7.026

0

MOJEDANO SINGLA, PAULÍ

PP

PORTAVEU

DEDIC.EXCL.

35.943,15

0

11.609,64

LÓPEZ GONZÁLEZ, J. MANUEL

PP

CONSELLER

ASSISTÈNC.

0

7.026

0

RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, ADELA

PP

CONSELLERA

ASSISTÈNC.

0

7.026

0

GRAUPERA VILANOVA, JAUME

ICV

2 TINENT ALC.

DEDIC.EXCL.

41.472,87

 

13.395,74

GUIRAO ABELLÁN, QUITERIA

ICV

CONSELL.DEL.

DEDIC.EXCL.

35.943,15

 

11.609,64

COMAS VALLS, JOSEP

ICV

CONSELL.DEL.

DEDIC.EXCL.

35.943,15

 

11.609,64

CIVIT REY, ANTONI

ERC

3 TINENT ALC.

DEDIC.EXCL.

41.472,87

 

13.395,74

BARGALLÓ CHECA, GENÍS

ERC

CONSELL.DEL.

DEDIC.PARC.

30.808,26

 

9.951,07

Segon.- El Ple Municipal fa declaració formal de compatibilitat a les activitats remunerades dels Regidors amb dedicació exclusiva o parcial que s'esmenten a continuació:

  • PERA ITXART, IVAN. Compatibilitat amb activitat professional a l'empresa "PRODUCCIONS PEAR'S, SL"
  • Tercer.- Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Abstencions: Cap.

    6 - MODIFICACIÓ DE LA COMPOSICIÓ DE LA JUNTA DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

    El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, presenta la proposta següent :

    "Com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004 resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 1 de juliol de 2003.

    En aquest sentit i d'acord amb el document que renova l'acord de govern de 14 de juny de 2003, les modificacions afecten fonamentalment a :

    • Ambit material i composició de les Comissions Informatives Municipals.
    • Ambit material i distribució de responsabilitats per a les Conselleries Delegades.
    • Canvis en l'organització de les Àrees.
    • Ordre de Tinents d'Alcalde.
    • Composició de la Junta de Govern Local.

    Degut a les baixes de regidors que han tingut lloc durant els últims mesos és necessari procedir a la substitució de la Sra. Consol Prados Martínez pel nou regidor Sr. Ivan Pera Itxart a la Junta del Patronat Municipal de Cultura.

    Per tot això aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

    Únic.-

    Designar com a membres de la Junta del Patronat Municipal de Cultura la següent representació de nomenament municipal :

    President : Jaume Graupera Vilanova

    Vocals : Ivan Pera Itxart (vicepresident)

    Anna Bruguera Alvarez

    Carlos Fernández Baez

    Maria José Recoder i Sellarés

    Jordi Ferri i Güell

    Manel Roca Quadrada

    Miquel Spà i Serra

    Joan Fàbregas Estevez

    Ramon Prujà i Noé

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    7 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 3676/2004 DE 11 DE MAIG, DE NOMENAMENTS DE TINENTS D'ALCALDE.

    El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte del següent decret:

    "DECRET

    3676/2004 de 11 de maig

    Assumpte:

    Nomenament Tinents d'Alcalde.

    Servei de ALCALDIA

    Expedient: 2004 - AL

    Com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004 resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 1 de juliol de 2003.

    En aquest sentit i d'acord amb el document que renova l'acord de govern de 14 de juny de 2003, les modificacions afecten fonamentalment a :

    · Ambit material i composició de les Comissions Informatives Municipals.

    · Ambit material i distribució de responsabilitats per a les Conselleries Delegades.

    · Canvis en l'organització de les Àrees.

    · Ordre de Tinents d'Alcalde.

    · Composició de la Junta de Govern Local.

    La Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Base de Règim Local, en el seu article 21.2 atribueix a l'Alcaldia el nomenament dels Tinents d'Alcalde, i en el seu article 23.3 expressa que aquest nomenament ha de recaure en membres de la Comissió de Govern.

    L'article 46 del ROF determina que el nombre de Tinents d'Alcalde no podrà excedir del nombre de membres de la Comissió de Govern.

    En compliment d'aquests preceptes i en ús de les atribucions conferides per la legislació vigent,

    RESOLC:

    Primer.-

    Nomenar Tinents d'Alcalde per l'ordre que tot seguit es relaciona, els següents Regidors i Regidores:

    1r. Tinent d'Alcalde Pilar Gonzàlez Agàpito (PSC)

    2n. Tinent d'Alcalde Jaume Graupera Vilanova (ICV-EuiA)

    3r. Tinent d'Alcalde Antoni Civit i Rey (ERC)

    4t. Tinent d'Alcalde Ramon Bassas Segura (PSC)

    5è. Tinent d'Alcalde Esteve Terradas Yus (PSC)

    6è. Tinent d'Alcalde Arcadi Vilert Soler (PSC)

    7è. Tinent d'Alcalde Fermín Manchado Zambudio (PSC)

    Segon.-

    Els Tinents d'Alcalde, pel seu ordre, substituiran l'Alcalde en els casos de vacant, absència o malaltia d'aquest, assumint la totalitat de les seves atribucions i prerrogatives i essent responsables dels actes de govern dictats durant la substitució. També exerciran les atribucions que l'Alcaldia els confereixi, mitjançant les oportunes resolucions.

    Tercer.-

    Donar compte del present Decret al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri i particularment a tots els Regidors afectats pel seu contingut i publicar-lo en el BOP."

    8 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 3677/2004 DE 11 DE MAIG, MODIFICANT LA COMPOSICIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL.

    El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte del següent decret:

    "DECRET

    3677/2004 de 11 de maig

    Assumpte:

    Modificar la composició de la Junta de Govern Local.

    Servei de ALCALDIA

    Expedient: 2004 - AL

    Com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004 resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 1 de juliol de 2003.

    En aquest sentit i d'acord amb el document que renova l'acord de govern de 14 de juny de 2003, les modificacions afecten fonamentalment a :

    · Ambit material i composició de les Comissions Informatives Municipals.

    · Ambit material i distribució de responsabilitats per a les Conselleries Delegades.

    · Canvis en l'organització de les Àrees.

    · Ordre de Tinents d'Alcalde.

    · Composició de la Junta de Govern Local.

    La Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en els seus articles 20 i 23 institueix com a òrgan municipal l'existència preceptiva en els municipis superiors a 5.000 habitants, la Junta de Govern Local. Aquesta Junta estarà integrada per l'Alcalde i un nombre de regidors no superiors al terç del nombre legal dels que integren la Corporació, nomenats i separats lliurement per aquell, donant-ne compte al Ple. Correspon a la Junta de Govern Local assistir a l'Alcalde en l'exercici de les seves atribucions i adoptar els acords que, per delegació expressa de l'Alcalde o el Ple siguin de la seva competència.

    En virtut de les atribucions que m'atorga l'article 23 de la Llei de Bases de Règim Local,

    RESOLC:

    Primer.-

    Modificar la composició de la Junta de Govern Local, Òrgan Col·legiat Municipal de caràcter resolutori, la qual quedarà integrada pels membres següents:
    • President: L'Alcalde-President
    • Vocals : Els Tinents d'Alcalde següents :

    Pilar Gonzàlez Agàpito (PSC) Jaume Graupera Vilanova (ICV-EuiA) Antoni Civit i Rey (ERC) Ramon Bassas Segura (PSC) Esteve Terradas Yus (PSC) Arcadi Vilert Soler (PSC) Fermín Manchado Zambudio (PSC)

    Els regidors següents : Joaquim Esperalba i Iglesias (CIU) Paulí Mojedano i Singla (PP)

    Segon.-

    Ratificar l'àmbit competencial i el règim jurídic atribuït a la antiga Comissió de Govern Municipal en els apartats tercer i quart del Decret 5049/2003 de 1 de juliol, ara a favor de la Junta de Govern Local.

    Tercer.-

    Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

    9 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 3679/2004 DE 11 MAIG, DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES A CONSELLERS DELEGATS.

    El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte del següent decret:

    "DECRET

    3679/2004 de 11 de maig

    Assumpte:

    Delegació de competències a consellers delegats.

    Servei de ALCALDIA

    Expedient: 2004 - AL

    Com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004 resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 1 de juliol de 2003.

    En aquest sentit i d'acord amb el document que renova l'acord de govern de 14 de juny de 2003, les modificacions afecten fonamentalment a :

    · Ambit material i composició de les Comissions Informatives Municipals.

    · Ambit material i distribució de responsabilitats per a les Conselleries Delegades.

    · Canvis en l'organització de les Àrees.

    · Ordre de Tinents d'Alcalde.

    · Composició de la Junta de Govern Local.

    L'article 43.3 del ROF estableix que l'Alcalde pot delegar l'exercici de determinades atribucions en els Tinents d'Alcalde, sens perjudici de les delegacions especials que per a comeses específiques pugui realitzar a favor de qualsevol Regidor.

    Les delegacions genèriques es referiran a una o vàries àrees o matèries determinades, i podran comprendre tant la facultat de dirigir el servei corresponent com la de gestionar-los en general, inclosa la facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afectin a tercers. Aquestes delegacions genèriques són les que a l'organització interna de l'Ajuntament de Mataró corresponen als Consellers-Delegats.

    En virtut de les atribucions que m'atorga l'article 23 de la Llei de Bases de Règim Local,

    RESOLC:

    Primer.-

    Efectuar a favor dels Consellers-Delegats que a continuació es relacionen delegació genèrica d'atribucions de gestió i resolució dels assumptes relatius a les seves respectives competències:

    CONSELLERS-DELEGATS COMPETÈNCIES

    PILAR GONZALEZ AGÀPITO Serveis Centrals i Planificació (Secretaria General, Sotsdirecció Econòmica, Compres i Contractacions, Recursos Humans, Sistemes d'Informació i Telecomunicacions, Atenció Ciutadana, Estudis i Planificació ).

    JAUME GRAUPERA VILANOVA Cultura.

    ANTONI CIVIT I REY Promoció Econòmica (IMPEM, Promoció de Ciutat, Mercats, Empresa i Ocupació)

    RAMON BASSAS SEGURA Seguretat i Prevenció (Policia Local, Protecció Civil).

    ESTEVE TERRADAS YUS Presidència (Comunicació, Imatge, Web municipal, Protocol, Política Lingüística, Pacte de Civisme)

    ARCADI VILERT SOLER Urbanisme.

    FERMIN MANCHADO ZAMBUDIO Mobilitat.

    FRANCESC MELERO COLLADO Serveis i Manteniment.

    MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA Obres.

    ORIOL BATISTA GAZQUEZ Benestar Social (Salut i Consum) Nova Ciutadania

    ALICIA ROMERO LLANO Joventut, Esports i Dona.

    IVAN PERA ITXART Participació Ciutadana (Agència de Suport a l'Associacionisme, Coordinació Plans Integrals i Territorials, Cooperació i Desenvolupament i Agermanaments)

    QUITERIA GUIRAO ABELLÁN Ciutat Sostenible (Agenda Local 21, Medi Ambient i Llicències d'Activitats)

    JOSEP COMAS VALLS Educació.

    GENÍS BARGALLÓ I CHECA Habitatge.

    Segon.-

    Les competències delegades per aquesta resolució abastaran de forma genèrica les matèries compreses a la Delegació. Els límits de l'abast genèric de la delegació seran els següents:

    a) Competències del Ple

    b) Competències indelegables de l'Alcalde:

    • Convocar i presidir les sessions del Ple i de la Comissió de Govern, decidir els empats amb el vot de qualitat.
    • Concertacions d'operacions de crèdit.
    • Comandament superior de tot el personal.
    • Separació del servei dels funcionaris.
    • Acomiadament del personal laboral.
    • Dictar Bans.
    • Iniciativa per a la proposta al Ple de la declaració de lesivitat en matèries de competència de l'Alcalde.
    • Adoptar mesures urgents en casos de catàstrofe.

    c) Competències delegades a la Comissió de Govern.

    • Autoritzar i disposar despeses de conformitat a les Bases d'Execució del Pressupost.
    • Aprovar Oferta Pública d'Ocupació.
    • Aprovar Bases i convocar proves selectives d'accés a l'Administració.
    • Aprovar Bases i convocar concursos de provisió de llocs de treball.
    • Nomenament de personal funcionari i laboral de plantilla.
    • Plans Parcials. Aprovació inicial.
    • Plans Especials i de Millora Urbana. Aprovació inicial.
    • Estudi de Detall. Aprovació inicial.
    • Projectes d'urbanització. Aprovació inicial.
    • Projectes d'urbanització complementaris. Aprovació.
    • Constitució de la Junta de Compensació i Associacions administratives de Cooperació. Aprovació inicial.
    • Estatuts i Bases d'Actuació de les reparcel.lacions en la modalitat de compensació bàsica i compensació per concertació. Aprovació inicial.
    • Projectes de Reparcel.lacions. Aprovació inicial.
    • Aprovar els Projectes Tècnics d'Obra, els Plecs de Condicions i les adjudicacions dels contractes inclosos a l'àmbit d'aplicació de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, en les quanties següents:

    - A partir del límit màxim previst per al procediment negociat en cada classe de contractes, fins el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons la quantia indicada a les Bases d'Execució.

    - Contractes plurianuals inferiors a 4 anys, la quantia dels quals sigui, en la suma d'anualitats, inferior al 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons l'import indicat a les Bases d'Execució. En aquest cas la despesa a imputar a cadascun dels exercicis haurà de respectar el previst a l'article 155.3 de la Llei d'Hisendes Locals, sens perjudici de què el Ple pugui variar els límits de periodificació (art. 155.5 LHL).

    • En els contractes adjudicats per la Comissió de Govern, les atribucions que li corresponen com a òrgan de contractació es limiten a la interpretació del contracte, les modificacions superiors al 20% de l'import d'adjudicació i la resolució dels mateixos. La resta d'atribucions correspondran al regidor delegat competent per raó de la matèria.
    • Adquisició de béns i drets per quantia compresa entre 30.000 i 3.000.000 euros.
    • Venda de béns immobles per quantia inferior a 3.000.000 euros, i aquesta estigui prevista al Pressupost.
    • Accions judicials i administratives en matèries de competència originàries de l'Alcalde.
    • Interposició de recursos contra resolucions judicials.
    • Assabentat i acatament de resolucions judicials.

    Tercer.-

    Els titulars de la competència delegada ostentaran totes les facultats que l'ordenament jurídic concedeix a l'Alcalde com a òrgan administratiu de la Corporació, potestat sancionadora inclosa.

    Quart.-

    Les resolucions adoptades per delegació s'entendran dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència originària, i en conseqüència esgotaran la via administrativa.

    Cinquè.-

    Les competències delegades s'entenen sens perjudici de la facultat d'avocació per si de l'òrgan delegant.

    Sisè.-

    Els acords adoptats pels Consellers-Delegats en relació a les matèries delegades tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat.

    Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, inserint al final de la part expositiva el següent text:

    "En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 11 de maig de 2004, RESOLC:"

    Setè.-

    La competència per al reconeixement o liquidació de totes les obligacions municipals i l'ordenació de tots els pagaments derivats de compromisos de despesa legalment adquirits es delega en el conseller delegat d'Interior i Hisenda.

    Vuitè.-

    La competència general per a concedir llicències d'obres i ocupació de via pública per a guals correspondrà al regidor d'Urbanisme, sense perjudici del pertinent informe del servei de Mobilitat.

    Novè.-

    La competència general per a concedir llicències d'obres per a la realització de rases o canalitzacions a la via pública correspondrà al regidor de Serveis i Manteniment.

    Desè.-

    S'estableix a efectes de coordinació unes Àrees que agrupen les Delegacions conferides:

    • Àrea de Presidència President : Esteve Terradas Yus Vicepresident: Ivan Pera Itxart

    • Àrea de Via Pública President : Ramon Bassas Segura Vicepresident : Fermín Manchado Zambudio

    • Àrea de Serveis Personals President : Jaume Graupera Vilanova Vicepresident : Alicia Romero Llano

    • Àrea de Serveis Territorials President : Arcadi Vilert Soler Vicepresident : Quiteria Guirao Abellán

    • Àrea de Serveis Centrals i Presidenta : Pilar González AgapitoPlanificació Vicepresident : Jaume Graupera Vilanova

    Onzè.-

    Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, pregunta si no hi ha una errada en la nomenclatura de "Regidoria d'Interior i Hisenda" que figura al punt 7 d'aquest Decret.

