Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Ajuntament rebutja la darrera reforma fiscal perquè les entitats sense ànim de lucre han de liquidar l’impost de societats

Escoltar

L’Ajuntament rebutja la darrera reforma fiscal perquè les entitats sense ànim de lucre han de liquidar l’impost de societats

La Junta de Portaveus va aprovar una declaració institucional presentada pel grup municipal de la CUP per rebutjar la darrera reforma fiscal del Govern espanyol segons la qual les entitats sense ànim de lucre hauran de liquidar l’Impost de Societats.


 

La declaració es va aprovar amb els vots favorables de CiU, PSC, PxC, ICV-EUiA i la CUP i l’abstenció del PPC.

 

El text, del qual se’n va donar compte durant el Ple de dijous passat, 5 de març, diu:

 

“El Govern espanyol, en data 27 de novembre del 2014 va aprovar la Reforma Fiscal mitjançant Llei 27/2014, segons la qual totes les entitats, sense excepció, hauran de presentar l'Impost de Societats a partir de l'1 de gener del 2015.

 

Aquesta nova Reforma Fiscal implica que totes les entitats no lucratives hauran de fer la declaració de l'Impost de Societats.

 

L'Impost de Societats és un impost que grava les rendes obtingudes per les entitats jurídiques, com ho són les societats, associacions i fundacions. En concret, el que tributa per aquest impost són els beneficis obtinguts per les empreses o entitats, resultants de la diferència entre tots els seus ingressos i totes les despeses. De la diferència entre aquests, obtindrà el resultat comptable, que pot ser un benefici o una pèrdua.

 

Tot i així, amb la reforma que ara s'ha aprovat, a partir d’aquest gener de 2015, s’eliminen les exempcions a les quals s’acollien les entitats sense ànim de lucre i que possibilitava que quedessin exemptes d’aquesta obligació.

 

A partir d’ara, qualsevol entitat -encara que no realitzi cap activitat econòmica i amb independència del seu volum- estarà obligada a presentar declaració de l’Impost de Societats.

 

Fins ara, les entitats parcialment exemptes no estaven obligades a presentar l’Impost de Societats si no feien activitat econòmica i complien els següents requisits: que els seus ingressos no superessin els 100.000 euros anuals; que els seus ingressos sotmesos a retenció no superessin els 2.000 euros anuals i que les rendes no exemptes obtingudes estiguessin sotmeses a retenció.

 

Ara, aquesta reforma fiscal obliga a totes les entitats a portar una comptabilitat de partida doble a fi de poder identificar adequadament els seus ingressos i despeses corresponents a rendes exemptes i no exemptes.

 

Quan parlem d’entitats sense ànim de lucre, estem parlant d’entitats com associacions de mares i pares, associacions de dones, entitats de joves (de joves amb ganes de fer coses), colles de cultura popular i tradicional, associacions de voluntaris (on persones es troben i participen de l'entorn o per millorar alguna situació), entitats culturals (per promoure l'art o altres disciplines), comunitats de veïns, bancs del temps, entitats esportives, esplais i caus... Entitats adscrites a l’àmbit social, cultural, cívic, esportiu... Agrupacions de persones amb moltes ganes de fer coses per la seva comunitat, amb moltes hores dedicades a la preparació de les activitats i que fan que el dia a dia de moltes altres persones sigui una mica millor.

 

Com pot ser que aquestes entitats, han de presentar l'impost de societats i portar una comptabilitat per partida doble? Com pot ser que persones que mai han portat una comptabilitat ara hagin de presentar l'impost sobre societats?

 

L’Impost de Societats a les entitats significa imposar càrregues administratives desproporcionades, que de cap manera responen ni a l’activitat ni a la grandària de l’entitat. Comporta una càrrega burocràtica que dificultarà la seva tasca diària.

 

Complicarà l’activitat de moltes persones autoorganitzades amb una finalitat col·lectiva, la majoria d’implantació a nivell local i amb una mínima infraestructura i amb un funcionament voluntari i altruista.

 

L’autèntic benefici d’aquestes entitats i associacions no és cap altre que el benefici que reverteix a tota la societat per la seva existència.

