Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

02/10/2008

Escoltar

02/10/2008

dijous 02 octubre 2008, 00:00h

Decret

7821/2008 de 29 de setembre

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 2 d'octubre de 2008.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 2 d'octubre de 2008,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

                                             ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió ordinària del dia 4 de setembre de 2008.

2 DESPATX  OFICIAL

    DICTAMENS

    JUNTA DE PORTAVEUS

3         Proposta de resolució que presenten els grups municipals PSC, ICV-EUiA, ERC, CiU, PPC I CUP per a l'aprovació d'un Pacte sobre les polítiques d'immigració i d'integració per al mandat 2008-2011.

           CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

4         Aprovació inicial de l'extinció del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró.

5         Aprovació de la cessió d'accions de l'Ajuntament de Mataró de la Societat Cetemmsa a la Fundació Cetemmsa

6         Donar compte del decret de la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró autoritzant el pagament de les amortitzacions i indemnitzacions dels concessionaris de la plaça de Cuba.

           CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

           -Servei de Gestió Econòmica-

7         Autoritzar la Societat Municipal PUMSA a la concertació de dues operacions d'endeutament: un primer préstec hipotecari convingut,     d'import màxim 2.510.000,00 euros, per finançar la construcció de 12 HPO i 12 places d'aparcament al carrer Alella 1, al barri de la Llàntia, i un segon préstec hipotecari lliure, d'import 366.000,00 euros, per finançar la construcció d'un local i 2 places d'aparcament, al carrer Alella 1, al barri de la Llàntia.

8         Donar compte del Decret  7511/2008, de 19 de setembre,  on s'aprovava la concessió d'un ajut de caixa a l'Entitat Pública Empresarial Parc Tecnocampus per un import de 974.400,00€.

            -Servei d'Ingressos- 

9         Aprovació preu públic per a la prestació de serveis de la Fira de Tardor 2008 (IMPEM)

           -Servei de Compres i Contractacions-

10        Aprovació del plec de clàusules econòmiques administratives i tècniques  particulars que regirà la contractació, per procediment obert, de la gestió del servei públic del lloc de venda en règim d'autoservei del mercat municipal de la plaça de Cuba, mitjançant la modalitat de concessió.     

           CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

           -Servei d'Urbanisme-

11        Ratificació decret d'interposició de Recurs d'Alçada contra l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona relativa al PMU d'IVECO.

           CMI DE SERVEIS PERSONALS

           -Institut Municipal d'Acció Cultural-

12        Nomenament de dos vocals del Consell Rector de l'IMAC com a persones de reconegut prestigi en el món de la cultura.

           -Conselleria delegada de Cultura-

13        Constituir la Comissió Assessora del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró.

           -Institut Municipal d'Educació-

14        Aprovació del Segon Conveni Col€lectiu del personal laboral de l'IME.

15        Declaració de segona activitat amb exercici concurrent amb el lloc de treball.          

           CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

           PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

16        Proposta de Resolució que presenten els grups municipals del Partit Popular de Catalunya, Convergència i Unió, Partit dels Socialistes de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA, i Esquerra Republicana de Catalunya sobre el projecte Mataró Marítim.

17        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per la gratuïtat dels llibres de text a les escoles de Mataró.

18        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular perquè els pisos de protecció oficial  no deixin mai de complir la seva funció social.

19        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'àrea de rehabilitació integrada del Centre Històric i l'Eixample de Mataró.

20        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre l'establiment de carrils bici a la ciutat de Mataró.

           PRECS I PREGUNTES

21        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la situació de l'edifici del Cafè Nou .

22        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en referència a la Llei de Promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència a l'àmbit de residències per a persones amb discapacitat psíquica i física.

23        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre el perill que representa per a la salut pública l'estat d'abandonament i ruïna que presenta el mercat del Pilar.

24        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a les inscripcions als cursos del Centre del Maresme del Consorci de Normalització Lingüística.

25        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la situació de l'antic mercat del Pilar.

26        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la neteja dels carrers pavimentats a un sol nivell de Mataró.

27        Prec que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre el cessament de les activitats que no tene llicència de telefònia mòbil.

28        Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les queixes rebudes sobre els contenidors de recollida selectiva de Mataró.

29        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la construcció de l'aparcament d'autocaravanes.

30        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el tram d'accés a la urbanitzaciío La Cornisa.

31        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre el Decret de cessament de les activitats del Cafè Nou.          

32        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre el buidatge de la nau de Can Fàbregas i de Caralt.

33        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en relació a les inversions en els equipaments esportius previstos a la zona nord de Mataró.

34        Prec que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre la seguretat dels treballadors dels aparcaments públics.

35        Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la creació d'un protocol d'actuació en actes de representació municipal.

36        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el possible incompliment de l'objecte de la concessió per a l'explotació d'aparcaments municipals.

37        Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la seguretat a la zona lúdica del Pla d'en Boet.

38        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al lliurament de documentació a demanda dels grups municipals.

39        Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la prevenció de la obesitat infantil.

40        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular sobre la construcció de la torre de 25 plantes a la Ronda Barceló.

ACTA NÚM. 11/2008 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 2 D'OCTUBRE DE 2008.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia dos d'octubre de dos mil vuit, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR                  ALCALDE                                    (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA                         TINENT D'ALCALDE                        (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ                       TINENT D'ALCALDE                        (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO                           TINENT D'ALCALDE                        (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA                TINENT D'ALCALDE                        (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO                   CONSELLER DELEGAT                     (PSC)

IVAN PERA ITXART                                 CONSELLER DELEGAT                     (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ                      CONSELLERA DELEGADA                  (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ                       CONSELLER DELEGAT                      (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO                 CONSELLERA DELEGADA                  (PSC)

NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ                       CONSELLERA DELEGADA                   (PSC)

JOAN MORA I BOSCH                              REGIDOR                                        (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 4

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER                 REGIDOR                                        (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA                 REGIDOR                                        (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN              REGIDOR                                        (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA                  REGIDOR                                        (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO                          REGIDORA                                      (CIU)   

PERE GALBANY I DURAN                          REGIDOR                                        (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA                          REGIDOR                                        (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA         REGIDOR                                         (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ               REGIDOR                                        (PP)

M LUISA COROMINAS LOZAR                    REGIDORA                                       (PP)

 

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN                      TINENT D'ALCALDE                       (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO                        CONSELLERA DELEGADA                 (ICV-EUiA)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT                      TINENT D'ALCALDE                       (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR                        CONSELLER DELEGAT                    (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON                 REGIDOR                                    (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l'ordre del dia.

1  -    APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 4 DE SETEMBRE DE 2008.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (25).

2 -     DESPATX  OFICIAL

·El Sr. Alcalde dóna compte dels suggeriments de l'avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que es van enviar el 22 de juliol des de l'Ajuntament al Departament de Política Territorial d'Obres Públiques del Departament de la Generalitat.

·El Sr. Alcalde llegeix una Declaració Institucional presentada pels grups municipals del PSC, CIU, PPC, ICV-EUIA I ERC de l'Ajuntament de Mataró, que va ser acordada en la Junta de Portaveus, de condemna a l'atemptat contra el brigada de l'exèrcit Luis Conde de la Cruz.

"El passat 22 de setembre, la banda terrorista ETA va cometre un atemptat a Santoña (Cantàbria), que va costar la vida al brigada de l'exèrcit Luis Conde de la Cruz.

L'Ajuntament de Mataró ha expressat reiteradament la seva repulsa a la violència terrorista, la seva solidaritat amb les víctimes i el suport a les institucions i forces cossos de seguretat de l'Estat en la seva lluita contra ETA. Però de nou, expressant el sentiment dels ciutadans i ciutadanes, la Corporació vol fer sentir la seva veu i la seva fermesa davant un nou atemptat terrorista amb l'únic resultat de mort i de sofriment.

Per això, els sota signants proposen a la Junta de Portaveus l'adopció dels següents acords,

1. Condemnar rotundament l'atemptat comès per la banda terrorista ETA, que causà la mort del brigada Luís Conde de la Cruz.

2. Expressar la solidaritat amb els familiars del brigada que ha estat objecte d'aquesta acció.

3. Reiterar el rebuig de l'Ajuntament de Mataró al terrorisme i exigir a la banda ETA la seva dissolució i la finalització de les seves accions.

4. Fent-se ressò del sentiment dels ciutadans de Mataró, posar de manifest la unitat de totes les forces democràtiques en la lluita contra el terrorisme, expressada a la Declaració Institucional de la totalitat dels grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, expressada el mateix dia 22.

5. Mostrar el suport a les institucions democràtiques i a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l€Estat en la seva lluita contra ETA.

6. Trametre aquests acords al Govern espanyol i al Govern de Cantàbria.

7. Donar compte d'aquests acords al despatx Oficial del proper Ple Municipal."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, llegeix una altra proposta relativa a la violència al País Basc :

"L'Ajuntament de Mataró, preocupat pels esdeveniments ocorreguts, expressa el seu rebuig a la violència i el seu desig que se solucioni definitivament el conflicte al País Basc.

L'Ajuntament de Mataró vol ajudar que no es produeixi mai més cap acte de violència i és per això que proposem els acords següents:

1. L'Ajuntament de Mataró condemna l'atemptat comès per ETA contra el brigada de l'exèrcit espanyol Luis Conde de la Cruz.

1. L'Ajuntament de Mataró condemna la privació dels drets polítics dels ciutadans bascos i la il·legalització i persecució d'organitzacions polítiques seves.

1. L'Ajuntament de Mataró sosté que l'opció per la pau s'ha de donar en absència de violència i amb el respecte de tots els drets humans, inclòs el dret de l'autodeterminació dels pobles. Només un procés democràtic de diàleg entre totes les parts implicades permetrà la solució del conflicte."

En aquests moments s'incorpora a la sessió la Sra. Conxita Calvo, regidora del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA.

DICTÀMENS

JUNTA DE PORTAVEUS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS PSC, ICV-EUIA, ERC, CIU, PPC I CUP PER A L'APROVACIÓ D'UN PACTE SOBRE LES POLÍTIQUES D'IMMIGRACIÓ I D'INTEGRACIÓ PER AL MANDAT 2008-2011.

El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista, presenta la proposta següent:

"ANTECEDENTS.

En els darrers anys,  la ciutat de Mataró ha experimentat un creixement demogràfic que és en bona mesura fruit de diferents processos migratoris.

La immigració actual comporta un factor de canvi important.

És evident que l'arribada de persones procedents d'altres països s'ha de gestionar perquè influeix en l'economia local, en les necessitats socials, en el pluralisme cultural i religiós, en la prestació dels serveis públics i en qüestions relacionades amb la percepció de la població autòctona de la nova composició social.

Aquests canvis s'han de gestionar amb l'objectiu d'assolir la cohesió social en el conjunt de la ciutadania, entesa com a espai comú de convivència i de referència per a tothom, com a estatuts jurídic que estableix els drets i els deures de les persones davant la col·lectivitat, i que pressuposa la necessitat de compartir els valors i els principis democràtics i unes pautes de comportament. És així que aquest compromís per a la cohesió esdevé estratègic per a Mataró, i per tant, un àmbit necessari de concertació i de consens social i polític.

La regulació legal i els criteris d'accés al nostre territori els fixa l'Estat, mitjançant el "Reial Decret 2393/2004, de 20 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social".

La Generalitat de Catalunya és l'administració que té la responsabilitat de dissenyar i posar en marxa polítiques d'acollida i d'integració de les persones nouvingudes. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya va aprovar el juny de 2005 el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, elaborat per la Secretaria per a la Immigració del Departament de Benestar i Família. En aquests moments la Generalitat de Catalunya està redactant les propostes per un pacte nacional per a la immigració i la llei catalana d'acollida.

Mataró és una ciutat que ja disposa d'experiència en el treball amb les persones nouvingudes, tant des de l'administració municipal, com per part de diferents entitats i associacions

Durant els períodes 1999 € 2003 i darrerament els anys 2003 € 2007,  l'Ajuntament de Mataró ha desenvolupat diferents programes d'actuació emmarcats en els Plans municipals per a la nova ciutadania que, amb el consens del conjunt de forces polítiques del consistori, tenien un doble objectiu: la integració de les persones nouvingudes en un marc de respecte dels drets i deures i dels principis democràtics, i afavorir la cohesió, atenent a tota la població així com els canvis i percepcions derivats del fenomen migratori.

Per tot l'exposat els grups municipals sotasignats proposen al Ple l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- OBJECTIUS DEL PACTE.

Els grups municipals signants del present acord creuen en la necessitat de continuar el treball per a un  model de ciutat basat en la cohesió social, la convivència i la igualtat d'oportunitats, capaç de donar resposta als canvis i noves necessitats que representa la diversitat ciutadana, així com en la solidaritat internacional, especialment amb els països d'origen de les persones nouvingudes a la ciutat.

En aquest sentit el present acord vol recollir i prioritzar els principis d'actuació de l'ajuntament en matèria de polítiques per la integració dels immigrants a Mataró. Que han de tenir com a finalitat:

La integració de les persones nouvingudes en el marc del respecte pel nostre sistema de  valors democràtics, constitucionals, socials i jurídics, garantint els drets i els deures de tota la ciutadania, sense cap tipus de discriminació per qüestions de gènere, origen ni religió.

1. Garantir la qualitat i la normalització de la prestació de tots els serveis, la igualtat d'oportunitats i la qualitat de vida de tots els ciutadans i totes les ciutadanes.

1. La cohesió social i la convivència, des de la concertació i el consens social i polític a la ciutat.

1. Aquest acord ha de determinar els procediments de seguiment i avaluació i establir-ne les línies de participació ciutadana.

Segon.-  PRINCIPIS D'ACTUACIÓ.

Els grups municipals firmants del present acord consideren que les polítiques per  a la integració dels immigrants han d'estar fonamentades sobre :

  • Els drets i  els deures de la ciutadania.
  • El respecte als valors de la democràcia.    
  • El respecte a la llei i l'Estat de dret.
  • El reconeixement de la diversitat i el treball contra la discriminació.
  • El reforç i millora de la xarxa de serveis públics de la ciutat.
  • La cohesió social  i la convivència entre la població autòctona i nouvinguda, amb polítiques actives per a evitar la percepció de discriminació positiva i superin situacions de desconfiança que puguin posar en perill la cohesió social.
  • La contribució de l'Administració Local a través de la solidaritat i la cooperació internacional per al desenvolupament i la millora de les condicions de vida dels països d'origen de les persones nouvingudes.

Les línies de l'actuació municipal han d'estar sustentades en:

  1. El Consens polític.
  2. La transparència de les actuacions municipals.
  3. L'actuació coordinada i transversal dels serveis de  l'Ajuntament.
  4. La participació de la ciutadania.
  5. La concertació social.

Tercer.- LÍNIES D'ACTUACIÓ. PROGRAMES I PROJECTES.

Per desenvolupar els diferents programes i plans, l'Ajuntament de Mataró es coordinarà amb les altres administracions públiques que facin polítiques per la nova ciutadania, per:

  • Dotar l'organització interna necessària, amb la formació adient del personal, i constituir els organismes de coordinació municipals oportuns.
  • Considerar el Consell Municipal per la Convivència com l'organisme de diàleg i participació més vàlid i arribar a acords amb les entitats i associacions que treballin per la integració dels immigrants i la convivència ciutadana.
  • Coordinar les actuacions amb la resta de consells de participació ciutadana, tant territorials com sectorials (Cooperació i Solidaritat Internacional, Joventut, Consell escolar, entre d'altres)
  • Amb l'Observatori per a la Nova Ciutadania, dotar d'informes de seguiment de l'evolució de la demografia, del funcionament dels serveis públics, de la percepció ciutadana dels serveis que s'ofereixen,   de la situació laboral  i d'altres aspectes necessaris per a l'avaluació de les seves polítiques per a la integració.
  • Fer de  la llengua catalana l'eix de cohesió i participació de tota la ciutadania, amb l'objectiu d'afavorir la convivència, la cohesió social i la participació.
  • Aprovar  un nou pla de treball ( Pla per a la Nova Ciutadania 2008 € 2011 ) que reculli els programes a treballar des de l'any 2008 fins l'any 2011. Aquest pla estarà estructurat a partir de les següents línies d'actuació:

1.      L'acollida.

2.      Les dones nouvingudes.

3.      Els joves nouvinguts.

4.      La convivència a la ciutat

                                                       I.      La sensibilització i la comunicació. 

                                                       II.      La seguretat.

                                                       III.      Els espais públics.

                                                       IV.      El foment del civisme.

5.      L'habitatge.

6.   Les activitats econòmiques i comercials.

                                                        I.      El control del mercat laboral.

                                                        II.      La regulació dels establiments comercials.

7.    L'ensenyament  i la formació.

8.    Les actuacions als països d'origen.

Quart.-  SEGUIMENT DE L'ACORD.

Pel seguiment i avaluació del present acord i dels programes que s'hi recullen s'estableixen els següents mecanismes de seguiment i participació:

  • Els grups municipals signants de l'acord participaran en els treballs del consell municipal per la convivència
  • Es crearà un grup de seguiment amb representants de tots els grups municipals que almenys una vegada cada trimestre i extraordinàriament quan algun grup ho estimi convenient, es reunirà per estudiar l'estat de la gestió dels diferents programes i altres qüestions que tinguin a veure amb la matèria d'aquest acord.
  • La junta de portaveus disposarà a començament i final de cada any d'un informe sobre l'evolució de la demografia de la ciutat i, alhora, sobre la gestió del present acord i del pla per a la nova ciutadania 2008 € 2011."

Finalment, agrair totes aquelles persones que no són ni regidors, ni regidores, i que amb l'únic interès de millorar el bé comú aporten hores i hores de la seva vida privada i laboral. Moltes gràcies.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença dient que el que avui estem tractant no deixa de ser un pacte de ciutat, en el qual hem participat tots els grups, així com altres persones que hi han col·laborat a títol individual aportant la seva experiència.

Sí que és cert que potser no és un pacte que satisfà totes les voluntats del conjunt dels grups municipals, però un pacte no deixa de ser això, és a dir, buscar aquelles coses que ens uneixen a fi d'aconseguir donar respostes als reptes actuals, com és el cas de la gent nouvinguda.

Hi ha qui planteja la immigració com un problema, i nosaltres pensem que els nouvinguts són un repte per a la ciutat de Mataró i per al país. Bàsicament tenim dos reptes importantíssims sobre la taula: el primer d'ells és un repte de caire social i humà, és un repte de poder saber i actuar veient les persones pel que són, independentment del seu origen, raça, llengua, etc. Persones que tenen els mateixos drets aquí i a qualsevol lloc del món. Nosaltres pensem que la nostra societat ha de ser oberta i donar aquests drets dels que nosaltres gaudim, perquè aquesta és l'única garantia per trencar aquestes desigualtats que a la llarga acaben sent problemes.

Nosaltres volem mirar a la resta de persones com a persones, sense distincions.

És veritat que tenim un món complex, amb desigualtats, i per això cal una aposta decidida per part de tots.

El segon repte que tenim és tenir la capacitat de donar l'oportunitat a aquesta gent nouvinguda de poder abraçar la nostra llengua, cultura i identitat. El català no té un estat potent al darrere que en garanteixi la salut de per vida, i és per això que els ajuntaments han de fer de la nostra llengua un símbol d'identitat i cohesió. Però també parlo de les persones, de les associacions, de les entitats, dels grups polítics... és una tasca de tots plegats. Tenim aquest repte i entre tots haurem de donar-hi resposta.

Tenim uns anys difícils, en els propers 10-15 anys haurem de ser capaços de treballar i fer-ho bé, perquè sinó tindrem una Catalunya cohesionada, o no, i una Catalunya amb una identitat pròpia, o no.

Nosaltres entenem que aquest pacte que avui signem és un primer pas perquè a partir d'avui ens comencem a arromangar i treballar seriosament en el tema.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comparteix la satisfacció de tots per la renovació d'aquest pacte de forma consensuada.

ERC entén el nostre país o la nostra nació com una suma de gent, de territoris, sense privilegis, sense preeminències. La Catalunya d'avui presenta diferències socials i territorials fonamentades en qüestions econòmiques i històriques, i també qüestions de formació educativa, d'accés a la cultura, de qualitat del treball, de salut, d'edat, de gènere, i també de procedència, desigualtats i desequilibris. Per això estem compromesos a treballar per construir una societat de persones amb igualtat de drets i oportunitats per viure la seva pròpia diferència. Homes fent camí cap a un país lliure. Cultura, llengua i ciutadania. La cultura i la llengua són elements que ens han d'ajudar a socialitzar el sentiment de pertinença al mateix país. La ciutadania, que és un concepte clau en l'ideari d'un partit republicà com el nostre, defensa el model de nació amb ciutadans lliures, iguals en drets i deures i amb voluntat inclusiva.

Mataró no pot obviar que tota la gent que hi arriba procedent de diversos indrets del món ja forma part de la nostra realitat social i la nostra realitat econòmica a través de polítiques que fomentin la cohesió social, que impedeixin la competència entre les classes més desafavorides pels recursos socials. Volem que els que avui són immigrants, demà siguin ciutadans de ple dret. Garantir que les persones puguin esdevenir realment lliures i puguin actuar com a tals és una obligació per a qualsevol formació política que s'anomeni d'esquerres.

El pla que avui aprovem, en què tots hem hagut de cedir una mica en els nostres plantejaments inicials per tal d'aconseguir el consens, està alineat amb aquests plantejaments i les accions a efectuar a la nostra ciutat, així com en els països d'origen.

Finalment, dir que defensem acollir i integrar des de la nostra pròpia identitat, perquè per a ERC, identitat és acolliment, diversitat és oportunitat i creixement, i cohesionar és esdevenir societat.

La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, en primer lloc, se suma a les felicitacions expressades, perquè hem estat capaços de continuar treballant en el segon pacte, partint de la voluntat col·lectiva de voler treballar en la línia de crear al nostre municipi una societat autènticament cohesionada on els nouvinguts es puguin integrar i compartir la vida diària amb la resta de mataronins.

M'agradaria destacar que des del nostre punt de vista hi ha alguns elements destacables perquè el pacte preveu i promou accions en alguns aspectes importants. Per exemple, la millora de l'acollida. Moltes de les accions van dirigides a millorar el procés d'acollida, que és fonamental per al posicionament futur dels nouvinguts en el context social. El pacte fixa la mirada en alguns col·lectius especialment sensibles i vulnerables a com es dóna aquesta acollida, sobretot pel que fa a les dones i els joves, a fi que esdevinguin ciutadans de ple dret.

També preveu accions de cohesió social, sobretot pedagògiques. Ens interessen especialment els apartats en què es reconeix que és necessari explicar a la població quines mesures prenem per conviure tots plegats, intentant neutralitzar el que seria la rumorologia que hi ha sobre el procés migratori, problematitzant alguns dels comportaments que simplement són fruit de la convivència i no perquè sigui un col·lectiu estranger. Aquest exercici de pedagogia que estem ja fent però que s'ha d'intensificar des d'altres fronts és molt interessant i que aquest pacte recull.

El pacte també planteja solucions estratègiques entorn de l'habitatge, el mercat laboral, l'educació i la formació i preveu actuacions amb els països d'origen i treball conjunt amb les associacions d'immigrants que tenim aquí.

Finalment, perquè també estableix un procés de seguiment del pacte, que marca una línia bastant clara sobre com hem d'anar seguint pas a pas aquestes actuacions que anirem acordant entre tots, amb les més de 100 accions que hem dit que hi ha.

De totes maneres, com a força política, som conscients que encara hi ha molts aspectes en els quals hem de continuar treballant. A la ciutat es dóna un marc de confluència que sembla especialment adequat perquè hi fructiferi aquesta voluntat de viure harmònicament amb els diferents col·lectius que estem a la ciutat, però és veritat que des del punt de vista global encara el col·lectiu immigrant té molts elements per reivindicar, com ara el dret al vot, la igualtat absoluta en drets i deures, l'ampliació del servei d'acollida, així com la participació del Govern català en la gestió dels recursos migratoris, les autoritzacions de treball i les determinacions del contingent, quan es fa referència a tot el paquet de nouvinguts en el conjunt del país. Són polítiques a les quals els manca una veu decidida des del Govern.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reitera les felicitacions a tots els que hem treballat en el pacte, sense personalitzar.

Efectivament és un important acord polític, però probablement, com deia la Sra. Calvo, amb aquest acord no n'hi ha prou, perquè cal que el marc general també hi acompanyi amb polítiques que puguin ser millors. Es deia que la immigració és un benefici o una oportunitat, però també és un problema i no ho podem oblidar. Les persones que estem aquí ho entenem com una oportunitat des del moment en què som capaços d'arribar a un acord polític entre totes les forces per tirar endavant les polítiques municipals en aquesta àrea tan delicada, però justament on tenim més feina és en aquelles parts més ocultes del debat polític; de fet, al meu grup polític se l'ha acusat pel fet d'haver plantejat la realitat de la immigració des d'un punt de vista més descarnat o més dur. I ara ens sentim reconfortats pel gir que ha pres, per exemple, el Sr. Corbacho: els temps canvien i els discursos també.

Crec que el pacte assolit és bo i positiu perquè diuen que quan les societats canvien en la seva configuració humana en més d'un 10% s'esdevé un reajustament natural, i en el cas de Mataró, en què superem en escreix aquest percentatge, això és inevitable.

Parlava abans dels aspectes més complicats que són els que ens reclamen més atenció, com la percepció en una part de la població d'una discriminació positiva en qüestions com l'habitatge, l'educació... i que demanen que des de l'Ajuntament hi treballem intensament perquè es deixin de veure així. En el fons, però, quan un analitza fredament les coses s'adona que l'amenaça no és tant en aquest moment la immigració sinó l'atur, la crisi econòmica, la por a perdre llocs en la seva qualitat de vida, en els serveis que rep de l'administració i aquesta és la gran batalla que tenim pendent.

D'altra banda, malgrat no vull ser pessimista, el fet de l'experiència anterior de països que ho han viscut ens diu que la integració ha estat difícil i molt poc freqüent, sobretot pel que fa a alguns col·lectius que aquí a Mataró són molt importants. Al final, la millor integració és ser capaços de generar en la nostra societat llocs de treball i riquesa perquè tothom pugui tenir una oportunitat de tenir una vida més digna. En aquest aspecte també ens espera un treball intens.

Només per acabar, el Sr. Safont-Tria feia referència a una cosa que és lògica i és que tothom té els mateixos drets, però hem de ser conscients que això té els seus límits, els que marca la llei, i el que és evident és que el que no pot pretendre cap col·lectiu que es vulgui integrar tal com cal és viure aquí, a Mataró, igual que podria viure, en el sentit més ampli, als seus països d'origen. És impossible, si es vol aconseguir una integració normal.

Finalment, fer un incís petit a una proposta que va fer el nostre grup al seu moment i que insta les administracions locals i nacionals a treballar amb mesures actives perquè els països d'origen es dinamitzin i comencin a crear riquesa. Si milloren la seva qualitat de vida, els immigrants no tindran necessitat d'emigrar a altres països.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, considera que com va passar l'any 2003, a l'Ajuntament de Mataró podem estar molt contents d'haver estat capaços d'aconseguir la unanimitat de tots els grups municipals en un tema tan important com el de la immigració, sota el nom, creiem que molt encertat, de "Nova Ciutadania".

Hem de reconèixer que la elaboració del nou Pla pel 2008-2011 no ha estat fàcil. Com a l'anterior legislatura, ha calgut fer una pila de versions del document per arribar al que avui aprovem.

Però, finalment i gràcies al treball de totes les persones que han col·laborat en la comissió, el document recull les diverses sensibilitats, alhora que, totes han sacrificat part del que haurien volgut incloure en benefici del consens.

Es va començar amb un document molt extens i massa tancat políticament, però el resultat és un text molt més concret, més precís i més despullat de tendències polítiques, centrat en la millora de les condicions de vida dels nouvinguts i de la cohesió de la ciutat.

Hem de felicitar-nos tots per haver arribar a acords sobre el Pacte i el Pla per la Nova Ciutadania. Felicitar-nos per:

-          haver pactat de quina manera encarar el fenomen de la immigració

-          sobre com cal afavorir  la seva integració

-          per determinar quin és l'espai social i cultural que hem de cedir als nouvinguts i quins són els temes innegociables

-          per aplicar mesures que ajudin a superar els recels de la població autòctona respecte dels nouvinguts

-          I també hem d'estar contents per haver estat capaços de donar aquest pas una altra vegada

El Pla per la Nova Ciutadania i les accions que s'hi desenvoluparan han de servir-nos per a integrar als nouvinguts, per fer de Mataró una ciutat cohesionada on tothom trobi el seu lloc. I no serà amb els recels dels autòctons, ni amb l'exaltació crítica del país que han deixat per part dels immigrants que ho aconseguirem.

Uns i altres, autòctons i nouvinguts, hem de donar una oportunitat a la convivència i a la cohesió. I els representants polítics hem de donar exemple, facilitant els acords en el temes cabdals per la ciutat. Només així, Mataró serà la ciutat on volem viure, treballar i veure créixer els fills. I en una època de crisi com la que ara ens toca viure, tot el procés serà més difícil. Tasca de tots, doncs, fer de Mataró una ciutat il·lusionant on l'esperança presideixi la convivència.

Una mica ja ens hi hem referit al començar, volem deixar clar que això no seria possible sense les hores que hi  han dedicat persones de tots els grups polítics. Cal destacar la tasca feta per l'Esteve Terradas, que ja no és regidor, però que es va prendre molt seriosament aquest tema i va estendre sempre la mà a aquest grup municipal perquè opinés i aportés les seves idees. També als senyors Pere Robert i Josep Palacios, per les tasques de coordinació i redacció. I  als representants de tots els grups municipals pel tarannà conciliador i la feina constructiva.

La senyora Montserrat López, regidora del grup municipal Socialista, assenyala que el major repte que se'ns presenta és el d'adaptar-nos a l'entorn canviant del que formem part. Canvis continus, de tot tipus (culturals, socials, econòmics, demogràfics..). Cada cop més ràpids i  que òbviament ens afecten i ens transformen.

Manifesta que la nostra ciutat, pràcticament amb un 16 % de població arribada d'arreu del món, té un compromís amb si mateixa per treballar per la cohesió social, la convivència i la igualtat d'oportunitats per a tots/es. Tothom des dels mateixos drets i des dels mateixos deures.

Aquestes dades no ens han d'espantar, Mataró sempre ha estat una ciutat d'acollida i entre tots farem que ho continuï sent. Hem d'aprofitar la nostra experiència per millorar, per a estar més i millor preparats, per  saber avançar-nos i plantejar respostes, solucions.

En definitiva, volem treballar activament per la integració, el que pot determinar no només el present sinó sobretot el futur de la nostra ciutat.

Aquest compromís compartit, tot i partir de la diversitat de mirades, és el que ens ha empès als 6 grups municipals d'aquest consistori a implicar-nos amb la voluntat de reeditar el pacte anterior. Han estat molts mesos de feina intensa per part de molta gent, i  malgrat les dificultats, pren avui la forma del consens a través d'aquest pacte. Cal agrair a tothom la seva predisposició, el seu esforç i felicitar-nos per haver sabut assumir el repte conjunt. Tots guanyem, la ciutat guanya.

Per a nosaltres, el que fem avui és un exercici de responsabilitat. Tothom ha fet un gran esforç, tothom ha cedit, però sobretot, tothom ha aportat per construir un projecte comú. Cal, per tant, agrair a tothom la seva predisposició, el seu esforç i felicitar-nos per haver volgut assumir el repte conjunt. Creiem sincerament que la ciutat guanya, per tant, tots hi guanyem.

Sumem perquè sabem que la unitat és indispensable en aquest àmbit estratègic. La unitat ens dóna més força i empenta per desenvolupar aquest pacte i la seva eina.

Un pla que integra 125 accions que volem tirar endavant de la mà del teixit social de la ciutat. Les entitats i col·lectius, en definitiva, les persones, que des de fa molt treballen dia a dia per millorar la convivència de la nostra ciutat. Amb qui signem convenis i sumem esforços per desenvolupar el projecte comú. També amb la col·laboració i la implicació del Consell municipal per a la Convivència.

El Grup municipal socialista subscriu aquest pacte convençut de que ens ha d'ajudar a afrontar amb millors condicions el nostre futur fent èmfasi en la cohesió, la convivència i la igualtat d'oportunitats.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que la importància de l'acord assolit mereix una significació política en forma d'una votació per part de tots els grups municipals.

D'altra banda, l'Alcalde agraeix profundament la feina feta a tota la gent que ha estat treballant en la comissió creada ad hoc, perquè han demostrat dues coses importants: la generositat necessària per cercar l'acord polític posant l'interès de la ciutat per davant dels interessos i opinions legítimes de cadascun dels grups municipals i, sobretot, la intel·ligència demostrada, entenent que aquest és un assumpte de la màxima prioritat política i social i era molt recomanable que s'arribés a algun pacte com el que s'ha assolit avui en aquest ple municipal.

Vull agrair també, en especial, l'esforç de dues persones que no són membres del consistori i que són la Juliana Bacardit i la Maria José Recoder, que d'una manera molt eficient i amb moltíssima implicació han col·laborat en la realització i l'assoliment d'aquest pacte.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joan Mora, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

4 - APROVACIÓ INICIAL DE L'EXTINCIÓ DEL PATRONAT MUNICIPAL DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"L'Escola Universitària Politènica de Mataró i Escola Universitària del Maresme van signar a l'abril de 2006 un conveni per establir les bases d'un model integrat d'estudis universitaris superiors al Maresme atesa la necessitat feta palesa en els diversos estudis realitzats, de definir un projecte sòlid universitari al Maresme que passa indefugiblement per la integració dels centres universitaris públics ubicats a Mataró dins la Fundació Tecnocampus.