    El senyor Alcalde respon que efectivament és una errada, perquè la referència ha d'entendre's feta respecte a la Regidoria de Serveis Centrals i Planificació.

    CMI DE SERVEIS CENTRALS

    SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

    -Servei d'Ingressos-

    10 - APROVACIÓ PREU PÚBLIC VENDA DVD-CATÀLEG DIFUSIÓ DE "L'ALGUER DE MATARÓ".

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Atesa la comercialització d'un DVD

    Vist l'estudi econòmic de costos,

    Vist l'informe jurídic i l'informe d'Intervenció,

    Vist el que estableix l'article 41 i següents del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.

    Qui subscriu, La Consellera-Delegada d'Interior i Hisenda proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

    ACORDS:

    Primer.-

    Aprovar els preus públics per la venda de DVD - catàleg de l'exposició sobre l'Alguer de Mataró :
     

    DVD Catàleg Alguer de Mataró

    Proposta preu /unitat

       

    5,00 € (IVA inclòs)

         

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup en els punts 10, 11, 12 i 13 de l'ordre del dia per quant responen a una imputació de costos basada en un model de gestió que no comparteixen.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    11 - APROVACIÓ PREU PÚBLIC PER ASSISTÈNCIA A SESSIONS ALTERNATIVES A LES DENÚNCIES DE TRÀNSIT.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

    "Atesa la voluntat d'establir un preu públic per assistència a les sessions alternatives a les denúncies de trànsit

    Vist l'estudi econòmic de costos,

    Vist l'informe jurídic i l'informe d'Intervenció,

    Vist el que estableix l'article 41 i següents del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.

    Qui subscriu, La Consellera-Delegada d'Interior i Hisenda proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

    ACORDS:

    Primer.-

    Aprovar el preu públic per assistència a les sessions alternatives a la denúncia de trànsit per import de:

     

     

    Preu públic assistència sessió alternativa a la denúncia de trànsit

    Proposta preu públic /assistent i sessió

     

    4,00 €

    Segon.- Aquest preu públic entrarà en vigor a partir de l'1 de setembre de 2004."

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, avança el vot contrari del seu grup per la discrepància general que tenen amb la política sancionadora de l'Ajuntament.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    12 - APROVACIÓ PREUS PÚBLICS PER ASSISTÈNCIA I ESTADA A ESCOLES BRESSOL I PREUS PÚBLICS PER ENSENYAMENTS ESPECIALS A ESTABLIMENTS MUNICIPALS (IES MIQUEL BIADA, ESCOLA D'ADULTS, ACTIVITATS FORMATIVES ALS CENTRES CÍVICS I ALTRES SERVEIS EDUCATIUS DE L'IME) PER AL CURS 2004-2005.

    El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, presenta la proposta següent :

    "Vistos els estudis de costos elaborats pel director de l'IME, l'informe jurídic de la cap del servei de Gestió Econòmica i Administrativa de l'IME i l'informe de la Intervenció de Fons Municipals sobre la determinació dels preus públics corresponents a l'assistència i estada a les Escoles Bressol i sobre ensenyaments especials a establiments municipals (escola d'adults, activitats formatives als centres cívics i altres serveis educatius de l'IME), per al curs 2004-2005. De conformitat amb el disposa l'art. 48 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

    Atès que el Consell Plenari de l'IME en sessió ordinària de 29 d'abril de 2004 acordà aprovar la proposta de preus públics per assistència i estada a les Escoles Bressol i sobre ensenyaments especials a establiments municipals (escola d'adults, activitats formatives als centres cívics i altres serveis educatius de l'IME), per al curs 2004-2005.

    El President de l'IME sotmet a la consideració del Ple Municipal l'adopció del següent acord:

    1. Aprovar els preus públics que es relacionen per assistència i estada a les Escoles Bressol, sobre ensenyaments especials a establiments municipals (Escola d'Adults, activitats formatives als Centres Cívics i altres serveis educatius de l'IME), per al curs 2004-2005.

    ASSISTÈNCIA I ESTADA A LES ESCOLES BRESSOL

    - SERVEI D'ESCOLA BRESSOL:

    Nens de 0-1 anys €€€€€€€€€€€€€. 1.760 euros/any

    Nens d'1-3 anys €€€€€€€€€€€€.€ 1.100 euros/any

    Nens de 0-1 anys (mitja jornada)€€€€€€€... 990 euros/any

    Nens d'1-2 anys (mitja jornada)€€€€€€€... 605 euros/any

    Nens d'1-3 anys (jornada parcial 4 h.)€€€€€. 770 euros/any

    L'IME podrà atorgar bonificacions del 10% de la quota escolar, en cas de coincidir dos germans

    escolaritzats i, del 15%, en cas de tres germans.

    - SERVEI DE PERMANÈNCIES:

    € h. permanència fixa €€€€€€..€€€€ 18,00 euros/mes

    € h. permanència esporàdica €€€€€€€.. 2,50 euros/dia

    - SERVEI DE MENJADOR:

    Abonament nens de 0-1 anys (4 ó 5 dies setmana)€ 118 euros/mes

    Abonament nens de 1-3 anys (4 ó 5 dies setmana)€ 127 euros/mes

    Preu esporàdic per menú (0-1 anys)€€€€€€. 6,50 euros/menú

    Preu esporàdic per menú (1-3 anys)€€€€€€ 8,66 euros/menú

    Preu menú personal docent€€€€€€€€€ 3,16 euros/menú

    Els alumnes que hagin sol.licitat reserva pel servei de menjador, en el cas de no utilitzar-lo, tindran dret a la devolució de 2 euros per menú no servit, sempre que hagin avisat al centre amb suficient antelació.

    - SERVEI SETMANA SANTA I NADAL:

    Nens de 0-3 anys €€€€€€€€€€€€€. 8,50 euros/dia

    - SERVEI D'ESTIU

    Nens de 0-3 anys €€€€€€€€€€€€€. 8,50 euros/dia

    Nens de 0-1 anys €€€€€€€€€€€€€. 160,00 euros/mes

    Nens de 1-3 anys €€€€€€€€€€€€€. 100,00 euros/mes

    CURSOS ALS CENTRES CÍVICS I A L'ESCOLA D'ADULTS MUNICIPAL

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, considera que els preus projectats són molt més alts que els de les escoles bressol privades, tot i reconèixer que el servei que es dóna per les de titularitat municipal és de major qualitat.

    El senyor Josep Comas respon que efectivament, una major qualitat en serveis educatius sempre és més cara, i això explica la diferència de preus; a més l'Ajuntament estén la xarxa de serveis per tota la ciutat, suportant els costos d'escoles on els serveis són més utilitzats que en altres, amb el resultat d'haver de fer una mitjana de costos a vegades més alts. Informa també de l'augment de l'aportació de la Generalitat a la financiació de les escoles bressol de Mataró, fruit d'un acord entre l'anterior Govern de la Generalitat i les entitats municipalistes, passant de 950 euros a 1100 euros plaça/any.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    13 - APROVACIÓ TAXES PER L'ENSENYAMENT REGLAT DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ PER AL CURS 2004-2005.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Antecedents:

    L'Escola Universitària Politècnica de Mataró, és un centre universitari adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya que imparteix estudis d'enginyeria tècnica en les especialitats d'enginyeria tècnica industrial, enginyeria tècnica en informàtica de gestió i enginyeria tècnica de Telecomunicació.

    El Director de l'EUP de Mataró ha emès informe relatiu a la proposta de modificació de l'article 5: "Quota Tributària" de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per prestació del servei d'ensenyament reglat de l'EUP de Mataró per la modificació del preu del crèdit amb un increment del 2,3% corresponent a la variació de l'IPC anual indexat a la data de gener 2004.

    Així mateix, el Director de l'EUP de Mataró proposa l'anul·lació de l'article 7 de l'esmentada ordenança, mitjançant la qual es regula que els estudiants de nou ingrés de primer curs, que no s'acullin a la via lenta i que formalitzin la seva matrícula en el curs semestral de tardor realitzaran un dipòsit per la quantitat corresponent a la totalitat de la taxa del curs semestral de primavera.

    Donat que la taxa d'ensenyament reglat de l'EUP de Mataró que es proposa modificar serà d'aplicació en la matricula dels alumnes del curs semestral (quadrimestre) de tardor del proper curs acadèmic 2004-2005.

    Considerant que el càlcul de la taxa de les assignatures del pla nou d'estudis és el resultat del càlcul de nombre de crèdits pel preu del crèdit.

    Vistes les consideracions jurídiques de l'informe del servei d'assessoria jurídica de l'EUP de Mataró d'acord amb el qual la previsió d'establiment de taxes per prestació de serveis té el seu fonament en l'article 20.4.V) de la Llei d'Hisendes Locals i mitjançant la corresponent ordenança fiscal s'articulen els imports, el fet imposable i els subjectes. Així mateix respecte al procediment establert per a la seva aprovació informa que la Llei de Bases de Règim Local, reconeix únicament als ens local de caràcter territorial la potestat en matèria tributària (art. 4), per tant és a l'Ajuntament de Mataró a qui correspon l'aprovació, i l'article 49 regula quin és el tràmit que s'ha de seguir per a l'aprovació de les ordenances fiscals.

    Vist l'informe d'Intervenció,

    En virtut de les competències delegades per Resolució de l'alcaldia de 30 de juny de 20003, la Presidenta del Patronat de l'EUP de Mataró proposa sol·licitar al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següents

    ACORDS:

    PRIMER.-

    Modificar l'art. 5 l'ordenança reguladora de la taxa per la prestació del servei d'ensenyament reglat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, el qual quedarà de la següent manera:

    "Article 5. Quota tributaria

    La quantia de la taxa es determinarà de la següent forma:

    El cost del servei es calcularà multiplicant el número de crèdits matriculats pel preu del crèdit.

    El número de crèdits que l'estudiant haurà de matricular-se per cada assignatura de les respectives titulacions és el regulat en les resolucions d'homologació del pla d'estudis del Consell d'Universitats.

    I. Preu del crèdit primera titulació enginyeria EUP de Mataró

    a) Preu del crèdit 44,55 Euros.

    b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 49,00 Euros

    c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 53,46 Euros

    d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª vegada 57,91 Euros

    II. Preu del crèdit segona titulació enginyeria EUP de Mataró

    a) Preu del crèdit 22,28 Euros.

    b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 24,50 Euros

    c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 26,74 Euros

    d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 28.96 Euros

    III. Taxa secretaria per prestació serveis acadèmics.

    a) Gestió matrícula i expedient acadèmic 33,37 Euros.

    b) Expedició certificacions acadèmiques 17,00 Euros

    c) Sol.licitud estudis convalidació i adaptació 33,37 Euros

    d) Trasllat expedient acadèmic 33,37 Euros

    IV. Preu del crèdits convalidats, adaptats i reconeguts

    (25% preu crèdit) 11,14 Euros

    V. Per als estudiants de l'EUP de Mataró que s'acullin al programa d'ampliació d'estudis per la segona titulació a l'EUP de Mataró

    (3+1) els crèdits convalidats, adaptats i reconeguts serà gratuïta.

    VI. Crèdit sense escolaritat per raó d'extinció del pla d'estudis

    (25 % preu crèdit) 11.14 Euros

    VII. La matrícula dels crèdits necessaris per adaptar els plans d'estudis conduents

    a la mateixa titulació per raó d'extinció del pla d'estudis serà gratuïta.

    VIII. El preu del crèdit acadèmic per l'estudiant visitant serà el fixat a l'apartat I del present article.

    SEGON.- Anul·lar l'article 7 de l'ordenança reguladora de la taxa per la prestació del servei d'ensenyament reglat de l'EUP de Mataró que estableix: "Els estudiants de nou ingrés de primer curs, que no s'acullin a la via lenta, i que formalitzin la seva matrícula en el curs semestral de tardor liquidaran la taxa corresponent als mesos de setembre a desembre de l'any en curs que correspongui al curs semestral de tardor del que es matriculen, i realitzaran un dipòsit per la quantitat corresponent als mesos de gener i febrer de l'esmentat semestre de tardor i la totalitat de la taxa corresponent al curs semestral de primavera."

    TERCER.-

    Ratificar la present proposta d'acord a la propera reunió que realitzi en Consell Rector del Patronat de l'EUP de Mataró. "

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    -Servei de Recursos Humans-

    14 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "En sessió ordinària celebrada el dia 27 d'octubre de 2003, el ple de l€Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal per l€any 2004, però en aquests moments és necessari procedir a la seva modificació en els següents aspectes:

    • És convenient i d'acord amb les recents previsions legals, dins la plantilla de funcionaris, passar 6 places de tècnic mig de gestió des de l'escala d'administració especial a l'escala d'administració general.
    • També seria convenient, dins la plantilla del personal laboral, procedir a un canvi de denominació en les 8 places d'educador especialitzat de Grup B per passar a enumerar-les places d'educador social, Grup B, amb l'objectiu de fer coincidir el nom de la plaça amb el nom de la titulació que es requereix per accedir-hi.

    FONAMENTS DE DRET

    L€art. 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s€aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l€aprovació del pressupost municipal durant l€any de la seva vigència, per respondre a l€establiment de nous serveis, per l€ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l€exercici següent, com també si respon a criteris d€organització interna.

    S'ha de fer constar també que aquesta modificació que avui es proposa no comporta cap increment econòmic, no requerint-se per tant cap tràmit en aquest sentit.

    Per tot això, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

    A C O R D S

    Primer.- Modificar la plantilla de funcionaris en el sentit de passar 6 places de tècnic mig de gestió des de l'escala d'administració especial a l'escala d'administració general.

    Segon.- Modificar la plantilla de laborals en el sentit de procedir a un canvi de denominació en les 8 places d'educador especialitzat de Grup B per passar a enumerar-les places d'educador social, Grup B.

    Tercer.- Publicar aquesta modificació al BOP i al DOGC, i trametre'n còpia a l€Administració de l€Estat i al departament de Governació de la Generalitat."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    15 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT A UNA FUNCIONÀRIA.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "VISTA la declaració de segona activitat presentada per la funcionaria de carrera senyora ALICIA DEL VILAR ESTEBAN, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus privat amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració.

    ATÈS que aquesta segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionaria a l'Ajuntament de Mataró.

    CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

    CONSIDERANT que l'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

    CONSIDERANT que l'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

    CONSIDERANT que l'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

    CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

    ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

    VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS :

    PRIMER.-

    Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora ALICIA DEL VILAR ESTEBAN, - auxiliar administrativa enquadrada dins l'escala d'administració general -, amb la segona activitat de tipus particular que sol·licita desenvolupar € encarregada d'una casa de turisme rural -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se durant la jornada laboral.

    SEGON.-

    La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que la interessada haurà de comunicar.

    TERCER.-

    Notificar el present acord a la persona interessada."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    16 - CREACIÓ DEL PLUS "RESPONSABILITAT SOBRE PLANS INTEGRALS", QUE S'A`PLICARÀ A ALGUNS/NES TÈCNICS/QUES MUNICIPALS, MENTRE DURIN ELS ESMENTATS PROJECTES.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "L'any 2001 es va posar en marxa el primer pla integral territorial, concretament a Rocafonda-Palau. La posada en marxa de dos plans integrals territorials més requereix que des dels equipaments, on es troba el personal tècnic que té un contacte més directe amb els ciutadans, associacions,etc€s'assumeixi la responsabilitat del projecte, en el sentit següent:

    • Interlocutor/a tècnic/a amb els agents socials i econòmics que operen al barri, en col·laboració i de forma coordinada amb els tècnics del territori.
    • direcció i coordinació dels grups de treball que es conformin en el territori.
    • Planificació de les actuacions i seguiment del pla d'acció aprovat.
    • dinamització dels projectes i experiències que s'endeguin en el territori
    • Receptor/a de propostes i opinions del territori (rol "d'antena")
    • difusió i promoció del pla integral i dels seus projectes.

