L’Ajuntament defensarà els interessos locals en la gestió de la depuració d'aigües

 

El text íntegre de la declaració institucional és la següent:

 

“La Plataforma Aigua és Vida (http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com) formada per associacions socials, veïnals, sindicals, ecologistes i de cooperació per una gestió no mercantil de l’aigua a Catalunya, considera d’una importància cabdal que el Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró aprovi aquesta declaració institucional amb l’objectiu d’instar les diverses administracions implicades (Àrea Metropolitana de Barcelona - AMB, Agència Catalana de l’Aigua - ACA i Generalitat de Catalunya) a derogar el Decret Llei, de 10 de juny, de modificació de la Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i conseqüentment no firmar el conveni que s’hi contempla.

 

Actualment aquest Decret preveu que l’AMB faci un pagament únic a la Generalitat de l’ordre de 800 M€ a canvi d’ingressar durant 30 anys una xifra aproximada de 130,5 M€ anuals del cànon de l’aigua que la ciutadania de l’AMB pagarà en el rebut de l’aigua, és a dir, un total acumulat de 3.915 M€. Per aconseguir els diners del pagament únic, l’AMB emetrà bons a través d’Aigües de Barcelona Finance d’Agbar, recentment creada per a tal efecte. El detall de l’operació s’acordarà en un conveni entre l’ACA i l’AMB que a hores d’ara encara no es coneix. El plantejament de l’operació és clarament lesiu pel funcionament de l’Administració hidràulica, atès que es limitarà la seva autonomia en la gestió i la suficiència financera a llarg termini, principis fonamentals del cànon de l’aigua, i agreuja el desequilibri territorial que pateix Catalunya. Fem notar també la profunda preocupació i el recolzament a aquesta moció que ens ha manifestat el Comitè d’empresa de l’ACA atenyent al nefast impacte d’aquest Decret per la política hidràulica de Catalunya i l’extrema incertesa en el paper que podrà desenvolupar l’ACA en el futur.

 

Es destaquen els següents impactes de l’operació proposada per la Generalitat:

 

. L’ACA perdrà aproximadament un terç del seu finançament anual. L’ACA deixarà de recaptar, durant 30 anys, el 31 % dels 416 M€ actuals que ingressa a tot Catalunya provinents del cànon de l’aigua. La planificació hidrològica, les mesures de seguiment i control de la qualitat de l’aigua, les inversions en sanejament i abastament en alta, les mesures per a l’acompliment de la Directiva Marc de l’Aigua i els recursos humans per dur-les a terme, entre d’altres, es veuran seriosament afectades. Aquesta operació, doncs, suposa el desmantellament de l’ACA com a administració responsable de gestionar i planificar el cicle integral de l’aigua amb una visió integradora dels ecosistemes aquàtics de Catalunya.

 

. Enfrontament territorial. Es derivaran cap a l’AMB de l’ordre de 130,5 M€, tot i que les despeses d’explotació de les depuradores i col·lectors metropolitans a penes si suposen 35 M€. Això significa que pel cap baix l’ACA perdrà 95,5 M€ anuals d’ingressos i capacitat inversora per a la resta de Catalunya; una xifra que, després de 30 anys, suposarà 2.865 M€ aproximadament. La pèrdua d’aquest ingrés per a l’ACA comportarà que no es tindran els recursos econòmics suficients per fer front a les inversions necessàries de sanejament d’aigua, abastament en alta, manteniment i millores, reutilització i preservació del medi, entre d’altres, fora de l’AMB. Cal destacar que encara serà més inviable l’equilibri territorial si aquest model s’extrapola a la resta de conques i/o sistemes de Catalunya excedentaris, on quedarà impedit l’efecte de redistribució econòmica a nivell territorial que actualment permet el cànon de l’aigua. Si s’apliqués aquest model al Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, al Consorci de la Costa Brava o als consells comarcals del Maresme, Osona i la Garrotxa, la caixa de l’ACA quedaria pràcticament buida. És doncs, palès, que aquest model és econòmicament inviable per al sanejament i l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua al conjunt del nostre país. És evident que aquesta nova proposta en cap cas soluciona el repte cabdal entre el món local i la gestió del sanejament, sinó que l’agreuja exponencialment i es menystenen la resta d’ens locals, consorcis, mancomunitats i consells comarcals de Catalunya. Aquest impacte serà de més gravetat atès que històricament la inversió en infraestructures hidràuliques ha gaudit de cofinançament amb fons europeus UE (15 estats membres) que ha arribat fins al 75 % de la inversió en algunes depuradores. En les actuals circumstàncies a l’entorn europeu UE (ampliat a 27 estats membres), l’accés als programes de cofinançament serà més limitat, i els estats més desenvolupats hauran d’assumir íntegrament les noves inversions. Així doncs, la finalització de la inversió derivada del Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes haurà de ser suportada íntegrament pel cànon de l’aigua.