L'objectiu proposat és impulsar el paper de Mataró com a ciutat universitària dins el projecte del ParcTecnocampus amb l'EUM i l'EUPMT unificades, potenciant els estudis de qualitat, internacionals i relacionats amb el nostre model econòmic.

El Ple de l'Ajuntament de Mataró de 3 de juliol de 2008 va aprovar el conveni de cooperació que estableix les bases per fer efectiva la integració dels centres universitaris  a la Fundació Tecnocampus, amb efectes 1 de gener de 2009. El conveni es va signar el 16 de juliol de 2008 pels titulars dels dos centres Universitaris, l'Ajuntament de Mataró com a titular de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme com a titular de l'Escola Universitària del Maresme.

L'Ajuntament de Mataró és titular de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, centre adscrit a la Universitat pública Politècnica de Catalunya i gestionada en forma d'organisme autònom, amb personalitat jurídica i patrimoni propis i capacitat jurídica per al compliment dels seus fins, d'acord amb el que disposen els seus Estatuts, que té per objecte governar i administrar l'EUPMT, supervisant el seu funcionament i exercir qualsevol altra funcions referent a matèria d'Ensenyament .

Actualment ofereix les següents titulacions universitàries:

-          Enginyeria tècnica  en informàtica de Gestió.

-          Enginyeria tècnica en Electrònica.

-          Enginyeria tècnica en Telecomunicacións.

-          Graduat superior en  mitjans audiovisuals (titulació pròpia).

El centre imparteix la docència corresponent a la seu ubicada a l' avinguda Puig i Cadafalch, 101-111 de Mataró.

Per altre banda la idoneïtat de la fundació Tecnocampus com a instrument de gestió de l'escola universitària queda palesa en les finalitats fundacionals establertes en els seus estatus.

Així, la Fundació TECNOCAMPUS, és una entitat sense ànim de lucre, amb finalitats d'interès general, entre les quals es destaca estrènyer lligams entre el món universitari i la societat, especialment amb les empreses, institucions tecnològiques, científiques, de recerca i cultura i el desenvolupament de projectes de millora tecnològica o d'investigació i desenvolupament tecnològic per a la seva transferència mitjançant els corresponents convenis a les empreses.

Entre les finalitats fundacionals es troba la d'assumir la titularitat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró des del moment que l'Ajuntament de Mataró li cedeixi.

Per portar a terme la integració de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró a la Fundació Tecnocampus, és necessari extingir el patronat com a organisme autònom de gestió, en ser aquella fundació qui assumirà aquesta funció.

L'article 245.3 i 246.1 del Decret legislatiu 2/2003, text refós de la llei municipal i de regim local de Catalunya estableix respecte el règim de prestació dels serveis que per l'exercici d'aquests es pot utilitzar qualsevol de les formes de gestió establertes per la llei, així com que els ens locals tenen plena potestat per a constituir, organitzar, modificar i suprimir els serveis de llur competència, d'acord amb el que estableixi la legislació del règim local i altres disposicions aplicables.

El Reglament d'obres, activitats i serveis preveu que l'organisme autònom local es pugui extingir per acord de ple de la corporació quan es consideri convenient gestionar el servei per una altre modalitat diferent, entre les previstes legalment. L'article 18è d) dels estatuts de l'EUPMT estableix que correspon al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'aprovació de la liquidació i extinció del Patronat.

L'extinció ha de seguir el mateix procediment que el que estableix  l'article 201 del Reglament d'Obres, activitats i serveis per la seva constitució.

L'esmentada extinció requereix per tant, acord plenari en tal sentit, en conformitat amb el que disposa l'article 22.2.f) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de règim Local, adoptat amb el quòrum general de majoria simple dels membres presents en la sessió i l'article 208 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels ens Locals.

L'extinció comporta que els béns, els drets i les obligacions s'incorporen al patrimoni de l'Ajuntament de Mataró que el succeeix universalment. A aquestes efectes s'haurà de distingir entre els bens, drets i obligacions procedents de l'ens local o de l'activitat ordinària de l'organisme, els quals tindran com a destinació l'Ajuntament de Mataró i els bens procedents d'una donació o fundació que hauran de destinar-se a la voluntat del donant o fundador.

Altres efectes que s'han de contemplar amb l'extinció i liquidació d'aquest organisme són la subrogació dels personal laboral adscrit a l'EUPMT en la Fundació TCM, així com respecte els convenis i contractes de subministres i serveis subscrits per l'EUPMT que finalitzin després de la seva data d'extinció.

A tals efectes s'acompanya com a documents annexos la relació de personal laboral, dels contractes de subministrament i serveis i els convenis vigents subscrits per l'Escola Universitària Politècnica de Mataró.

Per tot el que s'ha exposat i en mèrits de la competència d'autoorganització prevista a l'art. 8.1.a) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i seguint els principis previstos al Capítol del Títol IV de la pròpia Llei, d'eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana, respectant en tot cas, l'organització bàsica determinada per les Lleis, es PROPOSA al Ple de l'Ajuntament, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar inicialment l'extinció del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, Organisme autònom de l'Ajuntament, en virtut dels compromisos adquirits per l'Ajuntament de Mataró amb el Consell Comarcal del Maresme i l'Escola Universitària del Maresme  per la integració d'aquest dos centres universitari en la Fundació Tecnocampus.

Segon.- Establir que, com a conseqüència d'allò acordat en l'apartat anterior, s'inicia el procediment de liquidació del patronat amb els següents efectes a partir de l'1 de gener de 2009:

-          Adscriure el personal laboral que venia prestant els serveis en el patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, relacionat en l'annex I en la Fundació Tecnocampus, qui es subrogarà en tots els drets i obligacions, amb el benentès que la relació del personal amb el patronat s'extingirà en el moment en que es produeixi de dret la subrogació de la Fundació Tecnocampus.

-          Subrogar a la Fundació Tecnocampus en tots els contractes de naturalesa pública o privada i en els convenis vigents al temps de la dissolució, de manera que la Fundació Tecnocampus es subrogarà en tots els drets i obligacions del Patronat, sota les mateixes clàusules i terminis de duració, així com en el plec de clàusules que van servir de base per a la corresponent contractació. A tals efectes la Fundació Tecnocampus es subrogarà en els contractes subscrits per la EUPMT que consten a l'annex II i III d'aquesta resolució.

-          Autoritzar a la Fundació Tecnocampus per tal que pugui utilitzar l'edifici i les instal·lacions de l'av. Puig i Cadafalch, 101-111.

Tercer- .- L'Ajuntament de Mataró succeirà universalment a l'organisme autònom municipal conforme allò establert a l'article 209 del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, establint-se que el conjunt de drets, béns i accions del patronat siguin incorporats a l'inventari general de l'Ajuntament.

Quart.- Publicar aquest acord en el Butlletí oficial de la província i en el taulell d'anuncis municipals i sotmetre'l a informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se al·legacions i suggeriments.

Cinquè.- Notificar el  present acord a totes les persones interessades i al Servei de Gestió econòmica, secció patrimoni. Igualment s'ha de notificar als membres dels òrgans de govern del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, a la Direcció General d'Administracions Locals, representants dels treballadors d'aquest organisme autònom i a l'Oficina de treball de la Generalitat.

Sisè.- Posteriorment a l'acord d'aprovació definitiva de l'extinció, donar de baixa amb efectes 1 de gener de 2009 a l'EUPMT del Ministeri d'Hisenda: baixa del cens de l'IVA i del NIF; Tresoreria General de la Seguretat Social: baixa del número de patronal; Departament de Treball: baixa com a centre de treball registrat; Registre d'Entitats Locals (Generalitat i Estat): baixa com a organisme autònom."

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el posicionament a favor de l'aprovació inicial per part del seu grup, perquè entenen que és un pas endavant necessari per tal de fer efectiu el Conveni de Cooperació al qual ha fet esment la Sra. Romero.

Ara bé, al marge de l'adscripció laboral del personal del patronat de l'EUPMt a la Fundació TecnoCampus, que és un tema que esperem que durant els tràmits de liquidació es porti com cal, i al marge també de la subrogració de tots els contractes de naturalesa pública derivada dels convenis vigents, dir que encara hi ha un parell de temes que a nosaltres ens preocupen i que ja hem esmentat amb anterioritat:

En primer lloc, l'escola té un dèficit d'1,8 milions d'euros que no sabem si finalment l'acabarà arrossegant la Fundació TecnoCampus. I, en segon, el fet que fins ara no tinguem coneixement que hi hagi un document contundent que ens digui amb certesa què se'n farà de l'edifici de l'EUPMt, a l'av. Puig i Cadafalch.

Malgrat aquests dubtes, entenc que per responsabilitat i coherència amb el que vam signar, CiU donarà support a aquesta aprovació inicial.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el seu grup històricament ha estat bastant crític respecte a la marxa de l'EUPMt. Sempre hem pensat que s'hagués pogut treballar perquè la situació econòmica de la universitat no hagués arribat a la situació de gravetat actual.

Evidentment, el Sr. Martínez té raó. Penso que hem de fer incidència també perquè el Govern municipal tingui la visió i la generositat de comptar amb l'oposició, el conjunt del consistori, en la decisió de quin ha de ser l'ús de l'edifici en un futur.

Finalment, reiterar la confiança en què aquest projecte de fusió universitària vagi de bona manera i que tinguem un centre universitari potent i referent que sigui capaç de donar empenta al TecnoCampus. Amb aquest desig, el nostre vot també serà favorable.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

5 - APROVACIÓ DE LA CESSIÓ D'ACCIONS DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ DE LA SOCIETAT CETEMMSA A LA FUNDACIÓ CETEMMSA

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"Per Decret d'alcaldia 6629/2008 de 30 de juliol es va resoldre incoar expedient de cessió gratuïta a la Fundació Privada CETEMMSA de 1.000 accions de la societat Centro de Tecnologia Empresarial de Mataró Maresme SA, que l'Ajuntament de Mataró n'és titular, qualificades a l'inventari de béns d'aquest Ajuntament com a bé patrimonial.

Aquesta resolució es va publicar en el Butlletí oficial de la província, així com al tauler d'anuncis de la corporació. Transcorregut el termini d'exposició pública establert als efectes de presentació d'al·legacions i suggeriments no consta que se n'hi hagi presentat contra el referit acord.

Igualment es va donar compte d'aquesta resolució al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Per la cessió gratuïta de béns mobles patrimonials de propietat municipal a entitats privades sense ànim de lucre caldrà consignar la finalitat de la cessió i que aquesta es fa en benefici de la població, justificar que la finalitat de la cessió no es pot assolit mantenint l'ens local el domini o condomini dels béns ni constituint sobre aquests cap dret real i cal també incorporar a l'expedient un certificat acreditatiu de la inclusió del bé a l'inventari, amb la qualificació de bé patrimonial.

Aquests extrems s'han justificat en l'informe de Cap de l'Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat de 25 de juliol de 2008 que consta a l'expedient.

Igualment consta a l'expedient el certificat emès per secretaria acreditatiu de que l'Ajuntament de Mataró és propietari de 1.000 accions de la mercantil CENTRE DE TEGNOLOGIA EMPRESARIAL DE MATARO-MARESME, SA (CETEMMSA), numerades de la 4.351 a la 5.350, ambdues incloses, les quals consten incorporades al patrimoni municipal amb la qualificació de bens patrimonials.

Per tot el que s'ha exposat i en mèrits de la competència d'autoorganització prevista a l'art. 8.1.a) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i seguint els principis previstos al Capítol del Títol IV de la pròpia Llei, d'eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana, respectant en tot cas, l'organització bàsica determinada per les Lleis, es PROPOSA al Ple de l'Ajuntament, l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar la cessió gratuïta a la Fundació Privada CETEMMSA de 1.000 accions de la societat Centro de Tecnologia Empresarial de Mataró Maresme, SA. de les que l'Ajuntament de Mataró n'és titular.

Segon.- Notificar la present resolució a les persones interessades als efectes escaients i al Servei de Gestió econòmica.

Tercer.- Publicar la present resolució en el Butlletí oficial de la província."

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot favorable, essencialment per dos aspectes importants, perquè és un requisit exigit per la Generalitat i perquè l'Ajuntament de Mataró serà patró de la Fundació Cetemmsa.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

6   - DONAR COMPTE DEL DECRET DE LA PRESIDENTA DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ AUTORITZANT EL PAGAMENT DE LES AMORTITZACIONS I INDEMNITZACIONS DELS CONCESSIONARIS DE LA PLAÇA DE CUBA.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, dóna compte del següent decret :

"El Ple de l'Ajuntament de Mataró en sessió celebrada el 8 de maig de 2008 va aprovar l'amortització de vint-i-set concessions del mercat de la Pl. de Cuba i el trasllat de sis concessions més.

En la mateixa resolució es va acordar delegar a la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica la facultat d'aprovar les amortitzacions i trasllats que restin per consensuar, donant compte en el ple següent.

Per Decret núm. 300/2008 de 25 de juny  la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró es va aprovar les amortitzacions de 7 concessions, així com el trasllat de vuit més.

En vista de tot l'exposat, la Consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, que signa, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

ÚNIC: Donar compte del decret 300/2008 de 25 de juny de 2008, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

"Primer.- Amortitzar amb el consens dels titulars, d'acord amb les compareixences signades per cada un dels operadors que consten a l'expedient com a annex I les concessions de les parades i els magatzems següents:

Titular

Parada

 

38.728.290 Q

127

Luis Fradera Noè

38.617.166 M

113-115

Jaume Pera Mora

38.751.933 S

014

Rosa Miralles Mercadé

38.769.999 A

204-206

Marta Sánchez Mora

38.773.178 P

133-135

Jordi Fradera Noè

38.774.077 X

088

Josep M. Parra Garcia

38.802.353 L

129-131

Jordi Fradera Monfort

Segon.- Traslladar amb els consens dels titulars, d'acord amb les compareixences signades per cada un dels operadors que consten a l'expedient com a annex II, les concessions de les parades següents:

Titular

Parada actual

Parada futura

 

B60490075

194-196

204-206

Cunta SL

E60936044

107-109-111, 117-119, 122-124, A

70-72-74-76-78-80-82

Jordi Fradera i Cia CB

38.749.685 K

201-203

214-216

Teresa Codina Fàbregas

38.755.836 P

211-213-215-217-219

146-148-150-152

M. Rosa Bone Labarta

38.758.807 N

089-091

122-124

Marina Robert Serra

38.765.365 S

137-139-141

84-86-88

Joan Grau Gomis

38.774.077 X

090-092, 106-108

98-100-102-104

Josep M. Parra Garcia

 

 

 

 

 

 

 

38.774.229 R

197-199

184-186-188

Aurora Massafrets Aymà

38.775.766 C

191-193-195

208-210-212

Miquel Anglada Gimon

38.829.717 J

15

45-46

Cristina Rodriguez Cortés

46.552.340 H

214-216

194-196

Maribel Ruzafa Recobeni

Tercer.- D'acord amb l'argumentació del quart paràgraf de la part expositiva:

-          Ampliar la superfície de les parades 208-210-212, passant a tenir una superfície de 10'50 m2.

-          Reduir la superfície de les parades 214 i 218, passant a tenir una superfície de 2,25 m2, adjudicant la parada 218 a la titular 38.749.685 K.

-          Traslladar la concessió de la titular 38 778 535 de les parades 218-220 a les parades 220-222, i adjudicar-li la 224.

Quart.- Aprovar la relació de titulars i d'imports amb els que els concessionaris contribueixen a les obres de millora del mercat amb un import de 1.205 € per m2, que consta a l'annex III.

Cinquè.- Autoritzar i disposar les obligacions derivades de les amortitzacions i de les indemnitzacions per trasllats, de les concessions de les parades per import de 555.500 €, imputant-se la despesa a la partida 621119 62200 del pressupost de l'IMPEM, en la que existeix crèdit adequat i suficient, 189.750 € en el pressupost de l'any 2008 i 365.750 € en el pressupost de l'any 2009, condicionat a la seva aprovació definitiva.

Sisè.- Donar compte de la present resolució en el següent Ple.

Setè.- Notificar la present resolució a les persones interessades i al Servei d'Ingressos a l'efecte de realitzar les notificacions de les liquidacions en el plec de clàusules que van servir de base per a la corresponent contractació."

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, confirma que si haguessin de votar en aquest punt, el seu vot seria contrari.

De fet, és un tràmit més, però un tràmit que entenem que es fa amb retard, tal com ja vam anunciar en el ple passat. I, per tant, no caldria estendre's més enllà de totes les consideracions que ja vam presentar en el ple de maig.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 - AUTORITZAR LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ DE DUES OPERACIONS D'ENDEUTAMENT: UN PRIMER PRÉSTEC HIPOTECARI CONVINGUT,    D'IMPORT MÀXIM 2.510.000,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ DE 12 HPO I 12 PLACES D'APARCAMENT AL CARRER ALELLA 1, AL BARRI DE LA LLÀNTIA, I UN SEGON PRÉSTEC HIPOTECARI LLIURE, D'IMPORT 366.000,00 EUROS, PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN LOCAL I 2 PLACES D'APARCAMENT, AL CARRER ALELLA 1, AL BARRI DE LA LLÀNTIA.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat  Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual  demana al Ple de l'Ajuntament, l' autorització per a la concertació de les dues operacions d'endeutament esmentades en l'assumpte

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat  proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.      Autoritzar la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, perquè concerti dues operacions d'endeutament: un primer préstec hipotecari convingut, d'import màxim 2.510.000,00 euros, per finançar la construcció de 12 HPO i 12 places d'aparcament al carrer Alella 1, al barri de la Llàntia, i un segon préstec hipotecari lliure, d'import 366.000,00 euros, per finançar la construcció d'un local i 2 places d'aparcament, al carrer Alella 1, al barri de la Llàntia, amb les següents condicions financeres:

PROMOTOR

Préstec Convingut

Màxim 2.510.000,00 €

Entitat financera

Banc Santander

Termini

Condicions segons Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol , pel qual s'aprova el Pla Estatal 2005-2008

Interès

Comissions

Garantia

Hipotecària

 

Préstec Lliure

Màxim 366.000,00 €

Entitat financera

Banc Santander

Termini

Carència: 2 anys.

Amortització: 15 anys

Interès

Euríbor anual +1

Comissió obertura

0,20%

Comissió de cancel·lació anticipada parcial

0,00%

Comissió de cancel·lació anticipada total

1,00%

Garantia

Hipotecària

2.      Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que en els últims anys hem viscut un boom de la construcció i sembla ser que no s'ha solucionat el problema de l'habitatge. Ara tenim un decreixement de la construcció i tot indica que tampoc solucionem el problema de l'habitatge: problemes d'hipoteca, problemes d'accés; el fet que moltíssima gent jove no es pugui permetre el que avui dia ja és un luxe i que és el fet de poder-se independitzar.

Vist d'on venim i aquestes propostes d'habitatge de protecció oficial, nosaltres entenem que cal un gir en la política de l'habitatge, cal donar llum a nous models i, per tant, cal innovació. A partir d'ara, nosaltres començarem a ser molt crítics amb el que són els habitatges de protecció oficial exposats a la venda pública. Fins ara, aquests habitatges es posen a la venda com a pisos de protecció oficial però al cap d'uns anys passen al mercat privat i, per tant, a un mercat especulatiu. Això no deixa de ser una estafa, perquè el conjunt de mataronins acabem llençant un capital que té l'Ajuntament per culpa d'una mala política.

Oferta de pisos de compra n'hi ha molta, però d'hipoteques no tantes. La tasca ara mateix de l'Ajuntament no és augmentar l'oferta perquè la gent compri pisos, sinó donar alternatives perquè moltíssima gent pugui accedir a un habitatge digne. És per això que nosaltres votarem en contra d'aquesta proposta i és per això que en la intervenció de proposta de resolució nosaltres presentem una proposta alternativa on apuntem la necessitat que a partir d'ara els habitatges de protecció oficial en la seva totalitat €malgrat podríem acceptar algunes excepcions€ apostin pel lloguer. Perquè, sinó, tenim l'exemple d'aquests pisos d'uns 80 m2 que vindran a costar uns 41 milions de les antigues pessetes i això avui dia és molt difícil de pagar per a moltíssima gent.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença disculpant-se per no haver pogut arribar a l'hora.

En aquest punt és evident que ens trobem amb una actuació més de l'empresa municipal PUMSA, d'aquelles en què es fa molt difícil explicar els motius pels quals nosaltres ens hi abstindrem, malgrat jo els tornaré a explicar.

Des que es va constituir el present consistori, nosaltres hem tingut seriosos dubtes que la societat municipal PUMSA pugui afrontar tot allò en què està treballant en aquests moments, amb garanties d'èxit. Ja sabem que no estem jutjant ara les actuacions de PUMSA en general, però la realitat és que això és un tot.

En concret, nosaltres pensem que l'empresa actualment hauria d'estar potenciant l'habitatge de lloguer i no el tipus d'habitatge que ha posat com a exemple el Sr. Safont-Tria. Ja sé que vostès al final, quan s'acabi el 2011 ens vendran que han aconseguit fer tot l'habitatge de lloguer que preveia el Pla de l'Habitatge, però permetin-me que ho posi en dubte. En tot cas, cada vegada que perdrem una oportunitat, nosaltres ho denunciarem.

També trobem que caldria revisar tot aquest Pla de l'Habitatge, així com totes les actuacions que en aquests moments estem tirant endavant. Crec que tindrem ocasió de fer-ho i ja els anuncio que nosaltres els farem una proposta en aquest sentit.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comunica l'abstenció del seu grup a la proposta de resolució i se suma a l'argumentació exposada pel Sr. Mora. D'altra banda, també plantegen els seus dubtes sobre la viabilitat d'aquesta promoció, no tant pel fet que es destini a la venda, sinó pels preus finals dels pisos, que ells no veuen raonables.

El senyor Francesc Teixidó creu que en la proposta de resolució posterior serà capaç d'argumentar tot allò que ha comentat el Sr. Safont-Tria i d'aprofundir en el model ANDEL.

Pel que fa al Pla de l'Habitatge val a dir que és un pla ambiciós i ningú no ha dit que serà fàcil i menys encara amb la situació actual, però, de fet, un dels sistemes clàssics de fer una promoció és justament endeutant-se. En aquest cas, la hipoteca que grava aquests habitatges és una hipoteca convinguda, que no deixa de ser un bon argument de venda de cara a les persones que vulguin adquirir-los.

D'altra banda, nosaltres la idea que portem és que a finals de l'any 2011 el parc d'habitatges públics de lloguer social de la ciutat s'hagi incrementat fins al voltant dels 500 i escaig pisos.

Hi ha altres mecanismes que també serviran per posar pisos al mercat, a través de la cessió... Si vostès tenen alguna alternativa, millora o idea per aportar al Pla de l'Habitatge serà benvinguda. D'aquí a pocs dies, per al 13 de novembre, hem convocat una Mesa per a l'Habitatge, amb la idea de dedicar-la a recollir propostes perquè entre tots siguem capaços de millorar el Pla de l'Habitatge, que és un pla viu i ens ocupa cada dia.

Finalment, les llistes de persones que s'inscriuen en els registres de Prohabitatge ho fan tant per a compra com a per a lloguer i, per tant, hem de donar servei a tothom.

El senyor Joan Mora afegeix que el Sr. Teixidó té la capacitat de fer reflexionar aquest Govern perquè en forma part, i li demana que quan tingui l'oportunitat de fer-los arribar una informació, a fi que ells puguin fer-hi les propostes concretes, exerceixi la seva força dintre del Tripartit i puguin tenir tota la informació que necessiten. D'això hi ha hagut varis exemples.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, es queda amb la incògnita de saber quins són aquests exemples.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7). 

8  -    DONAR COMPTE DEL DECRET  7511/2008, DE 19 DE SETEMBRE,  ON S'APROVAVA LA CONCESSIÓ D'UN AJUT DE CAIXA A L'ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL PARC TECNOCAMPUS PER UN IMPORT DE 974.400,00€.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, dóna compte del següent decret :

"Decret

7511/2008 de 19 de setembre

Assumpte: Sol€licitud ajut de caixa de l'Entitat Pública Empresarial Parc Tecnocampus a l'Ajuntament de Mataró.

Òrgan: GESTIÓ ECONÒMICA

Vist l'article 52è de les Bases d'execució del pressupost 2008 que disposa que l'Ajuntament podrà concedir ajuts de caixa reintegrables a les Entitats Públiques Empresarials, si l'òrgan competent de l'Entitat efectua l'oportuna sol€licitud formal, indicant-ne la causa i l'import

L'EPE Parc Tecnocampus, presenta la sol€licitud d'ajut de caixa per un import de 974.400,00 € per poder fer front al pagament a la Fundació Privada Cetemmsa de la transmissió de la concessió demanial per a la seva ubicació en el parc tecnològic.

Vista la previsió de tresoreria de l'Ajuntament de Mataró i les condicions financeres de les operacions de tresoreria contractades per l'Ajuntament durant aquest exercici 2008.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, el R.D.L. 781/86 de 18 d'abril que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local, llei 8/87 de 15 d'abril, municipal i de Règim Local de Catalunya, Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril pel qual s'aprovà el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya i el Decret d'Alcaldia de data 16 de juny de 2007 de delegació.                          

RESOLC:

PRIMER.- Aprovar la concessió de l'ajut de caixa a l'EPE Parc Tecnocampus per un import de 974.400,00 €  a retornar el dia  25 de setembre 2008, i amb la condició financera següent:

- euríbor a 3 mesos + 0,15, amb liquidació trimestral.

SEGON.- Donar compte de la present resolució en el proper Ple que es celebri."

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, explica, en relació amb aquesta aportació, que aquest és el primer pas del que significa la venda d'una part del que CiU ha anomenat la "Joia de la Corona" a Cetemmsa.

D'altra banda, remarca una vegada més que és una llàstima no haver estat capaços d'haver trobat per a Cetemmsa un espai a la vora del TecnoCampus que no signifiqués una pèrdua de potencial per a l'edifici de les universitats.

-Servei d'Ingressos-

9  -    APROVACIÓ PREU PÚBLIC PER A LA PRESTACIÓ DE SERVEIS DE LA FIRA DE TARDOR 2008 (IMPEM)

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent  :

"L' IMPEM organitzarà el 8 i 9 de novembre la Fira de Tardor.

L'article 47 del Reial Decret 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals,  estableix que les entitats podran atribuir als seus Organismes Autònoms la fixació dels preus públics, per ella establerts, corresponents als serveis a càrrec dels esmentats organismes, excepte quan els preus no cobreixin el seu cost.

De l'estudi econòmic de costos de la Fira de Tardor es desprèn que el preu públic proposat per la prestació de serveis no cobreix els costos previstos.

Qui subscriu, la Presidenta de l' Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, proposa al Ple l'adopció del següent acord:

Primer.- Aprovar  el preu públic per prestació de serveis de la Fira de Tardor per import de 35,88 €/m lineal"

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia la seva abstenció en aquesta votació.

En primer lloc, perquè aquesta continua sent una fira deficitària per a l'Ajuntament i per a l'IMPEM i això s'hauria de corregir, més tenint en compte que l'IMPEM enguany no col·labora ni en la Fira de la Rajola ni en la Fira de l'Artesà.

En segon lloc, en el si de l'IMPEM i a petició d'aquest grup municipal, s'ha obert finalment un debat sobre fires, però només s'ha obert. Encara no s'ha concretat la comissió de seguiment i no s'ha decidit res. Estem, doncs, en una fase de provisionalitat i fins que no es concreti molt més tot plegat, aquest grup s'hi abstindrà.

D'altra banda, vull recordar que nosaltres l'any passat hi vam votar amb un sí crític.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença dient que tothom sap que la política de fires en aquesta ciutat no ha acabat de rutllar. No s'acaba de trobar la fórmula i les fires no acaben de donar els fruits que tots desitjaríem. És cert que des de l'IMPEM s'ha endegat un estudi sobre el marc de fires a la ciutat, al qual la CUP ha donat suport, i volem dir que nosaltres col·laborarem en aquesta dinàmica per trobar noves vies a la política de fires de la ciutat.

No obstant això, el nostre vot afirmatiu és un sí crític, perquè entenem que l'estratègia política global de fires cal començar-la ja. Ens agradaria que la Sra. Romero ens confirmi que aquest estudi tira endavant ja i que té ganes de dibuixar un nou escenari per a les fires de Mataró, amb resultats potents, com a capital de comarca que és.

A nosaltres ens agraden les fires on els protagonistes siguin els artesans i que donin sortida a gent amb iniciatives que poden aportar moltes coses. Volem que Mataró sigui un aparador per a ells.

La senyora Alícia Romero recorda que ja abans de l'estiu es va començar a treballar en el tema de les fires. Es va encarregar un estudi a un expert perquè fes una anàlisi sobre la situació de les fires a la nostra ciutat i també comparant-la amb ciutats similars a Mataró. A partir d'aquí hem creat una comissió que ha de continuar fent aquests treballs i que hauria d'arribar a unes conclusions que caldria consensuar entre tots. Aquest és l'esperit que tots perseguim.

L'any passat vam deixar de fer dues fires €la de la Rajola i la dels Artesans€ perquè eren molt més deficitàries que aquesta que portem avui a aprovació. Veurem què hi diuen les conclusions finals que espero que es consensuïn, però, en tot cas, estem d'acord en què hem d'acabar pactant quin és aquest model firal. Crec que arribarem a bon port gràcies a aquesta comissió que ara ja fa uns mesos que vam engegar.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7). 

-Servei de Compres i Contractacions-

10  - APROVACIÓ DEL PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES  PARTICULARS QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ, PER PROCEDIMENT OBERT, DE LA GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DEL LLOC DE VENDA EN RÈGIM D'AUTOSERVEI DEL MERCAT MUNICIPAL DE LA PLAÇA DE CUBA, MITJANÇANT LA MODALITAT DE CONCESSIÓ.     

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent  :

"Mitjançant informe de data 16/09/2008 el cap del servei de Promoció de Ciutat i Comerç de l'IMPEM sol·licita  la tramitació de la contractació de la gestió del servei públic del lloc de venda en règim d'autoservei del mercat municipal de la plaça de Cuba.

Consta a l'expedient informe del secretari general i de l'interventor de Fons municipals, ambdós de data 22/09/2008, respecte de l'adequació dels plecs econòmics administratius i tècnics particulars elaborats als plecs generals aprovats per la Corporació i a la legislació vigent sobre contractació del sector públic.

Atès el disposat als arts. 8, 93, 122 i concordants de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic.

En virtut de les competències delegades per resolució de l'Alcaldia de data 16 de juny de 2007 qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA a l'Excm. Ajuntament en Ple, l'adopció dels següents acords:

PRIMER: Iniciar l'expedient de contractació de la gestió del servei públic del lloc de venda en règim d'autoservei del mercat municipal de la plaça de Cuba, tal i com indica l'art. 93 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic.

SEGON: Aprovar el plec de condicions econòmico-administratives i tècniques particulars que regirà la contractació del servei públic expressat en l'apartat anterior, mitjançant tramitació ordinària i procediment obert.

TERCER: Convocar licitació, per procediment obert, per a l'adjudicació del contracte a què fa referència aquesta proposta, obrint als efectes un termini de 30 dies naturals, comptats a partir de l'endemà de la data de publicació de l'anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per a la presentació de proposicions."

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el vot del seu grup a aquest plec de clàusules serà negatiu.

En primer lloc, hi ha un endarreriment en aquest plec que, de fet, ja vam anunciar.

En segon lloc, cal tenir en compte quin és el nostre posicionament pel que fa a tot el tema de la reforma de la pl. de Cuba; una reforma que nosaltres no trobem escaient tal com està plantejada.

En tercer lloc, la durada màxima de la concessió es preveu per a 35 anys. Nosaltres pensem que això vol dir hipotecar un espai públic per a una durada irracional, perquè no podem preveure quines seran les necessitats comercials del centre de Mataró d'aquí a 20 o 35 anys. Potser d'aquí a 20 anys no podrem fer servir el mercat de la pl. Cuba com a element dinamitzador del centre de Mataró. Per exemple, l'any 73, és a dir fa 35 anys, algú pensava que el Pryca es faria ? Algú pot preveure el futur? Per tant, això és hipotecar.

Finalment, en relació amb els barems. El projecte comercial té 20 punts i això és una obvietat. És de sentit comú que l'empresa que liciti faci el projecte més atractiu. En canvi, a les accions d'implicació de les polítiques de dinamització del mercat se'ls dóna 5 punts, quan entenem que en realitat hauria de ser a l'inrevés, perquè el que ens interessa és la dinamització de l'entorn de la pl. Cuba.

Per tot plegat el nostre vot serà negatiu.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el seu grup ja es va posicionar en contra de tot el projecte perquè consideraven que no era ambiciós i es limitava massa a l'entorn de la pròpia estructura del mercat.

En segon lloc, què més voldríem nosaltres que el projecte de mercat del Govern funcioni i realment esdevingui un revulsiu per a tot l'entorn de la pl. Cuba? Però el que passa és que nosaltres tenim dubtes que aquesta intervenció sigui efectiva i tingui consistència en el temps.

Ja ho vam dir a la comissió informativa que, en aquest sentit, coincidim plenament amb el que ha dit el Sr. Martínez. També pensem que en el plec de clàusules, la durada del termini de 35 anys hipoteca el futur d'aquest Ajuntament. Alhora, considerem que malgrat que hi ha una clàusula que permet el rescat, això també té la seva implicació perquè el fet que la concessió sigui llarga condicionarà el preu del rescat.

