Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

04/05/2006

Escoltar

04/05/2006

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 06/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 4 DE MAIG DE 2006.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia quatre de maig de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 16

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 18

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 6 D'ABRIL DE 2006.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

2 - DESPATX OFICIAL

No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

 

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA SOBRE CINC CIUTADANS CUBANS EMPRESONATS ALS ESTATS UNITS.

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la següent proposta de resolució :

"Atès que des de fa 44 anys Cuba pateix un bloqueig injustificable, imposat pels successius governs dels Estats Units d'Amèrica, el que ha significat a la pràctica la negació a la possibilitat de desenvolupar lliurement les seves activitats, que han repercutit molt negativament en el normal desenvolupament de la vida quotidiana del poble cubà.

Atès que, paral·lelament al bloqueig, els EUA han donat suport a persones i grups dissidents instal·lats a Miami, inclosos aquells que formen part dels que al llarg de tots aquests anys han participat i participen reiteradament en actes de sabotatge i altres agressions contra bens i persones de Cuba, incloent-hi prop de 3.500 morts. Que aquestes dades han estat confirmades i reconegudes en documents desclassificats de la CIA, i en declaracions públiques de persones vinculades als grups assenyalats.

Atès que el govern de Cuba en l'exercici legítim de la protecció dels seus ciutadans i ciutadanes i els seus bens públics, ha destacat persones a Miami, amb la finalitat d'assabentar-se de les accions d'agressió planificades pels grups dissidents, a fi de poder-les evitar.

Atès que cinc d'aquestes persones: Gerardo Hernández Nodelo, Ramón Labañino Salazar, René González Schwerert, Fernando González Llort i Antonio Guerrero Rodríguez, que es trobaven a Miami en missió d'informació i prevenció, foren detingudes per les autoritats nord-americanes el setembre de 1998.

Atès que, després de 33 mesos de presó preventiva sense fiança, van ser jutjats l'any 2001, i condemnats a severes i desproporcionades penes que van des de 15 anys de presó fins a cadena perpètua, acusats de conspiració i d'agents estrangers, sense que la Fiscalia presentés proves que justifiquessin els càrrecs.

Atès que davant el cúmul d'irregularitats, el passat 9 d'agost de 2005, la Cort d'Apel·lació d'Atlanta, per unanimitat, va determinar la revocació de totes les sentències.

Atès que el passat 27 de maig de 2005, el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de la ONU, va concloure que la seva detenció fou arbitrària des del mateix moment de l'arrest, ja que no es van acomplir les formalitats legals ni els procediments de la pròpia llei dels EUA per declarar la culpabilitat dels cinc cubans, que continuen empresonats.

Atès que el govern dels EUA continua negant el visat d'entrada a familiars directes dels empresonats, amb la finalitat d'impedir que els puguin visitar.

Atès que històricament el poble català ha tingut molta relació amb Cuba, que encara es conserva en nombrosos aspectes de la quotidianitat de la vida social cubana. I que, també aquest Ajuntament i diverses entitats ciutadanes han demostrat abastament la seva sensibilitat envers el poble de Cuba, participant en projectes socials diversos.

Per tot l'exposat, el grup municipal d'ERC, proposa al Ple Municipal de l'Ajuntament l'adopció dels següents:

ACORDS:

PRIMER.

Demanar a la justícia dels Estats Units d'Amèrica la revisió o celebració d'un nou judici, imparcial, atès les irregularitats i el pronunciament d'instàncies judicials dels mateixos EUA i de la comissió de treball de la ONU abans esmentada.

SEGON

. Fer arribar la solidaritat de l'Ajuntament a les famílies dels cinc empresonats Gerardo Hernández, Ramón Labañino, René González, Fernando González i Antonio Guerrero, pel mal tràngol que estan passant en no poder viatjar a EEUU per a visitar-los. Així mateix instar al govern dels EUA a respectar les normes internacionals relatives al permís de visita als familiars dels presos, facilitant-los els tràmits burocràtics per entrar al país.

TERCER.

Donar trasllat d'aquests acords als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Consolat de Cuba, al Consolat dels Estats Units d'Amèrica i al Ministeri d'Afers Estrangers."

 

 

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença la seva intervenció recordant les paraules del mestre Revel que deia que "la primera de totes les forces que governa el món és la mentida". Sembla que, de vegades, des de determinades associacions i moviments s'oblidi allò que passa en algunes dictadures del món, sovint d'esquerres, que es disfressen d'un pretès progressisme.

El Sr. Mojedano es mostra sorprès pel fet que una proposta d'aquestes característiques sorgeixi d'un partit democràtic com és ERC, perquè considera que no es pot culpar de la situació de manca de llibertats del poble cubà al bloqueig per part dels Estats Units, sinó al règim polític que hi ha instaurat.

Pel que fa a les acusacions d'ajut als dissidents cubans per part dels EUA, el Sr. Mojedano recorda que a qui s'ha donat ajut bàsicament ha estat als exiliats fugits de la tirania de Castro a la recerca d'una vida més lliure als Estats Units.

La proposta parla, entre d'altres, d'una sentència recaiguda sobre cinc persones que han reconegut ser espies de la dictadura cubana i que estaven recollint informació als EUA. D'altra banda, ara es demana la revocació de la sentència, en un judici que ha estat anul·lat gràcies a la independència de la justícia nord-americana i que, per tant, s'haurà de repetir en qualsevol cas. D'independència judicial, en canvi, no se'n pot parlar als EUA, com s'ha demostrat en innombrables ocasions.

Per tot plegat, i per la cruesa i la injustícia habituals de les accions del règim dictatorial castrista, el Sr. Mojedano considera inacceptable la proposta presentada pel Sr. Bargalló.

 

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, admet que és xocant sortir en defensa del règim dictatorial cubà, en contra de l'actuació del govern nord-americà. Ell que no es considera pro-americà recorda que un dels únics països d'arreu del món en què no hi ha hagut dictadura en els últims 200 anys, es precisament els EUA. I, a més, no es pot ometre el fet que la proposta presentada fa referència a persones que han estat jutjades i que ho tornaran a ser.

Per tant, tot plegat sembla més un exercici de política "progre", que està tant de moda i queda tan bé, o, fins i tot, una manera amb què ERC pretén despistar sobre altres qüestions de més rerefons. Entrar a parlar d'aquesta situació a l'Ajuntament de Mataró i no debatre altres temes més importants no deixa de ser curiós. I si s'hi entra, no es poden oblidar exemples en el sentit contrari, atemptats contra la llibertat individual o injustícies legals comeses a Cuba.

En definitiva, el Sr. Esperalba valora la proposta presentada per ERC com a immadura i inconscient, i demana, tant per vergonya política com ciutadana, que sigui retirada. En cas contrari, CiU no hi votarà a favor.

 

 

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el vot contrari de la seva formació a la proposta d'ERC, per tres motius:

En primer lloc, per una raó formal, perquè no es poden presentar propostes de resolució si es té ànim de buscar l'acord de totes les formacions a poques hores que s'iniciï el ple i, per tant, es lliuri l'ordre del dia.

En segon lloc, el vot és contrari perquè abans de parlar d'una pretesa injustícia comesa pels EUA, caldria condemnar, si és que es volen tractar qüestions de drets humans i llibertat individuals i col·lectives, tot allò que passa a l'illa sota la dictadura castrista.

I, en tercer lloc, el Sr. Bassas mostra el seu acord a la presentació d'una proposta que recolzi la transició democràtica a l'illa i vagi en contra de les polítiques de bloqueig, que és evident que no condueixen enlloc.

 

 

 

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, reconeix la veracitat de part de les afirmacions pronunciades pels qui han intervingut. Accepta retirar la proposta presentada a fi de consensuar posicions més endavant i arribar a una entesa que es materialitzi en una nova proposta.

 

RETIRADA

 

 

 

 

 

 

 

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE SUPORT A LA CAMPANYA INICIADA PER LA PLATAFORMA PROSELECCIONS ESPORTIVES CATALANES "UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ".

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la següent proposta de resolució :

"Arran de l'aprovació en el ple del Parlament de Catalunya, en sessió de 30 de setembre del 2005, de la Proposició de llei orgànica per la qual s'estableix l'Estatut d'autonomia de Catalunya i es deroga la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, d'Estatut d'autonomia de Catalunya, la Plataforma proSeleccions Esportives Catalanes va iniciar la campanya de captació de suport popular i institucional amb el lema " Una Nació, Una Selecció".

Amb aquesta finalitat, des de fa temps es van projectar a TV3, i es projecten a televisions d'àmbit comarcal i local, una sèrie d'esports televisius i anuncis en premsa escrita amb aquest eslògan "Una Nació, Una Selecció", que no fan més que reflectir la realitat nacional de Catalunya en el seu àmbit esportiu. Diferents personalitats, totes elles de prestigi en el seu àmbit professional, han col·laborat desinteressadament en aquesta campanya com a mostra del suport de la societat civil catalana a les nostres seleccions nacionals. Hi ha actors i actrius, esportistes, cantants i periodistes, entre d'altres professionals. Tots ells amb interessos diferents en la seva vida però que coincideixen en la defensa de les seleccions esportives catalanes i que, una vegada més, han estat disposats a donar la cara pel nostre país.

Ara volem que tot el poble de Catalunya, mitjançant els seus representants locals, puguin adherir-se a la campanya "Una Nació, Una Selecció".

Per tot això, el ple ACORDA:

ADHERIR-SE a la campanya iniciada per la Plataforma proSeleccions Esportives Catalanes "Una Nació, Una Selecció".

 

 

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença recordant que altres vegades la seva formació ja se n'ha mostrat contrari i es remet a paraules de Montesquieu, que fan: "Sóc indubtablement un home i sóc francès per accident, que és una qualitat que he d'intentar que mai no m'allunyi de la resta d'homes".

El PP no donarà mai suport a una proposta que interpreten pot trencar els lligams afectius amb la resta d'espanyols. Alhora, el Sr. Mojedano recomana al Sr. Bargalló que ERC deixi d'imposar models catalanistes en la vida quotidiana dels ciutadans i, en canvi, es preocupi per millorar-ne la qualitat de vida i les infraestructures.

 

 

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que el seu grup ja es va adherir en el seu moment a aquesta proposta de resolució. Per tant, hi donaran suport.

El Sr. Esperalba també explica que a la Gran Bretanya, paradigma de la vida democràtica, hi ha quatre seleccions nacionals que conviuen esportivament sense cap mena de problema. D'altra banda, no es pot menystenir que la defensa de la selecció catalana, en l'àmbit de l'esport, sempre s'ha fet respectant el marc democràtic i constitucional.

En relació a les paraules del Sr. Mojedano, el president de CiU comenta que ningú mai no ha pretès imposar res, sinó que allò que es vol és intentar que es reconegui un dret inherent a la personalitat catalana de ser una nació i, com a conseqüència, de tenir una selecció.

 

 

 

 

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comença anunciant el vot contrari de la seva formació a la proposta, perquè no hi ha hagut temps suficient per a estudiar-la i, per tant, poder assolir acords.

D'altra banda, sembla que aquesta proposta insisteix en la politització de l'esport en lloc de permetre que els esportistes s'organitzin com vulguin.

Finalment, el ple ja s'ha manifestat al respecte a favor de qui vulgui fer seleccions esportives. Amb data 11 de novembre de 2004, es va votar per majoria una proposta que recolzava la Federació Catalana de Patinatge, que instava els governs tant a promoure el dret d'associació entre entitats privades com acceptar, a nivell internacional, aquestes associacions catalanes i impedir el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP en contra de l'existència d'aquestes seleccions.

 

 

El senyor Genís Bargalló reconeix que hi hagi persones que se sentin tan espanyols com catalans, però n'hi ha que se senten cada cop més catalans que no pas espanyols, donades les circumstàncies actuals. Reitera el fet que és una proposta que no va contra ningú sinó que té un ànim de reafirmació com a nació catalana, tal i com ja han subscrit uns 70 ajuntaments i 7 consells comarcals.

 

 

El senyor Joaquim Esperalba recorda unes paraules recents del Sr. President de la Generalitat de Catalunya dient que "el reconeixement de Catalunya com a nació enforteix Espanya". El president de CiU explica que el Sr. Bassas és assenyat quan diu que si se n'ha de parlar per assolir un acord, el grup socialista hi està disposat i, per tant, CiU també està oberta a la retirada de la proposta a fi de consensuar-ne una entre tots.

 

 

El senyor Genís Bargalló declara que les converses mantingudes al respecte no donen opció a nous debats a la recerca de consens. No es pot pactar allò que amb què no s'està d'acord i no s'ha vist voluntat de canviar el posicionament.

 

 

El senyor Paulí Mojedano s'estranya que ERC se segueixi allunyant d'Espanya ara que hi ha els socialistes al capdavant del Govern, de qui són socis polítics.

 

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 7, corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Vots en contra: 18, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Abstencions: Cap.

 

 

DICTAMENS

ALCALDIA

 

5 - DONAR COMPTE DECRET ALCALDIA 3898/2006 DE 28 D'ABRIL DE RENOVACIÓ CÀRREC REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA A LA FUNDACIÓ TECNOCAMPUS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del decret següent :

"DECRET

3898/2006 de 28 d'abril

 

Assumpte:

Nomenament representant grup municipal Partit Popular de Catalunya a la Fundació Tecnocampus.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

Atès que en data 21 de juliol de 1999 es va constituir la FUNDACIÓ TECNOCAMPUS, FUNDACIÓ PRIVADA, com a FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE MATARÓ i que a l'article 13.3.d) dels seus estatuts fundacionals establia que seran patrons de la fundació un representant nomenat per cada un dels Grups Municipals, escollits per ells entre persones de reconegut prestigi i coneixements en qüestions que té per objecte la Fundació.

Atès que en el Decret d'Alcaldia 2654/2002 de 24 d'abril es va nomenar al Senyor Javier Viaño García perquè representés al Grup Municipal Popular.

Atès el que disposa l'article 15.2 dels estatuts de la Fundació, els patrons exerceixen el seu càrrec per un període de quatre anys, i per tant queda prescrit el nomenament del Sr. Viaño de data 24 d'abril de 2002, pel que es requereix un nou nomenament.

Atès el que disposa l'article 13.3.e) dels estatuts de la Fundació facultant al Sr, Alcalde de l'Ajuntament de Mataró per fer el nomenament dels representants dels grups municipals que han d'integrar-se al Patronat de la Fundació. HE RESOLT

Primer.- Nomenar com a vocal del Patronat de la Fundació Tecnocampus al Senyor Javier Viaño García, en representació del Grup Municipal Popular.

Segon.-

Notificar al Sr. Viaño el present nomenament."

 

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

6 - DESAFECTACIÓ DEL DOMINI PÚBLIC DE L'HABITATGE DEL PIS 4T D, DE L'ESCALA A, DE L'EDIFICI DEL C. MADOZ, 28-30, DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'habitatge del pis 4t D, escala A, de l'edifici del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal, resta qualificat a l'inventari municipal com a bé de domini públic, afecte al servei públic, adscrit a usos escolars.

Aquest habitatge ha quedat buit en haver tornat la possessió el mestre que l'ocupava.

L'Ajuntament ha iniciat la tramitació del procediment per desafectar l'habitatge situat al pis 4t D, escala A, de l'edifici del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal, ja que resulta oportú poder dotar a aquest pis d'un ús de vivenda, que és el més adient d'acord amb la seva pròpia estructura, la qual acompleix amb tots els requisits per a ser habitatge particular. Aquesta destinació com a habitatge particular no és susceptible de circumscriure's a l'actual qualificació d'aquest habitatge com a bé de domini públic afecte a "usos escolars". Per tant, es proposa alterar la qualificació d'aquest pis, amb la finalitat que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial, adient al destí d'habitatge previst.

A la fase d'exposició pública no s'ha rebut cap al·legació o reclamació.

Es disposa de l'autorització del Departament d'Ensenyament (ara Educació) de la Generalitat de Catalunya, per poder desafectar-lo.

L'oportunitat i la legalitat de l'alteració de la qualificació jurídica dels referits béns consten acreditades en els informes emesos, respectivament, pel cap de la Secció de Patrimoni i pel secretari general, aquest últim subscrit conjuntament amb l'assessora jurídica del Servei de Gestió Econòmica.

Resulta competent per a aprovar l'alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l'Ajuntament, tal com disposa l'article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l'article 114.3.m) del mateix cos legal.

Superat el tràmit d'informació pública, la sotasignada proposa al Ple municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Desafectar del domini públic l'habitatge situat al pir 4t, porta D, escala A, de l'immoble municipal situat al carrer Madoz, 28-30, d'aquesta ciutat, fins ara afecte a usos escolars, com a bé de domini públic, per tal que aquest bé passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial.

SEGON.- Disposar l'anotació de la corresponent modificació a l'inventari de béns municipal."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

 

7 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2006 DE L'AJUNTAMENT, DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS, DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA I DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Per decret d'alcaldia 1773/2006, de 28 de febrer, es va aprovar la liquidació del pressupost de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms corresponent a l'exercici 2005, pel qual s'aprova un romanent líquid de tresoreria per a despeses generals amb els següents imports:

Ajuntament de Mataró 2.286.774,65 €

Escola Universitària Politècnica - 194.662,38 €

Institut Municipal d'Educació 372.786,82 €

Patronat Municipal de Cultura - 41.420,71 €

Patronat Municipal d'Esports 54.665,06 €

Institut Municipal de Promoció Econòmica - 80.152,93 €

El pressupost del 2005 es va confeccionar amb les premisses conegudes en aquell moment i des d'aleshores s'han produït fets i necessitats diferents als previstos segons informes presentats pels serveis gestors, el que implica la necessitat de dotar de crèdit pressupostari determinades partides segons les necessitats exposades. El seu finançament prové de baixes de crèdits que s'estimen reductibles o anul·lables sense pertorbació del servei d'acord amb l'article 11è de les bases d'execució del pressupost i del romanent de tresoreria per a despeses generals a 31/12/2005.

D'acord amb els informes presentats pels diferents serveis i analitzades les necessitats de crèdit per actuacions específiques a realitzar en l'exercici 2006, el Govern Municipal ha decidit que s'incoï el present expedient de modificació de crèdit del pressupost de 2006.

Fonaments de dret

  1. Article 177 del RDL 2/2004, de 5 de març.
  2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
  3. Bases d'execució del pressupost municipal.
  4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
  5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
  6. DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.
  7. En virtut de tot això, la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

    1. Aprovació de l'expedient de modificació de crèdit en els termes que es detallen a continuació:

      1. Crèdit extraordinari:
      2. Partides a augmentar:

        Org.

        Func.

        Econ.

        Descripció partida

        Import

        30901

        611000

        13100

        Ingressos

        52.509,21

        30801

        611000

        13100

        Gestió Econòmica

        11.613,86

        30821

        611000

        13100

        Altre personal patrimoni

        20.420,96

        30901

        611000

        16001

        Ingressos

        16.955,22

        30801

        611000

        16001

        Gestió Econòmica

        3.750,11

        30821

        611000

        16001

        Altre personal patrimoni

        6.594,00

        30821

        413310

        20200

        Lloguer local Agència Salut Pública

        17.745,88

        10004

        121560

        22001

        Prema, publicacions i llibres

        27.260,00

        40613

        442260

        22602

        Divulgació de programes recollides

        12.670,00

        10120

        463510

        22602

        Divulgació de servei de mediació comunitària

        542,88

        30500

        222130

        22608

        Fiança procediment judicial

        2.000,00

        60300

        313120

        22706

        Contractació serveis lleure infantil

        2.984,08

        30000

        422430

        22706

        Estudis i treballs tècnics ensenyament univ.

        17.500,00

        10120

        442210

        22706

        Nou contracte recollida brossa

        15.000,00

        40220

        51111K

        60103

        Inversió -Millores urbanes al Palau

        158.000,00

        40220

        43411K

        60300

        Inversió -obra nova jardineria pg.desviament

        106.475,17

        20100

        51321K

        60500

        Inversió nova circ.semàfor y senjyalització

        31.800,00

        40523

        43412M

        62200

        Inversió nova vivder mpal.Pla Boet, Hortes,Ren

        35.000,00

        30401

        31331K

        62500

        Mobiliari casal avis C/.Colòmbia

        25.516,00

        30401

        46214G

        62500

        Mobiliari c/ Teià

        50.000,00

        40220

        45183N

        62500

        Inversió monument Antoni Sors

        22.000,00

        30401

        31331K

        62500

        Mobiliari local c/Colòmbia llibre viu

        3.357,29

        40220

        46371B

        62510

        Inversió mobiliari oficina local ràdio mpal.

        5.825,91

        40543

        42251Z

        63200

        Inversió en millores i reformes diversos CEIPS

        60.000,00

        30821

        46329H

        62200

        Indemnització llogater bar local c/Muntanya

        30.000,00

        40513

        461140

        21200

        Adequació local c/.Nàpols per Joventut

        20.000,00

        30821

        463310

        20200

        Lloguer nou local FAV

        16.800,00

        40513

        46331Z

        62200

        Adequació nou local FAV

        45.000,00

        40513

        41331Z

        62200

        Adequació local Agència Salut Pública

        25.000,00

        TOTAL

        842.320,57

         

         

        Finançament:

        Baixes per anul.lació, romanent de tresoreria i ingressos

        Org.

        Func.

        Econ.