    El dia 5 de març de 2004, va finalitzar el procés selectiu per proposar quins/nes tècnics/ques municipals, de l'àmbit dels serveis personals, serien les persones responsables, d'acord amb l'acta corresponent.

    El dia 12 de març, reunits el cap de Recursos Humans, el president del comitè de laborals, la presidenta de la junta de personal funcionari i la psicòloga de Recursos humans, es va arribar a un acord pel que fa a les condicions laborals i la compensació econòmica d'aquesta nova responsabilitat, d'acord amb l'acta que consta a l'expedient.

    Així doncs, un cop vistos els antecedents, proposo al Ple de la corporació l'adopció dels següents ACORDS:

    Primer.-

    Crear un plus 'per responsabilitat sobre plans integrals', amb un valor econòmic de 300 € bruts mensuals, que compensi les noves funcions que es descriuen a la part expositiva i la modificació de les condicions de treball que suposarà:

    • Una previsió màxima de 4 reunioms mensuals entre les 20 a 22 hores amb les associacions, entitats, etc. i ocasionalment, alguna reunió en cap de setmana, aproximadament un cop cada tres mesos.

    • Una flexibilització de la jornada laboral, subjecte a la realització de 36.25 hores setmanals i treballant obligatòriament tres tardes, de forma que es puguin adequar les hores d'entrada i sortida a les necessitats de la nova responsabilitat adquirida, d'acord amb la jornada anyal establerta pel 2004 en 1631,25 hores.

    Segon .- Aplicar el plus amb efectes de l'1 d'abril de 2004, data a partir de la qual van començar a exercir les funcions."

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, lamenta que els Plans Integrals no avancin, al menys no s'ha adoptat cap acord al respecte durant aquest any; tampoc no veuen cap concreció respecte al compromís del nou Alcalde per aprofundir en el treball dels Plans Integrals.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, critica la lentitud del procés dels Plans Integrals, donant la impressió que no avancen gaire.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

    -Servei d'Urbanisme-

    17 - APROVACIÓ DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ URBANÍSTICA I CANCEL·LACIÓ DE DEUTE AMB MANUFACTURES ANTONIO GASSOL SA, ÀMBIT "SECTOR CAN GASSOL".

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "En data 11 de març de 1999 es va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla General que va generar la "Unitat d'Actuació 55 Can Gassol" la qual va comportar la transformació d'antigues instal·lacions industrials, en edificis residencials i amplis espais lliures.

    En aquest entorn residencial es va mantenir un sector, més reduït, de reindustrialització "2b-06 € Sector Can Gassol" amb la previsió de que l'empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. mantindria el centre de producció en el mateix indret, tal i com es va pactar, a través del Conveni signat el 29 de gener de 1997 entre l'Ajuntament de Mataró, Manufacturas Antonio Gassol, S.A. i el representant dels treballadors de l'empresa.

    La decisió de Manufacturas Antonio Gassol, S.A. de cessar l'activitat productiva a Mataró, va provocar que l'Ajuntament de Mataró acordés la reclamació pels perjudicis causats per incompliment dels pactes del Conveni, fixant el deute reclamat en la quantitat de 2.439.458,46 euros (acord de Ple de data 6 de febrer de 2003). En data d'avui aquesta reclamació ha generat el recurs contenciós-administratiu núm. 653/2003 seguit davant la Secció Tercera de la Sala Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, així com l'embargament de la finca objecte del plet.

    En aquests moments, cessada l'activitat de Manufacturas Antonio Gassol, S.A, des del punt de vista urbanístic es planteja l'opció de revisar la qualificació de l'ús industrial d'aquest sòl, situat a la cantonada d'una illa que, a través del carrer Prat de la Riba, lliga i relaciona el conjunt residencial amb el centre de la Ciutat.

    La transformació d'aquest sòl industrial cap a un ús residencial no solament és d'interès des del punt de vista d'ordenació urbana sinó que també interessa per a la capacitat de generar habitatges en règim de protecció pública en aquest indret.

    Juntament amb aquests dos motius s'afegeix també l'oportunitat de que a través de la transformació d'aquest sòl es pugui acordar amb la propietat una transacció per finalitzar el contenciós abans esmentat i que afavoreix els interessos de la Ciutat.

    Efectivament, amb la present Proposta es planteja la futura modificació el Pla General d'ordenació vigent en el sector industrial "2b-06 Sector Can Gassol" que permeti a través de la delimitació d'una Unitat d'Actuació generar sòl d'us residencial amb paràmetres beneficiosos per la Ciutat atesa la millora de l'entorn que això significa, la major cessió de sòl públic i d'aprofitament per sobre del reglamentari , lliure de càrregues urbanístiques i la cessió de la nau com equipament públic, obtenint al mateix temps els recursos necessaris per a la seva rehabilitació.

    Aquests paràmetres i condicions es concreten en el conveni que subscriuen i accepten de forma expressa els representants de la propietat i també dels futurs compradors de la finca amb dret d'opció de compra inscrita en el Registre de la Propietat.

    Els paràmetres urbanístics bàsics de la futura modificació del Pla General del Conveni que es proposa son els següents:

    Superfície del sector 6.044 m2

    Sòl públic mínim 63 %

    Sòl privat màxim 37 %

    Edificabilitat màxima 8.600 m2st

    Ús dominant residencial

    Reserva Habitatge Protecció Pública 20 %

    Les obligacions derivades del planejament comportaran, en mèrits del Conveni, la cessió gratuïta del sòl a favor de l'Ajuntament de Mataró o Administració Actuant, corresponent al 30% del sostre edificable (2.600 m2st), que es concretarà al projecte de reparcel·lació en 1.720 m2st d'habitatge de protecció pública (HPP) i 880 m2st d'habitatge de renda lliure (HRLL).

    La cessió d'aquest sòl d'aprofitament privat serà lliure de càrregues d'urbanització

    Amb aquesta aportació de la propietat, d'interès general per a la Ciutat tant des del punt de vista de la política d'habitatge de protecció pública com des del punt de vista del patrimoni de la Ciutat i a més de l'ordenació urbanística de la mateixa , es dona per compensat el deute reclamat a dita propietat, empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A., per acord de Ple de l'Ajuntament de 6 de febrer de 2003, i es proposa donar de baixa la liquidació del principal, costes i interessos que s'hagi acreditat, a la vista de que a més, legalment el deute pot ser objecte de transacció i de que la propietat demanarà la finalització del Plet judicial el resultat del qual no està assegurat òbviament a favor dels interessos municipals.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes dels Serveis municipals, i atès el que disposen els articles 98.4 de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya, de 14 de març, l'art. 8 del Reglament Parcial que la desenvolupa i art. 77 de la Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

    A C O R D S :

    Primer.-

    Aprovar el Conveni de col·laboració urbanística i cancel·lació de deute amb Manufacturas Antonio Gassol, S.A., i Lunesome, S.L. que acompanyarà la tramitació de la futura modificació puntual del Pla General d'Ordenació en el l'àmbit "2b-06 - sector Can Gassol", que figura annex al present acord.

    Segon.-

    Donar de baixa la liquidació per danys núm. 467801, d' import de 2.439.458,46 euros, aprovada per acord de Ple de data 6 de febrer de 2003 a càrrec de Manufacturas Antonio Gassol S.A, i els interessos i recàrrecs corresponents, una vegada que s'hagi comprovat, a través de Decret de l'Alcalde o del Conseller Delegat d'Interior i Hisenda:

    1. que s'han retirat els recursos interposats per l'empresa i
    2. que consten en escriptura pública els pactes urbanístics del Conveni, segons el mateix.

    Tercer.-

    Ordenar l'aixecament de l'embargament travat com a garantia d'aquest deute en el moment en que tingui efectes la baixa del mateix segons l'apartat precedent; les despeses de l'aixecament del qual aniran a càrrec de l'empresa municipal PUMSA com futura administració actuant.

    Quart.-

    Facultar al Conseller-Delegat d'Urbanisme, Sr. Arcadi Vilert i Soler, per a intervenir en nom i representació de l'Ajuntament de Mataró en l'acte d'atorgament d'escriptura pública on es faci constar els pactes urbanístics del Conveni de col·laboració de Can Gassol, aprovat en l'apartat precedent, i per a la signatura de tots aquells actes que comportin l'execució i interpretació del present acord i del Conveni urbanístic, amb la finalitat de complir els compromisos municipals convinguts, donant-ne compte al Ple en el moment de l'aprovació inicial de la modificació del Pla General en el Sector de Can Gassol.

    Cinquè.-

    Notificar el precedent acord a les parts del Conveni i comunicar-ho a l'Organisme de Recaptació i Gestió Tributària de la Diputació, als Serveis de Gestió Econòmica, Secretaria General i a Llicencies d'Obres del Servei de Ciutat Sostenible.

    Sisè.-

    Traslladar el present acord i el text íntegre del Conveni de col·laboració urbanística a la societat municipal PUMSA per a l'adopció dels acords corresponents a les obligacions derivades del mateix, per part dels òrgans competents de la societat."

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup. Després de totes les vicissituds que han tingut lloc en aquest assumpte, el que queda és un fracàs de l'Ajuntament en l'intent de conservar el teixit industrial de Mataró, i un paral·lel foment de l'especulació immobiliària amb successives requalificacions urbanístiques.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, lamenta l'evolució d'aquest assumpte, motivat per un conveni de 1997 mal negociat en tant no es van establir garanties contra l'incompliment. Per tant la posició jurídica de l'Ajuntament era feble, tal com va advertir la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat en el seu informe a l'expedient de resolució del conveni. El nou tracte que s'ofereix a l'Ajuntament amb aquest nou conveni és atractiu perquè recupera pels interessos públics part d'aquella reclamació, però deixa un balanç insatisfactori per a la ciutat al no complir-se els objectius que s'havien marcat, principalment per la pèrdua dels llocs de treball i la lesió dels drets dels treballadors.

    La senyora Quiteria Guirao, regidora del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa, recorda que va ser a iniciativa del seu grup que es va posar en marxa el procediment per reclamar danys i perjudicis a l'empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA per incompliment del conveni urbanístic de 1997. Votaran favorablement la proposta perquè la consideren profitosa per a la ciutat; per una banda perquè permet la recuperació parcial de la reclamació econòmica que el Ple va acordar l'any passat. Però a més per la potenciació de la política d'habitatge públic de lloguer que suposa, permetent a l'hora el lliurement d'un equipament públic ja construït i claus en mà. Malgrat tot sempre els quedarà el gust amarg de la injustícia que, per tantes famílies de treballadors d'aquesta ciutat, va suposar l'incompliment per l'empresa dels compromisos assolits en el conveni de 1997.

    El senyor Arcadi Vilert respon que la sortida que permet aquest nou conveni a tota la difícil problemàtica anterior és raonable i tá la seva pròpia lògica. Avui la disjuntiva es troba entre recuperar o no per a la ciutat uns espais i uns equipaments públics. Malauradament no es poden recuperar els drets dels treballadors ni l'activitat industrial, i les opcions reals d'una política positiva passen per participar en els beneficis que comporta el desenvolupament del sector.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    18 - INICIACIÓ DELS TREBALLS DE REDACCIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (PAUM) I APROVACIÓ DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA QUE REGIRÀ DURANT EL PROCÉS DE LA SEVA REDACCIÓ I TRAMITACIÓ.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "D'ençà del setembre de 2003, els grups municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa i Esquerra Republicana de Catalunya, hem mantingut una sèrie de reunions de treball encaminades a trobar un consens sobre el futur urbanístic de la ciutat.

    Com a referent de base, s'ha partit del document "Criteris per a una Nova Estratègia Urbana i per a un nou Programa d'Actuació Urbanística Municipal", elaborat al febrer del 2003.

    A partir de l'anàlisi del grau de compliment de les previsions del PGOU'96, i de les seves potencialitats no desenvolupades, s'ha considerat, com a primera conclusió, validar el model de ciutat subjacent en el Planejament vigent, sobretot respectant els grans principis que han donat sentit a la delimitació dels sols urbans, agrícoles i forestals. I, en tot cas, impulsant únicament les Modificacions Puntuals del Pla General que calguin per adaptar-lo a les noves necessitats derivades dels canvis socials, funcionals i legislatius que han esdevingut des de la seva aprovació.

    Un dels eixos estratègics fonamentals que conformen el fil conductor de les modificacions i ajustos del Pla General vigent, no hi ha dubte que és el de la Política d'Habitatge que s'haurà d'articular a través de l'elaboració i tramitació del Programa d'Actuació Urbanística Municipal.

    Efectivament, la Llei 2/2002, d'Urbanisme de Catalunya permet la creació d'habitatge de protecció pública de promoció privada a través de reserva del percentatge de sostre de nova implantació que els Ajuntaments acordin en funció de la seva política d'habitatge. A aquests i altres efectes la Llei ha creat un instrument, que anomena Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM), en virtut del qual es concreta i distribueix la reserva de sòl que el pla d'ordenació urbanística municipal corresponent determini en compliment del que disposa la Llei en matèria d'habitatge de protecció pública d'iniciativa privada (art. 60.10 i art. 57.3 de la LUC).

    El procediment per a l'aprovació del PAUM és el mateix que el que ha de seguir un Pla General per a la seva aprovació o les seves modificacions, amb el reforçament que la nova Llei atorga al principi de participació ciutadana, com més endavant es detalla.

    L'objecte de la present proposta és donar a conèixer als ciutadans i ciutadanes de Mataró la voluntat de l'Ajuntament d'iniciar els treballs de redacció del Programa d'actuació urbanística municipal, amb la definició de quin serà el programa de participació ciutadana en els treballs d'elaboració del mateix i dels seus objectius.

    Els objectius del Programa d'Actuació Urbanística (PAUM) a Mataró s'emmarquen en una visió global de desenvolupament urbanístic de la Ciutat i les possibilitats que aquest comporta de crear habitatge de protecció pública, a la vista dels instruments que la Llei d'Urbanisme 2/2002 ofereix als Ajuntaments. En concret, el Programa es basa en els següents objectius:

    1. La reserva d'un mínim del 20 per cent del conjunt del sostre residencial per Habitatge de protecció Pública (HPP) als sectors de planejament vigent del Pla General que no s'hagin desenvolupat: bàsicament Plans Especials i Unitats d'Actuació ja definits i no executats.
    2. La reserva del màxim sostre per a HPP (per sobre del 20% mínim que marca la Llei si és possible) a cada nou sector que es defineixi a través de les modificacions puntuals del Pla General, quan la seva viabilitat econòmica ho permeti.
    3. El promig d'habitatge protegit en el conjunt del futur PAUM i les modificacions puntuals del Pla General que es plategin, serà el màxim possible, amb un objectiu mig del 30% del conjunt dels sostre residencial per a HPP.
    4. S'estudiarà per a les promocions de petita dimensió, amb impossibilitat tècnica de fer efectiu el percentatge d'habitatge protegit, una compensació econòmica que s'aplicaria a la política global d'habitatge públic protegit.
    5. Destinar les cessions del 10% d'aprofitament mig, tant en sectors de sol urbanitzable com de sòl urbà no consolidat, a la promoció d'HPP, majoritàriament en règim de lloguer, i que formarà part del Patrimoni Municipal.

    El resultat dels treballs que en resultin del PAUM comportarà juntament amb la seva aprovació inicial, la modificació del Pla General en els aspectes que calgui.

    En data d'avui s'ha anunciat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4127 de 6/5/04) que es sotmet a informació pública l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya, per al foment de l'habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l'autonomia local. Cal tenir present doncs que la futura modificació de la Llei, en tant incideixi en els instruments de política d'habitatge, segurament comportarà reajustar en allò que sigui necessari el contingut i/o procediment de la present Proposta.

    En desenvolupament dels preceptes de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, Llei 2/2002, que destaquen la transcendència del principi de participació ciutadana en el procés d'elaboració de les normes i plans urbanístics, el Reglament aprovat en data 4 de novembre de 2003 (DOGC núm. 4022 de 2-12-2003) disposa, en el seu article quart l'obligació d'aprovar el "Programa de participació ciutadana", objecte de l'art. 59.3.a) de la Llei d'urbanisme, per part de l'òrgan competent de l'aprovació inicial del Programa d'actuació urbanística municipal, simultàniament amb l'acord mitjançant el qual es decideixi l'inici dels treballs de formació de les figures de planejament i/o programa d'actuació urbanística municipal, amb la finalitat de facilitar tant la divulgació i comprensió dels objectius i contingut dels treballs de planejament com la formulació d'al·legacions, suggeriments o propostes alternatives al llarg de la preceptiva informació pública a convocar després de l'aprovació inicial.

