Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

15/01/2004

Escoltar

15/01/2004

dijous 15 gener 2004, 00:00h

ACTA NÚM. 01/2004 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 15 DE GENER DE 2004.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia quinze de gener de dos mil quatre, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS ESTELA, Alcalde President,

Hi concorren els Senyors:

MANUEL MAS ESTELA ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D'ALCALDE (PSC)

CONSUELO PRADOS MARTINEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADAS YUS CONSELLER DELEGAT (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARÍA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENÇ GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

JOAN LÓPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)  S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 17 de l'ordre del dia.

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1.- DESPATX OFICIAL.

  • El senyor Alcalde dóna compte de la substitució del Sr. Joan López Alegre com a membre de la Comissió de Govern, pel Sr. Paulí Mojedano Singla, ambdós del grup municipal Popular.

Es fa constar en Acta :

  • La felicitació al Regidor Sr. Joan López Alegre perquè ha sigut pare recentment.

  • La satisfacció de la Corporació pel nomenament del Sr. Salvador Milà, ex regidor de l'Ajuntament, com a nou Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

2 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SOCIALISTES, INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS I ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I PARTIT POPULAR, PER A L'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A LA CAMPANYA "DOCUMENTS PLURALS".

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la següent Proposta :

"L'article 3 de la Constitució espanyola disposa que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat, estableix que les altres llengües espanyoles seran oficials en les respectives comunitat autònomes d'acord amb els seus estatuts d'autonomia i anuncia que la diversitat lingüística d'Espanya serà objecte d'especial respecte i protecció.

Malgrat aquest mandat constitucional de respecte i protecció del caràcter plurilingüe de l'Estat, les llengües espanyoles diferents del castellà, que es parlen en un territori on viu més del 40 per cent de la població espanyola, han estat absents durant més de 20 anys d'un seguit d'àmbits de gran importància simbòlica i pràctica, entre els quals hi ha la documentació personal dels ciutadans (el document nacional d'identitat, el passaport i el permís de conduir) i la documentació dels residents estrangers, que en una època d'immigració creixent com l'actual ha adquirit una rellevància que fins ara no havia tingut.

Aquesta pràctica espanyola contrasta amb la de les altres democràcies plurilingües d'Europa i del món, que traslladen als seus documents la seva diversitat lingüística interna i d'aquesta manera permeten no solament que els ciutadans de llengües diferents es reconeguin en els seus documents sinó també que tots els ciutadans, independentment de la seva llengua habitual, així com els residents estrangers, tinguin l'oportunitat de veure reflectit en la seva documentació el pluralisme lingüístic de la societat i l'acceptin com un fet normal.

Així, Bèlgica incorpora en la carta d'identitat i el passaport el francès i el neerlandès, però també l'alemany, que només parla l'1 per cent de la població; Finlàndia utilitza el finès i el suec en tots els documents; el Canadà fa el mateix amb l'anglès i el francès; i els documents personals a Suïssa contenen les quatre llengües oficials (el francès, l'alemany, l'italià i el romanx, que com l'alemany a Bèlgica només parla l'1 per cent de la població). En tots quatre casos, el plurilingüisme és present en tots els documents, incloent-hi el passaport, sense necessitat de petició prèvia de l'interessat i independentment del lloc on s'expedeixen.

Com a ciutadans espanyols que parlem llengües diferents del castellà ens volem reconèixer en els nostres documents personals, i també volem que el conjunt de la societat espanyola conegui i faci seu el caràcter plurilingüe de l'Estat que tots compartim.

Per això, aprofitant la celebració de l'Any Europeu de les Llengües, convocat per la Unió Europea i el Consell d'Europa per a promoure la consciència de la riquesa de la diversitat lingüística dins la Unió Europea i per a encoratjar el multilingüisme, volem cridar els nostres governants a prendre totes les mesures necessàries perquè en el termini més breu possible els documents personals espanyols adoptin un règim lingüístic semblant al que apliquen les altres democràcies plurilingües del món, que permeti una plasmació efectiva del mandat constitucional de respecte i protecció de la diversitat lingüística espanyola.

Per tot això, proposen al Ple municipal l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.-

L'Ajuntament de Mataró acorda afegir-se a la campanya "Documents plurals", que propugna la incorporació als documents nacionals d'identitat, passaports, permisos de conduir, targetes de resident estranger i tota altra documentació personal de les llengües espanyoles diferents del castellà que són oficials d'acord amb els estatuts d'autonomia, sense excloure l'ús addicional de les llengües que, tot i no ser oficials d'acord amb els estatuts d'autonomia, es beneficien igualment del mandat constitucional de respecte i protecció de la diversitat lingüística espanyola.

Segon.-

L'Ajuntament de Mataró instar tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei sobre l'ús de les llengües espanyoles als documents nacionals d'identitat, passaports, permisos de conduir, targetes de resident estranger i tota altra documentació personal.

Tercer.-

Fer arribar aquest acord al President del Parlament de Catalunya (Parc de la Ciutadella, s/n, 08003 Barcelona), al President del Govern Central (Complejo de la Moncloa, Puerta de Hierro, s/n, 28071 Madrid), al Ministre de Presidència (Complejo de la Moncloa, Puerta de Hierro, s/n, 28071 Madrid), al Ministre d'Interior (C/ Amador de los Ríos, 7, 28010 Madrid), al Ministre d'Afers Exteriors (Plaza de la Provincia, 1, 28012 Madrid), a la Presidència del Congrés dels Diputats (Carrera de San Jerónimo, s/n, 28014 Madrid) i a Organització pel Multilingüisme (Apartat de correus 107, 08560 Manlleu)."

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta que votaran a favor perquè declaracions institucionals com a aquesta contribueixen a mantenir viva l'esperança que un dia les coses poden ser diferents, però no pot negar el seu escepticisme ja que aquesta pluralitat només la creuen uns quants i demanar el reconeixement de la diversitat i del nostre fet diferencial, la plurinacionalitat de l'Estat i la seva pluriculturalitat és com picar ferro fred i d'alguna manera conduexi a l'escepticisme nacional.

El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, replica que no és la voluntat del seu grup entrar en polemitzar, però si volen fer palès que quan es fa una proposta de resolució conjunta s'ha de tenir la sensibilitat i la coherència de mantenir la seva proposta, sinó evidentment pot fer una altra proposta.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

3 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA SOBRE LA DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL DEL TRASVASAMENT DEL RIU EBRE DEL MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, presenta la Moció següent:

"A l'Ajuntament de Mataró li correspon com a ens local d'acord amb la normativa aplicable, és a dir la Llei 6/1999, de 12 de juliol, al seu art. 4.4 les competències relatives a l'abastament de l'aigua potable, el clavegueram i el control sanitari de les aigües residuals.

La proposta de desenvolupar les previsions de transvasaments d'aigua del riu Ebre cap a d'altres conques fluvials és un dels projectes que més durament poden impactar en el territori català (tant socialment com ambiental). Entre ells, es considera la importació cap a les terres al voltant de Barcelona d'un cabal d'aigües derivades del riu Ebre, aspecte que posa en entredit la política d'estalvi i consum racional de l'aigua endegada en exercici de les seves competències per part de l'Ajuntament de Mataró, en compliment de les previsions de l'art. 45'CE.

Com a nucli de decisió municipal, la resolució del Secretari d'Estat d'Aigües i Costes de 13 de novembre de 2.003 en teòric desenvolupament de l'art. 12 de la Llei 10/2001, envaeix competències pròpies d'aquest Consistori proclamades per l'art. 140'CE expressades a l'anterior paràgraf, cosa que ha provocat diversos pronunciaments per part d'aquest Ajuntament.

El principal efecte del projecte aprovat el 13 de novembre pel Ministerio de Medi Ambient és la detracció d'un cabal anual de 1.050 Hm3 d'aigua del riu Ebre a l'alçada de Tortosa per transvasar-la fins a uns 742 km direcció sud i 172 Km direcció nord. Només la definició d'aquesta solució atempta greument els mateixos principis que en teoria haurien de presidir les actuacions derivades de la Llei 10/2001, de 5 de Juliol, i, en concret, els principis de sostenibilitat, aprofitament racional, equilibrat i equitatiu que permetin garantir a llarg termini la disponibilitat del recurs (art.2). Tenint en compte aquests aspectes sobre els quals es retornarà en els propers epígrafs, cal centrar l'atenció en el principal element de perjudici per aquesta nefasta solució triada: el Delta de l'Ebre.

A títol introductori, el Delta de l'Ebre és la zona humida més important de Catalunya i possiblement la més important del litoral mediterrani espanyol juntament amb l'Albufera valenciana. Les seves més de 32.000 Ha totals, són compartides por 6 termes municipals: l'Ampolla, Camarles i Deltebre al delta Nord i St. Jaume d'Enveja, Amposta i Sant Carles de la Ràpita al Sud. En total viuen en aquesta plana al·luvial unes 40.000 persones de forma permanent, tot dominant com a activitat el conreu de l'arròs. Totes les platges, llacunes i la majoria de zones humides estan incloses al Parc Natural creat pel Decret 332/1986, de 23 d'octubre, totalitzant una superfície de 7.736 Ha protegides. El preàmbul d'aquest Decret de 1986 declara que "el Delta és la zona humida més important de les terres catalanes. Conserva els sistemes naturals aquàtico-terrestres més importants de la Mediterrània Occidental, després de la Camarga (França) i Doñana". Per aquesta rellevància tan contrastada, l'informe del Consell de Protecció de la Natura (màxim òrgan consultiu en la matèria a Catalunya) al seu informe de 28 de novembre de 1.995 enumera els reconeixements que té aquesta excepcional zona en seu internacional:

  • Llista de zones humides euroafricanes des de 1.962 (Bureau MAR)
  • Zona humida de la Llista del Conveni de Ramsar de 2 de febrer de 1.971, ratificat per Espanya el 4 de Septiembre de 1.992, segons resolució del Consell de Ministres de 21 de Febrer de 1.982.
  • Zona d'importància europea per la seva vegetació halòfila segons el Consell d'Europa
  • Zona d'especial Protecció per a les Aus (Art. 4 Directiva 79/409/CEE, de protecció de les aus silvestres)
  • Presència de 5 comunitats vegetals d'importància comunitària segons la Directiva 92/43/CEE, de protecció dels hàbitats, motiu pel qual està proposta com a Lloc d'Importància Comunitària per a integrar la Xarxa Natura 2000 europea.

Igualment, cal visionar l'extens llistat de mesures de protecció efectuades del de dret intern al respecte del Delta de l'Ebre, ultra les abans exposades:

  • Parc Natural (Decret 332/1986, de 23 d'octubre)
  • Reserves Naturals Parcials (Illa de Sapinya i Punta de la Banya)
  • Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)
  • Reserva Natural de Fauna Salvatge (Estació Biològica del Canal Vell, Illa de St. Antoni, La Tancada i Punta del Fangar)
  • Refugi de Fauna Salvatge (El Garxal)
  • Zona de caça controlada (El Garxal i Platges d'Illa de Buda)

En conclusió ens trobem sens cap mena de dubte davant l'espai natural amb més garanties jurídiques de protecció de Catalunya, garanties i característiques plenament conegudes i expressades al projecte de Trasagua. D'aquesta forma, el propi projecte ara aprovat arriba a enumerar quins són els efectes previsible de la detracció de fins a 1.050 Hm3 del seu cabal anual a la pàg. 118:

"Dado el elevado número de problemas identificados, se ofrece a continuación una síntesis selectiva para facilitar una visión conjunta de los mismos:

  • Avance y permanencia de la cuña salina en el río Ebre, con períodos de anoxia asocaicdos.

  • Deterioro de la calidad de las aguas, fundamentalmente eutrofización de las aguas del río, las lagunas litorales y las bahías.

  • Disminución de las descargas de los acuíferos carbonatados litorales, con manifestación en los ullals.
  • Erosión y desestabilización de los márgenes fluviales, con el deterioro de la vegetación riparia asociada.
  • Alteración de los encalves de interés geomorfológico, como playas, arenales y sistemas duranres.
  • Degradación paisajística y pérdida de naturalidad del borde litoral por la construcción de obras de defensa y diques.
  • Insuficiente integración ambiental de las prácticas e infraestructuras agrarias.
  • Pérdida de naturalidad en la red de canales.
  • Ocupación y degradación de los humedales propios del Delta.
  • Alteración de las poblaciones de flora y fauna autóctonas.
  • Incidencia ambiental de la pesca y la acuicultura.
  • Problemática relacionada con la ordenación turística y del uso público asociado."

Aquest extens llistat obeeix a un "chequeo" dels problemes del Delta entre els quals es barregen els detectats en relació directa amb el PHN. De la seva simple lectura, fora dels dos darrers, la resta sí que tenen un lligam directe amb els efectes del PHN, aspecte sobre el qual es retornarà al proper epígraf setè. No obstant, sorprèn enormement que el mateix estudi aprovat conclogui que:

"A los problemas citados cabría añadir otros de gran alcance como la subsidencia de la llanura deltaica y la regresión costera o la interrupción de las aportaciones sedimentarias fluviales, que puedeen compormeter a largo plazo la perviveinvia del propio Delta. Es tos problemes, sobre los que no se prevé influencia significacitiva de los trasvases del PHN, se plantean en un marco temporal mucho más amplio que los contemplados en la relación anterior y requeiren un enforuqe diferente basado en un seguimiento porlongado (€), que exceden el alcance de la presente evaluación."

És dir, es nega qualsevol negatiu efecte del PHN sobre l'enfonsament gradual del Delta i la regressió costanera i, a sobre, es sosté que no es pensen avaluar aquests elements, malgrat són dos problemes fonamentals. La negació de la correlació entre la subsistència i el trasvàs, és òbviament una afirmació més que tendenciosa sense cap mena de base. Es tracta d'un fenomen similar al de la cunya salina, que el text al·legat indica que es quedarà aturada en un punt (32 km aigües amunt de la desembocadura) i no arribarà més enllà, asseveració òrfena de qualsevol mena de rigor. S'ha de tenir present que la Disp. Add. Desena de la Llei 10/2001 ja observa com una possibilitat aquests riscos de degradació de l'ecosistema deltaic al seu apartat cinquè, pel què es fa patent el grau de consciència de la decisió que es pren i els efectes previsibles, però això no fa desestimar directament el que després s'ha resolt.

Per la seva part. l'esmentada Llei 10/2001, de 5 de juliol, el seu preàmbul fa seus arguments tals com "Constituyendo el agua un recurso natural, su disponibilidad debe ser objeto de una adecuada planificación que posibilite su uso racional en armonía con el medio ambiente", o de manera més extensa en dir:

"La Ley somete la realización de las transferencias a importantes cautelas ambientales y socioeconómicas destinadas a garantizar que en ningún caso el desarrollo futuro de la cuenca cedente pueda verse comprometido por la transferencia, debiendo asegurarse previamente a su realización el suministro de los aprovechamientos presentes y las reservas para usos futuros en la cuenca cedente, así como la obligada circulación del caudal ambiental aguas abajo de la toma de derivación y el mantenimiento de los ecosistemas asociados.

No obstante y dado que la transferencia de recursos entre ámbitos territoriales de distintos planes hidrológicos constituye la solución última y más comprometida para solucionar los déficits hídricos estructurales, el Plan Hidrológico Nacional sin renunciar a ellas, contempla otras medidas para la racionalización y optimización de los recursos hídricos"

Tot concloent que aquesta "última solució" del transvasament es farà sota els següents pressupòsits, segons l'art. 2.1.b de la Llei:

"b) Gestionar la oferta del agua y satisfacer las demandas de aguas presentes y futuras a través de un aprovechamiento racional, sostenible, equilibrado y equitativo del agua, que permita al mismo tiempo garantizar la suficiencia y calidad del recurso para cada uso y la protección a largo plazo de los recursos hídricos disponibles."

D'aquesta forma, l'art. 12 proclama que tots els transports d'aigua fora d'una conca hidrogràfica es faran amb el sotmetiment al compliment de les condicions de la Llei amb caràcter previ. Curiosament, l'art. 13 que és la base del projecte que ens ocupa, per una banda constitueix l'autorització dels transvasaments, però per una altra, tampoc és que consideri que és un element urgent i ineludible a efectuar amb immediatesa. També cal remarcar que la quantificació que es fa del volum d'aigua és un sostre i no pas un mínim.

Del que s'ha esposat fins ara es pot concloure:

  1. Totes les actuacions derivades de la Llei que atemptin als principis de solidaritat, sostenibilitat i racionalitat econòmica no poden ser efectuats.
  2. El transvasament és una última solució a d'altres elements de gestió previs a optimitzar.
  3. Tampoc són viables els transvasaments de l'Ebre si no es donen unes condicions prèvies.

Per tot l'exposat el grup municipal d'ICV-EUiA proposa:

  1. Impugnar la declaració d'impacte ambiental del transvasament del riu Ebro aprovada mitjançant la Resolució del Secretario General de Medio Ambiente de 31 d'octubre de 2003, publicada en el BOE nº 262 de l'1 de novembre de 2003.
  2. Impugnar la Resolució de 13 de novembre de 2003 de la Secretaría de Estado de Aguas y Costas d'aprovació del projecte de les transferències autoritzades per l'art. 13 de la llei 10/2001, de 5 de juliol, del Plan Hidrológico Nacional.
  3. Adherir-se a les actuacions que l'Ajuntament de Tortosa han endegat per impugnar les resolucions esmentades."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, està d'acord en la substitució feta del punt tercer de la Proposta, per tant votaran afirmativament aquesta Moció d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa.

El senyor Paulí Mojedano, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, comparteix la inquietud que es desprèn del text de la Moció, però ha de dir que aquesta Moció té un transfons polític ja que els partits que formen part del govern de la Generalitat tenen una clara dependència electoral de les entitats antitransvassament. El Pla Hidrològic ofereix una garantia absoluta mediambiental i una millora de la qualitat de les aigües, que garantirà l'ecosistema, el creixement ambiental i farà possible una promoció turística sostenible en el territori, com també donarà resposta a la majoria de les peticions que s'han fet per part de la societat civil de les terres de l'Ebre. S'està parlant d'un paquet d'inversions a 10 anys que no solament serveix per portar aigua sinó que ha de servir per crear infrastructures que quedaran per sempre a Catalunya.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

Abstencions: Cap.

4 - MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SOCIALISTES, INICIATIVA PER CATALUNYA -VERDS I ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, SOBRE L'ADHESIÓ ALS ACTES DE REBUIG A LA REFORMA DEL CODI PENAL.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la següent Moció :

"El Grup Parlamentari del Partit Popular al Senat introduí diverses esmenes al procés de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que han comportat, emprant el mateix instrument legislatiu de la Llei Orgànica , la tipificació penal de noves figures delictives introduïdes al vigent Codi Penal, i que venen definides de forma genèrica en tres articles nous (art. 506 bis, 521 bis i 576 bis) com els actes de convocatòria, autorització, ajut, promoció o assegurament de procés d'eleccions generals, autonòmiques o locals o consulta popular per via de referèndum en qualsevol de les modalitats previstes a la Constitució, per part d' autoritat o funcionari públic que no tingui les corresponents competències o atribucions, preveient penes de presó que van des de sis mesos a cinc anys en els diferents supòsits.

El nostre sistema polític està construït sobre els pilars d' un Estat social, democràtic i de dret. És inacceptable que el Partit Popular, mentre que per una banda magnifica als límits de l'exasperació la Constitució Espanyola, per altra banda es carregui els principis essencials que conformen la matriu de gestació d' aquesta Carta Magna. Aquest principis són preexistents a la pròpia Constitució Espanyola, i connaturals a la mateixa. No és acceptable que es pretengui castigar el principi democràtic en base al qual va ser concebuda la Constitució, i com sabem, les eleccions o qualsevol altra forma de consulta popular és la forma més explícita i clara de manifestació d' aquest principi democràtic. Amb aquesta reforma s' ha vulnerat el principi d' Estat social, perquè castigant a qui convoca unes eleccions o consulta popular, malgrat no tingui les atribucions per fer-ho, s' està castigant a tota una societat que estaria disposada a emetre la seva manifestació de voluntat política. I, per suposat, s' està vulnerant el Dret, el nostre ordenament jurídic, tant des del punt de vista processal, pel frau de Llei en el procés que s' ha seguit per a dur a terme la reforma del Codi Penal , impedint el seu debat en el Congrés dels Diputats, tant com del punt de vista substantiu, doncs en aquesta reforma no hi ha explícit un bé jurídic concret i definit que sigui creditor d'una protecció jurídica tant dura com la que ofereix la norma jurídica-penal, com serien la vida , la llibertat, la propietat, etc....Per tant, pensem que el Partit Popular, amb aquesta reforma ha instrumentalitzat el Dret Penal posant-lo al servei exclusivament de la seva particular ideologia política en contra de tota la Societat , la Democràcia i el Dret, en la seva obcecació i obsessió en pensar que a qui només estava perjudicant era al poble basc i al poble català.