        Descripció partida

        Import

        30821

        462140

        20200

        Lloguer P.Picasso,Berguedà,València

        12.800,00

        30821

        611410

        20200

        Local patrimoni

        3.754,63

        10200

        463250

        22607

        Programa animació socio-cultural part.ciutadana

        542,88

        30821

        313240

        22609

        Desp.diverses habitatges socials

        22.824,30

        30821

        611410

        22609

        Altres despeses patrimoni

        3.000,00

        40613

        442220

        22700

        Recollida de matèria orgànica

        15.000,00

        30500

        121210

        22706

        Estudis i treballs tècnics RH

        2.000,00

        30000

        121110

        22706

        Contractes serv.i estudis àrea serveis centrals

        17.500,00

        30901

        611210

        22706

        Estudis i treballs tècnics serveis d'ingressos

        12.670,00

        30901

        611210

        22706

        Estudis i treballs tècnics serveis d'ingressos

        69.464,43

        60300

        313120

        48900

        Convenis i subvencions lleure infantil

        2.984,08

        40543

        12181Z

        62300

        Inversió reposició edificis serveis generals

        35.000,00

        Ingressos:

        30821

        121810

        60200

        Alienació venda parcel.la sobrera

        11.256,00

        60000

        800110

        41100

        Aportació IME

        261.786,82

        60000

        800110

        41101

        Aportació Patronat M. Esports

        5.158,47

        30000

        100110

        87000

        Romanent tresoreria

        366.578,96

        TOTAL

        842.320,57

      3. Suplement de crèdit

    Partides a augmentar:

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import

    40120

    432000

    12000

    Planificació urbanística

    10.182,85

    10130

    463000

    12000

    Coordinació web

    9.247,50

    40100

    432000

    12100

    Urbanisme

    2.639,18

    40503

    511000

    12100

    Manteniment

    2.920,05

    40120

    432000

    12100

    Planificació urbanística

    20.063,82

    40543

    433000

    12100

    Planificació

    1.603,35

    40533

    434000

    12100

    Jardineria

    769,44

    40130

    432000

    12100

    Informació urbanística

    1.272,18

    40523

    434000

    13000

    Viver municipal

    1.640,84

    10130

    463000

    13100

    Altre personal coordinació web

    22.696,13

    40120

    432000

    16000

    Planificació urbanística

    5.580,75

    40543

    433000

    16000

    Planificació

    253,92

    40533

    434000

    16000

    Jardineria

    253,92

    40130

    432000

    16000

    Informació urbanística

    419,82

    10130

    463000

    16000

    Coordinació web

    7.671,30

    30821

    611410

    20200

    Local patrimoni

    5.488,83

    40513

    511170

    21000

    Conservació via pública

    2.650,00

    40533

    434140

    21000

    Manteniment i conserv. Inatl·lacions jardineria

    11.750,00

    40543

    433120

    21000

    Manteniment enllumenat públic

    6.150,00

    30401

    121810

    22100

    Consum elèctric serveis generals

    2.715,00

    30401

    222130

    22200

    Consum telèfon via pública

    7.800,00

    30401

    121810

    22200

    Consum telefonia serveis generals

    8.749,00

    30401

    121610

    22400

    Assegurances serveis generals

    583,33

    10004

    121910

    22602

    Divulgació i imatge de la ciutat

    3.500,00

    40613

    442110

    22700

    Contracte recollida brossa

    315.000,00

    30401

    121810

    22700

    Neteja edificis municipals

    1.508,50

    10200

    463250

    22706

    Contractes empreses participació ciutadana

    26.500,00

    31002

    121120

    22706

    Treballs realitzats altres empreses.Estudis

    64.000,00

    40004

    432320

    22706

    Estudis treballs tècnics Urbanisme i Obres

    160.000,00

    60300

    462130

    22706

    Contractació serveis lleure juvenil i associacionisme

    4.500,00

    10200

    463310

    22706

    Contractes empreses participació ciutadana

    15.200,00

    30000

    800110

    41000

    Aportació EUPMT

    194.662,38

    60000

    800110

    41001

    Aportació PM Cultura

    39.006,88

    30000

    800110

    41003

    Aportació IMPEM

    393.152,93

    30000

    800110

    41004

    Aportació IME

    71.000,00

    30000

    121610

    46600

    Aportació Federació de Municipis

    543,69

    10010

    451950

    46700

    Aportció al Consorci de Normalització Lingüística

    2.000,00

    30600

    521110

    46700

    Aportació consorci Localret

    1.009,00

    60300

    462130

    47000

    Alberg juvenil Can Soleret

    12.000,00

    10100

    463710

    47000

    Aportació col·lectiu Mitjans Audiovisuals

    19.000,00

    10000

    111110

    48900

    Aportació funcionament grups municipals

    21.364,03

    40310

    445230

    48900

    Convenis i subvencions medi ambient

    609,00

    60300

    313120

    48900

    Subvencions i convenis entitats lleure i casals

    7.500,00

    30000

    422430

    48900

    Aportació Fundació Tecnocampus

    15.000,00

    10200

    463420

    48901

    Subvencions entitats ciutadanes

    8.382,00

    40220

    51111C

    60100

    Inversió - noves urbanitzacions eixample est

    380.000,00

    40543

    422510

    62300

    Inversió nova maquinària escoles

    4.000,00

    30401

    46325Z

    62500

    Mobiliari centres cívics

    5.351,78

    40220

    46321B

    63200

    Inversió adequació espais CC Pla d'en Boet

    62.700,00

    20220

    22213Z

    63300

    Inversió en tecnologia edifici via pública

    70.000,00

    30000

    800110

    71003

    Transferència a l'IMPEM

    6.000,00

    TOTAL

    2.036.591,40

    Finançament:

    Baixes per anul.lació i romanent de tresoreria

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import

    10100

    463710

    22707

    Despeses gestió rado municipal

    26.861,93

    30401

    462140

    22200

    Consum telèfon casal de joves i altres

    7.800,00

    10200

    463250

    22607

    Programa animació socio-cultural part.ciutadana

    13.733,78

    60300

    462120

    22706

    Contractacions i serveis suport als joves

    20.000,00

    10010

    451950

    22706

    Empreses externes política lingüística

    2.000,00

    10200

    463250

    48100

    Conveni de pràctiques Punts Omnia

    6.500,00

    40543

    46321B

    63200

    Inversió adequació espacis CC Pla d'en Boet

    40.000,00

    Ingressos:

    30000

    100110

    87001

    Romanent tresoreria

    1.919.695,69

    TOTAL

    2.036.591,40

     

    1. Modificar les bases d'execució:

    Article 24è € Tramitació d'aportacions i subvencions

    Ajuntament:

    • Incloure la subvenció nominativa al Patronat Local de la Vellesa per import de 3.000,00 €, partida 60540 313330 48900.

    • Incloure la subvenció nominativa a l'Associació de de Veïns de Rocafonda, l'Esperança, Ciutat Jardí per import de 8.382,00 €, partida 10200 463420 48901.

    • Incloure la subvenció nominativa a l'Associació de de Veïns de Rocafonda, l'Esperança, Ciutat Jardí, per un import igual a la subvenció que atorgui el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, partida 10200 463420 48901.

    • Incloure la subvenció nominativa a l'AMPA CEIP La Llàntia per import de 6.500,00 €, partida 60300 313120 48900.

    • Incrementar la subvenció nominativa al Moviment Educatiu del Maresme en 67.000,00 €, partida 60100 463840 48900.

    • Incrementar la subvenció nominativa a la Creu Roja en 12.000,00 €, partida 60100 463840 48900.

    • Incrementar la subvenció nominativa a la Creu Roja en 14.570,51 €, partida 60550 313410 48900.

    Patronat Municipal d'Esports:

    • Excloure la subvenció nominativa al Grup Atletisme Lluïsos (Cross Ciutat de Mataró) per import de 6.000,00 €, partida F0100 452220 48900.

    • Excloure la subvenció nominativa al Centre Atlètic Laietània (mitting d'atletisme) per import de 8.000,00 €, partida F0100 452220 48900.

    • Excloure la subvenció nominativa al Centre Atlètic Laietània (Milla urbana) per import de 6.000,00 €, partida F0100 452220 48900.

    Patronat Municipal de Cultura:

    • Incloure la subvenció nominativa a l'Associació Comitè de Crisis del Carnestoltes per import de 12.900,00 €, partida 451290 48902.

    • Incloure la subvenció nominativa a l'Associació Cultural i15 per import de 12.000,00 €, partida 451290 48902.

    • Incloure la subvenció nominativa a Visualsonora € Casa de la música popular per import de 90.000,00 €, partida 451370 48902.

     

    1. Ratificar el Decret 2428/2006, de 20 de març, que en la seva part resolutiva diu el següent:

    Aprovar l'expedient de suplement de crèdit segons el detall següent:

    Increments

    Descripció partida

    Partida

    Projecte

    Import

    Inversió reposició via pública

    40543 511112Z 61100

    5111205002

    260.000,00 €

    Decrements

    Descripció partida

    Partida

    Projecte

    Import

    Inversió reposició cementiri

    40543 44311J 63200

    4431105001

    260.000,00 €

     

    Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

     

    Patronat Municipal d'Esports

    "Relació de fets

    Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2006 del Patronat Municipal d'Esports.

    Fonaments de dret

    1. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.
    2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
    3. Bases d'execució del pressupost municipal.
    4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
    5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

    Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

    1. Aprovar l'expedient de crèdit extraordinari finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals i amb baixes per anul.lació per import de per import de 25.158,47 € amb el detall següent:
    2. Partides a augmentar:

      F0100

      800110

      41000

      A l'Ajuntament de Mataró

      5.158,47

      F0100

      452220

      20300

      Lloguer maquinària

      4.000,00

      F0100

      452220

      22300

      Despeses transport

      1.000,00

      F0100

      452220

      22607

      Actes esportius

      9.000,00

      F0100

      452220

      22611

      Trofeus

      5.000,00

      F0100

      452220

      22707

      Serveis realitzats altres empreses

      1.000,00

      TOTAL

      25.158,47

      Finançament:

      Romanent de tresoreria i baixes per anul.lació

      F0100

      I00410

      87000

      Romanent de tresoreria

      5.158,47

      F0100

      452220

      48900

      Subvencions actes esportius

      20.000,00

           

      TOTAL

      25.158,47

       

    3. Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals per import de 49.506,59 € amb el detall següent:

    Partides a augmentar:

    F0100

    452110

    22707

    Serveis realitzats per altres empreses

    15.124,00

    F0100

    452110

    22000

    Material d'oficina no inventariable

    2.000,00

    F0100

    452110

    22601

    Atencions protocolàries i repres.

    1.200,00

    F0100

    452530

    22610

    Programes de formació entitats esportives

    4.000,00

    F0100

    452610

    22708

    Despeses recaptació s.grals.

    382.59

    F0100

    452630

    22611

    Trofeus

    1.000,00

    F0100

    452640

    22608

    Material esportiu

    4.500,00

    F0200

    452410

    22000

    Material d'oficina no inventariable

    900,00

    F0200

    452410

    22608

    Material esportiu

    400,00

    F0100

    45232U

    63200

    Edificis i altres construccions

    20.000,00

    TOTAL

    49.506,59

    Finançament:

    F0100

    I00410

    87001

    Romanent de tresoreria

    49.506,59

    TOTAL

    49.506,59

    Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

     

    Patronat Municipal de Cultura

    "Relació de fets

    Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2006 del Patronat Municipal de Cultura.

    Fonaments de dret

    1. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.
    2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
    3. Bases d'execució del pressupost municipal.
    4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
    5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
    6. Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

      Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb baixes per anul.lació, amb el detall següent:

       

      Partides a incrementar:

      Org.

      Func.

      Econ.

      Descripció partida

      Import €

      PMC00

      451290

      48902

      Convenis amb entitats

      12.000,00

      TOTAL

      12.000,00

      Baixes per anul.lació:

      Org.

      Func.

      Econ.

      Descripció partida

      Import €

      PMC00

      451270

      22610

      Publicacions

      12.000,00

      TOTAL

      12.000,00

      Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

       

      Institut Municipal d'Educació

      "Relació de fets

      Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2006 de l'Institut Municipal d'Educació.

      Fonaments de dret

    7. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.
    8. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
    9. Bases d'execució del pressupost municipal.
    10. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
    11. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

    Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

    1. Aprovar l'expedient de crèdit extraordinari finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals per import de 261.786,82 € amb el detall següent:
    2. Partides a augmentar:

      01000

      800110

      40000

      A l'Ajuntament de Mataró

      261.786,82

      TOTAL

      261.786,82

      Finançament:

      01000

      800110

      87000

      Romanent de tresoreria

      261.786,82

      TOTAL

      261.786,82

    3. Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria per adespeses generals per import de 111.000,00 € amb el detall següent:

    Partides a augmentar:

    02250

    42222E

    63200

    Inversió reposició edifici IES Miquel Biada

    62.500,00

    02250

    42222E

    62300

    Maquinaria, instal·lacions i utillatges IES Miquel Biada

    48.500,00

    TOTAL

    111.000,00

    Finançament:

    01000

    800110

    87001

    Romanent de tresoreria

    111.000,00

    TOTAL

    111.000,00

     

    Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

     

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, confirma que ja se'n van rebre les explicacions pertinents durant la Comissió Informativa.

    Els pressupostos corresponen a criteris polítics i, evidentment, a prioritats del Govern, moltes d'elles no compartides pel PP, ni pel que fa a despesa, ni pel que fa a inversió €que d'altra banda és només del 42% d'allò previst en la liquidació 2005€, ni quant a la política fiscal. Per tant, aquest grup municipal no donarà suport al pressupost, ni a aquesta aprovació.

    En relació amb el romanent, el PP celebra que el percentatge en inversió sigui més elevat que en d'altres ocasions així com el fet que es posin en marxa algunes de les accions previstes en el Pla per al Desenvolupament Econòmic i Social. El PP s'hi abstindrà.

     

     

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia també l'abstenció de la seva formació, tot i que valoren positivament l'aplicació del romanent de tresoreria que ha practicat el Govern, especialment pel que fa a la inversió. El vot d'abstenció es justifica per l'anterior abstenció en la votació global del pressupost.

     

     

     

     

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

     

     

     

    -Servei d'Ingressos-

    8 - APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIÓ ORDENANÇA REGULADORA DE LA TAXA D'ENSENYAMENT REGLAT DE L'EUP DE MATARÓ, PER AL CURS ACADÈMIC 2006/2007.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Relació de fets.

    L'Escola Universitària Politècnica de Mataró, és un centre universitari adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que imparteix estudis d'enginyeria tècnica en les especialitats d'enginyeria tècnica industrial, enginyeria tècnica en informàtica de gestió, i enginyeria tècnica de Telecomunicació. Així mateix durant el curs acadèmic 2006/07 impartirà el segon curs dels nous estudis de la titulació pròpia de graduat en mitjans audiovisuals (GMA).

    El Director de l'EUPMT ha emès informe per proposar la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per prestació de serveis d'ensenyament reglat a l'EUPMT, en l'article 5 relatiu a la quota tributària per increment del preu del crèdit, i l'article 8 relatiu al termini de pagament resultant d€autoliquidació. Així mateix, es proposa la modificació de l'article 2 mitjançant el qual es regula l'obligació de contribuir, l'article 3 relatiu al subjecte passiu i l'article 10 regulador de subvencions.

    Les noves tarifes de la taxa d'ensenyament reglat de l'EUPMT que es proposa modificar seran d'aplicació per la matricula dels alumnes del curs semestral (quadrimestre) de tardor del proper curs acadèmic 2006/07. El càlcul de la taxa de les assignatures del pla d'estudis vigent és el resultat del càlcul de nombre de crèdits pel preu del crèdit.

    Fonaments de dret

    Vist l'informe del servei d'assessoria jurídica i del servei d'intervenció.

    Proposta d'acord

    En virtut de les competències delegades per Resolució de l'alcaldia de 30 de juny de 20003, la Presidenta del Patronat de l'EUPMT proposa sol·licitar al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següents acords:

    PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació dels següents articles de l'ordenança reguladora de la taxa per la prestació de serveis d'ensenyament reglat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, que entrarà en vigor al curs 2006/07 d'acord amb el calendari escolar, el qual quedarà de la següent manera:

    "Art. 2 Obligació de contribuir.

    L'obligació de contribuir neix quan es sol·licita la prestació del servei. S'entén sol·licitada la prestació del servei amb l'acabament del procés de matricula i la impressió del corresponent full d'autoliquidació de matrícula."

    "Article 3. Subjectes passius

    Són subjectes passius de les taxes, en concepte de contribuents, les persones físiques que sol·licitin els serveis o que en resultin beneficiàries."

    "Article 5. Quota tributaria

    La quantia de la taxa es determinarà de la següent forma:

    El cost del servei es calcularà multiplicant el número de crèdits matriculats pel preu del crèdit.

    El número de crèdits que l'estudiant haurà de matricular-se per cada assignatura de les respectives titulacions és el regulat en les resolucions d'homologació del pla d'estudis del Consell d'Universitats.

    I. Preu del crèdit primera titulació oficial d'enginyeria EUPMT

    a) Preu del crèdit 47,91 Euros.

    b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 52,70 Euros

    c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 57,49 Euros

    d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 62.28 Euros

    II. Preu del crèdit segona titulació oficial d'enginyeria EUPMT

    a) Preu del crèdit 23,96 Euros.

    b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 26,36 Euros

    c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 28,75 Euros

    d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 31.15 Euros

    III. Preu del crèdit titulació pròpia en mitjans audiovisuals EUPMT

    a) Preu del crèdit 61,89 Euros.

    b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 68,08 Euros

    c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 74,27 Euros

    d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 80,46 Euros

    IV. Taxa secretaria per prestació serveis acadèmics.

    a) Gestió matrícula i expedient acadèmic 36,47 Euros.

    b) Expedició certificacions acadèmiques 20,00 Euros

    c) Sol.licitud estudis convalidació i adaptació 40,00 Euros

    d) Trasllat expedient acadèmic 40,00 Euros

    V. Preu del crèdits convalidats, adaptats i reconeguts (25% preu crèdit)

    a) En titulacions oficials 11,98 Euros.

    b) En titulacions pròpies 15,47 Euros

    VI. Per als estudiants de l'EUPMT que s'acullin al programa d'ampliació d'estudis per la segona titulació oficial d'enginyeria a l'EUPMT (3+1) els crèdits convalidats, adaptats i reconeguts seran gratuïts.

    VII. La matrícula dels crèdits necessaris per adaptar els plans d'estudis conduents a la mateixa titulació per raó d'extinció del pla d'estudis serà gratuïta.

    VIII.. El preu del crèdit acadèmic per l'estudiant visitant serà el fixat, segons la titulació, a l'apartat I i III del present article."

    "Art. 8: Pagament de la taxa

    El pagament de la taxa s'ha de realitzar en els terminis següents:

            1. Si la matrícula es realitza entre el 15 i 30 de juliol, fins al dia 5 de setembre.
            2. Si la matrícula es realitza entre l'1 i el 15 de setembre, fins al 5 d'octubre
            3. Si la matrícula es realitza entre el 16 de setembre i el 15 d'octubre, fins a 30 dies desprès de l'inici de les classes, coincidint amb el final del període d'ampliació de matrícula.
            4. Si la matrícula es realitza en el mes de febrer, fins a 30 dies desprès de l'inici de les classes, coincidint amb el final del període d'ampliació de matrícula.

    L'EUPMT exigirà com a condició prèvia de matrícula o d'expedició de títols o certificats, el pagament de les quantitats pendents per matrícules de cursos acadèmics anteriors."

    "Article 10. Subvencions

    Els estudiants amb matrícules d'honor obtingudes a l'EUPMT gaudeixen d'una matrícula gratuïta de tants crèdits com crèdits tinguin amb aquesta qualificació.

    Els treballadors de l'EUPMT, el/la cònjuge o la parella de fet i els familiars en primer grau de consanguinitat gaudeixen d'un ajut a l'EUPMT del 100% de la matrícula. "

    SEGON.- Aprovar provisionalment el text íntegre de la ordenança reguladora de la taxa per prestació de serveis d'ensenyament reglat a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, que s'adjunta com annex I a la present proposta d'acord i que inclou aquestes modificacions.

    TERCER.- Ratificar la present proposta d'acord a la propera reunió que realitzi en Consell Rector del Patronat de l'EUPMT.

    QUART.- Exposar al públic en el taulell d'anuncis de l'Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de l'ordenança fiscal modificada, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província i a un dels diaris de major difusió de la província.

    Durant el període d'exposició pública de la modificació de l'ordenança per la inclusió d'aquesta nova taxa, els que tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats."

     

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que fent un estudi dels costos i també seguint allò que ha comentat la Sra. González, cal felicitar-se per la major cobertura obtinguda en educació €que passa del 47% al 54%€ i per l'augment d'ingressos gràcies als mitjans audiovisuals. Però no es pot ometre el fet que caldria encara molta més cobertura.

    El PP vol dipositar la seva confiança en el conveni signat entre l'Ajuntament i el Consell Comarcal, així com en el projecte Tecnocampus però, en espera de resultats, el grup s'hi abstindrà.

     

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia també l'abstenció de la seva formació pel que fa als punts 8 i 9.

     

    La senyora Pilar González emfasitza l'esforç realitzat per professors i professores a fi de reconduir la seva dedicació envers altres temes, vinculats a la recerca i, per tant, al Tecnocampus.

     

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

     

    9 - APROVACIÓ PREUS PÚBLICS INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

    El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

    "Vistos els estudis de costos elaborats pel director de l'IME, l'informe jurídic de la cap del servei de Gestió Econòmica i Administrativa de l'IME i l'informe de la Intervenció de Fons Municipals sobre la determinació dels preus públics pel servei municipal d'escola bressol, escola d'adults Can Noé, serveis als alumnes de l'IES Miquel Biada i altres activitats formatives de l'IME, per al curs 2006-2007. De conformitat amb el disposa l'art. 47 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refòs de la Llei reguladora de les hisendes locals.

    Atès que el Consell Plenari de l'IME en sessió ordinària de 25 d'abril de 2006 acordà aprovar la proposta de preus públics pel servei municipal d'escola bressol, escola d'adults Can Noé, serveis als alumnes de l'IES Miquel Biada i altres activitats formatives de l'IME, per al curs 2006-2007.

    El President de l'IME sotmet a la consideració del Ple Municipal l'adopció del següent acord:

    1. Aprovar els preus públics que es relacionen pel servei municipal d'escola bressol, escola d'adults Can Noé, serveis als alumnes de l'IES Miquel Biada i altres activitats formatives de l'IME, per al curs 2006-2007.

     

    SERVEI MUNICIPAL D'ESCOLA BRESSOL

     

    - SERVEI D'ESCOLA BRESSOL:

    Nens de 0-1 anys €€€€€€€€€€€€€. 1.892 euros/any

    Nens d'1-3 anys €€€€€€€€€€€€.€ 1.188 euros/any

    Nens de 0-1 anys (mitja jornada)€€€€€€€... 1.067 euros/any

    Nens d'1-2 anys (mitja jornada)€€€€€€€... 660 euros/any

    Nens d'1-2 anys (jornada parcial 4 h.)€€€€€. 825 euros/any

    L'IME podrà atorgar bonificacions del 10% de la quota escolar, en cas de coincidir dos germans

    escolaritzats i, del 15%, en cas de tres germans.

