Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Una Declaració institucional demana la conversió de la Sareb en un instrument per a garantir el dret a l’habitatge

Escoltar

Una Declaració institucional demana la conversió de la Sareb en un instrument per a garantir el dret a l’habitatge

La Junta de Portaveus del 28 de febrer va aprovar una Declaració institucional presentada pel grup d’En Comú Podem per a la conversió de la Sareb en un instrument per a garantir el dret a l’habitatge. El text, amb una esmena del PSC, es va aprovar amb l’abstenció de Ciutadans i els vots favorables de la resta de grups municipals.

El passat mes de juny, l’Ajuntament va signar el primer conveni amb la Sareb per a la cessió de 15 habitatges. Foto:Aj.
El passat mes de juny, l’Ajuntament va signar el primer conveni amb la Sareb per a la cessió de 15 habitatges. Foto:Aj.

La Declaració institucional és la següent:

“La creació d'una societat de gestió d'actius immobiliaris, popularment coneguda com a banc dolent, va ser una de les condicions imposades en el Memoràndum d'Entesa (MoU) signada amb la Unió Europea per al rescat d'Espanya en 2012.

La Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), va ser creada amb l'objectiu de comprar part dels actius tòxics i problemàtics que tenia la banca per a “netejar” els seus balanços i eliminar el llast que en ells tenien els actius “improductius”. Habitatges i sòls que estaven en poder de les entitats després d'haver estat executades les garanties i hipoteques dels qui no havien pagat els préstecs signats, a més de crèdits fallits amb enormes dificultats de recuperació, van ser traspassats a aquest “banc dolent” perquè les entitats deixessin de tenir el llast d’haver de proveir aquests actius que no els generaven més que despeses i els obligaven a reservar capital.

Perquè no impactés negativament en els comptes de les Administracions Públiques, la SAREB es va constituir amb una majoria d'accionistes privats sense consolidar el seu balanç amb els comptes de l'Estat. Va ser finançada amb recursos públics que suposaven un 95,31% del total, però el percentatge de propietat accionarial públic només hauria de ser del 45,68%. Al mateix temps, els socis privats, que només aportaven el 4,69% del finançament total, es quedaven amb el 54,33% de les accions.

La notificació de la Unió Europea d'abril de 2021 en el context del Procediment de Dèficit Excessiu de 2020 va desmuntar l'estratègia i va suposar la integració comptable de SAREB com a part de les Administracions Públiques.

A conseqüència d’aquesta reclassificació, l'activitat de la companyia repercuteix directament sobre els comptes públics amb efectes des de 2020. Això ha suposat un increment del dèficit públic de 2020 de 9.891 milions d'euros (0,88% del PIB) i un increment del deute, segons el Protocol de Dèficit Excessiu (PDE), consolidat de les Administracions Públiques de 34.145 milions d'euros al desembre de 2020 (3,05% del PIB). De la mateixa manera, en els següents exercicis, les operacions de disposició del seu actiu per part de SAREB, així com els seus resultats comptables afectaran el saldo dels comptes nacionals del sector de les Administracions Públiques.

La SAREB va adquirir immobles, crèdits i sòl per valor de 50.781 milions d'euros després d'aplicar un descompte mitjà del 52% sobre el que tenien a les entitats. És a dir, actius comptabilitzats a les entitats bancàries nacionalitzades per 107.121 milions d'euros, van ser adquirits per el “banc dolent” per 50.781 milions.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, assegurava el novembre del 2012, només uns mesos després de la creació de la SAREB, que la societat no només no costaria diners als contribuents espanyols, sinó que, al llarg de la seva vida, oferiria una rendibilitat del 15%.

El resultat de tot l'anterior ha estat l'aprovació d'un Reial decret per eliminar els límits de la participació de l'Estat a l'accionariat de la SAREB, permetent-ne així la nacionalització de facto.

L'aprovació del Reial decret llei 1/2022, de 18 de gener, pel que es modifica el règim jurídic de les societats de gestió d'actius i en particular el règim de la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) deixa en evidència la negligent actuació en la gestió d'aquesta societat i la necessitat de modificar la forma d'actuar.

Per tot això, el Grup Municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró, l'adopció dels següents acords:

  1. Instar al Govern de l’Estat a la modificació de l'objecte social de la SAREB per convertir aquesta societat en una eina pública que serveixi per garantir el dret a l'habitatge.
  2. Instar al Congrés dels Diputats a la creació d'una comissió d’investigació parlamentària que estableixi les responsabilitats polítiques d'unes decisions que han causat un descomunal cost i pèrdua de fons públics que ascendeixen, de moment, a 14.500 milions d'euros, dels quals 12.000 milions són públics, i a l'assumpció de gairebé 35.000 milions de deute.
  3. Instar al Govern de l’Estat a que, amb la finalitat de poder fiscalitzar i controlar adequadament la SAREB, la presa de control públic incorporarà la creació d'un organisme que permeti el seguiment de l'activitat de la societat i la comprovació del compliment dels seus objectius, més enllà dels òrgans de control de la societat. En el Consell d'Administració i en aquests organismes de seguiment hi participaran els ministeris que tinguin competències en drets socials i habitatge.
  4. Instar al Govern de l’Estat a elaborar un cens dels actius que té en propietat la SAREB.
  5. Instar al Govern de l’Estat a acordar amb la SAREB que, mentre no s'adquireixi la propietat dels immobles per part de l'administració pública, SAREB faciliti una gestió social del seu parc d'habitatges actual per a garantir l’accés a l'habitatge de la població.
  6. Instar al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat de Catalunya a realitzar les gestions pertinents amb la SAREB per tal que el sòl urbanitzable de què disposa, tingui com a finalitat la creació d’habitatge públic destinat a lloguer social i assequible.
  7. Traslladar els presents acords al Govern de l'Estat, als diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i Diputades, al Govern de la Generalitat de Catalunya, als diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), a les diferents entitats municipalistes de Catalunya, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Mataró (PAH), a la Plataforma d'Afectats per la Crisi i el Capitalisme (PACC) i al Sindicat d’Habitatge de Mataró”.

Publicat a