    Amb aquest programa de participació es garanteix i es fomenta els drets d'iniciativa, d'informació i de participació dels ciutadans.

    El precedent que més s'assembla a l'art. 4 del Reglament de la Llei d'Urbanisme de Catalunya és el conegut art. 125 del Reglament estatal de Planejament Urbanístic, en virtut del qual en el moment en que els treballs d'elaboració del Pla General (i les seves modificacions) adquirien un grau suficient de desenvolupament per permetre formular criteris, objectius i solucions generals del planejament, l'òrgan competent de la seva formulació tenia que anunciar en el Butlletí Oficial de la província i en un dels diaris de més circulació a la mateixa, l'exposició al públic dels treballs amb l'objecte de que durant el termini mínim de trenta dies es pugues formular suggeriments i, en el seu cas, altres alternatives de planejament per Corporacions, associacions i particulars.

    Aquest era el contingut i procediment del anomenat avenç de planejament que s'ha aplicat tant en l'aprovació del Pla General de 1996 com en les modificacions puntuals del mateix garantint el dret de participació ciutadana des del primer moment, abans de la seva aprovació inicial i sense perjudici de la informació pública anterior a l'aprovació provisional.

    La nova Llei i Reglament d'Urbanisme de Catalunya posen l'accent en el dret de participació ciutadana durant els treballs d'elaboració, revisió i modificació del pla urbanístic municipal, així com del programa d'actuació urbanística i opten perquè sigui el mateix òrgan competent per l'aprovació inicial que decideixi els mitjans o programa de participació ciutadana que es seguirà durant la tramitació de l'instrument urbanístic.

    Aquest dret dels ciutadans ja ve contemplat en la normativa municipal. Tant des de la perspectiva del Reglament de Participació Ciutadana com a través del ROM es reforça la garantia de l'efectivitat del dret de participació ciutadana.

    A la vista dels informes precedents, proposo al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents ACORDS:

    Primer.-

    Iniciar els treballs de formació del Programa d'actuació urbanística municipal i definir els objectius principals que es volen assolir els quals es contenen en la part expositiva de la present Proposta.

    Segon.-

    Aprovar el Programa de participació ciutadana que regirà durant el procés de tramitació del Programa d'actuació urbanística municipal i les seves possibles modificacions en el futur, el qual consta en el document que forma part del present acord com annex.

    Tercer.-

    Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya, a la web i taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments i propostes per l'aprovació inicial del Programa d'actuació urbanística municipal, indicant que el seu contingut pot ser objecte de consulta a les dependències municipals."

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, assenyala que malgrat les importants discrepàncies que tenen amb el govern municipal en la política urbanística comparteixen el punt de partida d'aquest Programa d'Actuació Urbanística Municipal, és a dir, el foment i promoció de l'habitatge de protecció oficial.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    19 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE LA UA-68 - CARRER MITJA GALTA.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "La Comissió de Govern de data 23 de febrer de 2004 va aprovar inicialment l'estudi de detall corresponent a la Unitat d'Actuació UA € 68 c. del Prat € Mitja Galta instat per

    Josep Maria Riba Foradada, en representació de la societat RIFOSA DE MATARÓ, SL, a través de la documentació tècnica redactada per l'arquitecte Eduard Mayoral i Jové. El document incorpora també a l'àmbit de l'estudi de detall dues parcel·les contigües, del mateix propietari, situades als núm. 13 i 15 del carrer Mitja Galta.

    L'aprovació inicial de l'Estudi de Detall es va acordar "amb el benentès que, per l'aprovació definitiva caldrà que el projecte estudiï amb més detall la relació entre l'aparcament soterrani i la urbanització del pati interior d'illa per tal de possibilitar la plantació d'arbres així com millorar la concreció gràfica de l'edificació del c. Sant Ramon."

    Segons consta a la fitxa normativa de la unitat d'actuació UA-68 "Carrer del Prat-Mitja Galta", l'objectiu del present Estudi de Detall és l'estudi de la volumetria de la nova edificació respecte l'existent catalogada. Recordem també que dins aquest àmbit es troben elements arquitectònics catalogats, concretament dues naus industrials, can Mauri i can Colomer, i una xemeneia. La Unitat d'actuació té per objectius millorar la qualitat urbana d'aquesta àrea donant-li un nou ús, bàsicament residencial i garantir la protecció del conjunt format pels dos edificis industrials i la xemeneia.

    Consta a l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat als promotors i s'ha sotmès l'estudi de detall a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i El Punt Diari i en els taulers d'edictes municipals.

    En data 24 de març de 2004 RIFOSA DE MATARÓ,S.L. ha presentat documentació per complimentar les prescripcions que es van fixar amb l'aprovació inicial. Segons informe de l'arquitecte del Servei d'Urbanisme, de data 20 d'abril de 2004, amb aquesta documentació l'Estudi de Detall compleix les condicions que s'han fixat per l'Ajuntament en l'aprovació inicial i s'informa favorablement la seva aprovació definitiva.

    En data 29 de març de 2004, s'ha presentat en el Registre d'Entrada de Documents de l'Ajuntament, un escrit per part del Sr. José-Santiago López Ramírez, en representació de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, en el qual es plantegen les següents al·legacions:

    • Preocupació per l'impacte de l'increment d'habitatges al barri i la densificació en excés d'aquesta part de la ciutat.
    • Cal revisar les alçades dels altells de la planta primera de l'edifici de Can Mauri per tal que compleixin les mesures d'habitabilitat per a habitatges reduïts.
    • La construcció d'habitatges independents al sotacoberta de les naus catalogades incompleix l'article 104 de les NN.SS. del PGOM/96.
    • El projecte no explica com es situaran les instal·lacions d'aire condicionat dins la volumetria de les naus catalogades.
    • El projecte no compleix les places mínimes d'aparcament necessàries segons les NN.SS. del PGOM/96.
    • Cal estudiar en quines zones de la ciutat interessa densificar i obligar a que els projectes ofereixin una varietat tipològica per tal de no malbaratar edificis catalogats
    • El barri no disposa en l'actualitat de masses espais lliures i equipaments per absorbir l'increment d'habitatges que suposa aquesta operació.
    • Caldria reconduir el projecte amb un canvi de tipologies i reducció considerable del nombre d'habitatges per a evitar que aquest cas sigui un precedent per a altres naus catalogades així com fer les modificacions pertinents del POUM per evitar la repetició d'aquest fet.

    Les al·legacions han estat informades per l'arquitecte del Servei d'Urbanisme. També consta informe de l'arquitecte de la secció de Llicències d'Obra en punt als aspectes que seguidament s'expliquen.

    Per a la resposta a les al·legacions es podrien agrupar aquestes en dos grans blocs:

    • Aspectes concrets relatius a la llicència d'obres
    • Aspectes generals a escala de barri i de ciutat

    • Respecte al compliment de les mesures d'habitabilitat per a habitatges reduïts, compliment de places d'aparcament exigides pel Pla General i estudi de les instal·lacions d'aire condicionat, segons informa de forma detallada la cap de llicències d'obres s'estan treballant i resolent en el procés de la llicència.

    Pel que fa a l'admissió d'habitatges independents en els sotacobertes de les naus catalogades, la mateixa fitxa normativa admetia per aquesta unitat d'actuació una edificabilitat complementària provinent d'aquests espais i dels altells permesos. El motiu pel que es permeten habitatges independents és per respectar al màxim l'estructura de voltes de maó de pla de les naus industrials catalogades que es veuria molt afectada si es comuniquessin amb els habitatges de la planta inferior. A més en el cas de can Mauri es convertirien en tríplex.

    No obstant, es te en compte la observació, i també des del respecte i protecció dels espais catalogats es treballarà en el procés de la llicència per tal de reduir el nombre d'habitatges resultants en aquests sotacobertes catalogats.

    • Respecte a les consideracions generals a escala de barri.

    1. La Unitat d'Actuació UA-68 neix a partir del document de modificació del Pla General en base al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic amb dos objectius:

    • Millorar la qualitat urbana de l'àrea força degrada situada a llevant de la ciutat ocupada per indústria fragmentada i donar-li un nou ús, bàsicament residencial.

    • Garantir la protecció del conjunt fabril catalogat.

    La fitxa normativa d'aquesta UA, fixava una edificabilitat màxima per al conjunt de 6.762 m2st., és a dir de 1.233 m2 menys que el sostre que atorgava el Pla General en el mateix àmbit.

    Per sobre d'aquesta, s'admetia una edificabilitat complementària provinent dels sotacobertes i altells admesos en els edificis catalogats.

    Tot i això, comparant amb l'edificabilitat total que possibilitava el PGOM/96 (edificabilitat neta, més sotacobertes, més % ocupació patis) l'actual projecte té 980 m2 de sostre menys que el sostre que permetia el Pla General.

    La càrrega urbanística de la unitat consistia en la recuperació i restauració del conjunt fabril catalogat.

    La delimitació d'aquesta Unitat d'Actuació fou aprovada definitivament en aquests termes per la Generalitat de Catalunya en data 18/11/2002.

    1. Dit això i respecte la preocupació expressada per la excessiva densificació d'aquesta part de la ciutat i la repercussió que això pot tenir en els standars d'espais lliures i d'equipaments d'aquesta zona, cal dir d'entrada que no sembla pas negatiu el fet que en aquesta part de l'eixample de llevant de la ciutat s'augmenti el nombre de persones que hi resideixin amb el que suposa de reconversió de teixit industrial obsolet a residencial i de revitalització del barri.

    Amb tot però, s'observa que respecte el sostre que possibilitava el Pla General per aquest àmbit i a raó de 90 m2 construïts per habitatge, el PGOM/96 permetia la construcció de 102 habitatges en aquest àmbit . L'actual projecte, en proposa la construcció de 147.

    És per tant obvi l'augment del nombre d'habitatges.

    No obstant, si tenim en compte el nombre d'habitants que això suposa i a raó de 3 habitants per cada habitatge de 90 m2 construïts, el Pla General possibilitava l'aparició de 306 persones més al barri.

    Amb la proposta de 147 habitatges i a raó de 2 persones per cada habitatge d'aproximadament 40 m2 construïts, això suposa un increment de 294 habitants més al barri.

    Per tant, no es considera afectada la ratio de persones per m2 d'equipaments i espais lliures proposada pel PGOM/96 en aquest sector.

    1. Respecte a la proposta d'establir algun mecanisme per a controlar la densitat d'habitatges per zones i l'adequació tipològica dels nous habitatges especialment en edificis catalogats, es comparteix aquesta preocupació.

    En aquest sentit es recull l'al·legació presentada i es tindrà en compte en la redacció del document de modificació general del pla general, actualment en fase de treball, que té com un dels seus objectius analitzar la necessitat de reajustar alguns punts de la normativa per tal de donar resposta a temes com el control de la densitat d'habitatges i l'adequació tipològica bàsicament en els processos de rehabilitació de la ciutat.

    En aquest sentit s'estima en part les al·legacions presentades.

    A la vista d'aquests antecedents i dels informes que es troben a l'expedient, favorables a l'aprovació definitiva de l'estudi de detall, i el que disposen, en primer lloc, la Disposició Transitòria Quarta de la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, Llei 2/2002, i per tant, l'aplicació de l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat (articles 299 i concordants de les NNUU del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, 87, 26,66,64,65 i 70 del Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-) en concordança amb el DL. 16/94 de 26/7 i tots ells adequats al que s'estableix en l'article primer, modificacions tercera i quarta de la Llei 11/1999 de 2/4 per la que es modifica la Llei de Bases de Règim Local €Art.21, 22 i 47.3-, Art. 65 i 66 del Reglament de Planejament i el Decret de Delegació de Competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, de 19 de juliol de 1999, PROPOSO al Ple municipal l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

    Primer.-

    Aprovar definitivament l'estudi de detall de la Unitat d'actuació 68 c. Mitja Galta i carrer del Prat, presentat per RIFOSA DE MATARÓ, SL

    Segon.-

    Resoldre i estimar en part les al·legacions presentades pel Sr. José - Santiago López Ramírez, en representació de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, en el sentit que s'ha fonamentat en la part expositiva d'aquest acord.

    Tercer.-

    Notificar el present acord a RIFOSA DE MATARÓ, SL , a l'arquitecte Eduard Mayoral i Jové, i al representant de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, i publicar l'acord i la normativa en el Butlletí Oficial de la Província.

    Quart.-

    Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, per tal de que tramitin l'assabentament."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    Seguidament el senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, abandona la sessió.

    CMI DE SERVEIS PERSONALS

    -Institut Municipal d'Educació-

    20 - NOMENAMENT DE MEMBRES DE RECONEGUT PRESTIGI AL CONSELL PLENARI DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

    El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

    "Relació de fets

    1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.
    2. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.
    3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.
    4. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, d'entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:

    • Dos vocals a proposta de la Comissió Municipal Informativa corresponent entre persones de reconegut prestigi en el món de l'educació.

    1. La proposta de nomenament dels dos vocals de reconegut prestigi del Consell Plenari de l'IME serà efectiva un cop dictaminada favorablement per la Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals.

    Per tot el que s'ha exposat es proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

    1. Designar com a vocals de reconegut prestigi en el món de l'educació del Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació, a proposta de la Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals, les persones següents:

    • Sr. Jaume Aguilar Vallès
    • Carles Bailo Mompart

    2. Notificar aquest acord a les persones interessades."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    21 - APROVACIÓ DEL PRIMER CONVENI COL.LECTIU DEL PERSONAL LABORAL DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ DE MATARÓ.

    El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

    "Relació de fets

    El 31 de març de 2004, l'Institut Municipal d'Educació i els representants dels treballadors van signar l'acta per posar fi a la negociació arribant a l'acord del primer conveni col·lectiu del personal laboral de l'Institut Municipal d'Educació pel període 2003-2006.

    Fonaments de dret

    Els Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació estableixen en el seu article 6, j) que correspon al Consell Plenari l'atribució d'aprovar inicialment el Conveni Col·lectiu de l'IME, sotmetent-lo al Ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació.

    L'Institut Municipal d'Educació amb la seva creació va subrogar al personal de diversos patronats, subrogant-se així mateix en les obligacions en matèria laboral i mantenint fins a la redacció d'un únic conveni els convenis dels antics patronats. En la redacció d'aquest primer conveni col·lectiu del personal laboral de l'Institut Municipal d'Educació pel període 2003-2006 s'ha procedit a unificar la regulació de les condicions de treball per a tot el personal de l'IME.

    Tenint en compte l'informe jurídic precedent i la proposta d'aprovació del primer Conveni Col·lectiu per al personal laboral de l'Institut Municipal d'Educació pel període 2003-2006 del Director de l'Institut Municipal d'Educació.

    Per tot això, elevo a la consideració de l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents,

    ACORDS

    Primer. Aprovar el Primer Conveni Col·lectiu per al personal laboral de l'Institut Municipal d'Educació pel període 2003-2006, el qual figura per annex en aquest expedient.Segon. Donar Trasllat del text del Primer Conveni Col·lectiu del personal laboral de l'Institut Municipal d'Educació pel període 2003-2006 al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya als efectes de la seva inscripció i publicació."

    Segon. Donar Trasllat del text del Primer Conveni Col·lectiu del personal laboral de l'Institut Municipal d'Educació pel període 2003-2006 al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya als efectes de la seva inscripció i publicació."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular(4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    CMI DE VIA PÚBLICA

    -Servei de Mobilitat-

    22 - APROVACIÓ INICIAL DE LA NOVA ORDENANÇA DEL TAXI.

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

    "En sessió de Ple de L'Ajuntament de Mataró de 21 de juliol de 1994, es va procedir a aprovar el text de l'Ordenança Municipal del Servicio d'auto taxi de Mataró, que ha vingut ordenant aquest servei des de llavors.

    En data 4 de juliol de 2003, el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei del Taxi, la qual es va publicar al DOGC el dia 16/7/2003.

