04/05/2011

ACTA NÚM. 07/2011 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 4 DE MAIG DE 2011.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia quatre de maig de dos mil onze, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
MARIA ANGELES RUIZ MORENO REGIDORA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 3 de l’ordre del dia
MONTSERRAT QUIJO CORTADA REGIDORA (CIU)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE (ERC)
SERGI PENEDÈS I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

JOSÉ MANUEL LOPEZ GONZALEZ REGIDOR (PP)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR no adscrit

No assisteixen a la sessió la Sra. Anna Martínez Duran i la Sra. M Luisa Corominas Lozar, regidores no adscrites.
Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
3087/2011 de 29 d'abril
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió del 4 de maig del 2011
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dimecres 4 de maig de 2011, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions: ordinàries del dia 7-4-2011 i extraordinària del dia 26-4-2011.

2 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals PSC, ICV-EUiA, ERC i CUP sobre la política educativa en relació a la retallada pressupostària.

DICTAMENS

COMISSIÓ ESPECIAL D’ORGANITZACIÓ

4 Aprovació definitiva de la modificació dels estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS
Direcció de Serveis Econòmics
-Servei de Gestió Econòmica-

5 Atorgament d’una concessió demanial en relació a una finca situada a la urbanització “Can Quirze” de Mataró, per a ús esportiu, al Club de Tennis Mataró

-Servei de Secretaria General-

6 Acceptar la donació de la col•lecció documental del senyor Josep M. Boixet i Pujal

-Servei de Compres i Contractacions-

7 Iniciar l’expedient administratiu per a l’atorgament de la concessió de domini públic per a la construcció i explotació d’un mòdul fix destinat a restaurant, ubicat al Parc Central de Mataró.

-Institut Municipal d’Acció cultural-

8 Modificació de la plantilla i relació de llocs de treball de l’IMAC. Reconversió d’una plaça de tècnic auxiliar de cultura en tècnic de suport

 

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-

9 Aprovació provisional de la modificació puntual del Pla General “LO BASSAL-CAN SERRA (Connexió de clavegueram)”.

10 Text refós PE Sant Miquel de Mata.

11 Text refós modificació puntual del Pla general d’ordenació municipal àmbit “Entorns del carrer Biada”.

12 Aprovació provisional de la modificació puntual de l’article 12 de la normativa del Pla de Millora Urbana PMU – 06 “Illa Fàbregas i de Caralt” ANNEX III”.

 

-Servei d’Habitatge-

13 Rectificació d’error material de l’Ordenança municipal de llicències urbanístiques, aprovada definitivament el 3 de març de 2011.

 

CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Servei de Gent Gran-

14 Denominació del segon casal municipal de la gent gran de Cerdanyola
 

-Servei de Benestar social-

15 Aprovació inicial de la creació del Consell Municipal de Benestar Social i del seu reglament de funcionament
 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

16 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular per col.laborar amb la cooperativa Som Energia.

PRECS I PREGUNTES

17 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les plaques dels carrers que estan escrites en castellà.

18 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en relació a la instal.lació d’una antena de telefonia mòbil al carrer Sant Cugat.

19 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a l’aprovació del Text Refòs de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació entorns del carrer Biada.

 

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS: ORDINÀRIES DEL DIA 7-4-2011 I EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 26-4-2011.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).
2 - DESPATX OFICIAL

• El Sr. Alcade dóna compte de l’auto núm. 224, de l’Audiència Provincial de Barcelona, secció 2a, en què la sala desestima de forma molt contundent el recurs d’apel•lació interposat per l’Associació Plataforma Salvem Can Fàbregas, a què es va adherir posteriorment la CUP, contra l’auto, d’11 de febrer del 2011, dictat pel Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Mataró, decretant el sobreseïment lliure i l’arxiu de les diligències penals a les quals fèiem referència i en què estàvem imputats el Sr. Bassas, una funcionària lletrada de l’Ajuntament i jo mateix.

 

En aquests moments s’incorpora a la sessió la Sra. Carolina soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS PSC, ICV-EUIA, ERC I CUP SOBRE LA POLÍTICA EDUCATIVA EN RELACIÓ A LA RETALLADA PRESSUPOSTÀRIA.

La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la proposta següent:

“Davant la situació de crisi econòmica que viu el nostre país des de fa 3 anys, els governs municipals, malgrat la manca de revisió del model de finançament local i assumint despeses més enllà de les nostres competències directes, hem actuat amb responsabilitat, garantint, dins de les nostres possibilitats i amb els recursos amb els que comptem, la cohesió social en els nostres municipis, amb polítiques socials de proximitat i atenció personalitzada.

En els darrers anys la Generalitat de Catalunya ha donat suport als ens locals en aquest esforç per garantir la cohesió social i per atendre i pal•liar la situació de crisi, amb l’increment de recursos pressupostaris específics. En el marc de l’acció de govern les despeses d’educació s’havien considerat del tot prioritàries

Tanmateix, el canvi polític en el Govern de la Generalitat, arrel de les eleccions autonòmiques del passat mes de novembre, ha posat en risc aquesta orientació de la Generalitat respecte al món local i respecte a les polítiques socials, tal com s’ha pogut comprovar amb els anuncis i declaracions dels diferents membres del nou Govern en els últims mesos i molt especialment amb els retalls pressupostaris en educació i la reducció de despeses en el sistema educatiu.

Concretament a Mataró estem pendents d’un seguit d’actuacions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat imprescindibles per la bona planificació de l’Educació a la ciutat:

Sobre la base de la convicció que l’educació té un fort impacte sobre l’economia i la societat el Ple de l’Ajuntament de Mataró acorda instar al Govern de la Generalitat a:

1. Prioritzar en els propers pressupostos la despesa en Educació evitant cap retallada a l’hora d’aplicar el Pla d’Ajust Econòmic.

2. Garantir a la ciutat la planificació escolar acordada en el marc del Conveni de Coresponsabilitat i de l ‘Acord Estratègic de la Zona Educativa de Mataró i programar econòmicament la construcció dels nous centres escolars en funció d’aquesta planificació.

• Licitar de manera urgent la construcció de l’Escola Marta Mata, repetidament sol•licitada i necessària de manera inajornable per setembre de 2012

• Recepcionar el sòl cedit per l’Ajuntament per iniciar els tràmits necessaris per a la construcció de l’Institut de Secundària al carrer Maragall, en el barri de Cerdanyola, i de l’Institut Escola en Rda. Rafael Estrany en el barri de Rocafonda, que han d’acollir el setembre de 2013 els nous grups de secundària.

• Garantir l’adequació física dels espais necessaris per allotjar a setembre de 2012 el creixement de l’ Escola Joan Coromines, i definir una nova ubicació per el Centre de Formació d’Adults Can Marfà, assumint les reformes necessàries per garantir espais suficients per els dos centres.

3. Mantenir el finançament suficient per donar compliment als compromisos anteriorment adquirits per la Generalitat a l’entorn de l’educació.

• Garantir els mòduls actuals de sosteniment de les nou Escoles Bressols Municipals, el finançament de l’Institut Municipal Miquel Biada i de l’Escola Municipal de Música.

• Assegurar els recursos necessaris per atendre les despeses de funcionament bàsiques dels centres educatius, inclosos materials, electricitat i calefacció.
Garantir les aportacions necessàries per atendre en els centres escolars
les obres de reforma, ampliació i millora (RAM’S) imprescindibles per la
seguretat i bon funcionament dels equipaments escolars.

• Garantir, al menys, les actuals partides econòmiques que donen cobertura als programes del Pla Educatiu d’Entorn per seguir impulsant, conjuntament amb el govern municipal, accions d’acompanyament a l’escolaritat i millora de l’èxit escolar.

• Mantenir i ampliar les partides destinades a beques de menjadors i a activitats extraescolars per minorar l’impacte de la crisi en els sectors socials més desafavorits

• Mantenir el programa 1x1 d’introducció d’ordinadors a les aules en aquells centres escolars que el venen aplicant, i elaborar una previsió temporal i econòmica per a la digitalització de la totalitat de centres de la ciutat.

• Assegurar la distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques entre tots els centres sufragats amb fons públics, garantint a les escoles concertades, les ajudes destinades a l’acolliment d’aquest d’alumnat.

4. Mantenir la clara determinació expressada en la Llei d’Educació de Catalunya corresponent a les competències municipals en educació perquè aquells Ajuntaments que ho vulguin puguin avançar significativament en la descentralització i la corresponsabilitat en aquest àmbit.”

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta “in voce” una proposta alternativa en referència la política educativa conseqüència de la disponibilitat pressupostària de la Generalitat de Catalunya:

“Davant la situació de crisi econòmica que viu el nostre país, els governs municipals, malgrat la manca de revisió del model de finançament local i assumint despeses més enllà de les nostres competències directes, hem actuat amb responsabilitat, garantint, dins de les nostres possibilitats i amb els recursos amb els que comptem, la cohesió social en els nostres municipis, amb polítiques socials de proximitat i atenció personalitzada.

Des de sempre, la Generalitat de Catalunya ha donat suport als ens locals en aquest esforç per garantir la cohesió social amb l’increment de recursos pressupostaris específics. En el marc de l’acció de govern les despeses d’educació sempre s’han considerat del tot prioritàries

Tanmateix, l’elevat dèficit provocat per l’anterior Govern de la Generalitat i els incompliments per part del Govern de l’Estat, han posat en risc la continuïtat d’aquesta orientació de la Generalitat respecte al món local i respecte a les polítiques socials.

Concretament a Mataró estem pendents d’un seguit d’actuacions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat imprescindibles per la bona planificació de l’Educació a la ciutat:

Sobre la base de la convicció que l’educació té un fort impacte sobre l’economia i la societat el Ple de l’Ajuntament de Mataró acorda:

Instar al Govern de la Generalitat que exigeixi al Govern de l’Estat que, en compliment del que diuen l’Estatut i l’acord de finançament, doti a Catalunya dels recursos necessaris per fer front a les despeses socials que són imprescindibles i cerqui el suport de tots els Grups Parlamentaris en el procés per aconseguir el pacte fiscal en la línia del concert basc i navarrès o qualsevol altra fórmula que signifiqui que els catalans i catalanes administrem el fruit del nostre treball. Fet que ens permetria les següents accions:

1. Prioritzar en els propers pressupostos la despesa en Educació a l’hora d’aplicar l’imprescindible Pla d’Ajust Econòmic.

2. Garantir a la ciutat la planificació escolar acordada en el marc del Conveni de Corresponsabilitat i de l ‘Acord Estratègic de la Zona Educativa de Mataró i programar econòmicament la construcció dels nous centres escolars en funció d’aquesta planificació.

• Licitar de manera urgent la construcció de l’Escola Marta Mata, repetidament sol•licitada i necessària de manera inajornable per setembre de 2012

• Recepcionar el sòl cedit per l’Ajuntament per iniciar els tràmits necessaris per a la construcció de l’Institut de Secundària al carrer Maragall, en el barri de Cerdanyola, i de l’Institut Escola en la Rda. Rafael Estrany en el barri de Rocafonda, que han d’acollir el setembre de 2013 els nous grups de secundària.

• Garantir l’adequació física dels espais necessaris per allotjar, tant aviat com sigui possible, el creixement de l’ Escola Joan Coromines, i definir una nova ubicació per el Centre de Formació d’Adults Can Marfà, assumint les reformes necessàries per garantir espais suficients per els dos centres.

3. Mantenir el finançament suficient per donar compliment als compromisos anteriorment adquirits per la Generalitat a l’entorn de l’educació.

• Garantir els mòduls actuals de sosteniment de les nou Escoles Bressols Municipals, el finançament de l’Institut Municipal Miquel Biada i de l’Escola Municipal de Música.

• Assegurar els recursos necessaris per atendre les despeses de funcionament bàsiques dels centres educatius, inclosos materials, electricitat i calefacció.

• Garantir les aportacions necessàries per atendre en els centres escolars les obres de reforma, ampliació i millora (RAM’S) imprescindibles per la seguretat i bon funcionament dels equipaments escolars.

• Garantir, al menys, les actuals partides econòmiques que donen cobertura als programes del Pla Educatiu d’Entorn per seguir impulsant, conjuntament amb el govern municipal, accions d’acompanyament a l’escolaritat i millora de l’èxit escolar.

• Mantenir i ampliar les partides destinades a beques de menjadors i a activitats extraescolars per minorar l’impacte de la crisi en els sectors socials més desafavorits

• Assegurar la distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques entre tots els centres sufragats amb fons públics, garantint a les escoles concertades, les ajudes destinades a l’acolliment d’aquest d’alumnat.

4. Mantenir tot el que preveu la Llei d’Educació de Catalunya, que el Parlament de Catalunya va aprovar per una àmplia majoria.

5. Remetre aquests acords a l'Hble. Consellera de Ensenyament, Sra. Irene Rigau, i als portaveus dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, reconeix que quan va rebre la proposta de resolució va tenir la temptació de redactar una proposta alternativa, en el sentit que la part introductòria ve a ser un discurs electoralista que suggereix que fins ara els grups del Tripartit que estàvem a la Generalitat ho hem fet bé i els resultats hi són, i ara que hi ha CiU ens vénen tots els mals. Crec que les coses no van per aquí.
És cert que s’han accelerat els riscos que ara mateix té el sector públic, però també és cert que aquesta política respon a una doctrina de xoc neoliberal, que segueixen fil per randa tant l’Estat espanyol com la Generalitat; unes polítiques que fa anys que s’estan aplicant i que impliquen retallades en el sector públic, especialment el sanitari i l’educatiu; i n'estem patint les conseqüències. Les retallades hi són de fa temps: 5% de retallada de sou dels empleats públics, copagament sanitari, reforma laboral, també aprovada per l’actual govern de la Generalitat i l’anterior, pensions, etc.
Cal un canvi més profund que aquesta picabaralla de partits, per a replantejar-nos la política que més convé respecte als serveis públics. S'ha de fer amb una visió global i europea, perquè és clar que qui està manant i està fixant aquesta reducció en el dèficit és el Banc Central Europea, i tant CIU com el PSOE fan polítiques seguidistes.
Nosaltres no vam presentar cap proposta alternativa, perquè crec que els acords, en què es demanen tot un seguit d'inversions, responen perfectament al que hem vingut dient des de fa molt de temps des de la CUP. Nosaltres ho hem fet al llarg d’aquests 4 anys en aquest ple de l’Ajuntament, hem portat diverses propostes, i els recordo que quan nosaltres portàvem una proposta alertant de les retallades en aquests sectors, el mateix Alcalde ens responia que aquest debat no tocava fer-lo aquí, sinó al Parlament de Catalunya. Són acords que penso que haurien d’estar a primera línia, però no 15 dies abans de les eleccions. Ens hauria agradat que quan la CUP presentava propostes en aquest sentit haguessin tingut el suport de l’Ajuntament per un objectiu comú: que el servei públic, en l’aspecte sanitari i educatiu, sigui un servei de qualitat i a l’abast de tots els ciutadans.
Quant a la resposta de CIU, amb una proposta alternativa, he de dir que nosaltres ens hi afegirem i votarem totes dues propostes, entenent que donem la importància als acords: reclamar serveis públics de qualitat. Però he de dir a CIU que, en certa manera, les seves modificacions també sonen a tirar pilotes fora, com reclamar un pacte fiscal. Mirin, és cert, els serveis públics perillen a casa nostra, perquè som una nació lligada, ocupada, que no administra ni econòmicament ni política els nostres recursos. Aquest pacte fiscal que vostès reclamen, però, no té cap mena de solució via parlamentària, via negociació. L'únic camí és plantar cara, proclamar uns objectius estratègics que passin per la independència i obtenir dos caixes diferenciades perquè cadascú s’administri els seus propis recursos. Crec que el camí passa per dos costats: d’una banda, la mobilització que tenim aquí al carrer, a la qual una part dels grups presents a la sala donem suport. I, de l’altra, la fermesa política que ara reclamava. Des de les administracions hem de plantar cara als diferents governs, al Banc Mundial i al Banc Central Europeu per fer un tomb a aquesta tendència neoliberal.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comparteix amb el Sr. Safont-Tria que aquesta és una reivindicació en clau electoral.
Em sembla una mica llastimós no posar-nos d'acord amb unes propostes que pràcticament són les mateixes, per un tema tan senzill com dir si les retallades les han provocades els que porten cinc mesos governant o si ja venien d'abans. Al final el que ens interessa com a mataronins són tota la resta de punts, que en una i altra proposta són gairebé calcats. Que quedi clar que l'educació és una prioritat i el futur de la nostra societat, i que hi ha coses que són realment importants i prioritàries, com també ho és la sanitat.
Jo demanaria al tripartit i a CIU que deixin enrere la picabaralla política, electoralista, de la part expositiva, i que anem al que realment importa, que són els acords. Que siguin capaços de mantenir una única proposta a fi que tots la votem conjuntament, perquè, sinó, jo m’hauria de mirar amb lupa el tema del concert basc, per exemple, tot i que reconec que a Catalunya necessitem un millor finançament. Hem d’exigir a l’Estat que els compromisos que ha contret aquests anys enrere els compleixi, i que el finançament a Catalunya ha de ser el que li pertoca. Ara bé, és cert que amb el tema del concert no hi estem d'acord.
En definitiva, en el cas del nostre grup, si vostès eliminen aquesta part del concert jo hi votaria favorablement, i els demano a tots que treguin la part expositiva, que és on hi ha les diferències, i anéssim als acords, que és el que realment importa.

