Mataró aprova una Declaració Institucional amb motiu del 8 M, Dia Internacional del Dret de les Dones

El text íntegre de la proposta és el següent:

“Un any més, i com cada 8 de març, les dones de tot el món alcem la nostra veu per commemorar el Dia Internacional de les Dones, defensar els nostres drets socials, polítics i econòmics i reivindicar la igualtat efectiva entre dones i homes.

Són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per eradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat. Malgrat tot, existeix encara el perill de retrocedir en els drets que tant ens ha costat d’assolir.

El feminisme ha protagonitzat les mobilitzacions socials més importants dels darrers anys a nivell global. La massiva vaga feminista amb epicentre a Espanya, les mobilitzacions de diversos sectors a Polònia en contra de les propostes legislatives contra l'avortament, el “Ni una menos” i La Marea Verde a Argentina, o el “Me too” als EE.UU, són només alguns exemples de la potència dels feminismes per a defensar drets i mobilitzar de maneres àmplies i col·lectives.

En paral·lel, aquestes darreres mobilitzacions han situat el feminisme en el focus dels fonamentalismes antigènere a escala global. Aquests grups intenten, a través de diverses estratègies, eradicar els drets de les dones i persones LGTBI, imposant la seva moralitat i creences amb l’objectiu de mantenir el sistema heteropatriarcal.

L’atac a les dones i persones LGTBI, és un dels seus objectius estratègics sumats a d’altres com el racisme, la criminalització de la pobresa i la captura de l’espai de la societat civil, l’avortament, l’educació afectivosexual, l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere o el matrimoni igualitari.

Enguany, volem posar el focus en la precarietat estructural del nostre sistema. No podem permetre una resposta sense perspectiva de gènere que accentuï les desigualtats que viuen les dones.

Les dones realitzem una part molt important dels treballs essencials i aquests treballs són fonamentalment precaris. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), les dones suposen el 85% del personal que treballa a les residències de gent gran i persones depenents. També són majoritàries en altres serveis essencials,  com són el comerç i l’alimentació i la neteja i representen la pràctica totalitat de les empleades de la llar. Totes feines feminitzades i precaritzades. A això se suma el desigual repartiment de les tasques de cura. El 70% d’aquestes tasques són realitzades per dones, a les quals moltes han sumat el teletreball.

Una sobrecàrrega de feina que no ha tingut resposta  amb mecanismes de corresponsabilitat des de tots els àmbits: administracions, empreses i llars. Especialment afectades estan les famílies monoparentals, de les quals vuit de cada deu tenen a una dona al capdavant.

A més, no cal perdre de vista que les dones tenim major taxa de desocupació i que això s’accentua entre les persones joves.

Davant aquesta situació, s’han elaborat pactes per a la recuperació econòmica en tots els nivells de l’administració,  per a incidir i compensar els efectes de la pandèmia de la COVID-19.

Però no s’ha inclòs la perspectiva de gènere,  que seria el que evitaria un retrocés en els drets adquirits , ja que en les crisis anteriors s’ha produït un increment de les desigualtats i un reforç de les discriminacions.

La majoria de dones es troben en les posicions més precàries i vulnerables, en l’aspecte laboral i en el social, i si no realitzem polítiques que posin la protecció de les persones en el centre, patiran pitjors conseqüències.

Per això és inevitable parlar de redistribució de la riquesa,  mitjançant un sistema fiscal just que permeti la cobertura de les necessitats socials. Necessitem un canvi de lògica que col·loqui les atencions en el centre, les necessitats de les persones com a prioritat i desplaci l’obtenció de benefici com a únic motor de la societat.

Les dones tenim dret a viure lliures de violències masclistes, que són la part més cruel de la desigualtat. Cal eradicar la xacra de les agressions físiques i psicològiques. Denunciem qualsevol tipus de violència i discriminació sexista, així com qualsevol agressió per motius d’orientació o identitat sexual.

Des de l´administració local hem de mantenir el compromís de continuar treballant per una societat més equitativa i justa que garanteixi els drets de totes les persones. Aquest compromís s’ha de reflectit en el disseny i gestió de polítiques transformadores que incorporin la perspectiva de gènere en tots els àmbits de l’administració local.

Per tot l’anterior, els grups municipals Socialista, En Comú Podem i Junts per Mataró, amb el suport d’ERC-MES a l’Ajuntament de Mataró proposem a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents acords:

1. Exigir el dret de totes les dones a viure en pau, sense exclusions de cap tipus.
2. Instar totes les administracions a ampliar, en el marc de les seves competències, el sistema d’atenció a les dones que han patit qualsevol tipus de violència masclista, en el marc de les nostres competències, incidint en la detecció i la prevenció.
3. Instar totes les administracions, en el marc de les seves competències, a intensificar els esforços en el desenvolupament de projectes de foment del treball i ocupació de totes les dones.
4. L’Ajuntament de Mataró es compromet a continuar treballant en un model coeducatiu en tots els nivells formatius.

L’Ajuntament de Mataró es suma a les reivindicacions feministes que cada 8 de març ens recorden que cal continuar treballant per no retrocedir en els drets aconseguits.