Per tot això, proposem al Ple municipal l'adopció del següent,

ACORD:

Primer.-

L'Ajuntament de Mataró expressa el seu rebuig a la reforma del codi penal introduïda pel grup parlamentari del Partit Popular al Senat i que comporta la tipificació penal de determinats actes de referèndum i consulta popular.

Segon.-

Comunicar aquest acord a la Presidència del Govern de l'Estat, a tots els grups parlamentaris representants al Congrés dels Diputats i al Senat i a la Mesa del Parlament de Catalunya. "

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta que quan algú té por és perquè té alguna necessitat insatisfeta, principi que aplicat a la psicologia social té una traducció pràctica molt clara en el cas de les actuacions predemocràtiques que el govern central ens està brindant en els darrers temps. El govern del Partit Popular té por a la llibertat de pensament, a la llibertat d'actuació política, a la llibertat política, a l'expressió lliure dels pobles i a admetre que hi ha realitats alternatives i que la realitat és polièdrica. Això correspon a la necessitat de satisfer uns interessos determinats i privats. La reforma del Codi Penal respon a la voluntat de negar aquesta realitat transformada en l'esforç del Partit Popular d'intentar criminalitzar identitats i expressions diferents a les oficials del règim. Pregunta quina por fa que la gent s'expressi democràticament en Referèndum o quin té dret a ficar a la presó un president d'un Parlament pel fet de convocar als ciutadans a expressar-se lliurement, pacíficament i democràticament a les urnes. Conclou dient que la por porta a la negació i a la prohibició, i en l'exercici de la llibertat el vot serà favorable.

El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, vol constatar que en aquest país es viu una situació d'actes terroristes, fruït de l'agressió a les llibertats i als drets fonamentals. Recorda que es va fer un consens entre els dos partits majoritaris de l'estat espanyol (PP-PSOE), però les ballades de posició del PSOE posen en perill aquesta situació. Indica que és legítim que hi hagi discrepàncies i accepten que es posi en dubte la manera en què s'ha fet. Fa arribar un pensament de Voltaire "hom diu el que diu, però moriria per defensar el dret que té a dir-ho", això és el que justifica la nostra actuació. El Partit Popular ha sortit d'unes eleccions que els ha donat la majoria absoluta i per tant la representació en qualsevol país democràtic es fa pels elegits, aquestes persones actuen i fan iniciatives que estan subjectes al control dels tribunals. Justifica aquesta reforma del Codi Penal en evitar que s'utilitzin fons públics per recolzar un partit polític de un grup parlamentari relacionat amb el terrorisme. Tot això és motivació per a la reforma del Codi Penal. En relació a la Moció que presenten els grups municipals es diu que s'ataca a l'Estat social quan, precisament, el text és una resposta a l'expressió d'un principi democràtic i del principi de legalitat. Qualsevol reforma del Codi Penal el que busca és, lògicament, ser un codi que no s'hagi d'aplicar, que no hi hagi infraccions; el que vol és, en definitiva, la prevenció. La reforma penal que es proposa aprovar pel govern estatal, en cap cas limita drets ni llibertats; hi ha una sèrie de garanties de les llibertats que estan incloses en aquesta reforma.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, indica que recolzen la moció perquè la Constitució vigent és fruït d'un pacte. Recorda que el partit antecessor al Partit Popular no estava d'acord ni amb l'esperit ni amb la seva redacció. El Partit Popular, amb la seva majoria absoluta, vol anul·lar amb la reforma l'esperit de la Constitució. Consideren, en definitiva, una qüestió de decència política donar suport a la moció presentada per Convergència i Unió.

El senyor Joan Antoni Barón, portaveu del grup municipal Socialista, explica que després d'escoltar al Sr. David Rovira es veuen en l'obligació d'intervenir breument en aquest punt de l'ordre del dia malgrat que no ho tenien previst perquè la seva intervenció demostra una estranya forma d'entendre la llibertat constitucional. Així, recorda que, malgrat que el Partit Socialista hagi signat conjuntament amb el Partit Popular el pacte antiterrorista, això no vol dir que hagin quedat inhabilitats per prendre aquestes resolucions. Cal cercar solucions al terrorisme però sense que es canviïn els principis democràtics. No estem d'acord en la manera com s'ha fet la reforma del Codi Penal perquè s'ha avortat el debat polític al que tenen dret tots els partits democràtics. El fet que el partit socialista hagi signat el pacte antiterrorista, insistim, no habilita en absolut a prendre mesures contra la llibertat ja que la seva finalitat és únicament evitar la violència dins la societat espanyola.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

Abstencions: Cap.

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

ALCALDIA

5 - DESIGNAR COM A REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR A L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ (IMPEM) AL SR. JAIME JESÚS JOFRE POCOVI.

El senyor Manuel Mas, Alcalde president, presenta la proposta següent :

"El Ple extraordinari celebrat el passat dia 1 de juliol va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació dels membres dels diferents òrgans plenaris dels Organismes Autònoms Municipals, en representació dels grups municipals de l'Ajuntament.

Pel que fa a aquesta representació va quedar pendent el nomenament del representant del grup municipal del Partit Popular a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal del Partit Popular, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció del següent acord :

Únic.-

Designar com a representant del grup municipal del Partit Popular a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM) al Sr. Jaime Jesús Jofre Pocovi."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

6 - NOMENAMENT REPRESENTANT DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A L'ASSEMBLEA GENERAL DE LA CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA.

El senyor Manuel Mas, Alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per part del Director General de la Caixa d'estalvis de Catalunya, s'ha posat en el nostre coneixement la finalització del mandat en qualitat de Conseller General de la seva entitat, del representant de l'Ajuntament de Mataró, Sr. Remigio Herrero Garcia, en haver-se esgotat el seu mandat.

En haver-se de procedir a la renovació parcial de càrrecs dels òrgans de Govern, i dins el termini d'un mes, escau designar el representant de l'Ajuntament pels propers quatre anys, que d'acord amb els Estatuts de la Caixa de Catalunya, requereix l'acceptació de l'interessat, així com no incórrer en les causes d'incompatibilitat exigides.

Per tot això aquesta Alcaldia proposa al Ple de la Corporació, l'adopció del següent acord :

Primer.-

Designar el Sr. Jaume Graupera Vilanova, segon tinent d'Alcalde, com a representant de l'Ajuntament de Mataró per a exercir el càrrec de Conseller General en l'Assemblea General de la Caixa d'Estalvis de Catalunya.

Segon.-

Donar-ne trasllat de l'acord de designació al Consell d'Administració de la Caixa de Catalunya, mitjançant certificat, amb constància de l'acceptació de l'interessat, així com de la seva situació de no trobar-se incurs en cap causa d'incompatibilitat, a fi i efecte de la renovació d'aquest càrrec per quatre anys a la propera reunió de l'Assemblea General."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

7 - ACCEPTAR LA RENÚNCIA AL CÀRREC DE REGIDORA DE LA SRA. CONSOL PRADOS.

El senyor Alcalde indica que aquest punt es tractarà després del punt 28 de l'ordre del dia.

8 - MODIFICACIÓ ACORD ASSIGNACIONS ALS REGIDORS MUNICIPALS PER CANVI DEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR.

El senyor Manuel Mas, Alcalde president, presenta la proposta següent :

"En data 12 de gener de 2004 el Portaveu del grup municipal del Partit Popular ha demanat el canvi de càrrec de Portaveu, Sr. Joan López Alegre, a favor del regidor Sr. Paulí Mojedano Singla. D'aquest canvi deriva que el Sr. Mojedano passi a tenir dedicació exclusiva com a regidor municipal i que sigui nomenat membre de la Comissió de Govern, substituint en tots dos casos al Sr. López.

Per tal d'adaptar els canvis en la dedicació i retribució esmentats, cal modificar l'acord plenari de 1 de juliol de 2003, que va establir el sistema de retribucions i assignacions dels regidors municipals.

En conseqüència, proposo al Ple municipal l'adopció del següent acord :

Ünic.- Modificar el quadre retributiu de regidors aprovat en el Ple Municipal de 1 de juliol de 2003, amb el detall següent :

 

COGNOMS, NOM

G.M.

CÀRREC

CONCEPTE

RETR.BRUT ANUAL

ASSIST. (màxims)

SEG. SOCIAL

LÓPEZ ALEGRE, JOAN

PP

CONSELLER

ASSISTENC.

0

7.026

0

MOJEDANO SINGLA, PAULÍ

PP

PORTAVEU

DEDIC.EXCL.

35.943,15

0

11.609,64

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.

CMI DE SERVEIS CENTRALS

SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA-Servei d'Ingressos-

9 - RATIFICAR DECRET DE L'ALCALDE NÚM. 9397/2003 DE 19 DE DESEMBRE, APROVACIÓ PREU PÚBLIC PER ABONAMENT CICLE TEATRE, MÚSICA I DANSA DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat municipal de Cultura, presenta a ratificar el present Decret :

"DECRET

9397/2003 de 19 de desembre

Assumpte:

Aprovació Preu Públic per abonament cicle teatre, música i dansa del Patronat Municipal de Cultura.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2003 - AL

Antecedents

1. La Junta del Patronat Municipal de Cultura aprovà en data 19 de novembre de 2003 el preu públic per abonaments del cicle de teatre, música i dansa.

2. L'expedient va ser remés a l'Ajuntament per llur aprovació, ja que el preu proposat no cobreix el cost.

3. L'abonament a que fa referència el preu, té caràcter semestral i és voluntat del Patronat municipal de Cultura posar-ho a la venda durant el mes de desembre per tal de facilitar que els espectacles que es realitzin durant el mes de gener puguin entrar dins del preu de l'abonament.

4. El proper Ple està previst pel dia 15 de gener, i la propera Comissió de govern pel dia 12, el que faria molt difícil la venda de l'abonament pel primer espectacle.

Fonaments de dret

  • Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les bases de Règim local,

  • RD legislatiu 781/86 de 18 d'abril que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim local

  • Llei 8/87 de 15 d'abril, municipal i de Règim local de Catalunya,

  • Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

RESOLC

1.-

Aprovar el preu públic de l'abonament dels cicles de teatre, música i dansa del Patronat de Cultura per un import del 50% de la suma dels preus públics dels espectacles que es realitzin en cada un dels cicles.

2. -

Ampliar l'aplicació a les persones amb carnet de la Xarxa de Biblioteques de la tarifa actual establerta pels escolars, 3ª edat, carnet blau i alumnes de l'ATD.

3. -

Aquesta resolució es portarà al Ple per la seva ratificació."

El senyor Jaume Graupera diu que es tracta d'incorporar un nou preu públic a les persones que disposen de carnet de la xarxa de biblioteques i afegir un preu públic en l'abonament dels cicles de teatre, música i dansa i que suposa afavorir l'assistència a més esdeveniments culturals. S' estableix aquesta mesura perquè en cada temporada pot variar el preu temporalment en funció del caché de les companyies que realitzen les actuacions.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

-Servei de Compres i Contractacions-

10 - RATIFICACIÓ DEL DECRET DEL CONSELLER DELEGAT NÚM. 9392/2003 DE 19 DE DESEMBRE, RELATIU A APROVAR LA MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE DE LES OBRES PER A L'EXECUCIÓ DEL PROJECTE DE REHABILITACIÓ DE L'EDIFICI DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ (LA RIERA,48), ADJUDICAT A FAVOR DE DENTELL, SL.

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, presenta a ratificar el següent Decret :

"Per Decret 9392/2003, de 19 de desembre, el Conseller Delegat d'Interior i Hisenda va acordar per urgència la modificació del contracte establert amb l'empresa "Dentell, S.L.", adjudicatària del contracte d'obres de rehabilitació de l'edifici de l'Ajuntament de la Riera, 48, disposant-se en aquest Decret que havia de ser ratificat per l'Excm. Ajuntament en Ple.

En conseqüència, el President de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ple Municipal l'adopció del següent ACORD:

Únic.-

Ratificar el Decret 9392/2003, de 19 de desembre, essent el seu contingut el següent:

"Vist el contingut del contracte per a l'execució de les obres de rehabilitació de l'edifici de l'Ajuntament (La Riera, 48), adjudicat per acord de l'Excm. Ajuntament Ple en la data de 06/09/2001 a l'empresa "Dentell, SL" per un import de 675.952'15 €, IVA inclòs.

Atès l'informe de data 02/12/2003 emès pel Cap del Servei d'Obres, en el que es sol·licita la modificació del contracte d'obres per ampliació del mateix en un import addicional de 201.927,55 €, IVA. inclòs, d'acord amb l'informe que en la data de 01/12/2003 efectuà l'arquitecte municipal, degut a l'aparició d'imprevistos sorgits durant el decurs de l'obra la qual cosa ha motivat l'augment en el pressupost de partides inicialment previstes en el projecte (increment en reforços metàl·lics, claraboies, portes de vidre, pintura, mobiliari, marbre, pladur, guix, construcció nou forjat a la 2a. planta, increment xarxa detecció d'incendis i climatització).

Tenint en compte que a la partida 42000/121/63200 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat hi ha crèdit adequat i suficient per atendre les despeses que la present modificació contractual ha meritat.

Atès el contingut de l'art. 101 en relació amb l'art. 146.1 i 149.e) del RDL 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, així com al previst a l'art. 42 del mateix text refós.

Atès el contingut de la Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals celebrada en la data de 18/12/2003, en la qual s'informà favorablement l'aprovació per l'òrgan competent de la modificació contractual proposada pel servei promotor de la contractació, tal i com s'indica en el punt segon de la part expositiva del present acord.

Atesa la urgència en l'adopció del present acord, a fi de que aquesta Corporació compleixi amb les obligacions de pagament de la facturació meritada dintre del termini legal previst, així com per poder efectuar les anotacions comptables corresponents dintre de l'exercici pressupostari corresponent.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, RD Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya i el decret d'Alcaldia de delegació de data 13 d'octubre de 2003, RESOLC:

Qui subscriu Conseller Delegat d'Interior i Hisenda PROPOSA a l'Excm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

  1. Aprovar la modificació del contracte establert amb l'empresa "Dentell, S.L.", adjudicatària del contracte d'obres de rehabilitació de l'edifici de l'Ajuntament de la Riera, 48, d'acord amb el previst a l'art. 146.1 del R.D.L. 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, modificació la qual consisteix en l'augment de l'import inicial pel que s'adjudicà el contracte en la quantia addicional de 201.927'55 €, IVA. inclòs, degut als imprevistos sorgits en el decurs de les obres, el que ha provocat un excés d'amidaments en algunes partides de l'obra previstes al projecte inicial.
  2. Autoritzar, disposar i reconèixer a favor de "Dentell, SL", l'import de 201.927'55 €, IVA. inclòs, import el qual s'atendrà a càrrec de la partida 42000/121/63200 del pressupost municipal aprovat per al 2003 (op. tipus ADOF núm. 200300049152).
  3. Que es requereixi a l'adjudicatària del contracte a fi de que en el termini de 15 dies naturals, comptats a partir del següent al de rebuda de la notificació d'aquest acord, dipositi una garantia complementària a favor d'aquest Ajuntament per l'import de 8.077'10 €.
  4. Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri el Ple Municipal d'aquesta Corporació."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquest s'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.

11 - RATIFICACIÓ DEL DECRET DEL CONSELLER DELEGAT NÚM. 9393/2003 DE 19 DE DESEMBRE, RELATIU A L'APROVACIÓ DE LA PRÒRROGA DEL CONTRACTE DE SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA DE PAPER, CARTRÓ I ENVASOS LLEUGERS, ADJUDICAT A FAVOR DE RECUPERACIONES MASNOU, SL.

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, presenta a ratificar el següent Decret :

"Per Decret 9393/2003, de 19 de desembre, el Conseller Delegat d'Interior i Hisenda va acordar per urgència la modificació, pròrroga i revisió de preus del contracte establert amb l'empresa "Recuperacions Masnou, S.L.", adjudicatària del contracte de servei de recollida selectiva (paper i cartró, vidre i envasos lleugers), disposant-se en aquest Decret que havia de ser ratificat per l'Excm. Ajuntament en Ple.

En conseqüència, el President de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ple Municipal l'adopció del següent ACORD:

Únic.-

Ratificar el Decret 9393/2003, de 19 de desembre, essent el seu contingut el següent:

"Vist el contingut del contracte de servei de recollida selectiva (paper i cartró, vidre i envasos lleugers), adjudicat mitjançant concessió a favor de la mercantil Recuperaciones Masnou, SL., per acord de la Comissió de Govern Municipal en la data de 10/05/1999, per un import global de fins a 62.425'13.-EUR., IVA. inclòs per a la prestació del servei durant el 01/05 al 31/12/1999, ambdós inclosos.

Atès l'informe de data 03/12/2003 efectuat pel Cap de Residus i Neteja Viària amb el vist i plau del Cap de Serveis Municipals d'aquesta Corporació, en el que es sol·licita el següent:

  • En primer lloc la revisió definitiva dels preus aplicables a les anualitats del 1999, 2000, 2001 i 2002, en base a la fórmula polinòmica continguda a la clàusula dotzena del plec de clàusules econòmiques administratives particulars que regeix la contractació, de la que resulta un import global a abonar a l'adjudicatària de 48.492'83.-EUR., IVA. inclòs. Ambdues parts acorden abonar aquest import en quatre quotes anuals, a raó de 12.123'21.-EUR., IVA. inclòs, durant el 2004, 2005, 2006 i 2007.
  • Prorrogar el contracte per un termini addicional de 4 anys, a comptar des del 01/01/2004 i fins al 31/12/2007, ambdós inclosos, per l'import anual de 345.457'21.-EUR., IVA. inclòs, i total de 1.381.828'84.-EUR., IVA. inclòs, pels quatre anys de durada de la pròrroga, prevista a la clàusula cinquena del plec de clàusules econòmiques administratives particulars que regeix el servei.
  • Acordar, amb la corresponent acceptació de l'entitat concessionària del servei, modificar el sistema de revisió de preus del contracte aplicables a la pròrroga del contracte (2004 a 2007, ambdós inclosos) amb l'aplicació de l'augment experimentat per l'IPC interanual durant els mesos de gener del 2004 a 2005, 2006 i 2007, la qual cosa resulta més favorable per a l'interès públic degut a l'estalvi aconseguit amb aquesta fórmula; acordar que les materials recollits que excedeixin els costos proposats aniran a càrrec de Recuperaciones Masnou, SL., i que els comunicats de recollida de material seran pel total recollit, i no només per les quantitats facturades; en el supòsit de que, transcorreguts dos anys de pròrroga, les quantitats recollides excedeixin un 15 % les previsions de recollida per al 2003, es podrà sol·licitar una nova revisió de les condicions econòmiques.

Atès que es preveu consignar a la partida 52000/442/22700 del pressupost municipal que s'aprovi per als exercicis del 2004, 2005, 2006 i 2007 consignació pressupostària adequada i suficient per atendre les despeses que es preveu meriti la present contractació durant les esmentades anualitats.

Atès el contingut de la Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals celebrada en la data de 18/12/2003, en la qual s'informà favorablement l'aprovació per l'òrgan competent dels sol·licitat pel servei promotor de la contractació, tal i com s'indica en el punt segon de la part expositiva del present acord.