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, afirma que podria subscriure gairebé tot el que s’ha dit fins ara, per tant no s’estendrà massa.
El que jo em demano és com és possible que un tema en què s’observa un acord, en el fons, de totes les forces polítiques, l’hem de portar a debat d’aquesta manera. Però com que tots estem d’acord en el contingut dels acords, tal com vaig fer fa un mes, hi votaré favorablement.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, manifesta que el posicionament del seu grup serà a favor de la proposta del Govern. La línia principal d’aquesta proposta de resolució, com s’ha fet en altres ocasions i en el cas de les retallades de la salut, és reivindicar que es pot reduir la despesa corrent de la Generalitat, que ningú hi està en contra, però que es pot fer sense afectar els serveis bàsics. I es pot fer perquè aquest Ajuntament ho ha pogut fer amb el 30% de la despesa corrent, sense afectar serveis bàsics. Darrere les retallades s’observa un canvi de model respecte a la prestació d’aquests serveis públics, aconseguint, es vulgui o no, el desprestigi dels serveis públics per potenciar altres alternatives. Aquesta és la línia de fons que convé destacar rere aquestes retallades.
No cal que pugin els impostos, però tampoc cal que es baixin els dels que més possibilitats tenen per pagar les despeses, justament en el moment en què es posen de manifest els problemes de finançament de la Generalitat i el seu dèficit públic. No és cert que mani qui mani sempre ha passat el mateix, perquè CIU sempre ha aprovat els pressupostos de l'Estat quan ha governat el PP, per tant, hi ha una diferent sensibilitat respecte a mani qui mani a Madrid.
S’acusa aquesta proposta d’electoralista, però es tracta d’actuacions urgents, o ara reclamem aquesta priorització de les escoles mataronines o no arribarem a temps, perquè estem en el període previ a la presentació dels pressupostos a la Generalitat. Són necessàries i acordades amb un Govern que ha fet quatres escoles de primària, tres escoles bressol i una escola d’educació especial, i que havia acordat aquestes actuacions molt concretes, amb Marta Matas, Corominas i un institut-escola; dues d’aquestes escoles, com ja saben, ja estan en funcionament en altres centres.
El que és electoralista és esperar després del 22 de maig a presentar els pressupostos de la Generalitat, perquè si s’haguessin presentat avui parlaríem concretament de partides pressupostàries, de voluntats reals, del que s’està coent; però com que no ho tenim, demanem que en l’elaboració d’aquests pressupostos es tingui en compte unes prioritats a les quals Mataró no pot renunciar. Demanem a CIU que se sumi a la majoria pel bé de la ciutat i que posi els interessos de Mataró per davant dels interessos de partit.

El Sr. Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, afirma que allò que mou el seu grup és l’interès de la ciutat. Per això, demana al grup que presenta la proposta alternativa que se sumi a la proposta original, genèrica, a fi d'aconseguir aquest efecte a la Generalitat.

La Sra. Conxita Calvo pensa que aquest Ajuntament, en matèria educativa, sempre s’ha caracteritzat pel consens. Això és un element que no hauríem de perdre, però tampoc no podem evitar fer anàlisis polítiques allà on hi ha polítiques diferents. En matèria educativa, perdonin-me, però els que estem al sector veiem clarament que comencem a haver-hi dinàmiques diferents. Fa un moment algú es referia a un canvi de model en la manera d'entendre l'educació i l'ensenyament; només conceptualment ja estem parlant d'això. Els darrers anys hi ha hagut un munt d'actituds de polítiques concretes d'elements econòmics a sufragar, polítiques de reequilibri de l'alumnat, polítiques de suport a l'educació al període escolar, creació de xarxa d'escola bressol, igualtat d’oportunitats... Crec que estem parlant d’elements que els darrers anys d’acord de govern a la Generalitat s’han notat de manera específica en l’educació, d’una manera importantíssima.
Per què ara fem una proposta de resolució que parli de les bonances que hauríem de mantenir a casa nostra, a la ciutat, en matèria educativa? Perquè veiem que perillen amb la idea de l’ajust econòmic. Quan es diu que aquest dèficit provocat per l’anterior govern és el que ara ens porta a aquesta situació, he de dir que relativament: aquí podríem valorar moltes altres coses.
Per tant, combinant-ho amb la primera cosa que he dit (aquest Ajuntament ha treballat sempre per l’educació, mitjançant un acord de fa molts anys), crec que no seria el moment per a les picabaralles. Jo proposaria que la part expositiva de les dues resolucions es pugui resumir, mantenint només els paràgrafs 1, 4 i 5, i eliminant cap altre comentari fins que comença el seguit de números, llevat del punt sobre la digitalització. La resta de punts són exactament iguals i, per tant, aquests es mantindrien.
Aquest consens seria important per a l’educació a la nostra ciutat i per a evitar el fracàs de l'escolarització. Hem de garantir l'èxit escolar per a tots els estudiants, també per als nouvinguts (més del 17% de la població).

El senyor Joan Mora creu haver entès que la Sra. Calvo no vol entrar en la part que es diu d’on surten els diners que es necessiten per a fer tot el que cal fer. Bé, si es vol eliminar la referència al pacte fiscal al concert basc, no hi tindríem cap problema, però hi ha una part d'aquest acord que per a nosaltres és important, que és: “Instar al Govern de la Generalitat que exigeixi al Govern de l’Estat que, en compliment del que diuen l’Estatut i l’acord de finançament, doti a Catalunya dels recursos necessaris per fer front a les despeses socials que són imprescindibles”. És a dir, sense aquesta part, que són els ingressos, Sra. Calvo, és molt difícil que això passi, i vostè ho sap, perquè hi ha exemples de documents, convenis, signats seus amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de l’anterior govern, que ja no es podien complir perquè no hi havia la disponibilitat econòmica.
Per tant, aquest és un problema d’ingressos i què tenim a la caixa; i el dèficit causat per l'anterior Tripartit, segurament amb la voluntat d'arribar al màxim de les necessitats del país, però al final un pressupost s’aguanta sobre la base que els ingressos que tens han de servir per pagar les despeses. I per primera vegada ens trobem que aquest país té pressupostos inferiors als que havia tingut abans. És molt fàcil dir que fa 7 anys, amb un altre govern de la Generalitat... El Tripartit es va trobar amb una situació econòmica molt diferent a l’anterior govern de la Generalitat, van duplicar el pressupost de la Generalitat, de 18.000 a 34.000 milions. Per tant, es van poder fer totes aquestes polítiques. Van fer-ho molt bé, vostès. Però és que ara no hi ha més diners, i el que hem de tenir clar és que tots els regidors d’aquesta sala el que volem és defensar totes les necessitats de la ciutat. Vostè es pensa que encara que hi hagi un canvi de govern d’aquí a 15-16 dies no farem tot el possible perquè es tiri endavant la Marta Mata? Però vostè sap tan bé com jo que el pressupost de la Marta Mata que tenia la Generalitat per pagar-lo en tres anys, quan va arribar al final la Generalitat ja no tenia els calés. I ara s’ha de fer d’una altra manera.
Per tant, aquesta situació, i vostè ho sap tan bé com jo, ens porta a presentar aquesta proposta. En el tema dels ordinadors no ens hi posarem, però crec que és més fàcil que mantinguem les coses, perquè ho tinguem clar, i vostès mantinguin la seva proposta. A partir d’aquí, que cadascú es posicioni i voti. Si no parlem dels ingressos, difícilment podem complir amb tot això. Nosaltres mantindríem la nostra proposta si no és que vostè incorpora l'acord que esmentava més amunt, i eliminaríem la part del pacte fiscal al concert basc, perquè s'hi sumi el grup del PP.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, entén que hi ha una proposta que ha fet la Sra. Calvo, en què es mantenen els acords íntegrament i la part expositiva es deixa amb els paràgrafs 1, 4 i 5. No obstant això, CIU no accepta, i el que fa és tornar a la seva proposta de resolució i únicament elimina la referència al concert econòmic del País Basc i de Navarra, però manté la proposta en la seva integritat. Val la pena continuar discutint? Aportarem alguna cosa més al debat?

El senyor José Manuel López diu que si el Sr. Mora elimina la part del concert basc de la seva proposta, també hi donarà suport. Per tant, votarà afirmativament a totes dues propostes.

El senyor Pau Mojedano reitera que votarà favorablement a totes dues propostes.

El senyor Xavier Safont-Tria manifesta que la CUP té voluntat que s’aprovi una única moció. Abans he demanat la paraula perquè aquest debat em semblava poc útil per al conjunt de la ciutadania, jo proposo el següent: Per què no eliminem la part expositiva i ens centrem en els acords, si tots hi coincidim?

El senyor Joan Mora aclareix al Sr. Safont-Tria que la primera part del seu acord és instar el finançament de la Generalitat. Per tant, com que a la nostra proposta hi va això i sembla que el Govern municipal no ho vol incloure, per això no ens posem d’acord en una única proposta.

El senyor alcalde resumeix la situació: la Sra. Calvo manté la seva proposta i el Sr. Mora també manté la seva (llevat de la part del concert basc). A partir d’aquí votem totes dues propostes.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta núm. 3 de l’ordre del dia:
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 18, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta “in Voce” presentada pel grup municipal de Convergència i Unió, eliminant la referència al pacte fiscal en la línia del concert basc i navarrès:
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 10, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: Cap.

DICTAMENS
COMISSIÓ ESPECIAL D’ORGANITZACIÓ

4 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ.
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“El Ple de la Corporació Municipal de Mataró va aprovar inicialment amb data 3 de març de 2011 la modificació dels Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, d’acord amb el dictamen de la Comissió Especial d’Organització, que va tenir lloc el dia 28 de febrer de 2011.

L’esmentada aprovació s’ha sotmès a informació pública durant un termini de trenta dies per a l’examen i la presentació d’al•legacions i suggeriments, segons estableix article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya en relació a l’article 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Durant aquest període, en data 13 d’abril de 2011, el Grup Municipal de Convergència i Unió ha presentat un escrit en el que manifesta que dóna per reproduïdes cadascuna de les al•legacions presentades en data 15 de febrer de 2011.

La directora de l’IMPEM, en data 18 d’abril, emet un informe que dona resposta a aquestes a al•legacions així com proposició de resolució de les mateixes:

Esmena núm. 1
Títol I Naturalesa i objecte
Art. 3er.- Objectius IMPEM, apartat i): Introduir l’expressió “Impulsar juntament amb els principals operadors, gremis i associacions d’aquests sectors, els mercats i les fires com a eines....”.

Estimada pel Ple de 3 de març de 2011, en la proposta d’aprovació inicial de la modificació dels estatuts.

Esmena núm. 2
Títol I Naturalesa i objecte
Art. 3er.- Objectius IMPEM, apartat k): Introduir l’expressió “Impulsar juntament amb els principals operadors, gremis i associacions de Mataró, la promoció de la ciutat mitjançant el turisme,...”

Estimada pel Ple de 3 de març de 2011, en la proposta d’aprovació inicial de la modificació dels estatuts.

Esmena núm. 3
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 7è c) Els vocals- Afegir l’expressió següent: “Un/a vocal de reconegut prestigi nomenat/da pel Ple Municipal, a proposta de la Presidència, que comptarà amb el consens del tots els grups polítics”.

Es desestima, ja que el nomenament d’un/a professional de reconegut prestigi es competència del Ple municipal, a proposta de la Presidència, i per tant ja compte amb el consens de la majoria dels grups polítics.

Esmena núm. 4
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 9è.- A tots els apartats d’aquest article on hi figura la paraula “aprovar”, substituir-la per “analitzar, estudiar i, si s’escau, aprovar”.

Es desestima, ja que la facultat d’”aprovar” porta implícita les facultats prèvies d’”analitzar” i “estudiar”, entenent-se que no es pot aprovar quelcom, si abans no s’analitzat i estudia la seva conveniència.

Esmena núm. 5
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 10è. 1- El Consell es reunirà amb caràcter ordinari una vegada cada mes, i amb caràcter extraordinari sempre...............

Es desestima, ja que després de més de deu anys de convocar consells ordinaris mensualment, s’ha vist innecessària aquesta periodicitat, tenint en compte que sempre existeix la possibilitat de convocar consells extraordinaris.

Esmena núm. 6
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 10è. 2- Afegir una frase al final de l’apartat que digui: “Així mateix, la convocatòria haurà de ser enviada de forma telemàtica als membres del Consell juntament amb tota la documentació que serveixi de base per a les votacions i també per a les informacions amb cinc dies hàbils d’antelació a la celebració de la sessió”.

Es desestima, ja que la forma en que s’envien les convocatòries no és objecte de regulació d’uns estatuts, ja que es regula en cada moment per la legislació que li sigui aplicable.

Esmena núm. 7
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 10è. 3- Substituir l’antelació mínima de dos dies hàbils per la de cinc dies hàbils anteriors a la sessió.

Es desestima, ja que seguint les pautes del Reglament Orgànic Municipal, les convocatòries dels òrgans municipals es fan amb dos dies d’antelació.

 

Esmena núm. 8
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 10è. 4- Substituir l’actual redactat pel següent: “La convocatòria inclourà primera i segona convocatòria. Per a la vàlida celebració de les reunions es requereix, en primera convocatòria, del president/a, i del secretari/a o de qui els substitueixin, i la de la meitat més un del nombre legal dels seus membres. I en segona convocatòria, que se celebrarà mitja hora més tard, amb l’assistència del president i del secretari o de qui els substitueixin i com a mínim un terç dels seus membres. Aquest quòrum s’haurà de mantenir durant tota la sessió”.

S’estima la proposta de substitució del redactat de l’apartat 4.

Esmena núm. 9
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Nous apartats en l’article 10è (serien els apartats 6, 7 i 8) amb la següent redacció:

“6- Les votacions es realitzaran a mà alçada, excepte quan el mateix Consell acordi, per un cas concret, la votació nominal i/o secreta. Els acords s’adopten per majoria simple dels presents a la sessió vàlidament constituïda. Existeix majoria simple quan els vots afirmatius dels assistents són més que els negatius. En cas d’empat, es procedirà a efectuar una nova votació i, en cas de mantenir-se, la Presidència podrà aplicar el vot de qualitat.”

“7- El secretari redacta les actes corresponents en que deixa constància dels acords adoptats, així com el debat que s’hagi produït, i són signades pel president/a i el secretari/a”.

“8- A les reunions hi poden assistir, amb veu i sense vot, els tècnics que la presidència o una majoria del Consell estimi oportú per tal d’informar sobre els assumptes sotmesos a debat en la sessió”.