     

     

     

    - SERVEI DE PERMANÈNCIES:

    € h. permanència fixa €€€€€€..€€€€ 19,20 euros/mes

    € h. permanència esporàdica €€€€€€€.. 2,80 euros/dia

     

    - SERVEI DE MENJADOR:

    Abonament nens de 0-1 anys (5 dies setmana)€ 127,00 euros/mes

    Abonament nens de 1-3 anys (5 dies setmana)€ 137,00 euros/mes

    Abonament nens de 0-1 anys (4 dies setmana)€ 107,00 euros/mes

    Abonament nens de 1-3 anys (4 dies setmana)€ 125,00 euros/mes

    Abonament nens de 0-1 anys (3 dies setmana)€ 83,00 euros/mes

    Abonament nens de 1-3 anys (3 dies setmana)€ 102,00 euros/mes

    Abonament nens de 0-1 anys (2 dies setmana)€ 57,00 euros/mes

    Abonament nens de 1-3 anys (2 dies setmana)€ 74,00 euros/mes

    Preu esporàdic per menú (0-1 anys)€€€€€€. 7,50 euros/menú

    Preu esporàdic per menú (1-3 anys)€€€€€€ 10,00 euros/menú

    Preu menú personal docent€€€€€€€€€ 3,35 euros/menú

    Els alumnes que hagin sol.licitat reserva pel servei de menjador, en el cas de no utilitzar-lo, tindran dret a la devolució de 2 euros per menú no servit, sempre que hagin avisat al centre amb suficient antelació.

    - SERVEI ALTERNATIU (ESTIU 2006, NADAL I SETMANA SANTA CURS 2005/06)

    Abonament nens 0-1 anys (setmana de 5 dies)€€€ 48,00 euros

    Abonament nens 0-1 anys (setmana de 4 dies)€€€ 38,40 euros

    Abonament nens 0-1 anys (setmana de 3 dies)€€€ 28,80 euros

    Abonament nens 1-3 anys (setmana de 5 dies)€€€ 43,00 euros

    Abonament nens 1-3 anys (setmana de 4 dies)€€€ 34,40 euros

    Abonament nens 1-3 anys (setmana de 3 dies)€€€ 25,80 euros

    SERVEIS EN L'IES MIQUEL BIADA

     

     

    Curs 2006/2007

    1r ESO

     

    Agenda escolar

    3,85

    Carpeta escolar

    3

    Activitats escolars fora del centre

    100,5

    Material de suport als serveis

    9

     

    116,35

    2n ESO

     

    Agenda escolar

    3,85

    Carpeta escolar

    3

    Activitats escolars fora del centre

    86

    Material de suport als serveis

    10

     

    102,85

    3r ESO

     

    Agenda escolar

    3,85

    Carpeta escolar

    3

    Activitats escolars fora del centre

    118

    Material de suport als serveis

    10

    Assegurança escolar

    1,12

     

    135,97

    4t ESO

     

    Agenda escolar

    3,85

    Carpeta escolar

    3

    Activitats escolars fora del centre

    113

    Material de suport als serveis

    15

    Assegurança escolar

    1,12

     

    135,97

    1r BATXILLERAT

     

    Agenda escolar

    3,85

    Carpeta escolar

    3

    Activitats escolars fora del centre

    67

    Material de suport als serveis

    21,5

    Assegurança escolar

    1,12

     

    96,47

    2n BATXILLERAT

     

    Agenda escolar

    3,85

    Carpeta escolar

    3

    Activitats escolars fora del centre

    0

    Material de suport escolar

    22,5

    Assegurança escolar

    1,12

     

    30,47

    CICLES FORMATIUS

     

    Agenda escolar

    3,85

    Carpeta escolar

    3

    Activitats escolars fora del centre

    22,54

    Material pràctiques

    65

    Material de suport docent als cicles

    24,5

    Assegurança escolar

    1,12

     

    120,01

       

    Cursos no reglats per empreses i particulars (preu de cada mòdul/hora)

    52,00

       

    Utilització de la Sala d'Actes del Biada:

     

    -Sense conserge/per dia

    38,63

    -Amb conserge/per hora

    27,67

       

     

    CURSOS A L'ESCOLA D'ADULTS CAN NOÉ

     

    Preu curs

    Preparació per a la prova d'accés als cicles formatius de grau mitjà

    31 euros

    Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

    214 euros

    Altres activitats formatives de l'IME:

    CURSOS

    PREU HORA

    Cursos de lleure i formació per al món laboral

    2,10 euros

    Cursos d'informàtica

    0,58 euros

    L'IME podrà atorgar bonificacions del 50% de l'import dels cursos de música tradicional per a les persones que, éssent membres dels col·lectius que pertanyen a la Coordinadora de colles geganteres de Mataró o a les colles institucionals de la ciutat, acreditin haver assistit, com a mínim, al 80% de les classes.

     

    Número hores sessió

    Preu sessió curs 2006/2007

    Monogràfics a Can Palauet

    1,5

    3 euros

     

    Número hores

    Preu curs

    Cursos gravat calcogràfic

    60

    260 euros

     

     

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença anunciant l'abstenció de la seva formació perquè, tal com ha dit el Sr. Comas, es tracta d'una qüestió puntual d'aquestes dates i en la qual el PP se sol abstenir, sobretot pels preus públics de les llars d'infants. El cost real d'una plaça a una llar d'infants pública està molt per sobre del preu d'una guarderia privada, però també s'és conscient que la qualitat que s'ofereix és elevada. Alhora, no deixa de ser una dada curiosa el fet que els preus oferts per l'IME per a cursos addicionals siguin més alts que els oferts per les llars d'infants privades.

     

    El senyor Josep Comas explica que els serveis oferts per l'Ajuntament de Mataró en aquesta matèria no són de cost elevat comparats amb els serveis que ofereixen altres ajuntaments. Tenen un cost mig.

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

     

     

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 10 i 42 per venir referits a temàtiques coincidents.

    10 - RATIFICAR EL DECRET 3760/2006 DE 24 D'ABRIL, D'APROVACIÓ PREUS PÚBLICS CONGRÉS DE LA GENT GRAN

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta a ratificar el següent decret :

    "Per Decret 3760/2006, de 24 d'abril, la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació ha resolt per urgència l'aprovació d'un preus públics pels assistents al Congrés de la Gent Gran de Mataró, que s'ha de celebrar els proper dies 18 i 19 de maig. En el mateix Decret es justifiquen les raons d'urgència que han portat a adoptar l'acord, encara que la matèria en qüestió sigui de competència originalment plenària, i es disposa que serà ratificat pel Ple de l'Ajuntament.

    En conseqüència es proposa al Ple de l'Ajuntament, l'adopció del següent Acord:

    UNIC.-

    Ratificar el Decret 3760/2006, de 24 d'abril, de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, que diu el següent:

    " Antecedents

    El servei de Serveis Socials ha proposat l'establiment d'un preu públic per l'assistència al Congrés de la Gent Gran de Mataró, el qual té per finalitat poder definir una visió de futur i crear una nova estratègia compartida sobre les noves realitats del futur a Mataró pel que fa al tema de la gent gran. Es troba adjunt a l'expedient el document explicatiu de la realització del Congrés, on s'hi reflecteixen, entre d'altres coses, els seus objectius.

    Aquest Congrés es realitzarà els propers dies 18 i 19 de maig.

    Fonaments de dret

    1) L'article 41 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora de les Hisendes locals, preveu la possibilitat que les entitats locals puguin establir preus públics per la prestació de serveis o la realització d'activitats de la seva competència, sempre

    que aquests serveis o activitats siguin de recepció voluntària pels interessats i es prestin en concurrència amb el sector privat.

    2) L'article 44 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora de les Hisendes locals, assenyala que l'import dels preus públics ha de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l'activitat realitzada. Però aquest mateix article disposa també que quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals o d'interès públic que així ho aconsellin, l'entitat podrà assenyalar preus públics per sota del cost del servei.

    Figura a l'expedient, el pertinent estudi de costos, del qual se'n dedueix que la quantitat resultant com a preu públic no cobreix el cost del servei. No cal dir però, que en aquest Congrés de la Gent Gran de Mataró, hi ha una clara raó social i d'interès públic, ja que aquest congrés ens apropa a temes que a tots ens preocupen i pretén "ser el primer pas per un treball des de la proximitat, la interdisciplinarietat, la cooperació i sobretot des de la construcció".

    3) En aplicació de l'article 43 de l'esmentat Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora de les Hisendes locals, estaran obligats al pagament del preu públic, els que es beneficiïn dels serveis o activitats pels quals aquests s'han de satisfer. En aquests cas, les persones obligades al pagament seran les que assisteixin al Congrés.

    4) L'article 47 de la normativa ja esmentada reguladora de les Hisendes locals disposa que l'establiment o modificació dels preus públics correspon al Ple de la corporació. No obstant, ens trobem en el present cas amb un problema d'urgència, doncs el Congrés es realitza els dies 18 i 19 de maig i s'ha d'iniciar de manera immediata el donar-ne publicitat i obrir el període d'inscripcions. És per això que cal aprovar per urgència els preus públics i elevar-los al ple per la seva ratificació, convalidant així el vici de incompetència orgànica. La jurisprudència del Tribunal Suprem permet aquesta possibilitat sempre i quan es justifiqui de forma clara i racional les raons d'urgència que han portat a resoldre anticipadament, com és el cas que ens ocupa.

    En virtut de les facultats que m'atorga el Decret d'Alcaldia de delegació de competències d'11 de maig de 2004, RESOLC:

    Primer.- Aprovar els preus públics per l'assistència al Congrés de la Gent Gran, que són els següents:

    Inscripció professionals €€€€€€€€€€€€€70.- euros

    Inscripció persones més de 60 anys, jubilats,

    pensionistes i estudiants€€€€€€€€€€€€€.28.- euros

    Segon.- Elevar aquest acord al proper ple per la seva ratificació"

     

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, celebra la iniciativa perquè és una oportunitat molt bona per debatre temes relacionats amb la gent gran.

    Tot i així, confessa que l'ha sorprès el fet que la cobertura en els ingressos que es preveuen dels costos sigui tan baixa i es pregunta si hi haurà algun altre ajut públic d'alguna altra administració o si alguna empresa privada ha pogut patrocinar d'alguna manera el congrés, a fi i efecte de disminuir-ne les despeses.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

     

    42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PRIMER CONGRÉS DE LA GENT GRAN DE MATARÓ.

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

     

    "El 1er Congrés de la Gent Gran se celebrarà a la ciutat de Mataró els propers dies 18 i 19 de maig i s'han previst unes despeses globals de 43.191,73€. Aquest Grup Municipal considera que aquest congrés serà, sens dubte, positiu per la ciutat, però li sembla que la organització s'hauria de millorar en el sentit de reduir despeses i destinar aquests diners a d'altres activitats per a la gent gran de Mataró més necessàries.

    Es per això que presenta la següent

     

    PREGUNTA.

    1. No hi ha forma de reduir les despeses del 1er Congrés de la Gent Gran, eliminant alguna de les partides o rebaixant-les substancialment, com la de manutenció?"

     

    El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, comença dient que per cobrir econòmicament aquest Congrés de la Gent Gran, és a dir, les partides de pressupostos municipals destinades a l'acte provenen de subvencions tant de la Generalitat de Catalunya com de la Diputació de Barcelona. Per tant, l'aportació feta des de l'Ajuntament ve d'aquestes altres administracions. Pel que fa als ingressos que estan pendents d'aprovació en aquest punt de l'ordre del dia, representen aproximadament l'11% i el patrocini amb què s'està treballant representarà el 10%.

    D'altra banda, pel que fa a la manutenció, és a dir, els dinars, s'entendria si fossin gratuïts però ja s'ha dit que qui es quedi a dinar haurà de pagar l'àpat. Qui no hi dini, no haurà de pagar res. És una opció flexible i facilitadora de cara a l'assistència de gent gran.

    Alhora, és sostenible el fet que la majoria de recursos econòmics amb què es pagarà el congrés prové de subvencions i es treballa també per a obtenir patrocinis.

     

    La senyora Maria José Recoder explica que als papers que va rebre del Sr. Batista amb el desglossament de les partides, es preveu que el congrés costi una mica més de 43.000 euros, sense comptar-hi les despeses derivades d'equipament informàtic. Els ponents, que són la part més important, suposen un cost de 1.500 euros mentre que la manutenció que, al cap i a la fi, és el menjar, puja a 13.440 euros o les despeses d'imatge i difusió tenen un cost de 12.000 euros més €per cert no se n'ha fet massa difusió encara€. Potser tot plegat té un cost massa elevat i, per això, CiU hi votarà en contra.

     

    El senyor Oriol Batista respon que, pel que fa a la imatge i difusió, ja hi ha el web operatiu i se n'han fet els tríptics. D'altra banda, ja fa dies que s'ha generat tot un conjunt d'activitats pre-congrés entre els casals d'avis, que també han comportat un esforç.

    El senyor Paulí Mojedano reitera el posicionament d'abstenció de la seva formació a causa de les elevades despeses del congrés i la cobertura tan baixa. Segueix sense entendre que, a dues setmanes vistes, encara no se sàpiga qui patrocinarà l'acte.

     

    El senyor Oriol Batista repeteix que el patrocini serà de l'ordre del 10% del cost del congrés i les empreses concretes que el patrocinaran es coneixeran en breu perquè ara encara s'estan tancant els acords.

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

     

    -Servei de Secretaria General-

    11 - ACTUALITZACIÓ ASSIGNACIONS ALS GRUPS MUNICIPALS.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Relació de fets

    El programa d'actuació municipal per a l'any 2006 estableix l'acció 1.2.1.9: "Increment de la dotació de recursos per als grups municipals d'acord amb l'actualització de l' IPC des de l'any 2002".

    Fonaments de dret

    Els grups municipals degudament constituïts tenen dret a percebre per a despeses de funcionament, en els termes previstos en l' article 73.3 de la LBRL i altra legislació concordant. Aquesta dotació haurà de comptar amb un mòdul fix, idèntic per a tots els grups, i un altre variable, en funció del nombre de membres de cadascun d'ells, sense que puguin destinar-se al pagament de remuneracions de personal al servei de la Corporació o a l'adquisició de béns que constitueixin actius fixes de caràcter patrimonial.

    En virtut de tot això, la sotasignant proposa al Ple que adopti els següents acords:

    Primer.-

    Fixar una assignació anual en 36.227,96 € per grup municipal constituït, més una quantitat producte de multiplicar un mòdul de 1983,59 €/any pel nombre dels seus components.

    Les quantitats fixades en el punt anterior s' actualitzaran amb efectes 1 de gener de cada any amb l' Índex General de Preus de Consum que fixi l'Institut Nacional d'Estadística de l'exercici immediatament anterior.

    Segon.-

    Com a resultat dels apartats anteriors el quadre d'assignacions previstes per a l'exercici 2006 és el següent:

    GRUP MUNICIPAL

    MÒDUL ANUAL FIXE

    MÒDUL ANUAL VARIABLE

    TOTAL ANUAL

    SOCIALISTA

    36.227,96

    21.819,49

    58.047,45

    CONVERGÈNCIA I UNIÓ

    36.227,96

    11.901,54

    48.129,5

    POPULAR

    36.227,96

    9.917.95

    46.145,91

    INICIATIVA VERDS-EU I A

    36.227,96

    5.950,77

    42.178,73

    ESQUERRA REPUB. CAT

    36.227,96

    3.967,18

    40.195,14

         

    234.696,73

     

    Tercer.-

    Els efectes del present acord es fan retroactius a l' 1 de gener de 2006 i es supediten a l' efectivitat de l' habilitació de crèdit pressupostari que es proposa en aquesta mateixa sessió plenària."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

    -Servei de Compres i Contractacions-

    12 - MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST PROVISIONAL APROVAT PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT URBÀ COL·LECTIU DE VIATGERS A LA CIUTAT DE MATARÓ, PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DURANT EL PRESENT ANY 2006, ADJUDICAT A L'EMPRESA CORPORACIÓN ESPAÑOLA DE TRANSPORTE, SA., CTSA MATARÓ BUS.

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

    "Vist el contingut de l'expedient relatiu a la contractació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, essent l'empresa gestora del servei CTSA MATARÓ BUS, així com el plec de condicions de clàusules administratives i tecnicoeconòmiques que regeixen la contractació, aprovat pel Ple d'aquesta Corporació de data 19/09/97.

    Atès el previst a les clàusules 34 a 41 del plec de condicions de clàusules administratives i tecnicoeconòmiques que regeixen la prestació del servei, relatives al seu finançament, el sistema de subvencions, els costos d'operació, els criteris d'actualització del preu per km., i resta de previsions econòmiques aplicables.

    Atès el contingut de l'acord del Ple de data 03/11/2005, pel que s'aprovà la revisió dels coeficients de l'estructura de costos d'operació i el pressupost de subvenció i el pressupost de subvenció per la prestació del servei de transport urbà de viatgers Mataró Bus per a l'any 2006.

    Atès l'informe efectuat per l'enginyer del Servei de Mobilitat d'aquesta Corporació, amb el vist i plau del Cap de l'expressat servei, de data 15/03/2006, en el que es proposa:

    • La compra de 2 autobusos nous, amb increment del servei amb 2 conductors perceptors més.
    • Incrementar la plantilla de personal en un conductor pel vehicle de fotodenúncia i una persona oficial primera administrativa.
    • l'aprovació d'una nova revisió dels coeficients que integren l'estructura de costos d'operació i d'un nou pressupost de subvenció per a l'any 2006, fixat en l'import de 2.131.595'70.-EUR.
    • la previsió de reservar a càrrec del pressupost municipal aprovat pel 2006 la quantitat de 2.104.967'45.-EUR., en concepte de la liquidació prevista per l'exercici 2005 i el pagament de les quotes corresponents al 80 % de la subvenció recalculada de 2006.

    Atès que en la data de 22/03/2006 el legal representant de CTSA manifestà la conformitat amb la modificació del pressupost del Servei Mataró Bus per a l'exercici 2006, amb una subvenció de 2.131.595'70.-EUR.

    Atès que existeix crèdit adequat i suficient a la partida pressupostària núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal aprovat per a l'exercici del 2006, a fi de poder atendre les obligacions que es preveu meritarà la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers de la ciutat durant l'esmentat exercici pressupostari.

    Atès el contingut de l'informe de data 20/04/2006, realitzat pel cap de la Secció de l'Oficina Pressupostària i Gestió Comptable i la cap del Servei de Gestió Econòmica.

    Qui subscriu, Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA a l'Ajuntament Ple l'aprovació dels següents acords:

    Primer: Autoritzar la compra de 2 autobusos nous així com l'increment del servei amb 2 conductors perceptors més, durant 8 hores en dies feiners: un a la línia 3 i un altre a la línia 5.

    Segon: Incrementar la plantilla de personal en un conductor pel vehicle de fotodenúncia i una persona oficial primera administrativa.

    Tercer: Aprovar una nova revisió dels coeficients que conformen l'estructura de costos d'operació, els quals quedaran fixats amb els següents pesos:

    • a = 0'6517.
    • b = 0'1410.
    • c = 0'0638.
    • d = 0'1435.
    • a + b+ c +d = 1.

    Quart: Aprovar el nou pressupost de subvenció per la prestació del servei de transport urbà de viatgers Mataró Bus per a l'any 2006 per l'import de 2.131.595'70.-EUR., import del que el 80 % equivalent a 1.705.276'56.-EUR., correspon abonar a l'entitat adjudicatària del servei, Corporación Española del Transporte, SA, en concepte de subvenció.

    Cinquè: Preveure i reservar en el pressupost municipal aprovat per al 2006 l'import total de 2.104.967'45.-EUR. a favor de la mercantil Corporación Española de Transporte, SA., corresponent a la previsió de liquidació pel servei prestat durant el 2005, d'import 399.690'89.-EUR., i el pagament de les quotes corresponents al 80 % de la subvenció recalculada del 2006 (1.705.276'56.-EUR.).

    Sisè: Autoritzar i disposar a favor de Corporación Española del Transporte, SA. l'import de 204.824'59.-EUR. a càrrec de la partida núm. 20100/513110/47000 (doc. comptable AD núm. 11522) en concepte d'increment de la modificació del pressupost de subvenció per a l'any 2006, i l'import de 399.690'89.-EUR. a càrrec de l'expressada partida (doc. comptable AD núm. 11521) en concepte de previsió de liquidació del Servei Mataró Bus pel període 01/01 a 31/12 del 2005.

    Setè.- Autoritzar l'anotació comptable inversa per l'import de 468.416'55.-EUR. a càrrec de la partida núm. 20100/513110/47000 (doc. comptable AD/ núm. 11520) del pressupost municipal aprovat per a la anualitat del 2006, import el qual s'aprovà anteriorment en concepte de liquidació provisional per la prestació del servei de Mataró Bus per a l'anualitat 2005."

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

     

    -Institut Municipal de Promoció Econòmica-

    13 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DELS MERCATS DE MARXANTS.

    La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, presenta la proposta següent :

    "El Ple de l'Ajuntament, en sessió celebrada el dia 2 de febrer de 2006 va aprovar inicialment l'Ordenança municipal reguladora de la venda no sedentària a mercats.

    Transcorregut el termini de 30 dies des de la seva publicació al BOP del dia 14 de febrer, no s'ha presentat cap al·legació.

    No obstant això, el Govern i el grup municipal de Convergència i Unió proposen un canvi en la redacció del títol que no comporta cap modificació de fons, sinó simplement una adaptació a la terminologia actual aplicable a les activitats comercials a la via pública.

    Per tot l'exposat, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

    Primer.-

    Modificar la redacció del títol de l'"Ordenança reguladora de la venda no sedentària a mercats" pel nou títol: "Ordenança municipal reguladora dels mercats de marxants".

    Segon.-

    Aprovar definitivament l'Ordenança municipal reguladora dels mercats de marxants.