Finalment, en la línia expressada pel Sr. Martínez, hem de dir que no estem d'acord amb els criteris de valoració. Considerem que el criteri del projecte comercial i de disminució del temps de concessió està poc valorat i és excessiva la valoració de l'oferta econòmica, perquè en última instància l'objectiu aquí no és recaptar. L'Ajuntament ha dit que preveu recaptar 855.000 euros i en amunt, i nosaltres  pensem que aquest no és l'objectiu, sinó l'entorn. Nosaltres pensem que es podria sacrificar més l'ingrés econòmic que el temps d'utilització i gaudi de l'espai, més que res en previsió de la situació futura.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que és ben sabut que la CUP no comparteix aquest model de mercat i, pel que fa al plec de clàusules, hi ha certs temes que ens preocupen. A la mateixa comissió informativa ja vam apuntar la necessitat d'introduir-hi alguna esmena, per tal que l'Ajuntament tingui més maniobra.

Pensem que aquests 35 anys realment són molts anys, tenint en compte que els models comercials canvien molt ràpidament. D'altra banda, estem parlant d'un espai emblemàtic de la ciutat, d'un centre comercial que volem que sigui importantíssim per a la ciutat i estem parlant d'un edifici que està catalogat arquitectònicament. Pensem, per tant, que lligar-nos de mans i de peus durant 35 anys és massa temps.

Segurament, qui accedeixi a aquest espai voldrà amortitzar la seva inversió, és lògic, però potser hi haguéssim hagut d'introduir alguna clàusula que permetés a l'Ajuntament aquesta maniobra per poder actuar amb el que és el patrimoni arquitectònic i tenir la capacitat d'adaptar l'espai per tenir el que tots volem que sigui, el motor comercial de la ciutat.

La senyora Alícia Romero recorda, en primer lloc, que els processos de negociació no sempre són com voldríem i per això no es van tancar les negociacions completament fins al mes de juny. De tota manera, aquesta circumstància no ens retardarà el calendari d'obres. Les obres han començat i el mercat s'obrirà quan estava previst.

Pel que fa al plec de condicions, els he de dir que no som nosaltres els qui ens hem inventat aquest plec. Com amb altres elements del mercat, nosaltres hem rebut l'assessorament de l'Institut de Mercats de Barcelona. Tant els anys de la concessió, com altres qüestions que apareixen al plec, són elements comuns a molts mercats i supermercats que hi ha en marxa. I, de tota manera, recordem que sempre l'Ajuntament podria demanar-ne la reversió.

D'altra banda, m'agradaria recordar que els operadors de producte fresc del mercat també tenen concessions de molts anys. És a dir, en qualsevol dels dos casos, si d'aquí a trenta o vint anys canviessin molt les coses, evidentment s'hauria de plantejar una reversió o recuperació de l'espai per part de l'Ajuntament, la qual cosa seria possible. D'altra banda, també hem de tenir en compte que ara hi ha hagut una sèrie de concessions que l'Ajuntament ha hagut de comprar, perquè hi ha hagut alguns operadors que han marxat del mercat. Nosaltres no n'estem preocupats i, tal com s'ha vist en la resta de mercats d'arreu de Catalunya, estem seguint les tendències del model comercial actual.

Tampoc no he entès gens la intervenció del Sr. Safont-Tria sobre el patrimoni... L'adjudicatari, la persona o el supermercat que finalment guanyi aquest concurs haurà de presentar un projecte d'obres que haurà de rebre el vist-i-plau del Servei d'Obres de l'Ajuntament, per tal que la intervenció s'adeqüi al Catàleg del Patrimoni i als requisits que té l'edifici. Es produirà un seguiment molt acurat per part de l'IMPEM i del Servei d'Obres i, per tant, no cal patir per això.

Finalment, la importància del projecte comercial està justificada, perquè és aquí on veurem quines són les propostes de millora que planteja: autoservei, targes clients, horaris, oferta del producte... Totes aquestes són qüestions clau per a la reforma del mercat i, en qualsevol cas, seguim la línia dels concursos que s'estan portant a terme en altres mercats de la província i el país.

El senyor Xavier Safont-Tria recorda a la Sra. Romero que ells ja van dir que entenien que la intervenció arquitectònica no donava resposta a les necessitats que tenim ara mateix i això ens fa pensar que en un període de no molts anys, segurament serà necessària una segona intervenció. Davant d'això, el que nosaltres diem és que si ens hipotequem 35 anys, que això no ens impossibiliti de fer aquestes reformes que poden ser necessàries més endavant, donat que el projecte és d'entrada limitat.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7). 

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

11  - RATIFICACIÓ DECRET D'INTERPOSICIÓ DE RECURS D'ALÇADA CONTRA L'ACORD DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE BARCELONA RELATIVA AL PMU D'IVECO.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  presenta la proposta següent :

"El 7 d'agost de 2008 es va registrar la notificació de la Resolució de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, de 24 de juliol de 2008, per la qual acorda mantenir la suspensió de l'executivitat de l'acord d'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana PMU 03d de Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix.

A la vista de l'informe del servei tècnic municipal i de la urgència per raó del termini, l'Alcalde ha resolt la interposicó de recurs d'alçada contra la citada Resolució de la CUB de 24/7/2008, a través del Decret que seguidament es transcriu, als efectes de la seva preceptiva ratificació pel Ple de la Corporació, de conformitat amb el que disposa l'art. 21.1.k) de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, i en fonament amb el que disposen els articles  107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

"Decret

7140/2008 de 8 de setembre

Assumpte: INTERPOSAR RECURS D'ALÇADA CONTRA LA RESOLUCIÓ DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE BARCELONA, PER LA QUAL ES MANTÉ LA SUSPENSIÓ DE L'EXECUTIVITAT DE L'APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA DE MILLORA URBANA PMU 03D DE IVECO-RENFE/FARINERA/VEÏNAT DE VALLDEIX

PMU-003d - DEC. 058/2008

Òrgan: URBANISME

Expedient: 2006086/2008

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona en sessió de 24/07/08 ha acordat mantenir la suspensió de l'executivitat de l'acord d'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana PMU 03d de Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix fins que es compleixi la següent prescripció:

"Cal adequar la regulació dels cossos sortints a l'establerta a l'article 107 de la normativa urbanística del Pla general d'ordenació vigent".

L'arquitecte cap del Servei Municipal de Desenvolupament Urbà, a la vista de la citada Resolució,  ha emès l'informe que seguidament es transcriu en el qual queda justificada la legalitat de la regulació d'aquest aspecte normatiu sobre els cossos sortints en el Pla de Millora Urbana.

"INFORME sobre l'acord de la comissió territorial d'urbanisme en relació al pmu 03D "iveco-renfe/farinera/veïnat de valldeix

PRIMER

1. Que l'esmentat acord estableix la necessitat de, mitjançant un nou text refós, complir la següent prescripció: "Cal adequar la regulació dels cossos sortints a l'establert a l'article 107 de la normativa urbanística del Pla general d'ordenació vigent".

La proposta de la Ponència Tècnica que sustenta l'acord, en la seva part expositiva, argumenta que "la proposta no s'adequa a les determinacions del Pla General referents als cossos sortints oberts, tancats i semitancats" en base als articles 82 i 107 de les seves normes urbanístiques.

Les objeccions que es plantegen fan referència al caràcter obert o semitancat dels cossos sortints, a les mides i superfícies màximes de vol, i al seu còmput a efectes d'edificabilitat.

2. Que els articles 82 i 107 formen part del Títol II de les normes urbanístiques del Pla General, "Paràmetres comuns d'ordenació i ús".

El primer article d'aquest títol, l'art. 57 "Regulació paramètrica general", en el seu punt 2 diu textualment "Els paràmetres definits en aquest títol regularan de forma genèrica les condicions generals de les diferents zones excepte quan les condicions particulars d'una zona concreta es determini el contrari o quan no siguin d'aplicació en una zona concreta"

Al mateix temps, el Títol V de les mateixes normes referent a la Qualificació del Sòl, en el seu capítol sisè "Regulació general de les zones"  reconeix abastament la capacitat del planejament derivat per a crear subzones amb condicions i determinacions particulars.

Així, els articles 292 i 293 ho fan de forma genèrica i els articles 295 a 319, que defineixen les diferents zones establertes pel Pla General, reiteren repetidament en els seus punts 2 aquesta capacitat.

En concret i dintre el sector residencial amb edificació oberta (Clau 3), l'article 309 "Zona d'edificació amb volumetria específica. Clau 3b" en el seu punt 2 diu textualment: "Els possibles Plans Parcials, Plans Especials o Estudis de Detall que es redactin posteriorment podran establir subzones en la mesura que regulin de forma precisa els paràmetres establerts en aquesta zona".

3. Que en base a l'argumentació del punt precedent, la modificació puntual del Pla General per a l'àmbit concret del PMU 03d, aprovada definitivament en data 23/01/07, ja va establir que l'ordenació residencial del sector es faria en base a edificació oberta (Clau3), i en concret amb la creació de les subzones necessàries per detallar, precisar i ajustar els paràmetres de la "Zona d'edificació amb volumetria específica", Clau 3b.

Efectivament, el Pla de Millora Urbana, en base a una ordenació concreta (no genèrica) regula de forma detallada (però flexible) els paràmetres que fan referència als cossos sortints. En concret els vols màxims segons cada façana i situació, la superfície màxima de vol (75 % del gàlib màxim establert), les característiques concretes de les proteccions solars de que poden disposar els cossos sortints oberts, i els usos a què es poden destinar aquets espais amb l'exclusió explícita de safarejos, estenedors, cambres de calderes o instal€lacions, etc.

4. Que l'article 107 de les normes urbanístiques del Pla General, en el seu punt 6, regula en general el vol màxim, la longitud i la superfície màxima de vol. L'encapçalament d'aquest punt diu però textualment "Si les normes específiques de cada zona no regulen els cossos sortints, s'aplicaran els següents criteris..."

Com s'ha dit, la normativa de les diverses subzones del Pla de Millora regula específicament els cossos sortints i per tant, no son d'aplicació els criteris genèrics d'aquest article.

5. El punt 3 del mateix article 107, defineix de forma genèrica els cossos sortints i en relació als semitancats diu textualment que ho seran "si tenen una o dues cares tancades amb elements opacs o translúcids tant si són fixes com mòbils"

Elements opacs o translúcids (vidres, per exemple) , tant si són fixes com mòbils (amb perfils d'alumini, per exemple) poden arribar a tancar un espai. Però una protecció solar de lamel€les, llistons de fusta o llibrets d'alumini, fixes o mòbils, no tanca mai un espai, ni des del punt de vista de l'estanqueïtat, ni des de l'acústic, visual (no garanteix la privacitat) o tèrmic, tot i aturar la radiació solar.

La presència o no de controls solars d'aquest tipus no implica, per tant, la condició d'obert o semitancat d'un cos sortint.

Altrament, el PMU 03d, a través de les seves subzones, detalla i precisa aquest aspecte en el sentit que regula les proteccions solars admeses als cossos sortints oberts, per tal que aquestes no puguin tancar mai cap del seus paraments.

6. La proposta de la Ponència Tècnica fa un càlcul de la superfície de vol màxima que, a efectes del còmput de sostre edificable, "comportaria un augment de sostre d'un 22,5 %".

D'acord amb la pròpia normativa del Pla General, les superfícies de vol dels cossos sortints oberts, no es poden incloure en el còmput d'edificabilitat.

D'altra banda, no es té present que el gàlib proposat i la limitació a materialitzar-lo en un 75 % són màxims, no necessària ni obligatòriament executables, i que, per contra, aporten el grau de flexibilitat necessària per a permetre diferents composicions arquitectòniques de suficient varietat i qualitat.

7. La proposta de la Ponència Tècnica cita en relació a la necessitat de computar com a edificabilitat la superfície dels cossos sortints semitancats, que com s'ha vist no és el cas, el punt 3 de l'article 82 i el punt 5 de l'article 107.

Tot i que aquests articles no fan referència als cossos sortints oberts, cal puntualitzar que el PMU 03d regula l'edificabilitat de cada parcel€la de forma geomètricament, amb una ordenació precisa, un nombre màxim de plantes, i numèricament amb una assignació concreta de sostre i usos. No s'està per tant en el supòsit de l'article 82.3.

De la mateixa manera, l'edificació de les parcel€les del PMU 03d no és aïllada, si no amb volumetria específica que, com es pot apreciar als plànols d'ordenació, en molts cassos genera mitgeres entre elles. Tampoc s'està per tant en el supòsit de l'art. 170.5.

8. En conclusió, del conjunt de consideracions anteriors se'n desprèn de manera clara i raonada que el PMU 03d Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix no vulnera les determinacions del Pla General referents als cossos sortints tal com expressa, es creu injustificadament, la proposta de la Ponència Tècnica.

SEGON

La part expositiva de la mateixa proposta conté alhora, una sèrie de consideracions i valoracions de caràcter subjectiu en relació a l'amplada dels edificis, a l'ordenació "molt atapeïda"  del conjunt, a què els "espais intersticials no són tractats com a celobert", a l'ordenació "a cavall entre el doble bloc i les edificacions aïllades", a la desvirtuació de la percepció dels forjats horitzontals, etc.

Sense entrar en aquest tipus de consideracions, que es creuen fora de context i poc contrastats, sí que cal fer esment a què l'ordenació del PMU és el resultat d'un concurs, el jurat del qual (hi eren presents dos representants de la Direcció General d'Urbanisme) va valorar molt positivament aquesta ordenació compacta i densa però permeable, que supera els dobles blocs amb unes edificacions obertes i uns espais instersticials de gran qualitat.

Posteriorment, aquesta ordenació va ser rigorosament treballada i millorada pels dos equips d'urbanistes i arquitectes guanyadors del concurs, tots dos d'àmplia i reconeguda vàlua professional, aconseguint-se una ordenació encara més equilibrada, amb especial atenció a l'obertura i vistes de la majoria dels habitatges, tot afavorint la seva relació amb l'exterior (de caràcter singular, a primera línia de mar) a través d'unes terrasses suficientment habitables, en forma de  cossos sortints oberts.

TERCER

La proposta de la Ponència Tècnica, d'altra banda, sembla no tenir present l'esperit i les propostes de l'avantprojecte de decret sobre les Condicions d'Habitabilitat dels Habitatges, recentment posat a informació pública per la pròpia Generalitat de Catalunya a través del seu Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Efectivament, la disposició addicional primera d'aquest avantprojecte preveu "Mesures per potenciar els espais intermedis dels habitatges amb l'exterior"  entenent-los com a aquells que "situats fora l'envolvent tèrmica de la superfície habitable interior...  puguin oferir una resposta versàtil i eficaç davant dels condicionaments tèrmics, acústics i de millora de les possibilitats d'estalvi energètic de l'habitatge en les diferents estacions climàtiques i orientacions".

En aquest sentit, la proposta del Pla de Millora Urbana per afavorir i regular aquests espais de relació i control tèrmic, en forma de cossos sortints oberts amb protecció solar, està totalment en la línia dels objectius i criteris del esmentat avantprojecte.

De fet, aquest va molt més lluny al especificar que els espais intermedis "hauran de disposar d'una superfície vidriada que no podrà ser inferior al 60 % de la seva superfície de façana...", és a dir, urbanísticament amb consideració de cossos tancats, i al proposar que "les esmentades superfícies dels espais en relació amb l'exterior no es comptabilitzin com a edificabilitat quan la seva superfície no superi el 15 % de la superfície útil interior de l'habitatge".

QUART

Finalment, i sense relació directa amb el motiu del present informe, també es vol fer constar que l'Ajuntament de Mataró, especialment atent a la millora de la qualitat dels habitatges i de la seva implantació urbana, està tramitant una modificació puntual de les normes urbanístiques del Pla General que pretén actualitzar alguns dels paràmetres i conceptes genèrics (destinats principalment a la regulació de l'edificació en els teixits urbans consolidats) del seu Títol II "Paràmetres comuns d'ordenació i ús".

Concretament els que afecten la relació dels habitatges amb el seu exterior, per tal d'adequar-los als actuals requeriments de millores ambientals relacionades amb l'esmentat decret sobre les Condicions d'Habitabilitat dels Habitatges i, entre d'altres, els relacionats amb els cossos sortints.

En aquest cas, es pretén superar la seva actual regulació (en certa manera desfasada), simplificant-ne la classificació, definint-los de manera clara, senzilla i adaptada a les possibilitats de l'arquitectura actual i, per contra, regulant específicament els usos i instal€lacions exclosos en aquests tipus d'espais.  

CONCLUSIONS

Tal com s'ha justificat en els punts precedents, el PMU 03d Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix no vulnera les determinacions del Pla General referents als cossos sortints i no te sentit, per tant, adequar la seva regulació a l'article 107 de la seva normativa urbanística.

D'altra banda, el PMU 03d respon clarament a l'esperit del recent avantprojecte de Decret sobre Condicions d'Habitabilitat dels Habitatges, que estableix la necessitat de potenciar els espais intermedis dels habitatges amb l'exterior com a mesura per millorar els seus aspectes ambientals i energètics.// Mataró, 05 de setembre de 2008./Isidre Molsosa i Pujal./Cap del Servei de Desenvolupament Urbà"

Per tot el que s'ha exposat, a la vista de l'informe transcrit i, en virtut de les facultats atorgades per l'art. 21.1.k) de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, i en fonament amb el que disposen els articles  107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú,

RESOLC:

Primer.-

 Interposar recurs d'alçada, en base i fonament al que s'ha exposat en la part expositiva del  present Decret, contra l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, de  24/07/08 pel qual manté la suspensió de l'executivitat de l'acord d'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana PMU 03d de Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix.

Segon.-

Sol€licitar al l'Excm. Sr. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que estimi el recurs d'alçada interposat contra l'acord de la CTUB de 24/7/08, i en els seus mèrits ordeni la publicació i executivitat de l'acord d'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana PMU 03d de Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix.

Tercer.-

Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació, a la primera sessió que es celebri, per a la seva ratificació."

A la vista del que s'ha exposat  i de conformitat amb el que disposa l'art. 21.1.k)) de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, PROPOSO al Ple de la Corporació l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-  Ratificar el Decret núm. 7140/2008, de 8 de setembre, de l'Alcalde, pel qual s'interposa recurs d'alçada contra l'acord de la  Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, de  24/07/08 sobre la suspensió de l'executivitat de l'acord d'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana PMU 03d de Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix

Segon.- Notificar el precedent acord al Conseller de Política Teritorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, en primer lloc manifesta que vista en el temps cobra importància la preocupació que expressava el seu grup quan es van discutir els diversos planejaments en el front de mar. Com deien,  era el moment d'en lloc d'anar fent operacions puntuals de manera aïllada, de reflexionar-hi de manera global. Ja no per la situació actual que té el tràmit urbanístic-administratiu, sinó pel propi projecte en si. Instal·laríem a dia d'avui i més en aquest moment de reflexió tot un barri en aquella zona de la ciutat? Amb la visió que ara pretenem tenir de Mataró com a capital marítima? Jo llenço el dubte i el deixo a l'aire perquè cadascú se'l respongui.

Pel que fa al tràmit urbanístic i administratiu, sovint també hem dit que aquí a la ciutat havíem fiat la viabilitat d'algunes operacions a exercicis excessivament arriscats, i la veritat és que darrerament les coses no estan sortint gaire bé. Avui a la comissió informativa es deia que gran part del resultat del pressupost de l'any que ve està condicionat per algunes operacions urbanístiques que ara per ara no sabem ben bé com sortiran.

A més, la idoneïtat del trasllat de l'aprofitament per a espais lliures, per a zones verdes o equipaments, també de vegades vostès ho havien jugat com els havia convingut en funció de projectes immobiliaris concrets. Ja vam dir que aquesta operació que estava liderada i impulsada per PUMSA exigia justament uns millors resultats per als interessos de la ciutat dels que eren esperables en aquell moment. El nostre posicionament en aquest punt serà d'abstenció.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, diu que el Sr. Bassas citava que això li semblava que era un petit error. A nosaltres ens sembla que el que hi ha aquí de fons és una discrepància entre la Direcció General d'Urbanisme i l'Ajuntament de Mataró. Al nostre entendre, no és una petitesa, en tant que estem parlant de computacions a efectes d'edificabilitat. Sí que hi ha una qüestió de fons, per tant. Anunciem el nostre vot contrari perquè hi ha coses que no s'estan fent bé del tot.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, afirma que aquí els tècnics municipals estan defensant allò que ja consta en el Pla General i potser no sigui un error al capdavall; el que sí que hi pot haver és una discrepància d'interpretació amb la Direcció General. A partir d'aquí, si això és així o no, entre els tècnics ja es resoldran.

D'altra banda, aquest sector en definitiva és un sector d'aquells que fa només 1 any n'haguéssim parlat com al "sector del pelotazo", i després s'haguessin invertit els diners en tot allò que el Govern hagués estimat oportú. Però, en tot cas, el fet de tenir la sensació que es podia jugar a maximitzar els beneficis, segurament impulsava el Govern i companyies afins a actuar d'una manera i amb una inèrcia que en aquest moment s'ha trencat del tot.

Jo només aprofito per reflexionar en relació amb aquest tema. Molt probablement hauríem de començar a pensar en si totes aquelles operacions que hem tirat endavant realment les podrem tirar endavant o no donada la conjuntura econòmica actual, a fi de no crear frustració en el ciutadà.

El senyor Ramon Bassas expressa que senzillament el que estem portant avui és una resolució que respon a una única frase: "Cal adequar la regulació dels cossos sortints a l'establert a l'article 107 de la normativa urbanística del Pla General d'ordenació vigent". No diu res més, perquè totes aquestes qüestions que explicava el Sr. Mojedano sobre els trasllats de sòl, d'equipaments... no estem ni en aquesta fase, atès que la fase de planejament ja s'ha tancat. Ara toca el Pla de Millora Urbana i només estem tractant sobre l'adaptació dels balcons en el Pla General.

D'altra banda, el que sí que és transcendent és no aprovar-ho, perquè efectivament hi ha un model millor, més sostenible, més mediterrani i més adequat a les actuals polítiques de la Generalitat, i és aquest el que volem posar en pràctica. És tan senzill com això, i ara no estem parlant de totes aquestes altres coses en aquests moments.

Finalment, aquest sector no és un "pelotazo". Es tracta de posar valor al front marítim i això no és un pelotazo, sinó vol dir aprofitar les oportunitats que té territorials, econòmiques i de talent la nostra ciutat. I posar l'urbanisme al servei d'aquests objectius. I fer el peatge públic, espais verds i recuperar el mar per a la nostra ciutat. Això és el que creiem que necessita la nostra ciutat per afrontar el s. XXI amb èxit.

El senyor Joan Mora respon al Sr. Bassas que pensi i reflexioni quins eren els objectius econòmics al seu dia quan es va tirar endavant aquest sector concret i quins són els d'avui. I pensi si en aquells moments amb la sortida i la previsió econòmiques que hi havia podia considerar-se l'operació com se'n diu al carrer "un pelotazo", malgrat que ell, segurament des de la seva cadira, no ho vulgui admetre.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, lamenta del ple d'avui que quan s'ha estat parlat d'una operació d'endeutament, d'una hipoteca en definitiva, hem acabat parlant del Pla de l'Habitatge. Que quan hem parlat d'un ajut a caixa a una entitat pública, hem acabat parlant de les "Joies de la Corona". Quan hem parlat d'uns preus públics per a la prestació d'uns serveis de la Fira de Tardor, hem acabat discutint sobre el model de fires. Quan hem aprovat el plec de clàusules...

Entenc que vostès poden parlar d'allò que creguin convenient i amb la profunditat que calgui, però tinc la sensació que avui s'intenta agafar el rave per les fulles cada vegada que es pot. Em sembla que el Sr. Bassas ho ha explicat molt bé. Aquí ningú no ha qüestionat el planejament urbanístic, cosa que sí que hagués estat molt greu, el que hi ha és una discrepància urbanística respecte a un model constructiu determinat que diu això dels cossos sortints. Res més que això. Ningú ha qüestionat per part de la Comissió d'Urbanisme si el model urbanístic s'ajustava o no al Pla General. Diuen que s'hi ajusta i només hi ha una discrepància pel que fa als balcons.

Per tant, jo, respectant el dret de tots els grups municipals a posicionar-se, demanaria que ens centréssim en el debat que toca cada vegada. És de rebut fer aquesta observació, perquè per discutir de política general ja hi ha altres mecanismes per poder-ho fer i no a través dels senzills dictàmens que venien avui a aprovació en el ple.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions:             10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7). 

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Acció Cultural-

12  - NOMENAMENT DE DOS VOCALS DEL CONSELL RECTOR DE L'IMAC COM A PERSONES DE RECONEGUT PRESTIGI EN EL MÓN DE LA CULTURA.

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

"La modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura, en que s'hi inclou un canvi de denominació a Institut Municipal d'Acció Cultural va entrar en vigor el dia 10 de juliol.

L'art. 9 dels Estatuts modificats estableix la composició del Consell Rector i la forma en que seran escollits els vocals.

Vist el Decret d'Alcaldia de 16 de juny de 2007, en que es nomena al president del Patronat Municipal de Cultura, actualment Institut Municipal d'Acció Cultural.

Vist el Decret 1200/08 per que es nomena vice-president de l'IMAC el senyor Ivan Pera Itxart.

Vist l'acord del Ple de l'Ajuntament de data 4 de setembre en que es nomenen els membres del Consell Rector en representació dels Grups Municipals i de les Assemblees dels diferents àmbits culturals.

Atès que es necessari nomenar dos vocals entre persones de reconegut prestigi en el mon de la cultura.

Proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

1.      Nomenar com a vocals del Consell Rector de l'Institut Municipal d'Acció Cultural com persones de reconegut prestigi en el mon de la cultura, els senyors :

§         Albert Calls i  Xart, periodista, escriptor i llibreter, és autor de nombrosos articles i llibres.

§         Manel Bonany Ayuso, escriptor, músic i compositor. Ha escrit i dirigit teatre musical, coautor de diversos guions televisius, membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i de Guionistes Associats de Catalunya.

2.      Comunicar el present acord a les persones interessades"

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup, atès que CiU va presentar al·legacions al procés de redacció dels Estatuts de l'IMAC a fi d'eliminar-ne la figura de reconegut prestigi. Com que les al·legacions no van ser tingudes en compte, el grup s'hi abstindrà. El motiu és aquest i no té res a veure amb el nom de les dues persones que avui es proposa nomenar.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Conselleria delegada de Cultura-

13  -    CONSTITUIR LA COMISSIÓ ASSESSORA DEL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT DE MATARÓ.

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

"Per continuar els treballs d'elaboració del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró és necessària la constitució de la comissió assessora que, integrada per representants dels grups municipals amb presència al consistori, ciutadans coneixedors de l'onomàstica de Mataró i el seu patrimoni històric i tècnics assessors de l'Ajuntament de Mataró, puguin realitzar informes-propostes en temes de nomenclatura d'acord amb el que estableix al reglament d'aquesta comissió aprovat en data 8 de novembre de 2001.

Per aquest motiu, aquest Conseller-delegat eleva a l'Ajuntament Ple l'aprovació de la següent:

PROPOSTA

1)      Cessar als anteriors membres de la Comissió del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró nomenats per acord de Ple de 17 de juny de 2004 i expressar l'agraïment de l'Ajuntament de Mataró pels serveis prestats.

2)      Constituir la Comissió Assessora del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró.

3)      Nomenar president de la Comissió el senyor Sergi Penedès i Pastor,  Conseller-Delegat de Cultura de l'Ajuntament de Mataró.

4)      Nomenar vice-president de la Comissió el senyor Ivan Pera Itxart, Conseller-Delegat d'Esports de l'Ajuntament de Mataró.

5)      Nomenar com a vocals membres de la Comissió els següents representants dels grups municipals:

-          senyor Ivan Pera Itxart (PSC)

-          senyor Francesc López Jordà (PSC)

-          senyor Josep Puig Pla (PSC)

-          senyora Roser Manté i Bartra (CiU)

-          senyor Francesc Masriera i Abella (CiU)

-          senyor Manuel Roca Cuadrada (PP)

-          senyor Jaume Vellvehí i Altimira (ERC)

-          senyor Antoni Guirao Motis (ICV-EUIA)

-          senyor Joan Jubany i Itxart (CUP)

6)      Nomenar com a vocals membres de la Comissió els següents ciutadans coneixedors de l'onomàstica de Mataró i del seu patrimoni històric a proposta de la Comissió Informativa de Serveis Personals:

-          senyor Joan Giménez i Blasco

-          senyor Ramon Salicrú i Puig

-          senyor Nicolau Guanyabens i Calvet

-          senyora Roser Trilla i Prujà

-          senyor Robert Lleonart i Casadevall

7)      Nomenar com a tècnics assessors de l'Ajuntament de Mataró a la comissió:

-          senyor Joan Masdeu i Jurnet, Coordinador de Projectes del Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions de l'Ajuntament de Mataró.

-          senyor Carles Marfà i Riera, Cap de Patrimoni de l'Institut Municipal d'Acció Cultural i Director del Museu de Mataró.

8)      Actuarà com a secretària de la Comissió per delegació de la Secretaria General de l'Ajuntament de Mataró la senyora Anna M. Miró i Lligoña.

9)      Notificar aquesta resolució a les persones interessades."

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup també en aquest punt, malgrat que en aquest cas sí que consideren important la presència de persones coneixedores de l'onomàstica i del patrimoni històric de la ciutat. El motiu de l'abstenció és, doncs, que el Govern no hagi tingut en compte la persona proposada per CiU per formar part de la comissió. No cal dir que el posicionament d'abstenció res té a veure amb cap de les persones que avui es proposa nomenar.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Institut Municipal d'Educació-

14 - APROVACIÓ DEL SEGON CONVENI COL€LECTIU DEL PERSONAL LABORAL DE L'IME.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

L'article 3 Àmbit temporal del Primer Conveni Col·lectiu del Personal Laboral de l'Institut Municipal d'Educació estableix que ".. La durada del Conveni serà fins al 31 de desembre de 2006.Aquest Conveni s'entén prorrogat tàcitament per períodes anuals successius, si no es produeix l'oportuna denúncia, en el termini de preavís de dos mesos respecte a la data en què finalitzi la seva vigència. Quant a la negociació, podrà ser total o parcial en funció de les propostes plantejades per les parts. Anualment es revisaran les retribucions del personal.

Un cop denunciat, es procedirà a constituir una Comissió negociadora en el termini d'un mes des de la recepció de l'escrit de denúncia; la part receptora haurà de respondre a la proposta de negociació i ambdues parts podran establir ja un calendari o pla de negociació...".

En data 27 d'octubre de 2006 el comitè d'empresa de l'IME va denunciar el Primer Conveni Col·lectiu del Personal Laboral de l'IME davant el Departament de Treball i Indústria per tal de fer la una revisió parcial del seu contingut.

En data 28 de novembre de 2006 es va constituir la comissió negociadora de la modificació parcial del Primer Conveni Col·lectiu del Personal Laboral de l'IME (Annex 1) i es va iniciar el període de negociació.

En data 7 de juliol de 2008 els treballadors de l'IME, constituïts en assemblea extraordinària,van aprovar el redactat del Segon Conveni Col·lectiu de l'IME (Annex 2).

En data 8 de juliol de 2008 la comissió negociadora esmentada va signar l'acta final de negociació a on ambdues parts acordaven:

 "1. Aprovar el contingut íntegre, prèvia validació del seu redactat pel servei de Política lingüística, del text del Segon Conveni Col·lectiu del personal laboral de l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Mataró pels anys 2007-2011(...)

 2. Que la Presidenta de l'Institut Municipal d'Educació elevi proposta d'aprovació al Plenari de l'Institut Municipal d'educació i, posteriorment, al Ple de l'Ajuntament de Mataró del Segon Conveni Col·lectiu de l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Mataró pels anys 2007-2011, resultat del procés de negociació portat a terme per aquesta mesa negociadora." (Annex 3).

Fonaments de dret

Els Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació estableixen, en el seu article 6, j), que correspon al Consell Plenari l'atribució d'aprovar inicialment el conveni col·lectiu de l'IME, sotmetent-lo al Ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació.

Per tot això, proposo a la consideració de l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents,

A C O R D S

Primer.- Aprovar el Segon Conveni Col·lectiu del Personal Laboral de l'IME (Annex 4).

Segon.- Sotmetre la totalitat del nou redactat definitiu del Segon Conveni Col·lectiu de l'IME a signatura per part de tots els representants d'ambdues parts.

Tercer.-  Trametre el text del Segon Conveni Col·lectiu del Personal Laboral de l'IME al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya als efectes de la seva inscripció i publicació."

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup, perquè els consta que hi ha un nombre significatiu de treballadors afectats per aquest conveni que no subscriuen el conveni que ara aprovarem.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             7,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

15  - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"En data 14 de juliol de 2008, el senyor Carles Estrany Font, professor titular A de l'Institut Municipal d'Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent a l'IES Miquel Biada, amb contracte indefinit i jornada parcial del 77,33% de la jornada plena, ha presentat una sol·licitud per a la compatibilitat de dues activitata en el sector privat , per a la prestació de serveis com a entrenador de Goalball a la Fundació Escolta Josep Carol, corresponent al projecte ONCE; i, com a primer entrenador de l'Escola Esportiva del Club Natació Premià.

Aquestes activitats que sol·licita es duran a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal.

La Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'administració de la Generalitat, ambdues d'aplicació al personal al servei de les corporacions locals i dels ens, els organismes i les empreses que en depenen, preveuen la compatibilitat d'una segona activitat privada sempre que:

·         no afecti a l'estricte compliment dels seus deures. Els reconeixements de compatibilitat no podran modificar la jornada de treball ni horari de l'interessat.

·         que l'activitat no tingui relació directa amb les activitats que desenvolupi.

L'article 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

L'article 329.a) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, declara la compatibilitat entre una activitat pública i una privada, sempre i quan la suma de les dues jornades no ultrapassi l'ordinària incrementada en un 50 %.