S’estima parcialment, ja que s’estima la inclusió dels aparats 6 i 7, però es desestima la inclusió de l’apartat 8, ja que la possibilitat que contempla ja està inclosa en l’últim paràgraf de l’article 7è: “Així mateix, podrà assistir-hi qualsevol altre persona que en qualitat d’assessora sigui convidada per la Presidència”.

Esmena núm. 10
Títol II Organització i funcionament
Capítol tercer. La direcció
Art. 14è- Afegir al final del primer paràgraf: “La direcció serà ocupada per persona qualificada, i amb anterioritat al procés de selecció per ocupar aquest lloc, el Consell fixarà el perfil professional de la persona que hagi d’ocupar-lo”.

Respecte que la direcció sigui ocupada per persona qualificada, ja va ser estimada pel Ple de 3 de març de 2011, en la proposta d’aprovació inicial de la modificació dels estatuts.

La resta de l’al•legació es desestima ja que la potestat per fixar els criteris i les bases de la seva selecció correspon a la presidència.

 

Esmena núm. 11
Títol II Organització i funcionament
Capítol quart. La secretaria, intervenció, tresoreria i comissions d’assessorament.
Art. 18è- Afegir la frase següent al final de l’article: “Abans de constituir-se les comissions se n’informarà i es debatrà en el si del Consell la seva conveniència”.

Estimada pel Ple de 3 de març de 2011, en la proposta d’aprovació inicial de la modificació dels estatuts.

Esmena núm. 12
Títol III El personal
Afegir un nou article que seria el 23è: “L’IMPEM haurà d’aplicar criteris de gestió de recursos humans fixats per l’Ajuntament de Mataró, o de l’òrgan al qual s’adscriu a l’organització municipal les atribucions d’aquesta matèria. El Servei de Recursos Humans donarà el vist-i-plau als actes, resolucions i acords relatius a personal i a gestió de recursos humans”.

Respecte a que l’IMPEM apliqui criteris de gestió de RRHH fixats per l’Ajuntament de Mataró, ja va ser estimada pel Ple de 3 de març de 2011, en la proposta d’aprovació inicial de la modificació dels estatuts, afegint als Estatuts un article amb el text següent:

“L’IMPEM haurà d’atendre criteris de gestió de recursos humans fixats per l’Ajuntament de Mataró, o de l’òrgan al qual s’adscriu a l’organització municipal les atribucions d’aquesta matèria”

Pel que fa a que “El Servei de Recursos Humans donarà el vist-i-plau als actes, resolucions i acords relatius a personal i a gestió de recursos humans”, es desestima ja que encara l’art. 21 dels Estatuts permet que la plantilla de l’IMPEM estigui integrada per personal transferit de l’Ajuntament, aquesta condició la té únicament un 8% de la plantilla, el que desvirtua l’argument per sotmetre la gestió dels RRHH de l’IMPEM al Servei de RRHH de l’Ajuntament.

Esmena núm. 13
Títol IV Patrimoni i règim econòmic
Art. 26è. Afegir: “L’Institut elaborarà anualment el projecte de pressupost, i un cop s’hagi debatut i aprovat en el Consell, el trametrà a l’Ajuntament per a la seva aprovació...”.

Es desestima, ja que la facultat del Consell d’aprovar el pressupost ja està contemplada en l’art. 9è, apartat d).

Esmena núm. 14
Títol V Règim jurídic
Art. 29è. Al final de l’article afegir la frase següent: “Els recursos s’hauran de presentar dins dels terminis i amb els efectes previstos en el disposat a la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú o la legislació vigent”.

Estimada pel Ple de 3 de març de 2011, en la proposta d’aprovació inicial de la modificació dels estatuts.

 

Esmena núm. 15
Afegir una Disposició addicional primera amb el següent text: “En tot allò no previst en aquests estatuts, serà d’aplicació subsidiària la legislació administrativa vigent per a les entitats locals, així com el Reglament Orgànic Municipal i les disposicions concordants de l’Ajuntament de Mataró.”

Estimada pel Ple de 3 de març de 2011, en la proposta d’aprovació inicial de la modificació dels estatuts.

Fonaments de dret

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Règim Local.
Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
Decret 179/1995 de 13 de juny pel que s'aprova el Reglament d'obres, serveis i activitats dels ens locals.

Per tot el que s'ha exposat, la sotasignant proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

Primer.- Desestimar les al•legacions tercera, quarta, cinquena, sisena, setena, dotezena i tretzena presentades pel grup municipal de Convergència i Unió, d'acord amb els arguments desplegats en la part expositiva de la present resolució.

Segon.- Acceptar parcialment l’al•legació novena presentada pel grup municipal de Convergència i Unió.

Tercer.- Acceptar l’al•legació vuitena presentada pel grup municipal de Convergència i Unió.

Quart.- Aprovar defintivament la modificació dels Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, que quedaran redactats d'acord amb el text adjunt a aquesta proposta incorporant les al•legacions acceptades i les acceptades parcialment dels punts anteriors.

Cinquè.- Publicar íntegrament el text del Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró en el Butlletí Oficial de la Província i inserir una referència d’aquesta publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, posa en dubte l’oportunitat d'aquesta aprovació tot just ara, com ja han dit anteriorment. Això es podia haver fet a mitjan mandat.
Malgrat això, i la Sra. Romero ja ho ha manifestat, és evident que ens han acceptat algunes esmenes que ja vam presentar el 3 de març, pel que fa al tema del funcionament del Consell de l’IMPEM. No deixa de ser curiós, però, que el 3 de març es rebutgin les esmenes i que ara ens les acceptin. S’agraeix, però ja ens les podrien haver acceptat directament el 3 de març.
Nosaltres ens hi abstindrem, perquè, malgrat ens han recollit aquestes esmenes, n’hi ha d’altres que entenem que són importants i no ens les han recollides, com ara el fet que el Consell de l'IMPEM s'ha de reunir mensualment, i no pas cada dos mesos.
El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que hi votarà favorablement. En tot cas, sí que és cert que a tres setmanes de les eleccions no és el millor moment per a l'aprovació, tot i que ho considerem necessari. D’altra banda, constato que a l'informe es diu textualment: “L'IMPEM, des d'aleshores, la tasca feta per al desenvolupament de la ciutat ha resultat cabdal per al futur de Mataró”. Trobo que davant la situació de crisi i els índexs elevats d’atur que tenim això s’ho podrien haver estalviat, perquè la resta ens sembla bastant normal.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
 

CMI DE SERVEIS CENTRALS
DIRECCIÓ DE SERVEIS ECONÒMICS
-Servei de Gestió Econòmica-

5 - ATORGAMENT D’UNA CONCESSIÓ DEMANIAL EN RELACIÓ A UNA FINCA SITUADA A LA URBANITZACIÓ “CAN QUIRZE” DE MATARÓ, PER A ÚS ESPORTIU, AL CLUB DE TENNIS MATARÓ

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, presenta la proposta següent:

“El Club de Tennis Mataró és una associació esportiva sense ànim de lucre, l’objectiu de la qual és el foment la pràctica i la difusió de l’activitat física i de l’esport, i que té com a objecte social principal facilitar als seus socis la pràctica de l’esport del tennis i promoure el desenvolupament d’aquesta modalitat esportiva, amb especial dedicació a la formació.
La referida associació ha demanat poder disposar de l’ús d’una finca situada al carrer de Capcir, 1, d’aquesta ciutat, de propietat municipal, mitjançant una concessió demanial, per destinar-la al desenvolupament del projecte esportiu del club.
Aquest Consistori valora positivament l’activitat esportiva que desenvolupa el Club de Tennis Mataró, i creu oportú accedir a la seva petició, per donar continuïtat i estabilitat a l’activitat esportiva del club, en relació a la finca objecte de concessió. Igualment, el projecte esportiu proposat per la referida entitat ha estat valorat positivament des de l’Institut d’Esports.
La finca resta qualificada a l’inventari municipal com a bé de domini públic afecte al servei públic.
Consta unit a l’expedient administratiu un plànol de la finca objecte de concessió, la seva valoració i el plec de condicions que ha de regir la concessió.

Les condicions de la concessió consten degudament informades. També s’ha informat sobre la conformitat a dret de l’operació.
D’acord amb el que s’ha exposat, ara correspon constituir una concessió demanial a favor del CLUB DE TENNIS MATARÓ, en relació a la finca de domini públic qualificada de sistema comunitari esportiu, situada al carrer del Capcir, núm. 1, de Mataró, per desenvolupar el projecte que ha proposat aquesta entitat.
Quant a la regulació de la concessió demanial, resulten d’aplicació la Ley 33/2003, del patrimonio de las administraciones públicas, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 57 a 71 del Reglament de patrimoni (Decret 336/1988), i normativa concordant.
Per tot l’anterior, i vistos els informes tècnics i jurídic de l’expedient, proposo al PLE, si s’escau, l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: Iniciar procediment administratiu per atorgar a l’entitat CLUB DE TENNIS MATARÓ, amb NIF G08364994, i domicili a la Urbanització Can Quirze, sense núm., de Mataró, inscrita al Registre municipal d’entitats amb el núm. 54, una concessió demanial en relació a la següent finca, per al projecte que s’adjunta:

DESCRIPCIÓ DE LA FINCA:
NATURALESA, ZONIFICACIÓ I EDIFICABILITAT:
URBANA: Sistema d’Equipament Comunitari esportiu. Edificabilitat segons situació i entorn, amb màxim 0,60 m2st/m2s.
SUPERFÍCIE (m2):
11.274 metres quadrats.
DESCRIPCIÓ REGISTRAL:
Terreny de cessió obligatòria i gratuïta, de forma irregular, destinat a equipament comunitari esportiu, que conforma la finca resultant Sistema d’Equipaments Comunitaris del Projecte de Reparcel•lació del Pla Parcial “Can Quirze”.
LÍMITS:
Nord: amb xarxa viària territorial del Projecte
Sud: part amb parcel•la núms. XI del Projecte, part amb vies urbanes del Projecte, part amb parcel•les incloses dins el Projecte de Reparcel•lació de la Unitat d’Actuació 72 “Can Quirze”
Est: amb parcel•la núm. I del Projecte
Oest: part amb Zona Verda 4 del Projecte i part amb les vies urbanes del Projecte de Reparcel•lació.

DADES REGISTRALS: Inscrita al Registre de la Propietat núm. 4, al Volum 3.472, Llibre 265 de Mataró, Foli 13, Finca 14.083.

TÍTOL: L’Ajuntament ostenta la propietat de la referida finca en virtut d’adjudicació en reparcel•lació, segons certificat administratiu expedit el 21 de desembre de 2004.

VALORACIÓ DE LA CONCESSIÓ: 1.537.548,45 euros
QUALIFICACIO URBANISTICA DE LA FINCA: Sistema d’equipament comunitari esportiu, clau E

SEGON: Aprovar el projecte de la referida concessió demanial, que s’adjunta com a annex I, i que està format per:
-la memòria justificativa
-el plànol de la situació i les dimensions de la finca objecte de la concessió
-la valoració de la part del domini públic a ocupar
-el plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d’explotació que ha de regir la referida concessió demanial.

TERCER: Sotmetre el projecte, amb el plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d’explotació, a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que les persones interessades puguin comparèixer i formular les al•legacions i reclamacions que estimin oportunes, amb caràcter previ a la resolució definitiva de l’adjudicació. El projecte i el plec s’entendran aprovats definitivament, un cop s’hagi superat el tràmit d’exposició pública, sense que s’hagin formulat al•legacions ni reclamacions als mateixos.

QUART: Autoritzar el/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals d’aquest Ajuntament, per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament i execució dels presents acords.

CINQUÈ: Comunicar el present acord al Servei d’Urbanisme, a l’Institut d’esports i al Club de Tennis Mataró. “

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que, si fem una mica d'història, ens adonem que aquests terrenys que fins ara gestionava el Club de Tennis han passat a mans de l’Ajuntament a través de la reparcel•lació feta el 2004, en què els terrenys de cessió obligatòria gratuïta de Can Quirze s'han situat casualment en aquest espai del Club de Tennis.
Per coherència amb el que hem vingut defensant aquests anys, en què ens hem anat oposant a les ampliacions de les urbanitzacions, especialment aquestes que estan en àmbits forestals i agrícoles, hem de dir que hi votarem en contra. D’aquesta reparcel•lació, quina és la compensació que hi ha hagut a l'altra banda? Doncs un creixement espectacular de la urbanització de Can Quirze amb xalets de luxe construïts pel Sr. Colomé –titular de la llicència de macroprostíbul- en espais que fins ara eren zones agrícoles, dels quals la gran majoria actualment estan buits, desocupats... Haurà de venir algun inversor de l’estranger, perquè aquí no hi ha ningú que es pugui pagar un habitatge d’aquestes característiques!
En segon lloc, a part de la destrucció de la zona agrícola, també era una important zona boscosa, d’alt interès natural, que allotjava una riquesa ornitològica que era important per a la zona agrícola de les Cinc Sènies, que feia un treball biològic interessantíssim. Ara ens l’hem carregat. Per tot això nosaltres ens hi oposarem.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

-Servei de Secretaria General-

6 - ACCEPTAR LA DONACIÓ DE LA COL•LECCIÓ DOCUMENTAL DEL SENYOR JOSEP M. BOIXET I PUJAL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El 15 d’abril de 2010, la senyora Conxita Martí i Robert, vídua del senyor Josep Mª Boixet i Pujal, va presentar al Registre General de l’Ajuntament un escrit en el que ofereix la donació d’una col•lecció de carpetes que contenen documents que el seu marit va guardar i que es corresponen amb un conjunt de documentació municipal.

El senyor Josep Maria Boixet i Pujal fou regidor de l’Ajuntament de Mataró entre els anys 1974 i 1979 i ocupà diversos càrrecs com a representant de l’anomenat Terç Familiar.

L’arxiver municipal, en data 16 de febrer de 2011, ha informat que la donació que es proposa és una documentació consistent en tretze carpetes, que responen als següents continguts: “Eleccions municipals 1973”, “Premsa (1)”, “Premsa (2)”, “Urbanisme”, “Port (1)”, “Port (2)”, “Entrevistes premsa”, “Guarderies”, “Revistes”, “Política”, “Partits Polítics”, “Correspondència municipal” i “Varis”.

La majoria d’aquests documents resulten molt interessants i valuosos, no només perquè il•lustren el tarannà de la vida política local durant el franquisme i la transició, sinó també pel seu contingut: campanya electoral de 1973, afer Valldemia, informes sobre les guarderies als barris, estatuts d’associacions de veïns, abocador d’escombraries, debats sobre la construcció del port, butlletins, manifestos i correspondència de diversos partits polítics, etc.

Aquesta documentació és interessant per aprofundir en el coneixement de la història local. Per aquesta raó, resulta convenient iniciar els tràmits per a l’acceptació d’aquesta donació de forma que sigui custodiada a l’Arxiu Municipal.

L’Ajuntament de Mataró reconeix l'interès públic col•lectiu i el valor d’aquests documents, que són de gran importància per a la ciutat de Mataró, pels investigadors i per a la societat en general, raó per la qual té la voluntat d’acceptar-ne la donació.

En l’acte de donació es transmeten a l'Ajuntament de Mataró els drets inherents a la possessió i propietat del fons, així com els drets de reproducció, distribució i comunicació pública de les seves imatges o continguts per qualsevol mitjà i en qualsevol modalitat d’explotació.

En virtut de les facultats que tinc conferides per la legalitat vigent, proposo al Ple de la Corporació l’adopció del següents ACORDS :

Primer.- Acceptar la donació gratuïta i sense condicionants ni limitació de domini, reproducció o explotació de la col•lecció de documents propietat del senyor Josep M. Boixet i Pujal.

Segon.- Aprovar la minuta del "Contracte entre l’Ajuntament de Mataró i la senyora Conxita Martí i Robert , per a la donació de la col•lecció de documents propietat del senyor Josep M. Boixet i Pujal" que s'adjunta a aquesta proposta d'acord i procedir a la seva signatura.