Atesa la urgència en l'adopció del present acord, a fi de poder acordar la pròrroga d'aquest contracte dintre del període previst a aquests efectes i per poder portar a terme les anotacions comptables que es deriven, als mateixos efectes abans expressats.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, RD Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya i el decret d'Alcaldia de delegació de data 13 d'octubre de 2003, RESOLC:

  1. Aprovar la revisió definitiva dels preus aplicables per a les anualitats del 1999, 2000, 2001 i 2002, per la prestació del servei de recollida selectiva (paper i cartró, vidre i envasos lleugers), adjudicat mitjançant concessió a favor de la mercantil Recuperaciones Masnou, SL., ascendint la revisió a l'import global de 48.492'83.-EUR., IVA. inclòs. S'acorda abonar aquest import a l'entitat concessionària en quatre quotes anuals, a raó de 12.123'21.-EUR., IVA. inclòs, durant el 2004, 2005, 2006 i 2007.
  2. Prorrogar el contracte per a la prestació del servei de recollida selectiva (paper i cartró, vidre i envasos lleugers), per un termini addicional de 4 anys, a comptar des del 01/01/2004 i fins al 31/12/2007, ambdós inclosos, ascendint la despesa prevista per la prestació del servei a l'import anual de 345.457'21.-EUR., IVA. inclòs, i total de 1.381.828'84.-EUR., IVA. inclòs, pels quatre anys de durada de la pròrroga, prevista a la clàusula cinquena del plec de clàusules econòmiques administratives particulars que regeix el servei.
  3. Autoritzar i disposar a favor de Recuperaciones Masnou, SL., l'import de 1.430.321'68.-EUR., IVA. inclòs; import el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 52000/442/22700 del pressupost municipal, en base als següents imports i anualitats:

· ANY 2004: 357.580'42.-EUR., IVA. inclòs (op. tipus ADFUT núm. 200300051679).· ANY 2005 357.580'42.-EUR., IVA. inclòs (op. tipus ADFUT núm. 200300051680).· ANY 2006 357.580'42.-EUR., IVA. inclòs (op. tipus ADFUT núm. 200300051681).· ANY 2007: 357.580'42.-EUR., IVA. inclòs (op. tipus ADFUT núm. 200300051684).

  1. Condicionar els efectes del present acord a l'existència de crèdit adequat i suficient en la partida 52000/442/22700 del pressupost municipal que s'aprovi per a les anualitats del 2004, 2005, 2006 i 2007, a fi de poder atendre les despeses que el present contracte meriti durant l'esmentada anualitat, d'acord amb el previst a l'art. 69.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.
  2. Acordar establir les següents millores contractuals, les quals han estat prèviament acceptades per l'entitat adjudicatària:

    • Modificar el sistema de revisió de preus del contracte aplicables a la pròrroga del contracte (2004 a 2007, ambdós inclosos) amb l'aplicació de l'augment experimentat per l'IPC interanual durant els mesos de gener del 2004 a 2005, 2006 i 2007;
    • Acordar que els materials recollits que excedeixin els costos proposats aniran a càrrec de Recuperaciones Masnou, SL., i que els comunicats de recollida de material seran pel total recollit, i no només per les quantitats facturades;
    • En el supòsit de que, transcorreguts dos anys de pròrroga, les quantitats recollides excedeixin un 15 % les previsions de recollida per al 2003, es podrà sol·licitar una nova revisió de les condicions econòmiques.

  1. Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri el Ple Municipal d'aquesta Corporació."

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el vot es modifica respecte el de la Comissió Municipal Informativa, en el sentit que serà negatiu. Entenen que voten un plec de condicions però consideren que no estan conformes amb l'estat dels carrers de Mataró.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, indica que no té cap inconvenient en ratificar el decret però volen suggerir al govern municipal que la recollida es fa a vegades en hores que col·lapsen el tràfic i, en definitiva, demanen que s'estudiï alguna solució.

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, recull l'aportació realitzada pels grups municipals i es tindrà en compte a l€hora de planificar els treballs.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4).

Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: Cap.

-Servei de Recursos Humans-

12 - DONAR COMPTE DEL DECRET DE LA CONSELLERA DELEGADA D'INTERIOR I HISENDA NÚM. 7539/2003 DE 13 D'OCTUBRE, RELATIU A LA CONTRACTACIÓ TEMPORAL PEL TRÀMIT D'URGÈNCIA D'UN COORDINADOR DEL PROJECTE DE REVISIÓ CADASTRAL.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Interior i Hisenda, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

7539/2003 de 13 d'octubre

Assumpte:

Contracte per obra i servei al senyor J. Clota com a coordinador revisió cadastral.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2003 - AL

Fets

El Servei de Gestió Tributària ha informat sobre la necessitat de contractar de forma immediata una persona com a coordinador per a portar a terme el projecte de revisió cadastral 2003-2005 i es proposa la contractació del senyor Jaume Clota per a aquesta tasca atesa la seva experiència a feines similars.

Fonaments de dret

L'article 15, 1, a) de l'Estatut dels Treballadors i el Reial Decret 2720/1998, de 18 de desembre, preveuen la possibilitat de fer un contracte laboral de durada determinada per realitzar una obra o un servei determinats, amb autonomia pròpia dins l'activitat normal de l'empresa.

D'acord amb les atribucions que m'han estat delegades per Decret de l'Alcalde de data 30 de juny de 2003,

Resolc:

1.

Contractar per obra i servei, i pel procediment de màxima urgència, al senyor Jaume Clota Planas, amb NIF 38820006P, com a coordinador del projecte de revisió cadastral 2003-2005. Aquesta contractació tindrà efectes des del 6 d'octubre de 2003 i mentre es porti a terme el projecte de revisió cadastral 2003-2005.

2.

Adscriure al senyor Clota a Gestió tributària, sota la dependència jeràrquica del cap d'Ingressos, senyor Ramon Viader, amb una jornada laboral segons necessitats del servei.

3.

La retribució a percebre serà de 1.422,10 euros bruts mensuals, que es correspon amb un nivell retributiu 12. El cost d'aquesta contractació s'aplicarà al Capítol I dels Pressupostos Municipals 2003 a 2005, concretament a les partides 39100 121 14100 per salari i 39100 311 16000 pel que fa a seguretat social (operacions AD 41348 i 41349 i ADFUT 41518 a 41522 de la relació comptable ADFUT 1764).

4.

Notificar la present resolució a la persona interessada i comunicar el seu contingut al seu cap jeràrquic, a nòmina-llocs de treball-control de presència, a la Intervenció de Fons Municipal, al Comitè de personal laboral, publicar-ho al BOP i al DOGC i donar-ne compte al Ple de la Corporació."

El Sr. Ramon Bassas explica que cal donar cobertura al procés de revisió cadastral amb coordinació amb el Ministeri d'Hisenda. La persona seleccionada estava en la llista d'espera del procés de selecció d'administratius.

El Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, manifesta que no està d'acord en utilitzar el procediment de contractació per urgència de forma sistemàtica.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

13 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DEL "CAMÍ DE LA GEGANTA"

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Comissió de Govern de data 17 de novembre de 2003 va aprovar inicialment l'estudi de detall de reordenació volumètrica de l'edifici d'habitatges plurifamiliar situat al Camí de la Geganta núm.53 presentat per Antoni Bou Monclús, en representació de Juan Robles Andreu.

L'estudi de detall proposa la reordenació de la volumetria del nou edifici d'habitatges a construir al Camí de la Geganta núm. 53 amb l'objectiu de millorar la comfortabilitat i sostenibilitat d'habitatges que s'hi ubicaran.

Segons consta a l'expedient, s'ha notificat l'acord esmentat als promotors i s'ha sotmès l'estudi de detall a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i El Punt Diari i en els taulers d'edictes municipals.

No consta que s'hagi presentat al·legacions ni suggeriments en el període d'informació pública de l'aprovació inicial de l'estudi de detall.

A la vista d'aquests antecedents i dels informes que es troben a l'expedient, favorables a l'aprovació definitiva de l'estudi de detall, i el que disposen, en primer lloc, la Disposició Transitòria Quarta de la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, Llei 2/2002, i per tant, l'aplicació de l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat (articles 299 i concordants de les NNUU del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, 87, 26,66,64,65 i 70 del Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-) en concordança amb el DL. 16/94 de 26/7 i tots ells adequats al que s'estableix en l'article primer, modificacions tercera i quarta de la Llei 11/1999 de 2/4 per la que es modifica la Llei de Bases de Règim Local €Art.21, 22 i 47.3-, Art. 65 i 66 del Reglament de Planejament i el Decret de Delegació de Competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, de 19 de juliol de 1999,

PROPOSO a la Comissió de Govern l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'estudi de detall de reordenació volumètrica de l'edifici d'habitatges plurifamiliar situat al Camí de la Geganta núm.53 presentat per Antoni Bou Monclús, en representació de Juan Robles Andreu.

Segon.-

Notificar el present acord ala promotors i publicar l'acord i la normativa en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, per tal de que tramitin l'assabentament."

El Sr. Arcadi Vilert indica que es tracte d'aprovar definitivament l'estudi de detall que no ha tingut al·legacions en el tràmit d'exposició pública.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

14 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA TAXACIÓ CONJUNTA DE L'EXPROPIACIÓ DE "CAN SOLARET"

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 4 de setembre de 2003 es va aprovar definitivament la relació de béns i drets situats en el Sector d'equipaments C-2, Can Soleret, que no van ser inclosos en l'expedient d'expropiació que es va iniciar per acord de ple municipal de 22 de setembre de 1994. El titular d'aquests drets és el Club Deportivo Ronda.

En la mateixa sessió el Ple va acordar l'aprovació inicial del Projecte de Taxació Conjunta dels bens i drets objecte d'expropiació.

En data 19 de novembre de 2003 el representant del CLUB DEPORTIVO RONDA ha presentat dos escrits mitjançant el quals interposa recurs de reposició contra l'aprovació definitiva de la relació de bens i drets i alhora presenta al·legacions sobre la taxació dels bens i drets del projecte aprovat inicialment. Ambdós escrits d'al·legacions son idèntics llevat la petició de suspensió de l'executivitat de l'acte impugnat que conté un d'ells.

La petició de suspensió ha estat objecte de l'informe jurídic precedent i Resolució, per Decret de l'Alcalde de data 17 de desembre de 2003, en el sentit de desestimar la petició de suspensió perquè no es fonamenta en cap dels motius que la Llei preveu de forma taxativa per atorgar-la. Correspondrà al Ple la ratificació d'aquesta Resolució que s'ha adoptat amb caràcter urgent a fi de complir el termini legal previst en l'art. 111,3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú.

La Societat Municipal PUMSA ha presentat informe jurídic que conté una proposta fonamentada de resolució de les al·legacions del Club Deportivo Ronda, que son les següents:

En caràcter previ cal fer l'aclariment a l'interessat que les manifestacions sobre les valoracions realitzades en l'escrit de recurs de reposició contra l'aprovació definitiva de la relació de béns i drets resulten inadmissibles atenent que de conformitat amb l'establert en l'article 19 de la Llei d'Expropiació Forçosa, en tot expedient de béns i drets expropiats, únicament són admissibles al·legacions que busquin la subsanació d'errors en la descripció material o legal dels béns. Per això, les al·legacions sobre qüestions de valoració dels béns formulades en l'escrit presentat en l'expedient de la relació de béns i drets resulten inadmissibles.

Sens perjudici de l'anterior, a continuació es passa a resoldre les al·legacions:

  1. Al·legacions Primera i Segona del seu escrit:

Que es propietària de les següents instal·lacions i edificacions: l'edifici destinat a seu social del Club, la zona d'aparcament, les instal·lacions esportives del camp de futbol, el material esportiu i altres instal·lacions com el tancat, instal·lació elèctrica, etc

Que aquestes instal·lacions i edificacions compten amb la preceptiva llicència municipal i van ser realitzades amb anterioritat al Pla especial de Can Soleret.

  • Resposta a les al·legacions Primera i Segona del seu escrit

L'entitat Club Deportivo Ronda és un ocupant en situació de precari dels terrenys de referència.

En quant a la titularitat dels béns que cita en els seus dos escrits, hem de recordar que ja es consideren indemnitzables al Club Deportivo el valor de les instal·lacions executades amb llicència municipal, ja fóssin realitzades per ACESA o per la pròpia entitat esportiva. No procedeix indemnitzar, en canvi, les obres executades sense llicència municipal, realitzades després de l'aprovació del Pla especial de Can Soleret, ni lògicament les instal·lacions que resulten desmuntables i traslladables.

En concret, la relació de béns i drets aprovada definitivament inclou els següents elements: nova presa de subministre d'aigua; demolició de part de la construcció; reposició del sistema de calefacció; reinstal·lació i adequació del terreny de foc i redistribució de línia elèctrica; perjudicis derivats reducció camp; tala d'oms; i adequació d'instal·lacions esportives (cuneta perimetral, clavegueram i tancat); així com el valor de la caseta existent.

L'entitat expropiada insisteix en el seu escrit en sol·licitar la inclusió dels següents elements:

  1. l'edifici destinat a seu social
  2. la coberta metàl·lica destinada a zona d'aparcament
  3. l'anivellació del terreny i els moviments de terra del camp de futbol
  4. El tancat perimetral del camp i el de protecció
  5. Porteries i suport per cistella de bàsquet
  6. Murs de contenció
  7. Clavegueram i desaigües
  8. Instal·lació elèctrica
  9. Estructura i pancartes metàl·liques publicitàries

En relació a aquesta petició, cal informar el següent:

1r- La relació de béns ja inclou els assenyalats amb els números 1 (en part), 3,4,7 i 8.

2n- En quant a l'edifici destinat, segons es diu, a seu social, la relació aprovada sols té en compte la part de la caseta preexistent que va quedar després de l'expropiació realitzada per ACESA l'any 1993.

No consta atorgada a l'interessat cap llicència municipal per ampliar o reformar l'esmentada caseta.

3r- Els elements núm. 2, 6 i 9 no disposen tampoc de llicència municipal, pel que no han d'incloure's a la relació dels béns a expropiar.

4t- L'element núm. 5 (porteries) és evident que resulta factible el seu trasllat i posterior aprofitament i, per tant, queda propietat de l'expropiada i no és objecte d'indemnització.

És procedent per tot això, desestimar la pretensió de modificar la relació de béns i drets objecte d'expropiació.

  1. Al·legació Tercera del seu escrit

Que la valoració dels béns i drets objecte d'expropiació ha de sumar 319.517,15€, de conformitat amb el dictamen emés per l'enginyer tècnic industrial Sr. Antonio Vadillo Iribarren, quantitat a la que hauran de sumar-se les indemnitzacions de 102.172,06€ per l'extinció del dret d'arrendament i de 60.101,21€ pel concepte de pèrdua d'activitat.

L'entitat recurrent i al·legant sol·licita que s'incloguin en la relació de béns i drets els assenyalats en l'escrit, així com es rectifiqui la valoració dels béns i drets objecte d'expropiació.

  • Resposta a dites al·legacions

1r- Respecte el presumpte dret d'arrendament, ja es va informar anteriorment, que qualsevol possible dret d'arrendament, en cas d'existir, pertanyia al Sr. Sánchez Torres, qui va subscriure amb l'al·legant un simple contracte de cessió. En tot cas, es tracta d'un contracte d'arrendament (cenyit únicament a una "caseta") subjecte al Codi civil, excloent-se per tant les lleis d'arrendament. La seva vigència és mensual, pel que si se li permet la ocupació fins el dia 17 de qualsevol mes requerint-li per al seu desallotjament posterior, la seva extinció no porta dret a indemnització.

El Club Deportivo Ronda és un simple ocupant, en situació de precari, pel que tampoc procedeix indemnització per la extinció d'aquesta situació, si es dóna al mateix temps que la del Sr. Sánchez Torres.

2n- En quant a les instal·lacions:

Procedeix ratificar les valoracions contingudes en el Projecte Complementari d'expropiació aprovat inicialment, per la seva major objectivitat i imparcialitat.

En quant al dictamen que s'aporta, emés per l'enginyer Sr. Antonio Vadillo Iribarren, no és més que una actualització, amb fotografies de l'emés pel mateix enginyer en data 25/06/1997, que ja consta a l'expedient, del que cal assenyalar que no justifica de cap manera ni una sola de les valoracions contingudes en el mateix, al no indicar cap dels preus unitaris, en el seu cas, aplicats, així com quins han estat, en el seu cas, els coeficients correctors per estat de conservació o antiguitat aplicats en la seva valoració.

Procedeix per tant, desestimar l'al·legació.

3r- En quant a la pèrdua de l'activitat

No procedeix atesa la situació de simple precarista de l'entitat.

En conseqüència procedirà l'aprovació definitiva del Projecte de Taxació Conjunta.

Per tots aquests motius, a la vista de l'informe jurídic precedent del Servei d'Urbanisme, PROPOSO AL PLE DE L'AJUNTAMENT, l'adopció del següents ACORDS:

Primer.-

Desestimar, pels motius que s'han exposat en la part precedent de la present Resolució, el recurs de reposició, interposat pel CLUB DEPORTIVO RONDA, a través d'escrit presentat el 19 de novembre de 2003, per l'advocat Mario Gómez Arias, contra l'acord plenari de data 4 de setembre de 2003, d'aprovació definitiva de la relació de bens i drets situats en el Sector d'equipaments C-2, Can Soleret, que no van ser inclosos en l'expedient d'expropiació que es va iniciar per acord de ple municipal de 22 de setembre de 1994.

Segon.-

Desestimar pels motius que s'han exposat en la part precedent de la present Resolució les al·legacions presentades pel CLUB DEPORTIVO RONDA, a través d'escrit presentat el 19 de novembre de 2003, per l'advocat Mario Gómez Arias, a l'aprovació inicial del projecte de Taxació Conjunta de l'expedient d'expropiació de bens i drets situats en el Sector d'equipaments C-2, Can Soleret, acordada pel Ple de la Corporació en sessió de data 4 de setembre de 2003 .

Tercer.-

Aprovar definitivament el Projecte de Taxació Conjunta de l'expedient d'expropiació de bens i drets situats en el Sector d'equipaments C-2, Can Soleret, que no van ser inclosos en l'expedient d'expropiació que es va iniciar per acord de ple municipal de 22 de setembre de 1994, i que es detallen a continuació:

- Presa de subministrament d'aigua (1993)- Sistema de calefacció (1993)- Reinstal.lació i adequació del terrenys de joc i redistribució de línies elèctriques (1994)- Adequació de les instal·lacions esportives: tanca (1994)- Resta de la caseta (1993)

Quart.-

Ratificar el Decret de l'Alcalde núm. 9301 de data 17-12-2003, pel qual es desestima la petició de suspensió de l'acte impugnat en el recurs de reposició interposat pel CLUB DEPORTIVO RONDA, a través d'escrit presentat el 19 de novembre de 2003, per l'advocat Mario Gómez Arias.

Cinquè.-

Notificar al Club Deportivo Ronda, i a la Societat Municipal PUMSA, els precedents acords, amb la inclusió del full de valoració i els advertiments que preveu l'art. 107 e) de la Llei 2/2002 de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya, que son els següents:

  1. En el cas de que els interessats no es pronunciïn sobre la taxació dintre dels 20 dies següents s'enten que accepten la taxació fixada per l'Ajuntament. En cas contrari, si els interessats, en aquest termini, manifesten per escrit la seva disconformitat amb la valoració aprovada, l'Ajuntament transferirà l'expedient al Jurat d'Expropiació de Catalunya.
  2. L'aprovació definitiva del projecte de taxació conjunta suposa la declaració d'urgència de l'ocupació dels béns o drets afectats i, per tant, habilita a procedir a l'ocupació de la finca previ pagament o consignació del valor fixat en el Projecte."

El Sr. Arcadi Vilert indica que es tracta de ratificar el decret d'alcaldia i aprovar definitivament la taxació conjunta perquè les al·legacions presentades per la propietat no poden ser acceptades ja que són instal·lacions sense llicència d'obres, i en la valoració dels bens hi ha errors tècnics perquè no hi ha coeficients aplicables a l'envelliment de l'edificació. En principi, per raons tècniques, es desestimen les al·legacions de la propietat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

15 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA DE MATARÓ "NOVA CASERNA DELS BOMBERS DE MATARÓ".

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La proposta de modificació del pla general relativa al nou parc de bombers es planteja a partir de la necessitat d'ampliar l'edifici que actualment s'utilitza com a caserna, ubicat en una parcel·la qualificada de Sistema d'Equipaments comunitaris, situada al Passeig Ramon Berenguer III, cantonada amb el carrer Aragó del barri de Cerdanyola.

L'edifici va ser construït als anys setanta i amb el transcurs del temps ha esdevingut obsolet i insuficient a les necessitats que actualment planteja la ciutat de Mataró i la zona d'influència.

L'ampliació de l'edifici en la mateixa illa es fa inviable per l'existència d'altres equipaments actualment en funcionament.