L'article 327 del mateix Decret estableix que les remuneracions totals que es poden percebre com a conseqüència de les autoritzacions de compatibilitat no poden superar la retribució que li correspongui per l'activitat principal, considerada en règim de jornada ordinària, incrementada en un 30% i l'article 343 manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

Correspon al Ple de la Corporació Local la declaració de la comptatibilitat.

Vist l'informe jurídic precedent, elevo a la consideració de l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Aprovar la compatibililtat per a l'exercici d'un segon lloc de treball dins del sector privat, al senyor Carles Estrany Font, professor titular A de l'Institut Municipal d'Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent a l'IES Miquel Biada, amb contracte indefinit i jornada parcial del 77,33% de la jornada plena, l'exercici d'un segon lloc de treball dins del sector privat, per a la prestació de serveis com a entrenador de Goalball a la Fundació Escolta Josep Carol, corresponent al projecte ONCE.

Segon.- Aprovar la compatibililtat per a l'exercici d'un tercer lloc de treball dins del sector privat, al senyor Carles Estrany Font, professor titular A de l'Institut Municipal d'Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent a l'IES Miquel Biada, amb contracte indefinit i jornada jornada parcial del 77,33% de la jornada plena, l'exercici d'un tercer lloc de treball dins del sector privat, per a la prestació de serveis com a primer entrenador de l'Escola Esportiva del Club Natació Premià.

Tercer.- Els serveis prestats en el segon i tercer lloc o activitat que s'autoritzi a efectes de triennis, de drets passius o de pensió de Seguretat Social, de les pagues extraordinàries i l'ajut familiar es computaran d'acord amb el que estableix l'article 328 del Decret 214/1990.

Quart.- Notificar el present acord a les persones interessades.  "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

16  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ, PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA, I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA SOBRE EL PROJECTE MATARÓ MARÍTIM.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"En els darrers anys, la nostra ciutat està vivint una important transformació en el seu front marítim, sobretot des del punt de vista urbanístic, amb la voluntat d'obrir-se al mar, tal i com ho estan fent altres ciutats mediterrànies. Aquest camí previ, ens ha de permetre ara fer un salt qualitatiu per aprofitar les oportunitats que genera aquest espai urbà per convertir-lo en un motor de canvi de Mataró, tant des del punt de vista econòmic com social i cultural.

Tots els grups municipals del consistori som coneixedors d'aquesta realitat i compartim la importància que té, per a Mataró, aprofitar la seva ubicació geogràfica i les potencialitats que se'n deriven de la seva obertura al mar. Per això, tots coincidim en la voluntat de potenciar les polítiques a desenvolupar-hi, així com en la necessitat de que aquest sigui un projecte de "tota" la ciutat, de tots els sectors i actors socials, econòmics i institucionals. Només així assolirem un projecte potent de ciutat mediterrània a l'entorn del mar.

En el passat mandat, el Ple de l'Ajuntament va aprovar en data 7 de novembre de 2006, una proposta de resolució relativa a "EL FRONT DE MAR DE MATARÓ, UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT" amb l'objectiu de POSAR EN VALOR LA POTENCIALITAT DEL FRONT DE MAR COM A UN DELS MOTORS DE DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT. Aquesta proposta naixia de la necessitat detectada d'aconseguir de Mataró una ciutat oberta al mar, aprofitant les oportunitats que aquest espai urbà pot generar, tant des del punt de vista urbanístic, social com sobretot, econòmic.

En el document que es va aprovar en el seu moment es plantejaven diferents àmbits d'actuació amb un accent molt important en l'aspecte urbanístic. Definia un marc de referència pel que feia a la tasca realitzada fins el moment, així com també les oportunitats del nou context i, alhora, establia quatre línies estratègiques d'actuació:

a)      En el camp mediambiental:

1.- Platges, rieres i front marí: tres aspectes d'un mateix sistema que caldrà preservar i transformar-lo en un actiu per a la ciutat.

2.- Infraestructures de mobilitat i permeabilitat peatonal.

3.- Zona d'aprofitament agrícola: concreció urbanística de la definició de l'espai agrari de les Cinc Sènies.

4.- Infraestructures de sanejament

b)      En el camp cívic:

1.- Cohesió social i política d'habitatge

2.- Equipaments

3.- Espais verds

c)      En el camp econòmic:

1.- El projecte Tecnocampus

2.- El parc empresarial de el Rengle

3.- El Turisme

4.- El comerç i els serveis

5.- L'ocupació de qualitat

6.- La preservació de l'activitat de pesca

d)      En el camp esportiu i cultural:

1.- Els esports aquàtics i subaquàtics

2.- Les activitats culturals relacionades amb el mon mariner

Ara bé, degut als canvis que han tingut lloc els darrers anys, cal fer un nou plantejament que els grups municipals volem deixar palès en aquest nou document, que pretén fer un salt qualitatiu en el posicionament estratègic global de Mataró. Per tant, entenem que les actuacions a impulsar i desenvolupar en el Front de Mar, han de comptar amb un fort component econòmic, de coneixement, així com social, més enllà de l'inicial urbanístic que ja el tenim gaire be definit i, en alguns casos, aprovat definitivament.

El mar ha de convertir-se en un motor important del futur desenvolupament econòmic de la ciutat, i en aquest sentit, l'urbanisme ha de ser un instrument al servei d'aquesta estratègia econòmica, així com també de la social.

Així com en l'àmbit urbanístic, hem pres decisions, les hem impulsat i les estem desenvolupant, cal donar un nou impuls encara a les oportunitats que el mar ens ofereix a nivell econòmic, industrial, de coneixement o mediambiental:la transformació del Port, la concreció del projecte Tecnocampus Mataró desenvolupant també un nou sector de coneixement vinculat al mar, desenvolupar el sector del Rengle, la capacitat d'atracció de la ciutat en relació als projectes esportius i culturals i definir les possibilitats del sector del turisme

Aquest desenvolupament marítim i nàutic de la ciutat ens hauria de permetre potenciar nous sectors econòmics que millorin la competitivitat de l'economia local, en un moment de crisis mundial. Aquests sectors haurien de basar-se en el coneixement i la innovació per ser més competitius i resistir millors les conjuntures econòmiques que patim cíclicament i que no resisteixen els sectors tradicionals com el tèxtil i la construcció.

 Això ens obliga a ser novedosos, i a iniciar nous camins que permetin internacionalitzar Mataró i incrementar l'impacte econòmic en creació de riquesa i llocs de treball.

Analitzades la situació industrial i les oportunitats, amb la voluntat de situar-nos com una ciutat amb personalitat pròpia, creiem que hem de donar a Mataró un caràcter marítim com opció industrial i com a posicionament estratègic. Com un objectiu, com una marca. Una nova aposta de tota la ciutat, a la que dedicarem tota l'energia i en la que s'hi han d'involucrar tots els actors i sectors: el Port, el Tecnocampus, la cultura, els diversos sectors econòmics, l'esport, els polítics, les entitats ciutadanes, etc.

Convé recordar també, que el Pla de Promoció de Ciutat, posat en marxa a principis del passat mandat, ja assenyalava el mar com un dels quatre eixos de referència (el mar i la natura, el comerç, la cultura i la tecnologia). El mar és el nostre gran recurs natural, que ens diferencia, a més, de la majoria de ciutats importants de Catalunya.

Per tant, cal fer un esforç dirigit a situar-nos com a referent del mar a nivell global. S'ha de fer un plantejament ambiciós que ha de servir per posar en marxa un veritable pla estratègic d'innovació turística i formativa.

Ha de ser un gran esforç comú dirigit a situar-nos com referent del mar a nivell global, com capital del sector nàutic i marítim. I dirigit a convertir-nos en un centre econòmic, de coneixement, turístic, esportiu i cultural centrat en el mar. Aquest projecte ha de donar oportunitat a tots els sectors econòmics de la ciutat. I ha de servir per millorar encara més l'aspecte i els usos ambientals de les platges, i portar a terme la recuperació de les platges de les poblacions veïnes. Així com per revitalitzar el sector pesquer donant segell de qualitat als productes de la nostra costa.

És important tenir en compte que la nàutica és un mercat internacional en creixement que comporta un important increment de la riquesa i de llocs de treball  en aquelles poblacions que han desenvolupat projectes al seu voltant, sobre tot si s'aconsegueix la concertació entre els sectors públic i privat.

El Pla Estratègic i Director del Port de Mataró ha de ser una eina complementària important en aquesta gran aposta estratègica de Mataró al voltant del Mar i la Nàutica, una aposta econòmica, industrial, cultural i ecològica en sintonia amb la pròpia ciutat, amb les seves mateixes ambicions. Ciutat i Port han de desenvolupar sinergies per elaborar nous conceptes de desenvolupament econòmic.

Per això, apostem també perquè, des del Consorci del Port, es segueixi treballant en la millora de l'actual Port i de les seves activitats econòmiques i de lleure.

I per això és necessari l'impuls de l'Administració Pública. Amb l'objectiu sobre tot d'engrescar i atraure la col·laboració i implicació dels sectors privats.

El projecte descansa sobre quatre eixos principals :

-         En primer lloc, desenvolupar aquelles línies  que recollia la proposta aprovada el 2006 i que actualment encara siguin vigents.

-         En segon lloc, l'impuls d'un nou sector industrial i econòmic que ha de generar llocs de treball i riquesa a la ciutat i la comarca.

-         En tercer lloc, l'ecologia i la sostenibilitat. Que per damunt de tot sigui un projecte respectuós amb el medi ambient, que potenciï l'Alguer de Mataró i incrementi la sensibilitat pel nostre entorn natural al voltant del Mar.

-         Per últim, el coneixement i la innovació, aplicada al sector nàutic com un nou sector econòmic.

Es també, en certa forma, la recuperació d'una tradició històrica, la de Mataró com capital marítima i centre d'una important indústria nàutica.

La dimensió del projecte farà que aquest contribueixi al desenvolupament d'altres sectors que estaran estretament lligats a aquest com ara el coneixement (impulsar la creació d'estudis relacionats amb les Ciències Marines), la tecnologia (com a centre d'innovació nàutica i de redisseny de vaixells), o la cultura (reprendre les tradicions i costums marítimes de Mataró).

Per això, cal aconseguir la implicació de tota la ciutat i que aquesta estigui enfocada a la consecució del projecte. Hem d'il·lusionar la ciutat perquè hi participi i senti aquesta transformació com a seva.

Per últim, però no menys important, considerem també fonamental la participació i complicitat dels municipis de l'entorn de Mataró i de la resta de la comarca, ja que aquest projecte té una clara vocació comarcal i el seu impacte econòmic, turístic, cultural, s'estendrà per tot el territori.

Per tot això, proposem al Ple els següents

ACORDS

1.- L'Ajuntament de Mataró iniciarà en breu termini els treballs dirigits a l'elaboració d'un Pla Estratègic amb l'objectiu de convertir a Mataró en una capital marítima i nàutica de dimensió europea. El Pla tindrà en compte el contingut del document aprovat el 2006, i es dissenyarà amb la concurrència del consens dels grups polítics municipals, amb entitats, i amb el suport tècnic necessari.

2.- Aquests treballs implicaran principalment definir l'estratègia del projecte, decidir la metodologia de treball, l'encàrrec de la gestió del projecte, així com dissenyar els òrgans de debat, representació  i seguiment del mateix.

3.- L'Ajuntament constituirà una Comissió d'impuls del Projecte Mataró Marítim que ha de coordinar les actuacions amb l'objectiu de fer del Mar un nou motor de desenvolupament de la ciutat,  així com fer el seguiment dels treballs que es defineixin en l'elaboració del Pla estratègic.

Aquesta comissió estarà formada pels següents membres:

PRESIDENT/A: Alcalde de Mataró

VICEPRESIDENTA/A: Regidor/a que proposi el President

VOCALS:

  • Un/a representant de cada grup municipal
  • Dos representats del Consell Comarcal del Maresme en representació dels municipis del Maresme
  • Vuit tècnics o professionals a proposta de la Junta de Portaveus que hauran de ser professionals i experts en els àmbits següents: mediambiental, nàutic, esportiu, cultural, veïnal, econòmic, salut.
  • Un/a representant del Consell de Ciutat
  • Un representant del Centre Natació Mataró
  • Un representant del Gremi d'Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme
  • Un representant de la Unió de Botiguers de Mataró.
  • El/la gerent del Port de Mataró
  • El/la director/a general de TecnoCampusMataró

Caldrà aprovar en Junta de Portaveus, durant aquest 2008, el reglament que haurà de regular el funcionament de la comissió.

4.- L'Ajuntament de Mataró destinarà en aquest any 2008 els recursos i mitjans necessaris per a la realització de l'estudi sobre el projecte.

5.- L'Ajuntament ha de fer les accions necessàries per tal de que el Pla Estratègic i Director del Port vagi coordinat i vinculat amb el Pla Estratègic "Mataró Marítim". 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, en primer lloc explica que en diverses reunions a què ha assistit ha tingut la sensació d'estar en una discussió a veure qui es podia penjar més medalles amb aquest projecte. Sembla ser que s'ha consensuat un text final, cosa que celebrem.

En el ple passat ja vam dir que des de la CUP sí estem a favor d'obrir la ciutat a mar; perquè el mar forma part de Mataró i és una realitat que té molts potencials que no podem ignorar. Ara bé, també vaig dir que aquesta proposta ens obre molts interrogants i també moltes contradiccions.

Aquest projecte es presenta sobre quatre eixos principals. El primer parla de desenvolupar les línies que ja recollia la proposta del 2006; una proposta que consistia en projectes urbanístics, molts dels quals nosaltres no compartim.

També es parla de l'impuls d'un nou sector econòmic i se cita el millorar la competitivitat de l'economia local en un moment de crisi mundial. Nosaltres som escèptics davant d'aquestes receptes miraculoses, però sí comencem a dir que cal veure aquesta crisi com a una oportunitat per replantejar moltes coses a tots nivells, començant per la producció i acabant pel consum. Cal redibuixar l'economia mundial.

Nosaltres parlem de decreixement i de tornar a fer l'economia a nivell local, cosa que no vol dir ni perdre prestacions ni qualitat de vida, sinó fer una economia productiva i de consum de proximitat, gastant menys energies, fent unes relacions més humanes i utilitzant aquests potencials per obrir i reflexionar sobre moltes coses que ara la pròpia ciutat no genera. Aquest és un motor econòmic a escala petita que cal impulsar.

Aquest projecte també parla del respecte al medi ambient. Nosaltres posem en dubte que aquest respecte al medi ambient pugui anar lligat amb l'ampliació del port, amb activitats nàutiques que no sabem com es faran€ volem preservar el  nostre litoral, les platges i fer especial atenció en l'alguer, que és un patrimoni importantíssim de la nostra ciutat i això desgraciadament la gran majoria de projectes industrials i econòmics molts cops han passat per sobre de l'interès pel medi ambient.

El quart punt parlava de coneixement i innovació i aquí hem de dir que sí. Cal innovar i conèixer més aquest mar que tenim davant i que forma part de la nostra cultura. Caldria recuperar aquesta cultura mediterrània de la ciutat de Mataró. Això també pot ser una oportunitat i a partir d'aquí buscar alternatives.

Dit això, el nostre vot serà l'abstenció entenent que és un projecte que no ens fa el pes, però sí que hi ha coses que podem veure interessants. Si s'impulsa aquesta nova comissió nosaltres hi participarem activament.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que al ple passat es va tenir la discussió sobre el tema i ja va quedar clara la posició de CiU, malgrat no tenien clar què passaria amb aquesta signatura del conveni per a la creació de la comissió del front de mar i que ha estat aturada durant un any.

Per tant, el que sí que he de fer aquí és felicitar la regidora Romero i l'Alcalde, perquè tots dos han fet tot el possible per tirar-la endavant i agrair l'esforç també del nostre grup.

Entenc que un cop arribats a aquest punt, l'important són les formes i que aquesta comissió funcioni de veritat. Aquí sí que haurem de pressionar conjuntament, donades les amenaces que ens vénen i que no són per la globlalitat. Aquí ens trobem davant d'una proposta de contingut i de calat com és la transformació del front de mar i l'ampliació del port per saturació tant de serveis com de futur. En aquests moments pensem que la proposta arriba en el moment adequat.

Ara bé, voldria demanar al Govern que fes un esforç perquè això no es quedi en una comissió només de seguiment, i que aconseguíssim il·lusionar els nostres veïns perquè aquest projecte sí que al final esdevingui un motor econòmic.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, en nom dels grups del Govern, agraeix la confiança que han dipositat en ella i el treball i el nivell d'exigència que han posat en aquest document.

És important plantejar la generositat que hem tingut tots els grups, però sobretot el grup de CiU i el PP, i també més tard amb la CUP, perquè hem sabut tots cercar quin era l'horitzó i hem posat tot el nostre treball en funció d'aquest. La lectura que ha fet el Sr. Mojedano de la proposta de resolució fa veure la importància i el calat del que avui estem parlant.

També m'agradaria comentar que és veritat que l'any 2006 vam aprovar un document que neixia coix perquè llavors no s'hi va sumar el PP i qualsevol suma enriqueix. L'any 2006 tot l'enfocament urbanístic era molt fort, perquè en aquells moments estàvem desenvolupant tot aquell entorn d'espai urbà de la ciutat i en aquests moments hi ha molts elements ja desenvolupats i, per tant, és veritat que cal donar-hi un nou enfocament, més des del punt de vista econòmic, a fi de generar més riquesa i més ocupació.

Estic d'acord amb què ha de ser un projecte d'abast territorial, amb un impacte més enllà de la nostra ciutat. Per això, hem afegit a la comissió dos representants del Consell Comarcal que podrien ser alcaldes de municipis veïns, perquè també puguin aportar i vegin quin és l'impacte econòmic que podran viure les seves ciutats.

És l'exemple de com coliderem un projecte interessant i com liderem com a ciutat un projecte que va més enllà de Mataró. Aquest element val la pena comentar-lo.

Agrair molt a tothom la feina feta. És un projecte al qual haurem de dedicar recursos, esforços i molt treball. Energia i força a tots per poder desenvolupar tots els elements que planteja la proposta de resolució.

El senyor Pau Mojedano agraeix ara l'exposició de tots i cadascun dels grups. Sé que els que hem estat treballant directament la proposta tenim bastant clara la visió d'on volem portar la ciutat amb una proposta estratègica com aquesta. Als escèptics els diria que avui és un dia històric perquè penso que estem obrint un camí que serà decisiu per al futur de la història de Mataró a molts nivells. Fer referència també al que suposa un acord com aquest, de referent per la manera de portar i governar la ciutat. En el ple d'investidura de l'Alcalde Baron jo recordo que vaig insistir molt en la importància d'arribar a acords en un moment com aquest per a la ciutat. Ha estat un exemple en què la generositat i intel·ligència de tots ens porta a un resultat decisiu per a la ciutat. Felicitats de nou a tots.

Vull fer una particular referència al meu amic Carlos Súnico que ha estat treballant molt intensament en això. Moltes gràcies.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, felicita tots els grups municipals, perquè ha estat una discussió densa i atapeïda fins a última hora, i en què els correus electrònics han estat funcionant fins i tot de matinada. Agraïment per l'esforç a tots els representants dels grups municipals. L'interès general de la ciutat ha prevalgut per sobre dels interessos de cadascun dels grups municipals.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

17  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA GRATUÏTAT DELS LLIBRES DE TEXT A LES ESCOLES DE MATARÓ.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, decideix retirar la proposta. Com que creuen que és un tema important i com que al final interessa ser pragmàtics i actuar en benefici de la ciutat, estarien disposats a retirar-la perquè en el marc del pressupost, en forma d'al·legació, puguem discutir amb el Govern si és possible destinar una partida d'aquest al foment de la reutilització dels llibres de text, que seria una manera d'ajudar les famílies en un moment complicat.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, per respecte al grup que ha presentat la proposta de resolució, donada la conjuntura econòmica de crisi i atès que aquesta és una competència de la Generalitat de Catalunya, anuncia que aquest grup també retira la proposta.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que el Govern, amb la Sra. Calvo al capdavant d'Educació, queda emplaçat a parlar-ne amb els grups de CiU i el PP més endavant.

18  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PERQUÈ ELS PISOS DE PROTECCIÓ OFICIAL  NO DEIXIN MAI DE COMPLIR LA SEVA FUNCIÓ SOCIAL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"El govern municipal ha decidit posar a la venda els 21 pisos de protecció oficial que formen part de la  promoció de 101 habitatges que s'estan construint al solar de l'antiga fàbrica de Can Gassol.

Quan es ven un habitatge de protecció oficial aquest passa al cap de pocs anys a formar part del mercat lliure i el seu propietari pot especular-hi en lloc de destinar-lo a viure-hi, traint així la finalitat pel qual va ser construït i privant la comunitat d'un bé creat per acomplir una funció social com és el dret universal a l'habitatge.

A més, justament en aquests moments de crisi econòmica en què és difícil d'aconseguir crèdits per comprar pisos, allò que cal és posar pisos de lloguer a preus raonables a l'abast de la població i no fer proves a veure si la gent encara no té les butxaques prou escurades i podem fer que s'endeuti més, com sembla que pretén el regidor d'Habitatge, segons es desprèn de les seves declaracions.

I encara cal tenir present que hi ha un fort desequilibri entre l'oferta del parc d'habitatges de propietat i el d'habitatges de lloguer; i que es tracta d'un desequilibri invers al que hi ha entre les possibilitats de llogar o de comprar que té la població. És més, patim una tendència a reduir l'oferta d'habitatge de lloguer, especialment en els segments de renda baixa. 

A part, però, del lloguer tradicional com a eina de gestió de l'habitatge públic, caldria valorar i promoure experiències han estat i són positives en altres països com a Dinamarca, on existeix la iniciativa d'accés a l'habitatge coneguda amb el nom de sistema ANDEL. Es tracta de construir cooperatives d'habitatge en què cada persona associada té dret de lloguer indefinit. Aquesta proposta, que és inèdita a Catalunya,  trenca la lògica de la plusvàlua associada a la propietat. Aquesta iniciativa requereix que l'Administració faciliti sòl, la qual cosa redueix sensiblement el cost final de la promoció. Després cal que cada soci pagui una entrada, recuperable en cas de desvincular-se'n. Posteriorment, cada soci pagaria un lloguer tou que revertiria en la cooperativa; és a dir, l'excedent es dedicaria a millorar la qualitat i les necessitats socials vitals: espais lúdics, plaques solars, biblioteques,etc. Aquest lloguer cooperatiu no exclou les persones en funció de la seva renda i promou la cohesió social en el territori, evitant la formació de guetos.

És per això que la Candidatura d'Unitat Popular

PROPOSA

Que a partir d'ara qualsevol pis de protecció oficial, sigui en règim de lloguer públic o en règim de gestió de cooperatives d'habitatge social segons el sistema ANDEL. Així la ciutat mantindrà de forma indefinida un parc d'habitatge social per fer front a les necessitats dels Mataronins i Mataronines."

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, en referència al preàmbul de la proposta presentada, manifesta que l'expressió és molt desafortunada, perquè no es pot dir que les persones que es dediquen a fer pisos de protecció oficial el que volen al final és especular.

Jo voldria dir-li que les persones de les classes populars i més desafavorides que han tingut la sort d'adquirir un habitatge de protecció oficial, el fet que passats els anys el puguin vendre a preu de mercat és la seva oportunitat de fer el salt a un habitatge de més metres quadrats. Per tant, quan es diuen certes coses, cal saber què es diu, perquè al final són els de sempre els que paguen. Pensem que hi ha famílies de molts membres que viuen en un pis de 60 metres i la seva màxima aspiració és tenir un pis de 100 metres, la qual cosa no preocupa massa aquells que viuen en mansions.

D'altra banda, sí que és cert que compartim amb la CUP la problemàtica de l'accés a l'habitatge. Entenem que en el cas de l'habitatge compra hi ha molts problemes amb el crèdit, sobretot per a la gent jove. I l'habitatge de lloguer és una opció molt important que requereix la nostra implicació.

Pel que fa a aquest tema, nosaltres hem de partir que hi ha coses que superen el marc municipal, però no podem deixar de dir-ho. En altres instàncies, especialment a nivell d'Estat, sempre hem dit que el Govern central hauria d'haver fet reformes que no s'han fet. Per exemple, només que el Govern central hagués canviat una única frase €la que cita la pròrroga forçosa d'habitatge de lloguer, simplement derogant la pròrroga forçosa i deixant llibertat a les parts per establir la durada del lloguer de l'habitatge€ en la Llei d'Arrendament Urbans, molts experts diuen que s'alliberarien milers d'habitatges que entrarien en el mercat i provocarien una baixada en el preu del lloguer. Un altre element que incideix sobre el mercat del lloguer és l'administració de justícia. Com que resulta que quan algú no paga, l'administració de justícia funciona fatal, això fa que molts propietaris acabin no volent posar el seu pis en lloguer.

D'altra banda, a nivell municipal i en referència a la proposta de la CUP, val a dir que no hi estem en contra de manera absoluta, perquè creiem que la proposta té un cost alt, és a dir, haver de cedir un sòl urbà de titularitat pública d'alguna manera té un cost. Considerem que estaríem utilitzant recursos la rendibilitat dels quals és mínima socialment, perquè, a quantes persones arribaríem? Pensem que aquests recursos cal utilitzar-los d'una altra forma.

D'altra banda, és veritat que Prohabitatge no està funcionant. Creiem que s'hi hauria d'implicar molt més el mercat de l'habitatge de lloguer. Caldria asseure's amb els agents privats i fer polítiques actives a fi de dinamitzar aquest mercat de lloguer. Es pot fer. Per exemple, elements com ara les garanties o avals que es demanen i són impossibles d'assumir per la gent jove, no contribueixen a aquesta dinamització.

Nosaltres, doncs, hi votarem negativament, però entenem la problemàtica. Creiem que hi ha altres sistemes més barats i que poden arribar a molta més gent.

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot negatiu del seu grup municipal, a causa que no acabem d'entendre el sistema ANDEL, és a dir, per què l'Ajuntament hauria de donar un terreny gratuïtament a un grup de persones amb rendes diferents a fi que s'hi fessin la casa. Això no vol dir que no estem d'acord amb què la gent munti una cooperativa i es faci la casa.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, comença avançant-li al Sr. Safont-Tria la posició contrària del Govern en relació amb la proposta de resolució del seu grup.

El Sr. Safont-Tria ha dit: "Quan es ven un habitatge de protecció oficial aquest passa al cap de pocs anys a formar part del mercat lliure i el seu propietari pot especular-hi", i per deixar-lo tranquil només cal que es llegeixi la Llei d'Urbanisme de Catalunya, el Decret 244/2005 del 8 de novembre, que diu: "Els habitatges en protecció oficial construïts en sòls de titularitat pública o en sòls qualificats per a ésser destinats a protecció oficial, la protecció es manté per a tot els temps que es mantingui la qualificació del sòl per a aquesta destinació, sense que càpiga la possibilitat de desqualificar els habitatges". Aquest és el cas dels 21 habitatges que ens ocupen avui. Això, en ser una competència autonòmica, es regula des del Departament d'Habitatge i, respecte a la legislació anterior que rondava els 25 anys, suposa un pas endavant. En resum, la qualificació dels habitatges del c/Florida Blanca es mantindrà per a tot el temps que es mantingui la qualificació del sòl, i això dependrà de la Generalitat i, en última instància, de l'Ajuntament.

En segon lloc, els propietaris no poden desqualificar, en cap cas, el seu habitatge, com abans sí que es podia. Per tant, no hi ha possibilitat d'especulació.

I, en tercer lloc, per si això fos poc, s'estableixen els mecanismes de reserva convenients en forma de drets d'adquisició preferent en favor de PUMSA i/o, en el seu defecte, la Generalitat de Catalunya, ja que aquests habitatges s'aniran destinant a les persones que figurin en aquest registre unificat.

D'altra banda, en referència al tema lloguer versus compra, val a dir que la realitat és que a l'Oficina Local d'Habitatge s'ha constatat que existeix una demanda de les persones per comprar. Com podem xifrar aquesta demanda? Pels números que tinc, la podríem xifrar al voltant d'un 30%. Xifra que és baixa, perquè les persones que vénen se'ls informa que majoritàriament els pisos que es construiran seran de lloguer. És a dir, el percentatge en aquests moments de lloguer versus compra estaria en un 60 i escaig-70% contra 30%. Això naturalment, a algunes persones les fa decidir a apuntar-se a les llistes d'adjudicació d'habitatges de lloguer. Però la demanda de compra existeix.

Aquí hi ha un debat que té el seu interès i que hem tingut també amb directius de cooperatives, els quals ens han proposat models similars a l'ANDEL. Va una mica en la línia del que comentava el Sr. Ferrando. És a dir, les classes treballadores no tenen dret a comprar un pis? A capitalitzar el seu estalvi? Quants de nosaltres tenim hipoteques? Les hipoteques no són el nostre estalvi? Sí que és veritat que falta més lloguer en el mercat, això està clar, però jo penso fermament que comprar un habitatge de protecció oficial no és cap delicte i per a la classe treballadora pot ser una ocasió per poder, en el nostre país, comprar.

Aprofitant aquesta rigidesa actual (torno al tema de la reglamentació i dels anys), enteníem des de l'Ajuntament que era un bon moment per intentar donar resposta a aquesta pluralitat, necessitat que senten algunes persones per adquirir un pis i fer aquesta promoció i passar-la a venda.

Efectivament, hi ha dificultats de finançament. En aquest cas, la compra va acompanyada de la seva hipoteca protegida, que té uns interessos que ja coneixen i unes condicions més toves. I una altra cosa que també és important i que jo crec que potser no l'hem tingut prou en compte. Si realment el que s'ha entès del que he declarat algun d'aquests dies és el que vostè diu, doncs demano disculpes a tothom, perquè no és el que jo volia expressar.

Aquests habitatges, els seus metres €de 60, 70 metres€ poden constituir perfectament habitatges que poden ser per a molts anys durant anys. Els pisos més petits sí que té menys sentit fer-los de venda, però aquests, en canvi, per ubicació, per superfície i tipologia, s'adapten perfectament per a la venda.

Quin és l'objectiu del Pla d'Habitatge? El document feia referència a projeccions de població, necessitats d'habitatge i posteriorment on es podien fer i com. On es podien fer? Aquí hi havia poca discussió, perquè s'ha anat generant el sòl i s'han anat fent les promocions. Com? La decisió que es va prendre va ser fer-los majoritàriament de lloguer i intentar assolir un parc de lloguer proper als 500 habitatges. Aquest és l'objectiu del Pla.

Prohabitatge no intervé en el mercat de lloguer. En primer lloc, tampoc no és la seva finalitat. En segon, sí que hi intervindrem indirectament:

Primer, borses de lloguer, amb les quals Prohabitatge fa intermediació entre els propietaris que volen posar el seu pis al mercat i els interessats.

Segon, cessió. Un nou producte que volem endegar aquest mes: Llançarem al mercat de les borses de lloguer un munt de pisos i, de pas, aflorar habitatges desocupats i donar sortida a alguns estocs que ara preocupen alguns promotors.. I durant 5 anys aquests pisos estarien incorporats al mercat de lloguer. Si això té èxit pot tenir una certa incidència en el mercat. Els preus mitjans que tenim en aquests moments en circulació ronden els 460-470 euros al mes.

Pel que fa al sistema ANDEL, val a dir que és un sistema que em va interessar, que la CUP el portava al seu programa electoral. Durant un temps ens hem reunit amb algunes cooperatives per parlar-ne, hem consultat algunes publicacions (sobretot una que està molt bé, de la Fundació Jaume Bofill)€

En primer lloc, les publicacions i els gerents de les cooperatives reflexen que hi ha una diferència de tipus cultural entre els països on aquest és un sistema estès i el nostre país. Des de sempre, els països nòrdics, saxons han tinguda molt clara la diferència entre el dret d'utilització d'un bé i la propietat del bé. Això es veu molt clar en els cotxes, ells són els que han popularitzat el renting. Però aquí aquestes coses no acaben d'arrencar, especialment entre particulars.

L'ANDEL és un model privat d'habitatge. Els seus membres són, a la vegada, membres de la cooperativa que compra o edifica un edifici. El "lloguer" es destina a amortitzar el cost de la construcció (bàsicament préstecs) i després a fer calaix per procedir al manteniment i millores comunes de l'edifici. El funcionament del sistema és clar.

Però el Sr. Safont-Tria introdueix un concepte, que és justament on hi ha alguns dubtes. Vostè diu: "Aquesta iniciativa requereix que l'Administració faciliti sòl, la qual cosa redueix sensiblement el cost final de la promoció". Els dubtes que es generen no són la reducció del cost, que ja entenc que és la reducció del cost sense haver de pagar el terreny€ però els dubtes tampoc me'ls han resolt els presidents d'aquestes cooperatives. De fet, consultant aquest llibre, indiquen que a Dinamarca el 75% dels ANDEL, la majoria formats en els últims 20-25 anys, procedeixen més aviat de la compra d'edificis d'habitatges de lloguer per part dels llogaters (edificis que són vells, que requereixen obres), més que no pas de nova construcció. El Govern danès ja no aposta per cedir terreny a aquestes cooperatives, i més aviat s'inclina perquè vagin adquirint edificis que necessiten inversions potents i adaptacions.

L'altre punt que genera dubtes és el dels beneficiaris. Les persones no serien integrants de les llistes públiques, sinó serien membres de la cooperativa, la qual cosa, des del punt de vista de la gestió d'uns diners que són públics, planteja també alguns dubtes.

L'últim tema, vostè diu que aquest lloguer cooperativista "no exclou les persones en funció de la seva renda", i aquest és també un punt de diferència respecte a Dinamarca. En aquests països escandinaus hi ha uns ingressos mínims que en general són coberts pel propi estat i, per tant, el model ANDEL representa, no tant una alternativa per a la gent que no té recursos, sinó més aviat una alternativa a la propietat tradicional. Posat aquí, aquest tercer punt, també grinyolaria un mica.