Tercer.- Facultar l'Alcalde-President de l'Ajuntament de Mataró, senyor Joan Antoni Baron i Espinar, per a la signatura del contracte de donació, que es formalitzarà en document administratiu i que implica l'adquisició del ple domini del fons documental.

Quart.- L’Ajuntament de Mataró fa palès el seu agraïment més expressiu a la senyora Conxita Martí i Robert per la mostra d’afecte i liberalitat que en aquest acte de donació fa a la ciutat de Mataró.”

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, destaca la figura del senyor Josep M. Boixet i Pujal. És una persona que vaig tractar poc, però sí valoro el significat d’aquells regidors del terç familiar del franquisme, que per l’única escletxa pseudodemocràtica que podia deixar el règim franquista van entrar a l’Ajuntament dels anys 70, sense democràcia local ni estatal, per defensar els interessos populars. Van ser persones com ell les que van obrir definitivament les portes de l’Ajuntament a la democràcia als ciutadans i ciutadans. El gest de la seva vídua ha de tenir aquest significat, la d’una persona que va lluitar per la democràcia.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Servei de Compres i contractacions-

7 - INICIAR L’EXPEDIENT ADMINISTRATIU PER A L’ATORGAMENT DE LA CONCESSIÓ DE DOMINI PÚBLIC PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D’UN MÒDUL FIX DESTINAT A RESTAURANT, UBICAT AL PARC CENTRAL DE MATARÓ.
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
“Relació de fets

1. Mitjançant informe de data 13/01/2011, el cap del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat sol•licita l’inici de l’expedient per a l’atorgament d’una concessió demanial per a la construcció i explotació d’un mòdul fix destinat a restaurant, ubicat al Parc Central de Mataró

2. Consta a l’expedient informe favorable de l’assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions amb el vistiplau del secretari general i de l’interventor de Fons, respecte del contingut del plec de clàusules administratives i tècniques particulars que regirà el contracte tal i com al respecte preveu l’art. 66 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, aprovat per decret núm. 336/1988, de 17 d’octubre.

Fonaments de dret

1. D’acord amb el que disposa l’article 218.4 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local a Catalunya, la figura jurídica adient per instrumentar aquesta cessió d’ús privatiu és la concessió demanial, ja que el projecte inclou la realització d’obres que comporten la transformació del domini públic.

2. Les concessions venen regulades en la Secció quarta del Títol IV de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de patrimoni de les administracions públiques -en els articles que són bàsics-, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003 i al Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals.

3. Atès el que disposa l’art. 60. 2 del Reglament del patrimoni dels ens locals, resulta aplicable a la contractació la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.

4. És òrgan competent per l’aprovació del projecte i el plec de clàusules el Ple municipal d’acord amb el que disposen els art. 221.2 del Decret legislatiu 2/2003, i 66 del Decret 336/1988.

5. Correspon a la consellera delegada de Serveis Centrals, per delegació de l’alcalde, aprovar l’adjudicació de la concessió, segons la Disposició Addicional Segona de la Llei 30/2007, de contractes del sector públic.

En virtut de les competències delegades per resolució de l’Alcaldia de data 16 de juny de 2007 qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA AL PLE MUNICIPAL, l’adopció dels següents acords:

Primer. Iniciar l’expedient administratiu per a l’atorgament de la concessió de domini públic per a la construcció i explotació d’un mòdul fix destinat a restaurant, ubicat al Parc Central de Mataró

Segon. Aprovar el plec de clàusules administratives i tècniques particulars que regiran la concessió.

Tercer. Acordar l’exposició pública pel termini de 30 dies del plec de clàusules administratives i tècniques particulars i del projecte tècnic, mitjançant la seva publicació al BOP de Barcelona i exposició al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació per un termini de 30 dies, essent que en cas de que no es formulin al•legacions o impugnacions els esmentats documents quedaran aprovats de forma definitiva.

Quart. Aprovar la convocatòria del procediment de concessió, per la qual cosa, una vegada aprovats definitivament el plec i documentació complementària de la concessió, es convocarà licitació pública per a l’adjudicació obrint a l’efecte un de 26 dies naturals a comptar des de l’endemà de la publicació al BOP de l’anunci de licitació, a fi de que els interessats presentin les seves propostes.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

 

 

-Institut Municipal d’Acció Cultural-

8 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’IMAC. RECONVERSIÓ D’UNA PLAÇA DE TÈCNIC AUXILIAR DE CULTURA EN TÈCNIC DE SUPORT

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent:

“ANTECEDENTS

L’actual plantilla i relació de llocs de treball de l’IMAC va ser aprovada en el Ple del 22 de desembre de 2010.

Per informe de data 20/04/2011 la directora de l’IMAC informa que l’evolució de les noves tecnologies ha portat a que les exposicions de tots els àmbits (patrimoni, arts visuals, cultura popular), i les produccions d’arts escèniques i música es desenvolupin utilitzant cada vegada més eines audiovisuals que requereixen de coneixements avançats en informàtica, motiu pel qual es proposa la reconversió d’una plaça i lloc de Tècnic Auxiliar de cultura en Tècnic de suport.
Així mateix s’aprofita aquesta modificació de relació de llocs de treball per incorporar-hi la tipologia de tots els llocs i revisar la seva forma de provisió.

D’acord amb l’establert a l’art.11 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Mataró, al que està adherit l’IMAC, la proposta de modificació de la RLLT i la valoració del nou lloc han estat sotmesos a consideració del Comitè de personal de l’IMAC.

FONAMENTS DE DRET

1.- Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, (articles 29 i concordants).

2.- Art. 11 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Mataró 2004-2007, prorrogat per a la present anualitat 2010 i al que s’adherí l’IMAC en el seu dia.

3.- Art. 11.m) dels Estatuts de l’IMAC.

En virtut de la delegació d’Alcaldia de data 16 de juny de 2007, proposo al Ple l’adopció del següent ACORD :

Primer. Aprovar la modificació de la Plantilla de l’Institut Municipal d’Acció Cultural que s’acompanya com a annex 1.
Segon. Aprovar la modificació de la Relació de llocs treball de l’Institut Municipal d’Acció Cultural que s’acompanya com a annex núm. 2 i la fitxa de funcions del nou lloc de treball que s’acompanya com annex núm. 3.
Tercer. Publicar la modificació de la Plantilla i la Relació de llocs de treball al BOP i al DOGC i trametre’n còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat.
Quart. Comunicar el present acord al Comitè de personal.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 10, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
 

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-

9 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL “LO BASSAL-CAN SERRA (CONNEXIÓ DE CLAVEGUERAM)”.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 3 de febrer de 2011, va aprovar inicialment la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal “LO BASSAL – CAN SERRA (connexió de clavegueram, redactada pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà.

En el període d’informació pública s’han presentat dues al•legacions la resolució de les quals, pels motius i fonaments que consten al document urbanístic, és desestimatòria. Concretament:

Al•legació presentada per Joan Poch Català i Maria Dolors Siquier Pera el dia 17/03/2011 amb el número de Registre d’Entrada: 0812130008-1-2011-009331-1.
Els al•legants demanen que es realitzi un nou traçat que no malmeti la seva propietat.
Resposta a l’al•legació.
El traçat del carrer s’ha projectat atenent a la lògica de racionalitat tècnica, és a dir amb la geometria més eficient tan en planta com en perfil longitudinal. Això vol dir afectar una propietat privada més que les altres. En el cas de que no s’hagués seguit aquest principi, el traçat resultant obligaria a una major transformació de la topografia existent, amb l’aparició de murs i talussos de major dimensió i el conseqüent encariment del traçat.
El document de Modificació de PGO no és un instrument de gestió urbanística i per tant no ha de detallar com es desenvoluparà el procés que ha de portar fins a la construcció del carrer. Evidentment els documents de gestió urbanística que desenvolupin la Modificació de PGO hauran de tenir en compte el principi general de repartiment de càrregues i beneficis.
Conclusions:
Es denega l’al•legació presentada. Es manté el traçat proposat en l’aprovació inicial en el benentés que el seu desenvolupament posterior es complirà el principi general de just repartiment de càrregues i beneficis.

Al•legació presentada per Joan Amargant de Emilio-Busquests el dia 22/03/2011 amb el número de Registre d’Entrada: 0812130008-1-2011-009799-1.
Es demana que es mantingui la titularitat del pou, el seu camí d’accés, les mesures de seguretat per impedir l’accés de tercers i la canalització subterrània.
Resposta a l’al·legació.
El pou esmentat en el document de PGO inicial estava al mig del vial. En canvi en el document de la Modificació de PGO es troba en zona verda. El que demana l’al.legant és més factible de poder dur a terme amb l’actual qualificació urbanística. El Projecte d’Urbanització que desenvolupi la present Modificació de PGO haurà de tenir en compte l’al•legació presentada.
Conclusions:
Es denega l’al•legació presentada en el benentés de que en el projecte d’Urbanització que desenvolupi la present Modificació de PGO es recullin les demandes de l’al.legant, en allò que sigui possible.

Les úniques modificacions introduïdes en el document aprovat inicialment fan referència a la justificació de la innecesarietat de realitzar l’estudi d’inundabilitat i unes precisions sobre la gestió urbanística.

Recordem que l’objectiu d’aquesta modificació puntual PGO és millorar la connexió viària de la part baixa de la urbanització de Les Sureres amb la resta del conjunt urbà. Segons el PGO vigent la connexió s’ha de resoldre a l’interior del sector de Les Sureres mitjançant un tram de carrer amb un fort pendent longitudinal. Aquesta difícil connexió, que forma part de la Unitat d’Actuació 32 (UA – 32 Lo Bassal) del PGO, ha estat un dels entrebancs que ha dificultat el desenvolupament tant de la UA pròpiament dita, com del projecte de la xarxa de clavegueram de la totalitat de la urbanització.

El desenvolupament del Pla Parcial Can Serra al costat de ponent de Les Sureres ha facilitat la solució que proposa la modificació del PGO. La parcel•la més pròxima té previst construir un carrer privat al seu interior per accedir a unes futures edificacions.

La solució que proposa la modificació del PGO consisteix en unir el final actual del Carrer de les Piques amb aquest carrer del PP de Can Serra. D’aquesta manera s’enllacen amb facilitat el Carrer de les Piques i el de Josep Trueta i Raspall.

Quant a l’abast de la modificació:
A les Sureres.
Es modifica la UA 32 (Lo Bassal) en el sentit d’ajustar el traçat de la part baixa del Carrer de Les Piques al nou traçat. Es prolonga el Carrer de les Piques, seguint la topografia del terreny, fins a trobar el passatge privat del PP Can Serra.
Al PP de Can Serra.
Es qualifica de carrer públic el passatge privat de la parcel•la situada al costat de les Sureres. Cal esmentar que la parcel•la que fa la seva aportació de sòl ja és de propietat pública. Pertany a Promocions Urbanístiques de Mataró (PUMSA).

Amb posterioritat a l’aprovació definitiva de la modificació del PGO es redactarà un Projecte d’Urbanització (PU) que desenvolupi els detalls, tant del traçat precís del carrer com de la gestió urbanística a seguir.

Per tot el que s’acaba d’exposar i el que disposen els articles 58, 59, 85, i 96 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost i l’art. 22 de la Llei de Bases de Règim Local i 52 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, pel que fa a la competència de l’òrgan municipal que ha d’aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:

PRIMER:
Aprovar provisionalment la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal “LO BASSAL – CAN SERRA (Connexió de clavegueram)”, redactada pel servei municipal de Desenvolupament Urbà.

SEGON:
Desestimar les dues al•legacions presentades durant el termini d’informació pública, pels motius i fonaments exposats a l’apartat precedent de la present Resolució.

TERCER:
Notificar els presents acords a les societats municipals d’AMSA i de PUMSA i als Serveis municipals que correspongui, especialment als Serveis municipals d’ Habitatge (Llicencies d’obra), d’Innovació i Promoció de la Ciutat (llicències d’activitats), d’Ingressos (Cadastre), i Obres.

QUART:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta el seu vot en contra. Les urbanitzacions a l’entorn de la ciutat han crescut els darrers anys i ens oposem a aquest nou traçat d’aquesta connexió.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

 

10 - TEXT REFÓS PE SANT MIQUEL DE MATA.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“Per acord de Ple de 2 de setembre de 2010 l’Ajuntament va aprovar provisionalment el Pla especial de Sant Miquel de Mata promogut pel Centre de Formació i Prevenció i redactat per l’arquitecte Rossend Julià i Morera.

A la vista del document aprovat provisionalment, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de 4 de novembre de 2010 va acordar suspendre l’aprovació definitiva del Pla especial fins la presentació d’un text refós que incorpori les prescripcions següents:

“ (•••)
1.1 Cal recaptar informes de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Servei Geològic de Catalunya i incorporar al document, si s’escau, les prescripcions que se’n derivin, o bé completar l’expedient amb un informe municipal en el sentit que l’actuació no afecta aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles, ni jaciments paleontològics o punts d’interès geològic.
1.2. Cal incorporar les prescripcions de l’informe dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de 27 d’octubre de 2010.
-2 Indicar a l’Ajuntament que els usos i ordenació de la resta de l’àmbit correspon als usos i condicions actuals i que en cas de què es vulgui proposar altres usos i condicions, caldrà redactar un Pla especial que abasti tota la finca, inclosa la meitat superior que ara es valora.
-3 Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de (•••)”.

En compliment de la Resolució de la CTUB de 4/11/2010 transcrita, l’Ajuntament ha sol•licitat informe per raó de la seva competència en la matèria al Servei Geològic de Catalunya, que s’ha rebut el 20 de gener de 2011 i a l’Agència Catalana de l’Aigua, rebut el 5 d’abril de 2011.

Després de la Resolució de la CTUB de 4/11/2010, el 15 de desembre de 2010, s’ha rebut l’informe de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge.

Els tres informes dels tres organismes competents en les diferents matèries són favorables a l’aprovació del Pla especial de Sant Miquel de Mata, i les seves aportacions s’han incorporat al document en forma de text refós, juntament amb les previstes a l’informe dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de 27 d’octubre de 2010, emès després de l’aprovació provisional del document.

Per aquest motiu consta a l’expedient, juntament amb tota la citada documentació, l’informe de l’arquitecte del Servei Municipal de Desenvolupament Urbà, favorable a l’aprovació del Text refós del Pla especial de Sant Miquel de Mata presentat pel Centre de Formació i Prevenció.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent del Servei d’Urbanisme i atès el que disposa l’art. 90 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme, i l’art. 52.2 c) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, PROPOSO al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

PRIMER:
Aprovar el text refós del Pla Especial de Sant Miquel de Mata promogut per l’entitat concessionària Centre de Formació i Prevenció i redactat per l’arquitecte Rossend Julià i Morera que incorpora les prescripcions de la Resolució de 4 de novembre de 2010 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona i a la vista dels informes favorables dels organismes següents:
- Rebuts abans de l’aprovació provisional del document:
Departament de Cultura
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural
Àrea de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
- Sol•licitats i/o rebuts després de l’aprovació provisional del document :
Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de 27 d’octubre de 2010
Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, rebut el 15 de desembre de 2010
Servei Geològic de Catalunya, rebut el 20 de gener de 2011
L’Agència Catalana de l’Aigua, rebut el 5 d’abril de 2011

SEGON:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.

TERCER:
Comunicar els precedents acords als promotors del Pla especial i als serveis municipals que correspongui, especialment a Benestar Social, Gestió Econòmica (Patrimoni municipal), Habitatge (Llicències d’Obres) i Medi Ambient (Llicències d’activitats), Protecció Civil, i a AMSA.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 11 i 19 per venir referits a temàtiques coincidents.

11 - TEXT REFÓS MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL ÀMBIT “ENTORNS DEL CARRER BIADA”.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 6 de maig de 2010, va aprovar provisionalment la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació ENTORNS DEL CARRER BIADA, redactada pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà, i amb la finalitat de trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva.

