ACTA DEL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MATARÓ

Data: 7 de novembre de 2007

Hora: 19,00h

Lloc: sala de reunions de l'Edifici de Vidre

Hi assisteixen:

Ramon Bassas i Segura President

Joan Bonamusa i Roura Vocal

Miquel Canal de Torres Vocal

Joaquim Fernàndez i Oller Vocal

Enric Subiñà i Coll Vocal

Josep Mª Puig Boltà Vocal

Agàpit Borràs i Plana Vocal

Ramon Manent i Rodon Vocal

Joaquim Garcia i Roselló Arqueòleg assessor

Mariona Gallifa i Rosanas Arquitecta assessora i secretària

Excusen la seva absència:

Sergi Penedès i Pastor Vicepresident

Xavier Pous i Layret Vocal

Carles Marfà i Riera Vocal

Ordre del dia

1. Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 10 d'octubre de 2007

2. Despatx oficial

3. Proposta d'intervenció a can Palau de la Riera (Sergi Marimon, arquitecte)

4. Resolució discrepàncies projecte mercat Plaça Gran

5. Projecte d'intervenció al mercat de la Plaça de Cuba

6. Reforma reglament Consell del Patrimoni

7. Subvencions

8. Sobrevinguts

9. Precs i preguntes

Desenvolupament de la reunió i acords

Ramon Bassas inicia la reunió explicant als assistents que han estat convocats com a membres en funcions del Consell, a l'espera que es nomeni el nou Consell per aquest mandat.

Com a canvis produïts, es compte amb la presència del nou vocal representant del grup municipal d'ICV-EUiA, Miquel Canal de Torres, quin nomenament ja s'ha efectuat. Es dóna la benvinguda al nou vocal.

1.- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 10 d'octubre de 2007

Mariona Gallifa explica que ha rebut per part d'Enric Subiñà una petició d'esmenar l'acta en el punt on es recull la seva opinió i demana que es puntualitzin alguns aspectes.

Es llegeix l'esmena proposada i s'aprova per unanimitat l'acta.

2.- Despatx oficial

Mariona Gallifa dóna compte al Consell de l'aprovació inicial del projecte d'enderroc i consolidació d'edificis, previs a l'actuació arqueològica, del sector de can Cruzate, carrers d'en Palau, de Santa Maria i el Carreró, de Mataró.

El projecte ha estat redactat per l'arquitecte tècnic Antoni Rosiñol i Riera i promugut per l'empresa municipal PUMSA.

Ramon Bassas explica que les obres es faran en fases, començaran el més de febrer i la durada prevista és de 2-3 anys.

Agàpit Borràs celebra l'actitud de l'Ajuntament en aquest tema, el respecte i cura que demostra envers el patrimoni arqueològic, molt diferent a l'actitud que en el seu moment, força anys enrera, va tenir Caixa Laietana amb les restes arqueològiques que van aparèixer al seu solar a l'altra banda de la Plaça i que foren malmeses.

3.- Proposta d'intervenció a can Palau de la Riera (Sergi Marimon, arquitecte)

S'incorpora a la reunió Sergi Marimon, arquitecte encarregat pels propietaris de can Palau de la Riera, la família Martí Coll, per tal d'estudiar el tema.

Mariona Gallifa introdueix el tema explicant que can Palau és un antic casal dels segles XVII, XVIII i XIX, catalogat pel Pla Especial del Patrimoni amb nivell de protecció A.

Arrel de la darrera actualització del Pla Especial de Patrimoni, es va modificar el Pla General que atorgava a aquesta finca la possibilitat de construir planta baixa i 3 plantes pis, reduint l'edificabilitat a planta baixa i dues plantes pis.

El motiu pel que es porta aquest tema al Consell és per consultar sobre la viabilitat de tirar endavant una proposta d'intervenció en el casal catalogat.

A continuació Sergi Marimon inicia l'explicació. Acompanyat de fotografies i plànols de l'estat actual i proposta d'intervenció així com d'una maqueta, explica l'objecte de la consulta.

La voluntat dels propietaris és la de poder realitzar en aquest casal, que actualment és un habitatge unifamiliar, dos habitatges més a la planta segona, per dos dels seus fills.

En aquests moments la planta segona/ sotacoberta no te un ús concret fent la funció de golfes i presentant una coberta que en alguns punts està en força mal estat i on cal intervenir.