Em sembla un sistema interessant però que s'ha d'aprofundir molt més perquè sigui operatiu i plantejable en el nostre país.

En definitiva, el Govern té la voluntat d'incrementar i mantenir el parc d'habitatges públics destinats a un lloguer social, baix, procedents majoritàriament de nova construcció, amb recursos de les empreses municipals però també amb la col·laboració de cooperatives i entitats sense afany de lucre amb les quals estem parlant. I també impulsar la resta d'accions previstes al Pla de l'Habitatge, com ara la compra d'habitatges usats i sobretot el foment d'aquesta cessió d'habitatges, que seria el propi Ajuntament qui els llogaria i els resituaria a les borses a fi de nodrir aquestes borses municipals.

Els demano disculpes per la durada.

El senyor Xavier Safont-Tria expressa que el problema de l'habitatge és un problema molt greu i és conscient que aquesta proposta concreta no soluciona el problema per si sola. Davant d'un problema greu necessitem solucions molt complexes, que són solucions diverses. Això pretenia ser un granet més per començar a donar sortida a un problema que molta gent el viu en primera persona.

El Sr. Pere Galbany es qüestionava això de donar terreny. L'he de tranquil·litzar perquè la proposta no dóna terreny, cedeix terreny per X anys, i després, en funció de si aquella activitat continua fent el seu servei social, es renovarà o no; però el terreny sempre roman propietat de l'Ajuntament.

Li agafo la mà al Sr. Teixidó perquè ha dit que acceptava més propostes. Vostè sap que als mateixos consells la gent de la CUP, de forma insistent, l'encoratgem en el tema de la compra i lloguer de pisos que ja hi ha a Mataró, especialment a barris perifèrics, on cal esponjar-los.

Vostè també citava la legislació i és cert que darrerament, pel que fa als habitatges de protecció oficial, ha millorat molt i trenca una mica aquesta picaresca que vostè sap que s'ha donat massa sovint i amb què tots hem perdut. Però encara és una legislació amb escletxes i on es dóna la picaresca. Calen nous mecanismes que garanteixin una gestió més eficaç del sòl públic i dels diners públics, a fi que les classes populars se'n beneficiïn.

Vostè deia que les classes populars tenen dret a comprar un habitatge, evidentment que hi tenen dret, però per sobretot les classes populars tenen dret a l'accés a un habitatge digne, més que a la compra. Per a mi és més important que tothom pugui disposar d'un habitatge, independentment que sigui o no comprat.

En definitiva, és un problema cultural, deia el Sr. Teixidó. Aquí potser ens ha semblat sempre que la compra era la millor opció, però molta gent que s'hi ha decantat ho està pagant molt car, per com estan les hipoteques avui dia. Potser això farà canviar aquesta cultura en què la compra semblava que era un gran negoci. Molta gent avui s'ho està replantejant.

Nosaltres quan fèiem aquesta proposta, que no és una proposta tancada, li estem dient a l'Ajuntament que estudiï accions de cessió d'ús de terrenys. No és la solució però sí que obre altres models alternatius a l'accés a l'habitatge. També volíem posar èmfasi en què posar pisos a la venda no aportem res de nou en allò que ja tenim al mercat. Sí que permet accedir-hi a uns preus una mica més econòmics, però a la llarga això tendirà a estabilitzar-se perquè al mercat privat ja han començat a baixar els preus i el cost que té la construcció d'un edifici és el cost per a tothom; a la llarga els preus s'acabaran equilibrant. Des de l'administració pública cal començar a apostar per aquest model molt més del lloguer per sobre del de la propietat.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Vots en contra:          26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Abstencions:             Cap.

19  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ÀREA DE REHABILITACIÓ INTEGRADA DEL CENTRE HISTÒRIC I L'EIXAMPLE DE MATARÓ.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Mitjançant Decret 256/1987, de 4 d'agost, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va declarar el Centre històric i l'Eixample de la nostra ciutat Àrea de Rehabilitació Integrada.

Tot i que des d'aleshores, els successius governs espanyols han atorgat, mitjançant convenis subscrits amb la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments corresponents, ajuts per finançar la rehabilitació d'habitatges de les Àrees de Rehabilitació Integrada, no ens consta que cap dels governs que hi ha hagut a la nostra ciutat, del 1987 ençà, hagi sol·licitat acollir-se als ajuts esmentats.

Sense anar més lluny, en els darrers quatre anys el Pla Estatal d'Habitatge preveia rehabilitar, a Catalunya, 3.600 habitatges pel que fa a les àrees de rehabilitació integrada.

En aquest sentit, tal i com ja vàrem comentar en el Ple del mes de desembre passat,  els dies 4 de desembre de 2006 i 6 de novembre de 2007 el conseller de Medi Ambient i Habitatge i la ministra d'Habitatge van signar, en el marc de la preceptiva Comissió Bilateral de Seguiment, deu convenis per assegurar ajuts a la rehabilitació d'edificis i habitatges de les següents àrees de rehabilitació integrada de les ciutats de Barcelona i Manresa: el districte de Ciutat Vella, un sector del barri de la Prosperitat,  el barri del Poble Sec, un sector del barri del Clot i els nuclis antics dels barris de Gràcia, Horta, Poble Nou, Sans i Sant Andreu de Barcelona i el nucli antic de Manresa. En concret, l'import que el Ministeri d'Habitatge va destinar a aquests convenis, corresponents als Programes 2006 i 2007 del Pla Estatal d'Habitatge, va ésser de 13.169.100 euros.

Així mateix, amb data 23 de maig de 2006, la Comissió Bilateral de Seguiment va signar, corresponents al Programa 2005, deu convenis destinats a les mateixes àrees que en els Programes 2006 i 2007, per un import de 7.378.800 euros.

Pel que fa al Pla 2002-2004, les ARI que es van beneficiar de convenis signats entre el Ministeri d'Habitatge i la Generalitat de Catalunya van ésser:  Ciutat Vella, Poble Sec i el nucli antic de Gràcia pel que fa a la ciutat de Barcelona i el nucli històric de Lleida, el nucli antic de Manresa i el centre de Terrassa. L'import destinat pel ministeri va ésser de 7.061.088 euros.

Si anem més enrera en el temps, trobem que el Ministeri d'Habitatge i la Generalitat de Catalunya van signar ajuts, en aplicació dels Plans d'Habitatge  1992-1995, 1996-1999 i 1998-2001, per a les següents àrees de rehabilitació integrada: Ciutat Vella (plans 92-95, 96-99 i 98-01) Manresa i Lleida (plans 92-95 i 96-99) i Girona, Olot, Sant Boi, Terrassa i Santa Coloma de Gramanet (pla 96-99).

Atès que desconeixem per quins motius el govern de Mataró no ha sol·licitat que l'ARI del Centre Històric i l'Eixample de la nostra ciutat pugui beneficiar-se d'aquests ajuts.

Atès que la impossibilitat d'acollir-se a aquests ajuts ha perjudicat i perjudica, greument, als ciutadans i ciutadanes residents al Centre Històric i l'Eixample de la nostra ciutat.

I atès que el govern espanyol està redactant el Plan Estatal de Vivienda 2009-2012, el grup municipal de CiU presenta la següent,

PROPOSTA

El govern de Mataró sol·licitarà a la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge que inclogui l'Àrea de Rehabilitació Integrada del Centre Històric i l'Eixample de Mataró, entre els objectius convinguts pel conveni de col·laboració que signarà amb el Ministeri d'Habitatge a l'hora d'aplicar i desenvolupar el Pla Estatal d'Habitatge 2009-2012."

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, comenta, en primer lloc, algunes de les afirmacions de la part expositiva, en les quals el Sr. Masriera ve a dir que l'Ajuntament de Mataró no ha fet res històricament sobre aquesta àrea en qüestió, i això no respon a la realitat. En els arxius d'Urbanisme que he pogut consultar hi figura l'expedient relatiu a la delimitació d'aquesta ARI i les dades coincideixen amb les de l'inici del seu escrit.

Després de la declaració d'ARI va ser la creació de l'Oficina de Rehabilitació, "Juny 89: La tramitació de la normativa de subvencions per a la rehabilitació d'habitatges". Aquests expedients van passar a l'Oficina de Rehabilitació, en la seva creació moderna a mitjans dels 90. Aquesta àrea de rehabilitació va estar funcionant des del 89 fins al 99, es van tramitar molts expedients de rehabilitació, perquè afavoria les obres en aquest sector, atès que gaudia de tres avantatges importants: del 10% addicional d'ajuts, no hi havia limitació de pressupost de les obres i tampoc no hi havia límit d'ingressos dels sol·licitants.

A partir del 99 van canviar els criteris i la Generalitat no va renovar els acords. De fet, en l'exposició que vostè ha fet d'altres ARIS d'altres ciutats, n'hi ha molts d'ells que s'acaben més o menys al voltant del 99-00.

A partir d'aquella època s'ha casuat un gravíssim perjudici. L'Ajuntament ha gestionat les Lleis de Barris de Cerdanyola, de Rocafonda, el Palau€ i la resta de barris de la ciutat han pogut acollir-se als ajuts de la Generalitat sense aquests plusos que tenen aquests barris més necessitats.

No obstant això, en honor a la veritat, aquesta proposta la teníem prevista de desenvolupar en el PAM del 2009, la delimitació d'aquesta àrea i la petició al Ministeri de Madrid d'ajuts. Per tant, el posicionament del Govern en aquest punt serà favorable, malgrat hi ha alguns punts de la part expositiva que jo crec que són millorables.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta el vot afirmatiu del seu grup a la proposta.

Abans d'intervenir, però, he preferit escoltar el representant del Govern, el Sr. Teixidó, qui no m'ha acabat de convèncer al respecte del dubte que em va sorgir quan vaig llegir la proposta de resolució de CiU sobre per què l'Ajuntament no havia sol·licitat això que demana l'acord.

Sense dubtar que casualment vostès ho tinguessin previst per al 2009, m'ha causat sorpresa saber que això no s'hagués fet fins ara. Sempre hi som a temps i per això nosaltres hi votarem a favor.

El senyor Francesc Masriera expressa que de la intervenció del Sr. Teixidó no pot deduir realment si s'han sol·licitat o no aquests ajuts amb anterioritat. Continua pensant que el que demana específicament la proposta no s'ha tramitat, però, en tot cas, com que la proposta està feta en positiu i amb voluntat de mirar endavant, celebra que tots els grups s'hi sumin i desitja que la Conselleria d'Habitatge de la Generalitat sigui sensible a l'hora de conveniar amb el Govern de l'Estat la proposta i inclogui l'ARI Centre-Eixample entre els objectius convinguts, a fi que es beneficï dels ajuts en un futur.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (27).

20  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE L'ESTABLIMENT DE CARRILS BICI A LA CIUTAT DE MATARÓ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"Dissabte passat, 27 de setembre, es va inaugurar el nou carril bici de la Via Europa. És un carril bici que, com que passa per la vorera, redueix l'espai dels vianants. Entenem que la ciutat de Mataró necessita una nova planificació de la mobilitat que redueixi el transport amb cotxe privat (per evitar així embussos, contaminació, accidents, etc.) i habiliti la ciutat per prioritzar la circulació de vianants, bicicletes i transport públic.

Veiem, en canvi, com els pocs carrils bici que tenim a Mataró es projecten com un obstacle per als vianants i no com una alternativa al cotxe privat. Així passa als carrils per a bicicleta de la Via Europa, el Passeig Marítim, el Rengle... acabats de crear. Aquests carrils haurien de passar per la calçada, guanyant espai al cotxe privat i, en canvi, creen un nou perill per als vianants. Al mateix temps, l'Ajuntament hauria de facilitar l'existència d'un transport públic eficient que fos alternatiu l'ús del vehicle particular.

Sabem que des del 2006 s'ha contractat el servei d'una auditoria a càrrec de l'empesa CINESI (Consultoria de Transport), però no en veiem cap resultat que no siguin quatre ratlles pintades a la vorera.

Cal una política molt més seriosa que planifiqui una mobilitat integral en què les prioritats siguin: primer els vianants, després les bicicletes i el transport públic, i finalment el vehicle privat.

Per tot això,

PROPOSEM

1. Que es facin una auditoria i una nova planificació integrals de la Mobilitat Urbana de Mataró que prioritzi els vianants, les bicicles i el transport públic en front del cotxe privat, i que integri propostes com el bícing de Barcelona, noves estacions urbanes i interurbanes de tren i autobús, etc.

1. Que en qualsevol nova urbanització de carrers de la ciutat contempli la creació del carril bici corresponent sense envair l'espai dels vianants."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que entén i comprèn la filosofia que es desprèn de bona part de la proposta de resolució de la CUP.

Compartim tot allò que sigui tendir a una major utilització dels mitjans de transport públics sostenibles mediambientalment. També compartim la necessitat que els carrils bici siguin els adequats per al seu ús i que siguin segurs, tant per als usuaris com per als vianants.

No obstant això, la realitat orogràfica de la nostra ciutat fa molt difícil poder fer aquests carrils bici. Quan un passa per Barcelona i observa per on es desplega el 'bicing', es veu que es fa en avingudes prou àmplies amb un nombre de carrils en aquestes vies bastant superior als de la nostra ciutat i, per tant, entenem que l'ús generalitzat i majoritari, substitutiu del vehicle privat, a Mataró no és fàcil.

Finalment, formalment no entenem la part final de la proposta, la part dels acords. Si estem parlant de carrils bici, no entenem perquè al final es fa un poti-poti amb temes que ja hem discutit altres vegades en el ple.

Per tot plegat, nosaltres ens hi abstindríem.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix que comparteix la preocupació o l'interès per la implantació del carril bici. Però no pot compartir el redactat de la proposta de resolució: és una llàstima no haver tingut temps per poder-la treballar.

Començant per la part expositiva, on exposa els problemes del carril bici com a obstacle per als vianants, penso que el veritable problema del carril bici ara per ara és que no té el circuit suficientment tancat, que no tenim un origen i destí clar. Si la gent no té d'on sortir per anar a un determinat lloc és difícil que agafi la bicicleta. I la resta de coses ve després.

D'altra banda, no sé si ha estat només casualitat o la prioritat que vostè posa de vianants-bicicleta-transport públic caldria analitzar-la, perquè el transport públic ens afecta absolutament a tots, mentre que la bicicleta, per desgràcia, alguns no la poden agafar. Llavors ens ha de preocupar més prioritzar el transport públic, i penso que aquí a Mataró s'ha fet.

Per descomptat, quan arribem a les propostes, que és el que interessa, sí que estaríem d'acord amb què qualsevol nova urbanització de carrers a la ciutat contempli la creació de carrils bici sense envair l'espai dels vianants. No tenim clar que això s'estigui fent o s'estigui fent adequadament, tal com sembla que passa en alguns carrers que no fan una bona distinció d'aquests carrils bici. Però la primera proposta no la podem compartir, perquè sabem que s'han fet treballs, estudis... Una altra cosa seria si aquests s'estan aplicant amb prou celeritat, si s'hi estan destinant els recursos suficients, si el Consell de Mobilitat li està donant al tema l'impuls que necessita... Treballant la proposta, amb altres redactats, segurament haguéssim pogut arribar a l'acord. Però justament en l'última comissió informativa se'ns va explicar un document €que encara no hem rebut€, en què es confirmava que aquella auditoria de la que vostè parla més amunt precisament parla de l'estat d'execució dels estudis i les propostes sobre el carril bici que tenim sobre la taula. Per tant, allò que vostè demana en el primer punt hi quedaria reflectit. En aquest cas, és doncs una qüestió de redactat; perquè no podem demanar que es faci allò que ja s'ha fet i, sobretot, no podem demanar que es dediquin diners a més estudis. Si no recordo malament, l'auditoria deia que hi havia un 54% del que és l'estudi sobre el carril bici ja executat, tot i que si no tenim un origen i un destí és difícil d'utilitzar.

El nostre vot serà d'abstenció.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, anuncia el seu vot en contra, perquè que es faci una auditoria és el que ja s'ha explicat que s'està fent a la comissió de Via Pública.

I pel que fa a una nova planificació de la mobilitat urbana de Mataró, convé recordar que tenim un Pla de Mobilitat Urbana que data del 2005, que en principi s'hauria de revisar cada 6 anys, però que serà un dels objectius del PAM i ens hi avançarem revisant-lo l'any que ve, perquè entenem que els canvis que hi ha a la ciutat en temes de mobilitat són importants. L'any que ve hi ha una nova xarxa de Mataró Bus, un transport públic urbà que creixerà en quantitat i qualitat, i per tant és un bon moment per fer aquest replantejament.

El segon punt deia: "Que en qualsevol nova urbanització de carrers de la ciutat contempli la creació del carril bici corresponent sense envair l'espai dels vianants".Això també ho indica el Pla de Mobilitat Urbana, és a dir, per on ha de passar el carril bici.

El Pla de Mobilitat Urbana és la nostra eina de ciutat i on queda recollit el model de mobilitat per a la nostra ciutat. D'acord amb la Llei de Mobilitat té per objecte establir els principis i objectius d'una mobilitat dirigida a la sostenibilitat i a la seguretat, i garantir a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles. El document va ser aprovat el 2005 però l'any vinent el tornarem a refer per actualitzar-lo. S'hi proposa que la bicicleta comparteixi l'espai amb el vehicle privat, les anomenades "àrees ambientals", però també concreta uns vials on hi ha d'haver carril bicicleta, com ara a la Via Europa. Aquesta es va urbanitzar molt abans del Pla de Mobilitat Urbana, si bé ja es preveia la preparació d'uns espais i unes voreres prou amples com per permetre aquesta mesura.

L'esperit del PMU planteja una xarxa bàsica per on han de circular els cotxes de manera preferent €és evident que a Mataró tenim 60.000 vehicles i no plantejar-nos per on han de passar seria una greu temeritat€, però també deixa ben clar quines àrees ambientals interiors calen només per a trànsit veïnal, convertint-les en zones 30 allà on es pugui o en zones de preferència per a vianants, àrees on la bicicleta també esdevé una manera de moure's interessant.

La realitat dels nostres carrers fa impossible executar carrils bici en els vials més estrets i per això tenim vàries possibilitats. Totes amb el vist-i-plau dels organismes de mobilitat i de comú aplicació a moltes ciutats europees:

Els carrils bici segregats en calçada o vorera allà on l'amplada ho permet, i, per tant, el carril bici no és cap obstacle per al vianant. Aquest és una manera més de moure'ns i, en tot cas, el qui va amb bicicleta ha de tenir un seguit de precaucions.

Hi ha també els carrils bici compartits amb els vianants en llocs sense paviment o en trams com el Pg Marítim o el nou Parc Central.

Compartir la calçada amb els vehicles a les Zones 30 i on no hi hagi implantació de carrils bici segregats, i compartir el carrer amb els vianants en els carrers o zones de preferència de vianants.

Evidentment, en cada cas la velocitat ha de ser adequada a les condicions de circulació.

D'altra banda, les característiques de cada viari dependran de les funcions atribuïdes dins del PMU. Com a exemple, en un carrer urbanitzat amb plataforma única senyalitzat com a residencial amb prioritat per als vianants, no es preveu senyalitzar un carril bici segregat.

Tampoc podem estar d'acord amb el fet que els carrils bici han d'estar tots a la calçada. De fet, en funció de la distribució urbanística és molt més segur per als cicliste ampliar la vorera i fer-hi el carril bici, que no pas fer-lo segregat en calçada.

En resum, les prioritats que estableix el PMU són clares en funció de la via que es tracti €hi ha vies preferents per als cotxes i d'altres preferents per als vianants€ i els criteris són específics i no es poden generalitzar.

Ja m'he referit també a l'auditoria, els resultats de la qual s'integraran en el proper PMU que aprovaríem l'any vinent i que ja va ser explicat a la comissió informativa del 24 de setembre.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença dient que aquí es parlava de la realitat orogràfica i val a dir que per sort avui dia les bicicletes tenen una cosa que es diu 'canvis' i que van fantàstics per a ciutats que no són planes.

Comentava vostè que no entenia el final, allà on parlàvem d'estacions. El cert és que volíem manifestar que si realment volem un espai pacificat on la bicicleta tingui un paper important, cal reduir la utilització del cotxe privat. Però si a la gent no se li dóna l'opció i l'alternativa real del transport públic, difícilment podem tenir aquest equilibri.

Respecte al redactat, no tinc cap problema a tornar-lo a redactar i fer-ho d'una manera consensuada.

D'altra banda, comentar al Sr. Batista que quan vam incloure aquest segon punt una mica va ser en funció de les experiències recents. Vostè ha citat la Via Europa com un model que havia estat gestionat en funció del PMU, però m'ha de perdonar, perquè la Via Europa és un fracàs total respecte a la mobilitat. Si alguna persona mai té el coratge d'anar a peu per la Via Europa fins a l'Hospital se n'adonarà que allò està dissenyat súper malament. Completament difícil per als vianants i ara se'ns col·loca un carril bici que treu espai als vianants i és un vial pensat únicament per al cotxe.

Quan nosaltres diem de fer una nova auditoria, volem dir fer-ne una en funció de les prioritats que nosaltres plantegem. Quan diem que volem prioritzar els vianants, les bicicles i el transport públic en front del cotxe privat, no vol dir que tingui més prioritat el transport públic que la bicicleta, sinó que el conjunt d'aquests tres elements han de tenir prioritat davant del cotxe privat. Cal una auditoria completament diferent, que entengui quines són les prioritats polítiques del consistori per dibuixar un Mataró diferent.

El Sr. Batista també deia que es poden compartir espais entre la bicicleta i els vianants, però la realitat és que això treu espai als vianants i l'experiència diu que sí, que hi ha problemes. Segregar el carril bici a la calçada pot ser un risc, és cert, però hi ha mesures protectores que poden evitar el risc. I si a la llarga l'objectiu és reduir la mobilitat en cotxe privat, entenc que acabarem reduint els riscos tots plegats.

També presentàvem iniciatives com el bicing, perquè en comencessin a estudiar... A partir d'aquí que en sortís alguna cosa més seriosa del que tenim fins ara.

Esperem que puguin ser idees que el consistori prengui en consideració. A més, al final acabarem anant cap a aquí, perquè el cotxe privat tard o d'hora ens portarà al col·lapse. Estic segur que acabarem tornant a redactar aquesta proposta d'alguna o altra manera.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, expressa que de totes maneres no sap si en tornarem a parlar, però que el c/Premià ni amb marxes, ni sense marxes... aquell carrer no el puja ningú amb bici.

El senyor Oriol Batista no creu que calgui parlar massa a nivell de propostes de resolució. L'auditoria és la que és i ens l'han fet uns experts que treballen per tot Europa. Mataró és la tercera ciutat d'Espanya que té una auditoria en bicicleta, cosa que indica el nostre compromís.

Per tant, aquestes conclusions de l'auditoria, que són molt clares, cal integrar-les en el proper PMU, que és el que ens ajudarà i conduirà la mobilitat a la nostra ciutat.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Vots en contra:          15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 21 i 31 per venir referits a temàtiques coincidents.

21  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA SITUACIÓ DE L'EDIFICI DEL CAFÈ NOU .

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Mataró, té una forta tradició en el món del cooperativisme. Els  partits de la ciutat, recollint aquest sentiment, van signar a l' abril de  l' any 1977 un acord on   es comprometien   a fer tot el possible per recuperar el patrimoni  històric de la Unió de Cooperadors. Trenta-un anys després, cal reconèixer que el procés ha estat excessivament lent.

La creació de la Fundació  Unió de Cooperadors, fou una de les conseqüències positives d'aquell  compromís, havent-se concertat i així consta en diferents documents municipals  que tots els actes  que l' administració local prengués  en relació a la Unió de Cooperadors es farien  per consens amb aquesta entitat.

I així sembla € o al menys ens pensàvem -,  que havia estat fins el moment, per això sorprèn, la resolució administrativa dictada per la Regidora Delegada d'Innovació i Promoció de la Ciutat  ordenant el cessament d'activitats en el Cafè Nou per part de la Unió de Cooperadors, en concret pel seu Grup de Cultura. Sorprèn que això es faci després d€haver consentit durant vint anys seguits que aquestes activitats es  realitzessin a la vista de tothom i amb la presència directa de molts dels regidors  que han ocupat responsabilitats en aquesta Corporació. Sembla doncs un contrasentit que ara es vulgui aplicar una legalitat administrativa, que durant vint anys no s' ha invocat.

L'expedient que resol aquesta qüestió, a més, incorre en tot un seguit d' irregularitats administratives, com per exemple, que no s'hagi  notificat  directament a la Unió de Cooperadors de Mataró, sinó que es faci a través d'un tercer € que no sembla tal doncs ha ocupat per consens la gerència de la Fundació, cosa que pel moment no valorarem -,  i  que  s'hagi deixat en la més absoluta de les indefensions al Grup de Cultura de la Unió de Cooperadors (COOP),  que són els que en aquells locals realitzaven les seves activitats.

Sobta igualment, que no s'hagi tingut en compte les resolucions i mocions aprovades per aquest Ajuntament, en especial aquelles que feien referència al Cafè Nou , preses moltes vegades per unanimitat en els darrers vint-i-vuit anys.

Es per això que aquest Grup Municipal, formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Que justifica que després de vint anys d'ocupació del local del Cafè Nou, amb el consentiment d'aquesta corporació, s'iniciï ara un expedient de legalització d'activitats, sense tenir en compte cap dels antecedents que sobre aquesta qüestió consta en els arxius municipals, aprovats pel Ple d'aquesta Corporació?

Segona.- Que justifica que aquesta decisió s'hagi pres  sense discutir prèviament les conseqüències de tot ordre que pot generar, en el marc del  Patronat de la Fundació de la Unió de Cooperadors, en que de forma partidària participa tant  aquest Ajuntament com  l'entitat cooperativa, quan era aquest el compromís adoptat?.

Tercera.- Té res a veure aquesta decisió administrativa  amb la voluntat del govern municipal,  de procedir al desenvolupament urbanístic de l'àmbit del Cafè Nou?

Quarta.- Si es així, ha tingut en compte les especials circumstancies que es donen en aquest espai, no tan sols pel que fa a  la titularitat registral de les diferents finques, les entitats de la ciutat implicades, la pròpia història del moviment cooperatiu i la dels locals  i les normes de  protecció del patrimoni  arquitectònic, que atorguen a l'edifici del Cafè Nou una protecció B/v?

Cinquena.- Existeixen converses amb els representants e la Unió de Cooperadors de Mataró (UCM) i els responsables del Centre d'Orientació Psicopedagògiques (COPP) pel que fa al futur del Cafè Nou? Quines i quin ha estat el resultat? Han estat de forma conjunta o per separat?"

31  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL DECRET DE CESSAMENT DE LES ACTIVITATS DEL CAFÈ NOU.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Aquest mes d'agost passat, en un decret municipal s'ordenava el cessament d'activitats al local de la Unió de Cooperadors de la Riera conegut com a Cafè Nou. En aquest local, s'hi feien diverses activitats socials, culturals, esportives, lúdiques, etc. Les persones que feien ús d'aquest local, en tornar de vacances s'han trobat amb la sorpresa que no podien continuar les seves activitats.

Davant el fet que es va decretar el cessament quan els interessats difícilment podien presentar al·legacions, La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) formula les preguntes següents:

1)      Com és que s'ha fet el decret a ple estiu, quan precisament la gent fa vacances?

2)      Com és que es decreta el cessament de les activitats quan no s'ha resolt la ubicació de les activitats en un espai alternatiu?"

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, manifesta que avui estem tractant la situació d'un local que no compleix les condicions per realitzar-se una determinada activitat. Parlem d'això i no de cap altra cosa.

Per començar, no hi ha hagut cap irregularitat administrativa. En tot cas, CiU parla en genèric i després fa una concreció dient que no ho hem comunicat, però sí que ho hem informat a les persones corresponents: pel que fa a les llicències d'activitat a aquells que porten a terme l'activitat, pel que fa a temes d'obres a aquell que és el propietari, en aquest cas el Patronat de la Sagrada Família.

Fem una mica d'història perquè no ens perdem:

L'octubre del 2006 hi ha una denúncia sobre una situació deficitària a l'edifici en qüestió. Al novembre es fa una inspecció conjuntament amb persones i responsables de la Unió de Cooperadors, en què es manifesta la precarietat de les instal·lacions i per poder-hi realitzar activitats. Al desembre es notifica una audiència prèvia al propietari perquè faci una ordre d'execució i repari les deficiències. Hi ha un període d'audiència on es donen un seguit d'irregularitats. El 30 de maig s'ordena l'execució dels treballs de reparació de la finca al Patronat de la Sagrada Família, que és el propietari i és qui ha de fer les reparacions. El Patronat, però, fa un escrit d'al·legacions dient que no pot fer aquestes obres i, per tant, al cap d'un mes nosaltres tornem a fer una altra inspecció conjuntament amb la Disciplina d'Activitats i Obres per actualitzar l'informe que hi havia hagut el 2006.

Evidentment, l'informe del 2008 és encara més flagrant i encara es detecten més irregularitats. És un informe amb moltes fotografies en el qual un nen petit podria adonar-se que les condicions per desenvolupar-hi cap activitat no són aptes. Els puc fer arribar l'informe als grups municipals si hi estan interessats.

El que ve a dir l'informe és que no es pot fer cap tipus d'activitat ni al pati ni a l'edifici: esquerdes a les façanes, problemes al sostre, males instal·lacions elèctriques, no hi ha sortides d'emergències, les portes no tanquen bé, no hi ha alarmes contra incendis€ molts dèficits. Com vostès comprendran, l'Ajuntament ha de garantir la seguretat i la salut a aquelles persones que hi estan fent una activitat. La veritat és que l'informe del febrer del 2008 és bastant preocupant. Per tant, tant el responsable de Llicència d'Obres, el Sr. Teixidó, com jo mateixa, ens reunim uns dies més tard durant el mes de febrer amb la Unió de Cooperadors per explicar-los que tenim l'informe i que nosaltres ens veiem en l'obligació de demanar el cessament d'aquesta activitat; això va ser el 22 de febrer.

Passen dies fins que hi ha el decret de tancament perquè entenem que cal fer una explicació a la Unió de Cooperadors i al propietari, qui és qui tindrà l'obligació de fer les obres de reparació. A més, informem a la presidenta de la Fundació Unió de Cooperadors, la Sra. López, perquè hi estigui assabentada i comencem diverses converses per ajudar-los a buscar un espai alternatiu, perquè puguin continuar desenvolupant la seva activitat. Nosaltres els diem que farem el possible, tot i que no és la nostra obligació. En aquests moments, per a una de les activitats ja hi ha un lloc alternatiu, i per a les altres estem acabant de treballar, en concret, amb el regidor de Cultura i amb la regidora de Gent Gran per intentar buscar una solució. Finalment, el 31 de juliol es produeix el decret de cessament de l'activitat.

La veritat és que l'únic criteri que vam seguir el Sr. Teixidó i jo va ser la seguretat, perquè no hi hagués cap problema ni de salut ni de seguretat. Per tant, aquest és el resum dels fets.

Dir al Sr. Mora, en resposta a la segona pregunta, que em sembla que les decisions sobre tancament d'activitats o sobre atorgament de llicències d'activitats o d'obres no es dóna a cap òrgan més que als àmbits de l'Ajuntament, als serveis on s'han de donar, a partir d'una documentació o requeriments tècnics. Aquí no hem consultat res, sinó que els ho hem comunicat.

Sobre si existeixen converses amb els representants de la Unió de Cooperadors, ja he comentat abans que sí s'han produït, però només parlant d'aquesta situació i no de cap altra. La veritat és que als regidors que hem estat al davant d'aquesta qüestió no ens ha estat fàcil prendre aquesta decisió, i només ens hem guiat pel criteri de seguretat esmentat abans.

El Sr. Safont-Tria pregunta com és que es va fer a ple estiu i, com ja he explicat, perquè tot això comença amb la primera conversa el 22 de febrer i s'ha anat allargant fins al 31 de juliol. De tota manera, tothom n'estava informat del fet que això passaria durant aquells dies.

En resposta a la segona pregunta de la CUP, ja li he dit que l'Ajuntament no té cap obligació de facilitar res a ningú després d'un tancament. Ara bé, en aquest cas, estem treballant conjuntament per trobar llocs alternatius. Per tant, em sembla que hem tingut una acció contundent, sempre preservant la seguretat de les persones i informant-ne els dos implicats, el Patronat de la Sagrada Família i la Unió de Cooperadors. L'actuació que hem dut a terme ha estat la correcta.

El senyor Xavier Safont-Tria manifesta que la precarietat de les instal·lacions ningú les nega, que cal garantir la seguretat és obvi i que ha de ser una tasca del Govern municipal. Ara bé, aquí hi ha uns propietaris legals, que no legítims, que s'han negat a assumir les obres i entenc que l'Ajuntament hauria d'exigir-los la reparació de l'establiment.

22  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA A L'ÀMBIT DE RESIDÈNCIES PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT PSÍQUICA I FÍSICA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"La Proposta de Resolució presentada pel nostre grup i no tinguda en compte al Ple municipal del mes de maig començava i no em cansaré de repetir que: la defensa de l'Estat del Benestar i la millora de la protecció social de les persones ha de ser un actiu de l'acció política del Govern de Catalunya, del Govern de la Ciutat  i de la societat catalana. Ho ha de ser per raó de justícia i solidaritat amb aquells que per edat, per discapacitat o per altres circumstàncies es troben en situació de desavantatge o tenen més dificultats per progressar, però també ho són per raons de cohesió social i de cohesió nacional.