    Tercer.-

    Publicar íntegrament el text de l'Ordenança en el Butlletí Oficial de la Província."

     

     

    El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula el Sr. López en representació de l'Associació de Marxants del Maresme, qui manifesta la seva disconformitat amb aquesta aprovació tal com es vol fer. Se senten traïts per l'IMPEM quan, un cop fet els estudis tècnics, es va passar als desacords que calia tractar amb els polítics i aquests van quedar diluïts. Amb aquesta Ordenança s'esperava resposta a un seguit de demandes presentades, però no ha estat així.

     

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que la seva formació modificarà el seu vot de l'aprovació inicial i ara s'hi abstindrà, perquè en aquell moment van confiar en les paraules de la regidora respecte al fet que s'havia arribat a acords amb el sector, però ara s'adonen que això no és així. Emplaça la Sra. Romero al diàleg amb tots els agents implicats.

     

     

     

     

     

     

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, confessa que també coneixien les reivindicacions del col·lectiu de marxants però no n'havien fet el seguiment adequat. D'altra banda, la informació proporcionada pel Govern feia pensar que no hi havia cap problema.

    El regidor de CiU aprofita per recordar el seu discurs durant l'aprovació inicial de l'ordenança municipal en què posava èmfasi en els drets dels marxants i, tot i que les seves al·legacions hagin arribat fora del període previst per presentar-les, aquestes no poden ser ignorades. Per aquests motius, CiU s'hi abstindrà.

     

     

    La senyora Alícia Romero comença recordant que aquesta Ordenança, que s'ha estat treballant durant dos anys, va ser explicada durant la Comissió Informativa de Serveis Centrals, així com els punts de desacord amb els marxants del sector, es va parlar concretament d'un acord entre el 80%-90%.

    Pel que fa als punts de desacord, l'acord no és que no hi sigui per manca de voluntat política sinó perquè jurídicament, amb les lleis vigents, no és possible assolir-lo. Per exemple, la llei no permet la renovació automàtica sense demanar cap document o llicència, havent una reducció molt important dels documents necessaris per a tramitar una llicència, que han passat de 6 a 2. Fins i tot s'han aprovat drets que comprometen molt l'Ajuntament, i s'ha fet tirat endavant de totes maneres.

     

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

     

    -Servei de Recursos Humans-

    14 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "VISTA la declaració de segona activitat presentada per la funcionària de carrera de l'Ajuntament de Mataró, Sra. MARIA LLUISA GUAÑABENS CASARRAMONA, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració. Aquesta segona activitat que demana és per exercir la professió d'advocat.

    ATÈS que la segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionària a l'Ajuntament de Mataró.

    CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

    ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat.

    VIST l'informe jurídic de l'assessora jurídica del servei de Recursos Humans.

    Proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ,

    ACORDS

    PRIMER.- Declarar la compatibilitat entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora, MARIA LLUISA GUAÑABENS CASARRAMONA, amb la categoria de TAG, adscrita al lloc de treball de Cap de la Secció de Gestió Urbanística, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar € exercici lliure de la professió d'advocat-, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

    SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions del lloc de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l' interessat haurà de comunicar.

    TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada."

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

     

    CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

    - Servei d'Urbanisme -

    15 - APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIÓ PLA ESPECIAL D'EQUIPAMENTS MATARO NORD.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "La Junta de Govern Local de 6 de febrer de 2006 va aprovar inicialment la modificació del Pla Especial d'Equipaments Mataró-Nord (equipaments de "Figuera Major" i "Centre d'ensenyament Sector 9" -Via Europa- ), redactada pel servei tècnic del Servei Municipal d'Urbanisme.

    Recordem que aquesta Modificació del Pla Especial te per objecte l'assignació de nous usos que venen determinats per les necessitats que ha generat el creixement de població en edat d'escolarització, concentrat en diferents zones de Mataró. Alguns dels equipaments que es requereixen per cobrir aquestes noves necessitats es troben incloses en el Pla especial d'Equipaments Mataró nord aprovat per text refós de 16 de setembre de 1999, per bé que cal modificar-lo en aquests dos àmbits per adequar-ne l'ús i definir el paràmetres bàsics de la seva ordenació.

    Durant el període d'informació pública, durant el qual ha estat exposat al públic el document aprovat inicialment, no s'ha formulat cap al·legació ni suggeriment, llevat un de caràcter intern del Servei de Gestió Econòmica.

    En concret, s'ha posat de manifest la necessitat de mantenir en una parcel·la de Figuera Major l'ús religiós i social que abans tenia la parcel·la D19a i D19b, destinada ara íntegrament a educatiu. Amb aquesta finalitat es proposa destinar a ús religiós i socio-cultural una porció de la parcel·la inventariada amb el codi D21.

    Aquest canvi no és substancial en tant és respectuós amb ús previst al Pla Especial vigent (manté un ús religiós i socio-cultural en una altre parcel·la de "Figuera Major"), i al mateix temps manté idèntic l'ús i paràmetres d'ordenació de la parcel·la objecte de l'aprovació inicial.

    Finalment recordem que l'aprovació d'aquesta modificació puntual del Pla Especial d'Equipaments Mataró-Nord estava supeditada a la publicació íntegre de les seves normes urbanístiques al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb la disposició transitòria vuitena del Decret Legislatiu 2/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme.

    Consta a l'expedient l'esmentada publicació en el DOGC de 29 de març de 2006, per la qual cosa es podrà procedir a la tramitació de la modificació.

    Per tot el que s'ha exposat, proposo al PLE de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents ACORDS

    Primer:

    Aprovar provisionalment la modificació del Pla Especial d'Equipaments Mataró-Nord (equipaments de "Figuera Major" i "Centre d'ensenyament Sector 9" -Via Europa- ), redactada pel servei tècnic del Servei Municipal d'Urbanisme.

    Segon:

    Notificar els precedents acords a tercers interessats i serveis municipals que han intervingut en el procés.

    Tercer:

    Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió.

    16 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL D'HABITATGES SOCIALS AL PLA D'EN BOET.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "Per Decret d'Alcaldia núm. 1827/2006 de 1 de març de 2006 es va aprovar inicialment el Pla de millora urbana del solar destinat a habitatges públics en el sector Pla d'en Boet, presentat per l'Institut Català del Sòl i redactat per Espinet/Ubach Arquitectes Associats, SL.

    El present Pla de millora urbana es redacta en cumpliment del que s'estableix el Pla general d'Ordenació €modificació puntual de 29 de desembre de 2004- per la creació del nou sistema de dotació d'habitatge públic i la modificació de la qualificació d'un solar situat al Pla d'en Boet per destinar-lo a dotació d'habitatge públic.

    Durant el període d'informació pública durant el qual ha estat exposat al públic el document aprovat inicialment no s'ha formulat cap al·legació ni suggeriment.

    El document que es proposa per l'aprovació provisional és el mateix que l'aprovat inicialment tota vegada que no ha sigut objecte de modificació.

    Segons va informar l'arquitecta del Servei d'Urbanisme en informe de 21 de febrer de 2006, el document presentat s'ajusta als objectius del Pla de millora urbana definint la volumetria de la implantació, els accessos, aparcaments previstos, tractament de façanes i coberta respecte a l'entorn i tractament de l'espai lliure de l'edificació.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes tècnics i jurídics precedents i de conformitat amb el que estableix l'article 68 i concordants del Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, proposo al PLE de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents

    ACORDS

    Primer:

    Aprovar provisionalment el Pla de millora urbana del solar destinat a habitatges públics en el sector Pla d'en Boet, presentat per l'Institut Català del Sòl i redactat per Espinet/Ubach Arquitectes Associats, SL.

    Segon:

    Notificar la present resolució a l'Institut Català del Sòl; als tècnics redactors; a l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet; Federació d'Associació de Veïns de Mataró; els propietaris de l'edifici col·lindant per façana; al Regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Mataró; a la societat municipal Prohabitatge; a la Secció de Llicències d'obres; al Cap del Servei d'Obres i a l'Inspector Cap de l'Àrea Bàsica de Policia de Mataró del Cos dels Mossos d'Esquadra.

    Tercer:

    Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

     

    El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, recorda que en l'aprovació de la dotació d'habitatge al Pla d'en Boet ja van mostrar el seu acord amb el fet que es potenciï aquesta política que preveu la creació d'habitatge protegit, però, en tot cas, la seva crítica es dirigeix al tipus d'habitatge que s'està dissenyant.

    Es parteix de la idea de dos edificacions uniformes que conformen un total de 94 habitatges, de 40 m2, es a dir, 10 m2més dels proposats per la ministra, de lloguer rotatiu, però sense la possibilitat que es pugui combinar pisos amb més i menys metres: hi ha una excessiva uniformitat i funcionalitat. L'efecte negatiu n'és el menor arrelament dels inquilins al barri on es construeixen les edificacions, perquè tots van destinats al jovent o a famílies monoparentals que s'hi estaran un període breu de temps.

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

     

    CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

    PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

    17 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE SUBVENCIONS PER AL LLOGUER D'HABITATGES A TRAVÉS DE LA BORSA DE LLOGUER JOVE DE MATARÓ.

    El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la següent proposta de resolució :

    "Coincidint amb l'aprovació del Pla Local d'Habitatge s'ha publicat diversa informació que posa de relleu els escassos resultats de la borsa de lloguer jove, essent molt reduït el nombre d'habitatges que es lloguen mitjançant aquest mitjà en comparació amb el gran nombre d'habitatges que s'han identificat com a desocupats, i la gran demanda existent per part de futurs arrendataris.

    Una de les activitats que es marca al Pla Local d'Habitatge per a assolir un òptim resultat a la tasca de mediació per al lloguer, és la tramitació de les sol·licituds d'ajuts i subvencions de que es puguin beneficiar les parts interessades.

    Atenent al fet observable de que és necessari motivar als propietaris dels habitatges desocupats a fi i a efecte que es decideixin a cedir l'ús dels mateixos a títol d'arrendament, creiem que aquest Ajuntament podria crear subvencions a favor d'aquests propietaris pel pagament dels tributs de l'I.B.I., taxes d'escombraries, taxes de llicències d'obres o respecte altres càrregues urbanístiques futures que poguessin afectar a aquests propietaris en ocasió de cada contracte de lloguer que es celebrés a través del servei de mediació de la Borsa de lloguer jove o de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social. No hi ha dubte que la mera ostentació del dret de propietat comporta l'assumpció de diverses càrregues tant tributàries com urbanístiques, i que l'arrendament ha vingut essent un sistema tradicional per a amortitzar aquestes càrregues. Si s'incentivés el lloguer mitjançant subvencions pel pagament parcial d'aquestes càrregues no hi ha dubte que l'expectativa de rendibilitat en el contracte de lloguer seria molt més elevada, podent oferir alhora preus ajustats ja que no seria necessari repercutir l'import d'aquestes despeses de la propietat al preu de l'arrendament.

    És per l'exposat que aquest grup municipal proposa els següents,

    ACORDS

    :

    1.- Que per part dels serveis que corresponguin d'aquest Ajuntament s'inicïin els estudis necessaris per a considerar la possibilitat de subvencionar el pagament de l'I.B.I. , taxes d'escombraries i altres tributs de titularitat municipal, així com càrregues urbanístiques futures, que afectin als propietaris d'habitatges desocupats pel fet de que siguin arrendats per mediació de la Borsa de Lloguer Jove o la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.

    2.- Que aquestes subvencions puguin aplicar-se, com a mínim, a partir del proper exercici. "

     

    El senyor Antoni Valls retira la proposta inicial per una proposta alternativa consensuada per tots els grups municipals.

    El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent:

    "Coincidint amb l'aprovació del Pla Local de l'Habitatge 2005-2015 s'ha publicat diversa informació que posa de relleu la dificultat de captació de propietaris que vulguin cedir la gestió del contracte de lloguer del seu habitatge mitjançant la Borsa de Lloguer Jove i la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social. El nombre d'habitatges cedits a les borses és hores d'ara el 5% del nombre estimat d'habitatges desocupats a la ciutat, i s'ha donat allotjament a un 18% del persones apuntades a les llistes d'espera.

    Una de les activitats que es marca al Pla Local de l'Habitatge per a assolir un òptim resultat a la tasca de mediació per al lloguer, és la tramitació de les sol·licituds d'ajuts i subvencions de que es puguin beneficiar les parts interessades.

    Atenent al fet observable de que és necessari motivar als propietaris dels habitatges desocupats a fi i a efecte que es decideixin a cedir l'ús dels mateixos a títol d'arrendament, l'Ajuntament pot crear subvencions a favor d'aquests propietaris en ocasió de cada contracte de lloguer que es formalitzés a través del servei de mediació de la Borsa de Lloguer Jove o de la Xarxa de Mediació per al Lloguer. No hi ha dubte que la mera ostentació del dret de propietat comporta l'assumpció de diverses càrregues tributàries, i que l'arrendament ha vingut essent un sistema tradicional per a amortitzar aquestes càrregues. Si s'incentivés el lloguer mitjançant subvencions pel pagament parcial d'aquestes càrregues no hi ha dubte que l'expectativa de rendibilitat en el contracte de lloguer seria molt més elevada, podent oferir alhora preus més ajustats.

    És per l'exposat que tots els grups municipals proposen els següents

    ACORDS:

    1.- Que per part dels serveis que correspongui d'aquest Ajuntament s'iniciïn els estudis per a la modificació de la normativa municipal per a la concessió d'ajuts, en la línia d'incloure com a subvencionables els habitatges que es destinin al lloguer mitjançant l'Oficina Local de l'Habitatge.

    2.- Que aquestes subvencions puguin aplicar-se, com a mínim, a partir del proper exercici."

     

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

     

     

    En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

     

    18 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER L'ORGANITZACIÓ D'UN TORNEIG INTERNACIONAL DE FUTBOL BASE A MATARÓ.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, vol recordar que aquesta proposta va quedar damunt la taula i torna al Ple d'avui perquè encara no s'ha rebut cap resposta per part del govern municipal. En espera de què es mantingui el contacte amb el Sr. Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, la continua deixant sobre la taula.

     

    19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA REVISIÓ DEL PACTE PER A LA MOBILITAT.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, acorda retirar la proposta, ja que en la propera Comissió de Seguiment del Pacte es presentarà una proposta que recull exactament el que proposaven.

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 20, 25 i 41 per venir referits a temàtiques coincidents.

     

    20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA REALITZACIÓ D'ESTUDIS PREVIS PER A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL A L'ÀMBIT DELS HABITATGES DEL PASSEIG DE CALLAO.

    El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

    "Els veïns residents al barri de pescadors del Passeig de Callao han fet arribar al nostre Grup Municipal la seva preocupació per la voluntat mostrada per part del departament d'Urbanisme d'aquest Ajuntament, de dur a terme determinades actuacions urbanístiques que comportarien l'expropiació total o parcial de les actuals edificacions i annexes amb la finalitat de modificar el vial existent en la part posterior d'aquestes edificacions.

    Les cases que conformen el Passeig Callao, per les seves peculiars característiques i tipologia tenen concedida, mitjançant el corresponent Pla Especial vigent, una especial protecció de façanes i volums i parts annexes, atesos els valors arquitectònics i patrimonials, tractant-se totes elles de construccions singulars que s'erigiren en el S XIX.

    Malgrat que al vigent Pla General d'Ordenació Urbana de Mataró tenen la qualificació urbanística d'equipaments privats (Clau 6 b), el cas és que l'ús majoritari i prioritari d'aquestes cases és i ha sigut, des de sempre, l'ús residencial. En algun cas un d'aquests habitatges ha constituït la llar de la cinquena generació d'una mateixa família.

    Per altra banda, entenem que el Passeig Callao constitueix un valor d'especial atenció com a sistema singular que caracteritza el nostre Front de Mar, i un punt d'atractiu lúdic, cultural i històric de la nostra ciutat digne de la màxima protecció. La pèrdua del caràcter residencial d'aquestes cases desnaturalitzaria aquesta singularitat, doncs el nostre grup municipal sempre ha cregut que no és tant important el destí que volem donar als equipaments i edificacions, sinó tenim en compte a les persones que són les que en definitiva proporcionen, vida, força i contingut a la ciutat.

    Entén aquest Grup Municipal que per a donar resposta a la problemàtica del vial són possibles altres solucions sense necessitat d'envair o alterar les edificacions esmentades i que estem disposats a aportar en propostes o precs a part. Tanmateix, creiem que la finalitat de la proposta de resolució que ara formulem tendeix a garantir la protecció d'aquest conjunt de cases singulars , i no només de les cases, sinó molt especialment de les persones que hi viuen i que coadjuven al manteniment d'unes tradicions i d'un bé cultural de la nostra ciutat. Així doncs, l'actual qualificació urbanística d'equipaments privats clau 6 b, considerem que és totalment discordant amb la realitat, ja que l'ús prioritari d'aquestes cases, des de temps immemorial, sempre ha sigut l'ús residencial.

    Per tant,

    PROPOSEM RESOLUCIÓ en base a la qual s'acordi la realització dels estudis previs que siguin necessaris per a adequar l'actual Pla General d'Ordenació Urbana a la realitat que ha sigut inalterable durant els darrers anys, requalificant les cases del Passeig Callao a "ús residencial", adaptant i aplicant les normes i previsions urbanístiques a fi de que es conservin els mateixos volums, façanes, patis, jardins i annexes que es mantenen a l'actualitat, sense perjudici que es faci compatible amb altres usos, algun d'ells ja existents, sense que aquesta requalificació comporti cap mena de càrrega o contraprestació urbanística pels propietaris afectats, i es procedeixi a anul·lar qualsevol actuació que comporti l'afectació, alteració o expropiació d'aquestes cases singulars com a conseqüència de la variació del traçat del vial. "

     

    25 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CIRCULACIÓ RODADA AL DARRERA DE LES CASES DEL CALLAO.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

    "Als inicis del present mandat el grup municipal de CiU va plantejar en la Comissió Municipal Informativa de Via Pública, la necessitat d'eliminar l'aparcament de cotxes al darrera de les cases del Callao o de passar aquest aparcament en bateria a aparcament en cordó per tal de facilitar la circulació fluïda dels vehicles per aquest coll d'ampolla.

    El nostre argument fou, que era anacrònic mantenir aquesta situació, quant el cost d'arranjament era mínim, dons només calia fer el rebaig de la vorera inclinada que delimita l'aparcament, i eliminar l'aparcament o passar a aparcament en cordó. La resposta fou en aquell moment, que era malgastar diners en aquest espai quan ja s'havia previst en breu una altra solució millor.

    Els darrers dies ens hem assabentat que el Govern està disposat a retallar els patis de les cases del Callao per solucionar aquest problema. El grup municipal de Convergència i Unió creu que la solució lògica i de sentit comú és la plantejada ja a l'inici del mandat a Via Pública, que a més ha estat replantejada en el mateix sentit per les declaracions de l'Associació de Veïns de l'Havana.

    Per això, el nostre grup presenta el següent,

    PREC

    El Govern municipal procedirà a replantejar la circulació rodada al darrera de les cases del Callao, eliminant parcialment o total l'aparcament actualment existent, facilitant així la circulació rodada sense embussos."

     

    41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DE LES CASES DEL PASSEIG DEL CALLAO.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

    "Recentment, els veïns que habiten a les onze cases del cós del Callao han expressat la seva preocupació per la possible intenció del Departament d'Urbanisme d'aquest Ajuntament de, aprofitant una remodelació del passeig marítim que portaria a terme el Ministeri de Medi Ambient en el tram entre l'Escola Universitària i Sant Simó, procedir a la retallada dels patis d'aquests onze habitatges per tal d'evitar l'estretor de la calçada en aquest tram.

    Les cases del Passeig del Callao són un element característic de la nostra ciutat així com un element singular i identificatiu del Front de Mar mataroní. A més, segons el Catàleg del Patrimoni tant la façana com la volumetria de les cases resten protegides.

    PREGUNTA

    1. Quina es la intenció que té el Govern Municipal respecte a aquestes cases del Passeig del Callao?
    2. S'han iniciat converses amb el Ministeri per la remodelació del Passeig Marítim en aquell sector? "

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, indica que allò que pretén l'Ajuntament no és pas retallar sinó, aprofitant la remodelació del Pg. Marítim que farà el Ministeri de Medi Ambient, reestudiar el vial.

    En resposta a la primera pregunta plantejada, el Sr. Vilert explica que les cases estan protegides pel Catàleg del Patrimoni i, per tant, és obligació dels propietaris fer-ne el manteniment com a elements singulars i protegits.

    En relació amb la segona pregunta, el conseller delegat d'Urbanisme afirma que ja s'han iniciat converses amb el Ministeri en què s'ha expressat que el Servei d'Obres de l'Ajuntament es compromet a fer-ne un dibuix previ, a partir del qual s'iniciarà tot el debat o negociació successiva. Actualment, doncs, s'està en la fase prèvia en què els tècnics del Servei d'Obres s'estan repensant tota la zona que va des del Centre de Natació fins la Riera de Sant Simó. S'estudiarà la millor forma que ha de tenir el vial i, en tot cas, si s'escau, es desafectaran els patis, però mai abans.

    Pel que fa a la proposta de resolució del Sr. Valls, el Sr. Vilert li recorda que hi ha dos articles de la Llei de Costes que són importants i que no ha citat. Un d'ells parla de mesuraments de 100 m com a mínim sobre el ple de mar, ampliables a 300 m, i, per tant, s'hi està plenament conforme. La línia actual també és la que diu el Pla General, que es confirma cada 5 anys, ratificada el 2006, i afecta aproximadament una mica de la meitat de les cases cap a mar. Així, doncs, és de total efecte, com a part del domini públic de la servitud de protecció de l'espai marítimo-terrestre, i hi és d'aplicació l'article 25 que diu "en la zona de servidumbre de protección están prohibidos: a) las edificaciones destinadas a residencia o habitación, b) (...).".

    Qualsevol modificació de Pla General implica demanar informe a la Demarcació de Costes del Director General de Costes (Barcelona o Madrid), i és preceptiu i vinculant que l'informe estigui d'acord amb la llei perquè sigui aprovat. No té sentit demanar un informe que modifica el Pla General i que suposa anar en contra de la llei, perquè òbviament no serà acceptat de cap manera.