Posteriorment, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona , en sessió de 30 de setembre de 2010 va proposar i el 18 d’octubre de 2010, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques va resoldre: SUSPENDRE l’aprovació definitiva de la Modificació puntual del Pla general d’ordenació entorns del carrer Biada, de Mataró, promoguda i tramesa per l’Ajuntament, fins que, mitjançant un text refós que es presentarà per triplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i diligenciat, s’incorporin les sis prescripcions i recomanació que conté el citat acord.

En compliment de la citada Resolució a través d’un text refós, s’han incorporat al document aprovat provisionalment, les següents prescripcions:

- S’incorpora l’informe de la Direcció General de Comerç, de 3 de març de 2011.

- Es dona compliment als estàndards urbanístics de sòl destinats a sistemes previstos a la legislació urbanística d’aplicació (s’ha computat tot el sòl terciari previst i el sostre que prové de l’antiga UA-88 com a sostre residencial el situat a les plantes pis i com a terciari el de la planta baixa seguint el mateix criteri de distribució normativa d’usos definit a les subzones establertes en aquesta modificació).

- S’estableix un únic polígon d’actuació per a tot l’àmbit, UA-87, incorporant la residència geriàtrica existent (abans UA-88) amb un índex d’edificabilitat bruta total de 1,80m2st/m2s igual al previst al Pla general vigent per les zones de transformació urbana.

- El nou sostre previst a l’àmbit de la residència geriàtrica existent, abans tot terciari, ara, amb la nova ordenació proposada, es planteja de la mateixa manera que la resta del polígon delimitat, es a dir, terciari a la planta baixa i residencial a les plantes pis.

- Pel que fa a la reconstrucció de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, aquesta no constituirà una càrrega per als propietaris del polígon i el seu sostre no es contempla com a sostre addicional pel polígon.

- Amb caràcter general s’han revisat la situació de les plantes baixes ajustant-les al màxim a la topografia i al correcte desenvolupament de les tipologies edificatòries adoptades que es configuren normativament en una subzona concreta de volumetria especifica.

- S’ha exclòs com a sistema d’espais lliures el xamfrà dels carrers Biada – Ronda Alfons XII que es destina a sistema viari.

- S’han completat els plànols d’ordenació incorporant els esquemes de les xarxes de subministrament on es pot comprovar que es tracta d’una actuació que es limita a la transformació d’un teixit preexistent situat en illes de sòl privat urbanitzades al centre de la ciutat dotat, per tant, amb les infraestructures i serveis necessaris.

D’altra banda, l’ajust del nou sostre proposat al coeficient d’edificabilitat prescrit de 1,8m2st/s ha comportat la introducció d’algunes variacions en l’ordenació que milloren, tant els sòls públics destinats a espais lliures, com les volumetries dels nous edificis previstos i les condicions d’habitabilitat dels futurs habitatges, fruit de incorporar alguns dels conceptes previstos en les estudis d’implantació i tipologies, efectuats per l’estudi d’arquitectura encapçalat per l’arquitecte Joan Pascual, encarregats pels propietaris del polígon delimitat.

Finalment, a l’estudi econòmic i de viabilitat del planejament, s’han revisat, tant els valors de repercussió del sòl dels aprofitaments corresponents a l’habitatge lliure i l’ús terciari, com els costos d’urbanització, ajustant-los a l’actual situació del mercat immobiliari segons les dades que disposa l’administració actuant, PUMSA.

Per tot el que s’acaba d’exposar, i en virtut el que disposen els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l’òrgan municipal que ha d’aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

Primer: Aprovar el Text Refós de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació ENTORNS DEL CARRER BIADA, redactada pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà, que incorpora les prescripcions requerides a la Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 18 d’octubre de 2010.

Segon:
Obrir un període d’informació pública durant el termini d’un mes, prèvia publicació del corresponent edicte en el Butlletí oficial de la Província de Barcelona. També publicar-ho en un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació a Catalunya, en el taulell d’edictes municipals i espai web municipal, així com garantir la consulta del document del text refós de la modificació puntual del pla general ENTORNS DEL CARRER BIADA per mitjans telemàtics.

Tercer:
En cas de que no es presentin al•legacions al citat document, sense necessitat de nova aprovació, elevar a la Direcció General d’Urbanisme de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, per triplicat, el Text Refós de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació ENTORNS DEL CARRER BIADA, juntament amb la fotocòpia de l’expedient administratiu, perquè es procedeixi a la seva aprovació.”

 

19 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L’APROVACIÓ DEL TEXT REFÒS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ ENTORNS DEL CARRER BIADA.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

“La comissió municipal de Serveis Territorials celebrada el passat 27 d’abril va informar l’aprovació del Text Refós de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació ENTORNS DEL CARRER BIADA, redactada pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà, que incorpora les prescripcions requerides a la Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 18 d’octubre de 2010.

Aquesta Modificació Puntual del Pla General és un tema que es va iniciar a finals del mandat passat, que ha tingut més d’una aprovació inicial i ha rebut un grapat d’al•legacions dels afectats.

Atès que la solució que ara es proposa, no compta tampoc amb el consens de veïns i propietaris i atès que amb la situació econòmica actual no es preveu un desenvolupament ràpid del sector, el Grup Municipal de CiU presenta el següent,
PREC:

Que per tal de continuar treballant en una proposta que compti amb el consens mínim necessari per garantir la viabilitat del sector, es retiri de l’ordre del dia del Ple el punt corresponent a l’aprovació del Text Refós de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació ENTORNS DEL CARRER BIADA.”

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Joan Martí, en representació de l’Associació de Veïns Mataró-Centre, qui expressa el malestar dels propietaris afectats davant el text refós de modificació puntual del Pla General d'Ordenació Entorns Carrer Biada, redactat pel Servei Municipal de Desenvolupament Urbà. Aquesta modificació, des del seu inici, ha girat entorn a la ubicació del Corte Inglés, i respecte a la importància de la seva arribada els veïns no hi tenen res a dir, però sí de qui ho pagarà. Les xifres que apareixen al document estan molt lluny de la realitat i de la viabilitat econòmica del planejament.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que la proposta de modificació del Pla General d’Ordenació Entorns Carrer Biada ja havia passat per aquest ple municipal, i avui el tornem a portar a aprovació senzillament perquè el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va suspendre l’aprovació que precisament ja es va fer al ple. Per què? Per una tònica reiterada des d’aquest Govern municipal: excedir-se en els coeficients d’edificabilitat. Es plantejaven 2m2 x metre quadrat de sostre edificable i s’ha hagut de rebaixar per complir la pròpia normativa a la ciutat. Un dels altres punts importants en què el conseller fa incís és el tema de les càrregues: es demana que la reconstrucció de la nau de Can Fàbregas no s’imputi als propietaris del sector, la qual cosa és lògica.
Si analitzem el context de la zona: es tracta d’una zona que antigament era industrial que es transforma en residencial, però que fracassa perquè el model de ciutat i urbanístic que es planteja és un model inviable econòmicament, urbanísticament.
D'altra banda, tenim un model de ciutat que no és el nostre, que no respon al que nosaltres defensem. I, evidentment, nosaltres ens hi oposarem, també perquè aquest Pla General contempla la reconstrucció de la nau de Can Fàbregas en aquest sector. Nosaltres hem reivindicat que la nau hauria d’haver continuat al lloc on històricament es va construir; perquè situar-la en un altre sector sense el conjunt de la pròpia nau és un greu error. També vull dir que en aquesta modificació del Pla General se’ns presenta un calendari de reconstrucció que nosaltres no ens creiem. No ens creiem que el 2012, inicis del 2013, es comenci a reconstruir aquesta nau, perquè no hi ha cap garantia que digui que això serà així. No hi ha cap propietari que hagi mostrat interès. És una manera de tirar pilotes endavant per amagar la trista realitat que tenim una nau que només fa que degradar-se.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, creu que ha estat un bany de realitat el que acaba de fer el representant dels propietaris. És evident que cal refer i dignificar tota aquella zona si pretenem que la locomotora comercial faci aquesta funció comercial. Això és evident. També ho és que les dificultats que ha manifestat el representant dels propietaris no fan referència a unes petites desavinences, que és el que ens havia dit el Sr. Bassas.
Per tant, jo agraeixo al Sr. Bassas que m’hagi estat informant durant aquests dies, el seu esforç d'explicar-me tot el text refós, però també, com s'ha comentat, s'obre un període d'al•legacions i, si se'n presenten, aquesta modificació tornarà a passar pel ple. Crec, doncs, que aleshores serà el moment de veure si aquest bany de realitat es veu reflectit o no. En conseqüència, i sentint-ho molt, ara no hi podré votar favorablement: no em sembla de rebut dir que hi ha petites desavinences, quan en realitat no hi ha acord, ni tampoc que hagin de ser els propietaris els qui n'assumeixin el cost.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, constata que a l’octubre del 2010 és l’acord de les prescripcions i d’aleshores ençà s’ha produït un procés d’acostament que no ha acabat en acord, però sí que hi han hagut avenços, especialment en la nova ordenació de la plaça i dels entorns de tota l’illa inferior. Concretament, on ens vam encallar va ser en un bloc, un bloc que està al mig de l’illa de cases al qual es pretenia donar dimensions molt més elevades, a costa de treure la vista als veïns del c/Goya, entre d’altres. Aquest ha estat el motiu del desacord. I quan no hi ha acord, el Govern ha de prendre una decisió que inclogui tots els altres acords als quals sí que hem arribat.
Una altra de les propostes que es feia i que ha portat al desacord és que es demanava el rebaix de la part dedicada a l’escola. També ens sembla que podria haver estat aquí qualsevol representant de qualsevol veí, els pares de la ciutat, demanant un espai digne per a l'escola que hi ha d'haver al centre. Ha estat exclusivament la defensa dels interessos públics de tots els veïns de Mataró el que ha fet que finalment no hi hagi pogut haver un acord al 100% amb els promotors de la zona. Tenim testimonis que això ha estat així.
Com que l’important és arribar a acords, per exemple, hem fet una oferta des del propi Ajuntament, fora del planejament, que aquest bloc de discòrdia que uns veuen poc viable fos habitatge de protecció oficial i, per tant, no estiguéssim parlant sobre la seva viabilitat. Esperem que sigui una oferta que pugui ser concretada en els propers dies.
És a dir, l’acord que portem avui no exclou continuar la negociació. No la donem pas per tancada. El que diem és que el Govern, davant d’una situació temporal, ha de prendre alguna decisió, perquè per això exerceix la seva responsabilitat fins al darrer dia. Però, a part, obrim un període d'al•legacions per posar sobre la taula algunes alternatives i poder mirar si és possible aquesta darrera negociació. Per això no acceptarem el prec de CIU: ens sembla que amb aquesta possibilitat d’un període d’al•legacions ja estem fent allò que es demana al prec, és a dir, continuar la negociació, ja sigui per la via d'una modificació, a través de les al•legacions, o sigui per la via de convenis, per tal d’arribar a aquest acostament final, el qual s’ha produït després de una baixada considerable dels costos d'urbanització i les indemnitzacions.
Atenent també una petició que ens ha fet per carta l’Associació de Promotors del sector, que és diferent de la que s’ha fet abans aquí, demanant que el període d’al•legacions passés de 30 a 60 dies, crec que estic en disposició de fer in voce un canvi en l’acord que passés de 30 a 60 dies el període d'exposició pública per tal de fer viable aquesta negociació i arribar a bon port, que crec sincerament que és possible.

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, opina que escoltant el Sr. Bassas aquí, sembla que hi ha voluntat d’acord, però primer de tot el Govern tira endavant el procés enlloc d’aturar-se a parlar. Porten vostès anys amb aquest tema. Estem en una situació de ceguesa, de no voler veure la realitat, quina és la realitat que vivim a la ciutat: el perquè de l’elevat índex d'atur... que és responsabilitat de tots, però sobretot dels que tenen la possibilitat d’actuar. I al final, els mataronins esperen que aquests processos, aquests dibuixos, aquests expedients es converteixin en llocs de treball, en grues que construeixin edificis a preus raonables, que puguin generar activitat econòmica, que es puguin obrir botigues...
Per tant, aquí tenim el problema. Si jo fos alcalde, tinc molt clar el que faria. Sí, tinc molt clar què faria si estigués al seu lloc, Sr. Baron, perquè el Sr. Bassas se'n va, però els solars i els plans i les modificacions urbanístiques inviables es queden. I es queden per molts anys, amb contenciosos que duraran molts anys i, per tant, mentre es queda el solar inviable, no es desenvolupa l’activitat econòmica i no podem crear llocs de treball. Crec que haurien de ser una mica més sensibles.
Vostès tenen la Ronda Barceló, on llevat d’aquest moviment que s’està tirant endavant en aquests moments de la promoció oficial, està absolutament aturada i amb els propietaris en contra i amb contenciosos. Quan parlem de propietaris no parlem de la majoria en termes de percentatge (PUMSA i una entitat bancària), però sí de la majoria en termes absoluts. Una Ronda Barceló que va degenerant, amb ocupes i que no genera a la ciutat cap bona imatge.
Però ens passa el mateix a Iveco-Pegaso, també han aprovat una reparcel•lació de divisió poligonal i també amb tots els propietaris amb al•legacions en contra, excepte, una altra vegada, PUMSA i un banc. Així no es pot fer urbanisme, i tinc molt clar que per tirar endavant aquestes coses es necessita una altra visió, i aquest Ajuntament el que ha de fer és ajudar que l'economia prosperi i es creïn llocs de treball.
El sector de Madoz-Puigblanc, a Secopal, també tots els propietaris en contra...
D’aquesta manera no anem enlloc. Aquesta transformació urbanística no és tal i, al final, continuem tenint aquests deserts a la ciutat. Qui s'atreveix a dir que d'aquí a 15 anys aquesta regressió de preus que fa inviables totes aquestes transformacions urbanístiques s'haurà revertit i podran tirar endavant? Això s'ho creu algú, quan les petites empreses no poden ni accedir a crèdit bancari?
La realitat és que aquí ningú no pot tirar endavant projectes i quan tenim algú, probablement, amb un entorn urbanístic privilegiat al centre de la ciutat, davant la locomotora comercial, una altra vegada a tenir el tema paralitzat durant anys. Escoltin, necessitem els llocs de treball, les grues allà immediatament. I què els demanem? Que paralitzin un moment el tema, perquè, entre altres coses, d'aquí a 15 dies hi ha unes eleccions i no sé a què vénen aquestes presses ara quan porten tants anys. Què volen dir a la gent, quan tenen el 100% dels propietaris que no es volen jugar els diners aquí perquè resulta que és inviable?
El Sr. Bassas diu que s'han acostat posicions i, en realitat, no s'han acostat i el projecte continua sent inviable... Aquesta demagògia del regidor d'Urbanisme de dir: "vindrien els veïns del c/ Goya a protestar per les alçades". Escoltin, si la torre que ha dissenyat vostè, Sr. Bassas, perjudicarà en la seva alçada a d’altres propietaris; si ara poséssim la torre aquí i giréssim els 360º, és clar que acaba perjudicant la vista d’altres! I no sé quina és la realitat de l’escola, però el que estic defensant és que aquests propietaris que s’hi van jugar els diners, si ens diuen que això és inviable però que són capaços de tirar-ho endavant en unitats més petites, si s’arriba a un acord, i aconseguir així que es desenvolupi el sector, que es creïn llocs de treball... no sé a què ve no escoltar-los. Jo sí que tinc molt clar què faria si jo fos l’alcalde.