Atès que en aquesta Proposta de Resolució demanàvem la "Creació d'una Comissió Tècnica, amb la col·laboració de les entitats implicades, que estudií i impulsi la creació de noves places de residència a la Ciutat per a persones amb discapacitat psíquica  i física".

Atès que la resposta del Govern Municipal en paraules de la regidora Sra. Carmen Esteban va ésser que: "No us la podem acceptar perquè, aquesta comissió, està creada des del 2006"

Ates que per escrit, el mateix mes de maig, vam adreçar unes preguntes a la Regidora Esteban i d'aquestes ressaltem : Quantes reunions s'han dut a terme i en quines dates?, S'han arribat a conclusions, i si és així, quina o quines han estat? Quines propostes concretes tenen sobre la taula?

Atès que les respostes van ser : "La taula  (taula d'accessibilitat és nom que se li dóna a aquesta comissió) es reuneix amb una periodicitat trimestral i la propera reunió està programada pel 13 de juny". "durant els dos anys de funcionament de la taula s'han abordat diferents temes a proposta dels seus integrants." Val a dir que cap dels temes feia referència específica a la residència o centre de dia de les persones amb discapacitat.  Sobre les propostes concretes que tenien sobre la taula cap feia referència a la creació de places residencials, això si se'ns deia que "properament i a proposta del servei de Benestar Social tractarem la demanda de places per a persones amb discapacitats i dependències de la Ciutat".

Atès que ja han passat cinc mesos des de que el Grup de Convergència i Unió va presentar la Proposta de Resolució per a la incentivació i creació de places de residència i centre de dia per a persones amb discapacitats psíquica i física.

Atès que és urgent la creació a Mataró de places de residència i de centre de dia per a persones amb discapacitats psíquica i física.

És, per tot això, que presentem les preguntes següents:

PREGUNTES:

PRIMERA.- A la reunió del dia 13 de juny es va parlar de tema de les residències, i si és així, a quines conclusions arribaren.

SEGONA.- Quines decisions s'han pres per la Comissió de la Taula d'Accessibilitat i/o per la regidoria de Benestar Social per tal d'incentivar i promocionar la creació de places de residència i centre de dia per a persones amb discapacitats psíquica i física."

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, en resposta a la primera pregunta, explica que en data 13 de juny es va reunir aquesta taula d'accessibilitat i es van tractar els temes previstos i prèviament pactats a la comissió com a ordre del dia; eren temes esportius.

A petició del Servei Social, i amb el meu compromís, està previst tractar el tema de places residencials per persones amb discapacitat física i psíquica en la propera reunió, que serà aquest mes d'octubre.

En resposta a la segona pregunta, convé dir que jo em vaig comprometre en el ple de maig a demanar les dades exactes reals de les necessitats i des del Servei de Benestar Social es va sol·licitar al DASC, que és el Departament d'Acció Social i Ciutadania, les dades relatives a la demanda de places dels serveis següents:

Llars residencials per a disminuïts psíquics, residències per a disminuïts psíquics de suport intermitent il·limitat, residència per a disminuïts psíquics de suport extern i generalitzat  i residència per a físics.

Donat que la taula està especialment interessada en tots els temes del desplegament de la Llei de la Dependència, aquestes dades seran avançades en relació amb les necessitats detectades per les entitats de la ciutat. És a dir, les dades del DASC es contrastaran amb les entitats que treballen en aquest àmbit.

D'altra banda, jo mateixa el 2 de juliol vaig mantenir una entrevista per parlar d'aquest i altres temes relacionats amb la Llei de la Dependència amb la Sra. Paulina Omar, en aquest cas directora de l'ICAS i màxima responsable de l'àmbit de recursos residencials, així com també de la planificació de les necessitats en aquest àmbit.

També està previst en aquest trimestre tenir una altra sessió de treball amb la Sra. Omar a Mataró perquè ella vegi in situ quines són aquestes necessitats.

El senyor Vicent Garcia Caurin admet que sembla que la cosa es mou una miqueta, però recorda a la Sra. Esteban que ell és molt tossut i que continuarà insistint-hi. No es cansarà de preguntar ple a ple com està el tema fins que aquests nens tinguin adquirit aquest dret.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, diu al Sr. Garcia que llàstima que la història sigui també tan tossuda.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 23 i 25 per venir referits a temàtiques coincidents.

23  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL PERILL QUE REPRESENTA PER A LA SALUT PÚBLICA L'ESTAT D'ABANDONAMENT I RUÏNA QUE PRESENTA EL MERCAT DEL PILAR.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"El Mercat del Pilar és una construcció dels anys 60 que s'ubica en un gran pati a l'interior cobert en planta baixa per una teulada de fibrociment, conegut popularment com uralita que envolta 8 comunitats de veïns.

Aquest edifici i, en especial, la seva coberta han sofert un gran procés de degradació durant els quasi 50 anys que fa que existeix.

El Mercat, en la actualitat, presenta un aspecte deixat i rònec a conseqüència de dos motius: a) la brutícia i falta de manteniment que ha patit la instal·lació durant molt de temps i, b) l'envelliment i descomposició dels materials emprats per a la seva construcció i, de manera molt especial, de les plaques de fibrociment en la coberta.

Per aquest motiu, el 19 de juny de 2008 van ser presentats a Disciplina Urbanística i a Salut Pública dos informes emesos per un Arquitecte i un Enginyer Químic Metal·lúrgic membres de l'Associació de Perits Judicials i Forenses Catalunya (APEJUC), arran dels quals es demanava que es declarés l'estat de ruïna del mercat del Pilar i es requerís als seus propietaris que el rehabilitessin o l'enderroquessin, en el termini màxim d'un mes a partir de la seva declaració de ruïna, i que, en cas que no ho fessin, l'Ajuntament procedís a l'execució subsidiària.

Ja el 7 de desembre de 2001 va ser prohibida a l'Estat espanyol la comercialització i utilització del crisòtil (amiant blanc), component bàsic de les plaques de fibrociment.

La causa d'aquesta prohibició va ser la constatació científica del caràcter cancerigen de l'amiant, conjunt de minerals metamòrfics fibrosos constituïts per silicats de ferro, alumini, magnesi i calç entre d'altres, que forma part de la composició del fibrociment.

La principal via d'afectació de l'amiant és la via respiratòria. Aquesta via d'afectació es produeix a través de l'aire que respiren les persones que viuen a escassos metres de l'obra en la que es troba l'amiant.

El major risc de volatilització de fibres en les fotografies (dels dos informes) es produeix quan es realitza el trencament o degradació per manca de conservació i manteniment de la uralita, que es el cas que ens ocupa.

Les fibres d'amiants, de mida molt petita, forma allargada i característiques aerodinàmiques, s'introdueixen amb facilitat als pulmons i poder ocasionar diferents malalties: càncer de pulmó, mesotelioma maligne, asbestosi.

Pel que fa a la uralita del mercat del Pilar, es troba en estat de degradació total per la qual cosa l'amiant es desprèn o està en fase de desprendre's i passar a l'atmosfera.

Per una banda, els propietaris dels immobles ubicats en sòl urbà tenen el deure de mantenir-los en adequat estat de conservació i seguretat. És, doncs, exigible als propietaris del mercat del Pilar que garanteixin la seguretat de la construcció a fi d'evitar danys a terceres persones per un eventual despreniment parcial o total de la coberta o la volatilitat de l'asbest/amiant que conforma la uralita del mercat. La legislació que esmenta aquestes obligacions és la que fixa el Decret Legislatiu 1/2005, que aprova el Text Refós de la Llei d'urbanisme i d'acord  amb el que disposa el seu  l'article 189.

Per una altra banda, als Ajuntaments són els òrgans que han d'ordenar d'ofici o a instància de qualsevol persona interessada l'execució de les obres necessàries per conservar les condicions abans esmentades, segons disposa l'art. 253 del Decret 305/2006 i 189.3 de la Llei d'urbanisme, i tenint en compte que l'art. 190 del DL 1/2005 que aprova el Text Refós de la Llei d'urbanisme.

És per tot això que la Candidatura d'Unitat Popular

PREGA

Que l'Ajuntament insti la revisió i anàlisi, incloent-hi l'estat dels materials, de la teulada d'uralita que cobreix el mercat del Pilar i que, en cas de suposar un risc per a la salut pública, n'ordeni la retirada immediata."

25  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DE L'ANTIC MERCAT DEL PILAR.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"L'antic Mercat del Pilar va ser construït als anys seixanta i actualment no s'hi realitza cap activitat, està cobert amb uralita, material altament contaminant i perjudicial per a la salut i el medi ambient i que en l'actualitat està prohibit aplicar en la construcció.

El febrer de 2005 i a  les preguntes d'aquest Grup Municipal, el conseller delegat de Benestar Social, informà de les diferents actuacions realitzades per part de l'Ajuntament en referència a l'espai que ocupava l'antic Mercat del Pilar. Anuncià requeriments als propietaris pels temes higiènics-sanitaris i de salubritat des del Servei de Salut i Consum. Per altra banda, també va explicar que des del servei de Ciutat Sostenible s'havia requerit als propietaris per tal de realitzar millores  d'infraestructures i anuncià que l'expedient estava pendent de resolució. Igualment, explicà que l'Ajuntament havia demanat a la Generalitat de Catalunya diferents actuacions i que des de la Direcció General de Salut Pública s'havien fet requeriments que afecten a deficiències estructurals de l'edifici i també per temes higiènic-sanitaris. A tot això, els propietaris van demanar una pròrroga, i valorant que havia voluntat i predisposició d'arreglar aquestes temes es va considerar positiu concedir-la. Així mateix, el regidor explicà que el servei de Salut i Consum havia citat als propietaris del mercat intentant una mediació en el problema amb els veïns.

El mes de novembre de 2007 es va requerir, a petició dels veïns, als propietaris del mercat del Pilar de Mataró perquè permetessin l'accés a una comissió de tècnics a l'efecte de valorar l'estat de seguretat i salubritat de les instal·lacions. Aquesta petició es va fer amb motiu de l'existència de la servitud de pas inscrita en el registre de la propietat i totalment vigent, que actualment es troba inhabilitada per ordre dels esmentats propietaris. A resultes d'aquesta negativa, el passat dia 28 de novembre es va sol·licitar la col·laboració municipal.

Passats més de tres anys de l'obertura del mercat, el recinte resta totalment tancat, sense que s'hi aprecií, des de l'exterior cap actuació de sanejament. Per altra banda, aquests dies, entitats dem l'àmbit de medi ambient asseguren que "nous informes, realitzats per professionals totalment contrastats, se sumen a l'estudi microbiològic on es posava de manifest l'alt grau de contaminació de la teulada d'uralita que confronta amb les 8 comunitats de veïns". Sembla que els informes alerten els estaments implicats en la salut pública pel fet que els materials d'uralita de l'esmentat mercat es troben en un estat ruïnós, degradats pel pas del temps, en un estat agut de degradació i que el ciment ja no embolica les fibres d'amiant i les deixa lliures en el medi ambient.

Davant d'aquesta situació, denunciada reiteradament per entitats i veïns afectats, el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quin és l'estat actual de l'estructura i coberta de l'antic Mercat del Pilar?

Segona.- L'estat de degradació de la coberta, denunciat reiteradament pels veïns, representa algun risc per a les persones?

Tercera.- Existeix algun expedient obert i pendent de resolució?

Quarta.- S'ha presentat alguna sol·licitud d'activitat o d'obres en referència al recinte?

Cinquena.- Ha existit alguna conversa amb la propietat, per part d'algun Departament o empresa municipals, per tal de trobar algun us compatible a l'espai que ocupava l'antic Mercat del Pilar? En cas afirmatiu, quines han estat i quins els resultats?"

A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula a la Sra. Patricia Montserrat Ferrer, en representació de l'Associació Oikos Ambiental, qui agraeix els grups de la CUP i CiU l'oportunitat que els han donat d'exposar en el ple quin és l'estat de ruïna i de perill que representa la coberta d'uralita de l'anomenat Mercat del Pilar. Els veïns volen expressar l'alarma per la manca d'activitat per part de l'Ajuntament a l'hora de resoldre la situació del Mercat que tant a nivell urbanístic com de salut està fora de la legalitat.

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum,  recorda que des de l'any 2003 s'ha estat parlant amb el Servei de Salut Pública de l'Ajuntament amb l'objectiu de salvaguardar la població del voltant dels possibles riscs per a la salut derivats de l'estat d'abandonament de les instal·lacions del mercat.

El Mercat del Pilar és un equipament privat que va anar perdent la seva activitat fins al seu tancament definitiu l'any 2005. La decadència de les instal·lacions va portar a problemes de manteniment que van derivar en l'obertura d'expedients i sancions per part de l'Ajuntament des del Servei de Salut Pública i Ciutat Sostenible, així com del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El tancament, primer provisional, i la baixa definitiva de l'activitat al mes d'octubre del 2005 van portar a l'arxiu definitiu de les accions en curs per part de les diferents administracions. Malgrat això, per part del Servei de Salut Pública d'aquest Ajuntament es va mantenir obert l'expedient per tal de mantenir un sistema de vigilància permanent que garantís i donés tranquil·litat a les comunitats veïnes de l'entorn.

Institucions com el Defensor del Ciutadà de Mataró i la Sindicatura de Greuges han fiscalitzat el procés de seguiment dut a terme per l'Ajuntament de Mataró, considerant correctes i satisfactòries totes les actuacions realitzades. Actualment, han sol·licitat la declaració de ruïna i l'enderrocament de la instal·lació presentant informes de professionals considerats competents. Val a dir que aquesta  associació "AP Lluch" és una associació de professionals arquitectes, però que no tenen competència en el tema de l'amiant, perquè no estan registrades en el RERA, que és el registre que la Generalitat de Catalunya té per a totes les entitats que treballen amb l'amiant, a fi de seguir uns protocols molt exhaustius i tancats. Un altre tema és també la normativa. En aquest cas, estaríem parlant de normativa de risc laboral.

La sol·licitud de declaració de ruïna basant-se en el risc per a la salut la considerem absolutament supèrflua i no necessària. Si en algun moment s'arriba a considerar que la teulada de plaques de fibrociment constitueix un risc per a la salut, s'hauran de retirar amb totes les garanties contemplades a la legislació de manera immediata. No és necessari perdre el temps calculant el cost i la seva relació amb el valor de la instal·lació. La preservació de la salut de les persones passa per sobre de qualsevol consideració econòmica.

Tal com s'havia previst i manifestat, la situació del mercat un cop tancat ha entrat en una situació de cronicitat, igualment es va complir amb el control de les condicions higièniques i salubritat des del Servei de Salut, de manera que tal com ens han manifestat alguns veïns i representants de les comunitats dels voltants, mai ha estat el mercat tan net com ara.

En els contactes de seguiment que mantenim amb ells, em consta que fa un parell de setmanes amb l'Associació de Veïns de Peramàs, s'ha parlat que cal vetllar per la seguretat de temes de salut relacionats amb la presència d'una teulada feta amb plaques de fibrociment, i això és el que ens preocupa.

Fa tres anys i mig es va procedir a un estudi d'inspecció visual amb presa de mostres de l'aire del mercat, però en què no es va detectar cap situació de risc. La cronificació de la situació a què hem fet esment porta la necessitat de comprovar de manera fiable i objectiva la situació de les plaques i dissenyar una estratègia d'actuació en el futur.

Els informes que ha presentat Oikos Ambiental no poden ser presos en consideració com a prova determinant de la situació de la teulada. Els defectes formals són massa importants i no ho diem nosaltres, hem demanat un informe a un tècnic reconegut. Hi ha sospites fonamentades que els dictàmens s'han realitzat de manera substancial sinó exclusiva, a partir de la informació aportada als perits, sense estudi previ sobre el terreny. A més, es pretén presentar un estudi de la situació actual del mercat a partir d'unes proves fotogràfiques aparentment actuals. La totalitat de les proves fotogràfiques presentades consten ja en el nostre expedient i es van analitzar a finals del 2004. A posteriori és quan es va instar la Generalitat perquè fes l'analítica i l'estudi que tenim i que va donar com a resultat que no hi havia risc per a la salut.

L'anàlisi que es fa de la uralita és a partir de 5 trossos. Han entrat en una propietat privada i s'ha manipulat la uralita de forma (suposant que fos d'allà) improcedent. Trossos que, segons el mateix informe, s'entreguen com a part de la teulada del mercat. Les mostres no garanteixen en cap cas ni l'origen ni les condicions de la recollida, ni el punt concret del que procedeixen. Tampoc ajuda a la fiabilitat dels estudis la presentació com a prova d'unes determinades analítiques de presumpta contaminació biològica, fet ja descartat per estudis seriosos que tenim, realitzats posteriorment seguint els protocols recomanats internacionalment i reafirmats pel dictamen del professor Torres Garcia, expert de prestigi internacional, que diu així:

"Quant al comunicat de premsa en què diu 'teulada del Mercat del Pilar, arma biològica', òbviament des del punt de vista de fons ambientals, a partir de l'analítica que ha presentat el Laboratori Echevarne, és alarmista i amb el resultat del que es disposen és molt aventurat parlar que hi hagi una alta contaminació, ja que és l'habitual del nostre medi. És cert que poden crear sensibilització, com la resta de focs  que ens envolten. A l'exterior i dins dels habitatges és possible que l'ús biològic a què es refereix el comunicat es relacioni amb els efectes patògens sobre les plantacions de coca, degut al seu poder patògens que té per eliminar les plantes. No es pot inferir que les soques que s'han trobat al Mercat del Pilar siguin productores de microtoxines, ja que no s'ha estudiat, ni que en cap cas ho fos, les possibles microtoxines que es produeixin. Molt difícilment podrien ser responsables de cap efecte biològic negatiu per a l'home o els animals". És un informe fet a Barcelona el 26 de setembre del 2008, quan li va remetre el que es va aportar a l'Associació Oikos, per part del Dr. Josep Maria Torroellas Rodriguez de la Unitat de Recerca de Malalties Infeccioses i Micologia, que és un referent a nivell europeu.

Això no vol dir que la teulada no pugui representar un risc. Està amplament demostrada la relació de l'asbest amb certes malalties. Per aquest motiu, i d'acord amb els tècnics del Departament de Salut i de Treball de la Generalitat de Catalunya, que són els òrgans competents, experts en malalties provocades per l'asbest han procedit a requerir a la propietat la realització d'un estudi que dictamini la situació de les plaques de la teulada del mercat de forma seriosa i a realitzar les mesures correctores que se'n derivin. Aquest requeriment serà entregat a la propietat personalment establint les condicions per a la seva realització, perquè no es dilati en el temps. L'estudi l'haurà de realitzar una empresa que sigui acreditada, com deia abans, i autoritzada a manipular l'amiant i, per tant, inscrita al RERA.

Val a dir que no podem acceptar el prec de la CUP, ni per la part expositiva, ni perquè des de l'any 2003 estem treballant en aquest sentit, és a dir, vetllant per la salut.

En resposta a les preguntes de CiU, es procedirà a requerir un estudi amb mitjans acreditats per determinar l'estat actual de la teulada. Aquest estudi permetrà saber si existeix risc per a les persones i establirà un sistema de monitorització per al futur si s'escau.

El Servei de Salut Pública manté l'expedient obert des de l'any 2003 i les actuacions des de llavors han estat continuades. Pendent de resolució només hi haurà el requeriment esmentat. En tot cas, recordar que durant el 2005 hi ha hagut 38 actuacions, el 2006 n'hi ha hagut 21 i fins a l'1 de setembre del 2008, que van haver-hi 9. Durant l'any 2005 es van fer estudis i prospeccions per part de PUMSA i de l'IMPEM descartant-se la viabilitat de qualsevol actuació pública directa o indirecta.

El senyor Xavier Safont-Tria celebra que coincidim en què la salut passa per sobre de qualsevol consideració econòmica.

Vostè ha citat que hi ha un nou anàlisi que certifiqui l'estat de la teulada i si suposa un risc per a la salut dels veïns, en certa manera ja és el prec que nosaltres li estem fent. Li demano que si s'ha de fer cap anàlisi sigui al més aviat possible, perquè hi ha gent que està patint i sent que està en situació de perill. En aquests casos l'Ajuntament ha de ser el màxim de ràpid donant resposta. També li demano que ens n'informi en una propera comissió informativa, fins i tot a nivell tècnic, a fi de poder informar la resta de veïns del Mercat del Pilar.

La senyora Carolina Soler sense voler entrar en detall de quin expert dels dos és més expert quant al resultat dels informes, es remet a un comentari que ha fet la Sra. Romero fa una estona dient "que l'Ajuntament ha de garantir la seguretat i la salut de les persones". Jo considero que aquest és un cas en què l'Ajuntament ha de garantir la salut i al Mercat del Pilar cal una actuació. A part de les paraules d'explicació sobre les accions, nosaltres considerem que calen fets.

La senyora Carme Esteban explica que l'expert Josep Maria Torroellas Rodriguez pertany a l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica, estructura creada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. És un dels centres de recerca biomèdica més grans del sud d'Europa. És un dels 6 centres públics de recerca que s'ha integrat en el Parc de Recerca Biomèdica. El Dr. Josep Maria Torres Rodriguez és el responsable d'aquesta Unitat de Recerca en Malalties Infeccioses i Micologia. Professor titulat de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor de nombrosos textos especialitzats en malalties causades per fongs en el medi urbà.

En relació amb la intervenció del Sr. Safont-Tria, recordo que els vaig oferir a ambdós grups tractar aquest tema àmpliament en el marc d'una comissió informativa el proper dia 10, però vostès van decidir portar-lo al ple. De tota manera, el que està per davant de tot, com vostè comentava, és la salut dels veïns, evidentment, i, per tant, quan tinguem aquesta documentació portarem el tema a la comissió informativa, que és el lloc on jo crec que aquest debat hagués estat molt més profitós.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, com a observació per a la Sra. Soler, afegeix que òbviament que l'Ajuntament hi ha d'intervenir, però quan pugui fer-ho, perquè estem parlant aquí d'una propietat privada i no podem intervenir-hi només en base a supòsits o sensacions. Penso que s'està fent el que toca, que és requerir els informes tècnics a professionals de reconegut prestigi que, a més, firmen els informes sobre la seva responsabilitat professional i amb totes les conseqüències que se'n poden derivar. El rigor ha d'estar per damunt de tot i compartim la preocupació.

24  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LES INSCRIPCIONS ALS CURSOS DEL CENTRE DEL MARESME DEL CONSORCI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) és un ens amb personalitat jurídica pròpia, creat l'any 1989 per la Generalitat de Catalunya amb la participació de nombrosos ajuntaments, consells comarcals i diputacions amb l'objectiu de facilitar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits.

El Ple de l'Ajuntament, en la sessió celebrada el dia 1 d'octubre de 1990, va ratificar l'acord de sol·licitar l'entrada al CNL.  En l'acord de Govern del 14 de juny de 2003, s'hi reflecteix la voluntat que Mataró sigui una ciutat europea i mediterrània, capital del Maresme i compromesa en la protecció de la llengua pròpia del país. És per això que es creà la Secció Municipal de Política Lingüística del Departament de Presidència, a fi de donar un nou impuls a la política de promoció i millora de la qualitat d'ús del català, amb un pla de treball el qual recull també un conjunt d'aportacions fetes pel grup municipal de CiU.

Segons consta al pla citat anteriorment, "la política lingüística municipal s'ha de centrar en la promoció de l'ús social del català per aconseguir la plena normalització de la nostra llengua a la ciutat, i el reconeixement de la seva la prioritat per a vehicular les relacions socials amb mesures que afectin l'Ajuntament mateix com el conjunt de la societat de Mataró".

En virtut del conveni signat per l'ajuntament de Mataró i el CNL, el primer té tres representants al Centre de Normalització Lingüística del Maresme, un dels quals n'ostenta, actualment, la presidència. Per altra banda, l'aportació d'aquest ajuntament l'any 2008 ha estat, com a mínim de 80.000 euros (10010.45195.46700).

Aquests dies s'ha fet públic que "la mala gestió del Consorci de Normalització Lingüística del Maresme, per segon any consecutiu, podria deixar un total de 300 persones, la majoria immigrants, sense poder aprendre el català a la comarca del Maresme". A més, el president del ens ha reconegut que aquesta situació no és el primer any que es dóna i, fins hi tot, ha parlat d'haver de cursar estudis en poblacions distintes de la de residència del sol·licitant.

Davant d'aquesta situació, el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- quin és el número total de places que ofereix, per a cada nivell, el Centre del Maresme del Consorci de Normalització Lingüística del Maresme pel curs 2008-2009?

Segona.- Quantes, de les places anteriors, corresponen, també per nivells, a la ciutat de Mataró pel mateix curs?

Tercera.- Quin ha estat, fins el moment de donar resposta a la nostra pregunta, el nombre d'inscrits, a la comarca i a la ciutat de Mataró, per cadascun dels nivells i quin és el nombre total de persones que es troben en llista d'espera?

Quarta.- Quina va ser la situació el curs 2007-2008, al Maresme i a Mataró?

Cinquena.- Si fa un any, tal com ha reconegut el president del ens, regidor del nostre ajuntament i representant d'aquest al CNL, ja va existir una manca considerable de places, per què no s'ha pres cap mesura per tal de garantir plaça a tots els ciutadans de Mataró que ho sol·licitessin?

Sisena.- Atesa la promesa que es prendran mesures perquè la situació no es repeteixi el curs vinent, quines garanties podem tenir que això sigui així? Quina aportació al CNL té prevista el govern Municipal incloure en el pressupost pel 2009?

Setena.- Per quina raó, atès el pes del nostre Ajuntament en el Centre de Normalització Lingüística del Maresme i atès que els representants de l'Ajuntament ho són de tots i no només del govern, no s'ha comunicat als membres de la CIM d'Innovació i Presidència la situació de col·lapse en les inscripcions, la qual pot afectar als ciutadans de Mataró?"

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, manifesta, en relació amb la part expositiva, que l'Ajuntament de Mataró té tres representants al Consorci del Maresme, el qual està format per un total de 10 ajuntaments més de la comarca, a més del Consell Comarcal. És per això que algunes de les preguntes no les hi podrem respondre i el remeto a què ho faci a través dels representants del seu grup municipal al Consell de Centre o al Consell d'Administració a nivell nacional.

En segon lloc, expressar el meu malestar per la pregunta i aclarir que totes aquestes informacions van sortir fa molt de temps, ja que el Consorci no ha fet encara públic les dades, donat que fins al passat 19 de setembre no va finalitzar el període d'inscripció i fins la segona setmana del mes d'octubre no es donen internament per tancat donada l'alta variabilitat de les inscripcions als cursos i la mobilitat que els alumnes poden fer dels mateixos. És a dir, que no s'ha fet públic oficialment dades del Consorci de Normalització Lingüística del Maresme i per això mateix potser aquesta pregunta no creiem que arribi a terme, a no ser que sigui com a titular de diari. D'altra banda, si no li fa res, també m'agradaria donar el meu recolzament a la Directora del Consorci arran de la seva afirmació de la "mala gestió del Consorci de Normalització Lingüística del Maresme, per segon any consecutiu", perquè val a dir que han crescut d'una manera espectacular els cursos de català, cosa que demostra que hi ha una molt bona gestió al darrere.

En resposta a la primera pregunta, dir que aquesta dada, com que és a nivell de tot el Maresme, li hauria de facilitar el Consorci, donat que cada Ajuntament col·labora amb el Consorci en la programació de l'oferta del Servei Local de Català corresponent.

En relació amb la segona, podem afirmar que les places per a cursos reglats del Consorci per a Mataró en el curs 08-09 són 663. Tot i que el gran augment de la demanda s'ha produït en cursos inicials i d'acollida. A finals del 2005 es va encetar una oferta complementària per a aquest tipus de cursos a fi de donar resposta a l'increment de demanda. El 2005 hi va haver 5 cursos d'acollida amb 90 alumnes i el 2008, amb la previsió que tenim de l'últim trimestre, podem arribar a 48 cursos i 1.100 alumnes, multiplicant gairebé per 10 els cursos i per 12 el nombre d'alumnes.

En resposta a la tercera pregunta, a Mataró el període de matrícula del setembre del 2008 hi ha hagut 640 inscrits. Per tant, si abans parlàvem de 663 places, podem dir que en queden 20 per ocupar. Els cursos amb més demanda han estat els bàsics, amb l'oferta que es correspon al pressupost ordinari del servei de català, s'ofereixen dos nivells bàsics de 120 hores, el B1, B2 i B3, amb un total d'inscrits de 51 persones i 23 en llista d'espera, que més que probablement es podran col·locar un cop s'hagi començat el curs i sapiguem del cert la seva ocupació. Recordem que les matrícules a aquest nivell són gratuïtes i, per tant, només es confirma la plaça amb la presència de l'alumne.

L'oferta de nivells bàsics es complementa amb els cursos 100% subvencionats per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat, que s'organitzen conjuntament amb les associacions d'immigrants. Enguany s'han ofert 7 cursos de nivell bàsic de 45 hores, 4 cursos més que l'any passat en aquest període, és a dir, que hem passat de 75 places a 175 places, i a dia d'avui 28 persones resten en llista d'espera, que presumiblement també podrem col·locar o dirigir als cursos que començaran després del Nadal.

Quant al nivell elemental, s'ofereixen a Mataró dos cursos de 120 hores, amb un total de 54 places. En aquests moments hi ha només 7 persones en llista d'espera. Per al nivell intermedi, s'ha ofert un curs més que l'any passat, hi ha 84 places d'oferta repartides en 3 cursos de 120 hores i hi ha 16 persones en llista d'espera.

Quant al nivell de suficiència o "C" s'han ofert 2 cursos de 120 hores amb un total de 57 inscrits, i n'hi ha 5 en llista d'espera. Pel que fa al nivell superior o "D" s'ha ofert un curs de 90 hores amb 30 places del qual només hi ha la preinscripció, atès que el curs comença al gener. La matrícula es farà al desembre.

En tots els cursos anteriors, la majoria de les vegades les persones que hi ha en llista d'espera és perquè en el seu total no s'acaba d'aconseguir el grup suficient com per poder obrir un altre curs, sinó es faria. Si no tenim en compte l'oferta d'inicials que s'organitza a través del circuit d'acollida i que no s'ofereix de manera oberta, sinó a través dels immigrants que se censen a Mataró, hem passat d'oferir, al setembre del 2007, d'11 cursos amb 346 places a 18 amb 476 places. El nombre de places ofertes ha augmentat en un 37% el 2008 respecte del 2007.

En resposta a la quarta pregunta,  en llista d'espera van quedar 32 persones després de tot el procés de recol·locació. Cal tenir en compte que les dades definitives del curs actual pel que fa a la llista d'espera no es tindran fins a finals d'octubre.

Pel que fa a la cinquena pregunta, val a dir que "la manca considerable de places" resta a l'avaluació subjectiva de cadascun, donat que 30 places amb un total de 2.000 alumnes és un percentatge ínfim. De tota manera, ja hi ha hagut un increment important de l'oferta. I, d'altra banda, recordar que a més del Consorci també hi ha altres llocs on es pot aprendre el català reglat, com són les escoles d'adults o Òmnium Cultural. L'oferta de català a Mataró està disponible a través del web municipal i tant institucions com entitats que ofereixen cursos ens han ofert les seves dades i tenen informació per facilitar alternatives als alumnes per redistribuir la demanda i no deixar ningú al carrer. Enguany, per poder no deixar ningú al carrer, s'ha augmentat l'oferta en un 37%. Malgrat tot, encara hi ha llista d'espera, la qual cosa significa que la demanda ha augmentat encara més del que teníem previst.

En relació amb la sisena pregunta, l'Ajuntament té previst durant el 2008 una aportació de 80.000 euros, però aquest pressupost ordinari no és definitiu fins a la liquidació final del Consorci per a l'any, que ara per ara serien 73.551,38 euros. Però hi ha una previsió de despesa suplementària a més d'aquests 80.000 euros per als cursos inicials i d'acollida de 20.000 euros més, procedents de subvencions que rep el Servei de Nova Ciutadania. I cal tenir en compte que hi ha una despesa de gairebé 6.000 euros cada any per a materials d'aprenentatge dels cursos d'acollida. A més, hi ha una altra subvenció de la Secretaria d'Immigració, que assumeix el cost total, que ha permès fer a Mataró aquest any 12 cursos per a 300 alumnes més, en col·laboració amb associacions d'immigrants i oberts a tota la ciutadania.

Per a l'any 2009, la previsió del pressupost per al Consorci serà també de 80.000 euros, tenint en compte que el 2008 no es gastaran tots, malgrat que el pressupost del Servei de Català de Mataró del Consorci encara no està aprovat, ni el pressupost de l'Ajuntament. D'altra banda, també hi haurà una previsió partint de l'oferta de cursos inicials i d'acollida en funció sempre de la demanda, com s'ha vingut fent des del 2005.

En resposta a la darrera pregunta, convé aclarir que no es pot parlar de situació de col·lapse. Estarà d'acord amb mi que amb els números que li he donat no es pot parlar de situació de col·lapse, potser això respon més a una sensació subjectiva. De tota manera, jo el convido l'any que ve, com he fet jo, a què vingui a veure quina és la situació del Consorci en període de matriculació.

Segons la informació que ens ha facilitat el Consorci, un cop finalitzat el període d'inscripció el divendres 19 de setembre, ben bé fins a la segona setmana d'octubre no hi haurà dades definitives de la llista d'espera, que gairebé amb molta probabilitat quedarà absorbida per baixes o regularització d'inscripcions a més d'un curs. No creiem que hi hagi situació de col·lapse i des del Consell del Centre sempre s'han fet públiques les dades.

Pel que fa a Mataró, això es farà durant la comissió informativa del novembre, que serà quan disposem de les dades reals de les inscripcions i llistes d'espera. No dubtin que mirarem que aquestes siguin les que es facin públiques, amb la signatura del Consorci i l'Ajuntament de Mataró, per als mitjans de comunicació.