    En definitiva, no es pot acceptar la proposta de resolució perquè implica una modificació del Pla General que no es pot tirar endavant perquè és impossible i contraproduent.

     

     

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, respon al Sr. Martí que, en aquests moments, el Govern Municipal no considera oportú la modificació o l'ampliació de la calçada de les cases del Callao. Des del Departament d'Obres ja s'està redactant un projecte per a la reurbanització del tram €des de la piscina fins la Riera de Sant Simó€. Quan estigui a punt es posarà en coneixement de tothom per a estudiar-lo conjuntament.

    També val a dir que, des que es va fer la remodelació del Pg. Marítim, n'ha augmentat molt la circulació perquè es fa servir com a bypass de la N-II, i que encara s'incrementarà més en els propers mesos d'estiu. Alhora, s'està pendent d'uns comptatges que es faran públics en la propera Comissió Informativa perquè potser caldrà fer-hi alguna restricció. És més convenient restringir que no pas eixamplar.

     

     

    El senyor Antoni Valls creu, en primer lloc, que no s'ha de tenir por a presentar propostes pel simple fet que puguin ser tombades. Tècnicament, l'Arcadi Vilert deu conèixer bé els metres que hi ha des de la riba fins les cases del Callao, però, tal i com apareix en el Pla Normatiu, hi ha una part de les cases que queda dins la zona de mar i una altra que en queda fora, on s'hi viu des del s. XIX. Per tant, se'n fa un ús residencial amb caràcter immemorial; aquesta àrea té una funció social i humana arrelada al passat de l'indret.

    Per aquest motiu, el Sr. Valls demana a l'equip de govern una sensibilitat política de voluntat, perquè no es quedi tot en una qüestió purament tècnica, freda; sense opció a possibles alternatives. Mataró hauria de recuperar la jurisdicció sobre uns terrenys que probablement li pertoquen i que no haurien de romandre sota la tutela de l'Estat.

     

     

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de CiU, expressa la seva sensació que el Govern està instal·lat en l'absurd, en contradicció permanent pel que fa a aquesta qüestió. Recorda que inicialment el leit-motiv per tocar les cases va ser el problema de circulació del darrere. Ara, en canvi, apareix la remodelació del Callao i s'inventen un nou argument per tocar, a nivell tècnic, les cases.

    La solució és ben simple, es tracta que el Govern tingui voluntat política, que es reconegui que la posició adoptada és absurda i que s'adopti un compromís de Govern perquè les contradiccions són evidents. Si les cases del Callao estan protegides només cal mantenir-ne la protecció; sense oblidar que formen part de la Ruta del Mar, del Pla d'Actuació de la ciutat, susceptibles d'esdevenir un atractiu turístic important, perquè, a més, és l'únic barri mariner de la ciutat. Allò que cal fer és arreglar les cases i actuar en positiu.

     

    El senyor Vilert recorda que aquestes cases estan afectades €en el sentit que s'han d'expropiar i enderrocar€ des del Pla General del 77 i és el Pla General de l'any 96 que les conserva i les afecta pel tros del vial, perquè aquest està fet d'abans del 96 i posteriorment a l'any 77. Per tant, quan es projecta i planteja el vial, es programa recte perquè en aquell moment totes les cases estan afectades. A partir del 96, en què aquestes cases es desafecten en un 95% i es manté la gaia dels patis, és quan el vial deixa de tenir sentit.

    Tanmateix, no es pot menystenir que la protecció que recau sobre les cases és sobre els edificis i que gràcies a un canvi en els usos de les mateixes, de residencial a serveis de dotació i privats, es van poder salvar de l'enderroc previst des de l'any 77. Tot i així, el Sr. Vilert en reconeix la importància com a elements d'interès històric i turístic.

    L'estudi del tema del vial implica tot un seguit d'elements que passen per solucionar la qüestió del trasllat de l'Escola Universitària, els aparcaments, el Centre de Natació de Mataró i, a més, les cases del Callao. Els tècnics, a partir de tots aquests elements, dissenyaran allò que creguin més convenient. Només a partir del dibuix es decidirà o no si cal o no cal mantenir l'afectació de la retallada dels patis. I el canvi d'usos és una altra qüestió, que depèn d'una llei de rang superior, que és inamovible.

    En definitiva, la proposta de CiU és una modificació de Pla General que, d'entrada, se sap que serà rebutjada.

     

    El senyor Paulí Mojedano comença dient que, com a rerefons, a banda del tema més tècnic o jurídic, també hi ha una qüestió política. El PP creu que també seria un ridícul polític que l'Ajuntament no vetllés pels interessos dels ciutadans i els deixés desemparats, sobretot, en aquest cas, als propietaris de les cases del Callao.

    Per tant, l'obligació del Govern és buscar una cobertura per a aquestes persones que tenen aquesta angoixa. La proposta de resolució de CiU també presenta alguns punts dubtosos i potser no és la millor solució, però, en qualsevol cas, des del PP es demana que s'atengui i es doni cobertura a les necessitats de les persones que fan tant de temps que hi viuen.

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix que segurament tot aquest enrenou no hi seria si els ciutadans afectats i els grups polítics tinguessin el ple convenciment que el Govern fa tot el possible per defensar la propietat d'uns ciutadans amb els seus usos actuals i que no s'argumentaran qüestiones, algunes tècniques, per retallar drets i el gaudi de tant les persones que hi viuen com la resta de mataronins. Si no hi hagués hagut el sentiment de temença per part dels afectats, aquest debat ja no s'hagués produït.

    El Sr. Esperalba creu que si el Govern manifestés d'una manera clara que el seu primer interès és protegir els drets d'aquests ciutadans, tot plegat no hagués passat. El dret a la propietat i a la història de la ciutat ha de ser prioritari.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que un Govern molt semblant a l'actual va fer justament això l'any 96, és a dir, buscar la fórmula legal per salvar l'inconvenient que aquelles cases es troben dins del domini maritimo-terrestre; de no haver estat així, avui dia ja no hi serien. No fa massa anys tampoc, una de les edificacions que hi havia al davant va haver d'anar a terra en aplicació de la Llei de Costes.

    Així, doncs, ningú pot tenir més interès que el Govern i l'Ajuntament en general a recuperar el control per a la ciutat d'aquell espai. La voluntat és d'estar-hi molt atents cada 5 anys, a fi de veure si es fa necessària una nova requalificació.

    El Sr. Alcalde explica que es va reunir amb els veïns per dir-los que el Govern no tocaria res fins que es tingués sobre la taula el projecte que en facin el Servei d'Obres d'acord amb el Ministeri de Medi Ambient, a fi de poder-lo debatre i analitzar-ne els pros i els contres. L'opinió dels veïns serà cabdal.

    Finalment, doncs, el Sr. Alcalde emplaça CiU a retirar la proposta de resolució a fi de tornar-hi quan estigui el projecte dissenyat.

     

    El senyor Joaquim Esperalba no té cap inconvenient a deixar totes dues qüestions sobre la taula fins que se'n pugui discutir el projecte que surti del Servei d'Obres.

     

     

    En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Fermín Manchado, regidor del grup municipal Socialista.

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 21 i 34 per venir referits a temàtiques coincidents.

    21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA MILLORA DEL DESPLEGAMENT DEL COS DELS MOSSOS D'ESQUADRA EN ELS PROPERS ANYS.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

     

    "En el Ple del mes d'abril el Govern va donar compte de l'aprovació del Pla Estratègic de la Policia Local 2006-2012. Aquest document va ser titllat pel nostre grup municipal d'excel·lent, malgrat algunes consideracions.

    El document esmentat parteix de la necessitat de fer un diagnòstic de la situació i planificar el futur de la seguretat a la nostra ciutat. Els indicadors de seguretat objectiva plantegen de forma textual: "signes d'esgotament", "dificultats per mantenir els nivells d'activitat i qualitat", "impossibilitat de millora", "desenvolupament demogràfic" i "desenvolupament territorial".

    D'altra banda, la seguretat subjectiva ve emmarcada per una "valoració positiva de l'estat actual de la seguretat", però a l'hora per les "queixes ciutadanes per manca de presència policial" i per les "demandes de major vigilància".

    La principal conclusió a la que arriba el document, o al menys la més mediàtica, és la projecció del cos de la Policia Local quant al nombre d'agents. L'estudi en aquest aspecte planteja que ja en l'actualitat, amb 117.000 habitants hi ha un dèficit de 26 agents. És a dir, hi ha 149 agents quan n'hi hauria d'haver 175 si es complís la ràtio europea de 1,5 agents de policia local per cada 1.000 habitants.

    A la vista de les dades complementàries de l'estudi, es detecta que de l'any 2000 al 2005, la població de Mataró ha crescut un 11,4% i en canvi el nombre de policies locals ha crescut un 4,2%, per tant 2,7 vegades menys que l'increment de la població.

    Aquest estancament possiblement es deu a l'arribada dels Mossos d'Esquadra a la nostra ciutat.

    La projecció pel 2012 és de 130.000 habitants, i per tant el Govern municipal, amb bon criteri es planteja un creixement gradual de la Policia Local fins a 195 agents.

    Tot i això, la seguretat pública no es redueix al nombre d'agents locals. La Policia de Catalunya, està composada per la Policia Local i pel Cos dels Mossos d'Esquadra. En aquest sentit la Moció 154/VI del Parlament de Catalunya estableix una ràtio de 4,5 policies per cada 1.000 habitants. És a dir 1,5 Policies locals i 3 Mossos d'Esquadra per cada 1.000 habitants.

    El mateix Pla Estratègic presentat, explica que en l'actualitat hi ha 300 agents a Mataró, dels quals 149 són de Policia Local. Aplicant la ràtio del Parlament de Catalunya, a Mataró hi hauria d'haver 526 agents. Per tant, fent la resta (526-300= 226), es detecta un dèficit de 226 agents. Si d'aquest dèficit n'hi restem el dèficit de Policia local reconegut (26), se'n desprèn que el dèficit actual de Mossos d'Esquadra és de 200 agents. Cal a més tenir en compte dos conceptes: en primer lloc que aquestes ràtios són les desitjables i en segon lloc, que aquest dèficit es calcula sobre la població de Mataró, quan és sabut de tothom, que el Cos dels Mossos d'Esquadra ubicat a Mataró, no només fa servei a la ciutat de Mataró, sinó en d'altres

    poblacions de les rodalies. Per tant un concepte a favor i un altre en contra, per tal de dimensionar adequadament el nombre de Mossos d'Esquadra que caldria a Mataró.

    Aplicant la projecció d'habitants pel 2012 al Cos dels Mossos d'Esquadra, caldrien a Mataró 390 agents d'aquest cos (que de tota manera no patrullarien exclusivament a la ciutat), que sumats als 195 que assoliria la Policia Local segons el Pla Estratègic, sumarien 585 agents de la Policia de Catalunya, que és exactament la ràtio de 4,5 agents per cada 1.000 habitants que estableix el Parlament de Catalunya.

    El grup municipal de Convergència i Unió, és perfectament conscient de la dificultat d'assolir aquests nivells de seguretat a la nostra ciutat, i més tenint en compte que el desplegament dels Mossos d'Esquadra encara no ha estat total al nostre país. Resta encara una part important del territori català per gaudir d'aquest desplegament. És evident que els esforços del Departament d'Interior aniran en aquest sentit els propers anys.

    Tot i això, Convergència i Unió creu necessari plantejar pel futur, el debat de la millora quantitativa - i evidentment qualitativa- del desplegament del cos dels Mossos d'Esquadra a la nostra ciutat. És en aquest sentit, que sumant esforços tan pel que fa a la Policia Local com pel que pertoca a la Policia de la Generalitat - que de forma conjunta conformen la Policia de Catalunya -, es millorarà la cobertura policial i per tant la seguretat en la nostra ciutat, en el futur.

    Per tant, i amb l'objectiu de millorar aquesta cobertura policial, el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

    Primer.- El Govern municipal plantejarà en la Junta Local de Seguretat el debat al voltant de la cobertura policial desitjable i possible pel 2012, més enllà del Pla Estratègic de la Policia Local de Mataró.

    Segon.- El Govern municipal instarà al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, a l'estudi per la millora esglaonada de la cobertura del cos dels Mossos d'Esquadra, amb l'objectiu d'aconseguir la millor cobertura policial possible en benefici de la seguretat pública de la nostra ciutat. "

     

    34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA DISMINUCIÓ DEL NOMBRE DE MOSSOS D'ESQUADRA A LA CIUTAT.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

    "En resposta a una iniciativa del portaveu adjunt del Grup Parlamentari del PPC, Daniel Sirera el Departament d'Interior ha donat a conèixer tota una sèrie de dades que indiquen una pèrdua de 14 agents dels mossos d'esquadra a Mataró com a conseqüència del desplegament a la ciutat de Barcelona.

    Si més no aquestes dades ens semblen preocupants, just quan el Govern no deixa de repetir que les actuacions conjuntes entre les mossos i la policia estan tenint molt d'èxit i encara més, quan s'ha presentat un Pla Estratègic de la Policia en el que els mateixos agents estan comentant que l'increment de nombre de policies previst no és suficient.

    PREGUNTA

    1. Quina explicació pot donar el Govern Municipal sobre aquest tema?
    2. Ha demanat el Govern Municipal algun tipus d'informació addicional a la Generalitat sobre aquesta qüestió?
    3. Té intenció l'Equip de Govern de demanar a la Generalitat que cobreixi les places que han quedat buides arrel de la marxa d'aquests agents pel desplegament dels Mossos a Barcelona ciutat?"

     

    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, comença anunciant que no recolzarà la proposta de resolució presentada per CiU pels motius següents €alhora, aprofita per respondre les preguntes plantejades pel PP€.

    En primer lloc, el desplegament del cos de Mossos d'Esquadra a Catalunya es va fer en substitució d'algunes de les competències més importants del Cos Nacional de Policia, amb un replegament potser massa prompte. El desplegament d'aquests efectius, 15.296, va ser pactat i acordat l'any 2002 pel Ministeri de l'Interior, amb Acebes al capdavant, i pel Departament d'Interior, encapçalat pel conseller Pomés. D'ençà del desplegament ningú no ha posat en dubte la xifra d'efectius, tot i que sí que se n'han qüestionant els terminis.

    El nombre d'efectius assignats a l'àrea bàsica de Mataró presten servei també a 7 municipis més, de la mateixa manera que quan es necessita més policia a la ciutat en moments puntuals, es reforça la seguretat amb membres del cos de la zona metropolitana nord de Barcelona. El propi cap de l'àrea bàsica policial ha confirmat en més d'una ocasió que Mataró ha estat sempre per sobre de la seva dotació necessària, fet que també han corroborat els màxims responsables en matèria de seguretat de la Generalitat.

    Pel que fa a resultats, també es pot afirmar que el nombre de delictes per habitant també s'ha reduït a la ciutat per tercer any consecutiu. Per atendre les necessitats actuals i futures de Mataró s'ha projectat el Pla Estratègic de la Policia, tractat durant el darrer ple.

    D'altra banda, pel que fa a la famosa ratio de 4,5 agents / 1.000 habitants, aprovada quan es va fer el desplegament, el Sr. Bassas creu que es tracta d'una decisió que cal revisar i que ara és el moment de fer-ho amb la disposició de la Llei del Sistema de Policia que s'ha de debatre en el Parlament de Catalunya al llarg dels propers mesos. Per tant, aquesta qüestió serà tractada a nivell autonòmic i, en qualsevol cas, no és matèria exclusiva de la Junta Local de Seguretat de Mataró; ja hi haurà temps per a futurs debats sobre allò que es decideixi al si del Parlament.

     

     

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, afirma que és evident que és en l'àmbit de la Junta Local de Seguretat on s'han de tractar aquestes qüestions. A partir d'aquí és que s'insta els estaments superiors a fer el debat que s'escaigui, entre ells, el Ministeri d'Interior.

    El Sr. Martí, reitera, però que la seva proposta de resolució no inclou cap aspecte que no sigui assumible; l'únic que es demana és que en el si de la Junta de Seguretat es puguin tractar les possibles mancances quant al nombre d'efectius detectades en aquesta matèria i per a la ciutat de Mataró. El que és evident, tal com demostra el propi Pla Estratègic, que hi ha hagut i hi haurà en els pròxims anys tant un increment de població com d'espai urbà, que farà necessari incrementar la dotació policial. A banda del fet, que és la Junta qui detecta quins són els mitjans que calen per fer-hi front (efectius, serveis com ara patrulles, etc.).

    En definitiva, el Sr. Martí no acaba d'entendre perquè el Govern desestima aquesta proposta de resolució tan raonable.

     

     

    El senyor Paulí Mojedano creu que el Sr. Bassas ha desviat la qüestió. En paraules d'aquest darrer, el replegament de la policia és fruit d'un acord del Ministeri d'Interior i la Generalitat i, per tant, inamovible i de tractament nacional i autonòmic, però el Sr. Mojedano no entén que, aleshores, el propi Govern local tingui la potestat per modificar altres temes quan ha estat del seu interès. Per tant, sembla poc coherent aixoplugar-se sota el paraigua de la no-competència local.

    Tot i així, allò que sorprèn més és que el nombre d'agents hagi de variar en funció de les circumstàncies. La seguretat, un dels elements més importants per als ciutadans, ha de tenir cabuda en el debat local a fi de preveure'n mancances possibles; no es pot improvisar pel que fa al nombre d'efectius en funció de quan calguin o no.

    Finalment, el Sr. Mojedano insta el Sr. Bassas €qui afirma que no s'han reduït els efectius a la ciutat€ a què li expliqui, com és que l'any 2004 hi havia 175 agents a Mataró i ara n'hi ha 161.

     

     

    El senyor Ramon Bassas insisteix en què no hi ha hagut disminució, sinó que s'ha de parlar en termes d'escreix. Aquest es va produir perquè a les zones per desplegar, a fi que els Mossos n'aprenguessin, s'hi destinava un nombre d'efectius amb escreix €no es pot oblidar que la plantilla que correspon a Mataró ronda els 150/150 i escaig€. Per tant, el que ha passat és que s'ha estat durant un temps amb més agents de l'habitual.

    De tota manera, si s'estigués parlant d'una reducció de 14 efectius, tampoc s'arriba ni al 10% de fluctuació, que és mínima i estrictament puntual, per exemple, durant els mesos d'estiu o els operatius de prevenció d'aldarulls, etc. A més, sempre són reforços a l'alça i previsibles.

     

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix al Sr. Martí que la Junta Local no acostuma a parlar sobre efectius perquè, entre d'altres, hi assisteixen els professionals i no els pertoca a ells decidir quants han de ser. De tota manera, es garanteix que es mantindran alerta per veure com evoluciona tota aquesta qüestió, mentre se n'acaba de fer el desplegament.

    Respecte a la situació policial anterior €s'estava a un 40% de la plantilla de policies nacionals€, el Sr. Alcalde diu al Sr. Mojedano que l'actual no hi té res a veure i, tot i així, el Govern n'ha estat summament respectuós i discret. No es pot infondre sensació d'inseguretat, perquè no s'ha estat mai tan segur com ara. Els índexs delictius a la ciutat han millorat de manera substancial.

     

     

    El senyor Josep Lluís Martí expressa que, després de sentir les paraules del Sr. Bassas i el Sr. Alcalde, és evident que no se'n vol parlar més d'aquest tema perquè, d'una banda, en els pròxims dos anys, s'acaba el desplegament de Mossos d'Esquadra i, de l'altra, el Pla Estratègic de la Policia Local ja assenta les bases del context policial a Mataró fins el 2012. Però, això no treu que durant tots aquests anys, moment en què la població anirà creixent, serà un tema del qual caldrà fer-ne el seguiment per anar observant quines són les possibles mancances que poden anar sorgint. Aquesta tasca no es podrà ometre. Per tant, el Sr. Martí no entén perquè no s'accepta una proposta de resolució que és tan raonable.

     

     

    El senyor Paulí Mojedano diu al Sr. Bassas que l'argument que ha donat sobre l'escreix d'efectius durant el desplegament no és vàlid perquè es té constància que no ha succeït arreu del territori català.

    Alhora, agraeix la intervenció del Sr. Alcalde però li demana que no se centri el debat en la situació anterior, que es va donar quan hi havia la Policia Nacional. I que, de la mateixa manera que en aquell moment el Sr. Alcalde se'n va anar a Madrid a demanar ajut, ara potser caldria dirigir-se a la Generalitat per demanar explicacions sobre la disminució actual d'efectius.

     

     

    El Sr. Alcalde respon al Sr. Mojedano que només s'ha referit al passat perquè ell ha parlat de la "demagògia d'altres temps".

    També confirma que evidentment s'han demanat explicacions a la Conselleria, tant al Director General, com al Secretari General i a la pròpia Consellera, els quals els han explicat el perquè de l'escreix que es produeix de dotació en les poblacions en què s'hi destaca una nova fornada, i que suposa per als nous efectius un període d'aprenentatge.

    Pel que fa a la intervenció del Sr. Martí, el Sr. Alcalde diu que, de la policia, se n'està parlant i es continuarà fent. En aquests moments, s'està produint un debat en el món municipalista molt intens respecte a la proposta de llei de la Generalitat de Catalunya sobre el sistema de policies a la comunitat. S'estan definint les competències bàsiques de cadascun dels cossos, quins en seran els organismes de coordinació i d'autoritat pel que fa a controls i reglaments, etc. Aquests temes estan sobre la taula i cal anar-los tractant a pams. Per tant, tot arribarà, de tot se'n parlarà i no hi ha cap tema que es pugui donar com a tancat. L'únic que s'està considerant és que la proposta plantejada és precipitada ara que s'està pendent d'aquesta llei que s'està treballant i que ha de definir les competències dels cossos de seguretat.

     

     

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    Vots en contra: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (10), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

     

    PRECS I PREGUNTES

    22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ESTAT DE DEIXADESA DE LES PISTES D'ATLETISME.

    El senyor Antonio Súnico, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

    "El Grup Popular del PPC es coneixedor que un grup d'usuaris de les pistes municipals d'atletisme han recollit prop d'un centenar de signatures en senyal de protesta pel mal estat, la manca d'higiene i la brutícia, sobretot en els vestuaris i en el gimnàs.