La proposta que es presenta i que justifica l'arquitecta de planificació en la memòria del document, consisteix en intercanviar les qualificacions entre solars qualificats de sistema d'equipament i sistema d'espais lliures sense que es modifiquin en cap cas els estàndards fixats per cadascun dels sistemes al Pla general. Tampoc en resulta cap variació ni de la qualitat ni de la funció de les zones verdes ni dels equipaments resultants.

Per últim, aquesta modificació assigna l'ús assistencial al nou solar qualificat de sistema d'equipaments comunitaris. La nova proposta estableix els paràmetres bàsics d'ordenació que regularan la instal·lació del nou equipament.

La proposta de modificació del Pla General, afecta quatre àmbits:

  • El solar qualificat de sistema d'Espais Lliures, que forma part de l'illa existent entre la Via Sèrgia, la Riera d'Argentona, el Camí del Mig i la prolongació del carrer del carrer Carrasco i Formiguera. Te una superfície de 4.570 m2 i passa de Sistema d'Espais Lliures a Sistema d'Equipaments Comunitaris, assignant-li l'ús d'equipament assistencial.

  • El solar d'equipament situat entre els carrers Pizarro, Castaños, Llauder i el Passatge Lluís Gallifa. Te una superfície de 1.753 m2 i actualment està buit i no té cap ús assignat.

Passa de Sistema d'Equipaments Comunitaris a Sistema d'Espais Lliures.

  • El solar d'equipament situat entre els carrer del Carme i Emili Cabañes "Can Bergada". Te una superfície de 629 m2. Actualment el solar forma part de la zona verda anomenada "Plaça de Can Bergada". Passa de Sistema d'Equipaments Comunitaris a Sistema d'Espais Lliures.

  • El solar d'equipaments situat entre els carrers Josep Vicens Foix, Joan Salvat Papasseit i Torrent d'en Pregària, que conforma la "Plaça Maria Aurèlia Capmany" al Sector de Camí de la Serra. Te una superfície de 2.189 m2. Actualment està urbanitzat com a continuació de la Plaça Maria Aurèlia Campmany formant una sola unitat, amb una important presència de vegetació i dotat de mobiliari urbà. Passa de Sistema d'Equipaments Comunitaris a Sistema d'Espais Lliures.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els

articles 83, 94 i 95 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, 6.3 de les NNUU del

PGOM/96 articles 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei

11/1999 de 21/4, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S:

PRIMER.-

Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta el "NOU PARC DE BOMBERS", redactat per la oficina tècnica del servei d'Urbanisme.

SEGON.-

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació de l'acord precedent en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de més divulgació a Catalunya i en el tauler d'edictes municipals, a fi que qualsevol persona interessada pugui presentar els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual de pla general.

TERCER.-

Notificar el present acord als municipis limítrofes, al servei de protecció civil de l'Ajuntament de Mataró i a la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat de Catalunya."

El senyor Antoni Vilert explica que és conegut que l'Àrea d'Emergència té poca dimensió i poca qualitat de les seves instal·lacions. D'acord amb la Direcció General d'Emergències s'ha arribat a la conclusió que el solar que més convé per la seva situació, dimensions i connexió amb la xarxa bàsica de mobilitat és el que es troba en l'actual viver municipal. La característica d'aquest solar és que està qualificat de zona verda; la requalificació com equipament s'ha compensat amb altres zones verdes a la ciutat.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, refereix que votarà afirmativament aquesta proposta i indica que actualment és cert que duplica l'espai ocupat en 4000 metres quadrats. Caldria tenir present la futura ampliació de la caserna dels bombers atès que es coneix que aquest servei al llarg del temps s'ampliarà.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, també se sumen a les reflexions del grup municipal de CiU i estan totalment d'acord en que era un tema pendent de solucionar i de cercar una solució definitiva. La preocupació és que el lloc en el qual es traslladi tingui la suficient capacitat per a l'ampliació del servei en un futur. Només fan una reflexió en relació a que l'antiga ubicació, destinada a equipaments, podria destinar-se i aprofitar-se en benefici del barri de Cerdanyola i recorda la proposta d'una nova escola bressol que ja reiteradament s'ha demanat en altres ocasions.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu que la proposta del govern municipal és una bona decisió per la funcionalitat que aquests professionals han de prestar.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, indica que aquesta és una decisió de part del grup municipal perquè, tal i com van indicar en l'anterior mandat, no estan d'acord amb la ubicació del nou equipament.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, indica que tampoc hi estan d'acord.

El senyor Joaquim Esperalba indica que, de moment, no veuen que hi hagi hagut cap canvi en el govern municipal ja que la participació dels socis municipals no s'ha traduït en cap modificació de la trajectòria del govern de sempre.

El senyor Arcadi Vilert explica que es té present que l'antic equipament es mantindrà prudentment perquè cada vegada la ciutat queda amb menys equipaments i que està previst que el solar es connecti a la xarxa de mobilitat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

16 - SEGONA APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA DE MATARÓ ÀMBIT "QUINTANA-PUIGBLANCH" I RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA DE 15.12.2003.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El 9 de maig de l'any 2002, el Ple de l'Ajuntament va prendre l'acord d'aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'ordenació municipal 1996, que afecta els àmbits del carrer Puigblanch i la plaça La Havana.

La modificació en qüestió defineix una nova unitat d'actuació d'execució directa, en l'antic sector de remodelació 5-08, carrer Puigblanch, amb uns paràmetres semblants, però augmentant l'edificabilitat amb un índex complementari d'ús no residencial (serveis i dotacions privades, clau 6b) vinculat al manteniment i rehabilitació d'una nau de l'antiga Fàbrica Minguell i de la xemeneia existent de la màquina de vapor d'aquest conjunt industrial.

A més a més, la modificació contempla el canvi de les qualificacions del solar de l'antiga Caserna de la Guardia Civil, assignant-li l'ús educatiu.

Durant el període d'informació pública de l'aprovació inicial, es va presentar una al·legació per part de Joaquim Llorens Cabot, en nom propi i en interès dels Srs. Xavier Planas Thomas i Francesc Duch Riera, en la que es plantegen les qüestions següents que es resolen tal com s'indica a continuació:

Motius de l'al·legació:

  1. La parcel·la de 50 m2 atribuïda a ENHER en l'àmbit de la nova UA "Quintana-Antoni Puigblanch", no pertany a aquesta companyia elèctrica sinó als al·legats en règim de copropietat.
  2. La finca atribuïda a Joaquim Llorens Cabot, dins del mateix àmbit també es troba en règim de copropietat dels al.legants i actualment està arrendada a la societat "Talleres Llorens Planas SL".
  3. S'ha d'augmentar l'edificabilitat de la nova unitat d'actuació delimitada atenent a les següents reflexions:

  • La manca de sòl a Mataró, destinat a habitatge.
  • L'existència d'altres espais lliures propers (plaça Filava i plaça Forn del Vidre) han generat un important esponjament en el sector, molt superior al que el mateix Pla General preveu per altres zones similars. Això fa que es pugui eliminar l'espai verd definit en la unitat d'actuació, i mes si es te en compte que aquèst no estava previst en l'antic sector de remodelació.

Respostes:

  • Respecte als dos primers arguments cal indicar, que en el moment de l'execució de la unitat d'actuació, i a través del corresponent projecte de reparcel.lació, els interessats hauran d'aportar la documentació acreditativa de la propietat que al·leguen. El document que ara es tramita, recull, en els apartats d'informació (memòria i plànols) l'estructura de la propietat que consta en el Cadastre i, evidentment no es pot considerar una informació tancada.

Per altra banda, aquestes son qüestions de gestió que no afecten als treballs de planejament que ara s'estan realitzant i tramitant.

Per tant, s'accepta l'al·legació en el sentit que es faran les rectificacions de propietat que documentalment s'acreditin en el moment procedimental corresponent, sense perjudici que la informació aportada sigui tinguda en compte si s'escau.

  • En relació al tercer punt, la present modificació suposa tornar a una situació semblant a la de l'antic sector de remodelació 5-08 i al contrari del que s'indica en l'al·legació, el Pla General de 1996 ja preveia, per aquest sector, una cessió per espais lliures (zones verdes) del 42% de l'àmbit, el qual representa un total de 2.311 m2. Per altra banda, i en relació al planejament vigent (MPG de 2/4/98) els espais lliures previstos es corresponen amb els establerts per la legislació urbanística vigent ja que la present modificació contempla un increment del sòl residencial.

Per tant l'al·legació no s'accepta.

Els serveis tècnics municipals, juntament amb els serveis tècnics de PUMSA i en contacte amb els propietaris, van redactat el document de modificació del Pla General, la qual es va aprovar provisionalment pel Ple Municipal de 2 d'octubre de 2003. El nou document aprovat provisionalment, seguint les indicacions tècniques de l'aprovació inicial de concretar, l'ordenació volumétrica de la nova Unitat d'actuació U.A.78 : "Quintana € Antoni Puigblanch" amb el nivell propi d'una Unitat d'Actuació i crear les subzones necessàries per a la precisa regulació paramètrica de l'edificació, estableix els següents criteris:

  • S'ha concretat l'ordenació que resulta del refós de les propostes volumètriques inicials i, a tal efecte s'ha concretat la delimitació dels espais lliures previstos de 2311m2, concentrant-los a la banda de la fàbrica Minguell que es vol rehabilitar, per tal d'establir una millor relació entre els espais lliures i els elements patrimonials a conservar.
  • S'han establert i concretat el paràmetres edificatoris de la subzona 3b24 que regula l'edificació residencial de nova implantació amb un sostre màxim de 8254m2 d'acord l'aprovació inicial.
  • De la mateixa manera s'han establert i concretat els paràmetres de la subzona 6b16 que regulen la fabrica Minguell amb l'objectiu de conciliar els valors patrimonials, especialment la conservació volumètrica de la nau, amb la implantació dels 1651m2 de sostre, establerts a l'aprovació inicial, destinats a dotacions i serveis privats
  • Per altra banda, el document contempla l'assignació de l'ús educatiu al nou equipament previst a l'àmbit de la plaça de l'Havana al solar de l'antiga caserna de la Guardia Civil.

Una vegada entrat el document tècnic a la Direcció General d'Urbanisme pel tràmit de l'aprovació definitiva el 17/10/2003, es van realitzar reunions entre els tècnics municipals i els tècnics de la Direcció General d'Urbanisme i amb el seu Director General, i es van posar de manifest diferències de criteri en quant al còmput global dels sistemes d'espais lliures i d'equipaments.

Per tal de modificar i precisar en els extrems indicats el document de la modificació puntual abans esmentada, segons els criteris d'aquestes reunions precedents, per decret d'alcaldia de 15 de desembre, es va disposar el següent:

"Primer.- Iniciar l'estudi de la possible revisió del còmput global dels sistemes d'espais lliures i d'equipaments de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació dels àmbits del carrer Floridablanca i de la Plaça La Havana la qual delimita la nova unitat d'actuació nº 78 "Quintana-Antoni Puigblanch", actualment en tràmit.

Segon.- Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya, Direcció General d'Urbanisme, retirar la documentació presentada per l'Ajuntament de Mataró, en el Registre d'Entrada del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en data 17-10-2003 (núm. De reg. 0001E-33230/2003), corresponent a l'aprovació provisional de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació dels àmbits del carrer Floridablanca i de la Plaça La Havana la qual delimita la nova unitat d'actuació nº 78 "Quintana-Antoni Puigblanch".

Segons s'indica en la memòria del document tècnic i en l'informe de l'arquitecte del Servei d'Urbanisme redactor del document, el que es va aprovar provisionalment el 2 d'octubre de 2003, s'ha ajustat de tal manera que s'han revisat els sistemes d'espais lliures i equipaments segons els criteris acordats amb la Direcció General d'Urbanisme, de la forma següent:

  • S'ajusten els espais lliures previstos pel Pla General vigent a l'àmbit de la plaça de l'Havana, requalificant, com a sistema de zones verdes, l'espai triangular per a vianants de recent urbanització de la plaça, amb una superfície de 923 m2, establint-se i redefinint-se els sistemes d'espais lliures i viari d'una forma mes adequada d'acord amb las nova configuració de la Plaça de l'Havana, al mateix temps que es garanteix una correcta relació dels espais lliures amb l'equipament escolar de nova creació.

Aquests reajustes no afecten la superfície i límits del solar destinat a equipament escolar, actualment en tràmit de cessió a la Generalitat , Departament d'Ensenyament.

  • S'estableix un petit reajust del sistema d'espais lliures a l'àmbit de la nova unitat d'actuació "Quintana-Antoni Puigblanch", consistent en l'ampliació de la zona verda, a la connexió entre la nau a rehabilitar i la nova edificació residencial proposada. La reculada de 3 metres del cos d'una planta de l'edifici destinat a dotacions i serveis privats, millorarà substancialment la relació de l'edifici a conservar amb la nova edificació prevista.

  • El reajust dels "sistemes", no afecta l'espai privat de l'àmbit ni els interessos o propietats de terceres persones, que resten en les mateixes condicions urbanístiques establertes en el document de la modificació puntual, aprovat provisionalment el 2 d'octubre de 2003.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes tècnic i jurídic i el que disposen els articles 44,55,56,57 i 59 del Text Refós Urbanístic Català (DL 1/90 de 12/7) 26 i següents del Reglament de Planejament, en relació amb l'apartat segon de la disposició transitòria tercera de la Llei d'Urbanisme, 90 i 95 de la Llei d'Urbanisme, 2/2002 de 14/3, 5.2.2 del Reglament parcial de la mateixa Llei (D. 287/2003 de 4/11), 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4, PROPOSO al Ple Municipal l'adopció dels següents A C O R D S :

PRIMER.-

Ratificar el Decret d'Alcaldia de 15 de desembre de 2003, la part resolutiva del qual s'ha transcrit a la part dispositiva de la present proposta.

SEGON.-

Aprovar provisionalment, per segona vegada, el document de modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Mataró, que afecta els àmbits del carrer Floridablanca i de la Plaça de l'Havana i que delimita la nova unitat d'actuació núm. 78 "Quintana Puigblanch" i que assigna l'ús educatiu al nou sòl d'equipament de l'antiga caserna de la Guardia Civil. Aquest nou document, incorpora (respecte al document aprovat provisionalment el 2/10/2003) les modificacions següents:

  • S'ajusten els espais lliures previstos pel Pla General vigent a l'àmbit de la plaça de l'Havana, requalificant, com a sistema de zones verdes, l'espai triangular per a vianants de recent urbanització de la plaça, amb una superfície de 923 m2, establint-se i redefinint-se els sistemes d'espais lliures i viari d'una forma mes adequada d'acord amb las nova configuració de la Plaça de l'Havana, al mateix temps que es garanteix una correcta relació dels espais lliures amb l'equipament escolar de nova creació.

Aquests reajustes no afecten la superfície i límits del solar destinat a equipament escolar, actualment en tràmit de cessió a la Generalitat , Departament d'Ensenyament.

  • S'estableix un petit reajust del sistema d'espais lliures a l'àmbit de la nova unitat d'actuació "Quintana-Antoni Puigblanch", consistent en l'ampliació de la zona verda, a la connexió entre la nau a rehabilitar i la nova edificació residencial proposada. La reculada de 3 metres del cos d'una planta de l'edifici destinat a dotacions i serveis privats, millorarà substancialment la relació de l'edifici a conservar amb la nova edificació prevista.

  • El reajust dels "sistemes", no afecta l'espai privat de l'àmbit ni els interessos o propietats de terceres persones, que resten en les mateixes condicions urbanístiques establertes en el document de la modificació puntual, aprovat provisionalment el 2 d'octubre de 2003.

TERCER.-

Resoldre les al.legacions presentades per Joaquim Llorens Cabot, contra l'acord d'aprovació inicial, segons el que s'indica en la part expositiva de la present proposta .

QUART.-

Notificar els presents acords als interessats a PUMSA i a la Secció de Patrimoni de l'Ajuntament.

CINQUE.-

Trametre tres exemplars del document tècnic a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, per tal que es procedeixi a tramitar l'aprovació definitiva."

El senyor Antoni Vilert explica que és la segona vegada que es porta a aprovació la Modificació del Pla General, degut a que la Comissió d'Urbanisme ha detectat una errada i per tant s'ha arribat a un acord de fer una segona aprovació provisional del text refós. L'errada està en la quantificació de les zones verdes que van fer els serveis tècnics en funció de la primera situació originaria del Pla General, quan l'ús era residencial en la zona de Puigblanc i d'equipaments en la zona de La Caserna. La Comissió d'Urbanisme interpreta que ens ha de quadrar la situació en tenint present la situació inicial, pel que s'ha arribat a l'acord amb la Generalitat de ampliar la zona verda en la Plaça de La Habana.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 17 i 36 per venir referits a temàtiques coincidents.

17 - SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES ÀMBIT PASSATGE/PASSEIG CABANELLES.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La posició de centralitat respecte a la ciutat de l'actual camp de futbol municipal, i la limitació del seu desenvolupament com a equipament esportiu per la seva pròpia disposició a l'interior d'illa formada per la ronda Alfons X el Savi, el passeig Carles Padrós, els carrers Cardenal Pasqual d'Aragó i Mossèn Andreu i el passeig Cabanellas, ha determinat l'inici d'estudis urbanístics amb la finalitat de la possible modificació puntual del Pla General en aquest àmbit.

Dins d'aquests estudis urbanístics, cal esmentar el passatge Cabanellas, que pot adquirir el caire d'un nou eix cívic de connexió dels equipaments de la Llar Cabanellas, els espais del camp de futbol i el Parc Central.

Així doncs, es per aquests motius que sigui per una possible reordenació dels espais del camp de futbol, com per la relació amb l'equipament existent, es creu necessari l'estudi urbanístic de les finques de l'entorn situades al passatge i passeig Cabanellas que limiten amb el camp de futbol, tant per estudiar i analitzar una millora de la connexió actual amb el passatge Cabanellas, com de la posició, alineacions i tipologies de les edificacions existents

La present Proposta te per objecte la suspensió temporal de l'atorgament de llicències en l'àmbit delimitat pel passeig Cabanelles i el passatge Cabanelles, de conformitat amb l'art. 70 i següents de la Llei d'Urbanisme, de 14 de març de 2002, amb la finalitat de garantir el desenvolupament dels estudis urbanístics iniciats per a l'ordenació d'aquest àmbit

L'abast de la Proposta en quant a la naturalesa de les llicències correspon a la totalitat de les que preveu l'art. 70,1 de la Llei d'Urbanisme. Els efectes de la suspensió és d'un any llevat que s'acumuli amb la suspensió preceptiva per aprovació inicial de l'instrument de planejament que comportaria una suspensió màxima de dos anys.

A la vista del que s'ha exposat i dels informes tècnic i jurídic dels Servei d'Urbanisme, de conformitat amb el disposen els arts. 70 i 72 de la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS :

PRIMER.-

Aprovar la suspensió de l'atorgament de totes aquelles llicencies previstes en l'art. 70,1 de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, Llei de 14 de març de 2002, pel termini d'un any i per l'àmbit territorial identificat de forma gràfica en el plànol annexa al present acord, el qual correspon al de les finques situades al passatge i passeig Cabanelles que limiten amb el camp de futbol, següents:

Finca: Emplaçament: Passatge Cabanelles,1 € Passeig Cabanelles, 23

Referència Cadastral: 38978-02

Àmbit de suspensió: Tota la finca

Finca: Emplaçament: Passeig Cabanelles, 19-21

Referència Cadastral: 38978-03

Àmbit de suspensió: Tota la finca

Finca: Emplaçament: Passeig Cabanelles, 11

Referència Cadastral: 38978-07

Àmbit de suspensió: Part posterior de la finca situada al pati d'illa definida en la documentació gràfica annexa.

SEGON.- Publicar l'acord de suspensió de llicencies, juntament amb la informació gràfica, en el Butlletí Oficial de la Província, i inserir l'anunci també en un diari de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals. La publicació haurà de contenir com a mínim el termini de la suspensió i l'abast de la mateixa, tant del caràcter de la llicència objecte de suspensió com de l'àmbit territorial.