La planta primera és on es localitza l'habitatge actual i on es situa la part noble del casal de quatre cossos. A la planta baixa es situa l'accés a l'habitatge i la resta està ocupada per tres locals llogats a comerços.

La proposta planteja mantenir la fisonomia del joc de cobertes inclinades de teula, amb una petita modificació de volum que no afecta la façana principal del carrer i que es concreta en un recreixement de part de la fondària edificable de la planta segona. A més, es modifica l'accés principal de l'edifici, prolongant l'escala actual fins la segona planta pis i afegint un ascensor.

Enric Subiñà fa notar que la situació de l'ascensor afecta una de les quatre sales principals del casal, que de fet són els espais de més interés arquitectònic de l'edifici catalogat. Opina que és la proposta la que s'ha d'adaptar a l'edifici catalogat i no a l'inrevés.

Sergi Marimon explica que l'ascensor es proposa aquí ja que la resta d'espais de la planta baixa estan compromesos pels diferents llogaters existents.

Josep Mª Puig coincideix en que caldria ubicar l'ascensor en un altre lloc i més, observant que a la planta baixa hi ha altres espais que tot i estar llogats tenen un caràcter molt marginal o de magatzem.

Opina també que la intervenció en la planta segona desvirtua l'estructura inicial del casal. Comparant l'estat inicial i la proposta es veu que aquesta desfigura en part la comprensió dels espais inicials. La proposta hauria de ser més clara i definir-se en un sentit o altre.

Agàpit Borràs opina que caldria mantenir els quatre cossos nets a nivell de planta primera i per tant reestudiar la col.locació de l'ascensor així com reforçar la comprensió de les façanes i crugies inicials. Demanaria també que es modifiqués el rètol de l'antiga granja Montells que creu que desmereix el conjunt.

Miquel Canal opina que si bé en planta es pot llegir quina era l'estructura original, en alçat això es perd i per tant, aquesta lectura no és tan clara.

Ramon Bassas conclou el debat resumint l'opinió generalitzada dels assistents en el sentit que es pot continuar treballant la proposta per aquest camí tenint en compte les observacions fetes pel Consell respecte a la col.locació de l'ascensor així com estudiar la reforma de la segona planta pis.

Agàpit Borràs vol agrair i deixar palesa l'actitud positiva que han mostrat els propietaris de l'immoble per la manera com han presentat i treballat la proposta.

En aquest punt de la reunió, s'altera l'ordre de les intervencions i s'avança com a punt 4 de l'ordre del dia el projecte de reforma del mercat de la Plaça de Cuba per tal de no fer esperar les persones que han vingut a explicar-lo.

4.- Projecte d'intervenció al mercat de la Plaça de Cuba

Presenta el tema la regidora d'innovació i promoció de ciutat, Alícia Romero qui explica la importància d'aquest projecte, fruit d'un procés de negociació de tres anys amb els paradistes i operadors del mercat.

La proposta que es presenta te com a objectiu fer que el mercat sigui operatiu i parteix de la premisa de no interrompre el funcionament de les actuals parades.

Explica que en aquest procés han comptat amb l'assessorament de Pere Sirvent, cap de projectes de l'Institut de Mercats de BCN i persona que colidera amb l'IMPEM aquesta reforma.

A continuació passa la paraula a Àngel Remacha, cap del servei de comerç i promoció de ciutat qui explica els trets principals de la proposta que s'ha consensuat amb els comerciants: reduccció d'un 50% del nombre actual de parades, introducció d'un nou operador (supermercat) i l'acord de destinar espai a usos complemetaris: cambres i magatzems.

No es tracta d'un model de reforma integral del mercat ja que s'ha acordat només tancar un període de 41 dies, l'agost del 2008. A partir d'aquí hauran de conviure les obres del mercat i la seva activitat.

Passa la paraula als arquitectes de l'empresa G56, Fernando Mur i Miquel Vila, a qui s'ha encarregat la redacció d'un avantprojecte de reforma.

La seva proposta parteix d'unes premises de sortida: la supressió de barreres arquitectòniques, l'actualització de les instal.lacions, la contemplació d'un aparcament (limitat) propi, l'entrada d'un nou operador complementari (supermercat), l'obtenció de dependències logístiques alliberades de la planta soterrani i l'actualització de l'aspecte general (substitució de coberta de fibrociment i actuació en façana).