    Aquest no és el primer cop que el nostre Grup Municipal denuncia el mal estat de les instal·lacions esportives municipals en aquest mandat. Com hem dit altres cops, a la ciutat són necessaris nous equipaments esportius però el Govern Municipal ha de vetllar pel manteniment dels ja existents. Cal recordar, que en aquest cas els usuaris de les pistes no només són persones adultes sinó que també hi ha molts nens/es que poden prendre mal amb determinats objectes en mal estat.

    PREGUNTA

    1. Quines mesures pensa prendre el Govern Municipal per tal de posar solució a aquesta situació? S'ha previst canviar el material obsolet, fins i tot oxidat en alguns casos, per material nou?
    2. En quins terminis estan previstes les noves instal·lacions esportives d'atletisme?
    3. Quan estarà acabada l'auditoria que fa la Diputació sobre l'estat de les instal·lacions esportives de la ciutat?"
    4.  

      El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, en resposta a la primera pregunta explica que el Patronat té contractes de finals del 2004 fins al concurs general de l'Ajuntament amb l'objectiu d'ampliar horaris de neteja i millorar el servei. Als vestuaris i gimnàs de l'estadi es va donar una situació puntual, no-desitjable, que va causar malestar entre els usuaris de les instal·lacions. Es van fer requeriments especials a l'empresa i es van establir mesures correctores. Cal dir també que abans de rebre per registre l'escrit amb les signatures ja se n'havien practicat les actuacions de neteja i la situació s'havia normalitzat.

      Pel que fa al tema del material, el Sr. Pera recorda que el Patronat destina cada any, dins el Pla de Manteniment i Millora de les Instal·lacions, recursos per atendre també les demandes de material esportiu, sempre d'acord amb les entitats atlètiques locals. Des de la darreria del 2003, s'han mantingut converses amb les entitats usuàries a fi de mantenir-ne les condicions. Alhora, per al 2006 hi ha prevista una dotació de 20.000 euros per actuacions de millora de l'estadi i del material.

      El conseller delegat de Joventut i Esports matisa que al gimnàs de l'estadi no hi ha d'haver nens i nenes petits, per tant, els que formen part de l'Escola d'Iniciació no utilitzen aquesta instal·lació, sinó nois i noies ja federats de quinze/setze anys que hi accedeixen acompanyats pels seus monitors.

      En resposta a la segona pregunta, el Sr. Pera explica que durant aquest any es definirà el projecte del nou estadi d'atletisme. Des del Patronat Municipal d'Esports s'han realitzat reunions amb les entitats atlètiques a fi d'establir-ne les necessitats i fer-hi propostes. La idea és començar les obres l'any vinent.

      Pel que fa a l'auditoria, a partir d'ara mateix comença tot el procés de presentació per a la mateixa, tant a la Comissió d'Instal·lacions Esportives del Patronat Municipal d'Esports com al Consell Plenari i, evidentment, a les comissions informatives.

       

      23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PROPOSTA DE REFORMA FETA PELS VEÏNS I BOTIGUES DE LA PLAÇA DE CUBA.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

      "Els veïns i botiguers de l'entorn de la Plaça de Cuba, han manifestat fa pocs dies la seva voluntat de demanar a l' Ajuntament que millori els entorns del mercat per poder fer front a la nova situació que es derivarà de la instal·lació de la locomotora comercial al carrer Biada.

      Aquesta demanda entenem que va molt mes enllà del que pretenia la "Proposta de reforma del mercat de la plaça de Cuba" que va presentar el Govern a finals de l'any passat, i dona a entendre que la pretensió del govern es insuficient.

      Hores d'ara, no s'ha comunicat encara quina es la situació de la proposta del govern i fins quin punt hi ha acord sobre la mateixa amb els comerciants de la plaça.

      Aquest Grup Municipal sempre ha defensat que la reforma del mercat de la Plaça de Cuba, si vol tenir futur, ha de ser una reforma "trencadora" i ambiciosa, i que no s'ha de limitar estrictament al propi mercat, sinó que ha de afectar també als entorns de la plaça. Així ho varem manifestar en el seu moment en el Ple al ex -regidor Sr. Civit.

      Per això, el Grup Popular presenta la següent

      PREGUNTA

      1.- Què pensa el Govern Municipal d'aquesta manifestació de veïns i botiguers dels entorns de la Plaça de Cuba?

      2.- Quina es la situació a dia d'avui en quan a la reforma anunciada del mercat?"

       

       

       

       

       

      La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, comença reconeixent que a finals del 2005 es va presentar la reforma del mercat de la pl. Cuba a les comissions pertinents, però no és cert que a hores d'ara encara no s'hagi comunicat quina és la proposta del Govern pel que fa als voltants de la plaça i als carrers a l'entorn del c/ Biada. El 22 de febrer d'enguany, es va presentar a l'Àgora de Comerç, també a la Comissió de Seguiment del POEC, una proposta de conveni per a la modificació dels carrers a l'entorn del c/ Biada, que també afecta els voltants de la pl. Cuba, i cadascuna de les entitats de comerciants allí representades en van tenir coneixement i disposen del document. També es va posar en coneixement de tots els veïns de la zona. Per tant, aquesta proposta es troba sobre la taula a fi que se'n pugui parlar i que tant els grups municipals com els ciutadans hi puguin dir la seva.

      A més, la Sra. Romero explica que el passat mes d'abril, tant ella com la regidora d'Obres, Montse López, van mantenir una reunió amb alguns veïns i comerciants on se'ls va fer la proposta esmentada pel Sr. Mojedano. Tot allò que es va suggerir es va escoltar i, en tot cas, està pendent d'estudi.

      En resposta a la segona pregunta, la consellera delegada explica que la situació actual, després de trobar-se amb totes les associacions i agrupacions de veïns, comerciants i agents implicats, s'està a l'espera de poder convocar l'assemblea per decidir si la reforma de mercat proposada tira o no endavant.

       

      El senyor Paulí Mojedano aclareix que ell no es referia, en la part expositiva, que el Govern no hagués explicat la proposta als agents dels entorns, sinó que, més aviat, s'ignora la situació, a dia d'avui, del projecte últim presentat: la negociació amb la gent de les parades, entre d'altres.

      D'altra banda, el Sr. Mojedano considera que el debat que s'està mantenint ara, ja fa 5 anys que dura, per tant, no és cert que el Govern l'hagi considerat com a prioritari o que s'hi hagi actuat amb diligència. El Sr. Civit, quan era al capdavant de l'IMPEM, es va pràcticament comprometre a iniciar les obres de reforma a la primeria del 2005 i estem ja a mitjan 2006.

       

       

      La senyora Alícia Romero aclareix que, d'una banda, hi ha el projecte de reforma del mercat de la pl. Cuba, i amb qui primer se n'ha parlat és amb els operadors/venedors que en formen part, que és justament allò que s'està fent a fi d'establir un model amb què ells estiguin d'acord. I, també, s'ha anat al Consell del Pla Territorial del Centre Eixample Havana a explicar la reforma. És un procés lent, sense oblidar que la proposta es va presentar al novembre de l'any passat. És probable que el Sr. Civit es referís al fet d'encarregar l'estudi per a dur a terme la reforma i que, a partir de la recepció del mateix, es començaria a treballar. I la realitat és que l'estudi no es va presentar fins al novembre. Es tracta d'un projecte molt important i ambiciós.

      D'altra banda, hi ha la proposta recent plantejada pels veïns en relació amb la modificació dels entorns de la pl. Cuba €canvis de sentit d'alguns carrers, etc.€, que ha estat recollida i que està sent estudiada. Això lliga amb el fet que ja el 22 de febrer, el propi Govern, a l'Àgora, va presentar una modificació dels carrers de l'entorn, que garanteixi que el comerç de la zona pl. Cuba i voltants es mantinguin competitius quan entri la Locomotora en funcionament. S'està, doncs, en procés de negociació amb tots els agents implicats.

       

      El senyor Paulí Mojedano mostra el seu desacord amb què la reforma del mercat depengui únicament dels operadors, perquè al darrere hi ha d'haver una clara voluntat política. A més, al seu entendre la reforma del mercat va intrínsecament lligada amb la reforma dels entorns, no es poden tractar diferenciadament.

       

      El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 24 i 26 per venir referits a temàtiques coincidents.

      24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA DECISIÓ DE L'IMPEM DE DECLARAR LA DIADA DE LA FIRA DE MATARÓ FESTIU AUTORITZAT PER A L'OBERTURA DE COMERÇ.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

      "Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor de l'escrit presentat a registre per la Unió de Botiguers en el que denuncien la decisió presa per l'IMPEM de declarar el proper dilluns 5 de juny, dia de la Fira de Mataró, festiu autoritzat per a l'obertura de comerç.

      Segons aquesta associació, la decisió s'ha pres d'una manera arbitrària i absurda, donat que les organitzacions comercials de la ciutat que representen el petit i mitjà comerç l'havien rebutjat en el se de la reunió de l'Àgora de Comerç celebrada el passat 22 de febrer. Els arguments del rebuig són clars: la mesura no encaixa amb el model de comerç ciutadà impulsat per les associacions de botiguers, perjudica la compatibilitat de la vida laboral i familiar d'aquest sector i no resulta rentable en cap terme.

      PREGUNTA

      1. Quina explicació pot oferir el Govern Municipal sobre la decisió presa per la Presidenta de l'IMPEM?
      2. Considera el Govern Municipal encertat demanar autorització al Departament de Comerç de la Generalitat per declarar la diada de la Fira festiu autoritzat per l'obertura de comerç quan les principals associacions de botiguers de la ciutat s'hi han oposat?"
      3.  

        26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA DECISIÓ PRESA PER LA PRESIDENTA DE L'IMPEM RESPECTE DE LA DECLARACIÓ DEL DIA 5 DE JUNY COM A FESTIU AUTORITZAT PER A L'OBERTURA DEL COMERÇ.

        El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "Malgrat el grup municipal de Convergencia i Unió considera que l'Àgora del Comerç és un ens de seguiment del POEC i del seu Conveni, i per tant un ens purament consultiu i no decisori en temes de comerç de la nostra ciutat, també valorem com a sorprenent la decisió unilateral de la Presidenta de l'Impem de demanar al Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat, la declaració del proper dilluns 05 de juny, diada de la Fira de Mataró, com a festiu autoritzat per a l'obertura del comerç.

        La valoració de sorprenent deriva del fet que en la reunió de l'Àgora de data 22/02/06 va quedar prou clara la postura de la totalitat del col.lectiu comercial de la ciutat en el sentit contrari a la iniciativa presa finalment.

        El grup municipal de CiU no vol pensar que s'hagi prés la decisió per afavorir a algun operador en concret, sinó que creiem que la decisió és fruit d'un mal consell o d'una presa de postura sense valorar-ne suficienment les conseqüències. Darrerament, els resultats a l'Àrea de Promoció de ciutat i fires de l'Impem deixen molt que desitjar, i no només en l'ámbit que ens ocupa, sinó que s'exten, traspuant una manca de lideratge en la gestió i de concreció de temes quan s'arriba a determinats nivells de direcció. Hi ha un munt de projectes aturats des de fa temps, i una manca de dinamisme patent.

        Està clar que aquesta "patinada" per part de la Presidència de l'Impem ha generat un malestar gratuït a la principal agrupació de comerciants de la ciutat. La Unió de Botiguers hores d'ara es qüestiona la funció de l'Àgora del Comerç, qüestiona l'aprofitament econòmic de la mesura, valora com a demagògica quan no absurda la justificació que acompanya la presa de la decisió, acusa a l'Impem de tirar pilotes fora carregant-lis el mort de la mala gestió del Pla d'Actuació per a la Promoció de la Ciutat (PAPC), acusa així mateix l'Impem de no fer els deures de forma prèvia i simultània respecte del comerç, del propi PAPC i de la campanya de comunicació dissenyada de forma precipitada, i finalment titlla el capteniment respecte d'aquests temes "d'arbitraria forma de procedir".

        Per tot això, el nostre grup presenta la següent,

        PREGUNTA

        Primer.- Quins són els criteris que fan que la Presidenta de l'IMPEM, decideixi de forma unilateral demanar la declaració del dia 05 de juny com a festiu autoritzat per a l'obertura del comerç, prescindint de l'opinió del sector comercial ?.

        Segon.- Quina és en l'actualitat la situació i concreció d'accions per aquest estiu del Pla de Promoció de Ciutat, en referència al comerç de la ciutat ?. Considera suficient el dinamisme i el capteniment dins de l'Àrea de Promoció de ciutat i fires ?. Què n'opina de la proposta dels comerciants de crear un ens independent de gestió del fet comercial a la nostra ciutat, expressada en la darrera reunió de l'Àgora de comerç ?. "

         

        El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula el Sr. Salvador Floriach en representació de la Unió de Botiguers de Mataró, qui comença fent extensiva una queixa per la no-resposta de la presidenta de l'IMPEM, Alícia Romero, a un manifest presentat per l'esmentada Unió. En demanen la compareixença i una explicació del perquè de la decisió de declarar el 5 de juny com a festiu autoritzat per a l'obertura de comerç. Els botiguers no hi estan d'acord i el Sr. Floriach passa a llegir el document.

         

        A continuació el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Jordi Llargués com a president de l'Associació de Comerciants i Professionals del nou centre de Mataró "Boulevards de Mataró", expressa que, des de l'associació que representa, no es recolza el manifest de la Unió de Botiguers de Mataró, així com el fet que se senten poc representats en les entitats vinculades al comerç de la ciutat. La mesura presa des de l'IMPEM, pel que fa al canvi del 20 d'agost al 5 de juny com a festiu autoritzat per a l'obertura de comerç, és una oportunitat per qui la vulgui aprofitar.

         

        La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, passa a argumentar el perquè d'aquesta decisió de l'IMPEM.

        En primer lloc, la Sra. Romero recorda que a l'octubre del 2004 es va aprovar per unanimitat el Pla de Promoció de Ciutat que volia potenciar el perfil turístic de la ciutat. S'hi van dedicar molts esforços per part de tots els agents implicats i grups polítics.

        Aquest Pla contempla 4 eixos bàsics, un dels més importants dels quals és, òbviament, el comerç. Dins d'aquest àmbit, doncs, es preveuen tot un seguit d'accions per aquest any 2006 €aprovades tant al PAM com al Pressupost€. A banda d'això, cal tenir present la Llei d'Horaris Comercials que permet l'obertura de 8 diumenges festius, indicats per la Generalitat. És evident que els comerciants són els qui hi tenen l'última paraula i decideixen si volen obrir o no aquests diumenges concrets. Però aquesta ordre també permet canviar 2 diumenges per 2 festivitats locals a tots els municipis de Catalunya, un model que s'està implantant cada vegada més, per exemple, és el cas de Cabrera de Mar, entre molts altres. Sembla, doncs, que es mostra com una aposta interessant a l'hora de captar visitants en uns dies €ja sigui per actes culturals, Festa Major, etc. € en què la ciutat rep més turistes del normal. En qualsevol cas, recorda la Sra. Romero no hi ha l'obligatorietat d'obrir, que ho faci qui vulgui i qui no, podrà seguir obrint exclusivament en diumenge, durant els 8 diumenges estipulats.

        L'IMPEM, doncs, que analitza aquesta possibilitat, que s'adona del potencial que pot tenir per a la promoció comercial de la ciutat el fet de poder obrir comerços aquest dia concret €no es pot menystenir el fet que 24 municipis de l'entorn de Mataró també fan festa el 5 de juny€, decideix apostar-hi. És per això que el 22 de febrer, l'ens presenta a l'Àgora de Comerç aquesta proposta que dóna l'opció de canviar dos diumenges per dues festivitats locals, el 5 de juny i el 27 de juliol.

        La consellera delegada reconeix que és cert que s'ha produït un debat al voltant d'aquesta decisió, que la majoria d'opinions són contràries al canvi, però no es pot oblidar que durant la reunió mantinguda al respecte van mancar-hi certes associacions de comerciants. És llavors que l'IMPEM es posa en contacte amb elles per conèixer-ne el parer i s'adonen que no hi ha un posicionament unànime pel que fa a la mesura.

        Tot i així, l'ens decideix el 29 de març, en el si de l'Àgora, que, de vegades, s'han de prendre decisions que puguin obrir nous camins i ofereix la possibilitat, a qui vulgui, d'obrir un dia a l'any €en lloc de dos€, que és el 5 de juny, a fi d'observar també com va l'experiència aquest primer any. Alhora, en aquesta mateixa reunió de l'Àgora, es proposa fer una campanya promocional perquè tots els ciutadans de Mataró i dels municipis de les rodalies se n'assabentin i puguin aprofitar el fet que el dia 5 de juny les botigues són obertes. Des de l'IMPEM es veu com a una bona oportunitat.

        En resposta a la segona pregunta del Partit Popular, sí que es considera encertat el fet de demanar autorització al Departament de Comerç de la Generalitat per declarar la diada de la Fira festiu per l'obertura de comerç, perquè pot contribuir a la promoció del mateix.

        Pel que fa a les preguntes de CiU, la Sra. Romero comença recordant que fa un any i mig que es va aprovar el Pla de Promoció de Ciutat, s'estan tirant endavant accions, l'octubre del 2005 es va presentar tant al Mirador com al Consell de l'IMPEM les actuacions que es preveu endegar enguany i hi havia força unanimitat i acord pel que fa a les mateixes. El Ple hi va donar el seu suport i ara tot just s'està començant aquest camí, que caldrà recórrer a poc a poc i amb peu ferm.

        Pel que fa a accions concretes previstes per a aquest 2006 €i després cadascú jutjarà si són o no insuficients€, hi ha la posada en marxa del Mirador; s'està treballant conjuntament amb l'Escola Universitària de Turisme; durant els mesos de juny-juliol entrarà en vigor la primera fase del Pla de Senyalització Turística; també es posarà en marxa l'Oficina de Turisme, estable i oberta tot l'any, el 15 de maig; a més s'obriran dos Punts d'Informació €un a la platja i, l'altre, al Mataró Parc€. A banda d'això, s'ha presentat un estudi sobre oportunitats de negoci que ha permès començar a treballar amb una xarxa d'empreses de la ciutat per fer productes concrets. També s'ha presentat una proposta, compartida amb els operadors de la platja, per fer-hi activitats nocturnes i que es posarà en marxa aquest estiu. S'està treballant conjuntament amb Cultura i amb Sol Sonora per promocionar el Festival Cruïlla de Cultures. En relació amb l'eix de la tecnologia, es posarà en marxa al mes d'octubre la 1a Fira de les Tecnologies.

        D'altra banda, atès que Mataró és una ciutat marítima i l'àmbit comercial és estacional, és per això que s'ha posat molt d'èmfasi en realitzar actuacions que tinguin a veure amb el mar, durant els mesos d'estiu. Però també es treballaran altres propostes com el Bus del Comerç, la campanya "Mataró Compres", la reforma dels mercats, així com la realització d'un Pla Estratègic per al sector de l'hostaleria.

        Finalment, la Sra. Romero aclareix que l'Estratègia de Comunicació no pot haver estat precipitada perquè ni tan sols ha estat presentada, encara s'hi està treballant. Com també s'està estudiant la proposta feta des d'Unió de Botiguers a fi d'implementar un model comercial anglosaxó, arran de la qual, els tècnics de l'IMPEM i la mateixa Presidenta, han assistit a jornades informatives per acabar d'entendre bé el projecte. Es tracta d'un model complex, però no per això deixarà d'estudiar-se la possibilitat d'instaurar-lo en un futur.

        En definitiva, des del Govern, de totes aquestes actuacions, se'n fa una valoració molt positiva.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que al darrere de tot plegat hi ha dues qüestions: d'una banda, els legalismes i, de l'altra, les formes, que representen el fons de la qüestió. Els botiguers, que treballen moltes hores i se sacrifiquen per tirar endavant els seus negocis, venen al Ple de l'Ajuntament no per gust sinó per mostrar una queixa o preocupació. La qüestió formal té una repercussió directa en el fet que en política no només són importants les decisions sinó la confiança que un Govern necessita generar en els diferents sectors de la ciutat per a l'activitat econòmica local. En aquest sentit, avui el Govern ha estat derrotat.

        Allò més difícil d'entendre és que el Govern es gasti tants diners en estudis per acabar trencant la confiança que els comerciants hi tenien dipositada. Es genera cada vegada més una manca de confiança entre tots aquells que intenten sobreviure amb els seus negocis. No se'ls tracta prou bé i aquestes no són maneres.

         

        El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, comença expressant que la Sra. Romero té legitimitat, òbviament, per prendre aquesta mena de decisions i vol pensar que aquesta mesura la va prendre recolzada pel Consell d'Administració de l'IMPEM. Creu que la consellera delegada s'ha limitat a fer un discurs sense, però, respondre les preguntes plantejades; per tant, les hi repeteix. "Quina és en l'actualitat la situació i concreció d'accions per aquest estiu del Pla de Promoció de Ciutat en referència al comerç de la ciutat?". De tot allò que està programat i que ha enumerat la Sra. Romero, l'única cosa que reporta un benefici directe o indirecte per al comerç local és el Pla de Senyalització Turística.

        D'altra banda, dels 600.000 euros de romanent de Tresoreria, això representa un 4%, és a dir, només 24.000 euros.

        El Sr. Martí creu que la consellera delegada està instal·lada en la contradicció perquè sembla que s'interessi molt per escoltar tothom, assistir a les reunions amb les associacions de botiguers però, a l'hora de la veritat, pren una decisió que és contrària a la voluntat majoritària tot trencant la confiança dels comerciants de la ciutat. No s'entén, doncs, el perquè de la decisió presa, tenint en compte que aquesta es pren des d'una associació amb molta menys vida i tradició que totes aquelles que configuren el sector comercial de la ciutat. S'ha trencat el clima de diàleg i confiança que hi havia entre comerciants i Ajuntament, que cal recuperar com sigui, tan aviat com es pugui, perquè d'aquí es deriva el consens.

        Pel que fa al Pla de Promoció de Ciutat, CiU considera que, en relació amb l'eix del comerç concretament, no es recullen prou accions que aportin beneficis reals directes per als comerciants mataronins.