Finalment, donar les gràcies i tota la confiança al grup de CiU per compartir aquest neguit del Govern per la promoció de la nostra llengua. És una llàstima que els seus companys no ho hagin fet anys enrere.

El senyor Joaquim Fernàndez afirma que després que el Sr. C. Fernàndez hagi expressat el seu malestar per la pregunta i hagi acabat la seva intervenció com l'ha acabat, sembla que s'estigui 'enfotent' de CiU. No sap si val la pena fer-li cap rèplica.

Miri, o jo estic molt mal fixat o al Consell de Centre no hi ha representants de partits polítics. Expliqui'm quins són els meus representants com a grup municipal o com a federació de CiU al Consell de Centre. Jo crec que són representants de l'Ajuntament, i si vaig equivocat, algú que m'ho digui i reconeixeré el meu error. Crec que en aquest Ajuntament hi ha un decret en què es nomena 3 representants per a l'Ajuntament i, en tot cas, fins ara sóc regidor de l'Ajuntament i demano explicacions als regidors d'aquest Ajuntament. I demano explicacions que afecten els ciutadans de la nostra ciutat i a qui vostè, jo pensava i vull pensar, li preocupen. D'aquí ve la pregunta. Jo li podria dir que per això no hem fet una nota de premsa ja donant per fet moltes coses, sinó que el que hem fet és preguntar arran d'una informació sortida a la premsa. Però, a més, demà al matí li passaré per e-mail la falca de Mataró Ràdio en què el president del Consorci reconeix la situació... això no ho diu un periodista, ho diu ell. Per tant, la burla final, Sr. Fernàndez, jo crec que sobra. Jo demano explicacions allà on les he de demanar i quan tinguem les dades les contrastarem.

Ara bé, el que és cert és que, i això és objectiu, hi ha ciutadans de Mataró que han estat desviats a oficines d'altres municipis i que s'han apuntat abans d'acabar el termini sense saber si hi hauria prou inscripcions per fer un curs. Això és o no és i ha estat. Per tant, més que les dades, que jo li agraeixo molt sincerament, el que li demano és una mica de respecte. I de debò jo retiro totes les meves paraules i li demano disculpes si vostè em demostra que la federació de CiU com a tal té algun representant al Consell de Centre.

El senyor Carlos Fernández manifesta que el fet de desviar alumnes que no tenen plaça a Mataró cap a altres poblacions sempre és amb el beneplàcit dels propis alumnes, i el fer-ho sempre és un actiu més de la bona gestió del Consorci per evitar que ningú es quedi fora. La molèstia venia perquè la pregunta vingués amb tantíssima demanda de dades, només per la informació sorgida en un titular de premsa. La pregunta ha de venir quan vostès vegin alguna informació oficial o bé del Consorci o bé l'Ajuntament.

D'altra banda, disculpi'm si l'he molestat, jo només li dic que aquest Consorci està dividit o té la presidència d'un membre del Govern d'aquest Ajuntament des de fa només 4 anys i en fa 18 que en pertanyem. No sé si abans hi havia la mateixa gestió. Només ho deia per això. Si a vostè l'ha molestat, jo li demano disculpes.

El senyor Joaquim Fernàndez aclareix l'oficialitat de les dades, perquè eren declaració enregistrades a Mataró Ràdio del president del Consorci, qui té prou credibilitat per a mi.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que, en tot cas, ens podem quedar amb el compromís per part del regidor C. Fernàndez de portar a una comissió informativa les dades oficials signades pel propi Consorci per analitzar la situació de les llistes d'espera, si és que n'hi ha.

25  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DE L'ANTIC MERCAT DEL PILAR.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 23 de l'ordre del dia.

26  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NETEJA DELS CARRERS PAVIMENTATS A UN SOL NIVELL DE MATARÓ.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Històricament, el nostre grup ha expressat, recollint el sentir de molts ciutadans i ciutadanes, el seu neguit per la brutícia que s'acumula en els carrers de la nostra ciutat.

Ara, un any i escaig després d'haver fet confiança al govern aprovant el nou contracte de recollida de brossa i neteja viària, no ens queda més remei que lamentar que, a dia d'avui, Mataró continuï essent una ciutat especialment bruta.

Per a qualsevol ciutadà que passegi pels carrers pavimentats a un sol nivell de la  nostra ciutat (Francesc d'Assís, Santa Maria, Sant Cristòfor, La Riera, Santa Teresa, Rosselló, Sicília, Santiago Rosiñol, així com la majoria dels que envolten equipaments cívics i molts d'altres) es faran evidents, si s'hi fixa, les nombroses taques en el paviment que malmeten el seu aspecte i la imatge de la ciutat sencera.

D'una banda, les actituds incíviques d'alguns ciutadans i ciutadanes, la pràctica, cada cop més freqüent entre els nostres joves, del "botellón", el consum inadequat de xiclets,  etc.., i de l'altra, l'excessiva porositat dels paviments, provoquen que la imatge que ofereixen aquests carrers no sigui la que, a tots, ens agradaria presenciar.

Malgrat que el contracte actualment en vigor va suposar augmentar la despesa fins als 7.300.093 € anuals (un 28,23% més que l'any anterior i un total de 58.400.749 € pels 8 anys de durada del contracte) la imatge que ofereixen els carrers esmentats, i molts altres, no ha guanyat, ni de bon tros, l'equivalent a l'esforç econòmic que està fent la ciutat. Ben al contrari, la seva imatge és, sovint, lamentable. 

Per això, preocupats per aquesta situació, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Una de les millores importants que, segons el govern, comportava el nou contracte, era la utilització de maquinària especialitzada per a la neteja intensiva dels carrers peatonals i les places de paviment dur. Com és, doncs, que no s'observa cap millora?

Segona.- Quines mesures té previst aplicar, el govern, per capgirar aquesta situació? Com pensa eliminar la presència de xiclets i taques difícils als carrers pavimentats a un sol nivell de la nostra ciutat? "

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, lamenta el to d'aquest preàmbul i queda a la disposició del Sr. Masriera per intentar aclarir-li quina és la situació, ja que en el moment  en què es va aprovar el nou contracte ell no hi era a l'Ajuntament.

En resposta a la primera pregunta, val a dir que jo no tinc la mateixa visió que vostè. Però permeti'm dir-li que amb el nou contracte es va adquirir maquinària específica per a la neteja de vials d'un sol nivell. Com recordarà, ens vam fer portar les màquines in situ i es van fer proves per avaluar-ne el rendiment, els avantatges i inconvenients. D'aquestes proves, els serveis tècnics, tant de l'Ajuntament com de l'empresa concessionària, van aconsellar l'equipament de què disposem en l'actualitat, descartant-ne d'altres. Val a dir que la decisió també estava subjecte a diversos condicionants, fent prevaler la necessitat de poder-los fer treballar en horari diürn per no trasbalsar el descans dels veïns, així com altres condicionants a tenir en compte, com va ser que el sistema de fregat requerís un baix consum d'aigua.

Per tant, aquesta maquinària frega amb aigua a pressió, té un consum d'aigua molt baix i conté una turbina que recull l'aigua, cosa que evita que els carrers s'inundin, fent possible el treball diürn amb les mínimes molèsties per als vianants. També és cert que aquest nivell de maquinària té un menor rendiment, però calia valorar també aquests aspectes esmentats.

D'altra banda, és cert que els episodis que hi ha hagut aquest estiu també han afavorit una percepció negativa respecte a què, com sap, tant el nivell de sequera com el brot de legionel·losi han provocat que la maquinària treballés amb restriccions totals o parcials aquest estiu. Al mes de setembre ja estan operatives.

Què hi farem al respecte? Farem allò que està previst al contracte, que estableix un sistema de millora continu amb paràmetres objectivables i avaluables de seguiment€ €estic a la seva disposició per poder aprofundir-hi€ per tal de reconduir aspectes i millores de la neteja.

Pel que fa a la segona pregunta, tot i que discrepo de la visió caòtica que vostè diu que presenta la ciutat, no vull amagar que hi ha problemes, ni fer volar coloms. Hi ha dèficits que cal corregir amb les mesures adequades mitjançant avaluacions serioses i rigoroses, des de la responsabilitat. L'estat dels carrers, un cop finalitzat el servei de neteja, és òptim.

Tal com vostè diu, aquestes taques són difícils. Són d'una gran complexitat per la necessària porositat dels paviments i els usos compatibles dels vials d'un sol nivell.

També, i permeti'm que li digui amb un to distès, està bé que ens diguin allò que no està bé, però també ho estaria que ens diguessin allò que està bé. En aquest sentit, voldria dir-li que abans de l'estiu, tant al c/Barcelona com al c/d'en Pujol, es van fer unes feines de recuperació de la rugositat dels paviments, que van comportar la neteja molt profunda no tant de les taques d'oli com de les de xiclets. Aquestes taques d'oli són molt difícils o gairebé impossibles d'eliminar i les de xiclet comporten una gran complexitat i tenen un cost molt elevat i de poca durada. A tall d'exemple, els paràmetres de preus de les empreses que s'hi dediquen estan a l'entorn dels 150 euros per metre quadrat.

El senyor Francesc Masriera confessa que la primera part de la intervenció del Sr. Melero l'ha preocupat, perquè ha tingut la impressió que ell no reconeixia que hi ha problemes al respecte, malgrat tots admetem que són de difícil resolució.

Quan nosaltres parlem que la situació és especialment bruta, no ens referim només a aquest estiu. Vostè ha utilitzat uns arguments que són certs i correctes, però no és ara que els carrers de la ciutat estan especialment bruts, sobretot els pavimentats a un sol nivell, sinó que en anys anteriors la situació era la mateixa.

La seva part final de la intervenció, en canvi, m'ha tranquil·litzat perquè he entès reconèixer per part seva que la situació existeix, que no és fàcil solucionar-la i que cal insistir a trobar mesures correctores. Vostè sap tan bé com jo que hi ha ciutats que apliquen periòdicament neteges intensives de xiclets per tal de millorar la imatge dels carrers. L'altre dia llegia a un mitjà de comunicació que Lleida havia netejat 100.000 xiclets recentment. Si és la solució més adequada o no, en podem parlar. El que és evident és que cal adoptar mesures per corregir i millorar la situació.

El senyor Francesc Melero explica que ha intentat mantenir un fil conductor a través de les dues preguntes, a fi d'argumentar les respostes.

Respecte al tema de la brutícia i els xiclets, reitera la seva disposició per especificar-li al Sr. Masriera tots els paràmetres d'avaluació que s'utilitzen i com està la situació. D'altra banda, no hi ha ciutat del món que estigui absolutament neta com una patena. No admetre que hi ha situacions de complexitat i de difícil solució seria il·lús per part meva i irresponsable, alhora. En qualsevol cas, sense entrar en jocs de paraules, si li preocupa la primera part de la meva resposta i el tranquil·litza la segona, el fil conductor era el de no amagar res, ni vendre fum, sinó explicar-li de manera rigorosa quina és la situació.

27  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL CESSAMENT DE LES ACTIVITATS QUE NO TENEN LLICÈNCIA DE TELEFÒNIA MÒBIL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, comença afirmant que, com el Sr. Mojedano, voldria ballar un tango amb la Sra. Romero, però mirant que no li robés la cartera, com en el ple passat, en què ell li va preguntar unes coses i ella n'hi va respondre d'altres que no s'adiuen a la realitat:

Com que la memòria em falla de vegades, he recollit les seves paraules de l'acta, en què parlava dels expedients de disciplina de la telefonia mòbil, de les antenes: "Si l'operadora no fa cas, fem un decret ordenant el tancament, i si no ho fa, anem a tancar l'antena. Això ho fem sempre. En aquests casos en què vostè diu que no s'ha complert, el cert és que ja s'havia complert".

En certa manera, semblava que aquestes antenes ja estaven clausurades i ja se n'havia ordenat el cessament d'activitat, i estem parlant del dijous 4 de setembre de 2008. Doncs bé, el dia 9 de setembre sorgeixen 9 decrets de cessament d'activitat , en què es resol "executar subsidiàriament els treballs de desconnexió dels sistemes pels quals no té llicència l'estació base de telefonia mòbil".

Per tant, la pregunta que tenia ara ja no té massa sentit, perquè ja sabem realment que quan es va formular la pregunta evidentment aquestes antenes no estaven clausurades, tal com demostra el decret. Senzillament, doncs, ja no li presento el prec, però sí li expresso el malestar per tal com s'ha resolt el tema.

Felicitar-nos que almenys això ha servit perquè s'acabi resolent un problema que feia massa temps que durava.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, mostra el seu desconcert per la intervenció del Sr. Safont-Tria, i tampoc no sap si el prec el manté o el retira.

Em sembla que en aquesta casa, des de tota la vida, el que expliquen els regidors quan fan un prec o una pregunta és allò que han entrat per escrit, no unes altres consideracions. En tot cas, en el torn de rèplica vostè pot fer les consideracions que cregui oportunes, perquè sinó, com pot imaginar, al regidor segurament li manca la informació concreta a la que vostè es refereix. Jo no sé si ara la Sra. Romero pot contestar a aquest prec o qüestió del 9 de setembre, però, en tot cas, aquestes no són les normes del joc. Els regidors llegeixen les preguntes després que han entrat pel registre, i no unes altres. Li demano que se cenyeixi al reglament.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, respon que venia preparada perquè en els plens, en el torn de rèpliques, sempre apareixen moltes més qüestions.

En tot cas, aclarir que el que jo vaig dir i que ha llegit el Sr. Safont-Tria és una resposta genèrica sobre quin és tot el procediment que utilitzem i que respon al Reglament d'Activitats i, en aquest sentit, hem de mantenir i respectar els dies.

En aquestes 8 antenes en concret, a què es fa esment en aquests contenciosos-administratius, ha passat una cosa curiosa que no passava abans, i és que aquestes antenes normalment són ampliacions d'UMTS, és a dir, l'antena té llicència d'activitat de la primera però no de l'ampliació. Per tant, quan nosaltres anem a desconnectar, desconnectem l'ampliació, no l'antena. Aleshores ens hem adonat ara, perquè això està passant ara, que quan hem anat com a Ajuntament a desconnectar-ho no ho hem pogut fer perquè no tenim el sistema per desconnectar l'ampliació. Per tant, hem hagut d'anar a buscar empreses, en aquest cas Boquet, que ens està fent les execucions subsidiàries.

També he de dir que no sempre és tan fàcil, perquè en dos casos ens hem trobat amb què el propietari no ens ha deixat entrar per desconnectar i tenim dues demandes del jutjat, tres que hem pogut presentar nosaltres€ Sempre hi ha problemes. Ja ens agradaria que l'execució fos ipso facto, però moltes vegades això no passa.

En tot cas, li entregaré al Sr. Safont-Tria, perquè vegi que no hi ha problemes de transparència, un quadre on tenim els 24 expedients que tenim oberts amb aquests temes i vegi quina és la situació de cadascun d'ells.

En el cas dels expedients que parlàvem en l'anterior ple justament ha passat això, són amplicacions d'UMTS, molt difícils de desconnectar, perquè la primera antena sí que té llicència. En tot cas, no va ser la meva intenció ni robar-li cartera ni enganyar-lo, per tant, si vol ballar un tango, no pateixi.

El senyor Xavier Safont-Tria puntualitza que la seva intervenció era referent al tema que presentava la CUP al prec. La Sra. Romero ha dit que havia fet una resposta genèrica quan precisament estàvem parlant d'aquestes 8 antenes en concret, que era el prec que presentàvem en el Ple passat.

28  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES QUEIXES REBUDES SOBRE ELS CONTENIDORS DE RECOLLIDA SELECTIVA DE MATARÓ.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

"Des de fa uns mesos s'estan substituint els contenidors que s'utilitzen per a la recollida de brossa selectiva, per una altres més petits i que, sens dubte, encaixen millor en l'estètica del paisatge urbà. No obstant hem rebut queixes, per part d'alguns mataronins, de que els nous contenidors no adjunten cap indicatiu del seu contingut.

Sabem que la majoria dels mataronins té clar el contingut de cada contenidor en base al seu color, però hem de ser conscients de la pluralitat de la nostra societat i assumir que hi ha col·lectius que no retenen tan bé aquesta informació. Ciutats veïnes, com Vilassar de Mar, també estan realitzant aquesta substitució incorporant informació addicional sobre quin tipus de residu va a cada contenidor.

Una altra de les queixes que hem rebut fa referència als contenidors d'envasos, és a dir: als grocs. L'orifici d'entrada de la brossa és molt petit i dificulta la introducció del material per reciclar. La norma general és que llaunes, plàstics i altres envasos vagin al contenidor dins de bosses de plàstic que moltes vegades no passen per l'orifici d'entrada. Això suposa que alguns ciutadans hagin de fer veritables esforços per introduir-les dins, corrent el risc de tallar-se amb alguns dels envasos que intenten reciclar.

També es podria tenir en compte incloure informació addicional en aquests punts de recollida selectiva, com: telèfons per la recollida de mobles o trastos vells, el lloc més proper per dipositar piles...etc. Creiem que a part de ser una informació útil, ajuda a conscienciar la ciutadania de la importància de reciclar.

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següents:

PRECS

1.      El Govern municipal adjuntarà informació als nous contenidors perquè els mataronins tinguin clar què hi va a cadascun d'ells.

2.      S'inclourà també informació addicional sobre altre tipus de reciclatge.

3.      Els responsables pertinents miraran de solucionar el tema de l'amplada de l'orifici d'entrada de la brossa del contenidor d'envasos, fent-lo més gros, per tal que els ciutadans no tinguin problemes en introduir les seves bosses de reciclatge."

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, d'entrada anuncia que acceptarà els precs 1 i 3.

Pel que fa a l'orifici al qual fa esment el Sr. Ferrando, val a dir que no és un orifici homologat però sí que està més o menys estandarditzat quant a les dimensions, l'objecte del qual és que no es dipositin dins del contenidor d'envasos bosses amb restes de brossa domèstica.

Una de les condicions és que justament un cop portat als camions amb poca contaminació, en què hi hagi pocs impropis, són rebutjats totes les càrregues de camions i enviades a incineració o bé a l'abocador, amb el conseqüent cost econòmic i malbaratament de molts esforços; aquest és un dels motius i per això es dissenyen aquests contenidors amb aquests orificis. Reconec que tenen una certa dificultat, jo també en sóc usuari, i estem intentant trobar una solució.

Respecte al prec 1, també hem rebut nosaltres aquestes queixes. Estem elaborant aquests punts adhesius, que en pocs dies quedaran col·locats.

Respecte al segon, no som partidaris de posar més informació de la necessària, donat que un excés d'informació acaba sent ignorada. Considerem que aquest altre nivell d'informació que vostè ens demana és millor incloure'l en les campanyes anuals de sensibilització.

Pel que fa al tercer, estem en contacte amb el fabricant per mirar de veure quines possibilitats tenim de millorar aquesta qüestió.

El senyor Juan Carlos Ferrando explica que han vist un moble abandonat on s'hi havia enganxat un adhesiu molt divertit que deia que no s'hauria d'haver deixat allà el moble i hi posava un telèfon. Vam pensar que estava bé, que era una forma d'anunci bona.

D'altra banda, tinc un parent que volia reciclar mobles i ens hem hagut de posar a buscar el número de telèfon, perquè no el trobàvem. Penso que posar un adhesiu groc com aquest del moble als contenidors seria d'ajuda per quan ens sorgeix la necessitat de trobar el número de telèfon. Sabríem on anar-lo a buscar.

El senyor Francesc Melero manifesta que les campanyes de sensibilització són més efectives en aquest sentit, perquè es distribueix tota la informació. Abans quan hi havia la informació als contenidors, els dubtes, les preguntes i les queixes eren les mateixes, per tant, la informació era invisible per als usuaris.

El senyor Joan Antoni Baron recorda que també s'hi van incloure imans informatius amb el número de telèfon.

29  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE L'APARCAMENT D'AUTOCARAVANES.

La senyora Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"En el Ple Municipal del mes de novembre de 2007 aquest Consistori va aprovar per unanimitat la Proposta de Resolució presentada pel Grup Popular per a la construcció d'un aparcament d'autocaravanes.

Aquesta proposta es va presentar amb la voluntat de promocionar la ciutat i fer de Mataró un referent turístic, tot creient que el turisme d'autocaravana pot atraure un tipus de turisme familiar i de curta estada.

En el passat mes de juliol la Unió de Caravanistes de Catalunya i Tot Càmping varen organitzar, amb el suport de l'Impem, una trobada d'autocaravanes que va tenir molt d'èxit. A la concentració s'hi varen afegir autocaravanes estrangeres que passaven per la nostra ciutat i que van optar per passar els dos dies a Mataró, visitant la ciutat i gaudint de la nostre gastronomia i comerç. De tota aquesta concentració, els responsables,  varen fer arribar a l'Impem un informe de la trobada.

Aquestes  associacions i d'altres, com la "Asociación de Autocaravanistas de España", resten encara a la espera de que la regidora Alícia Romero els hi demani parer sobre la ubicació de l'àrea d'autocaravanes.

Atès que ha passat quasi un any de l'acord d'aquest Consistori, sense tenir encara cap estudi ni proposta per a la ubicació de l'àrea per autocaravanes, aquest Grup Municipal fa les següents:

PREGUNTES

1.      Han mantingut alguna reunió el personal tècnic de l'Impem amb els responsables de les associacions d'autocaravanes i clubs de càmping, per tal de començar el projecte de construcció de l'aparcament per autocaravanes?

2.      En quina situació es troba actualment aquest estudi?

3.      Quant temps creu el Govern Municipal que haurà de passar per començar a planificar la  proposta aprovada per unanimitat en el Ple del mes de Novembre de 2007?

4.      Ha previst el Govern Municipal assignar una partida als pressupostos del 2009 per aquest concepte?

5.      Quins són els llocs on s'ha cregut que es pot construir l'aparcament?"

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, manifesta que comparteix el fons d'aquesta proposta i els objectius que comentava la Sra. Coromines.

Des del moment en què es va aprovar la proposta de resolució, ja vam dir que havíem d'estudiar la viabilitat de fer aquest aparcament i, després, buscar l'espai més adient per construir-lo. Des de l'IMPEM portem uns mesos fent diverses reunions amb diferents entitats per analitzar quina és la situació dels autocaravanistes i quina és l'oferta que tenim a la comarca. Concretament ens vam reunir amb el càmping que tenim a la ciutat, el Playa-Sol, que ens ha fet un informe també sobre l'oferta que té per a aquest tipus de clients. Vam anar a visitar l'Ajuntament de Navarcles, perquè està treballant aquest tema, del qual també tenim un informe sobre l'aparcament que té, els serveis que ofereix.. També, arran de la trobada que ha explicat la regidora, hem tingut contactes amb la Unió d'Autocaravanistes de Catalunya, de la qual també hi ha un informe sobre la pròpia trobada. Alhora, s'ha demanat assessorament a la Diputació de Barcelona, a la seva delegació de Turisme, perquè ens puguin informar de quina és la situació d'aquest tipus de servei.

La veritat és que els va sorprendre bastant la pregunta o la demanda d'assessorament, perquè ens diuen que el 60% d'oferta de càmpings de tota la província està al Maresme i, per tant, l'oferta per a autocaravanistes es troba aquí. Ara ens estan preparant un informe per acabar de reunir més informació. També és cert que tenim pendent una reunió amb la Federació Espanyola d'Autocaravanistes, que es produirà en breu. Tot plegat ens ha d'ajudar a prendre una decisió sobre la viabilitat o no de la construcció d'aquest aparcament a la ciutat.

Per tant, esperem que en els propers mesos ho puguem presentar al Consell de l'IMPEM a fi de parlar-ne, també amb les associacions implicades. L'estudi creiem que durant els propers mesos el podrem presentar, no hem previst cap pressupost addicional perquè entenem que l'estudi haurà de valorar quina és la proposta i, en tot cas, a partir d'aquí haurem de veure si generem alguna partida o no. No hem analitzat cap lloc perquè estem pendents encara de les conclusions.

30  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL TRAM D'ACCÉS A LA URBANITZACIÓ LA CORNISA.

La senyora Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"En el Ple Municipal del mes d'octubre de 2007 i com a resposta a la pregunta sobre el camí d'accés a la urbanització La Cornisa, presentada per aquest Grup Municipal, el regidor conseller delegat d'Urbanisme  va manifestar que la situació del tram d'accés a la urbanització era un punt feble i que adoptava el compromís per resoldre'l el més aviat millor.

Posteriorment en una reunió amb aquesta regidora varen acordar que el servei de manteniment i obres de l'Ajuntament de Mataró, del que és responsable el Sr. Melero, es faria càrrec de l'estudi i l'adjudicació de l'obra per a la millora de aquest accés.

La millora d'aquest accés és una petició de molt de temps enrere de la Associació de Veïns de la Cornisa, que ja ha reivindicat en diverses ocasions als diferents regidors d'Urbanisme, a l'Alcalde Sr. Baron i al mateix Sr. Melero, les necessitats de tot el camí d'accés a la Urbanització, que no té il·luminació, a més de la manca de voreres, i que és utilitzat per un bon nombre de ciutadans i vehicles.

El dia 23/05/2008 es va publicar l'anunci oficial, des del departament de compres i contractacions d'aquest Ajuntament, el plec de clàusules particulars per la contractació del servei d'un enginyer, o despatx professional, per a la confecció i redacció del projecte executiu del vial de vianants de l'eix tram camí de Santa Rita- La Cornisa, signat el 18 d'abril de 2008 per el cap de servei d'obres.

Atès que diverses vegades s'ha demanat al Sr. Melero informació sobre aquest expedient i entenem que ha passat un temps més que suficient perquè s'hagin fet els tràmits necessaris per a la realització de la millora del tram d'accés.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1.      Quin ha estat el resultat del Plec de clàusules administratives per la contractació del servei d'enginyer per la confecció i redacció del projecte executiu del vial de l'eix Valldeix, esmentat?

2.      Quan té previst  el Govern Municipal començar les obres d'adequació del vial d'accés a la urbanització La Cornisa?

3.      Té previst el Govern Municipal adjudicar la partida corresponent en els Pressupostos del 2009 del cost d'aquesta obra?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, explica, respecte a la pregunta número 1, que el 22 de maig del 2008, mitjançant Decret 4260/2008, s'inicia l'expedient per a la contractació d'un enginyer per redactar el projecte executiu de construcció del vial de vianants de l'eix Valldeix/Camí de Santa Rita-La Cornisa. El 4 d'agost de 2008 se signa el contracte amb l'enginyer de Camins, Canals i Ports Sr. Jordi San Miguel en representació de l'empresa Estudis i Projectes d'Urbanisme i Obres Públiques SL, per tant, l'estat de l'expedient està en plena elaboració.

Quan té previst  el Govern Municipal començar les obres d'adequació del vial d'accés a la urbanització La Cornisa? Abans de licitar les obres i amb l'aprovació inicial del projecte, s'ha de demanar l'autorització a l'Agència Catalana de l'Aigua, ja que l'àmbit d'obres es troba dins de zona hidràulica. També cal iniciar les expropiacions de les finques afectades, segons document annex, del projecte d'urbanització.

En resposta a la darrera pregunta, convé dir que un cop resoltes les condicions abans esmentades, es procedirà a la seva programació.

31  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL DECRET DE CESSAMENT DE LES ACTIVITATS DEL CAFÈ NOU.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 21 de l'ordre del dia.

32  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL BUIDATGE DE LA NAU DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Hem constatat que a l'interior de can Fàbregas i de Caralt durant aquests dies diversos operaris han estat realitzant feines de buidatge de la nau i llençat en contenidors de runa els objectes que hi havia a dins, procedents dels tallers que fins fa pocs dies hi havia en funcionament.

Efectivament, fins just abans de l'estiu a Can Fàbregas encara hi havia tallers en activitat. Coincidint amb la "intervenció urgent" a la xemeneia, s'han traslladat els tallers que encara hi eren operatius en altres locals per així treure'ls de l'edifici que volen convertir en un "solar" per lliurar-lo a El Corte Inglés.

Per tot això, la Candidatura d'Unitat Popular formula les preguntes següents al Ple:

1) Aquests treballs de buidatge de la nau es limiten a feines de neteja o tenen previst la realització d'altres comeses?

2)     Qui els ha contractats?

3)      Quins permisos o llicències calen per fer aquestes operacions? Estan en regla?

4)  En quines condicions s'ha reubicat els col·lectius que encara tenien tallers a    Can   Fàbregas? Qui ho ha fet?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, en resposta a la primera pregunta, explica que cal fer inspeccions i prospeccions prèvies sobre el terreny, així com treballs de retirada de residus. Per això s'ha entrat en aquesta nau, prèvia autorització del propietari.

Pel que fa a la segona pregunta, PUMSA és l'administració actuant al sector que estem parlant i té l'encàrrec municipal de redacció i tramitació del projecte de trasllat de la nau per resolució del Consell de Delegats del 18 de desembre del 2007. La conseqüència és que ha estat PUMSA qui ha contractat aquests treballs.

En resposta a la tercera pregunta, dir que per redactar un projecte només cal l'encàrrec de redacció i per fer prospeccions no cal cap altre permís més que el del propietari.

Finalment, en el marc del projecte de reparcel·lació de l'àmbit, mitjançant PUMSA en alguns casos o bé l'Institut Municipal d'Acció Cultural en d'altres, s'està procedint a la reubicació d'aquestes activitats que són incompatibles amb el planejament que s'està executant.

El senyor Xavier Safont-Tria no sap si ha entès bé el Sr. Bassas. Parlava de prospeccions? El que estem veient és que s'estan tirant envans a terra, i tenim unes fotos amb dos contenidors de runa que hi ha a Can Fàbregas. A nosaltres ens semblava que hi havia alguna cosa més que prospeccions; aquest és el motiu de la pregunta.

El senyor Ramon Bassas repeteix que s'hi estan fent dues coses: inspeccions i prospeccions per realitzar el projecte de desmuntatge i els treballs de retirada de residus. Si vostè té alguna informació o fotografia sobre el fet que s'hi estiguin tirant envans, ja sap on ha d'anar.

33  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RELACIÓ A LES INVERSIONS EN ELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS PREVISTOS A LA ZONA NORD DE MATARÓ.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El passat mes de juny, el Grup Municipal de CiU presentà una pregunta en relació a les promeses electorals i acords de govern sobre els equipaments esportius de la zona nord de Mataró. A la qual, el senyor Ivan Pera, regidor delegat d'Esports, va assegurar que es mantenen totes les promeses i compromisos adquirits pel Govern Municipal en l'àmbit d'equipaments esportius.

El regidor d'esports va afirmar també que s'estaven complint els calendaris: "Estem en la fase de tràmits urbanístics en tot el que fa referència als camps de futbol nous a la zona dels Turons"; i que s'informava els clubs implicats constantment: "Hem parlat amb el Club Esportiu Mataró, amb la Unió Deportiva Cirera, amb la Comissió de Clubs de Futbol i amb l'Iluro Hoquei Club".

Pel que fa a l'evident retard en l'execució dels projectes, va afirmar que: "Les instal·lacions esportives de la zona dels Turons són projectes que s'emmarquen dins del sector de planejament anomenat carretera de Cirera. El tràmit administratiu i urbanístic està en marxa i, en aquest moment, s'està pendent de l'estudi de les al·legacions presentades al conjunt d'aquest sector i de les respostes a donar per part de PUMSA, que és l'administració actuant en la carretera de Cirera".

Preguntat per quines eren les instal·lacions esportives que es preveu realitzar i quin és el seu calendari, la seva resposta va ser: "en funció de les respostes i les realitats que se'ns presentaran tindrem varis escenaris possibles: o bé seguir en el camí marcat fins ara, el que mostra els dos calendaris, o bé plantejar-nos un altre calendari, o fins i tot plantejar-nos un altre projecte".

Ara sabem que l'Institut d'Esports ha proposat millores en el camp del Cirera i en el Municipal Carles Padrós "per tal de compensar el CE Mataró i la UD Cirera pel retard que, degut a la crisi econòmica i les conseqüents dificultats per trobar finançament, patiran els equipaments de la zona dels turons".

Pel que fa al camp de hoquei herba, també segons declaracions del regidor d'esports, la remodelació del camp fa imprescindibles les ajudes en el finançament degut a la complexitat de l'operació,la qual dispara els costos. Tot i que a aquest grup municipal li consta que, des de PUMSA, s'han pagat gairebé 30.000 euros per un projecte bàsic.

Ens trobem doncs, tot i que el mes de juny el govern no va voler-ho reconèixer en el Ple Municipal, davant un incompliment dels programa electoral del partit majoritari i de l'acord de govern a causa de la manca de recursos pel seu finançament, sense que influeixi cap raó tècnica.

Des de Convergència i Unió creiem que les mesures per fer front a la crisi econòmica, com han fet altres ajuntaments, s'ha de basar en l'austeritat en la gestió municipal, reclamada des de fa temps per aquest grup municipal, però cal mantenir la inversió pública i la despesa en polítiques socials, més encara quan fa anys que s'havien previst i promès.

Davant aquesta situació, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Segons els estudis realitzats, quin seria el cost dels equipaments que s'havien previst a la Zona dels Turons (tres camps de futbol i un de hoquei herba)?

Segona.- Atès que els equipaments en qüestió formaven part dels acords de govern i dels Programes d'Actuació Municipal dels darrers anys, com s'havia previst el seu finançament a l'hora de la seva execució? En quines operacions es basava? Què fa pensar que no serà possible?

Tercera.- En quan ha calculat el govern el retard de tots i cadascun dels equipaments programats als Turons?

Quarta.- En que consisteixen les millores que es realitzaran als camps de Cirera i Carles Padrós? Comptem amb l'acord dels clubs afectats?