Partint del coneixement que aquest edifici està catalogat amb nivell de protecció A, el projecte proposa la ubicació d'un nou ascensor exterior situat a la banda del carrer St. Cugat, la introducció d'un supermercat directament relacionat amb la resta de parades del mercat, l'ampliació de part de la planta soterrani sense interferir en el funcionament del mercat, conservar l'actual zona de càrrega i descàrrega, situació de cambres, magatzems i serveis a la planta altell amb diferents propostes i una nova imatge exterior.

A continuació s'inicia el debat centrat en els següents punts:

Josep Mª Puig opina que la opció de situar els magatzems a la planta altell parteix de forma contundent l'espai interior de l'edifici. Demana que s'estudiin altres opcions.

Ferran Mur respon que la solució arquitectònica ha vingut condicionada per l'estudi comercial. Situar el magatzem a la planta soterrani, feia inviable l'aparcament.

Alícia Romero puntualitza que són els operadors qui marquen en gran mesura quina és l'opció que s'ha de prendre. Potser no es tracta del projecte de reforma somniat però sí el que és viable.

Agàpit Borràs opina que el "paisatge" de l'espai interior del mercat és un dels seus valors principals i que la opció de situar els magatzem i cambres a l'altell, el malmeten.

No està d'acord amb la proposta de nova imatge exterior del mercat ja que no creu que calgui embolicar-lo ni tapar-lo, al contrari, no s'ha d'amagar de res.

Ferran Mur respon que sap greu fer un volum dins aquest espai únic però és una imposició de funcionament.

Respecte a l'exterior no volen tapar res, sinó que es vegi la façana aconseguint donar-li livianitat, un matís.

Miquel Canal troba incomprensible que només s'amplii el soterrani en una quarta part, despreciant el quart restant que és on es podrien situar les cambres i magatzems i així alliberar la planta altell.

Enric Subiñà apunta la possibilitat de poder utilitzar l'espai en soterrani del carrer Palmerola per les cambres i magatzem, alliberant la planta altell i sense interrompre el funcionament del mercat.

Josep Mª Puig recolza aquesta opinió i a l'igual que Agàpit Borràs creu que l'actuació en façana és del tot innecessària a més d'omplir sense raó l'espai de l'entorn de la Plaça de Cuba que de per si ja no és massa generós. Els paraments de vidre, per més que siguin transparents, omplen l'espai.

Ramon Manent celebra que per fi s'actui al mercat i per tant de dintre no te res a dir. Respecte al tema de la façana no hi veu en absolut la necessitat de col.locar aquests vidres superposats que a més crearan problemes de reflexes, manteniment i seguretat.

Agàpit Borràs vol afegir que el Consell no vol "fiscalitzar" res, només que li sap greu donar el vist-i-plau a una proposta que basant-se en que s'ha fet el que s'ha pogut no ha sigut capaç de resoldre bé el projecte arquitectònic. El Consell ha de defensar el patrimoni arquitectònic i des d'aquesta òptica creu que s'haurien d'apurar més les altres possibilitats.

Ramon Bassas conclou que hi ha acord entre els membres del Consell respecte a replantejar l'envolvent de la façana i respecte a estudiar altres alternatives (espai del carrer i la totalitat de la planta soterrani) per tal de situar el magatzem i les cambres. Si els condicionants fossin només econòmics se'n podria parlar.

Alícia Romero insisteix en que es troben amb molts condicionats però que tot i això es comprometen a reestudiar el tema de la façana i del volum interior, analitzant diferents alternatives i opcions.

S'acorda que el projecte es pugui tornar a portar al Consell amb aquests temes estudiats.

5.- Resolució discrepàncies projecte mercat Plaça Gran

Mariona Gallifa fa memòria al Consell del que en el seu moment va opinar del projecte de reforma del mercat de la Plaça Gran, redactat per l'arquitecta Montserrat de Torres. A continuació ensenya mitjançant els plànols i lectura de la memòria com s'han resolt els temes que calia estudiar: la col.locació dels tendals automatitzats sense afectar les lloses de marbre del sostre i la doble façana dels testers de l'edifici. Respecte als testers, l'arquitecta proposa decidir a peu d'obra si es veuen bé o no els paraments de corten que proposa.