        Tampoc la consellera delegada ha fet cap referència al POEC i al nou conveni que s'ha de signar abans de Les Santes o abans que s'acabi l'estiu; que ara queda com en interrogant perquè el clima és de trencament de la confiança i el consens. El Sr. Martí insta la Sra. Romero a recuperar i buscar aquest consens.

         

        La senyora Alícia Romero respon al Sr. Martí que la part expositiva de la seva resposta és fruit del comentari €que no pregunta€ fet per ell dient: "Darrerament, els resultats a l'Àrea de Promoció de Ciutat i Fires de l'IMPEM deixa molt que desitjar, i no només en l'àmbit que ens ocupa, sinó que s'estén, traspuant una manca de lideratge en la gestió de concreció de temes quan s'arriba a determinats nivells de direcció. Hi ha un munt de projectes aturats des de fa temps, i una manca de dinamisme patent". La Sra. Romero creu plenament justificada la seva resposta i els arguments que ha exposat.

        Pel que fa a la queixa plantejada pel Sr. Martí que no hi ha prou accions previstes a nivell de l'eix comercial, de cara a l'estiu, la consellera delegada insisteix en què s'ha prioritzat tant el fet marítim, com el fet dels mesos càlids justament per promocionar el sector, sota la bandera de "Mataró Ciutat Mediterrània". A més, s'endegaran totes les altres accions ja esmentades en la seva intervenció anterior, en relació als mesos d'estiu.

        La Sra. Romero expressa tot el seu respecte cap a totes les associacions de comerciants però, davant de la situació de no-unanimitat que es va produir en relació amb la proposta de l'IMPEM, va caler prendre una decisió. Evidentment, no totes les decisions agraden a tothom, el Govern n'és conscient, però no es pot oblidar que no es tracta d'una mesura imposada, sinó flexible i opcional, que afecta només un dia de l'any. Després, l'experiència dirà si ha estat adequada o no.

        De vegades cal arriscar-se perquè governar també vol dir assumir canvis i riscos. Finalment, la consellera delegada es pregunta què passaria si Mataró aconseguís el títol de "Mataró Ciutat Turística" i s'hi donés la possibilitat d'obrir tots els diumenges.

         

        El senyor Josep Lluís Martí aclareix que el paràgraf que ha llegit la Sra. Romero, ell no l'ha esmentat en la seva intervenció. Ell només li havia fet una pregunta sobre les accions comercials previstes per a l'estiu, simplement.

        En segon lloc, el regidor de CiU comenta que el fet que Mataró pugui rebre la consideració de ciutat turística és improbable en els pròxims trenta anys.

         

        El senyor Paulí Mojedano diu a la Sra. Romero que la Llei d'Horaris Comercials, impulsada pel Govern, no va en la línia argumental acabada de presentar en el Ple.

        D'altra banda, demana, en nom de CiU, que el Govern reconsideri la decisió presa.

         

        25 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CIRCULACIÓ RODADA AL DARRERA DE LES CASES DEL CALLAO.

        Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm.20.

         

        26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA DECISIÓ PRESA PER LA PRESIDENTA DE L'IMPEM RESPECTE DE LA DECLARACIÓ DEL DIA 5 DE JUNY COM A FESTIU AUTORITZAT PER A L'OBERTURA DEL COMERÇ.

        Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm.24.

         

        27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL TANCAMENT DELS CINEMES OSCAR.

        La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "El dimarts 18 dels corrents, els cinemes Oscar de la nostra ciutat han tancat les portes, sembla que definitivament.

        Després de quatre anys de treball, al carrer s'hi queden una desena de treballadors. També és una mala notícia per la cultura, el comerç, l'hostaleria i en definitiva per l'atractivitat d'una ciutat com Mataró, que vol exercir de capital de comarca, i que veu com poc a poc li desapareixen els referents, que precisament la farien projectar com a capital comarcal.

        La trama urbana de la ciutat no pot romandre sense sales de cinema, que projectin de forma programada i sistemàtica les estrenes més comercials, el cinema d'autor o el cinema en català. La pèrdua d'aquest cinema és doblement greu, perquè representa perdre una programació, encara que incipient en català, adreçada també als més petits.

        El grup municipal de CiU ignora si el Govern municipal tenia coneixement de les dificultats per les que passava aquest operador, però en tot cas, és evident que un tancament tan sobtat genera incògnites a la ciutadania que cal plantejar.

        Per això, el grup municipal de CiU planteja les següents:

        PREGUNTES

        Primer.- En quin moment té coneixement el Govern municipal de les dificultats dels cinemes Óscar?

        Com es valora la situació del Cinema a Mataró?

        Segon.- Es pensa fer alguna gestió des del Govern, per tal d'aconseguir que un altre operador pugui cobrir la demanda existent?

        Quina és la disponibilitat en aquest sentit de l'operador que ara ha tancat?

        Tercer.- Com pensa el Govern continuar la política de foment del català al cinema?"

         

        El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, explica que el Govern Municipal es va assabentar del tancament dels cinemes Òscar de Mataró com tota la resta de ciutadans, en el mateix moment de tancar.

        Es tracta d'una decisió d'un grup d'empreses que no té uns problemes o dificultats empresarials, sinó que tanca uns centres perquè no li són rentables econòmicament. És, per tant, una decisió empresarial presa arran de dos motius bàsics, tal com ha explicat la direcció de l'empresa al Govern:

        En primer lloc, la manca de resultats pel que fa a les expectatives generades i, en segon, una modificació en les condicions d'arrendament de l'espai.

        A partir d'ara, la situació del cinema a Mataró no serà gaire diferent de la situació del cinema arreu, que està canviant molt el seu funcionament, especialment per la seva vinculació al lleure, al consum ràpid i als productes domèstics que hi estan relacionats. Tot plegat fa pensar que no és el cinema allò que està en crisi sinó l'exhibició social del cinema, fet que genera situacions com l'actual que, de fet, no és la primera vegada que passa. Al centre urbà de la ciutat no tenim sales comercials de cinema.

        En resposta a la segona pregunta, el Sr. Graupera explica que davant del tancament, el Govern ja ha dit que sí que s'hi va interessar per conèixer-ne els motius i, per tant, va parlar amb l'empresa, però també amb el propietari de l'espai per saber si vol que el local se segueixi vinculant a aquesta activitat en el futur. Però, de moment, a banda d'aquest seguiment, no es pot fer cap altra gestió pràctica.

        En resposta a la tercera pregunta formulada, el Sr. Graupera afirma que la política del Govern és continuar fomentant el cinema català, així com un cert tipus de cinema, com el que s'exhibeix al Monumental, gràcies a una col·laboració amb els cinemes Verdi de Barcelona. Pel que fa, doncs, a la continuïtat de la política de foment del cinema en català, que s'exhibia als Òscar, aquesta s'aplicarà en el si del Monumental a partir d'ara.

         

        La senyora Maria José Recoder demana que li aclareixin quina ha estat la resposta del propietari de l'espai arrendat als Òscar, davant la pregunta de si vol continuar cedint l'espai a aquesta activitat. El Sr. Graupera respon que s'està a l'espera encara de la seva resposta.

        Alhora, també es pregunta si el Govern s'ha plantejat l'opció de llogar aquest espai a fi de poder seguir oferint aquest tipus d'activitat per al gaudi dels mataronins.

         

        El senyor Jaume Graupera contesta que si el propietari els demana la mateixa quantitat que es demanava als Òscar difícilment es poden plantejar aquesta opció.

         

        28 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ S'ORGANITZIN ACTIVITATS ALTERNATIVES D'OCI NOCTURN PELS JOVES.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira el prec i demana que li sigui contestat per escrit.

         

        29 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES DIFERENTES OBRES DE REURBANTIZACIÓ QUE TENEN LLOC A LA CIUTAT.

        El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

        "El mes d'octubre del passat any es van iniciar les obres de reurbanització a l'Avinguda Josep Puig i Cadafalch, en un tram comprès entre la Ronda Bellavista i l'Avinguda Gatassa, essent aquesta la primera actuació que s'executa en el marc d'actuació integral al barri de Cerdanyola. De la mateixa manera, s'han iniciat les obres de reurbanització de la Ronda Pintor Estrany, pel que aquesta via també resta limitada al trànsit.

        Aquests dos són només els exemples més significatius però en trobem molts més. Aquestes obres tot i que estem d'acord en que són per millorar les condicions del barri, en el curt plaç perjudiquen greument l'activitat comercial dels botiguers d'aquestes zones, que ja han expressat en diverses ocasions el seu malestar per la manera en que es produeixen els talls dels carrers. Els comerciants han suggerit en diverses ocasions que si els talls dels carrers és d'un dia, es faci en dilluns perquè és el dia escollit com a jornada de descans per la majoria de botigues. El que no es pot permetre que es produeixin aquests talls un divendres pel matí, per exemple, un dels dies de màxima activitat.

        PREC

        1. El Govern Municipal procedirà a agilitzar tant com pugui les obres en aquestes zones de la ciutat i en aquelles on habitualment l'activitat comercial sigui elevada i aquesta es pugui veure greument perjudicada amb motiu de les obres.

        2. El Govern Municipal estudiarà la possibilitat de tallar els carrers quan sigui necessari, en els dies amb menys activitat com ara, els dilluns. Bo i així, aquesta proposta serà debatuda i consensuada amb els representants dels botiguers el més aviat possible. "

         

        La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, refusa el prec presentat pel PP perquè, d'alguna manera, ja s'està duent a terme.

        En referència al primer punt, allò que es planteja és allò que el Govern ja està fent, és a dir, agilitar al màxim les obres a fi de causar les mínimes molèsties, tot i que sempre n'hi ha d'inevitables.

        Pel que fa al segon punt, la Sra. López constata que únicament es tallen els carrers quan és estrictament necessari i amb la màxima brevetat possible. Òbviament sempre es té en compte la possible afectació als comerços, a les activitats econòmiques properes, als ciutadans que hi viuen i a les entitats que hi desenvolupen tasques. Quan el tall és inevitable sempre s'acompanya del consens dels afectats a fi d'establir un calendari d'afectació i, quan és possible, es pacta també l'ordre o les fases d'actuació. Un exemple de tot plegat és l'actuació que s'està duent a terme per a la rehabilitació de l'avinguda Puig i Cadafalch.

        Si només cal tallar un carrer perquè l'obra sigui més petita, i només durant un dia, el que es fa és triar el dia que afecti menys al sector comercial.

        La Sra. López vol deixar constància del fet que, des del Servei de Mobilitat, s'està treballant en l'elaboració d'uns criteris per a la concessió d'autorització de talls de carrer que afectin bàsicament a carrers vinculats amb obres privades. En aquest punt sí que tant el prec ara presentat pel PP com pels botiguers hi tindria cabuda, a fi de poder fer que els carrers sempre es tallin en els dies d'afectació mínima al comerç.

         

        El senyor José Manuel López no posa en dubte les paraules de la Sra. López però comenta, a tall d'exemple, que una bona feina, com és la realització del soterrament dels contenidors de la brossa no hauria d'implicar que una persona que es dedica al rentat de cotxes hagi de tenir el cub de formigó tota la tarda a la seva porta. S'ha de vetllar des del Govern perquè aquests fets no es reprodueixin.

         

        30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE DOS ACCIDENTS DE TRÀNSIT EN ELS QUE HI HAVIA IMPLICAT UN VEHICLE DE L'AJUNTAMENT.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

        "Amb data 25 de Gener el nostre Grup Municipal va presentar la pregunta que seguidament transcrivim perquè ens fos contestada per escrit. Al haver passat amb escreix el termini, la presentem de nou per a ser contestada al Ple Municipal.

        "Amb data 9 de Gener, hem rebut resposta del Conseller Delegat de Seguretat i Prevenció a una pregunta que prèviament havia fet el nostre Grup Municipal sobre dos accidents de trànsit en els que havia estat implicat un vehicle de l'Ajuntament."

        De la resposta del Govern hi ha una sèrie de qüestions que no ens queden gaire clares.

        PREGUNTA

        1.- En la resposta se'ns diu que el conductor, responsable de l'accident, "no presentava símptomes d'afectació psico-física per alcoholèmia" i per això es va procedir a la denuncia administrativa de la infracció. La pregunta es, com es que es va fer la prova d'alcoholèmia si no hi havia símptomes, essent al migdia l'hora de l'accident, quan creiem que en aquella hora no es habitual fer-la en un incident d'aquelles característiques?

        2.- Ens poden dir quants casos de persones implicades en accidents s'han donat fins a dia d'avui amb el doble de la taxa d'alcoholèmia permesa i no han presentat símptomes i no hi s'han hagut en conseqüència d'instruir diligències d'ofici?

        3. Què es el que se sol fer en els casos en que un conductor implicat en un accident dona el doble de la taxa d'alcoholèmia permesa? Es habitual que es procedeixi a la denuncia administrativa, o lo normal es que se l'envií al Jutjat d'ofici?"

        "

        31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA POSSIBILITAT D'OFERIR A MATARÓ SERVEIS DE LA PREFECTURA PROVINCIAL DE TRÀNSIT.

        La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

        "El mes de desembre del 2005, el Grup Municipal del PPC presentava una proposta de resolució en la que instava al Govern Municipal a dur a terme els tràmits necessaris i donar a conèixer a la Direcció General de Trànsit i al Ministeri de l' Interior la voluntat de construir a Mataró una Prefectura Local de Trànsit. La proposta, no va ser acceptada completament però es va aprovar una alternativa que recollia els següents acords:

        1. Iniciar un estudi per analitzar la possibilitat d'assumir els tràmits delegables a través de convenis de finestreta única, valorant els recursos necessaris i els procediments a implantar.

        2. Iniciar converses amb la Prefectura Provincial de Trànsit per analitzar tant la possibilitat d'oferir serveis telemàtics als nostres ciutadans a través de la nostra web, com de la voluntat d'expansió d'oficines.

        PREGUNTA

        1. En quina fase es troba l'estudi per tal d'assumir els tràmits delegables a través del convenis de finestreta única?"
        2. La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, explica que amb data 20 de gener es va mantenir una primera reunió amb la Cap de la Prefectura Provincial de Barcelona i amb la Cap del Servei de Vehicles de la Prefectura. Durant la trobada se'ls va exposar la voluntat municipal de tirar endavant les propostes plantejades pel PP. Elles van explicar que no existeix, per part del Ministeri d'Interior, cap possibilitat de descentralitzar les oficines de la Prefectura. Allò que sí que es pot fer és gestionar conjuntament l'únic tràmit de finestreta única. Es va valorar què suposaria això, perquè obliga a signar un conveni conjuntament també amb altres administracions, com ara l'Organisme Autònom de la Prefectura de Trànsit i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies a fi d'intercanviar informació i gestió administrativa.

          La tasca que es podria dur a terme a través d'aquesta adhesió seria la recepció del permís de circulació original, fotocopiar-lo, emplenar-ne els formularis, reenviar-lo per correu a Trànsit i confeccionar un fitxer.

          Arran d'això, es va dur a terme un estudi per veure quants ciutadans i ciutadanes n'havien fet ús en el darrer any a fi de valorar-ne la utilitat real. Del 10% dels ciutadans que han realitzat algun canvi, un 28% no disposava de vehicle. De la resta de contribuents subjectes a aquest tràmit, un 13% l'han dut a terme i un 87% no l'ha fet. El 88% dels ciutadans que s'empadronen al nostre municipi no efectuen el canvi d'adreça i, per tant, el vehicle segueix tributant al municipi d'origen. En definitiva, uns 2.500 ciutadans en total són susceptibles de fer ús d'aquesta acció.

          D'altra banda, des del Govern també s'ha dut a terme un estudi econòmic dels costos i la quantitat es troba als voltants de 12.900 euros a més de l'increment de personal necessari per assumir el tràmit.

          Paral·lelament, s'ha posat en marxa el tràmit de comunicació de canvis d'adreça interadministratiu a través del servei del web, que es troba en el procés d'implantació. En tot cas, el Govern creu convenient esperar a veure quins resultats obté aquesta mesura abans de prendre una decisió definitiva sobre l'altre tràmit.

           

          32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS ACTES DE RECORD DEL 75 ANIVERSARI DE LA II REPUBLICA.

          El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira la pregunta i demana que li sigui contestada per escrit.

           

          33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA MANCA D'ASSISTÈNCIA ALS CONSELLS DE PARTICIPACIÓ MUNICIPALS.

          El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

          "D'un temps ençà venim comprovant veient les actes de les reunions dels consells de participació municipals, patronats, etc., que es produeix un índex important i significatiu d'absències entre els representants de partits i altres entitats que en formen part. En diverses ocasions hem manifestat en aquest mateix Ple que el govern hauria de reflexionar sobre aquesta qüestió. Durant aquest mandat s'ha produït justament una reforma dels estatuts del PMC, com a conseqüència d'una proposta dels representants dels partits de l'oposició per intentar fer del Patronat un orgue mes operatiu.

          Tot plegat el que ens dona a entendre això es que la gent, per molta il·lusió que tingui per la ciutat (que no oblidem que es el motiu pel que accepten el nomenament), al final s'acaben cansant de dedicar temps a una tasca que tenen la sensació que "serveix per ben poca cosa", segons les seves pròpies opinions.

          Justament en un mandat en que el govern municipal ha venut amb grans titulars la participació ciutadana, es el moment històric en que menys participació hi està havent dels representants en consells i organismes municipals.

          PREGUNTA

          1.- Ens pot valorar el govern aquest elevat absentisme en les reunions dels consells de participació municipals?"

           

          La senyora Maria Rosa Cuscó, consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona, mostra, en primer lloc, el seu desacord amb l'afirmació feta pel Sr. Mojedano pel que fa a l'abstentisme en els consells de participació municipals.

          Aquests consells suposen una xarxa de relacions estable i consolidada. Amb la constitució del Consell de Ciutat i la discussió del pressupost participatiu se'ls ha dotat d'un espai de treball en comú; la suma de consells relaciona més de 500 persones, que representen diferents sectors i col·lectius. Ofereixen una visió real de la ciutat i estan representats en totes les àrees municipals.

          Malgrat tot plegat, tant el Govern com ella mateixa sempre han manifestat la voluntat en la millora contínua dels esmentats consells. En aquesta línia, cal afegir que, en primer lloc, la gestió del funcionament de cadascun d'ells i que recau en la figura del regidor o regidora, ha de ser recolzada al màxim. I, en segon lloc, des de Participació Ciutadana es treballa per definir els mecanismes que millorin la planificació i la metodologia dels mateixos.

          De tota manera, la Sra. Cuscó fa palesa la seva sorpresa pel fet que el grup del PP faci aquesta pregunta, perquè justament diferents representants de la seva formació tot sovint se n'absenten, de les reunions de treball convocades als consells.

           

          El senyor Paulí Mojedano agraeix la resposta de la Sra. Cuscó i confirma que ja sabia que li respondria així. De tota manera, s'encarregarà d'esbrinar, en el si del seu partit, si aquest absentisme és cert, però la tasca del Govern ha de ser garantir l'assistència de tots els representants dels sectors als corresponents consells. L'absentisme general és veritable i cal posar-hi mitjans.

           

           

          34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA DISMINUCIÓ DEL NOMBRE DE MOSSOS D'ESQUADRA A LA CIUTAT.

          Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm.21.

           

          35 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA REALITZACIÓ D'ESTADES D'ESTIU PER APRENDRE ANGLÈS.

          El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

          "Dia rere dia observem en el nostre entorn com les societats incrementen el seu grau d'interrelació, en tots els sentits, ja sigui econòmic, polític o personal. Avui dia, i gràcies a l'espectacular millora de les telecomunicacions no resulta gens difícil poder comunicar-se amb una persona que estigui vivint a l'altre banda del món.

          Aquesta internacionalització fa molt més necessari l'aprenentatge d'un idioma comú que ens permeti comunicar-nos de qualsevol de les maneres. Des de fa temps, aquest idioma comú emprat per persones de diferent nacionalitat és l'anglès.

          Des del Grup Popular considerem que aquests fets demostren que és necessari que els nostres joves aprenguin lo abans possible anglès de manera que el dia de demà no es trobin sense els coneixements necessaris per poder desenvolupar-se en la nova societat. Creiem que una manera fàcil i divertida seria organitzar estades d'estiu a la nostra ciutat, emprant instal·lacions municipals on els joves aprenguessin l' idioma. Es tractaria d'una mena de colònies on es realitzarien diverses activitats però totes amb l'anglès com a llengua vehicular. Des de l' Ajuntament s'hauria de presentar un projecte a totes les escoles de la ciutat (públiques i concertades) perquè hi participessin a més de a l' Escola Oficial d' Idiomes, que podria col·laborar amb el personal docent.

          Aquesta iniciativa es podria ampliar tant a la resta de municipis de la comarca com de tot Catalunya. D'aquesta manera faríem de Mataró una ciutat de referència en l'aprenentatge de l'anglès; hem de tenir en compte que moltes famílies no es poden permetre el luxe d'enviar els seus fills a l'estranger per aprendre idiomes i aquesta seria una manera més econòmica d'aconseguir el mateix objectiu.

           

          De la mateixa manera, aquest seria un element que ajudaria a donar projecció exterior a la ciutat, amb els beneficis que això pels agents econòmics de la ciutat, com ara botigues, restaurants, etc.

          PREC

          1. El Govern Municipal estudiarà la possibilitat d'organitzar unes estades d'estiu a Mataró per tots aquells joves que vulguin aprendre anglès.
          2. El Govern Municipal sol·licitarà una ajuda econòmica a la Generalitat de Catalunya per finançar aquest projecte."

           

           

          El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, confirma que aquesta voluntat de fer sortir Mataró al mapa i potenciar el coneixement de l'anglès dels mataronins es recull al Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social. És una iniciativa que es té en consideració i que el Govern es compromet a estudiar al llarg d'aquest any a fi de desenvolupar-la durant els propers.

           

           

           

          El senyor David Rovira reflexiona sobre el fet que la ciutat està fent una aposta per fomentar el coneixement i no es pot perdre la vista la posició estratègica de la ciutat, prop de Barcelona i de la zona turística nord de Catalunya. L'anglès és un valor que cal potenciar.

