Mataró aprova la seva Carta Alimentària

La Junta de Govern de l’Ajuntament ha aprovat avui la Carta Alimentària de Mataró. Aquest document és la declaració de principis bàsics sobre la qual se sustenta la voluntat de desenvolupar una Estratègia Alimentària Local que porti a la ciutat a canviar el seu model alimentari. La seva redacció ha tingut en compte un procés participatiu per consensuar el contingut entre tots els actors implicats: administració, productors, empreses, ciutadania i entitats vinculades al sistema alimentari.

Mataró té 1.200 hectàrees de sòl no urbanitzat: 450 forestals i 750 agrícoles. L’espai agrari de les Cinc Sénies-Mata-Valldeix té una important singularitat territorial: es tracta de l’espai costaner no urbanitzat més extens de tota la regió metropolitana des de Barcelona fins al riu de la Tordera, a més de ser l’únic gran espai agrari del Maresme que comunica la zona muntanyosa amb la marítima.


Antecedents

Les principals ciutats del planeta van signar al 2015 el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, que ja apostava per articular un model de producció, comercialització i de consum de proximitat. Al 2019 es va aprovar el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, que aposta per un sistema alimentari sostenible, competitiu i arrelat al territori. Al 2020 es va promoure la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb la intenció de ser una palanca que impulsi projectes per un canvi de model alimentari i de treball en comú.

A nivell local, també al 2020 la Junta de Portaveus va aprovar una Declaració Institucional per a la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió de l’espai agrari de les Cinc Sénies-Mata-Valldeix. Entre els seus acords, adopta impulsar una política alimentària local, aprovar una carta alimentària de ciutat i elaborar un Pla Alimentari Local. Al 2021 Mataró es va adherir a la Carta alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament va signar un conveni amb l’Associació Agrària Cinc Sènies-Mata-Valldeix per treballar en un Pla estratègic de Desenvolupament de l’Espai Agrari. A més, al 2022 es va constituir la Taula de l’Espai Agrari, que aplega representació municipal, del sector agrari i de la ciutadania que viu i treballa a l’espai agrari Cinc Sénies-Mata-Valldeix per treballar de manera coordinada en el seu impuls i millora.


Principis transversals i compromisos

La Carta Alimentària de Mataró té sis principis transversals: sobirania i autosuficiència alimentària; agroecologia i transició agroecològica; proximitat i canals curts de comercialització; Economia Social i Solidària; infraestructures verdes i alimentació sostenible.

D’acord al text, l’Ajuntament, les persones productores, les empreses, la ciutadania i les seves organitzacions i les entitats supralocals vinculades als sistemes alimentaris es comprometen a impulsar un procés de transició cap a un sistema alimentari local més just, segur, sostenible, resilient, feminista, divers i inclusiu que es desenvolupi a través dels següents compromisos específics, que són la base de full de ruta que Mataró escull:

• Governança i autosuficiència alimentària: foment d’un context òptim per aconseguir complir els objectius gràcies a accions com el mapatge d’experiències locals, l’intercanvi d’informació i la participació dinàmica de les entitats protagonistes dels sistema local d’aliments. L’autosuficiència alimentària és la capacitat de produir la major part dels aliments que necessita un territori.

• Alimentació sostenible i nutrició: fomentar les dietes saludables, segures, culturalment adequades i ambientalment sostenibles.

• Equitat social i econòmica: inclou mecanismes de protecció social per garantir que els grups més vulnerables accedeixin a aliments saludables, redefinir els programes de menjadors escolars, el suport a l’economia social i solidària i les xarxes de la societat civil o accions per promoure l’ocupació.

• Promoció de la producció alimentària: amb intervencions per al foment i el sosteniment de la producció i la transformació alimentària en àmbits urbans i periurbans, orientar una planificació holística i integrada de l’ús del territori, o protegir i permetre l’accés segur a la terra.

• Millora de l’abastiment i distribució alimentària: a través de la planificació dels sistemes de logística de baix impacte ambiental, el suport als mercats sedentaris i no sedentaris de Mataró, en especial aquells amb presència de pagesia.

• Reduir el malbaratament alimentari: amb l’adopció de polítiques que afavoreixin la reducció dels excedents i les pèrdues al llarg de la cadena alimentària, permetin la recuperació d’aquests excedents i la redistribució d’aliments segurs i nutritius i l’augment de la conscienciació sobre la necessitat de reduir el malbaratament.
  
  

En el marc del procés d’elaboració de la Carta alimentària i l’Estratègia Alimentària Local, l’Ajuntament ha començat a difondre una enquesta per tal de copsar el grau de coneixement i d’ús que la ciutadania en fa de l’espai agrari, així com els hàbits de consum dels productes de l’horta.