Els membres del Consell veuen bé la solució dels tendals però respecte al tractament dels testers entenen que no s'ha estudiat prou bé el tema i per tant, no el consideren resolt ja que no només es tracta dels elements de corten que recullen l'entrada sinó la solució també de la rampa i la pròpia façana testera si l'element de corten acaba no siguent-hi.

Creuen que aquesta manera de donar resposta als requeriments del Consell no és una bona metodologia.

Ramon Bassas recull l'opinió del Consell i apunta la possibilitat de resoldre el tema mitjançant un modificat del projecte.

6.- Reforma reglament Consell del Patrimoni

Ramon Bassas explica que s'està treballant aquest tema , bàsicament en el sentit de poder incorporar i reconèixer la presència com a membres del Consell, de l'arqueòleg i l'arquitecte assessors del Consell, que fins ara no hi figuraven. Al mateix temps, a nivell de tots els consells de participació s'està fent un procés de revisió amb la qual cosa estem a l'espera de les conclusions que se'n puguin derivar.

Explica als membres del Consell que ara és el moment per fer les aportacions que es creguin convenients.

Mariona Gallifa enviarà per correu a tots els membres del Consell el reglament actualment vigent per si volen proposar algun canvi o puntualització.

7.- Subvencions

Mariona Gallifa presenta dues sol.licituts de subvenció rebudes:

Estucat façana C. d'en Moles, 1 bis

Es tracta d'una casa que te una façana catalogada al carrer d'Argentona i l'altra al carrer d'en Moles, d'ambient catalogat.

Degut a les obres realitzades, demanen subvenció per estucar la façana del carrer d'en Moles que és la que s'ha reformat. La façana del carrer Argentona la rehabilitaran quan es posin d'acord amb l'edifici veí amb qui forma conjunt.

Presenten un pressupost de 9.350 euros que inclou material, estucat i bastida.

El Consell del patrimoni acorda concedir la quantitat de 2.805 euros corresponents al 30% dels pressupost presentat i acceptat, amb la condició que el nou estucat presenti la màxima coherència amb la façana principal i amb la condició de reconduir els cables vistos que passen per aquesta façana amb un sistema de tensors que els mantingui separats de la mateixa.

Reparació de cobertes del Convent de les Caputxines

Les monges caputxines presenten una petició per continuar les obres iniciades l'any 2005 de reparació de les cobertes del convent. Es recorda que el convent de les caputxines és un conjunt barroc catalogat amb nivell de protecció A pel Pla Especial del Patrimoni.

En aquella ocasió el Consell del patrimoni concedí una subvenció de 6.000 euros a condició que el bisbat aportés com a mínim el 50% del cost de l'obra que es realitzés, tal com estableix la normativa de subvencions.

En aquesta ocasió, el Consell acorda concedir novament 6.000 euros de subvenció per continuar la tasca de reparació de cobertes (repàs i substitució de teules, arrenjament de goteres, neteja de canals i baixants i bastides) a condició que la propietat aporti com a mínim el 50% del cost de l'obra que es realitzi, tal com estableix la normativa de subvencions.

El Consell demana també que s'estudii la possibilitat d'encarregar a un tècnic, tal com es va fer en l'altra ocasió, el seguiment de la realització de l'obra. Si es tracta del mateix tècnic, millor.

8.- Sobrevinguts

No n'hi ha.

9.- Precs i preguntes

Enric Subiñà expressa la seva preocupació pel color de les fusteries que s'han posat a l'obra de rehabilitació del cafè de mar. La resta de membres del Consell comparteixen aquesta opinió.

Mariona Gallifa lamenta que en aquesta reunió no ha pogut venir Xavier Pous, autor del projecte, que ens hagués pogut aclarir aquest aspecte.

Ramon Bassas s'apunta aquest tema per fer les corresponents averiguacions.

Josep Mª Puig comenta que al carrer Nou al costat del Robafaves ha aparegut una façana estucada d'un color molt cridaner i amb un aplacat ceràmic en planta baixa molt fosc. Demana que es miri què ha passat i que se'ls hi pugui fer canviar.

Mariona Gallifa s'ho mirarà.

Sense més temes, el Sr. President aixeca la sessió a les 21,45 h

I com a secretària, n'estenc la present acta.