    La conveniència de renovar la normativa vigent en aquesta matèria, a més de les consideracions polítiques , deriva d'altres , en especial acomodar a les noves demandes socials les condicions de la prestació dels serveis i alhora, oferir als professionals d'aquesta activitat un marc jurídic que els permeti dur-la a terme en condicions de modernitat i seguretat, així com les característiques i el perfil de les realitats locals i i les característiques pròpies de la demanda , que el decurs del temps ha fet evolucionar esdevenint obsoleta l'antiga Llei.

    El text legal esmentat i aprovat, estableix també un període transitori de sis mesos per tal que les ordenances locals que actualment regulen aquests serveis de transport es puguin adaptar al nou marc normatiu, atenent les modificacions i les innovacions introduïdes per la mateixa Llei en el règim jurídic regulador del taxi.

    La nova Ordenança redactada des del serveis tècnics del Servei de Mobilitat, recull i modifica aquells articles que, l'entrada en vigor de la nova Llei preceptúa, com l'establiment dels drets i deures dels usuaris, la transmissibilitat de les Llicències i el procediment per accedir a l'activitat . S'adeqüen a la nova Llei les infraccions i el règim sancionador, així com els canvis derivats de l'entrada en vigor de la moneda euro i l'adaptació consegüent del bitllet més gran del que el taxista ve obligat a donar canvi (20€). Per últim, la redacció d'aquesta Ordenança es fonamenta en la necessària garantia d'interès públic pera l'assoliment d'un nivell òptim de qualitat en la prestació del servei.

    Per tot això, en virtut de les facultats conferides

    Al Ple PROPOSO

    Primer.-

    Aprovar de forma inicial el text de l'Ordenança Municipal del servei d'autotaxi .

    Segon .-

    Sotmetre a audiència pública el text aprovat.

    Tercer .-

    Aprovar definitivament el text aprovat de forma inicial en el supòsit i condicionat a que no existissin suggeriments o al·legacions."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    Tot seguit el senyor Joaquim Fernàndez abandona la sessió.

    -Servei de Policia Local-

    23 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ.

    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

    "Amb l'entrada en vigor de la Llei 4/03 d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya s'ha iniciat el desenvolupament d'un nou model de seguretat pública en l'àmbit local, on es subratllen el caràcter global del sistema i la participació ciutadana com un instrument fonamental per optimitzar el coneixement de les necessitats, percepcions i demandes de la població, i millorar l'eficàcia amb que es respon a les mateixes.

    La seguretat, doncs, es concep com un servei públic que integra múltiples àmbits d'actuació (policia, protecció civil, via pública, sanitat, assistència social, mediambient, civisme, etc.) i que s'ha d'organitzar en funció dels requeriments dels seus destinaris, els ciutadans.

    Per tant, la participació ciutadana en el sistema de seguretat local no és una concessió testimonial sinó una necessitat, i implica l'establiment de diversos canals de comunicació, col·laboració i coordinació entre la ciutadania i els cossos, serveis i òrgans responsables de la seguretat pública.

    Entre aquests canals, destaquen de manera particular dos:

    • La Junta Local de Seguretat, com a òrgan responsable de la direcció i coordinació del sistema de seguretat local, a la que podran ser convocats persones o entitats representats de la ciutadania, quan així ho aconselli la naturalesa dels assumptes a tractar i, com a mínim una vegada a l'any, per analitzar l'estat de la seguretat pública al municipi.

    • El Pla Local de Seguretat, com a eina de diagnosi i planificació d'actuacions en els diferents àmbits de la seguretat pública, en l'elaboració, seguiment i avaluació del qual també hauran de participar representants de la ciutadania.

    Concretament, l'article 9 de la Llei 4/03 assenyala que "poden ésser convidats a participar en la Junta Local de Seguretat, amb veu però sense vot, les associacions i les entitats veïnals i ciutadanes del municipi, en el cas que puguin ser afectades pels assumptes a tractar" i que "una de les sessions anuals de la Junta ha d'ésser plenària i han de ser convidades les persones i entitats abans esmentades, amb la finalitat de conèixer el pla de seguretat local i debatre la situació general de la seguretat al municipi".

    En la mateixa línia, l'article 2.g del Decret 151/1998 de regulació de les juntes locals de seguretat, defineix com una de les seves funcions principals "estudiar i aprovar els informes o propostes sobre la seguretat pública al municipi que formulin les organitzacions ciutadanes d'àmbit municipal".

    Respecte de la participació ciutadana, l'article 32 de la Llei 4/03 estableix també el següent:

    1. Els ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat pública mitjançant les associacions i les entitats que tenen representació a les juntes locals.
    2. Els òrgans competents per a l'aprovació dels plans de seguretat poden fer les consultes prèvies que creguin necessàries a les associacions i les entitats que representin interessos i col·lectius que en resultin afectats.

    Finalment, en relació al dret d'informació dels ciutadans, l'article 33 indica:

    1. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les situacions d'especial risc per a la seguretat pública que afectin llur comunitat, i de les mesures preventives adequades per afrontar-les.
    2. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les mesures previstes en els plans de seguretat que puguin afectar llurs drets i interessos i el normal desenvolupament de la convivència ciutadana.
    3. Els òrgans competents per aprovar els plans i les mesures corresponents per afrontar situacions d'especial risc han d'establir els mitjans adequats per a la difusió pública de les informacions a què fan referència els apartats 1 i 2.

    Arribats a aquest punt, doncs, s'obre la possibilitat i la necessitat d'atorgar una nova dimensió als organismes de participació ciutadana en l'àmbit de la seguretat pública, entre ells el Consell de Seguretat i Prevenció, que, en aquest nou context, ha d'esdevenir eina d'intervenció permanent i activa de la ciutadania en el sistema de seguretat, establint un diàleg constant amb la Junta Local de Seguretat i efectuant un seguiment continu dels plans de seguretat municipals.

    Totes aquestes circumstàncies i elements motiven la conveniència d'aprovar un nou Reglament del Consell de Seguretat i Prevenció.

    Atès el que disposa l'article 93.2 del Reglament Orgànic Municipal,

    PROPOSO:

    Primer.- Aprovar al Ple, amb caràcter inicial, el nou Reglament del Consell de Seguretat i Prevenció.

    Segon.- Sotmetre el text del Reglament del Consell de Seguretat i Prevenció a audiència pública

    Tercer.- Aprovar amb caràcter definitiu el Reglament del Consell de Seguretat i Prevenció, en el supòsit de que no es presentin suggeriments ni al·legacions durant el període d'audiència."

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, agraeix al conseller delegat el to constructiu del debat i l'important nivell d'acceptació d'esmenes de CiU que ha tingut lloc, amb la qual cosa el text ha millorat molt. En tot cas demanen que si s'aporten noves esmenes o al·legacions durant el període d'exposició pública, siguin informats al respecte.

    El senyor Paulí Mojedano, regidor del grup municipal del Partit Popular, tot i estar d'acord amb el reglament, pregunta perquè no s'ha acceptat la presència d'un sindicat de la policia en el sí del Consell Municipal de Seguretat i Prevenció.

    El senyor Ramon Bassas respon al Sr. Mojedano que, en efecte, hi havia un error que ja ha estat subsanat.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    En aquest moment es reincorporen a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez i el Sr. David Rovira.

    CMI DE RELACIONS ECONÒMIQUES I INSTITUCIONALS

    24 - PACTE PER A LA NOVA CIUTADANIA.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Relacions Econòmiques i Institucionals

    • PREÀMBUL

    La ciutat de Mataró ha experimentat històricament un creixement demogràfic en bona mesura fruit de diferents processos migratoris. La immigració actual comporta un factor de canvi important, propi de qualsevol procés d'aquestes característiques. És evident que l'arribada de persones procedents d'altres països s'ha de tenir en consideració perquè influeix en l'economia local, en les necessitats socials, en el pluralisme cultural i religiós, en la prestació dels serveis públics i en qüestions relacionades amb la percepció que conforma la nova composició social.

    Davant d'aquestes noves realitats socials, econòmiques i culturals, entre d'altres, la ciutat adquireix una nova complexitat, que sovint es viu amb inquietud, fruit de la pròpia transformació de la societat. La gestió d'aquesta situació és un repte comú entre les administracions, els agents socials i econòmics, i els ciutadans i ciutadanes en general.

    Aquests canvis s'han de gestionar amb l'objectiu d'assolir la cohesió social i la ciutadania, entesa com a espai comú de convivència i de referència per a tothom, i com a estatus jurídic que estableix els drets i els deures de les persones davant la col·lectivitat, i que pressuposa la necessitat de compartir els valors i els principis democràtics i unes pautes de comportament. És així que aquest compromís per la cohesió esdevé estratègic per a Mataró, i per tant, un àmbit necessari de concertació i de consens social i polític.

    En el mandat anterior, 1999-2003, tots els grups polítics amb representació municipal van aprovar, per unanimitat, el Pacte per a la Nova Ciutadania. Gràcies al consens polític que va haver-hi, es va poder desenvolupar el Pla Municipal per a la Nova Ciutadania, que es va concretar en un conjunt de programes i actuacions que tenien per objectiu la integració de les persones nouvingudes en un marc de respecte dels drets i deures i dels principis democràtics, i la cohesió, atenent a tota la població així com els canvis i percepcions derivats del fenomen migratori.

    A finals del mandat anterior es va fer l'avaluació del Pla Municipal per a la Nova Ciutadania, i el document final es va presentar a la Comissió Municipal Informativa, a la Comissió Política de seguiment del Pacte i a les entitats que integraven el Consell Municipal per a la Convivència, amb una valoració favorable per totes les parts implicades.

    Actualment la situació ha canviat, tant pel que fa a la composició política del Consistori, com la pròpia realitat de la ciutat, que ha experimentat un increment important de persones nouvingudes, i que, a més, s'ha diversificat notablement en les zones i països d'origen. Si fins fa molt poc temps les persones nouvingudes provenien de la zona subsahariana i del Magrib, actualment a la ciutat podem trobar moltes persones que la seva zona de procedència és de centre i sudamèrica, els països de l'Europa de l'est i de l'Àsia. És evident que aquesta diversificació comporta realitats, necessitats i percepcions diferents a molts nivells.

    Aquest creixement migratori i, a la vegada, la diversificació de les zones de procedència, no és un fet exclusiu de Mataró. En el període 2000-2003 hem comprovat com el percentatge de immigrants residents a Catalunya ha passat del 3% al 6% de mitjana. En només tres anys s'ha doblat el nombre de residents estrangers en el conjunt del país. És evident que aquestes dades, i les seves projeccions de futur, caldrà tenir-les en compte a l'hora de dissenyar la política municipal dels propers anys, des dels serveis que l'administració municipal ofereix, com també des de l'especificitat de la llengua i de la cultura catalana com a motor d'integració social de les persones nouvingudes.

    Atès el que s'ha exposat anteriorment, i, sobretot, en funció d'aquest increment quantitatiu d'immigrants que la ciutat ha rebut i continuarà rebent, i de la gran diversitat de zones de procedència d'aquestes persones, un dels principals reptes que la ciutat, i el conjunt de la nostra societat té és articular un conjunt de polítiques que tinguin per objectiu la integració social de les persones nouvingudes, a la vegada que potenciar les polítiques de cohesió social i territorial adreçades a tota la ciutadania, fent una tasca de planificació i previsió de les conseqüències que té l'arribada d'aquestes persones a la ciutat.

    És per això que el Pacte per a la Nova Ciutadania és un compromís dels seus signants per treballar per un model de ciutat basat en la cohesió social, en la convivència, en els drets i els deures de tota la ciutadania i en la igualtat d'oportunitats, i que respongui a les noves necessitats i canvis que comporta la immigració. En aquest sentit, les actuacions municipals s'emmarcaran en la política migratòria comuna a Europa i basada en els principis en què s'inspira. El Pacte donarà suport a les accions empreses pel govern de l'Estat i de la Generalitat que afavoreixin l'arrelament dels immigrants que hagin estat contractats en els països d'origen.

    Aquest Pacte es concretarà i desenvoluparà en els criteris i actuacions que estaran recollits en el Pla Municipal per a la Nova Ciutadania.

    Al mateix temps el Pacte per a la Nova Ciutadania es dota dels mecanismes de control que permetin el seguiment, la participació i l'avaluació del nivell de compliment dels compromisos adquirits, com són el Comissionat per a la Nova Ciutadania, la comissió política de seguiment del pacte, la Comissió Municipal Informativa i demés òrgans de govern i participació de l'Ajuntament i el Consell Municipal per a la Convivència.

    En el marc d'una administració relacional que treballa en xarxa amb tots els agents implicats com a estratègia d'actuació, es potenciaran els canals de comunicació i de coordinació amb la resta d'administracions i d'institucions implicades, com l'Administració de l'Estat, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat (CRID), la Federació de Municipis de Catalunya, Consell Comarcal del Maresme, el Centre de Normalització Lingüística de Mataró i el Maresme, així com amb els diferents Consolats que tenen delegació establerta.

    • OBJECTIUS DEL PACTE

    L'acollida i la inserció de les persones nouvingudes, així com el treball per la convivència i la ciutadania com a igualtat de drets i deures, fonament de la cohesió social de la ciutat, esdevé estratègic per Mataró, sempre en el ple respecte a la legalitat vigent. En conseqüència, és necessari impulsar accions que responguin als següents objectius generals:

    1. La integració de les persones nouvingudes en el marc del respecte pel nostre sistema de valors democràtics, constitucionals, socials i jurídics, garantint els drets i els deures de tota la ciutadania, sense cap tipus de discriminació per qüestions de gènere, origen ni religió.
    2. La normalització de la prestació de serveis, la igualtat d'oportunitats i la qualitat de vida de tots els ciutadans i totes les ciutadanes.
    3. La cohesió social i la convivència, des de la concertació i el consens social i polític a la ciutat.

    Aquests tres grans objectius estaran definits i concretats en el conjunt de programes i actuacions que conformaran el Pla Municipal per a la Nova Ciutadania. Per assolir aquests objectius, el Pla Municipal per a la Nova Ciutadania, desenvoluparà, entre d'altres, les següents línies d'actuació:

    1. Recepció i acollida, a través dels serveis municipals de Mataró, de les persones nouvingudes per facilitar la seva integració social i el coneixement de la cultura i la llengua pròpies del país d'acollida, respectant la diversitat cultural.
    2. Informar a les persones nouvingudes dels mecanismes de regularització jurídica i administrativa.
    3. Impulsar i facilitar la socialització dels joves nouvinguts en el territori i la societat d'acollida, especialment en l'escola, l'esport i el lleure.
    4. Promoure i fomentar l'educació i la formació, en tots els seus àmbits, com a base d'una ciutadania amb igualtat d'oportunitats, conjuntament amb tots els agents educatius, fent especial atenció a les necessitats i problemàtiques escolars que es deriven de l'arribada de famílies nouvingudes a la ciutat.
    5. Millorar les condicions d'accés al mercat laboral de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes i exigir la seva regularització a l'administració competent. Garantir el compliment de les ordenances locals en les activitats econòmiques i els establiments comercials.
    6. Vetllar perquè l'accés a un habitatge digne per a totes les persones sigui en condicions d'igualtat per a tothom, en qualsevol zona de la ciutat i per l'estricte compliment de les normatives d'habitabilitat.
    7. Es tindrà cura de la promoció de la dona immigrant com a agent d'integració donada la seva importància en la cohesió familiar, fent especial èmfasis en les relacions d'igualtat entre homes i dones per evitar les discriminacions per qüestions de gènere i pel seu dret d'accés a l'educació i al treball.
    8. Promoure l'atenció sanitària i els valors de la salut com a base per a la millora de la qualitat de vida de les persones nouvingudes, fent especial èmfasis en la prevenció i tractament de noves malalties. Facilitar la informació i l'accés als serveis i garantir la coordinació entre les diferents institucions implicades.
    9. Impulsar actuacions de sensibilització i pedagogia envers la complexitat del fet migratori, analitzant-ne les causes i contrarestant les conseqüències negatives que se'n perceben, afavorint la prevenció i mediació dels conflictes i la convivència en tots els barris de la ciutat i el diàleg entre religions i cultures.
    10. Atendre les necessitats i sensibilitats de tota la població, la qualitat de vida i la seguretat, i el respecte i civisme en base als drets i deures de la ciutadania. Desenvolupar polítiques territorials integrals, fent especial èmfasi en totes aquelles zones de la ciutat que són receptores de població nouvinguda, amb l'objectiu de propiciar la convivència ciutadana i la cohesió social.
    11. L'administració municipal abordarà activament les situacions d'il·legalitat, el tràfic de persones humanes, les agressions i actuacions racistes i xenòfobes, i l'explotació personal i professional dels immigrants, posant al servei de la justícia els instruments de què disposa, en coordinació amb les altres administracions que en tinguin les competències.