TERCER.-

Comunicar l'acord de suspensió de l'atorgament de llicencies al Servei Municipal de Llicencies "

36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR REFERENT A LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES EN L'ÀMBIT DEL PASSATGE/PASSEIG CABANELLES.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

"Els partits que conformen l'equip de Govern han aprovat avui, dia 8 de gener de 2004, a la Comissió Municipal de Serveis Territorials i subjecte a votació al proper Ple la suspensió de llicències en l'àmbit del Passeig/Passatge Cabanelles.

Des del Grup Municipal Popular entenem que aquesta decisió no té sentit per si sola, sinó que la té si forma part d'un procés més ampli quin abast, òbviament, afectarà a l'actual zona del camp de futbol i rodalies.

El nostre Grup Municipal ja fa temps que ha vingut plantejant al si del Ple municipal la conveniència de fer una proposta integral vers aquesta zona, la qual hauria de ser consensuada entre d'altres amb els veïns afectats. Fins i tot hem presentat públicament un primer esbós de com hauria de quedar la zona en qüestió.

Tot i ser una gran ciutat, Mataró no compta amb unes instal·lacions esportives que responguin satisfactòriament a les necessitats de la ciutat. Per això, un dels temes que posava sobre la taula aquesta proposta del Grup Popular €assumpte que com tothom sap és de gran importància al nostre parer- és reemplaçar l'actual Camp de Futbol del CE Mataró i, eventualment, el Palau d'Esports Josep Mora, per unes noves instal·lacions acordes amb la importància de la Ciutat.

Vist això, el Grup Popular planteja la següent PREGUNTA

  1. Quins són els plans de l'equip de govern envers la zona del camp de futbol de Mataró i el Palau d'Esports Josep Mora i rodalies vista la proposta de suspensió de llicències en l'àmbit Passatge/Passeig Cabanelles?
  2. En quina mesura aquests plans afecten a la construcció de nous equipaments esportius per la Ciutat?"

El senyor Arcadi Vilert indica que es tracta d€una suspensió de llicències, acte administratiu de cautela, als efectes de no crear situacions irreversibles en un espai susceptible de ser treballat en els propers mesos; per aquesta raó aquest tema està relacionat amb les futures operacions de l€entorn del camp de fultbol que segurament requerirà un eixamplament del carrer del voltant €Passatge Cabanelles-. Els propietaris hi estan acord perquè l€aprofitament dels drets edificatoris del Pla General es mantenen però s€ha fet una nova disposició. La suspensió de llicències és per un període de 12 mesos.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, pregunta quina previsió tenen per a la construcció de nous equipaments esportius de la ciutat.

El Sr. Vilert respon que es va pensar en aquest indret perquè cal una nova ubicació i construcció amb destinació a activitats esportives, ja que el Palau Mora té deficiències estructurals i de qualitat de construccions. Estem treballant en aquest sentit ja que cal plantejar nous llocs per practicar el bàsquet i de futbol amb camps d€entrenament i cobrir els estandards de qualitat que les noves necessitats exigeixen.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, seguidament intervé per manifestar que la posició del grup municipal es la de votar negativament la suspensió de llicències per raons de forma i de fons. Si bé els òrgans municipals tenen la facultat de suspensió de projectes i llicències també és cert que l€article 70 de la Llei d'Urbanisme no parla de suspensió de llicències genèricament sino específicament d'un tipus de llicències € parcel·lació de terrenys, d'edificació, de reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d€instal·lació o ampliació d€activitats, d€usos concrets o altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial-. Això vol dir que hi ha un conjunt de llicències que, de forma pormenoritzada i restrictiva, poden ser suspeses, el que no vol dir el precepte es que hi hagi una suspensió genèrica de qualsevol tipus de llicències. Per tant, l€acord no ens indica a quin tipus de llicències es refereix; el seu caire genèric impedeix que el grup municipal de CiU hi estigui a favor. En segon lloc, respecte la motivació de l€acord, no queda clar qué és específicament el que es vol fer. Demana que en un futur, el dia que es torni a parlar d€aquest tema, no arribi el projecte acabat sino que abans de decidir es puguin aportar idees de manera participativa.

El senyor Arcadi Vilert li respon que li sap greu que el vot negatiu sigui per causa de la incertesa en la futura ordenació. La suspensió que es proposa és un acte administratiu cautelar, precisament perquè encara no se sap el que es farà amb exactitud. Per tant, no hi ha res que s€amagui ja que no hi ha cap projecte en estudi ni acabat; tan aviat es tingui aquesta documentació es farà arribar a la comissió municipal informativa.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

18 - APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL "LA FORNENCA"-I (DEFINICIÓ PARCEL·LES 41-43)

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 4 de setembre de 2003, va aprovar inicialment la proposta de modificació puntual del Pla General a l'àmbit de la Fornenca amb un doble objectiu:

- La definició de la situació urbanística dels terrenys inclosos en l'àmbit de la Fornenca (límit de l'àmbit, classificació i qualificació del sòl, cessió d'espais lliures), com a conseqüència de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 12 d'abril de 2002, dictada en el recurs contenciós-administratiu núm. 1338/97, contra la revisió del pla general d'ordenació urbana de Mataró 1996.

- També s'inclou en la Proposta una rectificació d'una errada gràfica que afecta a la parcel·la núm. 43 del pla parcial de 1962 i que queda resolt de la forma que es detalla en el document tècnic que configura la modificació que es proposa, és a dir, retornant a la seva forma originaria, abans de l'error esmentat.

Respecte al primer dels objectius, en el període d'informació pública s'han presentat quatre escrits d'al·legacions, tots ells referits al tractament que la proposta fa de les zones verdes i a la interpretació de l'execució de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia, amb aportació de suggeriments. A la vista d'aquests escrits es creu oportú iniciar un procés d'estudi per a la resolució dels temes plantejats.

En canvi no s'ha presentat cap al·legació relativa a la regularització dels límits de les parcel·les 42 i 43.

El procés d'estudi de les al·legacions i suggeriments presentats en l'expedient comportarà un temps. Per evitar demorar la resolució de l'altre qüestió puntual de regularització del límits de dues parcel·les, es proposa seguir amb el procediment de modificació de Pla General escindint els dos temes, deixant per a la tramitació posterior la modificació relativa a l'execució de la Sentència de 12-4-2002, una vegada estudiades les possibles solucions a la vista de les al·legacions presentades.

En conseqüència, la proposta de modificació provisional ha estat redactada amb l'únic objecte de rectificar els límits de les dues parcel·les, 42 i 43 de la Fornenca, i manté idèntica la proposta de l'aprovació inicial, la qual no ha estat objecte d'al·legacions ni suggeriments.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic i el que disposen els articles 44,55,56,57 i 59 del Text Refós Urbanístic Català (DL 1/90 de 12/7) i 126 i següents del Reglament de Planejament, en relació amb l'apartat segon de la disposició transitòria tercera de la Llei d'Urbanisme i articles 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1999 de 21/4, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S:

PRIMER.-

Aprovar provisionalment la Modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta exclusivament la regularització dels límits de les parcel·les 42 i 43 de LA FORNENCA, deixant en suspens la tramitació de la part restant del document aprovat inicialment.

SEGON.-

Trametre copia de l'expedient administratiu i tres exemplars del document tècnic, juntament amb un altre exemplar en suport informàtic, a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, per tal que es tramiti l'aprovació definitiva.

TERCER.-

Notificar el present acord als interessats i a Cadastre."

El senyor Arcadi Vilert indica que presenten a l'aprovació provisional una part del que vindrà a l'aprovació inicial que és una modificació de límits.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Patronat Municipal d'Esports-

19 - NOMENAMENT DE VOCALS DEL CONSELL PLENARI I DE LA JUNTA EXECUTIVA DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORT'.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut i Esports, dóna compte de la següent proposta :

"Tal i com marca l'article 5è dels Estatuts del Patronat Municipal d'Esports, el mandat del Consell Plenari finalitza amb el mandat municipal.

Un cop passades les eleccions municipals i constituït el nou Ajuntament, cal fer la constitució del nou Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports. Segons l'article 4rt dels Estatuts del Patronat en el Consell Plenari hi hauran 4 membres a proposta de la Comissió Informativa de Serveis Personals, entre persones de reconegut prestigi per la seva dedicació i coneixement de l'esport.

Tenint en compte que la Comissió Informativa de Servies Personals del dia 12 de desembre de 2003, va donar el vist-i-plau als noms proposats, proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

  1. Nomenar als senyors Lluís Garcia Jordana, Ferran Cardenal, Josep Tuneu Lloveras i Jordi Vila Viñas, com a membres del Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports, per la seva dedicació i coneixement de l'esport, segons proposta de la Comissió Informativa de Serveis Personals de l'Ajuntament.
  2. Nomenar al senyor Lluís Garcia Jordana, com a conseller de la Junta Executiva en representació de les persones de reconegut prestigi i coneixedors de l'esport."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Benestar Social-

20 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN DE MATARÓ

El senyor Manuel Mas, alcalde president, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

8625/2003 de 21 de novembre

Assumpte:

Nomenament dels membres del Consell Municipal de la Gent Gran de Mataró.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2002 127 - AL

Relació de fets

En data 25 de maig de 2003 van tenir lloc eleccions locals, a partir del resultat de les quals es va constituir la Corporació municipal el dia 14 de juny de 2003.

El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 5 d'octubre de 2000, va aprovar el Reglament del Consell Municipal de Gent Gran de Mataró, que regula el funcionament del consell i n'estableix els membres, en base a la seva representativitat.

L'article 4 del seu reglament estableix que el Consell estarà integrat per persones nomenades per l'alcalde-president de l'Ajuntament de Mataró, a proposta dels grups municipals i entitats de les quals es preveu representació. Dels nomenaments i cessaments es donarà compte en el si del Ple Municipal.

La vigència dels nomenaments dels representants polítics serà fins a finals del mandat polític municipal.

En virtut de les competències delegades per Resolució d'Alcaldia de data 30 de juny de 2003, Resolc:

Primer.- Nomenar com a vocals del Consell Municipal de la Gent Gran de Mataró, per a l'actual mandat municipal, les següents persones proposades en representació de:

- Grup municipal socialista:

Pasqual Fernández Pruñanosa.

- Grup municipal ICV-EUiA:

Romuald Grané Vilaseca

- Grup Municipal CiU:

Teresa Bruguera i Manté

-Grup Municipal ERC:

Roser Virgili i Polls

- Grup Municipal PP:

José Moya Padial

- Federació d'Associacions de Veïns de Mataró:

Francesc Soler Cantón

Ramón Aparicio García

- UGT. Sindicato de Jubilados y Pensionistas del Maresme:

Francisco Tristany Alsina

- Unió Comarcal de CC.OO del Maresme:

Emilio Gimeno Serrano

- Creu Roja Mataró:

Titular: Montserrat Comas Plans

Substitut: Antoni Majó Vives

- Fundació Suport:

Titular: Carme Costa i Gibert

Substitut: Jacint Matas i Abril

- Fundació Maresme:

Marta Coll i Torrent

- Centre Geriàtric del Maresme:

Maite Lacruz Andreu

- Centre Geriàtric Cerdanyola

Ginés Teruel Gila

- Centre Geriàtric Can Boada

Esther Sánchez i Ribas

- Residència geriàtrica Laia:

Montse Alsina Altimiras

- Residència d'Avis de l'ICASS:

Margarita Porqueres Olomí

- Residència El Mirador:

Josep M. Zapater Dolz

- Residència Llar Sant Marc:

Lluís Batiste Nicolàs

- Aules Sènior de Mataró:

Joan Roca i Mora

- Associació de Jubilats i Pensionistes del Maresme:

Francisco Sánchez Larios

- Associació de Gent Gran de Cirera:

Francisco Melero Navarro

- Associació de Gent Gran del Parc:

Miquel Patuel Cardoner

- Associació de Gent Gran Jaume Terrades:

Joan Peredejordi i Jou

- Caritas Interparroquial Mataró:

Anna M. Colomer Busquets

- Casal de la Residència de Mataró:

Teresa Amenós Fabregat

- Casal Municipal d'Avis de Cerdanyola:

Emilio López Romero

- Casal Municipal d'Avis La Llàntia:

Felipe Álvaro Rodríguez

- Casal Municipal d'Avis Molins:

Titular: Juana Martínez Gonzàlez

Substituta: Matilde Rodríguez Herrera

- Casal de Gent Gran Mataró Jaume Terrades:

Josep Sánchez Cabello

- Club de Jubilats Sant Jordi de Caixa Catalunya:

Josep M. López Fernández

- Centre Socio Sanitari Hospital Sant Jaume i Sta. Magdalena:

Rosa Parès Palom

- Programa d'Atenció Domiciliària (PADES):

Esther Valverde Vilabella

- Associació Patronat Local de la Vellesa:

Josep M. Gironès Micàs

- Caixa Laietana. Obra Social:

Ricard Navarro

- Associació de Jubilats i Pensionistes de la Caixa Laietana:

Joaquim Felipe Roy

- Associació de Gent Gran La Gatassa:

Miquel Salrach Barnils

- ABS MATARÓ CENTRE:

Rosalia Roca Casals

- ABS MATARÓ 1:

Roser Albert Bonamusa

- ABS MATARÓ 5:

Marga García Canela

- ABS MATARÓ 6:

Pilar Gracia Mauleón

- ABS MATARÓ 7

Roser Albert Bonamusa

- CAP Cirera-Molins:

Guadalupe Angelina Gl

- CAP Rocafonda-Palau:

Montse Majó Aiguavives

- Associació de Veïns Rocafonda - Vocalia de Gent Gran:

Joan Torres

- Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer:

M. Angels Fradera Molins

- Fundació Obra Religiosa Social:

Montserrat Arenas Sampera

- Residència Geriàtrica L'Estada:

Joan Campos Hervàs

- Residència Mare Nostra:

Esther Cusachs Fontbona

-Consell Consultiu de la Gent Gran del Consell Comarcal del Maresme:

Xavier Serra i Vigil

- Servei de Benestar Social de l'Ajuntament de Mataró:

Maria Gil Amaya

Segon. -

Nomenar com a secretària del consell, amb veu però sense vot, la Sra. Lola Ruíz Lombardo

Tercer. -

Donar compte d'aquest decret al proper Ple Municipal.

Quart .-

Notificar aquesta resolució a les persones interessades."

21 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL DE CONSUM.

El senyor Manuel Mas, alcalde president, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

8446/2003 de 19 de novembre

Assumpte:

Nomenament dels membres del Consell Municipal de Consum de Mataró

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2002 271 - AL

En data 25 de maig de 2003 van tenir lloc eleccions locals, a partir del resultat de les quals es va constituir la Corporació municipal el dia 14 de juny de 2003.

El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 12 de desembre de 2002, va aprovar definitivament el Reglament del Consell Municipal de Consum de Mataró, que regula el funcionament del consell i n'estableix els membres, en base a la seva representativitat.

L'article número 5 del Reglament estableix que la vigència dels nomenaments dels membres dels consells és la del mandat municipal per la qual cosa procedeix realitzar el nomenament dels esmentats representants.

En virtut de les competències delegades per Resolució d'Alcaldia de data 30 de juny de 2003, Resolc:

Primer.- Nomenar com a vocals del Consell Municipal de Consum de Mataró, per a l'actual mandat municipal, les següents persones proposades en representació de:

- Grup municipal socialista:

Carme Magem Beulas

- Grup municipal ICV-EUiA:

Carme Ortega Company

- Grup Municipal CiU:

Santi Giménez i Serra

- Un representant del Grup Municipal ERC.

Josep Mir i Martos

- Un representant de la Unió Comarcal de CC.OO del Maresme:

Manuel Luna García

- Un representant de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró:

Montserrat Ferrer Fernández

- Un representant de la delegació del Maresme de l'Organització de consumidors i Usuaris de Catalunya:

Manel Lligonya Clavell

- Un representant de l'Oficina de la Delegació al Maresme de la cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona:

Mercè Martí i Fàbregas

- Un representant de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i assegurances:

Jaume Martí i Fábregas

- Dos representants de la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme:

Josep Filbà i Esquerra

Josep-Lluís Martí i Julià

- El Cap de Servei d'Empresa de l'IMPEM

Carles Fillat

- La Consellera delegada de Ciutat Sostenible:

Quiteria Guirao Abellán

- El President de l'IMPEM:

Toni Civit i Rey

- La Cap del Servei de Benestar Social, Salut i Consum:

Angels Cantos i Santamaria

Segon .-

Nomenar com a secretària del consell, amb veu però sense vot, Luz García Álvarez.

Tercer .-

Donar compte d'aquest decret al proper Ple Municipal.

Quart .-

Notificar aquesta resolució a les persones interessades."

22 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL PER A LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS.

El senyor Manuel Mas, alcalde president, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

8227/2003 de 10 de novembre

Assumpte:

Nomenament dels membres del Consell Municipal per a la Igualtat d'Oportunitats de Mataró.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2003 13 - AL

Relació de fets

En data 25 de maig de 2003 van tenir lloc eleccions locals, a partir del resultat de les quals es va constituir la Corporació municipal el dia 14 de juny de 2003

El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 4 d'octubre de 2001, va aprovar definitivament el Reglament del Consell Municipal per a la Igualtat d'Oportunitats de Mataró, que regula el funcionament del consell i n'estableix els membres, en base a la seva representativitat.

L'article 5 del seu reglament estableix que el Consell estarà integrat per persones nomenades per l'alcalde-president de l'Ajuntament de Mataró, a proposta dels grups municipals i entitats representades, i es donarà compte al Ple Municipal dels seus nomenaments i cessaments.

La vigència dels nomenaments dels membres dels consells és la del mandat municipal per la qual cosa procedeix realitzar el nomenament dels esmentats representants.

En virtut de les competències delegades per Resolució d'Alcaldia de data 30 de juny de 2003, Resolc:

Primer.- Nomenar com a vocals del Consell Municipal per a la Igualtat d'Oportunitats de Mataró, per a l'actual mandat municipal, les següents persones proposades en representació de:

a) Per cada grup municipal constituït:

- Grup municipal socialista:

Marian Corrales Fernández.

- Grup municipal ICV-EUiA:

Conxita Fradera Bosch.

- Grup Municipal CiU:

Francesca Benet i Mir.

-Grup Municipal ERC:

Anna Salicrú i Maltas

b) Per cadascuna de les associacions de dones de la ciutat:

- Associació Muso Kafo:

Mama Sameth.

- Associació de dones magribines Fatima Faerie:

Fatima el Harrak.

- Vocalia de dones AA.VV Rocafonda:

María Bermúdez Esquerra.

-Dones d'avui per Catalunya:

Remei Picart Gardella

c) pel Moviment Educatiu del Maresme

Júlia Carbonell Rosselló

d) En representació dels sindicats majoritaris de la ciutat:

- Per la Unió General de Treballadors (UGT):

Titular: Sergi Mingote Moreno

Sustitut: Francesc Xavier BaborèsVilà

- Per la Unió Comarcal de CC.OO del Maresme:

Sandra Pedrosa Castillo

e) Per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró:

Sara Gonzàlez Rabadán

f) En representació de l'àmbit sanitari:

- Centre d'Atenció a la Dóna i a la Parella (CADP):

Hildegard Mausbach

g) En representació de l'Oficna del Pla d'Igualtat d'Oportunitats de la Diputació de Barcelona:

Carmina Pueyo i Grassa

h) En representació de l'àmbit jurídic de Mataró:

- Il.ltre. Col.legi d'Advocats

M. Dolores Fernández Saiz de la Maza

i) En representació del món esportiu:

Sabina Fernández Català

J) En representació de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC):

Coral Majem Beulas

k) En representació del Servei de Benestar Social:

Asun Muñoz Guerrero

Segon. -

Nomenar com a secretària del consell, amb veu però sense vot, la tècnica del Pla d'Igualtat d'Oportunitats, Isabel Bermúdez.

Tercer .-

Donar compte d'aquest decret al proper Ple Municipal.

Quart .-

Notificar aquesta resolució a les persones interessades."

23 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL DE LA SALUT DE MATARÓ.

El senyor Manuel Mas, alcalde president, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

8291/2003 de 13 de novembre

Assumpte:

Nomenament dels membres del Consell Municipal de la Salut de Mataró.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2003 1979 - AL

En data 25 de maig de 2003 van tenir lloc eleccions locals, a partir del resultat de les quals es va constituir la Corporació municipal el dia 14 de juny de 2003.

El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 18 d'abril de 1996, va aprovar definitivament el Reglament del Consell Municipal de la Salut de Mataró, que regula el funcionament del consell i n'estableix els membres, en base a la seva representativitat.