El senyor Ramon Bassas respon que si no s’haguessin acostat posicions, l’ordenació que avui es presenta seria idèntica a la presentada anteriorment; l'ordenació, dic, no els volums, perquè precisament ha canviat la configuració de la plaça, els entorns de la nau, la disposició de la torre... precisament perquè hem escoltat els promotors i hem tingut predisposició envers el que han dit. Vaja, pensava que aquí ens renyarien per haver-ho fet, perquè no s’ha fet a cap altre lloc de la ciutat.
La voluntat del Govern ha estat arribar al màxim consens, però no podem permetre ni que es redueixi l’espai de l’escola, que ha estat una condició que se’ns ha posat al darrer terme, ni que davant dels patis de les cases del c/ Goya hi hagi un edifici de 6 plantes —no parlem de la torre, que està aïllada davant de 35 metres de la casa que té més a prop—, estem parlant d'un edifici de 6 plantes davant dels patis de cases amb altures d’una planta. Per tant, aquestes condicions dels propietaris que se’ns van plantejar a l’últim moment, com pot vostè imaginar no les podem acceptar, com tampoc m'imagino que les acceptaria vostè si tingués l'oportunitat de governar.
Sí que sé què faria vostè: aturar les coses. Primer que s'aturés el Corte Inglés, després que s'aturés el TecnoCampus, l'edifici del Rengle... Miri, el pitjor per a l'atur i la reactivació econòmica és aturar les coses i no prendre decisions. Per tant, davant d’una posició tancada per aquest darrer escull, nosaltres havíem de prendre decisions, precisament perquè la ciutat no pot esperar. Vostè el que faria seria aturar-ho, com deia la pancarta de la locomotora que portava abans d’entrar a l’Ajuntament, però nosaltres volem dur a terme la política contrària.

 

El senyor Joan Mora pregunta al Sr. Bassas de quina pancarta parla, perquè ell no n’ha agafat cap, de pancarta; una altra cosa és que algú li faci alguna foto davant d’algú que porta una pancarta. Això de que CIU no està a favor del Corte Inglés, com que ja s’ho ha inventat vostè no sé quantes vegades; vagi dient, però amb aquest autisme vostè, políticament, no va enlloc.

 

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, diu al Sr. Mora que si el Govern no hagués volgut escoltar, ell mateix no s’hauria reunit amb els promotors. És la primera vegada que em reuneixo amb uns promotors per intentar desencallar aquest tema, en 7 anys d’alcalde. I no només això, sinó que vaig constatar un acostament important de posicions entre l’Ajuntament i els propietaris pel que fa a la ubicació d’un determinat edifici, que des de la nostra responsabilitat municipal creiem que encaixa molt millor en l’entorn urbà la proposta municipal, que no pas la proposta dels propietaris.
Vostè diu que el Sr. Bassas se’n va, però vostè i jo també ens en anirem i l'edifici quedarà allà i els veïns de l’entorn i la resta de ciutadans hauran de veure aquell edifici, segons algunes veus molt autoritzades, mal encaixat. Si no haguéssim volgut escoltar, portaríem la proposta inicial, sense cap modificació. I no és així, i si no volguéssim escoltar tampoc acceptaríem l’ampliació del període d’al•legacions, informació pública, que no és ni obligatori fer-ho. I ho fem, perquè volem continuar cercant l’acord amb els propietaris, però hem de continuar avançant, no ens podem situar en una posició d’impasse absolut a l’espera d’un acord que pot arribar o no, i hem de continuar avançant. El que espero i desitjo és que durant aquest període d’informació pública puguem de nou explorar totes les possibilitats, escoltant molt el que ens diuen els tècnics tant municipals com els dels propietaris per cercar aquest acord.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 10, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).

 

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista.

12 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE L’ARTICLE 12 DE LA NORMATIVA DEL PLA DE MILLORA URBANA PMU – 06 “ILLA FÀBREGAS I DE CARALT” ANNEX III”.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“Per Decret de 28 de març de 2011 es va aprovar inicialment la Modificació puntual de l’article 12 de la normativa del Pla de Millora Urbana PMU – 06 “Illa Fàbregas i de Caralt” ANNEX III”, redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà.

No s’ha introduït cap modificació en el document aprovat inicialment.
Recordem que l’objectiu d’aquesta modificació puntual del Pla de Millora Urbana PMU-06 “Illa Fàbregas i de Caralt”, es la definició en el detall necessari per implantar i regular volumètricament un edifici comercial en format de gran magatzem (un gran establiment comercial territorial, en la terminologia de la nova Llei d’Ordenació del Equipaments Comercials, DLL 1/2009), en una cruïlla estratègica de la ciutat des del punt de vista de la dinàmica comercial del centre històric.

La complexitat d’un projecte d’aquestes característiques i dimensions ha comportat que, en la redacció del projecte arquitectònic definitiu en base a un operador i un programa comercial concrets, s’hagin detectat algunes incongruències puntuals en les determinacions normatives de l’esmentat Pla de Millora que, d’altra banda, no afecten en cap cas les seves determinacions bàsiques ni la seva ordenació.

En aquest sentit, es va redactar una primera Modificació puntual del PMU-06 “Illa Fàbregas i de Caralt” ANNEX II, que s’aprovà definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona 22 de juliol de 2010.

Ara i pel mateix motiu, s’ha cregut convenient tramitar la present modificació puntual que fa relació exclusivament a un punt de l’article 12 de la normativa del PMU i a unes determinacions també puntuals dels plànols d’ordenança gràfica O.3 i O.4. En concret, l’abast d’aquesta modificació, queda resumit de la forma següent:

- Ajustar la distribució dels usos de les plantes soterrani d’acord amb l’article 101 “Planta Soterrani” de les NNUU del vigent Pla General.

- Establir que la reserva mínima de 800 places d’aparcament es distribueixin de manera que 600 places es situen en el subsòl privat del centre comercial i 200 places en l’entorn immediat d’acord amb la regulació de l’article 143.2 de les NNUU també del Pla General.

Aquesta modificació puntual, de caràcter bàsicament instrumental, no varia els continguts essencials del document aprovat i fa referència únicament als punts indicats anteriorment. No es modifiquen ni els objectius ni la finalitat del pla, no s’alteren els límits normatius del planejament jeràrquicament superior (PMU-001d “Rda. Barceló-Illa Fàbregas i de Caralt”), no s’alteren les recomanacions i criteris de l’estudi de mobilitat, ni es modifiquen les càrregues urbanístiques ni la corresponent avaluació econòmica –pag.8 de la memòria del PMU-.

S’incorpora a l’expedient, informe relatiu a necessitat de places d’aparcament vinculades a l’edifici comercial i a l’entorn urbà mes immediat.

Es per tot això que, en virtut del que disposa l’art. 70 i concordants del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i art. 52 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, pel que fa a la competència de l’òrgan municipal que ha d’aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

PRIMER:
Aprovar provisionalment la Modificació puntual de l’article 12 de la normativa del Pla de Millora Urbana PMU – 06 “Illa Fàbregas i de Caralt” ANNEX III”, redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà.

SEGON:
Notificar el precedent acord a l’Administració Actuant PUMSA, al titular del centre comercial, al Servei d’Habitatge i Llicències d’Obres i a la Secció de Llicències d’Activitats.

TERCER:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu que la veritat és que aquesta modificació significa que finalment hi ha un consens entre l'operador, la Generalitat i l'Ajuntament per arribar a un projecte que la locomotora comercial accepti i vingui amb les circumstàncies que vostès van exposar en un concurs. Sentint el Sr. Bassas explicar les coses, com que vostè ho explica amb un filtre, podríem discutir-ho de més o de menys, però l’important és que aquesta modificació, l’aprovació de la qual per part de l’anterior conseller d’Urbanisme del Tripartit ens havia deixat el tema encallat, i vostès, per no fer la modificació que ara sí que estan fent, van preferir que fos PUMSA. Tot això que vostè ens explica és la seva visió, però la realitat és molt tossuda i els porta a haver de fer ara aquesta modificació i dependre de que el nou govern de la Generalitat, més amic de l’activitat econòmica, desencalli el tema. Nosaltres hem d’expressar la nostra satisfacció, no per la visió del regidor d’Urbanisme, que entenc que ha d’explicar les coses com més bé li sembla, però al final la realitat s’imposa i benvinguda la modificació.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, es felicita perquè això hagi estat possible i finalment tinguem el Corte Inglés aquí.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, creu que vénen essent reiterades les incongruències respecte a la normativa que el Govern porta ple rere ple per a ser modificades de nou. Des de la Generalitat ens ho tomben com a Ajuntament, perquè tots sabem que des de la CUP ens oposem al tracte de favor que s’ha fet al Corte Inglés. Entenem que si algun tracte de favor ha de tenir la ciutat de Mataró respecte al comerç és respecte al comerç que ja tenim i que desgraciadament els darrers anys està patint una situació molt difícil.
En línia amb el que nosaltres hem defensat, ens oposarem a la proposta.
El senyor Ramon Bassas aclareix, en primer lloc, que no és pas l’operador el que els impulsa a fer aquest canvi, sinó els acords als quals es va arribar amb els agents comercials de la ciutat, que deien que, aprofitant que venia el Corte Inglés, en aquella illa hi havia d’anar aparcament suficient i amb unes característiques determinades, com ara que la sortida i entrada es fes fora del centre comercial. Aquest era l’objectiu i aquest és l’objectiu que es compleix amb aquest pla de millora urbana.
Miri, ha canviat el conseller, ha canviat el president, però no ha canviat el director general d’Urbanisme, que és qui va fer la resolució i la interpretació favorable.
Ara bé, les decisions que es prenen a Urbanisme no són del conseller o del president de la Generalitat, són en funció de l'estudi que en fa la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, previs estudis tècnics. Per tant, els criteris que es van posar per a la seva prescripció eren exclusivament tècnics, o és que ara resulta que els tècnics que formen part de la comissió obeeixen ordres polítiques? Si és així, digui'ns-ho perquè estem parlant d'una cosa una mica greu.
El que ha canviat, en realitat, és l’opinió de CIU, perquè en la seva aprovació, ara fa uns mesos, el Sr. Mora deia que els seus advocats els van dir que això podia acabar malament, perquè no veien clar que això es pogués fer de la manera que ho volíem tirar endavant. Es referia al fet que hi havia pendent una resolució judicial, i no volien votar-hi a favor no fos cas que els posessin al mateix sac. Ara que resulta que els jutges s’han pronunciat en un sentit contundent a favor de les tesis que defensàvem aquí, CIU creu que aquest pla de millora urbana ara sí que val la pena. Però benvinguts siguin els canvis si són per sumar.

El senyor Joan Mora precisa que els ciutadans de Mataró saben des del primer moment quin ha estat el posicionament de CIU respecte al projecte. Ara bé, tres coses:
El tema de l’aparcament suficient i que per això fan el canvi: escolti, el que vostès fan en aquesta modificació és reduir en 200 places l'aparcament. Per tant, vostès són els responsables del pacte que es va fer, que es va signar, del que han fet d’una manera i del canvi que ara plantegen, perquè no s’escapi l’operador comercial.
Sr. Bassas, al final, l’important és que la Comissió d’Urbanisme ho aprovi i vingui l’operador. El que hem fet nosaltres, malgrat dissentir amb vostès en els camins de fer-ho, ha estat donar-hi suport perquè tenim un objectiu comú.
Per tant, el director general d’Urbanisme, que efectivament és el mateix, no en fa una nova interpretació, senzillament els diu: allà on volíeu 800 places a sota + 200 a fora, i qüestionar l’autorització comercial del subsòl, ara passen a ser 600 + 200. Miri, si això fa venir el Corte Inglés, fantàstic. A la Comissió d’Urbanisme, al final, si els tècnics fan el que diuen els polítics o a l’inrevés, no hi vull entrar, però la realitat és que el govern del tripartit anterior ens havia encallat el tema per la gestió poc acurada del regidor d'Urbanisme per no voler prendre la decisió al seu moment de fer aquesta modificació, i ara no ens trobaríem com ens trobem avui. Pel que fa a la resta, celebrem que el jutge finalment hagi xiulat falta fora de l'àrea. El que acabi amb un contenciós-administratiu serà una altra via però, com a mínim, aquest tema pot anar endavant.

El senyor Ramon Bassas puntualitza que l’únic que s’ha fet és, tal com preveia el projecte inicial, que 600 places estiguessin dins de l'espai privat i 400, fora. D'aquestes 400 hi ha una obligació de mantenir-ne 200, que és el que diu el Pla de Mobilitat. Per tant, aquestes places queden perfectament integrades en les 900 i escaig del projecte. No és cert, doncs, que es perdin 200 places. El calendari és el següent: el 16/2 l’alcalde i el conseller es van entrevistar, el 21/2 un servidor es va entrevistar amb el secretari de Territori i, analitzades les alternatives, jo mateix vaig proposar aquesta possibilitat que portem avui, i el 23/3 es va acceptar per part del director general. Enmig, el dia 21, vostès fan una roda de premsa i demanen exactament el que jo demano. És això el que han fet en un intent de pujar al carro del Corte Inglés, però no cal enredar més la gent.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

En aquests moments s’absenten de la sessió el Sr. Ramon Bassas, regidor del grup municipal Socialista, el Sr. Safont-Tria, regidor del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular i la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

-Servei d’Habitatge-

13 - RECTIFICACIÓ D’ERROR MATERIAL DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL DE LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES, APROVADA DEFINITIVAMENT EL 3 DE MARÇ DE 2011.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :
“S’ha sofert error en el número d’alguns articles enunciats dins l’articulat de la modificació de l’Ordenança municipal de llicències urbanístiques, aprovada definitivament pel Ple de l’Ajuntament, el 3 de març de 2011.

En la Ordenança modificada s’han introduït nous articles en relació a l’anterior que ha servit de base per a la seva redacció, cosa que ha comportat el desplaçament de la numeració dels articles.

Els articles 17, 18, 23 i 24 de la nova Ordenança es remeten als articles 28 i 44 per a activitats que comportin l’ocupació de la via pública. En l’anterior Ordenança aquests articles regulaven la via pública, cosa que ara fan els articles 29 i 46.

L’article 105 de la Llei 30/1992, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu la rectificació en qualsevol moment, d’ofici o a instància de part, dels errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes.

L’article 74 de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, disposa que la competència per a rectificar errors materials, de fet o aritmètics en els actes i les disposicions reglamentàries correspon a l’òrgan que els ha dictat.

Proposo al Ple de l’Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

Primer.- Rectificar l’error material sofert en els articles 17, 18, 23 i 24 de l’Ordenança municipal de llicències urbanístiques, aprovada definitivament per l’Ajuntament Ple el 3 de març de 2011, en els següents termes:

- On diu “... article 28” ha de dir “... article 29”.
- On diu “... article 44” ha de dir “... article 46”

En conseqüència el paràgraf modificat dels articles esmentats queda amb la següent redacció:

“En el supòsit que les activitats recollides en aquest article comportessin l’ocupació de la via pública amb elements auxiliars dels relacionats a l’article 29, caldrà obtenir la corresponent autorització, formulant expressament la sol•licitud, en els termes que especifica l’article 46.”

Segon.- Publicar l’anterior acord al Butlletí Oficial de la Província i inserir una referència d’aquesta publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

En aquests moments es reincorporen a la sessió el Sr. Ramon Bassas, regidor del grup municipal Socialista, el Sr. Safont-Tria, regidor del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular i la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Servei de Gent Gran-
14 - DENOMINACIÓ DEL SEGON CASAL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN DE CERDANYOLA

La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Gent Gran, presenta la proposta següent:
“Relació de fets

En el marc de la promoció de l’envelliment actiu, l’Ajuntament de Mataró està construint el segon casal municipal de la gent gran de Cerdanyola, situat a la cruïlla entre els carrers Pla de Bages, del Penedès i de la Garrotxa, als terrenys on hi havia l’antiga edificació de la finca pairal Mas Miralles. És previst que les obres estiguin enllestides a finals de 2011.

El nou edifici, que tindrà 428,32 metres quadrats de superfície total útil, ha de ser un nou espai per estimular les relacions interpersonals, la participació social i les activitats socioculturals adreçades a la gent gran, amb l’objectiu final de millorar les condicions i la qualitat de vida d’aquest col•lectiu.

