Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

La doctora en Història Rosa Toran recorda a Mataró la resistència i solidaritat dels interns als camps nazis

Escoltar

La doctora en Història Rosa Toran recorda a Mataró la resistència i solidaritat dels interns als camps nazis

La vicepresidenta d’Amical de Mauthausen pronuncia la conferència del Dia Oficial de la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat

La doctora en Història i vicepresidenta d’Amical de Mauthausen, Rosa Toran Belver, ha protagonitzat aquesta tarda a l’Ajuntament de Mataró la conferència amb motiu del Dia Oficial de la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat, que ha tingut per títol “Resistència i solidaritat als camps nazis”.




L’acte ha estat organitzat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i l’Ajuntament. Ha presidit la conferència la regidora de Convivència, Marisa Merchán, i ha comptat també amb la intervenció de M. Modesta Rodríguez, membre de la junta del Grup de Recerca de la Memòria Històrica.




Rosa Toran ha explicat com els deportats als camps nazis van ser capaços d’organitzar-se per resistir les dures condicions de vida i ajudar els més febles. Tretze mataronins hi van ser deportats, la majoria d’ells a Mauthausen. Va ser l’últim camp alliberat i on van morir el 65% dels republicans que hi van ser destinats.




Inicialment, “les SS deixaven el control dels interns i la responsabilitat organitzativa dels camps als ‘capos’, que eren presos comuns”, ha explicat Toran. Amb el temps, alguns republicans van ocupar determinats “llocs prominents” a Mauthausen, amb “privilegis” com “pelar patates tot el dia”, que suposaven una millora de les seves condicions. Els interns republicans van establir una xarxa de solidaritat per ajudar-se mútuament: evitar suïcidis, ajudar els malalts reservant-los més menjar, o fins i tot difonent rumors positius per millorar l’estat d’ànim d’aquells que defallien.




Aquesta xarxa organitzativa va permetre també preservar prou documents per refer la memòria històrica. “Al contrari que als altres camps, a Mauthausen la destrucció de documentació es va fer molt a correcuita”, ha explicat Rosa Toran. Aquest fet, i l’esforç dels interns per amagar i salvaguardar material, va propiciar que un cop alliberat el camp s’hi trobessin “14 kg de documentació”.




Toran ha finalitzat la seva conferència recordant que els republicans espanyols van ser dels últims a ser repatriats, ja que el règim franquista no els reclamava. Molts d’ells, malalts i febles, van abandonar finalment el camp gràcies a les gestions de republicans francesos amb el govern del país veí, que els va donar la condició de refugiats.




L’acte ha acabat amb les paraules de la regidora Marisa Merchán, que ha apel•lat “a la memòria” per no repetir errades del passat.