. Els veïns i veïnes de l’AMB pagaran per segona vegada unes instal·lacions ja amortitzades. Entre el 50 % i el 75 % dels 800 M€ que pagarem la ciutadania i els ajuntaments inclosos dins l’àmbit de l’AMB ja van ser pagats amb Fons de Cohesió Europeu que no cal retornar i la resta, pràcticament, han estat pagats per la ciutadania en anys anteriors amb el rebut de l’aigua. Addicionalment cal destacar que possiblement s’hauran de restar costos impositius. Dit d’una altra manera, estem davant d’una expropiació econòmica injusta a la ciutadania i als ajuntaments als que es pretén fer pagar dues vegades per unes inversions realitzades.

 

. Augment del deute. L’operació consistirà en tituralitzar els ingressos futurs del cànon de l’aigua. Una operació d’aquestes característiques tindrà associats un costos financers doncs s’hauran de pagar els interessos dels bons emesos per un valor aproximat de 800 M€ més. Per tant, estem davant d’una operació que rondarà els 1.500 M€, és a dir, els costos financers que pagarà el ciutadà de l’AMB seran 50 M€ anuals recaptats impròpiament amb el cànon de l’aigua gestionats per l’AMB en base al Decret del qual promovem la seva derogació. O dit d’una altra manera, aconseguirem ingressar 800 M€ per fer front al dèficit de la Generalitat però generem un deute de 1.500 M€ a retornar en el futur per cobrir els guanys de fons d’inversió especulatius.

 

. Afecció de destinació del Cànon/Objectiu d’impost finalista. La titularització del cànon de l’aigua desvirtua l’objectiu de la figura impositiva, atès que l’objectiu de l’operació és externalitzar un endeutament que no ha generat la pròpia Administració hidràulica. En les actuals circumstàncies, i després dels complicats processos de reducció de la despesa d’operació i increment del cànon, l’Administració hidràulica es troba perfectament sanejada i la seva viabilitat econòmica i financera és positiva.

 

Per tot plegat, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular presenta al Ple municipal els acords següents:

 

1. L’Ajuntament de Mataró sol·licita al Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya un informe econòmic, on s’avaluï si l’operació del conveni del cànon de l’aigua comportarà algun greuge econòmic als ajuntaments en la present i futura gestió de la depuració de les seves aigües.

 

2. En cas que l’informe no sigui satisfactori per als interessos locals, l’Ajuntament de Mataró estudiarà emprar els mecanismes legals pertinents per tal de preservar els interessos dels usuaris i de l’Administració local.

 

3. Instar l’AMB, l’ACA i la Generalitat de Catalunya a derogar el Decret Llei, de 10 de juny, de modificació de la Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i no firmar el conveni que s’hi contempla.

 

4. Informar la Plataforma Aigua és Vida mitjançant el correu electrònic: aiguaesvida@gmail.como l’adreça postal: Carrer Múrcia 24, baixos, 08027 Barcelona”.