           

           

          El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que el PDES recull clarament la voluntat de convertir Mataró en una ciutat on es pugui viure en anglès, així com totes les accions desglossades que es pretenen dur a terme. Alhora, des de l'Escola Universitària Politècnica s'ha signat un conveni amb una escola universitària anglesa.

          Per tant, s'hi està posant fil a l'agulla.

           

           

          36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL POSSIBLE TRASLLAT DEL LABORATORI CLÍNIC DEL MARESME FORA DE MATARÓ.

          La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

          "El passat dimarts, 25 d'abril la Comissió de Política Social de la Generalitat de Catalunya rebutjava una proposició no de llei presentada pel nostre diputat Joan López, en la que demanava el compromís de la Generalitat perquè el Laboratori Clínic del Maresme no es traslladés a Barcelona i es mantingués a Mataró.

          La negativa de la Generalitat a aprovar la nostra iniciativa fa pensar que el futur del Laboratori no està gens assegurat tot i que existeix un acord de Ple en aquest sentit i que l'Alcalde es va comprometre en aquesta qüestió.

          PREGUNTA

          1. Quina valoració política fa el govern municipal d'aquest rebuig de la proposició del diputat Joan López per part del tripartit?
          2. Quines són les últimes informacions que té el Govern Municipal sobre el futur del Laboratori Clínic? "
          3.  

            El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, expressa que el Govern sempre fa una valoració positiva de les proposicions fetes per qualsevol diputat tant al Congrés com al Parlament, abans de tot.

            D'altra banda, el que sí que creu el Govern municipal és que és molt important potenciar al màxim les polítiques municipals, en aquest cas, aquelles que afecten l'àmbit de la salut, no només a nivell local sinó també incidint a fi que la Generalitat de Catalunya dugui a terme les seves polítiques en favor del nostre territori.

            En aquest sentit, el Servei Català de la Salut continua dient que no hi ha cap decisió presa.

            És clar que el laboratori de l'ICS, en la seva situació actual, no té un futur com a servei eficaç i eficient, arran d'aquest fet, s'estan estudiant diverses propostes que passen per sumar diferents serveis que ja tenim instaurats al nostre territori.

            Sí que es diu des del SCS que s'actuarà amb consens absolut amb l'Ajuntament de Mataró, per tant, se'ns farà saber quines són les seves propostes a fi d'arribar a acords. Aquestes idees seran portades, òbviament, a les pertinents comissions informatives de Serveis Personals perquè tots els grups hi diguin la seva.

            La línia d'acostament de consens local amb el món local va en línia amb allò que s'està fent des de la Conselleria de Salut quant als Governs Territorials de Salut, que és la co-governança entre l'Ajuntament i la Generalitat de les polítiques sanitàries que són d'aplicació als territoris.

            En definitiva, el Govern continuarà treballant, com ha fet fins ara, per dur a terme allò acordat per unanimitat al ple municipal i que és fer tot el possible perquè el laboratori es quedi a Mataró.

             

            La senyora Adela Rodríguez reitera que no entén perquè el Govern de la Generalitat va rebutjar la iniciativa sense donar cap tipus d'argumentació, bo i caient en una contradicció €no es pot ometre que es tractava d'una proposta aprovada per tots els grups polítics de l'Ajuntament€. Abans de presentar la proposta en el si del Consistori, també es va signar el Pacte de la Salut entre l'ICS i els 13 ajuntaments que recollia com a objectiu "assegurar que la satisfacció de les necessitats en matèria de salut tan recents com futures de la ciutadania, i la coordinació i planificació de tots els recursos disponibles a la comarca", i un dels criteris més importants era la proximitat.

             

            El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que aquesta pregunta hauria de ser resposta pel Parlament de Catalunya.

             

            37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROCÉS PARTICIPATIU PER A LA CONFECCIÓ DEL PRESSUPOST PEL 2007.

            El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "Per dissenyar un model participatiu adequat a la realitat de Mataró, es va proposar que un Grup de Seguiment revisés la metodologia i elaborés unes propostes de millora per aplicar en l'aprovació del PAM i Pressupost del 2006. Aquest grup va treballar durant el quart trimestre del 2004 i part del 2005 per la elaboració d'un informe que feia propostes específiques per a la confecció del pressupost del 2006 i que van ser presentades a la Junta de Portaveus.

            El grup municipal valora molt positivament el treball realitzat pel grup de seguiment, format per persones de diferent procedència i amb total objectivitat, a les que cal agrair la seva tasca totalment desinteressada.

            A primers del mes de març s'envia als grups municipals el document "Informe justificant la continuïtat dels treballs realitzats del Grup de Seguiment € PAM i Pressupost", signat per la Regidora de Participació Ciutadana i datat el 27 de desembre.

            Atès que l'Acord de Govern a l'Ajuntament de Mataró pel mandat 2003-2007, entre el Partit dels Socialistes de Catalunya, la coalició ICV-EUiA, i Esquerra Republicana de Catalunya, a l'apartat sobre la participació ciutadana, deia: "Promourem la definició del model de pressupost participatiu per a Mataró, per tal d'aplicar-lo en el pressupost del 2005".

            Atès que els treballs de seguiment per la confecció del Pressupost pel 2007 han començat més tard del que es va fer en el procés anterior, tot i comptar amb una experiència que es podia analitzar amb deteniment.

            Aquest grup municipal presenta les següents,

            PREGUNTES:

            Primer.- Per quina raó, fins el desembre passat no es decideix mantenir el mateix Grup de Seguiment € PAM i Pressupost? Per què als grups municipals no se'ls hi comunica aquesta decisió fins el març de 2006, quan ja han començat els treballs del grup?

            Segon.- Per quina raó, encara no s'ha presentat a la Junta de Portaveus cap proposta per aplicar al procés d'elaboració del 2007, quan per aquestes dates, ara fa un any, ja s'havia presentat la del 2006 i als Consells Territorials ja se'ls hi ha lliurat un calendari per iniciar els treballs i elaborar propostes?"

             

            La senyora Maria Rosa Cuscó, consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona, comença explicant que la proposta metodològica del grup de seguiment no acabava fins al mes de desembre del 2005. Un cop aprovat al PAM i al pressupost, es va convocar l'esmentat grup a fi que fes una valoració del procés i dels seu paper. Aleshores es va demanar seguir un any més per consolidar-ne el model.

            La sessió amb el grup de seguiment va ser el 27 de desembre, data en què es va consensuar el document amb tots els seus membres. L'any passat hi havia una premura per al debat sobre la metodologia a causa del nou paper al Consell de Ciutat, mentre que, enguany, aquesta pressa no existeix. Per tant, el model està consolidat i allò que es proposa són millores puntuals. La Sra. Cuscó informa que durant la propera Junta de Portaveus, el propi grup de seguiment presentarà aquesta proposta.

            En resposta a la segona pregunta, la consellera delegada diu que els grups de treball dels Consells Territorials pretenen reflexionar sobre tota aquesta qüestió, al més aviat possible, en base a l'Acord de Govern i el PAM del 2006. Per tant, es tracta d'un treball que no afecta en cap moment el procés que finalment s'aprovi, ans al contrari, enriqueix el futur debat que es generi a les reunions dels Consells Territorials.

            A data d'avui, cap consell ni cap organisme autònom ha rebut la proposta metodològica que es presentarà en la propera sessió de la Junta de Portaveus.

             

            El senyor Joaquim Fernàndez constata que ell no té constància del document que aparentment, en paraules de la Sra. Cuscó, va elaborar el grup de seguiment valorant el procés i el seu paper. De l'únic que té constància és d'un document que planteja la continuïtat d'aquest grup, un calendari, entre d'altres.

            Pel que fa al tema dels Consells Territorials, el document que s'ha lliurat sí que estableix, sembla, una metodologia, com a mínim, fins a una certa data, en funció de les diferències amb l'any anterior. Atesos els canvis en relació amb el procés anterior, els Consells Territorials començaran a elaborar propostes amb antelació al document de prioritats del Govern €que fou el primer pas en el procés anterior€. També hi consta un calendari aproximat a fi de saber quan el Govern presentarà aquest document de prioritats.

            El Sr. Fernández considera una falta de respecte haver començant lliurant aquests documents als Consells Territorials quan encara ni els grups municipals ni la Junta de Portaveus en tenen constància, tot negant-los la possibilitat de debatre'ls si calia.

             

            La senyora Maria Rosa Cuscó respon que quan es va fer la reunió del 27 de desembre va servir per consolidar una mica més aquest model i es va demanar al grup de seguiment que continuessin en la seva tasca. Aquest document es lliurarà i el propi grup l'explicarà personalment en la propera Junta de Portaveus. La Sra. Cuscó afegeix que els Consells Territorials han començat a treballar però no amb el document del qual s'està parlant sinó a partir d'un document que va sortir de Participació Ciutadana però, concretament, pels Plans Integrals.

             

            El senyor Joaquim Fernàndez segueix pensant que hi ha hagut una manca de respecte considerable.

            38 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTAT DE LA PLAÇA DEL FORN DEL VIDRE.

            El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

            "Aquest grup municipal ha rebut un seguit de queixes dels veïns de la plaça del Forn del Vidre que ens permetem reproduir a continuació:

            1. Els gossos s'embruten a la plaça amb total impunitat per part dels seus propietaris, que no sempre recullen els excrements dels animals, sense que els hi consti cap actuació de la Policia Local.
            2. La senyalització de prohibit gossos de la zona infantil mira cap a fora de la plaça, i no cap endins de l'espai. Concretament, està a la part baixa de la plaça, mirant cap a la façana de les cases de la banda de mar.
            3. La sorra de la zona infantil no s'ha netejat ni llaurat mai, fet pel qual, a la que arriba la calor, desprèn una fortor inaguantable.
            4. Els jocs infantils han patit l'efecte del grafistes i brètols, i estan plens de pintades. En 10 anys, s'han netejat només un parell de vegades.
            5. S'han anat trencant alguns gronxadors de molla i en lloc de reparar-los, s'han retirat. Això ha anat reduint el nombre de jocs infantils, que tenint en compte que molt a prop hi ha el Col·legi de La Coma, a més dels veïns de la zona, són totalment insuficients.
            6. A més de ser una plaça dura, el sistema de rec dels pocs arbres que hi ha no funciona, motiu pel qual, 10 anys després de ser plantats, no tenen l'aspecte que els hi correspondria.
            7. La mala distribució dels bancs fa que, quan arriba la calor, no n'hi hagi cap sota la poca ombra que fan els arbres.
            8. Amb les obres del carrer es va desmuntar la paperera que hi havia al costat del pas de vianants, davant del portal del número 1 del carrer Creus, i no s'han tornat a instal·lar.

             

            El grup municipal, davant aquest llista de queixes, presenta el següent, PREC:

             

            1. Que es netegi i desinfecti urgentment la sorra de la plaça i que, si cal, se'n posi de nova.
            2. Que s'ampliï la zona de jocs de la plaça, en detriment de la zona dura, incrementant-ne el nombre i netejant els ja existents, així com revisant el compliment de la normativa que els regula.
            3. Que es col·loqui una tanca a tota la zona infantil i es senyalitzi correctament la prohibició d'entrar-hi gossos.
            4. Que es donin les instruccions oportunes als agents de la Policia Local perquè tinguin especial atenció als fets i actuacions que es denuncien.
            5. Que es revisi el sistema de rec per millorar la salut dels arbres. Fins i tot, si fos possible, ampliar-ne el nombre amb arbusts autòctons o altres plantes.
            6. Que es torni a col·locar la paperera desapareguda i algunes més.
            7. Que es donin instruccions al servei de neteja viària per tal de mantenir la plaça en unes condicions acceptables durant el cap de setmana."

             

            El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, mostra el seu acord pel que fa a la millora dels espais públics de la ciutat.

            En primer lloc, el conseller delegat explica que durant aquest mes s'hi durà a terme una primera fase de millora.

            Pel que fa al tema de la Policia Local, el Sr. Melero confirma que aquesta ja realitza les oportunes campanyes tant de possessió com residus de gossos, més la resta d'accions habituals.

            Respecte a la neteja, el nou servei inclou la neteja de cap de setmana que ara no existeix.

            En conjunt, el Sr. Melero explica que durant el proper any, el Govern estarà en disposició d'intentar dur a terme una millora d'aquest espai. En aquests moments, no es disposa dels recursos per a una millora substancial d'aquesta plaça, perquè els mitjans es destinen enguany a altres espais, com ara la pl. de les Tereses o la pl. Llinars, pl. Palau, pl. Llibertat, pl. Rafael Casanova i la pl. Can Marxal, entre d'altres.

            Per tant, no n'accepta el prec, però es tindrà en compte per al proper exercici.

             

            39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL POSICIONAMENT DEL GOVERN MUNICIPAL DAVANT EL CONFLICTE ACTUAL A LA SANITAT PÚBLICA.

            El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "Des del passat mes de març el col·lectiu Metges de Catalunya ha convocat diversos dies de vaga del personal mèdic per protestar contra les polítiques sanitàries de Salut. El sindicat convocant reclama:

            1. Un conveni laboral propi per al personal mèdic que reconegui l'especificitat i la responsabilitat del metge.
            2. Un pla de recursos humans que adeqüi les plantilles de metges a la demanda assistencial.
            3. Una jornada ordinària de 35 hores setmanals per a tot el personal mèdic que no superi les 48 hores a la setmana amb guàrdies incloses.
            4. Una programació del treball respectuosa amb la Llei de conciliació de la vida laboral i familiar i amb la directiva europea sobre salut laboral que regula la jornada i els descansos.
            5. Una formació continuada de qualitat a càrrec de l'empresa i en horari laboral.
            6. Una mobilitat laboral i geogràfica voluntària, incentivada i acotada en el temps.
            7. Una carrera professional universal, equitativa, consolidable, homologable i acreditada.
            8. Una estabilitat laboral per als metges interins.

            Els interlocutors del sindicat de Metges de Catalunya són les patronals sanitàries del sector concertat, Unió Catalana d'Hospitals (UCH) i Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), a més del Departament de Salut de la Generalitat. El Consorci Sanitari del Maresme, del que és president en funcions l'Alcalde de Mataró, té representació en aquestes organitzacions i aplicarà els acords a que arribin.

            Les reivindicacions dels professionals de la medicina mereixen el màxim respecte d'aquest grup municipal, així com els seus drets laborals, però és evident que l'elevat grau de resposta que està tenint la vaga causa moltes molèsties als usuaris, que en el cas de l'Hospital de Mataró són, en gran part, de la nostra ciutat.

            És per això que aquest grup municipal presenta la següent,

            PREGUNTA:

            Quin ha estat el posicionament de l'Alcalde de Mataró, en qualitat de president en funcions, i del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme davant el conflicte existent a la sanitat pública?"

             

            El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que allò que s'ha fet des del Consorci és intentar minimitzar les conseqüències, per als ciutadans, de la vaga.

            Des del primer moment, es va habilitar un número d'informació als usuaris, de manera que els pacients poguessin saber si el seu metge corresponent secundava o no la vaga. En cas que fes vaga, també se l'informava que no calia tornar a demanar hora, perquè aquesta era reprogramada automàticament. Val a dir, però, que als centres d'atenció primària hi ha hagut normalitat absoluta per part del 100% dels facultatius i, per tant, no hi ha hagut impacte de la vaga.

            Pel que fa al posicionament de l'Alcalde i del Consell Rector, aquest es recull al manifest subscrit per un conjunt de 20 alcaldes de diferents grups polítics, l'últim paràgraf del qual diu que tot i que les seves reivindicacions estan recollides pel Sindicat de Metges, estan sent recollides en la pràctica totalitat per part de l'Administració amb la creació del Consell de la Professió i per part de les Patronals en el Conveni. Després, el Sindicat de Metges de Catalunya ha decidit posar sobre la taula noves reivindicacions econòmiques mai plantejades fins al moment com a condició per desconvocar la vaga. L'opinió dels signants és que el preu que està pagant el ciutadà amb milers d'intervencions quirúrgiques i consultes mèdiques desprogramades no es correspon equilibradament amb les demandes plantejades pel Sindicat de Metges de Catalunya. Les respostes que han obtingut des de l'Administració, Patronals i sector concertat. Com a conseqüència, apel·lem el sentit del col·lectiu mèdic per tal que s'acabi definitivament aquesta situació de conflicte que tan negativament està afectant la ciutadania. Signen el documents els alcaldes i alcaldesses de Figueres, Badalona, Igualada, Mataró, Calella, Valls, Berga, Sant Celoni, Vic, el President de l'IME de Barcelona, Vilanova, Vilafranca, Palamós, Blanes, Granollers, Terrassa, Reus, Manlleu, Martorell, Amposta i Olot.

             

            El senyor Joaquim Fernàndez demana al Sr. Alcalde que faci arribar una còpia d'aquest manifest als membres dels grups polítics.

             

            El Sr. Alcalde assenteix.

             

             

            40 -PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTAT D'OCUPACIÓ DE LES PLACES DE CENTRE DE DIA PÚBLIQUES A MATARÓ.

            El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "El Projecte de la nova Llei de Serveis Socials, que pel nostre grup de Convergència i Unió hauria d'haver-se consensuat al Parlament, preveu un augment de places de residència i centres de dia de gent gran, d'un 20%

            El Grup de Convergència i Unió pensa que a la nostra ciutat hi ha una demanda de places de centre de dia que no són ateses ni als centres públics ni als centres privats.

            Atès que el nostre grup no coneix les dades oficials sobre l'ocupació de les places dels Centres de dia públics i privats .

            Atès que aquest és un tema de gran preocupació social.

            És per això que el grup de Convergència i Unió presenta la següent

            PREGUNTA:

            Primer.-

            Quantes places públiques, tant en centres de titularitat pública com en centres de titularitat privada, existeixen a la ciutat de Mataró?

            Segon.-

            Quina és l'ocupació de les places anteriors?

            Tercer.-

            És suficient el nombre de places públiques actuals per a la demanda existent? Hi ha persones en llista d'espera per ocupar aquestes places?

            Quart.-

            En el cas d'existir places buides o persones en llista d'espera, a la nostra ciutat, quines actuacions realitzaran els Serveis de Benestar Social d'aquest Ajuntament en aquest sentit?"

             

            El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, passa a respondre les preguntes:

            Actualment Mataró compta amb 30 places públiques de centre de dia amb la previsió d'un augment fins a 12 places més quan es posi en marxa el centre de Sant Josep, al llarg dels propers mesos.

            Quant a places privades, n'hi ha 132. Pel que fa a places públiques, la cobertura és d'un 80%, mentre que respecte a les privades, és del 50%. En places públiques no s'ocupa el 100% per dos motius. D'una banda, perquè la Generalitat acaba de concertar 6 places noves fa pocs dies i, de l'altra, perquè el centre de dia és un servei que encara no ha arrelat. Avui dia no existeix llista d'espera pel que fa a places públiques.

            Tot plegat indica que la política del Govern Municipal aposta per consolidar, preparar-se per, a partir del servei creat l'any 2003, l'Agència d'Atenció a la Gent Gran i Persones amb Dependència, de cara a que la futura llei de Suport a l'Autonomia de la Persona i Atenció a les Dependències, que es posarà en marxa l'1 de gener del 2007, suposi un canvi radical.

            Per tant, el centre de dia, en aquests moments, és un recurs molt intermig perquè molta gent opta per l'atenció domiciliària i, quan els casos són de màxima dependència, es prefereix un ingrés residencial.

             

             

             

            41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DE LES CASES DEL PASSEIG DEL CALLAO.

            Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm.21.

             

            42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PRIMER CONGRÉS DE LA GENT GRAN DE MATARÓ.

            Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm.10.

             

            FORA DE CONVOCATÒRIA

            Conclòs l'ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s'han presentat una proposta de concertació d'una operació de crèdit per a la construcció del Parc Tecnològic Tecnocampus Mataró, que per tràmit d'urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària :

            La urgència és apreciada pel Ple Municipal amb la següent votació :

            VOTACIÓ: Ordinària

            Vots favorables: Unanimitat. (26).

            CONCERTACIÓ OPERACIÓ CRÈDIT PER A LA CONSTRUCCIÓ PARC TECNOLÒGIC TECNOCAMPUS MATARÓ.

            La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent

            "Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de la societat PUMSA, per a l'autorització d'una operació de crèdit a llarg termini i un aval de l'Ajuntament per al finançament del projecte de construcció del Parc Tecnològic TecnoCampusMataró, i en virtut del que estableix l'article 54 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (BOE 9/3/04).

            PROPOSO:

            Primer.- Autoritzar a la societat mercantil PUMSA, a la concertació de la operació de crèdit denominada bestreta reemborsable per un import màxim de 5.850.000,00 Euros davant la secretaria General de Política Científica i Tecnològica del Ministeri d'Educació i Ciència que es destinarà al finançament, per part de l'entitat municipal que s'acordi , a la construcció del Parc Tecnològic TecnoCampusMataró, amb les següents condicions financeres:

            Capital

            Màxim 5.850.000,00 Euros:

            600.000,00 Euros en la convocatòria d'juts en forma de crèdit 2005 i un màxim de 5.250.000,00 Euros en la convocatòria d'ajuts en forma de crèdit 2006.

            Interès

            0%

            Termini

            15 anys amb 3 de carència

            Destí

            Finançar la construcció del Parc Tecnològic TecnoCampusMataró.

             

            Segon.- Avalar a PUMSA davant l'entitat financera BSCH per un import màxim 5.250.000,00 Euros com a garantia del crèdit de la convocatòria 2006 a concertar amb la Secretaria General de Política Científica i Tecnològica del Ministeri d'Educació i Ciència per al finançament de la construcció del Parc Tecnològic TecnoCampusMataró, amb les següents condicions financeres:

             

            Capital

            Màxim 5.250.000,00 Euros:

            Comissió d'obertura

            Màxim 0,10%

            Comissió trimestral

            Màxim 0,22 %

            Termini

            15 anys amb 3 de carència

            Garanties

            Aval de l'Ajuntament de Mataró a PUMSA per un import Màxim de 5.250.000,00 Euros.

            Destí

            Finançar la construcció del Parc Tecnològic TecnoCampusMataró.

             

            Tercer.- Comunicar el present acord a la societat mercantil PUMSA."

             

            VOTACIÓ: Ordinària

            Vots favorables: Unanimitat. (26).

             

            I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a un quart de dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.