L'article número 4 del Reglament estableix que els vocals membres, fins a un número màxim de 24, seran nomenats per decret d'alcaldia.

La vigència dels nomenaments dels membres dels consells és la del mandat municipal per la qual cosa procedeix realitzar el nomenament dels esmentats representants.

En virtut de les competències delegades per Resolució d'Alcaldia de data 30 de juny de 2003, resolc:

Primer.- Nomenar com a vocals del Consell Municipal de la Salut de Mataró, per a l'actual mandat municipal, les següents persones proposades en representació de:

- Grup municipal socialista:

Carme Jiménez Martin

- Grup municipal ICV-EUiA:

Florentina Rico Cortés

- Grup Municipal CiU:

Miquel Prats i Maeso

- Un representant del Grup Municipal PP.

José M. Viaño López

- Un representant del Grup Municipal ERC.

Antoni Civit i Rey

- Un representant de l'Associació Parkinson:

Montse Garcia-Milà

- Un representant de l'Associació GIMM:

Miquel Guardiola i Balés

- Un representant de l'Associació de professionals de treballadors dels hospitals i centres sanitaris del Maresme:

Miquel Torner Roca

- Un representant de la Delegació a Mataró del Col.legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona:

Alicia López Puig

- Un representant del Col.legi Oficial de Veterinaris de Barcelona:

Juan Marcos de Miquel

- Un representant de la Unió Comarcal de CC.OO del Maresme:

Francesc Carnot Mínguez

- Dos representants de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró:

Manel Molina Garcia

Carles Trincher Giménez

- Un representant de La Nova Aliança Mataronina:

Joaquim Llorens i Cabot

- Un representant de l'Institut Català de la Salut:

Andreu Codina Colomé

- Un representant del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona:

Jaume Pérez Bartolí

- Un representant de l'Academia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears -Delegació Maresme:

Mateu Cabré Roure

- El Cap Local de Sanitat de Mataró:

Lluís Busquets

- Una persona de lliure designació:

Carles Manté i Fors

- El Conseller delegat d'Educació:

Josep Comas Valls

- La Consellera delegada de Ciutat Sostenible:

Quiteria Guirao Abellan

- La Cap del Servei de Benestar Social, Salut i Consum:

Angels Cantos i Santamaria

Segon .-

Nomenar com a secretària del consell, amb veu però sense vot, Luz García Álvarez.

Tercer .-

Donar compte d'aquest decret al proper Ple Municipal.

Quart .-

Notificar aquesta resolució a les persones interessades."

CMI DE VIA PÚBLICA

24 - APROVACIÓ DEL MANUAL D'ACTUACIÓ PER A ESTABLIMENTS AMB RISC QUÍMIC.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la següent Proposta :

"L'Ajuntament de Mataró va aprovar en sessió de data 10 de maig de 2001, el text del Pla Bàsic de Protecció Civil de Mataró.

Atès el contingut de l'informe de la cap de Protecció Civil de l'Ajuntament de data 30 de desembre de 2003, del qual es desprèn la necessitat d'elaborar i homologar el Manual d'actuació per a establiments amb risc químic.

En virtut de les competències atribuïdes pel decret d'Alcaldia de data 19 de juliol de 1999, PROPOSO al Ple l'Adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Aprovar el Manual d'actuació per a establiments amb risc químic.

SEGON.- Presentar el Pla aprovat a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació.

TERCER.- Delegar al Conseller delegat de Seguretat i Prevenció les competències per a incorporar al manual les observacions i suggeriments que manifesti la Comissió de Protecció Civil de Catalunya i aquelles altres resolucions necessàries per a la implantació i efectivitat del Pla."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE RELACIONS ECONÒMIQUES I INSTITUCIONALS

-Àrea de Relacions Econòmiques i Institucionals-

25 - APROVACIÓ DEL TEXT REFÓS DEL PROGRAMA D'ORIENTACIÓ PER ALS EQUIPAMENTS COMERCIALS DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Relacions Econòmiques i Institucionals, presenta la següent Proposta :

"Vist que el Ple de l'Ajuntament en sessió celebrada el dia 2 de febrer de 2003 va aprovar provisionalment el Programa d'Orientació d'Equipaments Comercials (POEC) d'aquest municipi, segons les prescripcions de l'ordre de 8 de juliol de 1998, del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, per la qual es regulen els POEC, i la resta de normativa complementària;

Vist que de conformitat amb l'article 4.2 del Decret de 8 de juliol de 1998, de regulació dels POEC, serà competència del Ple municipal l'aprovació provisional a la vista del resultat de la informació pública, i trametre seguidament tot l'expedient al departament de la Generalitat competent en matèria de comerç per a la seva aprovació definitiva;

Vist que el Conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme ha resolt, en de data 12 de desembre de 2003, aprovar definitivament el Programa d'Orientació per als equipaments comercials de la ciutat de Mataró, i condicionar la seva executivitat a la presentació d'un Text Refós que incorpori: les al·legacions 1ª, 2ª i 3ª contingudes en l'escrit de 10 de desembre de 2003, els diferents documents aportats en el transcurs de l'estudi del POEC en la fase de tramitació de la Direcció General de Comerç i la recomanació de la Comissió d'Equipaments Comercials, a la que s'ha fet referència en el punt IV dels fonaments jurídics.

La Regidora de Relacions Econòmiques i Institucionals, que signa, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Aprovar el Text refós del programa d'Orientació per als Equipaments Comercials (POEC) de Mataró, incorporant els següents documents:

  • les al·legacions 1ª, 2ª i 3ª contingudes en l'escrit de 10 de desembre de 2003
  • els diferents documents aportats en el transcurs de l'estudi del POEC en la fase de tramitació de la Direcció General de Comerç
  • la recomanació de la Comissió d'Equipaments Comercials, a la que es fa referència en el punt IV dels fonaments jurídics de la Resolució del Conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de 12 de desembre de 2003."

La senyora Pilar Gonzàlez explica que es porta a aprovar el text refòs del POEC que segueix les recomanacions del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, per les que s'havien de refondre en un sol document els conjunts d'annexes. En concret, ens referim a alguns temes del conveni que es varen signar amb els comerciants, així com algun aclariment respecte els aparcaments. La conselleria de la Generalitat de Catalunya ha valorat molt positivament aquest text refòs, el que justifica el tràmit d€aprovació del POEC pel Ple de la Corporació, que serà un bon instrument per la ciutat.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu que és evident que avui s€aprovarà el text refòs del POEC amb el vot contrari del grup municipal de CiU. No reiteraran les raons per les quals voten negativament aquest tema però queda demostrat que els nous socis de govern no han fet cap aportació. Així, el grup municipal ICV-EuiA, que es va abstenir en la seva aprovació la darrera vegada que es va portar en aquest Ple, a través del senyor Salvador Milà, ja van indicar que la planificació de la ciutat no podia anar a remolc del que deia un sector respectable de la ciutat, cosa que el grup municipal CiU comparteix. No hem sentit que ICV-EuiA hagi canviat d€opinió; en canvi, ERC no estava en el consistori i no es va poder pronunciar abans en aquesta qüestió. Es recullen en el text refòs les aportacions de la conselleria de la Generalitat de Catalunya però el tema de fons és: El Corte Inglés si o El Corte Inglés no. Aquesta empresa està interessada en venir a Mataró perquè té clar que li representa un gran negoci; per altra part, les oportunitats financeres del govern municipal són les que són i, en definitiva, el Sr. Vilert i la resta de membres del govern pensen que podran potenciar el desenvolupament urbanístic de la ciutat. En conclusió, malgrat les aparences, el transfons del tema és: uns senyors empresaris amb molts diners donaran al consistori uns mitjans econòmics per fer un gran desenvolupament urbanístic. El debat, per tant, no és comercial sino de desenvolupament de la ciutat; sorprén que un govern d€esquerres plantegi el que està plantejant perquè el POEC suposa l€excusa per desenvolupar els plans d'equipaments culturals, esportius etc. Després de tants anys de govern democràtic és lamentable cóm estan les intal·lacions esportives de la ciutat, tot això sense considerar el que passa amb el comerç.

El POEC ens semblaria bé si tingués una projecció estrictament comercial i no urbanística. El text refòs no vol dinamitzar l'aspecte comercial de la ciutat i és una excusa per respondre al problema econòmic del desenvolupament urbanístic que és el tema que més preocupa al govern municipal. En definitiva, atès que la proposta és aprovar un nou text del POC el nostre grup municipal votarà en contra.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, destaca que el seu partit sempre ha participat activament en les negociacions i converses amb els comerciants i amb el govern municipal per aconseguir un document molt positiu. Aquesta situació motiva que el grup voti favorablement la seva aprovació perquè va signar el POEC ja que creien que el govern municipal portaria a terme un conjunt de compromisos. No obstant, actulament hi ha hagut un canvi de prioritats i un incompliment de molts dels compromisos assolits (reforma de la Pl. de Cuba; Pl de les Tereses€). Hi ha comerciants preocupats pel futur; la possible ubicació de El Corte Inglés sembla que encara no està clara. Combatre les amenaces que establia el POEC està en mans del govern municipal; per tant, cal posar-nos en marxa.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, pren la paraula per recordar que durant l€anterior mandat es van abstenir d'apovar el POEC per dos motius: el primer d€ells, perquè considerava que no hi poden haver mesures fora del POEC i perquè hi ha operacions urbanístiques integrals que cal tenir presents sense que siguin una resposta només a un desenvolupament comercial. Actualment, voten afirmativament el text del POEC atenent a dues consideracions: la primera és el fet que s€han incorporat al text refòs les mesures que han estan convingudes per un sector dels grups municipals de l€anterior model amb alguns sectors comercials de la ciutat; i, en segon lloc, perquè les actuacions comercials del centre es podran abordar a través del seu Pla Integral.

El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, indica que voten a favor perquè augmenta l€activitat comercial de Mataró més enllà de la ciutat. La instal·lació d€una gran superfície atrau la clientela del Maresme. Considera que CiU fa el mateix discurs de fa un any quan, pel mig, hi ha hagut unes eleccions municipals i que confonen el POEC amb una qüestió de desenvolupament urbanístic.

La senyora Pilar González respon al Sr. Esperalba en el sentit que el POEC demostra la planificació del municipi des d'un punt de vista urbanístic i econòmic; respecte el tema de la ciutat dormitori considerem que és un enfocament erroni de Mataró perquè si bé és cert que la indústria està desapareixent no és menys cert que el sector comercial i de serveis s'està desenvolupant. El POEC no parla només de El Corte Inglés sino d€una gran planificació comercial tant en el centre de la ciutat com en altres llocs. En el marc del debat amb els grups municipals hem anat rectificant posicions del govern municipal ja que s€ha creat una comissió de seguiment.

En relació a l'afirmació del Sr. Mojedano sobre l€estudi de l€impacte de la gran superfície, només comentar-li que s'ha encarregat a una empresa perquè el faci. Respecte el tema de la mobilitat també s€han fet modificacions oportunes; no és cert, tampoc, que no s€hagi fet res a la Pl de Cuba quan tothom sap que s€ha aprovat un projecte de remodelació.

El senyor Joaquim Esperalba creu que estem davant d€un debat difícil perquè el més fàcil és sumar-se als vots favorables dels altres grups municipals; però una postura seriosa del grup municipal, davant la informació de la que es disposa, obliga a votar en contra perquè hi ha moltes coses que ens queden en dubte ja que, com ha indicat el Sr. Civit i el Sr. Graupera, hi ha coses que es resoldran des del Pla Integral de Centre que, encara, el nostre grup municipal no coneix i que respon a una política d'esquerres.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: Cap.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

26 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A FAVOR DEL CANVI DE NOM DE LA PLAÇA D'ESPANYA PEL DE PLAÇA MIQUEL MARTÍ I POL.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la Proposta següent :

"Atès el recent traspàs del gran poeta català Miquel Martí i Pol, que sobrevingué dimarts dia 11 de novembre de 2003,

Atès que es tracta d'una de les figures del món cultural i intel·lectual més destacades i estimades de Catalunya, home d'origen humil i trajectòria eclèctica, poeta del poble, actor, membre del nucli pioner de la Nova Cançó, candidat al Premi Nobel de Literatura, guanyador de nombrosos guardons literaris, entre d'ells el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Internacional Nosside de Poesia, autor de contes, assagista, articulista i traductor, home d'una qualitat humana excepcional que durant més de trenta anys va fer front a la seva greu malaltia amb el cor fort, l'esperit clar i amb dosis inexhauribles de creativitat artística, persona afable i de tracte excel·lent, de ferm compromís social amb la seva gent i el seu país, català de conviccions profundes i arrelades, darrer representant, en definitiva, d'una creació poètica de sentiments unànimes i cohesionants,

El grup municipal de Convergència i Unió, per tot això, proposa el següent ACORD:

PRIMER.-

Que la ciutat de Mataró reti al gran poeta l'homenatge que li considerem degut, que es recordi la seva figura atorgant el seu nom a un indret central del nostre municipi, que aquest indret sigui l'actual Plaça d'Espanya, i que per tant l'Ajuntament de Mataró iniciï amb tota l'agilitat possible l'expedient corresponent per tal de tramitar el canvi de nom de la Plaça d'Espanya pel de Plaça de Miquel Martí i Pol.

SEGON.-

Que s'encarregui a la Comissió del Nomenclator; cercar un lloc adient, en els espais de nova construcció, per donar-li el nom de plaça/avinguda d'Espanya."

El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, proposa traslladar tots aquests temes a la Comissió del Nomenclator.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, indica que veuen amb simpatia aquestes propostes de forma que Mataró atorgui a l'important poeta català l'homenatge que es mereix. No obstant, el grup municipal s'oposa a la proposta de CiU perquè estan d'acord amb el contingut però no amb el procediment ja correspon a la Comissió del Nomenclator analitzar-ho que és la que estableix el sistema de treball.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, s'abstenen de pronunciar-se en aquest tema perquè estan en desacord tant en les formes com en el fons. No donen cap importància a la proposta perquè està fora de lloc proposar que es traspassi el nom de la Pl. Espanya a la Via Europa perquè és una ofensa per a tots els mataronins que se senten tant catalans com espanyols.

La Sra. Recoder recorda al govern i grups municipals que, en aquests moments, la Comissió del Nomenclàtor no es reuneix i, per tant, l'únic camí per fer la proposta és el Ple.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Vots en contra: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

Abstencions: 2, corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

27 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ÚS DEL TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT PER GENT GRAN I PERSONES AMB DISCAPACITATS.

El senyor Vicenc Garcia Caurín, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Des d'un Ajuntament, l'administració pública més propera als ciutadans, hi ha marge per aplicar polítiques de suport a la gent gran, a les persones discapacitades i amb mobilitat reduïda. En aquest sentit els serveis públics són un camp idoni per poder desenvolupar campanyes que beneficiïn aquests dos col·lectius.

En el camp del transports públic, a Mataró el "Carnet Blau" és una targeta d'abonament gratuït en el Mataró-Bus. Però només estan en possessió d'aquesta acreditació, que amés dóna dret a altres prestacions, les persones que compleixen determinants criteris, com són que la suma dels seus ingressos no superin el salari mínim interprofessional fixat en cada moment, i que el seu patrimoni no pot ser superior a l'habitatge de residència i un vehicle.

Aquests barems són objectius, però, comporten que es puguin produir situacions injustes en el col·lectiu de la gent gran, ja que poden haver-hi persones que estiguin lleugerament per sobre d'aquestes quantitats econòmiques i quedin excloses per poder accedir a aquestes bonificacions.

La mobilitat de la gent gran, de les persones amb discapacitat i les de mobilitat reduïda per la ciutat és important en una ciutat que necessita desplaçar-se per gaudir dels serveis que la ciutat ofereix, sigui per necessitats de la compra diària, per qüestions mèdiques, per qualsevol activitat recreativa i lúdica, fa necessària que la xarxa de transport públic pugui ser emprada per tothom. La dispersió de la distribució de les activitats que es poden fer per tota la ciutat fa que aquests dos col·lectius s'hagi de moure per tota ella.

Per tant, és una qüestió de donar més servei a uns col·lectius que es mereixen les màximes atencions que aquest servei es presti de manera universal a partir d'una franja d'edat determinada i un grau de discapacitat determinada.

Per completar aquesta situació, el Grup municipal de Convergència i Unió proposa l'adopció del següent, ACORD :

Que es faciliti a totes les persones majors de 65 anys, a totes les persones que pateixen un grau de discapacitat superior al 50% i a totes les persones amb mobilitat reduïda, independentment de la seva capacitat econòmica, la gratuïtat del servei de Transport Urbà Municipal."

El senyor Josep Vicenç García i Caurín explica que la proposta pretén resoldre el problema de les persones amb disminució que queden fora del barem aplicable per la gratuïtat del transport urbà i que, també, necessiten desplaçar-se per la ciutat. Es tracte de donar serveis a més col·lectius que tenen dret a accedir als serveis de la ciutat.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, respon que del carnet blau són beneficiaries unes 6.230 persones; cobreix per a majors de 65 anys un 32% i per al total d€usuaris del Mataró Bus representa un 20%; com és conegut, el carnet atorga la subvenció de la taxa de la brossa i l'accés a les activitats culturals i esportives de la ciutat. S€ha fet un estudi del carnet blau per cercar un possible segon carnet, diferenciat del carnet blau, per obtenir altres beneficis per aquelles persones que no acompleixen els requisits del barem. La universalització dels serveis per tothom significaria que, avui, que hi ha 102 viatges al mes per persones que tenen el carnet blau, el que representa afrontar una despesa de més de 11685 euros per persones de més de 65 anys, sense tenir present les persones amb disminució que també es beneficien del carnet blau el que fa impossible poder fer front a la despesa per les finances municipals.

La senyora Adela Rodriguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, considera que, tal i com el seu grup ha manifestat en anteriors ocasions, no es pot discriminar a les persones en ciutadans de primera i de segona categoria en funció dels seus ingressos económics. Demanen un compromís, uns fets i una resposta del govern municipal a la proposta de resolució plantejada per CiU.

S'acordà retirar la present proposta de resolució.

La senyora Pilar González, alcaldessa accidental, disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 28 i 40 per venir referit a temàtiques coincidents.

28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA REALITZACIÓ D'UN PLA D'ACCESSIBILITAT I MOBILITAT ESPECÍFIC PEL CENTRE HISTÒRIC.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"El centre històric de la nostra ciutat té unes característiques específiques que el fan mereixedor d'una atenció diferent quan a distints àmbits d'actuació. El fet d'estar encerclat per dues corones, les muralles i les rondes -incloent part de l'eixample- . El fet d'estar travessat per l'artèria més carismàtica de la ciutat ( la Riera). La trama urbana que configuren els seus carrers, junt amb l'antic eix del camí Ral que la creua de sud a nord. Els carrers que accedeixen a l'antiga N-II, ara avinguda Maresme.

La idiosincràsia econòmica com a centre financer, comercial, hostaler i de serveis a les empreses de la pròpia ciutat i per extensió de la comarca. La seva proximitat al front de mar i al nou pol d'atracció del port fan d'aquesta part de la ciutat un espai concret d'actuació que necessita solucions específiques i diferenciades, a banda de consens entre les diferents forces polítiques i els agents econòmics de la ciutat.

En aquests moments, quan a accessibilitat i mobilitat, el barri del Centre i part de l'Eixample estan pendents d'una sèrie de transformacions adjacents que hauran de fer canviar el concepte d'aproximació a aquest espai en el futur. En primer lloc es concretarà l'estudi de mobilitat al voltant de la Ronda Barceló, en segon lloc es recepcionaran a finals del 2.004 o principis del 2.005 les obres de la part alta de la Riera fins a la Muralla de la Presó, en tercer lloc s'haurà de crear un nou sistema circulatori al voltant de Can Xammar, en quart lloc s'haurà de fer més abastable el centre a partir de l'Avinguda del Maresme, en cinquè lloc s'haurà d'estudiar el paper que ha de jugar el c/Biada i el c/Sant Benet, així com l'eix Monserrat/Torrent amb la futura remodelació de la Plaça de les Tereses.