 

Si tenen ingressos, són quotes dels socis, petites aportacions i/o subvencions públiques. La finalitat d’aquestes entitats no és el màxim benefici econòmic, sinó donar un servei al col·lectiu. I sovint, substitueixen tasques que hauria de fer l’administració (és el cas dels voluntaris, per exemple).

 

Catalunya té un ric teixit associatiu i de voluntariat i Mataró n’és una bona mostra que duen a terme una tasca importantíssima en la construcció de Mataró i en el creixement de la ciutat a tots els nivells. Cal facilitar les coses perquè aquest teixit es consolidi cada vegada més, i amb mesures com aquestes, imposades des del govern espanyol, el que es busca és: o l'anorreament d'aquest teixit associatiu; o entitats vivint fora de la legalitat i no podent optar a subvencions públiques; o reconvertir el sector en agrupacions de persones, sense figura jurídica, per seguir fent el que feien abans.

 

Les lleis han d’estar al servei dels ciutadans, i no pas a la inversa; la normativa s’ha d’adaptar a la realitat.

 

Les entitats tenen altra feina a fer que presentar impostos de societats. La Llei d'aquest impost té 159 pàgines. El model 200, per liquidar aquest impost, no és especialment senzill, té fins a 315 requadres de dades. Es tracta igual empreses amb pressupostos milionaris, i importants beneficis, que entitats amb pressupostos ridículs, i sense cap ànim de lucre. Alguna cosa no s'està fent bé.

 

Atès que en els darrers anys ha tingut un pes especial el paper de l’associacionisme i el voluntariat, donada la rellevància que el teixit ha donat a la tasca social i que, més enllà del seu àmbit concret d’actuació, les associacions han esdevingut encara més exemple i impuls indiscutibles dels valors solidaris i de ciutadania

 

Atès que mentre la llei sigui vigent, l’Ajuntament de Mataró seguirà treballant en la formació adreçada a tècnics municipals que treballen directament amb entitats i seguirà promovent, com ha fet fins ara, tallers formatius amb la finalitat d’explicar les noves obligacions fiscals a les associacions de Mataró.

 

Per tot això, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple l’adopció dels acords següents:

 

Primer.- Rebutjar la Reforma Fiscal del 27 de novembre del 2014, Llei 27/2014, segons la qual totes les entitats, sense excepció, hauran de presentar l'Impost de Societats.

 

Segon.- Reclamar al Govern espanyol la modificació de l'actual llei 27/2014, fent-se ressò de la reclamació de la CONFAVC i la FAVM d’un marc fiscal just que reconegui la utilitat pública del sector associatiu que contingui al menys:

Deduccions en l'IRPF en el cas de persones físiques o de l'Impost de Societats en el cas de persones jurídiques per les aportacions gratuïtes que es facin per donar suport a les activitats de les associacions i fundacions

Bonificacions a la contractació de personal per part d'aquestes entitats.

Règim fiscal diferenciat per a les entitats no lucratives que, a més de reduir el tipus impositiu, consideri exempts els ingressos obtinguts amb motiu de les activitats econòmiques relacionades amb l'objecte social de l'entitat i destinades a sufragar les seves activitats.

 

Tercer.- Instar al Govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya a defensar els interessos de les entitats del tercer sector, entitats sense ànim de lucre.

 

Quart.- Seguir realitzant sessions informatives per a totes les entitats de Mataró per informar-les de les implicacions que té aquesta reforma que ha aprovat el govern espanyol i crear un model de queixa per tal que el puguin fer arribar al govern espanyol.

 

Cinquè.- Continuar facilitant des de l’Ajuntament de Mataró el servei d’informació i assessorament a les associacions i entitats sense ànim de lucre per orientar-les mentre no es modifiqui la Llei d’Impost sobre Societats.

 

Sisè.- Comunicar aquests acords a totes les entitats de Mataró; al Govern de la Generalitat de Catalunya; als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Govern espanyol; a la Mesa del Congrés dels Diputats, al Síndic de Greuges; i a l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència perquè es faci arribar al conjunt de municipis de Catalunya i es puguin afegir a aquesta proposta.”