Cinquena.- Pel que fa a les negociacions per trobar finançament per a la construcció d'un camp d'hoquei herba, en quin estat es troben? quines possibilitats existeixen? Quan es preveu que podran iniciar-se els treballs?"

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, en resposta a la primera pregunta, val a dir que l'import de la construcció dels tres camps de futbol i del camp d'hoquei herba és d'un 8 milions d'euros, això sense tenir en compte els costos propis del desenvolupament urbanístic del sector. Per tant, es tracta d'un projecte molt ambiciós, que té un procés urbanístic complex i una situació econòmica complicada.

Pel que fa a la segona pregunta, els canvis urbanístics a la zona de Carles Padrós havien de permetre poder tirar endavant aquesta nova zona esportiva al sector de la Carretera Cirera, entre altres objectius com ara equipaments de joventut, habitatge protegit i zones verdes. El panorama actual del mercat hipotecari, financer i immobiliari no permet sostenir el projecte tal com estava previst, i cal un nou plantejament cercant noves vies de finançament per als equipaments esportius.

En relació amb la tercera pregunta, recordar que el 10 de gener del 2008 es va aprovar inicialment el Pla Parcial de Delimitació del sector Carretera Cirera. Contra l'esmentat acord s'han presentat al·legacions per part de la major part dels propietaris, i actualment s'estan estudiant aquestes al·legacions. Tenint en compte la conjuntura actual, es preveuen modificacions substancials del document presentat que podran suposar un nou tràmit d'exposició pública del document resultant.

Aquesta situació suposa un camí més llarg i complex per arribar a la construcció d'aquesta proposta d'equipaments esportius. Un final al que difícilment arribarem durant aquest mandat.

Quant a la quarta pregunta, dir que malgrat la situació en què ens trobem, des de l'Ajuntament i l'Institut d'Esports es té molt clar el compromís amb molts clubs per millorar la qualitat de les instal·lacions esportives. És per aquest motiu que, malgrat les adversitats, vam proposar i acordar amb els clubs posar gespa artificial al camp municipal de Cirera i realitzar un seguit d'actuacions en el Carles Padrós, a més de les que ja realitzem normalment. La gespa artificial de Cirera haurà d'estar posada per començar la temporada 2009-10. Les actuacions de millora al Carles Padrós les començarem en les properes setmanes amb la pavimentació de l'entrada. A partir d'aquí estem tancant una proposta tècnica d'actuacions que tingui com a prioritat la qualitat del joc i la comoditat dels usuaris i espectadors al Carles Padrós. Actuacions que executarem a partir del 2009, i que estaran incloses al nou pressupost de millores i manteniment, tal com vam explicar la setmana passada. Un cop tancada la proposta de millores concretes, n'informarem a la comissió d'instal·lacions esportives de l'Institut d'Esports i al Consell Rector i on faci falta.

En resposta a la cinquena pregunta, informar-los que hem mantingut reunions amb la Secretaria General d'Esports i amb el Consejo Superior de Deportes a Madrid per conèixer les possibilitats de subvencions i lluitar per elles. La Generalitat està pendent de treure una subvenció per a la millora de les instal·lacions esportives i el Consejo té una línia d'ajuda per a la millora d'instal·lacions on s'hi hagi d'organitzar un campionat internacional on hi participi la selecció espanyola. Tant el Club d'Hoquei com l'Institut d'Esports estem estudiant aquesta possibilitat de campionat internacional, i ho estem fent amb les federacions catalana, espanyola i europea, valorant la possibilitat i el cost d'organització d'un torneig d'aquestes característiques.

Per tant, fins que no tinguem més clar el procés urbanístic en què estem immersos i assegurat el finançament extra suficient, no estarem en condicions de dir quan començaran les obres concretes de la instal·lació d'hoquei. Mentrestant, continuarem fent actuacions de millora al camp municipal d'hoquei.

El senyor Francesc Masriera agraeix l'explicació al Sr. Pera, així com l'explicació que li va donar el dia de jornada de portes obertes a la Nau Gaudí.

Malgrat això, al nostre grup ens continua semblant que quan els vam fer aquesta mateixa pregunta o una de semblant al ple del mes de juny, vostès no ens van facilitar tota la informació que tenien sobre la taula, cosa que no ajuda a generar el clima de confiança que caldria entre el Govern de la ciutat i el principal grup de l'oposició. Si no és així i vostès realment ens van transmetre tota la informació, lamentar i disculpar-nos per la nostra afirmació, però la nostra impressió és aquesta.

Dit això, al nostre entendre en aquests moments caldria fer front a la crisi adoptant mesures d'austeritat per part del Govern municipal, no deixant de fer les inversions previstes, menys quan formaven part del programa electoral del PSC i de l'Acord de Govern, ni tampoc disminuint les polítiques socials. Lamentar que una vegada més el primer damnificat de la situació que vivim sigui l'esport de la ciutat. Ja els hem repetit moltes vegades que l'esport de la ciutat no és una prioritat per a les polítiques del seu Govern i aquesta n'és la prova.

El senyor Ivan Pera accepta les seves disculpes, perquè en el ple es va dir tot allò que en aquell moment sabíem. En el moment en què vaig parlar amb vostè i amb el Sr. Mojedano era perquè ja sabíem exactament com estava la història. Vaig ser sincer i lleial a l'hora de donar la informació, encara que algú em titlli de mentider en algun lloc.

Quant al tema de prioritzar o no l'esport, la realitat és la que tenim, i malgrat això, tirem endavant donant respostes als clubs afectats i fent una inversió d'esports que em sembla que és realment important. Les inversions del mandat en esports, en obres noves ja tancades, ascendeixen a 12 milions d'euros. Per a aquest any 2008 estem parlant d'uns 4 milions d'euros.

Només recordar-los que potser sí que la inversió no és tan grossa com voldríem, tot i que significa igualment una millora, i és la inversió més important de la història. Per tant, hi estem treballant molt, tot sovint ho hem hagut de fer sols, i tot això malgrat les adversitats. Dir que per a nosaltres l'esport no és una prioritat no és correcte i menys venint d'un grup que recolzava un Govern de la Generalitat que no va fer massa inversions esportives a la ciutat.

El senyor Francesc Masriera afirma que el Sr. Pera ho ha dit: s'estan fent més inversions avui que durant els 30 anys que vostès porten governant la ciutat. No l'hem governada nosaltres, òbviament.

Aquesta referència que sempre fan vostès als governs de la Generalitat, permeti'm que li digui que entenem nosaltres que no té cap tipus de fonament. Darrerament s'ha fet el pavelló Maria Teresa Roca que, com vostès saben, qui va signar el decret atorgant 435.000 euros va ser el Sr. Maldonado, Secretari General de CiU en l'últim govern de CiU, i sí que és cert que la Generalitat dos o tres anys després ha atorgat 715.000 euros per a la construcció del pavelló del c/Euskadi. Però convindrà amb mi que dels 435.000 del 2003 als 715.000 del 2006-07 no podem dir que l'aportació que està fent un o altre govern de la Generalitat a les instal·lacions esportives de la ciutat sigui diferent.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que estem parlant d'un govern i cada govern fa el que creu que ha de fer, en funció de moltes coses. En tot cas, estem parlant d'un govern que en 23 anys va fer això, el pavelló Eusebi Millan i alguna cosa més, davant d'un govern que en poc temps ha fet això altre, la gespa del camp de Can Xalant i altres ajudes que estan per venir.

Anar amb el retrovisor segurament no és la millor manera de fer-ho, però la història també està per recordar-la. La història i les hemeroteques són molt tossudes.

En tot cas, reiterar que la inversió que en aquest moment té l'Ajuntament és única €2.000 mil milions de pessetes€, perquè tenim la voluntat de cobrir aquestes necessitats.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 34 i 36 per venir referits a temàtiques coincidents.

34  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LA SEGURETAT DELS TREBALLADORS DELS APARCAMENTS PÚBLICS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta el prec següent :

"Els treballadors dels aparcaments del Parc Central i de la Plaça Francisco Tomàs i Valiente han anunciat que iniciaran una vaga indefinida per un conflicte amb l'empresa concessionària EYSA (Estacionamientos i Servicios SA). El conflicte és ocasionat per la inseguretat creada per l'empresa en el lloc de treball pel fet que la recaptació de les zones blaves gestionades per EYSA a diferents pobles de la comarca i de fora de la comarca se centralitzen en un lloc que posa en risc la seguretat dels treballadors i usuaris.

És per això que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fem el prec següent:

1. Que l'Ajuntament revisi si l'empresa EYSA compleix el plec de condicions economicoadministratives del contracte d'explotació de l'aparcament subterrani a la plaça Francisco Tomàs i Valiente de Mataró.

1. Que, en cas de no complir-les, i que continuï en risc la seguretat dels treballadors, l'Ajuntament rescindeixi el dit contracte."

36  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL POSSIBLE INCOMPLIMENT DE L'OBJECTE DE LA CONCESSIÓ PER A L'EXPLOTACIÓ D'APARCAMENTS MUNICIPALS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Aquesta darrera setmana, treballadors de l'empresa Estacionamientos y Servicios, SA (EYSA) han fet pública una convocatòria de vaga per raons d'inseguretat i alarma social a causa d'una activitat que no forma part de l'objecte del Plec de clàusules de la concessió d'un aparcament subterrani de la ciutat.

Atès que si les raons donades pels treballadors fossin certes podia ser causa d'extinció del contracte amb l'empresa titular de la concessió, segons preveu el mateix Plec de clàusules que la regula, el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Coneix el govern municipal la situació denunciada pels treballadors i les activitats que, segons ells, es realitzen en un dels aparcaments públics de la ciutat?

Segona.- Les activitats motius de la convocatòria de vaga per part dels treballadors d'EYSA, van ser autoritzades per responsables municipals?

Tercera.- Quines mesures pensa prendre el govern per resoldre la problemàtica creada?

Quarta.- L'activitat realitzada per l'empresa, pot ser causa de sanció o, fins i tot, cancel·lació del contracte per l'explotació dels aparcaments públics que gestiona? "

A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Juan de la Rosa, delegat de prevenció de la Confederació General del Treball de Catalunya (CGT) en l'empresa "Estacionamientos y Servicios, SA", exposa el perquè de la seva aturada. Han arribat a la conclusió de parar perquè la seva empresa sembla que se'ls hagi aturat el rellotge fa 70 anys i que no s'hagin assabentat que estem en democràcia. L'empresa no pren les mesures que se li requereixen a nivell de prevenció de riscos, cosa que posa en perill els propis treballadors.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, manifesta que fins la data d'avui, Gintra, en qualitat d'empresa municipal gestora dels aparcaments públics, no té constància que s'hagi produït cap mena d'incompliment per part de la concessionària ni del plec de condicions que va regir el concurs, ni dels contractes subscrits. Tampoc s'ha iniciat cap expedient sancionador a l'empresa.

Gintra, un cop ha tingut coneixement del conflicte amb els treballadors, ha requerit formalment a l'empresa dues vegades, un per mi mateix com a president de Gintra i instant l'empresa a resoldre'ls, i un pel gerent de Gintra, per tal que ens doni la màxima informació i acreditació i certificacions que mostrin que es compleixen totes les normatives de seguretat.

A partir d'aquests dos requeriments tenim obert un expedient informatiu. Si no es produeix un incompliment de les obligacions assumides per la concessionària, Gintra no pot realitzar d'ofici cap mena d'intervenció en un conflicte laboral, ja que suposa que és d'àmbit intern de l'empresa. Només si els estaments competents que ho han de fer ens confirmessin que hi ha problemes de seguretat; llavors, evidentment, s'hi actuaria.

Si es constatés oficialment que, a causa d'alguna actuació per part de la concessionària, hi ha perill per la seguretat o integritat dels treballadors, Gintra vetllarà perquè la concessionària adopti les mesures necessàries per corregir aquesta situació. Si es constatés que les seves actuacions afecten el correcte funcionament del servei, s'iniciarien els tràmits interns adients a fi i efecte de dirimir les oportunes responsabilitats. Fins i tot, resoldre el contracte si s'escau.

D'altra banda, l'empresa ens ha comunicat recentment que el motiu que va portar a declarar aquesta vaga per part dels treballadors ja està resolt i que hi ha el compromís de l'empresa amb els treballadors de cara a millorar altres aspectes. Aquesta és la comunicació que ens va fer l'empresa, però serà l'expedient informatiu que hem obert des de Gintra el que els propers dies ens pugui determinar tota aquesta situació. D'aquest expedient i del que se'n pugui derivar donarem compte en el consell de Gintra.

El senyor Joaquim Fernàndez pregunta si s'hi ha enviat algú de Gintra o del Departament de Mobilitat a comprovar la realitat de la situació? Perquè jo crec que és el més senzill, malgrat administrativament el que s'ha fet em sembla correcte.

El senyor Xavier Safont-Tria expressa que el Sr. Batista ha dit que fins a data d'avui ell no tenia constància de cap incompliment del plec. Ara bé, si repassem el plec de condicions, l'article 6è cita: "L'aparacament soterrani té com a finalitat concentrar en ell els serveis de sortida, arribada i estacionament de vehicles particulars, essencialment del tipus turisme". Està clar que si realment allà s'hi estan concentrant uns diners i es fa servir com a caixa forta, això és un altre tipus de servei que no és el d'entrada i sortida de vehicles. Entenc que això demana una revisió urgent, perquè és prioritari esbrinar si es compleix el plec de condicions i, després, vetllar per la seguretat dels treballadors i els usuaris dels serveis.

El senyor Oriol Batista aclareix que seran els instructors dels expedients o els jutges, en el seu cas, els que dictaminin, i no pas nosaltres, si s'incompleix o no. Deixeu que l'expedient arribi allà on ha d'arribar.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que en tot cas sí que convindria instar la màxima celeritat en la tramitació de l'expedient. Si es pot resoldre en les properes hores, que es faci i s'aclareixi al més aviat possible. Si l'empresa ens ha donat una informació que no correspon, lògicament prendre les mesures adequades perquè això no quedi impune. Si l'empresa ens ha dit la veritat, vol dir que el problema està resolt.

35  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA CREACIÓ D'UN PROTOCOL D'ACTUACIÓ EN ACTES DE REPRESENTACIÓ MUNICIPAL.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"L'alcalde, els regidors del govern municipal i alguns tècnics municipals, realitzen, en funció de la seva responsabilitat, viatges i visites per diferents causes i motius, en algunes ocasions per acompanyar entitats de la ciutat i en altres per raons més relacionades amb aspectes tècnics o de gestió municipal.

Aquests viatges i/o visites, sovint són comunicats als mitjans de comunicació, sense especificar detalls econòmics ni cap altra que pugui ser motiu de control, cercant únicament la publicitat, atès que habitualment no es dóna cap informació als grups municipals de l'oposició.

Atès que són actes que, en alguns casos, tenen una finalitat de representació municipal i sovint es fan per obtenir millores per a la ciutat o difondre el que s'hi fa, causen una despesa amb càrrec al pressupost municipal,  el Grup Municipal de CiU formula el següent,

PREC:

Primer.- Que el Departament de Presidència elabori un protocol d'actuació per a tots els viatges i les visites de càrrecs municipals, polítics i/o tècnics, ja sigui per representació institucional, per raons de formació o d'altres, que contempli aspectes com pressupost, objecte, finalitat, informe posterior, etc.

Segon.- Que aquest protocol sigui presentat, en un termini inferior a tres mesos, a la Junta de Portaveus per tal de procedir al seu debat i, si s'escau, la seva aprovació."

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació, anuncia, sense cap ganes de polemitzar, que aquest Govern no pot acceptar la demanda, perquè aquest protocol d'actuació per a viatges i visites no és necessari, donat que tota aquella informació que els membres de l'oposició necessitin la poden demanar a les comissions informatives pertinents. O bé, demanar-ho també per escrit.

Creiem que això és innecessari, perquè són moltíssimes les vegades que l'Alcalde o els diferents regidors rebem invitacions d'altres pobles o ciutats i fer això, anem o no acompanyats de tècnics, seria una feina molt farragosa. Perquè des del viatge més llarg que es pugui fer fins anar al pregó de Pineda, els desplaçaments són moltíssims.

El senyor Joaquim Fernàndez afirma que ja se suposa que el viatge de Pineda no cal. Però, és clar, i no se m'enfadin, vaig veure el Sr. Alcalde en un debat responent la pregunta del PP, i la veritat, tot el tema dels Reis a la Xina€ justament així ens ho podríem estalviar tot plegat. La nostra proposta anava en positiu, no tenia cap mala intenció. Si vostès ho prefereixen així, però, doncs començarem a fer preguntes per saber què se'n treu de cada viatge, ja que les visites són per enriquir-nos tots.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, reconeix que lògicament la ciutat té tot el dret a saber en què utilitza el temps el seu Alcalde i on va, ell i els regidors. Si, a més, aquest viatge es fa amb diner públic, és evident que té dret a saber quines han estat les despeses, que sempre són les mínimes i indispensables. Ningú ens podrà acusar del contrari, tampoc ho han fet vostès€ En tot cas, com que de vegades determinades preguntes acaben convertint-se en la intervenció que vaig haver de respondre al debat de la Televisió de Mataró, amb un plus de demagògia absolut, perquè semblava que el viatge a Roma havia de resoldre la problemàtica dels malalts d'Alzheimer de la ciutat; d'alguna manera em va tocar la fibra.

D'altra banda, el que vaig dir dels Reis ho mantinc: què feien els Reis a Pequín? Els que estaven competint eren els atletes que havia convidat el Comitè Olímpic Espanyol, que és una entitat privada, que funciona amb el règim mercantil i privat, com les federacions esportives. No hi havia una representació de l'Estat. Recordin que a Moscou, Espanya no hi va anar però els atletes espanyols sí.

Aquestes coses cal posar-les en l'àmbit que toca. El que demana CiU no es dóna a cap altre ajuntament, em resulta insòlita la petició. No conec cap lloc on es fiscalitzi prèviament el viatge dels regidors o l'alcalde. En tot cas, com no pot ser de cap altra manera, vostès estan en tot el dret de demanar, a la tornada, què s'hi ha anat a fer, quin profit n'ha tret la ciutat i quin ha estat el cost del viatge. Però, evidentment, a posteriori. A més, em sembla que aquest és un Ajuntament prou curós amb aquests temes; i hi ha molts regidors que encara no han fet cap viatge en el que portem de mandat. Bé, a Pineda potser sí, clar. Jo hi vaig ser i hi vaig anar amb el cotxe oficial, però al sopar em van convidar els de Pineda.

Per aquests motius no podem acceptar el prec.

36  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL POSSIBLE INCOMPLIMENT DE L'OBJECTE DE LA CONCESSIÓ PER A L'EXPLOTACIÓ D'APARCAMENTS MUNICIPALS.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 34 de l'ordre del dia.

37  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SEGURETAT A LA ZONA LÚDICA DEL PLA D'EN BOET.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"Aquest Grup Municipal veu amb preocupació com, de manera reiterada, continuen havent-hi actes d'incivisme a la zona lúdica del Pla d'en Boet. Cada cap de setmana, coincidint amb l'obertura de les discoteques i locals d'oci de la zona, es produeixen destrosses tant de mobiliari urbà com privat, per no parlar de les baralles que, gairebé sempre, acaben amb més d'una detenció.

Ens consta que locals privats han hagut de retirar del carrer part del seu mobiliari per evitar actes de vandalisme que es produïen cada cap de setmana, fent malbé tot el parament que es trobava al carrer. A més, encara són visibles a l'asfalt efectes de la crema d'alguns cotxes. Creiem que aquesta situació és intolerable i que cada cop va a pitjor. S'ha de posar fre a les conductes incíviques dels joves que, segurament amb més d'una copa a sobre, es barallen enmig del carrer, hi fan les seves necessitats, i destrossen el que troben al seu voltant. A més, estem convençuts que tampoc ha de recaure la responsabilitat en les empreses privades afectades de tenir una persona que s'encarregui de la vigilància nocturna per evitar desperfectes en les seves instal·lacions.

Una altra qüestió que també preocupa a aquest Grup és la poca freqüència de recollida de brossa que hi ha al Polígon Industrial del Pla d'en Boet. Propietaris de negocis de la zona es queixen de que els serveis de neteja no passen amb regularitat i la brossa s'acumula, es malmet i està tot ple de brutícia i de rates.

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següents:

PRECS

1.      El Govern municipal farà les accions necessàries per tal que s'augmenti la vigilància a la zona, especialment durant la nit dels caps de setmana, per evitar que continuïn els actes incívics contra propietats privades i de la ciutat.

2.      El Govern farà les accions oportunes per incrementar la freqüència de recollida de brossa per evitar els problemes de sanitat que se'n desprenen."

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, aclareix, en relació amb la part expositiva en què es refereix als vigilants privats, que aquests sí que tenen l'obligació de controlar l'accés i l'ordre interior dels locals, així ho diu la Llei de Seguretat Privada.

Pel que fa a la part del prec que em toca, malgrat estic d'acord i ens preocupa que es puguin donar situacions conflictives a la zona, no accepto el prec perquè en aquests moments tant la Policia Local com els Mossos d'Esquadra estem destinant el màxim de recursos durant el cap de setmana en aquesta zona.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, respecte a la neteja i la recollida, diu que la neteja al Pla d'en Boet es realitza 6 cops per setmana, a més de l'extraordinària en motiu del mercat, i la recollida es fa porta a porta, tant el paper i cartró, com el rebuig.

Són nombroses les incidències que tenim en aquest polígon i, per tant, hem fet diverses campanyes d'informació als industrials i comercials del sector. També hem fet inspeccions sancionadores, amb el resultat de 138 expedients, tot i que en aquests moments estem valorant la possibilitat de fer un canvi en el sistema de recollida de residus porta a porta, a fi d'encabir-los als contenidors. Els serveis tècnics estan estudiant aquesta possibilitat amb la intenció de poder trobar una solució. Per tant, sí que acceptem el prec, perquè és la feina que estem realitzant ja.

El senyor José Manuel López agraeix, en primer lloc, que s'accepti la part que té a veure amb el manteniment, però lamenta que el Sr. Batista no l'hagi acceptat.

Si no vaig errat, Sr. Batista, en aquesta ciutat i en aquella zona ja s'han fet altres operacions policials combinades. Que a nosaltres ens consti, l'última és del 17 de novembre de l'any passat. No sé si posteriorment n'hi ha hagut d'altres. I, a més, crec que va ser el mes passat, en la darrera comissió informativa, se'ns va parlar d'un altercat que s'havia donat allà i que va acabar amb 6 detinguts i una persona ingressada a Can Ruti€ per cert, se'ns va dir que se'ns ampliaria la informació i això no s'ha produït en aquesta última informativa.

Però nosaltres entenem que si posteriorment s'han fet aquest tipus d'operacions, no sabem perquè no se'ns ha comentat o s'ha fet públic als mitjans. En l'últim any hi ha hagut prou incidents d'una certa rellevància, sense ànims de crear cap alarma social, que justifiquen aquesta major presència policial.

El senyor Oriol Batista insisteix en què la màxima prioritat dels dos cossos de seguretat de la Policia de Catalunya és la zona d'oci de Pla d'en Boet. Hi estem destinant el màxim de recursos que s'hi pot destinar.

Pel que fa a la demanda d'informació, he de dir que no recordo que hi hagués aquest compromís. De tota manera, mirarem bé les actes de la comissió informativa per saber si ens vam comprometre a donar aquesta informació.

La policia actua de manera preventiva amb un servei ordinari nocturn, prioritzat pels dos Mossos, això sense comptar amb els serveis especials que tenim a la zona, que no es poden comentar en públic. En el que portem d'any, s'han fet dues operacions extraordinàries, Brisa i Calma, i se'ls ha donat el curs d'explicació informativa que sempre es dóna. En tot cas, ens ho mirarem.

Hi ha un ordre de servei permanent també tot l'any referent a la vigilància, en concret, de les zones d'oci. I de forma reactiva, el fruit d'aquesta actuació policial ha propiciat 306 denúncies per consum o tinença de substàncies estupefaents, a més de 23 denúncies per tinença o possessió d'armes. Només Policia Local hem aixecat 16 actes per infracció de l'ordenança de civisme.

38  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL LLIURAMENT DE DOCUMENTACIÓ A DEMANDA DELS GRUPS MUNICIPALS.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El passat dia 20 de maig de 2008, el grup municipal de CiU va sol.licitar a la presidenta de l'IMPEM còpia de l'informe en relació al pont tecnològic i d'innovació realitzat per la mateixa Sra. Alícia Romero als EEUU entre els dies 27 d'abril i 4 de maig de 2008.

Des de la data de la sol·licitud fins el passat dia 24 de setembre, aquest Grup Municipal no va rebre cap informe ni de l'IMPEM, ni de l'Àrea d'Innovació i Presidència, ni de la mateixa Sra. Romero sobre el pont  tecnològic i d'innovació referit.

El passat dia 24 de setembre de 2008, en la reunió del Consell de l'IMPEM, la presidenta Sra. Alícia Romero va presentar finalment, a tot el Consell, un informe sobre el viatge realitzat, alhora que va lliurar un informe, sense fer però, cap referència a la informació que se li havia sol·licitat des de CiU, el passat mes de maig.

Aquest grup municipal entén que és procedent presentar l'informe al Consell de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, però, entenem al mateix temps que, aquest informe s'hauria d'haver lliurat a aquest Grup Municipal en el moment  que es va sol·licitar, fa més de quatre mesos.

És per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

PREGUNTA:

Primera- Quines són les causes del retard en la presentació d'aquest informe, que només consta de tres pàgines, tenint en compte que es va sol·licitar fa quatre mesos?

Segona- Perquè es va presentar l'informe a l'IMPEM, i no es va presentar al grup municipal que l'havia sol·licitat, quan s'hauria d'haver fet en només un mes?"

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, explica que a l'IMPEM rebem aquesta petició de CiU sobre un informe d'un viatge que fa una regidora, quan no se'n fan mai d'informes sobre els viatges. A més, ja en el Consell de l'IMPEM del 12 de març explico el viatge, en dono el programa i se'n parla.

De tota manera i malgrat no s'acostumem a fer aquests informes en aquest Ajuntament, la meva bona fe fa que, sí una mica més tard perquè no és una cosa prioritària i més amb la feina que tenim, fem aquest informe de 3 pàgines. El cas és que preparo l'informe amb tota la meva bona fe, el presento al Consell de l'IMPEM i l'endemà l'envio a CiU. Potser sí que en l'informe hi hauria d'haver especificat que aquest es feia a petició de CiU, però la veritat és que en tot moment he actuat de bona fe.

En tot cas, com que sembla que ara no serà tasca dels regidors fer informes sobre els seus viatges, és temps que he perdut. I, per suposat, sempre estaré a la seva disposició per respondre qualsevol pregunta en aquest sentit, ja sigui a la comissió informativa com al Consell de l'IMPEM, que és on ja vaig explicar aquest viatge. Com ha dit el meu company, fer aquest tipus d'informes no ens porta gaire enlloc.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, mostra la seva decepció per la resposta, perquè creu que la Sra. Romero no ha entès els seus companys. O potser sigui ell qui no ho ha entès bé, per això hi ha la cinta i l'acta.

El que deia d'alguna manera és que no era pertinent fer informes previs al viatge i discutir-los a la comissió. Però a posteriori sí, no és així? Tampoc? I si se sol·liciten, tampoc? No he entès això, doncs, de les seves paraules.

En tot cas, nosaltres vam demanar una informació fa 4 mesos, que senzillament no se'ns ha donat. Entenc que, a més, la forma de fer que tenen vostès donant aquesta resposta és molt poc procedent.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que el que ell ha dit és que no hi ha cap inconvenient a què, en una comissió informativa, es respongui a les demandes que es puguin fer, fins i tot in voce, no cal fer-ho prèviament, sobre els objectius i el viatge. Però no trobem pertinent fer un informe sobre aquest ni anterior, ni posterior. La informació s'ha de requerir en la comissió informativa posterior al viatge, que és on queda recollit tot el que s'ha dit. És en el si de la comissió informativa on es pot demanar també tota la informació sobre les despeses que pugui generar un determinat viatge.

Però el que em sembla és que un informe anterior o posterior sobre els objectes d'un viatge no ens treu gaire de res. L'oposició té dret a estar informat dels viatges i, per tant, se l'informa verbalment, com tantes altres coses, a la comissió informativa i no crec que hàgim d'anar més lluny d'això. Tampoc no conec altres administracions que actuïn d'aquesta manera.

El senyor Joan Mora respon al Sr. Alcalde que creu que s'ha contradit absolutament entre la seva primera intervenció i la segona. És la meva sensació. Això ho podrem veure a partir de la cinta enregistrada.

El senyor Alcalde confessa que no té aquesta sensació d'haver-se contradit. En tot cas, he dit que no té sentit demanar un informe previ i que, després, a les comissions informatives es proporcionaria tota la informació que es requerís, de forma oral, verbal, amb un detall de les factures en el suport en què s'hagi fet. Vostès tenen dret a accedir a aquesta informació. No tinc la sensació d'haver-me contradit, perquè pensava això fa 10 minuts i ho continuo pensant, potser he estat poc afortunat amb la manera d'expressar-me.

Per tant, no hi haurà informe previ ni posterior. La informació es dóna a la comissió informativa sense cap mena d'embuts, i si no en queden satisfets, vostès poden fer una pregunta per escrit. Finalment, per suposat, tota la informació econòmica per davant.

39  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PREVENCIÓ DE LA OBESITAT INFANTIL.

La senyora Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquest prec li sigui contestat per escrit.

40  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE LA TORRE DE 25 PLANTES A LA RONDA BARCELÓ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"La CUP ha tingut coneixement que el projecte de la "Torre Barceló" de 25 plantes presentat per l'Ajuntament de Mataró ha estat suspès per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta suspensió del projecte per part de la Generalitat afecta les requalificacions urbanístiques de la zona de la Ronda Barceló i l'illa Fàbregas i de Caralt.

La suspensió ha estat motivada perquè es pretén que els cossos sortints (unes terrasses de tres metres tancades amb una dita doble pell), no computin a efectes d'edificabilitat, però que en realitat suposen afegir uns 9.000 m2 edificats als 18.799 m2 de sostre total admès pel planejament vigent, la qual cosa suposa un increment de gairebé un 50 per cent.

Aquest afany de construir més que no permet la legalitat vigent, segons les normatives d'edificabilitat, posa de manifest l'operació especulativa arran de la compra de la nau de can Fàbregas i de Caralt per part de Residencial Aurum, SL, a la qual, casualment, ha estat adjudicada la promoció de la Torre Barceló.

Per tot això, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fa les preguntes següents:

  1. En una ciutat com Mataró, densament edificada, on manquen espais oberts i de serveis, per què es pretén sobrepassar els límits d'edificabilitat que marquen les lleis?
  2. Perquè no s'ha informat d'aquesta incidència tan rellevant al conjunt dels Grups Municipals?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, manifesta, en primer lloc que no se sobrepassa l'edificabilitat prevista. Ni ho diu la resolució, ni ho diu el PMU, ni ho diu ningú, fora de vostès. La discrepància amb la Direcció General d'Urbanisme se centra, exclusivament, en els cossos sortints: els balcons, perquè ens entenguem. Que poden ser oberts o semitancats d'acord amb la definició d'aquest article 107 que abans he llegit de la normativa del Pla General de l'any 96. De manera que si són oberts, com ens sembla a nosaltres que són, i com diu el PMU que són, no computen edificabilitat. Si fossin semitancats haurien de computar i, llavors, tindrien raó vostès.

Nosaltres, en el Pla de Millora Urbana que vostè va poder veure en una comissió informativa es defensa que una protecció solar, encara que sigui amb llistons de fusta, no tanca l'espai i, a més,  hi ha un projecte de decret sobre comissions d'habitabilitat dels habitatges que ja preveu que aquest tipus de zones siguin potenciades. Per tant, no hi ha cap inconvenient a aclarir-ho a través de la preparació d'un text refós que inclogui aquesta rectificació. I la segona prescripció és la reserva de places mínimes d'aparcament. També aportarem un text que ho corregeixi i allà on diu 313 hi digui 319.

Per què no s'ha informat d'aquesta incidència a la comissió informativa? Del que s'informa habitualment no és de les resolucions que emet la Direcció General d'Urbanisme, sinó que allò que es fa és portar els acords que resolen aquestes discrepàncies. No les discrepàncies. Aquest no és un acord denegatori i, per tant, hi pot haver un text refós, que és el que farem i portarem a la comissió informativa. Vostè se'n podia haver assabentat pel registre d'entrades de l'Ajuntament, com jo vaig fer.

El senyor Xavier Safont-Tria expressa que el Sr. Bassas insisteix en el tema de la confusió.

A mi em sembla que la Direcció General d'Urbanisme són gent que fa molts anys que treballen aquest temes i es poden confondre un cop, però reiteradament no. Crec que en el fons sí que hi ha una discrepància i en el text de la Generalitat diu textualment que hi ha contradiccions en la densitat i en els nostres màxims i, també, textualment, afirma que, "d'acord amb les definicions, la doble pell proposada ha de tenir la consideració de cos sortint tancat, per tant, computable amb la seva edificabilitat". Més que una confusió, aquí hi ha criteris diferents.

El senyor Ramon Bassas recorda al Sr. Safont-Tria que podrà participar d'aquesta informació. Portarem el dictamen a una comissió informativa i agrairem les seves aportacions. La resolució, a què vostè té accés i que, per tant, no és tan secreta, inclou més coses de les que diu vostè i, com que no és la voluntat de l'Ajuntament que això siguin considerats cossos tancats, per computar aquesta edificabilitat, el que proposa és que s'adeqüin a aquest article 107 o el modifiquin perquè s'adeqüin a la definició de cossos sortints oberts, perquè és la voluntat que es veu expressada en el conjunt del PMU.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts de dues de la matinada, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.