Si bé aquests elements a tenir en compte són importants, no ho són menys els criteris sobre els que s'hauria de treballar per tal d'afrontar amb garanties l'aproximació, la mobilitat i la preservació de les característiques que destaquen en el centre de la nostra ciutat. Per Convergència i Unió seria important assegurar una aproximació i una sortida fàcil des de qualsevol indret de la ciutat al centre, caldria garantir la no pèrdua de places d'aparcament en aquest espai -a no ser que prèviament se n'assegurés la seva substitució-, seria imprescindible permeabilitzar els accessos al centre des de l'antiga N-II, seria inajornable la millora i l'arranjament de l'antiga entrada a Mataró pel Camí Ral, en especial el tram entre la Ronda Barceló i la Plaça de Santa Anna, seria necessari estudiar la millora dels accessos i sortides des del Camí de la Geganta i seria desitjable la racionalització dels espais d'aparcament en zona blava.

El grup municipal de Convergència i Unió davant la manca de informació - fins el moment- respecte del Pla de Mobilitat de la ciutat i fidel al compromís contret en el Ple de desembre de 2.003, en el benentès que seria positiu aspirar a reeditar el consens al voltant de la mobilitat en la nostra ciutat i en especial en el l'espai conegut com a Centre històric, centre de la ciutat o com a Mataró Centre, presenta la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Govern municipal arbitrarà els mecanismes adients per a realitzar durant el present any un Pla d'Accessibilitat i Mobilitat específic pel Centre de la ciutat, tot cercant el màxim consens entre les forces polítiques i els agents econòmics i socials."

40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PLA DE MOBILITAT DE LA CIUTAT.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"En el propassat Ple de desembre el grup municipal de Convergència i Unió, arrel del debat al voltant de les obres a la Riera entre el c/Sant Josep i la Muralla de la Presó va expressar de viva veu la necessitat d'actualitzar el Pla de Mobilitat del Centre o la redacció d'un nou Pla per aquest àmbit de la ciutat. CiU es va comprometre a presentar pel mes de gener una proposta de resolució sobre un nou Pla de mobilitat pel centre de la ciutat.

La resposta del Govern va anar encaminada a palesar els estudis tècnics que s'estan duent a terme per part d'una empresa externa (INTRA S.L.) per tal de redactar un informe tècnic que derivi en un nou Pla Director de la Mobilitat Urbana de la Ciutat de Mataró. Aquest estudi es va encarregar fa aproximadament un any i mig i es va informar a la CMI de Via Pública i al Consell de Circulació i Transports, en el seu moment. En la darrera CMI de Via pública CiU va preguntar sobre aquest tema i la resposta del Govern es va limitar a expressar que en el mes de febrer es tindria l'informe tècnic final de l'esmentada empresa.

Donat que considerem que aquest es un tema d'importància cabdal per la nostra ciutat, el grup municipal de CiU presenta la següent

PREGUNTA

Primer.- Quins han estat els treballs tècnics duts a terme per l'empresa INTRA fins el moment ?. A partir de l'entrega de l'informe final a l'Ajuntament, quins passos se seguiran ?.

Segon.- Quina és la temporalització que establirà el Govern per l'aplicació del nou Pla de Mobilitat de la ciutat ?. Quin grau de compromís adquireix el Govern quan a l'aplicació d'aquest Pla ?."

El senyor Josep Lluís Martí explica que la raó de la proposta és demanar un nou Pla de Mobilitat de la ciutat que contempli el centre històric ja que té unes característiques específiques i una pròpia idiosincràsia que el diferencia d'altres sectors de la ciutat. També hi altres indrets com són el Port i altres que estan al voltant del centre històric i que s'han de tenir presents. En aquest sentit, destaquen tant el centre de la ciutat, on s'ha de procurar no perdre els llocs d'aparcament així com facilitar els accessos a la ciutat tant des de la N-II com des del Camí Ral; també convé racionalitzar les zones de càrrega i descàrrega.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, respon que el Pla de Mobilitat urbana és obligatori legalment pel nivell d'habitants de Mataró i, per tant, la planificació i ordenació s'ha de fer des de la racionalitat. L'any 2001, el departament de via pública va abordar el projecte i els criteris estratègics a seguir per una mobilitat racional, ordenada i sostenible. S'ha adjudicat a INDRA SL perquè realitzi un treball de redacció del PEMU; a l'octubre de 2003 es va lliurar el projecte a l'Ajuntament. El calendari d'actuació per a l'any 2004 és el següent:

  • Pel gener del 2004, l'anàlisi, redacció i estudi de les esmenes rebudes.
  • Pel febrer del 2004, l'estudi i tancament a nivell tècnic.
  • Pel març i abril del 2004, el lliurament als membres de consistori i als òrgans de participació.
  • Pel maig es farà l'estudi pels grups municipals i recopilació d'esmenes.
  • Durant el mes de juny es lliurarà a les associacions veïnals i comercials.
  • Del juliol al setembre, estudi i debat del document i esmenes
  • A l'octubre, l'elaboració, redacció definitiva i lliurament del document
  • El mes de novembre està previst el lliurament a l'autoritat territorial de Mobilitat per l'emissió d'informe.
  • El mes de desembre, aprovació inicial i inici d'exposició pública
  • Primer trimestre del 2005 aprovació definitiva del Pla de Mobilitat Urbana de Mataró.

El Pla de Mobilitat contempla tots els barris i, òbviament, el centre de Mataró pel que respon a la proposta de resolució i la pregunta plantejada.

El senyor Josep Lluís Martí demana que es lliuri per escrit en la propera CMI la proposta que ha exposat i, per aquesta raó, es deixa damunt la taula.

S'acordà deixar-la sobre la taula.

A continuació el Sr. Alcalde disposa el tractament del punt de l'ordre del dia núm. 7.

7 - ACCEPTAR LA RENÚNCIA AL CÀRREC DE REGIDORA DE LA SRA. CONSOL PRADOS.

El senyor Manuel Mas, Alcalde president, presenta la proposta següent :

"La regidora municipal Sra. Consol Prados Martinez ha presentat en data 12 de gener de 2004 la renúncia com a regidora d'aquest Ajuntament per haver resultat electe com a Diputada del Parlament de Catalunya.

En virtut del que disposa l'article 9 del Reglament d'Organització i Funcionament de les entitats locals, la renúncia ha de fer-se efectiva per escrit davant el Ple de la Corporació, a qui correspondrà prendre raó de la mateixa.

A la vista de l'exposat es proposa al Ple municipal l'adopció del següent acord :

Primer.-

Acceptar la renuncia presentada per la Sra. Consol Prados Martínez com a regidora d'aquest Ajuntament.

Segon.-

Sol·licitar a la Junta Electoral Central que proveeixi la vacant de regidor que figura en el lloc següent en la candidatura electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal (PSC (PSC-PSOE)-PM) de les Eleccions Municipals de 2003 que correspon a la Sra. Montserrat López Figueroa."

La senyora Consol Prados regidora del grup municipal Socialista, explica que és conegut per hom que ha estat escollida com a diputada del Parlament de Catalunya i que, aquest nou càrrec, li suposa un repte per continuar treballant per la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes; representa, per tant, assumir noves responsabilitats per les expectatives creades i per la dedicació que suposa al Parlament.

És per aquesta raó que renuncia al seu càrrec de regidora del consistori però, amb el benentès, que continuarà mantenint el seu compromís amb la comarca i amb la ciutat on ha trobat les vivències per entendre la seva voluntat de servei i el compromís polític en l'espai i el moment que vivim en aquests temps que corren. La tasca política és digna i va adreçada a la millora de la convivència, sempre des del diàleg i l'entesa, el que significa més transparència dels projectes que cal compartir amb l'altre gent. Considera que és una sort poder treballar per la ciutat i pels interessos del col·lectiu des de diferents punts de vista com són l'àmbit social, la joventut, la igualtat d'oportunitats i la gent gran. Dedicar-se a aquests competències municipals l'han permès créixer i aprendre tant de l'aportació de les entitats participatives, com dels grups municipals i, especialment, amb el seu grup municipal i sobretot, amb l'alcalde. Agraeix a tots l'oportunitat que li han donat per treballar amb compromís, responsabilitat, coratge i, també, amb tendresa.

El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, aprofita l'oportunitat per manifestar que comparteix les reflexions de la Sra. Consol i que, en tot cas, reconeix que durant el poc temps que ha pogut compartir amb ella l'exercici de les responsabilitats ha trobat sempre un tracte d'acolliment i de receptivitat amb més sintonies de les que, a priori, esperava trobar i, per aquest motiu, li vol agrair. Està convençut que continuarà exercint amb molta responsabilitat la seva actuació parlamentària, garantia que en un futur ens permetrà enriquir-nos amb la seva amistat.

El senyor Joan Antoni Baron, portaveu del grup municipal Socialista, també reconeix que avui és un dia especial perquè amb la Sra. Consol Prados van coincidir en l'ingrés al consistori municipal i, malgrat que no es coneixien de res, han tingut moltes ocasions de compartir idees polítiques i personals quan coincidien a l'Àrea de Serveis Personals. És una persona apassionada per la ciutat i per les persones que la conformen, que s'ha traduït en un treball que no tenia ni hores, ni dies, ni setmanes. La seva virtut és sempre aconseguir la cohesió de la ciutat el que ha significat una garantia d'arribada del resultats a bon port. El seu treball ja venia d'abans, amb els seu compromís amb els moviments cívics de la ciutat que, insistim, no tenia horaris. Ara, en el Parlament de Catalunya el seu treball aportarà resultats importants per la ciutat de Mataró.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, indica que la Sra. Consol té un tarannà que ajuda a afrontar les diferències de forma molt fàcil, des de l'entesa i la discussió. Una mostra és la gran aportació feta al Pla Integral de Rocafonda, amb la feina ben feta, de la que se'n farà ressò el Parlament de Catalunya.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, diu que la marxa de la Sra. Consol Prados al Parlament de Catalunya produeix un canvi important en l'equip del grup municipal socialista. Per tant, una persona treballadora amb l'experiència municipal de la Sra. Consol Prados serà una bona aportació en el Parlament de Catalunya. Li desitja molta sort en la seva nova tasca.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, vol manifestar que està encantat que aquesta nova etapa la Sra. Consol la inici amb entusiasme i bon humor.

El senyor Manuel Mas, Alcalde president, li dedica unes paraules molt personals perquè considera que perd una gran col·laboradora. Va ser en una sèrie de reunions quan va descobrir a la Sra. Consol Prados i, en aquest sentit, es ressent de la pèrdua. No obstant, reconeix que com a regidora ha crescut treballant per la ciutat i això, ben segur, li servirà per aplicar-ho en el camp parlamentari. És un goig pensar que regidors com ella s'han format en el consistori i han estimat la ciutat. Per aquesta raó s'alegra molt de la seva nova destinació, que en definitiva, significa que és una nova diputada per la ciutat i li agraeix la seva dedicació política.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

PRECS I PREGUNTES

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL SERVEI DE RECOLLIDA D'ESCOMBRERIES I EL DE NETEJA VIÀRIA.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Cada vegada són més les queixes de ciutadanes i ciutadans de Mataró que lamenten l'estat dels nostres carrers. A l'entorn dels contenidors de brossa s'acumulen durant el dia tot tipus d'objectes voluminosos i especialment caixes de cartró de comerços i negocis de les rodalies.

L'Associació de Veïns de Cerdanyola ha realitzat recentment un treball exhaustiu en el que podem veure fotografiats, en un mateix dia i en un curt interval de temps d'un dia feiner al matí, desenes de contenidors envoltats de matalassos, fustes i moltes caixes de cartró.

Els contenidors de paper també s'han convertit en un lloc al voltant del que es deixen les caixes sense plegar, requisit indispensable per a que passin per la seva obertura i ocupin menys espai.

Per altra banda, els espais públics en els que s'hi realitza algun tipus d'activitat lúdica durant el cap de setmana no són netejats fins el dilluns o dimarts de la setmana següent, el que provoca a més de la permanència de les deixalles durant un parell de dies, que aquestes es vagin dispersant pel vent o l'acció de brètols que els hi donen cops de peu. Afegint-se en aquest punt l'escassetat de papereres que pateix la ciutat.

És per tot això, que el grup municipal de CONVEGÈNCIA i UNIÓ presenta la següent,

PREGUNTA:

Primer.-

Què fan els serveis municipals i la policia local per localitzar els qui deixen objectes, especialment caixes en llocs i hores que no són les adequades?

Segon.-

Pensa, el govern municipal, solucionar el problema de neteja d'espais públics on es realitzen activitats en cap de setmana?

Tercer.-

Existeix algun pla per a la col·locació de més papereres a les vies i places de la ciutat? si hi és, quantes se'n posaran el 2004?

Quart.-

Quin és la quantitat i l'import de les sancions que s'han posat durant l'any 2003 per denúncies a causa dels fets que s'han exposat anteriorment?"

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, pel que fa a la primera pregunta quan es detecten abocaments fora dels contenidors es mira el tipus d'embalatge, etiquetes i altres elements per poder saber qui els ha dipositat i a partir d'aquí obrir expedient sancionador. Algunes vegades s'han montat dispositius especials de vigilància per intentar prevenir aquest tipus d'actituds. A la segona pregunta respon que habitualment sempre que es realitza un acte públic programat, ja es preveu un dispositiu de neteja posterior. De totes maneres en aquest any 2004 s'està replantejant aquest dispositiu i com també el reforç d'alguns dels serveis que es dóna durant el cap de setmana. D'altra banda en aquest moment no està previst la colocació de més paperes, ja que la ciutat compta amb un nombre considerable. Respecte a la tercera pregunta, durant l'any 2003 s'han obert 72 expedients sancionadors amb un import econòmic de 7.078 euros i s'han tramés 125 advertiments de caràcter informatiu.

30 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR EN RELACIÓ AL RECORREGUT DE LA LÍNIA 3 DEL MATARÓ BUS.

La senyora Adela Rodriguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

"Aquest Grup Municipal s'ha fet ressò de les queixes expressades pels veïns del barri de Vista Alegre en relació amb el recorregut de la línia 3 del Mataró Bus.

La redifinició de la xarxa arrel de les noves edificacions va deixar fora de servei la parada de la Plaça de Vista Alegre. Per aquest motiu, els veïns d'aquest barri s'han de desplaçar fins la parada de la Ronda St. Oleguer havent de recórrer un tram llarg i en pujada per tal d'agafar l'autobús.

Per aquests motius el Grup Municipal presenta el següent

PREC

1) El Govern Municipal estudiarà la redifinició del trajecte de la línia 3 del Mataró Bus així com la implantació de dues parades més en la Plaça de Vista Alegre i el C/ Vista Alegre, respectivament."

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, recorda que a l'any 1996 es van fer els canvis de les línies amb el consens dels veïns del barri, Federació d'Associació de Veïns i amb els grups polítics de la ciutat, treball que va ser llarg, dur i complicat. Així mateix posats en contacte amb l'Associació de Veïns no han rebut cap queixa per part dels veïns del barri, com tampoc s'ha tingut coneixement de cap queixa a l'Ajuntament, ni a l'empresa concessionària, per tant l'itinerari que fa aquesta línia és la correcta ja que dóna un bon servei als barris de l'Havana, El Palau, Rocafonda, Vista Alegre, Camí de la Serra i Cirera. També s'ha de tenir en compte que el servei públic no és un transport de porta a porta i que s'ha de donar un servei a tota la ciutat amb els recursos del que es disposa. Li recorda que les enquestes sobre el transport públic han donat sempre uns resultats positius, això vol dir que s'està donant un bon servei. No obstant això sempre es poden introduir millores que ja s'estan portant a terme. En definitiva per tot l'exposat no s'accepta el prec. Per últim recorda que està a disposició de tots els grups municipals per atendre queixes i suggeriments i aclarir tots els dubtes que es puguin plantejar en tots aquests temes.

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL SEGUIMENT DE L'ESTAT DE LES PERSONES AFECTADES PEL BROT DE LEGIONEL·LOSIS L'ESTIU DEL 2002 A LA CIUTAT DE MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Per la informació que hem rebut tots els grups municipals presents en aquest Ajuntament, sabem que la resposta a una pregunta formulada en la passada audiència pública per a la presentació del Programa d'Actuació i Pressupost Municipal pel 2004, ha portat mal estar entre un grup de ciutadanes i ciutadans de la nostra ciutat.

Creiem que un cas com aquest mereix, per la importància i gravetat dels fets que la van motivar i per respecte a una veritable participació ciutadana, ésser aclarit fins el final.

És per això que aquest grup municipal presenta la següent,

PREGUNTA:

Primer.-

Quines han estat totes les actuacions que el Govern Municipal ha realitzat, especialment des del darrer informe lliurat als grups municipals, pel seguiment de l'estat i la situació de les persones afectades pel brot de legionel·losi a la ciutat de Mataró l'estiu del 2002, i els familiars d'aquestes?

Segon.-

Quin ha estat el resultat i el grau de compliment dels 20 punts de l'acord aprovat, per unanimitat de tots els grups municipals, en el Ple del 12 de setembre de 2002?

Tercer.-

Quines són les dues reunions a les que es va referir el Segon Tinent d'Alcalde en la seva resposta a la pregunta que es va fer al Govern Municipal durant l'Audiència Pública del 20 de novembre passat? Quina va ser la data i el lloc on es van celebrar? Quins responsables municipals hi van participar?

Quart.-

És cert que el Segon Tinent d'Alcalde va convidar a comerciants del barri de Cerdanyola a retirar un cartell distribuït pel col·lectiu "Tierra Verde"? si és així, per quin motiu? "

El senyor Alcalde dóna la paraula al col·lectiu "Tierra Verde" perquè intervingui en el Ple en relació a aquesta pregunta presentada pel grup municipal de CiU. El seu representant dóna compte de l'estat i la situació de les persones afectades pel brot de legionel·losi ocorregut a la ciutat de Mataró a l'estiu del 2002, i demana que es faci un seguiment sòcio-sanitari dels afectats.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, recorda que han estat moltes les reunions fetes pel tema del brot de legionel.losi que van patir a Mataró a l'agost de 2002. La resposta per part d'aquest Ajuntament va ser de màxima transparència i claredat en tot moment. En la última Comissió Municipal Informativa del dia 28 d'agost es va posar en coneixement de tots els grups municipals tot el que s'havia fet al llarg de tot l'any. En quant a les actuacions que ha fet l'Ajuntament des d'aquella Comissió Informativa són :

  • Sol·licitar a l'Hospital de Mataró que es fes un seguiment mèdic a les persones afectades pel brot.
  • Suport jurídic a les persones afectades en base al Conveni que té l'Ajuntament amb el Col·legi d'Advocats de poder disposar d'un servei jurídic per a les famílies afectades sense cap cost econòmic.
  • Control de les noves llicències d'activitats.
  • Manteniment d'un cens municipal de torres de refrigeració.
  • Control per a l'adequació a la nova normativa Reial Decret de 4-7-2003.
  • Control de l'autocontrol de les instal·lacions censades, ja que el Decret de 28-5-2002 de la Generalitat de Catalunya diu que els titulars de les empreses són els responsables de les torres de refrigeració .
  • Control de l'aigua de les torres.

Respecte al grau de compliment dels 20 punts de l'acord aprovat per unanimitat de tots els grups municipals en el Ple del 12 de setembre de 2002, ha estat un acompliment total.

El senyor Jaume Graupera, 2n Tinent d'Alcalde, respon a la tercera pregunta que les dues reunions van ser celebrades al Centre Cívic, la data de la 1ª reunió va ser el 23 de juliol i la segona reunió va tenir lloc el 3 d'octubre i els responsables municipals participants van ser el regidor de Benestar Social, el cap del servei i la cap de secció. Respecte a la 4º pregunta ell no va convidar als comerciants del barri de Cerdanyola a retirar el cartell del col·lectiu "Tierra Verde"; en qualsevol cas està disposat a donar més explicacions complementàries si així ho demanen.

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CAMPANYA PRO-BUST A PAU CASALS.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El Grup Cultural Pla dels Amats de Can Bruguera va endegar fa un parell d'anys una Campanya ciutadana per honorar amb un homenatge i fer un Bust a l'insigne músic Pau Casals, que voldrien situar al Parc de Mataró. Aquesta Associació va recollir unes 300 signatures en favor d'aquest fet en dos Aplecs de Can Bruguera i les va lliurar al Patronat Municipal de Cultura, al regidor Remigi Herrero, durant l'anterior legislatura. Sembla ser que amb el canvi de govern aquest procés va quedar aturat momentàniament.