    ABAST DEL PACTE

    1. El Pacte per a la Nova Ciutadania serà la base del Pla Municipal per a la Nova Ciutadania, que definirà els criteris i les actuacions en matèria d'immigració, convivència i ciutadania de l'Ajuntament, en consens amb totes les entitats i organismes que hi estan implicats.
    2. El desenvolupament global del Pacte es realitzarà des del seguiment del Pla, el debat i l'actualització per part del Consell Municipal per a la Convivència, la Comissió Tècnica Municipal i els Grups Municipals. Es presentarà un informe a la comissió de seguiment del Pacte sobre el desenvolupament del Pla com a mínim una vegada l'any.
    3. El Pacte per a la Nova Ciutadania es constitueix com un acord obert a tothom, amb vocació de ser subscrit per altres grups, associacions o entitats que estiguin a favor dels seus principis i accions.

    PROPOSTA D'ACORD:

    Per tot el que s'ha exposat, els grups municipals del PSC, ICV-EUiA, ERC, CIU i PPC de l'Ajuntament de Mataró proposen l'adopció del següent acord:

    Primer:

    Aprovar el "Pacte per a la Nova Ciutadania", com a compromís de tots els grups polítics que conformen aquest consistori per treballar en un model de ciutat basat en la cohesió social, en la convivència i en la igualtat d'oportunitats, capaç de donar resposta als canvis i noves necessitats que representa la immigració.

    Segon:

    Treballar amb els mecanismes de control i de seguiment del Pacte necessaris, com el Consell Municipal per la Convivència i la comissió de seguiment, per tal d'assegurar una participació activa, el seu desenvolupament, la seva avaluació i, si cal, la seva revisió.

    Tercer:

    Aquest Pacte serveixi de referent per al Pla Municipal per a la Nova Ciutadania, que serà consensuat amb els diferents grups municipals de l'Ajuntament de Mataró i el Consell Municipal per a la Convivència.

    Quart:

    Encarregar al Comissionat per al Pla de la Nova Ciutadania que, en el termini d'un mes, presenti una proposta de Pla Municipal per a la Nova Ciutadania en base als acords presos, a la coordinació de les actuacions, a la concertació i a la participació i consens de tots els agents implicats. "

    La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, es felicita pel pacte ha que s'ha arribat amb totes les forces polítiques en un tema tan sensible per a la ciutat. Agraeix també l'esforç de síntesi realitzat pel Sr. Palacios, comissionat pel Pla de la Nova Ciutadania, per a conciliar les postures de tots els grups en un sol document. Des de CiU consideren que la finalitat del Pacte és facilitar la integració dels nouvinguts a la societat mataronina, participant de la consciència col·lectiva i del nostre sistema de convivència, drets, llibertats i deures, garantint la no discriminació per raó de raça, sexe o procedència.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, felicita també la labor dels grups en aquest pacte i la difícil tasca del Sr. Palacios per tal de donar forma al document que avui es presenta. El Partit Popular posa èmfasi en què ha de promoure's una immigració legal com a lluita contra el tràfic de persones i les màfies que els exploten personal o professionalment, de la mateixa manera que ha de concretar-se la capacitat real d'acollida que té Mataró, per tal de no posar en perill la convivència i la cohesió social. D'altra banda considera que tota integració comporta també l'obligació al nouvingut de respecte als nostres principis d'igualtat i drets i llibertats proclamats a la Constitució.

    El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, felicita al Sr. Palacios per ser l'artífex del text malgrat les posicions a vegades contradictòries que es manifestaven, així com a l'esforç de consens de tots els grups. Estan satisfets amb el text final, i destaca com un punt recurrent del debat la referència continua al "respecte a la legalitat vigent", que han volgut simplificar per no caure en la sacralització de la llei, encara que és evident que la llei està per complir-la. Per a Esquerra Republicana de Catalunya és molt important l'arrelament de la immigració, amb una tasca integradora des de l'Administració que faciliti el coneixement de la llengua i la cultura catalana. És evident que la llengua és un factor essencial d'integració de forma que si un immigrant aprèn el català deixarà de ser vist com un estranger.

    El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, mostra la satisfacció del consens obtingut. Tots els grups han entès que la sortida més fàcil que era la separadora o excloent, era molt perillosa. Destaca que el sistema de valors democràtics és perfectament compatible i assumible per tothom. La referència que es fa en el Pacte al "compliment de la legislació vigent" no significa que estiguin d'acord amb aquesta, ja que com a partit polític no renuncien a modificar-la. També han procurat evitar una menció redundant de les persones immigrants per no donar la sensació de què hi ha persones de diverses categories, i per tant les obligacions ho són per a tots i totes, amb la finalitat de lluitar contra qualsevol forma de marginació.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

    PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

    25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL CENTRE D'ASSISTÈNCIA PSIQUIÀTRICA DE MATARÓ.

    La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent :

    "L'any 2002 la Generalitat va descartar l'edifici de la Llar Cabanelles com a seu del futur Centre d'Assistència Psiquiàtrica de Mataró i el Maresme per diversos motius entre els que hi ha l'elevat cost que suposa la rehabilitació d'aquest edifici. Això feia necessari buscar un nou emplaçament per aquell Centre sanitari. Donada aquesta situació, el Grup Municipal Popular va presentar una Proposta de Resolució en el Ple del mes de Desembre de 2002.

    En la Proposta dèiem que la dispersió dels recursos psiquiàtrics genera un increment de despeses tan pel que fa a recursos humans com econòmics, ja que això obliga a doblar alguns serveis a l'Hospital de Mataró i al Nou Centre d'Assistència Psiquiàtrica.

    L'edifici de l'Hospital de Mataró està preparat perquè s'hi construeixi una tercera planta que podria acollir un centre psiquiàtric modern i adequat a les necessitats actuals. A més es podrien estalviar costos en la contractació de personal ja que es concentraria l'equip de psiquiatria, també hi podria haver un estalvi en d'altres camps donat que es compartirien serveis que actualment ja funcionen a l'Hospital com arxiu, seguretat, neteja, manteniment etc. La mesura permetria també alliberar la zona d'habitacions que actualment ocupa la unitat de psiquiatria a l'hospital (24 llits) i que es podria destinar a d'altres unitats hospitalàries.

    Tot plegat permetria una atenció integral als malalts sense necessitat de dispersar serveis ni esforços.

    La Proposta que va presentar el Partit Popular, que en aquell moment només va contar amb el suport del Grup d'ICV, ha sigut també assumida ara pels Grups que formen el Govern Municipal, doncs està contemplada dins els acords de govern. Malgrat això, un any i mig desprès, encara no està clara quina serà la solució al problema.

    Per això, el Grup Popular proposa a l'Ajuntament de Mataró, l'aprovació en Ple dels següents ACORDS:

      1. L'Ajuntament de Mataró proposa al Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya la construcció del nou centre de psiquiatria en una planta de nova construcció a l'Hospital de Mataró o annexa en detriment de les naus del carrer Sant Agustí, que és on es vol ubicar actualment aquest servei
      2. La nova planta de l'Hospital destinada a psiquiatria comptarà amb una unitat d'hospitalització així com un hospital de dia per adults i una altra infantojuvenil, així com serveis ambulatoris respectius.
      3. S'adaptarà una zona al costat del servei d'Urgències de l'Hospital, que doni directament al carrer, per a poder dispensar metadona."

    El senyor Oriol Batista, en nom del govern municipal, respon a la proposta del grup popular que, si bé la xarxa de salut mental de Mataró té mancances evidents, és necessària una postura unànime de tots els grups municipals per presentar una posició unitària forta de l'Ajuntament de Mataró davant l'administració sanitària competent, en concret la Generalitat de Catalunya. La contraproposta que fa el govern municipal consisteix en demanar que els serveis de salut mental de Mataró i comarca arribin el més aviat possible i es puguin prestar a la ciutat amb tota normalitat; això significa obviar d'aquesta petició els aspectes més tècnics de com s'han d'organitzar o configurar els serveis, ja que aquesta definició ha de correspondre al Servei Català de la Salut, tant per l'administració competent com per estar molt més especialitzada en aquesta qüestió. La proposta alternativa seria la següent :

    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE L'ATENCIÓ DE SALUT MENTAL A LA CIUTAT

    "L'Ajuntament de Mataró al llarg del mandat passat va treballar amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, per tal de resoldre els serveis de salut mental que manquen i buscar una nova ubicació.

    Al llarg del mandat van haver diverses reunions de treball amb responsables polítics i tècnics, així com la participació de l'Ajuntament de Mataró en el consell de direcció de la regió Sanitària Barcelonés Nord-Maresme per tractar aquest tema. Hi van haver algunes propostes de futura ubicació dels serveis que finalment es van descartar principalment per la manca de finançament. La proposta més estudiada en aquest sentit va ser la de Llar Cabanelles, que va ser desestimada per la Generalitat l'any 2002.

    Durant les negociacions i reunions de treball sobre aquest tema l'Ajuntament de Mataró va oferir la possibilitat de col·laborar en la construcció de l'equipament donats els problemes de finançament que hi havia, tal i com es va fer en la construcció del CAP que dóna serveis de salut en Cerdanyola nord i la Llàntia.

    En aquests moments la mancança de serveis i recursos de salut mental per atendre correctament la població que ho necessita de la ciutat i l'àrea de influència, és fonamentalment de dos àmbits:

    1. Àmbit hospitalari: llits d'aguts i subaguts per adults, llits d'aguts infantojuvenils, i l'Hospital de dia d'adults
    2. Àmbit ambulatori: centres de salut mental d'adults i infantojuvenil (consultori), l'Hospital de dia infantojuvenil i el programa de drogues i dispensació de metadona.

    El programa d'actuació municipal 2004 recull en l'apartat 3.5.D.3 la demanda a la Generalitat de Catalunya dels serveis de salut mental que manquen en l'Hospital de Mataró.

    Per això tots els grups municipals ACORDEN:

    1. Demanar al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya la creació dels serveis de salut mental que manquen en l'Hospital de Mataró.
    2. Oferir la col·laboració de l'Ajuntament de Mataró en la mesura de les possibilitats municipals, com ja s'havia fet anteriorment, per tal que la ciutat disposi dels serveis que necessita."

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, considera difícil que es produeixi un debat en el Ple de l'Ajuntament sobre els aspectes tècnics del servei que ha de cobrir les deficiències del servei de salut mental a Mataró. Tampoc no creu desitjable la concentració de serveis sanitaris en un lloc sinó que la tendència és més aviat la contrària, és a dir desconcentrar-los per apropar-los al domicili dels ciutadans, i més encara en els serveis de salut mental. A més considera que no és bo amagar la realitat de la societat, ja que porta a crear ghettos que estigmatitzen a la població que pateix malalties mentals. El seu grup, doncs, votaria favorablement la proposta del govern, i s'abstindria en la del Partit Popular.

    La senyora Adela Rodríguez, després de demanar al Sr. Esperalba que no els critiqui tant, respon al Sr. Batista que la situació dels serveis de salut mental és lamentable i necessita urgentment una acció pública que la dignifiqui. Celebra finalment que el govern municipal hagi acollit els punts bàsics dels seus plantejaments, i per això votaran a favor de la proposta sempre que explícitament es digui que els serveis es faran a l'Hospital de Mataró.

    El senyor Oriol Batista es complau amb el consens obtingut; així serà molt més sòlida la petició municipal davant el Servei Català de la Salut.

    El senyor Joaquim Esperalba replica a la Sra. Rodriguez que com a grup municipal de CiU, té tot el dret a discrepar amb correcció de les seves propostes. A més, després de 30 anys de dedicar-se a la direcció de centres hospitalaris, considera que té prou autoritat tècnica i professional per opinar sobre el tema.

    Conclòs el debat, decau la proposta del grup municipal del Partit Popular, posant-se només a votació la proposta alternativa presentada pel Sr. Oriol Batista.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    26 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA SIGNATURA D'UN CONVENI DE COL.LABORACIÓ AMB LA EMPRESA MUNICIPAL AIGÜES DE MATARÓ, SA.

    El senyor Joaquim Fernández, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

    "Molt recentment, hem pogut llegir com alguns ajuntaments catalans, com és el cas del de Sabadell, ha signat un conveni de col·laboració, en aquest cas amb CASSA, grup d'empreses que gestiona diferents serveis d'aigua a la comarca del Vallès, per finançar les despeses de subministrament d'aigua a ciutadans amb dificultats socials i econòmiques, així com al finançament de projectes de Solidaritat.

    L'Ajuntament de Mataró compte amb l'anomenat Carnet Blau, que permet utilitzar el transport urbà gratuïtament i obtenir altres beneficis (descomptes al Teatre Monumental i en les activitats de gimnàstica o piscina del Patronat Municipal d'Esports). Poden ser beneficiaris d'aquesta acreditació les persones majors de 65 anys amb ingressos inferiors al Salari Mínim Interprofessional i un patrimoni no superior a l'habitatge on viuen i un vehicle, així com les els pensionistes majors de 60 anys per jubilació o per invalidesa permanent absoluta i les persones amb disminució, que estiguin en condicions econòmiques similars a les primeres.

    El grup municipal de CiU ha fet altres propostes destinades a ampliar els ajuts a les persones grans que tenen greus dificultats per viure amb dignitat la vellesa i a les més necessitades de la ciutat, totes elles, persones que amb el seu treball i sacrifici han fet possible que aquest país sigui el que és. Però també és cert que no han estat acceptades pel govern actual, argumentant l'elevat cost de les mateixes.

    La Companyia Municipal AMSA (Aigües de Mataró, SA) amb més de 52.500 abonats, capdavantera entre les empreses del seu àmbit, no té cap línia d'ajut a aquelles persones que per la seva situació econòmica no poden fer front als serveis més indispensables, tampoc ens consta que destini cap part dels seus ingressos a la col·laboració internacional al desenvolupament i a la solidaritat.

    És per tot això que el grup municipal de CiU proposa al Ple Municipal l'adopció del següent,

    ACORD:

    L'Ajuntament de Mataró estudiarà la viabilitat d'un conveni, per l'exercici 2005 i posteriors, amb l'empresa municipal Aigües de Mataró, SA (AMSA) per tal de poder finançar les despeses de subministrament d'aigua a ciutadans amb dificultats socials i econòmiques. Del que en donarà compte a la CIM de Serveis Personals."

    El senyor Oriol Batista, en nom del govern municipal, considera que la proposta del Sr. Fernández es prou interessant, raó per la qual el govern municipal, al que representa, ha preparat una proposta alternativa que recull la part essencial de la que el grup municipal de CiU. Els serveis de Benestar Social de l'Ajuntament compten amb programes per persones i famílies amb dificultats socials i econòmiques, previ el treball social corresponent, amb una limitació temporal de les ajudes per evitar que es facin cròniques. El 37% dels abonats al serveis d'aigües de Mataró consumeixen menys de 18m3/trimestre, amb un cost de 5 a 10 euros/mes que representa un preu subvencionat de l'aigua en un 33%. D'altra banda segons dades de la Companyia d'Aigües de Mataró i el propi servei de Benestar Social, el 98% de les persones que no paguen el rebut de l'aigua no tenen cap problemàtica social; sovint són persones que marxen d'un pis llogat i deixen de pagar l'últim rebut. També hi ha una ajuda per les famílies on viuen més de quatre persones empadronades al mateix domicili. A més, des d'aquest any 2004 s'ha creat una comissió específica per estudiar les necessitats actuals del programa del carnet blau per a les persones grans. En suma la proposta alternativa que presenten és la següent :

    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GOVERN MUNICIPAL SOBRE L'AJUT AL FINANÇAMENT DELS SERVEIS DE SUBMINISTRAMENT D'AIGUA A FAMÍLIES AMB DIFICULTATS ECONÒMIQUES

    El conjunt de polítiques socials de l'Ajuntament de Mataró compten amb un programa d'ajuts individualitzats per a persones i/o famílies amb dificultats socials i econòmiques. Aquest programa s' aplica previ diagnòstic dels tècnics de serveis socials i com una eina del pla de treball social , sempre des d' una perspectiva conjuntural per evitar la cronificació i /o fomentar la promoció social.