El Consell Municipal de la Gent Gran, en la sessió ordinària del passat 21 de març va acordar “proposar que el segon casal per a la gent gran, que s’està construint al barri de Cerdanyola, porti el nom del desaparegut regidor socialista, Oriol Batista”.

El regidor Oriol Batista, al llarg de la seva trajectòria política, va efectuar importants aportacions per a la promoció de l’envelliment actiu com a eina per facilitar la participació de la gent gran en la vida econòmica, política, social, cultural i cívica de la ciutat.

Per tot el que s’ha exposat, en virtut de les competències delegades per Resolució de l’alcaldia de data 3 de juliol de 2008, elevo al Ple de l’Ajuntament, per a la seva consideració i decisió la següent PROPOSTA:

Primer.- Aprovar la denominació específica de “Casal Municipal de la Gent Gran Oriol Batista” per al casal que es construeix a la cruïlla entre els carrers Pla de Bages, del Penedès i de la Garrotxa, als terrenys on hi havia l’antiga edificació de la finca pairal Mas Miralles.
Segon.- Facultar al Sr. Alcalde President de l’Ajuntament de Mataró per a la signatura de tota la documentació que calgui per a l’efectivitat d’aquest acord.

Tercer.- Notificar aquests acords al Consell Municipal de la Gent Gran i a la família del desaparegut regidor socialista Oriol Batista. “

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que té molt clar que la memòria de l’Oriol no es mereix que el consistori ara entri en un debat. Simplement dir que hi estic d'acord i que hi voto favorablement, però a mi tant m’és que l’Oriol fos socialista, d’Esquerra, de CIU, del PP o fins i tot de la CUP. Aquesta èmfasi que fan en aquest tema, si no fos per la memòria de l’Oriol, ara mateix em faria votar en contra la proposta. Em sembla lamentable.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon que si algú s’ha de sentir molest per aquesta referència, no té cap inconvenient a treure-la, per suposat. No és la nostra voluntat fer cap ús partidista d’aquest tema.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que la seva intervenció serà des del màxim respecte i, sobretot, el màxim reconeixement a la persona de qui va ser el seu company, el Sr. Oriol Batista, i de moltes altres persones que han donat part del seu temps i la seva vida a treballar pel benestar dels nostres ciutadans.
Vull tenir un record especial per la persona a qui jo vaig substituir, el Sr. Carles Sabaté, que en aquest cas no va poder actuar des del Govern, però des de l’oposició també va treballar molt per la ciutat i les persones, com també per la docència. I no se li ha fet mai cap homenatge i, potser, valia la pena citar-lo avui i aquí.
Dit això, el que ha dit el Sr. López és aquella gota que fa vessar el got. Estic d’acord amb ell i agraeixo que vostès hagin pogut retirar això de la proposta. Ara bé, això s'ha portat malament des del començament: ho vaig poder expressar al Consell Territorial de Cerdanyola i a la Junta de Portaveus, on vaig demanar que aquest punt es pogués retirar de l'ordre del dia, cosa que els torno a demanar ara i aquí.
Nosaltres creiem que no hi ha pressa a fer això: la regidora de Gent Gran ha dit que l'equipament no estarà acabat fins a finals del 2011. Està molt bé que fem homenatge a les persones que han donat un temps a la ciutat i als altres, ara bé, s’ha de fer amb aquestes presses? Cal fer-ho ara sense haver tingut oportunitat de parlar-ne? No seria millor fer-ho en forma de proposta consensuada posada en un altre punt de l’ordre del dia, i que comptés també amb el suport de les entitats?
Fa poca estona hem pogut tenir coneixement el nostre grup que ahir mateix l'Associació de Veïns de Cerdanyola va entrar un escrit en la mateixa línia del que els estic dient ara: el que demanen és que això es pugui parlar al si del Consell Territorial i no pas com es va fer, que va ser una informació donada com a feta. Recordin que vam conèixer aquesta decisió perquè el Sr. Alcalde, en una visita d’obres a l‘equipament, ho va comunicar a la premsa com una cosa que ja estava dada i beneïda, la qual cosa va ser el titular de les notícies. Ho poden comprovar a l’hemeroteca.
Això no s’ho mereix l’Oriol ni ningú que hagi portat com ell una vida de treball pels altres. Per tant, els torno a demanar que si us plau retirin la proposta, que comencem de nou, que en parlem, que busquem el consens de tothom, sense presses, perquè fins a finals d'any tenim temps de donar un nom a aquest equipament. Si la seva resposta és de continuar endavant, el nostre grup, lamentant-ho molt, s’hi abstindrà.

El Sr. Alcalde també lamenta moltíssim que CIU no hi doni suport, perquè aquesta és una proposta de consens, de reconeixement d’un regidor mort en circumstàncies molt tràgiques. Ara es regateja molt curt. Miri, més enllà de si ens vam equivocar en el procediment, les hemeroteques poden dir el que vulguin, però jo sé el que vaig dir aquell dia al si de les obres: “recollirem la proposta al Consell Municipal de la Gent Gran...”, que ara es veu que és un consell de segona categoria, perquè vostè l’està obviant, “... de posar a aquest equipament el nom d’Oriol Batista i ho portarem allà on toca decidir aquestes coses, que és al ple de l’Ajuntament de Mataró”, com hem fet sempre amb propostes de noms d’equipaments. Alguns equipaments tenen nom i encara no sabem ni quan es començaran a construir, per exemple, l’Escola Marta Mata, o també hi ha el Joan Corominas, o el Molí de Vent... o la Biblioteca Antoni Comas. Aquesta és una excusa que no serveix. Em sobta i lamento aquest regateig curt, molt curt. No veig per què vostès avui no s’hi poden sumar. Entenc la raó del Sr. López, però no la seva: l’Oriol això sí que no s’ho mereixia.

El senyor Joaquim Fernàndez lamenta el to de la intervenció de l’alcalde. Jo només li deia que tenim temps de fer-ho, res més. Res ens obliga a posar-hi el nom abans, i li deia que tenim temps. Tota la seva resposta s’ha basat a donar-me noms de llocs que encara s'han de construir o s'han d'acabar de construir. Ho lamento molt, però no me’n sento gens responsable: ho vaig dir el mateix dia al Consell Territorial, la Sra. Esteban n’és testimoni, i li vaig demanar a vostè a la Junta de Portaveus, per tant, ho sento molt, però molt, de tot cor, però no me’n sento responsable.

El Sr. Alcalde respon que segurament el que hi posa aquí ell mateix i el Sr. Fernàndez no és el mateix. Miri, el que vostè no ha fet és respondre'm a mi la pregunta: quin impediment hi ha perquè avui votem aquesta proposta consensuadament?

El senyor Joaquim Fernàndez respon que ja ha dit en la primera intervenció que el Sr. Oriol Batista, com moltes altres persones, es mereixen el nostre reconeixement i homenatge. El que no hem tingut oportunitat de debatre en cap lloc és si mereix aquest o bé un altre reconeixement diferent, i de quina manera. És tan fàcil com això. Vostès han tirat pel dret sense buscar el consens de tots.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, admet que se li fa difícil entrar en un debat d’aquesta mena. No entraré a posicionar-me, només lamentar que una qüestió com aquesta no s’hagi pogut portar al ple amb un consens previ. Crec que aquests temes també es bo deixar una perspectiva històrica i un treball previ, en què ens haguéssim pogut entendre tots prèviament. Ho lamento profundament perquè aquí tots vam mostrar el respecte i reconeixement a la figura de l'Oriol; encara el tenim molt present, perquè fa poc de la seva desaparició, i crec que és lamentable el que avui ha passat.

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, està d’acord amb l’alcalde en què, en un cas com aquest, en què tots estem d’acord que l’Oriol mereix un reconeixement com el que avui s'està votant aquí, hauria d'estar per sobre de qualsevol error formal la tramitació. Dit això, també és evident que la memòria de l'Oriol, de la mateixa manera que mereix aquest reconeixement, és evident que no mereix el debat que s'està produint aquí. I no ho dic perquè no comparteixi les coses que ha dit el Sr. Fernàndez, que sí les comparteixo; crec que hi ha hagut errors de forma importants, i també crec que la manera més adequada d'haver portat això al ple hagués estat amb previ consens i la major de les solemnitats, via moció conjunta. Crec que les coses no s'han fet bé, però la memòria de l'Oriol no mereix que hi hagi un debat sobre aquestes qüestions i hem d'anar al fet més important, que és el seu reconeixement.

El Sr. Alcalde insisteix que aquí s’ha seguit el procediment que hem seguit sempre per posar noms als equipaments, no per la via de la moció, sinó per la via del dictamen. Sempre ho hem fet així i mai no ha estat qüestionat res. Hem recollit una proposta d’un consell de participació, el de la Gent Gran; ho hem traslladat a la comissió informativa i al ple, i no entenc per què avui no hi pot haver unanimitat. O potser, millor dit, sí que ho entenc.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 18, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

-Servei de Benestar Social-
15 - APROVACIÓ INICIAL DE LA CREACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL DE BENESTAR SOCIAL I DEL SEU REGLAMENT DE FUNCIONAMENT

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

D’acord allò establert a l’article 54 de la Llei 12/2007, de serveis socials i concretat en el Decret 202/2009, de 22 de desembre, els ens locals municipals que legalment estan obligats a prestar serveis socials han de constituir un consell municipal de serveis socials.

La Junta de Govern Local va aprovar en data 26 d’octubre de 2009 el Pla local en matèria de serveis socials, que preveu la creació del Consell Municipal de Benestar Social, com a òrgan col•legiat de participació comunitària per a l’assessorament i la consulta en matèria de serveis socials al municipi.

Als darrers anys, més de 40 entitats i serveis han format part de les Taules de participació de Promoció social, Infància i Accessibilitat i juntament amb el Consell Municipal de Benestar Social, han vetllat per la coordinació i complementació del sistema català de serveis socials al municipi.

Al primer trimestre de 2011 s’ha creat una comissió redactora del reglament i del pla de treball del Consell Municipal de Benestar Social, integrada per representants del Consell Municipal de la Gent Gran, de la Taula d’Infància, de la Taula d’Accessibilitat, de la Taula de Promoció Social, tècnics municipals i representants dels grups polítics municipals.

Fonaments de dret

Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les Bases del Règim Local.
Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les Disposicions Legals Vigents en matèria de Règim Local.
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.
Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals.

Per tot el que s'ha exposat, la sota signant proposa que el Ple adopti el següent acord:

Primer.- Aprovar inicialment la creació del Consell Municipal de Benestar Social i el seu Reglament, el qual s’adjunta com a annex, com a organisme per, entre altres funcions, promoure la màxima participació de les entitats, associacions i usuaris dels serveis i equipaments que treballen en l’àmbit del Benestar Social.

Segon.- Sotmetre aquest acord, juntament amb el text del Reglament del Consell Municipal de Benestar Social, a informació pública per un període de trenta dies, als efectes que les persones interessades puguin consultar-los i, si s’escau, formular al•legacions.

Els acords adoptats, així com el Reglament del Consell Municipal de Benestar Social, esdevindran definitius si dins el termini esmentat no es presenten al•legacions. “

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot en contra del seu grup. La raó és bàsicament que no és moment de presentar això. El que és veritat és el que ha dit vostè, que estem a 15 dies d'unes eleccions i que, malgrat això figurés al PAM (crec del 2009 o, sinó, del 2010 segur), vostè ha fet tard. No passa res, perquè no tot es pot fer sempre, però ha fet tard. Com que ha fet tard, el millor seria deixar això sobre la taula i a veure què passa.
No és el primer cas. Recordo que ara fa quatre anys es va treballar molt en el Reglament d’Equipaments Cívics, es van fer moltes reunions i allò va quedar pendent d’aprovació, i va ser de les primeres coses que es van fer en aquest mandat, des de Participació Ciutadana, donant l’oportunitat que altra gent hi participés, per exemple, el grup municipal de la CUP. Després d’una única reunió posterior a la constitució de l’actual consistori allò va tirar endavant.
Ara estem en un cas similar, i aquesta és la raó. El nostre grup no hi ha presentat al•legacions senzillament per això. Saben vostès que amb temes de participació acostumem a dir-hi la nostra i coses a discutir n’hi ha. Però el que cal és guardar la feina, aprofitar-la i reprendre-la en els propers plens passades les eleccions.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, està d’acord amb moltes de les coses que ha apuntat el Sr. Fernàndez. Només una recomanació: tenim consells municipals que estan vinculats a la Participació i molts d’ells ara mateix no funcionen. No és que ho digui jo, ho diu la mateixa gent que en fa ús i que els darrers anys hi ha col•laborat. Entenc que a l’hora d’aprovar un nou consell de Participació hem de tenir en compte això, veure globalment què ha estat fallant i portar-ho a la pràctica. Necessitem un model dinàmic, en què la gent senti que hi pot participar. El nostre vot serà d’abstenció.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que s’hi abstindrà, tal com va dir a la comissió informativa, per raons que ja ha apuntat el Sr. Fernàndez. Aprovar coses en aquest últim ple del mandat, tot i que entenc la Sra. Esteban, no em sembla oportú. Recordo el cas del darrer Reglament i, per economia processal, no és el moment d’aprovar això.

 

La senyora Carme Esteban recorda que al 2009, quan es va signar el contracte programa, que és el model de finançament que tenim als serveis socials bàsics, un dels documents que es van signar era el Pla Local de Benestar Social, signat per tots els municipis. Cada municipi adquiria una sèrie de compromisos en compliment de la llei. És cert que hem fet tard, i hem fet tard per un seguit de raons i segurament algunes les puc acceptar com a mea culpa.
En aquest cas la Llei de Serveis Socials, que és del 2007, determina que el consell s’ha de constituir, per tant és obligatori, però no diu com. El 2009 es treu un Decret, en què es determina com serà, però no hi ha prou informació, i no és fins al 2010 que tenim tota la informació tots els municipis per saber com ha de ser aquest Consell de Participació Municipal. Per tant, a la comissió informativa en què vam portar el Pla Local de Benestar Social s'informa d'aquesta necessitat i ens posem l'objectiu del 2011 per a constituir-lo.
Al juliol del 2010 informem que, després de les vacances, engegarem tota la informació amb les entitats que participen normalment a les taules de Benestar Social per a endegar el tema, amb l’objectiu de, cap al desembre 2010-gener 2011, tenir constituït aquest consell, com a mínim inicialment. És cert que la participació amb les entitats té un ritme al qual potser no estem acostumats a l'Administració, i la trobada s’ha fet tard. A més, també hi ha hagut el tema que, com que eren pocs els municipis que es van adherir a la formació d’aquest consell, van rebre una subvenció per a la seva dinamització, i aquesta subvenció està vinculada a la creació. Vam demanar una pròrroga que ens van concedir fins al final d'aquest mandat i, per això, necessitem ara aquesta aprovació inicial.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Abstencions: 3, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

16 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER COL.LABORAR AMB LA COOPERATIVA SOM ENERGIA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :
“Recentment el govern Espanyol ha creat unes mesures que suposaran la paralització de les inversions en energies renovables, s’han imposat llindars de potència per a les instal•lacions d’energies renovables, ha retallat les primes que reben les renovables, i ha introduït efectes retroactius en les primes cobrades fins al dia d’avui. Tot plegat, no només ha demostrat que el govern Espanyol és incapaç de fer una política industrial estable a llarg termini, sinó que ha posat en evidència que només li interessa fer política de cara a la galeria per amagar el que realment fa: una política clarament al servei dels oligopolis energètics i no pas al benefici de la ciutadania.
Davant d’aquesta situació, des de Catalunya i les administracions locals només ens queda una solució: fer una llei d’energies renovables que possibiliti que el nostre país pugui caminar cap a la independència energètica i crear un nou teixit industrial basat en les tecnologies per aprofitar els fluxos energètics biosfèrics.
Malgrat aquesta situació on els oligopolis energètics encara mantenen privilegis fruit de temps passats d’autoritarisme, hi ha iniciatives que sorgeixen des de la ciutadania que caminen cap a la producció local d’energia sostenible. Som Energia n’és un exemple al qual creiem que l’ajuntament hi hauria de donar suport.
El projecte de creació de Som Energia va començar el novembre de 2009 quan un grup de persones vinculades a la Universitat de Girona varen veure la necessitat de reproduir experiències exitoses en altres països europeus per promoure la participació de la ciutadania en un canvi de model energètic. I a partir d’aquí s’engega el procés de creació d’una cooperativa de consum i producció d’energia verda.
L’11 de desembre de 2010, amb l’assistència de vora 150 socis i sòcies, es realitza l’Assemblea Constituent de Som Energia. En aquell mateix dia ja eren més de 350 persones les que havien mostrat el seu interès per ser membres de la cooperativa. A finals de l’any 2010, aquest nombre havia augmentat fins a més de 500.
L’any 2011, doncs, és el primer any en que Som Energia, SCCL funciona plenament com una cooperativa, amb l’ànim d’assolir els primers objectius marcats: conformar-se com a comercialitzadora d’electricitat 100% renovable i iniciar els primers projectes propis de producció d’energia.
Som Energia és una cooperativa de consum, sense ànim de lucre, d’energia verda que té per objectiu oferir energia 100% renovable, de proximitat i al mateix preu que l’energia “bruta”, i ajudar a transformar el nostre territori en un lloc més sostenible i més respectuós amb el medi.