Des de l'octubre de 2003 l'Associació Pla dels Amats està tornant a insistir en la Campanya Pro-Bust a Pau Casals al Parc i ha creat un carnet de col·laborador perquè tots els ciutadans que el vulguin comprar contribueixin a fer un homenatge digne.

Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA

  • Quina serà la participació del Patronat de Cultura de l'Ajuntament de Mataró en l'homenatge a Pau Casals?
  • En quin estat es troba la organització d'aquest homenatge?
  • A qui s'ha pensat encarregar la creació del bust?
  • S'ha decidit a quina part del Parc es podria situar aquest bust?
  • Finalment, quan es calcula que es podrà fer l'homenatge en qüestió?"

 

El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, respon que ha tingut dues reunions amb el Grup Cultural Pla dels Amats de Can Bruguera que han reiterat una demanda que van fer al mandat passat. Indica que s'ha demanat un pressupost a l'artista Pere Coll per fer el Bust en homenatge a Pau Casals i un altre en col·laboració amb el Museu de Vilanova. Considera que al Parc ja existeixen 4 bustos de diferents músics de renom vinculats a la música catalana i s'ha de veure si és oportú instal·lar-hi més. En qualsevol cas la situació es troba en fase de realitzar un recolzament de col·laboració ciutadana pel tema del finançament; a continuació el Grup Cultural Pla dels Amats de Can Bruguera aportaria el Bust i l'Ajuntament buscaria la ubicació per aquesta recepció d'iniciativa ciutadana.

33 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

"No és el primer cop que aquest Grup Municipal es preocupa perquè la prevenció de Riscos Laborals sigui un fet a l'Ajuntament de Mataró. En aquest sentit, el nostre Grup Municipal creu que és del tot necessari que els treballadors i treballadores de l'Ajuntament estiguin totalment informats al respecte d'aquest tema.

Per aquest motiu, el Grup Popular presenta el següent

PREC

1. L'equip de govern de l'Ajuntament de Mataró es compromet a informar de forma puntual i exhaustiva a les persones que treballen a l'Ajuntament sobre els riscos laborals que afectin a cada lloc de treball.

2. L'equip de govern de l'Ajuntament de Mataró es compromet a fer un seguiment puntual d'aquest tema. Tanmateix es compromet a fer les millores que resultin escaients a la llum de la opinió dels tècnics, del propis treballadors/es i dels seus representants."

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Interior i Hisenda, assenyala que a l'Ajuntament de Mataró hi ha un grup de persones que treballen en l'àmbit de la prevenció de riscos laborals que inclou la informació a tots els treballadors, per tant en aquest sentit s'accepta el prec. Així mateix hi ha un acord sobre el tema d'atenció a urgències que en tot cas el sindicat CATAC rebrerà la resposta oportuna, però l'acord s'està respectant. Explica que en el període 2001-2003 es va realitzar un estudi i avaluació de riscos, en les especialitats de seguretat, ergonomia, higiene i vigilància en la salut i que van fer una prospecció en 40 edificis i 750 llocs de treball i a partir d'aquí s'ha anat determinant les mesures necessàries per minimitzar aquests riscos, com també s'ha elaborat un 60% dels Plans d'Emergència en coordinació amb el servei de Protecció Civil. Finalment l'objectiu de cara a l'any 2004 és garantir que el 100% de les persones de la plantilla hagin rebut aquesta informació i que qualsevol persona que s'incorpori a l'Ajuntament rebi tota la informació i formació sobre els riscos laborals. Al final del 2004 el govern municipal estarà en disposició de donar compte del compliment d'aquests objectius.

34 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIU A DONAR EL NOM DE SALVADOR DALÍ A UN DELS CARRERS DE LA CIUTAT.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

"L'any 2004 ha estat declarat any Dalí.

Des del Grup Popular pensem que la ciutat de Mataró no ha d'ésser aliena a la figura d'aquest artista universal i li hauria de retre homenatge.

PREC

1. La Ciutat de Mataró acorda donar a uns dels carrers de la Ciutat el nom de Salvador Dalí."

El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, indica que totes les propostes relatives a posar noms als carrers de la ciutat es passen a la Comissió del Nomenclator pel seu estudi.

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIVA A LES CONCLUSIONS DE L'ESTUDI DEL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA REFERENT ALS LÍMITS SONORS DE LES MOTOCICLETES.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR REFERENT A LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES EN L'ÀMBIT DEL PASSATGE/PASSEIG CABANELLES.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 17 de l'ordre del dia.

37 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN LA VIDA POLÍTICA DE LA CIUTAT.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

"La manca de vies de participació de les entitats veïnals en la vida política de la nostra Ciutat no és cap novetat i és motiu reiterat de queixa de dites entitats. El darrer exemple són les queixes expressades per aquests col·lectius durant la presentació en audiència pública dels Pressupostos municipals per 2004.

Les entitats veïnals s'han queixat reiteradament que l'actual model de participació no poden participar activament en les previsions del Govern.

Tanmateix aquest Grup Municipal ha vingut reiteradament demanant que es doni veu no només a les entitats veïnals, sinó a més a les persones o entitats afectades i/o amb quelcom a dir quan s'estigui tractant temes de transcendència pels afectats o bé de es tracti "d'assumptes de Ciutat".

Així doncs amb aquesta manera de fer, l'equip de govern no tan sols està incomplint el pacte de govern signat l'estiu passat, sinó a més això demostra, un cop més, la diferència que pels signataris del pacte hi ha diferència entre el que es diu (la mera propaganda d'un discurs polític de cara a la galeria) i el que es fa (la dura realitat de com realment s'estan fent les coses per part de l'actual govern municipal).

Des del Grup Municipal Popular pensem que la participació ciutadana mitjançant les entitats veïnals o altres tipus d'associacions representaria una garantia de bona salut per la vida política de la nostra Ciutat.

PREC

  1. El Govern Municipal buscarà els mitjans necessaris per donar major participació en la vida política a les Associacions de Veïns.
  2. D'altra banda, l'equip de Govern es comprometrà en tots aquells projectes que puguin ser transcendents per a la Ciutat a escoltar l'opinió de les persones o entitats afectades o bé d'aquelles que puguin aportar idees i experiència."

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Participació Ciutadana, no accepta el prec ja que està reflectit en el Programa d'Actuació Municipal, en el qual es troba els objectius per avançar cap a una millora en la participació ciutadana, donat que la contribució que fa el moviment associatiu és prou enriquidor per a la vida de la ciutat. Està en desacord respecte a què no existeixen espais per a la participació ciutadana, quan fa anys que l'Ajuntament va crear aquests espais, i dintre del PAM contempla els equipaments posats a disposició de les entitats. Pel que fa al segon prec comptaran amb l'opinió de les entitats que siguin consultades per tal de millorar.

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL TEATRE MONUMENTAL.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"La ciutat de Mataró està mancada d'equipaments culturals que constitueixin un pol d'atracció no només per als mataronins i mataronines, sinó també per als habitants de la comarca del Maresme. La política cultural de la ciutat ha estat nefasta en tots aquests anys de govern socialista, o amb col·laboració amb altres partits, ja que no ha permès que la cultura esdevingués un element cohesionador de la població. Però tampoc la cultura no ha estat un aspecte de visibilitat per a la ciutat, ja que Mataró no ha aconseguit donar-se a conèixer, com a ciutat arreu de Catalunya, per mitjà de les manifestacions, actes o equipaments culturals de què disposa.

Ara se'ns proposa que tornem a redactar un Pla d'Equipaments Culturals, per anar decidint què cal fer a Mataró en aquest àmbit €una altra cosa serà que després hi hagi diners per fer-ho -, però mentre apareixen discrepàncies entre els membres dels partits al govern sobre què cal fer amb el Teatre Monumental, un dels pocs equipaments culturals que té la ciutat, certament amb moltes mancances. Fa pocs dies, l'alcalde insistia en enderrocar el Teatre Monumental per fer-ne un de nou, davant la negativa dels dos partits socis del govern tripartit. Davant d'això i abans de tirar endavant el Pla d'Equipaments Culturals, ens sembla que convindria aclarir aquest tema

Davant de tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA:

  • S'han posat d'acord els tres partits del govern respecte del que s'ha de fer al Teatre Monumental, ja que als seus respectius programes de govern plantejaven idees diferents?"

El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, manifesta que durant aquest primer any de mandat el Programa d'Actuació Municipal assenyala fer un Pla d'Equipaments Culturals que ja ha estat presentat a tots els grups municipals pel seu consens. Aquest Pla ha de dir quina mena de teatre necessita Mataró : el Teatre Monumental, un Teatre Monumental nou o un teatre d'un altre format que reculli millor les necessitats de la cultura que en aquests moments té a la ciutat.

La senyora Maria José Recoder vol saber si a la reunió del Pla d'Equipaments Culturals vindran els membres del govern tripartit cadascú amb la seva pròpia proposta.

El senyor Alcalde, Manuel Mas, li contesta negativament.

39 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CAMPANYA "VOLUNTARIS PER LA LLENGUA".

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"El Consorci per la Normalització Lingüística i Òmnium Cultural han impulsat a tot Catalunya una campanya de voluntariat lingüístic que pretén enfortir l'ús del català a través de les relacions socials, posant en contacte persones que parlen català amb persones que l'estan aprenent i volen millorar-lo.

Una vegada constatada la viabilitat, l'oportunitat i els bons resultats d'aquesta experiència, ara cal potenciar-la, difondre-la i aconseguir que molta més gent s'hi impliqui activament.

És per això que l'Ajuntament de Mataró, com a administració més propera al ciutadà, pot contribuir activament en aquesta tasca de difusió i recerca d'adhesions que ara cal desenvolupar. Manifestant el seu suport a la campanya de voluntariat lingüístic impulsada pel Consorci per la Normalització Lingüística i Òmnium Cultural i contribuint a que Mataró sigui una de les ciutats catalanes amb més Voluntaris per la Llengua

Atès que a Mataró es va presentar al conjunt de la societat civil de la ciutat el passat 29 d'octubre, a la Sala d'Actes de Can Palauet, amb una crida a incrementar les adhesions, el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent,

PREC

1. Que l'Ajuntament de Mataró es comprometi a posar a disposició de les entitats impulsores de la campanya tots els recursos i tots els espais de difusió al seu abast i es difongui la campanya a través del web institucional de l'Ajuntament.

2. Que el Departament de Política Lingüística d'aquest Ajuntament es posi a disposició del Consorci per a la Normalització Lingüística al Maresme i d'Òmnium Cultural, com a entitats impulsores, per tal d'iniciar les converses pertinents amb aquestes entitats que permetin treure el màxim profit al que es demana en el punt anterior."

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, accepta el prec en el benentès de donar relleu a les actuacions que sobre política lingüística té previst fer el departament de Presidència en una línia de cooperació amb el Consorci de Normalització Lingüística. Recorda que l'Ajuntament forma part del Consorci de Normalització Lingüística assumint les propostes, activitats i programes com a propis, i finalment els seus dirigents tenen coneixement de la nostra disponibilitat. També s'han fet reunions per acordar aquesta col·laboració per la Campanya "Voluntaris per la Llengua" i per qualsevol altra activitat que el Consorci vulgui tirar endavant.

El senyor Joaquim Fernàndez agraeix l'acceptació del prec, però considera que l'aportació que fa el govern municipal al Consorci és només del 38% i per això demana més col·laboració de l'Ajuntament per potenciar aquest tipus de campanyes.

El senyor Esteve Terradas breument indica que des de la secció de Política Lingüística de l'Ajuntament s'ha desenvolupat tot un projecte de treball per a l'any 2004. Així mateix s'ha acordat amb Òmnium Cultural i el Consorci de Normalització Lingüística treballar i arribar a actuacions de promoció de la llengua sense haver de fer-se la competència.

40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PLA DE MOBILITAT DE LA CIUTAT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 28 de l'ordre del dia.

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES INTENCIONS DEL GOVERN MUNICIPAL RESPECTE DE LA DINAMITZACIÓ DEL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"A finals del mandat passat, a cavall de les discusions al voltant del POEC i a punt d'iniciar-se la precampanya electoral, el grup municipal de Convergència i Unió va proposar endegar una comissió entre membres del Consell d'Administració de l'Impem i representants dels paradistes del mercat de la Plaça de Cuba i de l'Associació de venedors de la Plaça de Cuba i Rodalies.

L'objectiu era posar d'acord a les parts per tal d'afrontar la millora i la dinamització d'aquest espai en benefici de tots. El "leit motiv" de la proposta era entendre la importància que tenia pel comerç de tota la ciutat el mercat de la Plaça de Cuba, entenent-lo com a centre d'atracció, sota el concepte de gran mercat de producte fresc de Mataró. La llavors presidenta de l'Impem va acceptar la proposta i es van realitzar diverses reunions amb la presència de tècnics municipals. Les discusions es van centrar en les propostes de CiU, a partir dels interessos dels propis paradistes.

Les propostes de CiU eren les següents: millora dels accessos sota criteris mediambientals i de transparència, climatització del mercat, subhasta de les parades buides en mans de l'Impem i un nou model de gestió. Després de diverses aportacions dels membres de la comissió, en paral.lel, tan el grup municipal de CiU com tècnics municipals vam proposar de realitzar un Pla de Dinamització del Mercat, del qual els mateixos tècnics posteriorment en van aportar un primer document.

Ara, assistim astorats i preocupats al posicionament del nou president de l'IMPEM, que tot i ser coneixedor de la problemàtica del mercat i del model del comerç de Mataró, i suposem que coneixent el que diu el POEC respecte d'aquest tema, declara que no es compromet a fer cap obra en aquest mandat i diu que cal iniciar reunions entre les parts per evitar l'obsolescència del mercat. Curiosament aludeix a una suposada divisió entre els paradistes, que impedeix avançar, quan aquests tenen molt clar què és el que volen.

El grup municipal de CiU, sorprès per la situació, que denota manca de coordinació i de cohesió, i dispersió de la informació dins del propi Govern municipal. Davant de la inconcreció i de la manca de compromís del nou Govern municipal respecte d'un element que tot el comerç entén com a cabdal per a l'atractivitat de la nostra ciutat, presentem la següent

PREGUNTA

Quina és la intenció del Govern municipal respecte del mercat de la Plaça de Cuba ?. Existeix una voluntat política real per part del Govern, de dinamitzar aquest mercat dins d'aquest mandat ?. Pot prendre el Govern algun compromís al respecte ?."

El senyor Antoni Civil, conseller delegat de Promoció Econòmica, comparteix el neguit provocat per les notícies aparegudes darrerament a la premsa sobre la Plaça de Cuba. Manifesta que l'Ajuntament està preocupat per aquest tema ja que té l'obligació d'intervenir per millorar el seu funcionament. S'estan mantenint contactes amb l'Associació de Venedors de la Plaça de Cuba, així com amb la Comissió Mixta de la mateixa plaça per tal de recollir les diverses sensibilitats sobre l'estat present i futur del mercat i conèixer els diferents punts de vista, perquè la realitat és molt més complexa. El govern municipal vol definir el paper que ha de jugar el mercat de la Plaça de Cuba en l'entorn urbà i vol tenir en compte les necessitats d'abastament de producte fresc a tota la ciutat. No és convenient fer cap reforma parcial que amb posterioritat impideixi o dificulti les que s'hagin de fer en el futur, ja que és voluntat d'aquest govern ser eficients en la despesa.

Respecte a si existeix una voluntat política real per part del Govern, de dinamitzar aquest mercat dins d'aquest mandat, en el Pla d'Actuació de l'IMPEM per l'any 2004 aprovat pel Consell en el mes d'octubre reflecteix la voluntat política que té el govern municipal en relació als mercats municipals, com també es desprèn en el POEC aprovat avui mateix quan parla de "locomotora del comerç urbà", que està previst realitzar al llarg d'aquest mandat si bé el POEC preveu un període més llarg.

Contestant a la tercera pregunta, els compromisos per part del govern per l'any 2004 estan recollits en el Pla d'Actuació de l'IMPEM, i entre d'altres són :

  • Impulsar la realització d'un Pla de dinamització comercial amb les condicions establertes que els propis comerciants impulsin.
  • Rebre assessorament tècnic des de l'IMPEM, acompanyament en l'execució i cofinançament.
  • Rescatar les concessions i recuperar les parades tancades.
  • Abordar la reorganització de les activitats comercials i la introducció de noves activitats no estrictament comercials incloses al Pla de dinamització : mostres de gastronomia, cuina de mercats, formació de venedors, espais socials i serveis auxiliars per donar facilitats al client.

El senyor Josep Lluís Martí constata que hi ha un acord ampli per part del govern i de l'oposició, però els sorprenen les declaracions a la premsa. Està d'acord que el POEC defineix que l'abast del mercat de la Plaça de Cuba no és només del centre sinó de la ciutat, però li recorda que el POEC no arriba a cap compromís sobre quan o en quina forma s'ha de fer aquest procés d'arranjament del mercat. I conclou tornant a preguntar si és veritat la notícia del diari ja que genera expectatives rares.

El senyor Antoni Civit respon que no és la seva intenció sotmetre a consideració en el sí d'aquest Ple la tasca dels professionals del periodisme.

42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CORRESPONDÈNCIA TRAMESA DES DELS GRUPS MUNICIPALS.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Aquest grup municipal té constància de la tramesa d'una circular de la Secció Local d'Esquerra Republicana de Catalunya per difondre una campanya de captació de militants utilitzant els mitjans de l'Ajuntament de Mataró, i és per això que presenta la següent,

PREGUNTA

Primer.-

Quantes vegades s'ha utilitzat els mitjans i recursos econòmics de l'Ajuntament de Mataró per a la tramesa de circulars informatives, o convocatòries, per part dels partits que componen el Govern Municipal?

Segon.-

Pensen els grups municipals que formen el Govern Municipal continuar utilitzant els mitjans d'aquest Ajuntament per a la distribució de la seva correspondència?"

El senyor Manuel Mas, Alcalde President, respon que, en nom del govern municipal, no pot contestar-li ja que no pot saber el que fan els grups municipals. Respecte al cas concret del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, el Sr. Civit té la paraula.

El senyor Antoni Civil, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, recorda que els grups municipals d'aquest Ajuntament tenen raó de ser a partir del moment que es constitueixen. En relació als drets dels grups municipals el Reglament Orgànic Municipal preveu que els grups disposin dels mitjans materials necessaris per poder desenvolupar la seva activitat com a grup. Ara bé cal ser curosos amb la utilització que els grups municipals fan dels mitjans materials que l'Ajuntament posa a la seva disposició. Reconeix que el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya amb la nova entrada recent a l'Ajuntament ha generat una nova dinàmica del Partit que ha obligat a una reorganització interna, admetent que aquesta nova situació pot haver produït alguna confusió en la gestió quotidiana del grup municipal i potser també alguna confusió entre les competències del grup municipal i les del partit. En conseqüència s'ha resolt que en el futur el grup municipal d'ERC editarà el seu propi butlletí al marge del que pugui fer la secció local del partit, i per tant la tramesa serà exclusivament material propi del grup municipal amb la finalitat d'informar a la ciutadania de la seva activitat.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, recorda que els grups municipals mai han tingut franqueig. Les cartes es donen habitualment a una empresa privada de reparto o a Correus.

El senyor Alcalde constata que el Sr. Civit ha reconegut que han tingut una confusió entre el funcionament del grup municipal i de l'organització política i per tant ha de separar les coses com la resta de grups han vingut fent fins ara. Requereix al Sr. Bassas perquè expliqui el tema de les trameses de les comunicacions a l'Ajuntament.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Interior i Hisenda, assenyala que existeixen uns acords sobre aquest tema, però que en aquest mandat no s'havien revisat, per tant emplaça als grups municipals perquè en una propera Comissió Informativa es tracti amb amplitud i es valori si convé revisar-los.

El senyor Joaquim Fernàndez aclareix la causa de la pregunta que ve donada per una circular de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya de captació de militants que anava dins d'un sobre de l'Ajuntament junt amb el butlletí municipal. Els grups municipals sempre han intentat divulgar les activitats dels seus grups a través dels mitjans de l'Ajuntament, però sempre s'ha procurat parlar amb el regidor d'Interior i Hisenda per demanar-les. En suma queda clar que el Sr. Civit ha reconegut l'equivocació del seu grup.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dotze hores i cinc minuts de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.