    Dels 52.000 abonats d'Aigües de Mataró, S.A. el 37% d'aquests (14.000habitatges) consumeixen menys de 18m3/trimestre i el cost total del rebut varia entre 5 i 10 euros al mes. Aquests abonats consumeixen menys de 200 litres al dia i es subvenciona el preu de l'aigua en un 33%.

    D' una banda la companyia AMSA envia a Benestar social periòdicament una relació dels abonats amb rebuts pendents per tal de facilitar la comparativa de dades . D' altra banda té establert un sistema creuat amb el padró municipal d'habitant, que en habitatges amb 5 o més persones se li aplica un coeficient corrector que situa el consum de l'aigua en el bloc corresponent sense que suposi una penalització per un major consum d'aigua.

    Durant l'any 2004 s'ha posat en marxa una comissió específica d'estudi i de posta al dia per respondre a les necessitats actuals del carnet blau.

    Per tot això el govern municipal proposa al Ple l' adopció del següent,

    Acord:

    La comissió directora de carnet blau valorarà la viabilitat d' incorporar la bonificació del subministrament d' aigua al conjunt de prestacions vinculades al carnet blau.

    Mantenir el finançament de part de les despeses de subministrament d'aigua a les famílies amb seguiment social que conjunturalment es troben en una situació de especial dificultat econòmica."

    El senyor Joaquim Fernàndez considera que aquesta proposta parla massa de l'equip de govern i no de tots els grups com seria desitjable. Malgrat això, ja que el que importa és solucionar la problemàtica plantejada, en el benentés de què s'adquireix el compromís de què es puguin aplicar al pròxim exercici les bonificacions corresponents en el carnet blau, retiren la seva proposta i recolzen la presentada pel govern municipal.

    Conclòs el debat, decau la proposta del grup municipal de Convergència i Unió, posant-se només a votació la proposta alternativa presentada pel Sr. Oriol Batista.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    PRECS I PREGUNTES

    27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'APARCAMENT A LA CIUTAT.

    Aquest Prec s'acorda deixar-ho sobre la taula.

    28 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIU A L'HORARI DE TANCAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS SITUATS AL PARC CENTRAL.

    La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta el Prec següent :

    "Amb l'arribada del bon temps, el Parc Central acull una afluència d'usuaris superior a la de la resta de l'any. Bona part d'aquests usuaris son nens/es i persones gran.

    L'horari de tancament dels serveis públics situats al Parc són les 18h de la tarda. Alguns ususaris han expressat al nostre Grup Municipal la seva disconformitat per trobar l'horari molt limitat, sobretot en aquesta època en que hi ha més hores de llum al dia.

    PREC

    1. El Govern Municipal ampliarà l'horari dels serveis del Parc Central fins les 20h del vespre, com a mínim, durant la temporada estival."

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, respon que els horaris dels lavabos es distribueixen en temporada d'hivern i temporada d'estiu. Pel que fa al Parc Central la temporada d'estiu comença el dia 1 de maig i acaba el dia 30 de setembre, de dilluns a diumenge, i l'horari és de 8 a 21.00 hores.

    La senyora Adela Rodríguez respon que hi ha hagut queixes perquè alguns usuaris dels lavabos diuen que els tanquen a les 18:00 hores de la tarda. Per altra part, demana que es posi una placa en un lloc visible que informi de l'horari d'estiu i hivern.

    La senyora Pilar González accepta el suggeriment i pren nota per portar-lo a terme.

    29 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CIRCULACIÓ AL CARRER BIADA.

    El senyor Josep Vicent Garcia, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el Prec següent :

    "Al carrer Biada, on el trànsit de vehicles és molt elevat i, el que és pitjor, a la velocitat que agafen alguns mitjans de transport, especialment cotxes i motos, s'uneix la mancança del suficient estacionament. Això, unit a la manca d'una bona senyalització i/o de mesures de persuasió adients, provoca que alguns conductors incívics deixin el cotxe en doble fila, i de vegades, front a altres cotxes que també estan en doble fila.

    Això, es complica quan alguns familiars o ambulàncies han de baixar gent gran a la residència La Laia, doncs, també ho fan deixant el vehicle en doble fila, encara que aquí és per necessitat, però, que també, comporta un gran perill.

    Aquesta entrada a Mataró és molt utilitzada a totes hores, el trànsit és intens sempre i si afegim els cotxes en doble fila, fa que per un sol carril, circulin de vegades dos vehicles, amb el perill que això suposa.

    És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent,

    PREC

    :

    Que el govern municipal actuï a la via esmentada per assegurar una millor mobilitat i més seguretat, amb actuacions com:

      1. L'establiment de mesures per controlar el correcte estacionament dels vehicles.
      2. La creació de noves places d'estacionament, que podrien ser amb limitació horària, encara que gratuïtes, incrementant també, en la mesura que sigui possible, l'espai per a càrrega i descàrrega."

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, explica que el prec s'accepta en part perquè s'està treballant sobretot en relació a impedir l'estacionament del vehicles privats en la zona de càrrega i descàrrega ja que els vehicles que han de descarregar es col·loquen en doble fila. S'ha fet una altra zona de càrrega i descàrrega al principi del carrer i la rotació de vehicles és la correcta; per altra part, les zones blaves no estan sempre ocupades pel que no creu necessari crear-ne més.

    El senyor Josep Vicent Garcia replica que en aquests moments l'aparcament és gratuït però sense rotació cosa que complica la vida als que fan càrrega i descarrega o als que precisen estacionar per fer gestions puntuals.

    30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA DEMANDA D'UNA TERMINAL D'AUTOBUSOS.

    El senyor Josep Vicent Garcia, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el Prec següent :

    "Amb data 23 de desembre de 2003, entra per registre a l'Ajuntament de Mataró un escrit que signa el representant de la Candidatura d'Unitat Popular de Mataró en el que exposa que durant els mesos d'octubre i novembre de 2003 van realitzar una consulta popular sobre la necessitat d'una estació d'autobusos a Mataró. La resposta va ésser "que si" pel 92%, d'un total de 723 persones enquestades.

    Al mateix escrit, es demana que des de l'Ajuntament de Mataró es destinin els recursos necessaris per a construir una terminal d'autobusos interurbans a la ciutat.

    El nostre grup, creu que com qualsevol proposta, quan ve avalada per un nombre tan elevat de ciutadans i ciutadanes, cal tenir-la en compte i mereix una resposta, que ha de ser pública.

    És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta la següent,

    PREGUNTA

    :

    Primer.-

    El govern de la ciutat ha realitzat algun estudi sobre el tema?

    Segon.-

    S'ha donat alguna resposta a l'escrit referenciat? i si és així, quina ha estat la resposta?"

    El Sr. Joan Jubany, representant de la Candidatura d'Unitat Popular, intervé en aquest punt de l'ordre del dia per reivindicar un model de ciutat sostenible i potenciar el transport públic col·lectiu, i amb aquesta finalitat demana la creació d'una terminal d'autobusos interurbans compatible amb les parades de l'autobús urbà.

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, respon la pregunta en el sentit que Mataró és una ciutat de 114.00 habitants i de 22,4 Km2 d'extensió dels quals 1/3 la forma el casc urbà. Aquesta morfologia fa que des del centre un ciutadà pugui arribar caminant a qualsevol punt de la ciutat trigant entre 15 i 20 minuts i, a mes a més, disposa de transport públic urbà i interurbà amb freqüències de pas adequades i parades i recorreguts optimitzats.

    En aquest context, és difícil justificar la implantació d'una estació d'autobusos interurbans ja que, al nostre entendre, una actuació d'aquesta naturalesa només cal establir-la quan els vehicles no efectuen varies parades i aquesta parada es concentra en un únic punt, o quan el servei interurbà està format per línies de llarg recorregut. Cap d'aquestes hipòtesis es donen en el servei interurbà de Mataró. Avui el transport interurbà per carretera funciona satisfactòriament i només cal recordar que l'any 1996 l'empresa CASAS va partir una gran davallada d'usuaris, entre altres motius, perquè concentrava els recorreguts amb poques parades urbanes a la part baixa de la ciutat que competia amb el tren. L'èxit de la remuntada de l'empresa CASAS va consistir en incrementar l'abast urbà de les línies i parades estenent el servei a tot el conglomerat urbà.

    Es evident que concentrar el servei urbà en una sola parada amb una estació d'autobusos, augmentaria la inversió del temps dels usuaris i penalitzaria l'ús del transport públic en benefici de l'ús particular. El pitjor que li podem fer al transport públic per carretera és concentrar-ho en una única parada a Mataró. Si disposem de moltes parades i afegim una estació central d'autobusos €Qui la farà servir?. Ningú. Acabarà tancant com ha ocorregut a altres ciutats.

    Mataró es una ciutat on no surten trens de llarg recorregut ja que per aquesta situació es disposa de l'Estació de França. Aquest debat ja es va fer l'any 1995-1996 arrel de l'aprovació del vigent Pla General d'Ordenació Urbana i es va desestimar la reserva de sol per a la construcció d'una estació d'autobusos. La Generalitat de Catalunya, que és qui tenia i té la competència en el transport interurbà, va demostrar que el projecte no era operatiu, retirant la subvenció prevista en aquell moment. Per tant, no creiem necessari la creació d'una estació d'autobusos per a la ciutat i si que creiem necessari la millora del transport col·lectiu fent les aportacions econòmiques necessàries per assolir aquest objectiu.

    31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CABLEJAT DE LA CIUTAT DE MATARÓ.

    El senyor Joaquim Fernández, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

    "Amb data 4 de febrer de 2000, s'anunciava, en nota de premsa que Mataró inicia els treballs del cablejat de la ciutat". La mateixa nota deia que, d'aquesta forma s'iniciava una de les línies d'actuació reflectides en el Pla Director per a la Societat de la Informació, amb la voluntat de posar Mataró a l'alçada de les necessitats futures de la societat, en temes de noves tecnologies.

    L'Ajuntament, a través del Consorci Localret, va proposar als operadors la possibilitat d'estendre el cable a partir de cinc anelles concèntriques de troncals. La primera fase es va iniciar pels sectors de Cerdanyola Sud, Peramàs, Pla d'en Boet i part de l'Eixample, i en un termini de 3-4 anys s'havia d'estendre a tota la ciutat.

    Amb el cablejat, la ciutat hi guanyava una important infrastructura, com a eina per fer arribar a tothom les noves tecnologies. És per això que l'Ajuntament es feia responsable de la coordinació dels treballs i amb l'objectiu de que la seva execució representés el mínim d'impacte pel desenvolupament de la vida quotidiana de la ciutat, fins i tot hi va destinar un tècnic municipal i es pretenia aprofitar l'obertura dels carrers per a que altres serveis públics (aigua, gas i electricitat) fessin l'acondicionament de la seva xarxa.

    Però el ràpid desenvolupament de les noves tecnologies i la reacció de les companyies tradicionals en el camp de les comunicacions, han posat entrebancs a l'execució dels projectes previstos, malgrat l'interès dels usuaris per connectar-se a la xarxa €internet- sigui creixent, i és per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ formula les següents,

    PREGUNTES:

    Primer.-

    Quin és el grau d'execució assolit del projecte per cablejar la ciutat de Mataró? Quins són els sectors on s'ha pogut fer? Quin és el nombre d'usuaris de la xarxa de cablejat existent?

    Segon.-

    Quin cost per part de l'Ajuntament de Mataró ha suposat?

    Tercer.-

    Creu el govern municipal que s'ha aconseguit l'objectiu de les línies d'actuació reflectides en el Pla Director per a la Societat de la Informació? Si és així com s'ha assolit?"

    La senyora Pilar González Agàpito, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, explica que aquest és un sector amb fluctuacions importants i, a la pregunta sobre quin és el grau d'execució assolit en el projecte del cablejat, respon que actualment hi ha 29.788 metres lineals de conducció feta; part d'aquest projecte està prestant servei.

    La conducció feta per les empreses MENTA, JAZZTEL i AIRTEL cobreix el 63% del casc urbà. Això no vol dir que tot el servei estigui en funcionament però sí que existeix ja la infrastructura; està pendent, però, d'execució a Rocafonda, Palau-Escorxador, i Centre. No disposem d'informació del numero d'abonats oficial però les dades que ens han arribat és que són uns 2.500 usuaris i l'Observatori diu que un 12% dels que es connecten a la xarxa ho fan via cable. Així, a nivell de Catalunya, ens situem com una de les ciutats amb més metres cablejats, sobretot pel que fa referència a infrastructures de telecomunicacions i a presència de teleoperadors. També sabem que TELEFONICA ha instal·lat fibra, pel que la ciutat disposa de totes les empreses del sector.

    Pel que fa referència al cost de l'obra, l'Ajuntament ha aconseguit 11.917 metres lineals de conducció per la xarxa corporativa amb una valor patrimonial estimat en 700.000 euros i amb cost zero. Per altra part, s'han recaptat en concepte de llicències i altres ingressos relatius a l'activitat explotadora, un total de 113.072,43 euros.

    Referent a quines són les línies d'actuació que el Pla Director contemplava respecte el tema del cablejat o infrastructures sabem que aquest pla delimitava tres grans eixos:

    1. El primer, desplegament harmònic de la nova xarxa de telecomunicacions;

    1. El segon, quin era el marc gestor del municipi.
    2. En tercer lloc, cobrir les necessitats.

    En relació al desplegament harmònic de la nova xarxa de telecomunicacions, indica que hi ha una estesa de fibra en gairebé 30 quilòmetres amb una 63% del territori cobert i mantenint la reducció de l'impacte en l'entorn de la ciutat.

    Respecte l'organització dels gestors municipals, informa que es va crear una Taula de Coordinació amb la participació de tots els departaments implicats i LOCALRET.

    En referència al tercer punt, es va revisar el pla de comunicacions amb L'ITC, LOCALRET i TECNOCAMPUS que va produir que durant l'any 2000 es tingués el primer Pla de Comunicacions de Catalunya que fa poc s'ha renovat.

    32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA SITUACIÓ DE LA DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ HOSPITAL ST. JAUME I STA. MAGDALENA.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

    "El Grup Municipal del Partit Popular ha estat informat recentment que la Directora de la Fundació Hospital St. Jaume i Sta. Magdalena ha denunciat mitjançant una carta als membres de la Junta, que es troba sotmesa a una situació de "maltractament psicològic del President respecta al càrrec de Directora i a la meva persona" (paraules textuals). Segons la Sra. Paquitona Floriach, la pressió i assetjament psicològic al que es veu sotmesa és tan dur que ha posat a disposició de la Junta de la Fundació el seu càrrec de Directora.

    Des del Grup Popular creiem que aquesta situació resulta, si més no sorprenent essent l'essència de la pròpia Fundació la d'oferir serveis socials i prestacions sociosanitàries no existents a la ciutat ni a la comarca.

    PREGUNTA

    1. Quina és la posició del President de la Fundació Hospital St. Jaume i Sta. Magdalena, Sr. Oriol Batista i del Govern Municipal davant d'aquesta situació?"

    El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, respon que la Fundació Hospital ha de prendre les decisions en el si de la pròpia fundació i, per tant, deixa constància que la reunió de la Junta del Patronat va debatre el tema i va prendre els acords que la majoria dels seus components van recolzar.

    La prioritat és la posta en marxa de la Fundació i la creació de l'Hotel d'Entitats Sociosanitàries que serà un servei pioner a Catalunya. La Fundació està centrada en aquesta idea d'assolir un nou equipament. Aquesta proposta va ser votada a favor pel grup socialista i pel grup popular. En tot cas, la confiança no és de l'alcaldia sinó que recau en el si de la Junta i en el President de la Fundació.