Som energia procura als seus socis: a) energia verda i renovable, respectuosa amb el medi i la natura; b) energia de proximitat, amb el consegüent estalvi en transport; i c) energia sense ànim de lucre, amb l’estalvi de sobrepreus per a beneficis.

Som energia, a més, promociona la creació de llocs de treball relacionats amb l’energia renovable i contribueix a la creació d’una economia veritablement sostenible.

Finalment, Som energia és oberta al fet que els Ajuntaments en formin part i establir-ho convenis de col•laboració consensuats i a mida.

La col•laboració podria donar-se en diversos àmbits:

* La possible participació econòmica a través de Som Energia dels ciutadans del municipi.
* La canalització dels processos participatius ciutadans per la priorització de les inversions en matèria d’energies renovables i estalvi i eficiència energètica del municipi
* La col•laboració en matèria de conscienciació energètica ciutadana i educació dels més joves
* La participació conjunta en projectes a nivell europeu o en d’altres projectes estratègics, etc.

Es tractaria d’estendre la democratització de l’energia als municipis facilitant la participació activa dels ciutadans i contribuint d’aquesta manera al canvi cap a un model energètic molt més descentralitzat, autosuficient i d’acord amb les característiques de cada territori.

Per tot això, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró l’acord següent:

Que l’Ajuntament de Mataró estableixi un conveni de col•laboració amb la cooperativa Som Energia, SCCL per promoure la producció i consum d’energia verda a Mataró.”
La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat,

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, opina que és una proposta que el Sr. Safont-Tria fa amb molt bona fe i amb ganes de fer estalviar diners a l’Ajuntament i als ciutadans, però la veritat és que és una iniciativa molt jove, força desconeguda i amb una sèrie de condicionants tècnics que requerien informes previs dels tècnics de la casa. No sabem exactament quin compromís per part de l'Ajuntament requereix, si hi ha un component econòmic o no...
Com que tampoc és un tema que sigui imprescindible resoldre avui, li proposem que a l’acord canviï la paraula “estableixi” per “l’Ajuntament de Mataró valori la conveniència d’establir un conveni de col•laboració”. En aquest cas, nosaltres ens hi sumaríem i tindríem la possibilitat d’estudiar-ho i prendre una decisió més endavant.

La senyora Quiteria Guirao anuncia que el Govern no votarà aquesta proposta de resolució, entre altres coses, perquè ja s'està treballant amb Som Energia. Des d'abans de la seva presentació a Mataró, hem recolzat la seva presentació a la ciutat. En el procés de definició de tot el pla d'implantació de cobertes fotovoltaiques ha estat un interlocutor, juntament amb la Fundació Terra. Amb quin objectiu? Amb l'objectiu que en aquesta segona fase puguem establir un dels paquets amb cobertes fotovoltaiques amb participació en el finançament de particulars, això és el que convé a aquesta cooperativa, és a dir, que tingui un tros de mercat de la fotovoltaica, que des de l'Administració local externalitzem per tal que el mercat pugui acollir-se i per això tampoc fem la inversió directament, que era una de les pegues que vostè posava al ple passat. Des de l'Ajuntament oferim aquest tipus de cooperatives de consum.
A banda, no hi votarem a favor perquè hi ha més cooperatives de consum a la ciutat, amb altres línies de treball i, per tant, l'economia social és molt viva, però no per això fem convenis de col•laboració, sinó que establim altres tipus de relacions.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, es mostra sorprès. No sé si és falta de cintura política per part de la Sra. Guirao o què falla aquí, perquè l'argument que em diu és que ja hi estan treballant i per això no hi poden votar a favor.
Miri, el cert és que ara mateix l'únic conveni, a nivell d’ajuntaments, amb el que està treballant Som Energia és amb l’Ajuntament de Girona. D’aquí a pocs dies ja el tindran signat, l’Ajuntament de Girona sí és soci de Som Energia a cost zero, cosa que no ha fet l’Ajuntament de Mataró. Amb aquesta proposta enteníem que era senzill ser soci col•laborador a un cost que no existeix, i amb el conveni preteníem, a partir de la proposta, fer un treball institucional establert en dues parts, en què hi hauria una negociació partint d’uns objectius comuns, en què la col•laboració es podria establir en diferents àmbits, el de la formació, el de la producció, el de la conscienciació... I no entenc per què vostè no hi pot votar favorablement. Estava disposat a passar-ho a prec, entenent que estem davant d’unes eleccions municipals i potser seria millor endarrerir-ho i reprendre-ho després. És important que comencem a entendre que les energies renovables són una font de treball que s’ha de treballar des de la base local.
Proposo, doncs, passar-ho a prec, si el Govern ho accepta i CIU també.

La senyora Quiteria Guirao respon al Sr. Safont-Tria que s'imagini si ella té cintura política, que fa tres dies que va dir-li (a ell) que ho passés a prec, cosa que no ho ha dit en la seva intervenció. Agraeixo també la seva cintura política.
La diferència entre Girona i nosaltres és que només faltaria que Girona, lloc de naixement d’aquesta cooperativa, no s’hi posés! És molt lloable! I l’altra cosa és que, com que passa a prec, durant aquest temps espero que espereu que Som Energia s’adreci a Mataró en aquests termes, com moltes altres entitats se’ns adrecen per compartir els seus objectius, on podem arribar, etc.

El Sr. Alcalde, vista la petició anterior, passa la proposta de la CUP a prec

PRECS I PREGUNTES

17 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES PLAQUES DELS CARRERS QUE ESTAN ESCRITES EN CASTELLÀ.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“El Ple del mes de desembre de 2007 va aprovar una proposta de resolució que, entre d’altres, tenia per objectiu catalanitzar i substituir les plaques dels carrers que encara estaven escrites en castellà.

Mes concretament, l’acord adoptat obligava al govern a realitzar, durant el 2008, un estudi sobre l’estat de totes les plaques dels carrers i les places de la ciutat per tal de conèixer la situació de les mateixes i si calia, o no, procedir a la seva reparació, neteja o substitució. L’estudi va permetre constatar, entre moltes altres coses, que en aquell moment encara hi havia 160 plaques escrites en castellà; plaques que, d’acord amb la proposta de resolució aprovada, havien de ser catalanitzades durant el present mandat.

Atès que desconeixem si aquestes plaques han estat substituïdes parcialment o en la seva integritat, el grup municipal de CiU formula les següents PREGUNTES:

Primera.- De les plaques que l’estudi va determinar que estaven escrites en castellà, quantes han estat substituïdes?

Segona.- En el cas que no s’hagin substituït totes, quin ha estat el motiu?

Tercera.- També en el cas de la pregunta anterior, quin criteri s’ha seguit per decidir quines es canviaven i quines no?

Quarta.- Al marge de la catalanització, l’acord també preveia substituir les plaques que no complien els criteris definits pel Consell del nomenclàtor. S’ha avançat, al respecte? De les 1.170 plaques que no complien aquests criteris quantes s’han canviat? “

 

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, comença recordant, tal com el Sr. Masriera ha comentat, que aquestes actuacions neixen de l’acord municipal de totes les forces polítiques de finals del 2007. L’objectiu que ens vam marcar llavors va ser fer un estudi complet de l’estat de les plaques, assenyalant aquelles que requerien reparació, neteja o substitució. Com saben, l'estudi es va realitzar i ho vam explicar a la comissió informativa de Serveis Centrals, i en aquell moment ja vam establir que la priorització seria col•locar plaques allà on no n'hi havia, reparar les malmeses, adaptar-les als nous criteris del nomenclàtor i també la catalanització.
Des d'aquell moment, així hem vingut actuant. Tant vostès com els ciutadans tenen informació al respecte d’això, perquè n’hem donat compte a les diferents memòries que, amb caràcter anual, recullen les actuacions de l’Ajuntament.
Cal recordar que el nostre compromís va ser que aniríem substituint les plaques d’acord amb les disponibilitats pressupostàries. Això s’ha reflectit, perquè tots els pressupostos municipals, des del 2009, han anat incorporant una partida, en concret de 6.000 euros anuals, per avançar en aquest àmbit. Des de llavors s'han actualitzat i instal•lat 153 plaques.
Respecte a per què no s’han substituït totes les plaques, tal com he comentat, això es va fent en funció de les disponibilitats pressupostàries, i saben que ara l'escenari econòmic ha canviat, cosa que ens ha obligat a prioritzar els recursos municipals per poder donar resposta a les necessitats que la crisi ha provocat a la ciutat.
Quant als criteris que s’han seguit per canviar les plaques, en primer lloc, retolar els vials que s’incorporen al nomenclàtor de la ciutat (i n’hem donat d’alta 25 en aquest període de temps), també les queixes que ens fan arribar els ciutadans respecte a les que falten i també la pròpia activitat de canvi i revisió del servei.
Totes les plaques noves estan adaptades als criteris establerts, estan retolades en català i s’han afegit els epígrafs a totes les plaques noves que es feien i que tenien el nom d’un personatge destacat ; tots els epígrafs han estat consultats a la subcomissió del Nomenclàtor i han tingut el seu vistiplau.
El senyor Francesc Masriera respon a la Sra. López que li ha dit que han canviat 153 plaques, però no sap si s’està referint o no al total de les plaques o a les 160 plaques que estaven en castellà. Tinc la impressió que han estat molt poques, fruit d’una manca de voluntat.

La senyora Montserrat López contesta que han estat 6 les plaques que estaven en castellà i han estat catalanitzades. Reitera que l’objectiu que es va establir no era la catalanització, sinó, sobretot, posar al dia les plaques de la ciutat, és a dir, posar-ne allà on no n’hi havia i reparar les malmeses. I, en tot cas, en el moment de reparar-les, aprofitar l'ocasió per a catalanitzar-les si estaven en castellà.

18 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RELACIÓ A LA INSTAL•LACIÓ D’UNA ANTENA DE TELEFONIA MÒBIL AL CARRER SANT CUGAT.
El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

“Aquest Grup Municipal ha tingut coneixement que una important empresa de telefonia mòbil té intenció d’instal•lar una antena a l’edifici situat al carrer Sant Cugat 34.

Així mateix, també s’ha tingut coneixement que s’han presentat un gran nombre d’al•legacions sol•licitant que no es doni la concessió de llicència ambiental per a l’exercici de l’activitat d’Estació base de telefonia mòbil.

És per això que el Grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

PRIMERA- En quin estat actual es troba el procediment de concessió de la llicència ambiental per a la instal•lació de la referida antena ?

SEGONA- Existeixen discrepàncies des del departament de llicències en relació a la llicència presentada? En cas positiu, quines?

TERCERA- Existeix algun tipus d’antena de telefonia mòbil o instal•lació habilitada per a ser instal•lada en l’esmentat edifici abans de la concessió de llicència ?

QUARTA- Quines mesures s’han pres o s’estan prenent per tal de minimitzar l’impacte visual , mediambiental i paisatgístic que suposa la instal•lació de l’antena ?

CINQUENA- De quina manera es té en compte des d’un punt de vista d’influència (400 metres) de l’estació base de telefonia mòbil el fet que dins d’aquest perímetre existeixen dos centres escolars i algun geriàtric ? Quines mesures es prenen ?”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, comenta que l’estat d’aquesta tramitació està, justament, en tràmit. És una llicència demanada per la companyia Vodafone per instal•lar una antena al carrer Sant Cugat. Van entrar la documentació ja fa unes setmanes i, en aquests moments, estem amb una discrepància amb aquesta operadora perquè hi ha alguns elements en què no coincidim perquè no responen a la normativa i, per tant, les han de modificar abans de poder tenir aquesta llicència d’activitat.
Respecte a la segona pregunta, les discrepàncies són elements lligats a la normativa urbanística pel que fa a l’impacte visual.
Pel que fa a la tercera pregunta, no hi ha cap antena, no hi ha res en funcionament i, per tant, en aquest cas, la companyia ha demanat llicència abans d’instal•lar res en aquest edifici.
En referència a la quarta pregunta, s’està aplicant la normativa vigent. Hi ha diferents ordenances, decrets, el Pla Especial Urbanístic que hauria de complir. Si les operadores compleixen, hem de donar llicències.
Quant a la cinquena pregunta, aquest és un tema molt tècnic que costaria d’entendre. En tot cas, aquesta antena ha de complir uns requisit de distàncies. No és una distància lineal, sinó que hi ha uns elements d’enginyeria que s’analitzen. Si aquesta antena compleix totes les distàncies que marca la normativa, que té a veure amb diferents dimensions que s’analitzen, haurem de donar la llicència.
En aquest tema, és veritat que han entrat 400 al•legacions. Tant els tècnics com jo mateixa ens hem reunit amb representants dels veïns d’aquest entorn i els ho hem explicat molt clarament. Si aquesta operadora compleix la normativa vigent haurem de donar llicència d’activitats. Per tant, estem en aquest procés de discrepàncies. Perquè hi hagi 400 al•legacions, el Govern no pot deixar de complir una normativa.

El senyor Marcel Martínez puntualitza que no està dient que no s’estigui complint la normativa. Vostè diu que han parlat amb els veïns però es dóna un fet molt curiós. En aquest mandat jo recordo dos o tres polèmiques en relació amb les antenes: una al Camí del Caputxins, 45, i una altra on hi ha l’edifici de Telefònica, amb alguna sentència en contra, si no recordo malament, és a dir, que hi ha alguna cosa que falla malgrat la normativa més estricta de Mataró. De fet, les 400 al•legacions en són un exemple clar.
La senyora Romero comenta que la normativa s’ha acomplert, agradi més o agradi menys. Que la podem canviar? Sí, la podem canviar. El que passa és que, en aquest tema de les antenes, a Mataró som molt més estrictes que la normativa catalana i la Directiva europea. És per això que es va aprovar aquí per unanimitat el Pla Especial amb el recolzament de la Federació d’Associacions de Veïns. Però, què ha passat al llarg del temps? Que s’han generat, de manera legítima, certes reticències, pors o angoixes en relació amb les radiacions electromagnètiques d’aquestes antenes. És aquí on hi ha el tema. En aquests moments no hi ha cap organisme oficial que obligui que es canviï la normativa per tal que, si hi ha un risc, no l’estiguem patint. Amb l’Alcalde hem demanat hora amb el secretari general de Telecomunicacions de la Generalitat, tal com vam quedar amb la polèmica que hi va haver als Caputxins, perquè, si això no passa només a Mataró, que es faci un estudi epidemiològic. És probable que aquesta situació es doni a altres municipis. Ens agradaria que miressin d’estudiar-ho.

19 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L’APROVACIÓ DEL TEXT REFÒS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ ENTORNS DEL CARRER BIADA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 11 de l’ordre del dia.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les 22 hores i deu minuts, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.