    33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CESSIÓ D'UN LOCAL DE CAIXA DE CATALUNYA A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

    "L'Obra Social de Caixa Catalunya va ser una de les entitats pioneres a implantar una xarxa de centres adreçats a les persones jubilades, els Clubs Sant Jordi, amb l'objectiu de fomentar la convivència mitjançant la realització d'activitats lúdiques, culturals i formatives.

    Els Clubs Sant Jordi són espais acollidors i confortables, dotats tots ells d'aire condicionat, servei de bar, biblioteca, sala de televisió, premsa i jocs de tota mena. La pròpia entitat destaca la seva orientació envers el desenvolupament personal, que possibilita una jubilació activa i participativa.

    Actualment, l'Obra Social de Caixa Catalunya compta amb 48 Clubs Sant Jordi arreu de Catalunya. Fins fa ben poc un d'ells a la nostra ciutat, concretament al carrer Poeta Josep Punsola, però la Caixa de Catalunya va comunicar a l'Ajuntament la seva voluntat de tancament l'únic Club de Jubilats Sant Jordi a Mataró.

    Per la informació que ha arribat a aquest grup municipal, el tancament anava acompanyat d'una oferta de cessió, total o parcialment, del local on hi havia fins ara l'espai per a persones grans.

    Al barri de Rocafonda no existeix cap altre instal·lació d'aquestes característiques, ni pública ni privada i a la ciutat només n'hi ha deu, cinc de municipals, dos de la Generalitat i tres de l'Obra Social de la Caixa Laietana. La necessitat d'un espai d'aquestes característiques queda de manifest quan els que eren fins fa poc els seus usuaris s'ha de refugiar en una de les Sales de l'Actual Centre Cívic de Rocafonda. Centre, per altra banda, insuficient des de la seva inauguració, fet que demostra el manteniment del locals de lloguer que van ser utilitzats mentre es realitzaven les obres de construcció de l'actual edifici de Can Noé.

    És per tot això que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

    PREGUNTES:

    Primera.-

    En quina data es va fer efectiu el tancament del Club de Jubilats Sant Jordi del carrer Poeta Josep Punsola?

    Segona.-

    És cert que hi ha una proposta de cessió a l'Ajuntament de l'espai que aquest Club Sant Jordi ocupava? Quines són les condicions? hi ha algun acord entre ambdues parts?

    Tercera.-

    Quina solució té prevista el Govern Municipal per a dotar al sector de Rocafonda d'un Casal d'Avis? en quin termini? a quin espai?"

    El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, respon que la Fundació Viure i Conviure és important per l'obra social que realitza. Lògicament, Caixa de Catalunya € com fundació privada- té dret a escollir quina es la seva acció social en el territori. El Club Sant Jordi va coincidir amb l'anàlisi global que havia quedat desfasat. Es cert que en el moment que tanca l'Ajuntament de Mataró, concretament en el marc del Pla Integral de Rocafonda-Palau, fa una demanda d'aquests espais que no es podien perdre ja que estaven destinats a l'acció social. Per aquest motiu, es comencen unes negociacions amb Caixa de Catalunya, de les que abans de l'estiu no es previsible que hi hagin resultats. Mentre les negociacions evolucionen s'estan fent obres pel que, a curt termini, no podem disposar d'aquests espais. També s'ha demanat per escrit i en diverses reunions la cessió formal d'aquests locals a l'Ajuntament.

    Per altra banda, dins del Centre Cívic Rocafonda hi ha un espai dedicat a Casal per a la Gent Gran que és petit per la demanda d'usuaris. S'està estudiant la possibilitat de cercar altres espais del mateix Centre Cívic, amb destinació a tallers o altres espais alternatius, i que poden ajudar a que les dinàmiques siguin més positives però, en tot cas, som conscients que si Caixa de Catalunya finalment realitza la cessió d'aquest local obtindríem uns espais complementaris al Centre Cívic.

    34 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA MILLORA DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA A TRAVÉS D'INTERNET.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

    "La millora de la participació ciutadana de forma continuada ha de ser un dels objectius de tot govern municipal. Efectivament, un dels eixos de l'actual govern és incrementar aquesta participació. El mateix Programa d'Actuació Municipal -PAM 2004- en el seu objectiu 1.2 "La participació ciutadana" punt 1.2.2 diu textualment "Avançar cap a un Ajuntament relacional, reinventant la participació, amb més transparència, amb actituds relacionals, que treballi en xarxa, que integri esforços, amb respostes integrals en un escenari d'intercanvi, a través del diàleg i la polivalència". Aquest criteri d'una o altre manera és compartit per tots els grups municipals, i així consta en els diferents programes electorals que es van presentar a les eleccions municipals de 2.003.

    Darrerament, en el nostre país s'han posat en funcionament diverses iniciatives que apliquen les tecnologies de la informació i la comunicació -tic's- a l'activitat política democràtica. L'exemple més clar és el Parlament. Des de l'any 1.998 en el Parlament de Catalunya, via internet, els ciutadans poden accedir als projectes de llei que es tramiten i a les esmenes presentades pels diferents grups polítics. El ciutadà pot adreçar-se als grups i proposar noves esmenes o formular observacions sobre el contingut del projecte legislatiu. Els grups poden assumir o no i contestar o no aquestes propostes. D'aquesta manera es pretén ampliar la informació disponible sobre l'activitat política i facilitar una intervenció de la ciutadania - la participació- en la tramitació dels projectes legislatius.

    Salvant les distàncies, l'Ajuntament de Mataró, amb el seu web municipal té la possibilitat de millorar la participació dels mataronins i mataronines, i per tant avançar en la Democràcia "on line" que s'està configurant de forma global i local. Una de les mancances del web municipal és que no s'hi pengen els projectes de reglaments o els projectes d'ordenances o de pressupostos abans de la seva aprovació inicial, amb la qual cosa el ciutadà o les entitats i organitzacions en les que està enquadrat no tenen la possibilitat de participar des de l'inici en els debats, i entrar en contacte amb els grups municipals per fer suggerències, esmenes o propostes que siguin tingudes en compte de forma prèvia.

    És per això, que amb l'objectiu de millorar el contacte amb la ciutadania i les organitzacions i facilitar la seva participació directa i real, el grup municipal de CiU presenta el següent,

    PREC

    El Govern municipal a través del web de l'Ajuntament fomentarà la participació de la ciutadania, facilitant de forma prèvia a la seva aprovació inicial els documents tipus ordenances, reglaments i pressupostos."

    El senyor Esteve Terrades, conseller delegat de Presidència, agraeix el prec ja que permet explicar que aquesta és la línia que segueix la web municipal com a canal de participació.

    Acte seguit, subratlla els aspectes més importants de la web, en aquest sentit:

    • És una finestreta d'atenció a queixes, aportacions i felicitacions dels ciutadans pel que les respostes són en 48 hores i se'n fan 150 al mes.
    • En la nostra web es poden trobar totes les normatives, ordenances municipal i altres documents que l'Ajuntament de Mataró va aprovant així com totes les convocatòries de Consells, Comissions Municipals Informatives i altres reunions municipals i actes d'aquests òrgans de govern.
    • Respecte l'àmbit que més preocupa al grup municipal de CiU sobre la participació més directa i on-line de la ciutadania en les decisions municipals només indicar que des de l'any 2002 estem treballant amb l'eina CONSENSUS que compartim amb la Fundació Bufill i l'Institut Català de Tecnologia i Ajuntaments.

    L'Ajuntament de Mataró, a través de la coordinadora de la web, Sra. Mei Ros, té una important participació en la revisió d'aquesta eina per apropar projectes municipals com el Pressupost Municipal el nou Pla de Rocafonda i altres projectes.

    Els propers anys 2005 i 2006, si la tecnologia i els recursos ens ho permeten, les propostes municipals tindran participació en la web municipal. El mateix passarà amb el Programa d'Actuació Municipal i l'Ordenança de Civisme, que també tindrà la seva importància en la web municipal abans de la seva aprovació.

    35 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE MANTENIR UNA ESPECIAL CURA ALS CARRERS PROPERS AL POLIESPORTIU DE ROCAFONDA PELS "KITS" DELS QUE ES SUBMINISTREM ALS HEROINÒMENS EN EL PROGRAMA D'INTERCANVI DE XERINGUES USADES.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

    "Aquest Grup Municipal ha estat informat per part dels veïns dels entorns del C/Equador i del Polisportiu de Rocafonda que han trobat pel terra dels carrers alguns "Kits" dels que es subministren als heroinòmens en el programa d'intercanvi de xeringues usades en el que participen algunes farmàcies de Mataró.

    Per tots és sabut el risc que això comporta per la salut i aquest risc incrementa si es troba en llocs on sovint passen nens i nenes com és el cas del Polisportiu.

    PREC

    1. El Departament de Salut de l'Ajuntament vetllarà perquè s'acompleixi aquest programa de la manera més adient possible.

    2. El Servei de Manteniment mantindrà una especial cura
    dels carrers propers a on es realitzin aquests intercanvis pel risc que comporta per la salut.

    El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, respon que accepten aquest prec perquè està en la línia de les actuacions municipal malgrat que el Servei de Neteja no ha tingut coneixement de la situació exposada. Prenen nota del prec que el portaran a la pràctica amb especial cura del Polisportiu Rocafonda. També facilitarà al Sr. López el protocol d'Intercanvi de xeringues i podrà observar que hi ha una especial atenció als voltants del Polisportiu Rocafonda.

    36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ELS OBJECTIUS I LES ACCIONS QUE TÉ PREVISTOS FER EL GOVERN MUNICIPAL EN EL PROCÉS DE REESTRUCTURACIÓ ECONÒMICA I PRODUCTIVA DE LA NOSTRA CIUTAT.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

    "Totes les dades que es van coneixent els darrers temps ens diuen que s'observa una forta aturada econòmica a la ciutat producte de la pèrdua de força del sector manufacturer. Per ser més clars, Mataró s'està quedant sense indústria. El conjunt de l'activitat empresarial continua estancada i aquesta situació es reflecteix de forma directa en el mercat laboral amb un increment constant de l'atur.

    El sector tèxtil, en altre temps la base industrial de Mataró, i la major font de creació d'ocupació, està patint una crisi important que suposa i suposarà una pèrdua important de llocs de treball. Només la construcció continua donant dades positives, que no ho són tant si comparem amb els anys anteriors, i tenint en compte que aquesta activitat és conjuntural i no tindrà continuïtat en el futur.

    El que expliquem, que indiscutiblement no és un fenomen específic de Mataró, és un tema de debat importantíssim a moltes ciutats que veuen en aquest problema una oportunitat per crear noves fonts de riquesa i ocupació diferents a les de l'economia tradicional.

    El projecte Tecnocampus, que vostès pretenien fer-nos creure que anava en aquesta línia, senzillament és una absoluta incògnita. Perquè no està clar ni el que es vol fer, ni amb quins medis.

    Mentrestant, és trist comprovar que persones d'aquesta ciutat que han sigut innovadores, que han creat productes susceptibles de tenir èxit comercial, i que per tant haurien pogut crear riquesa i llocs de treball, han hagut de marxar perquè a Mataró no s'els ha sabut donar les condicions idònies perquè es quedessin. En canvi, continuem venent un projecte, el Tecnocampus, que de moment no aporta absolutament res de novedós, i que sovint sembla que ni el propi govern es creu.

    La qüestió és, quin és el paper de les ciutats en mig de tota aquesta transformació social i econòmica que està tenint lloc al nostre món?. Què es pot fer des de l'Administració Municipal per tenir un paper actiu en aquest procés de transformació de la nostra ciutat?.

    L'actual Govern Municipal, en el document de compromisos de govern, va fer una referència específica al progrés econòmic i social de la ciutat i a aconseguir una ocupació estable i de qualitat.

    Per això, és necessari que l'Ajuntament lideri, un Pla estratègic, en col·laboració amb les altres administracions, i amb objectius concrets, per tal de dotar a la nostra ciutat de les condicions que generin processos de creació de riquesa en el nou tipus d'economia.

    Per tot això, aquest Grup Municipal presenta la següent

    PREGUNTA

    1.- Tenint en compte el paper important que poden tenir les ciutats en el procés de reestructuració econòmica i productiva, i el compromís de l'Equip de Govern en els seu programa, quins són els objectius i les accions que té previstos el Govern durant aquest mandat en aquesta matèria?"

    La senyora Pilar Gonzalez Agàpito, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, explica que el govern també comparteix la mateixa preocupació ja que com es pot observar en l'elaboració de l'informe sobre l'eix de la conjuntura econòmica, raó per la qual s'accepta la pregunta plantejada pel grup municipal.

    37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA MILLORA I LA NETEJA DELS SOLARS MUNICIPALS.

    El senyor Joaquim Fernández, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

    "La ciutat de Mataró disposa d'un seguit d'espais i solars, generalment de propietat municipal, reservats per a la construcció d'equipaments de qualsevol tipus, culturals, esportius, socials, etc.

    No és la primera vegada que veïns d'aquests espais es lamenten de l'aspecte, de la vegetació espontània, i també de la brutícia dels solars, situació que s'agreuja quan a l'estiu per la proliferació d'insectes. Aquest és el cas de les parcel·les qualificades d'equipament que hi ha a la Riera Figuera Major i rodalies. Carrers com Josep Ma. de Segarra, presenten també herbes a la pròpia vorera i als escocells dels arbres. El mateix es podria dir del solar entre la mateixa Riera de Figuera Major i la Riera de Cirera i molts altres de la ciutat.

    Preocupats per la imatge de la nostra ciutat i la qualitat de l'entorn en que toca viure a molts dels nostres ciutadans i ciutadanes, aquest grup municipal presenta el següent,

    PREC:

    Que es realitzi una actuació urgent de neteja i condicionament de tots els solars de propietat municipal, ampliant allà on sigui possible l'espai per aparcament de vehicles."

    El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, diu que accepta aquesta pregunta, que els treballs de neteja es van iniciar fa poc temps, i que està prevista la destinació del solar a estacionament de vehicles.

    38 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE REUBICACIÓ DELS CONTENIDORS DE LA BROSSA SITUATS A LA RONDA PRESIDENT COMPANYS/CAMÍ DEL MIG.

    Aquest Prec s'acorda deixar-ho sobre la taula.

    39 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'ESTAT DE DEIXADESA QUE PRESENTA EL PASSEIG PAU CLARÍS.

    Aquest Prec s'acorda deixar-ho sobre la taula.

    FORA DE CONVOCATÒRIA

    Conclòs l'ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, el grup municipal del Partit Popular ha presentat una pregunta, que per tràmit d'urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària :

    La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (27).

    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA POSICIÓ DEL GOVERN MUNICIPAL PER L'INCOMPLIMENT SISTEMÀTIC DE L'ACORD DE CONDICIONS I ALTRES NORMES LABORALS/SINDICALS.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

    "Aquest Grup Municipal ha estat informat que ahir mateix, 12 de maig, va ser convocada per la Junta de Personal una assemblea de treballadors/es de l'Ajuntament. El punt essencial de l'assemblea va ser l'incompliment sistemàtic de l'acord de condicions i altres normes laborals/sindicals a la policia local i judicialització de la negociació.

    PREGUNTA

    1. Quina és la posició del Govern Municipal davant d'aquest tema ?"

    La senyora Pilar Gonzalez Agàpito, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, respon que el govern municipal coneix el que s'ha exposat pel grup municipal Partit Popular i que hi ha una discrepància en la interpretació i aplicació d'alguns articles de l'Acord regulador de les condicions de treball dels funcionari i que només hi ha pendent un expedient sancionador. No obstant, conscients de la necessitat de cercar solucions a les diferències, està prevista una reunió la setmana vinent amb les parts implicades.

    El senyor Paulí Mojedano lamenta no poder acceptar les afirmacions realitzades perquè considera que hi ha clars incompliments de la normativa ja que s'ha canviat de lloc de treball a un representant sindical i això la legislació no ho permet i, en quant els procediments contenciosos-administratius, deixa constància que les sentències que recauen no són favorables al consistori el que demostra una clara irresponsabilitat del govern municipal.

    I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a un quart de dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.