Els grups municipals demanen de forma unànime la Creu de Sant Jordi per a l’activista social Rafael Juncadella
La Junta de Portaveus celebrada el passat 3 d’abril va aprovar per unanimitat una declaració institucional presentada de forma conjunta per tots els grups municipals que reclama la Creu de Sant Jordi per a Rafael Juncadella i Urpinas.
El text íntegre de la declaració, del qual es va donar compte al Ple municipal d’abril, és el següent:
“En Rafael Juncadella i Urpinas va néixer el dia 1 d'octubre del 1931 a Sant Vicenç dels Horts, província de Barcelona.
Després de 3 anys al seminari de Martí Codolar, és ordenat sacerdot salesià al juny del 1957. La seva primera destinació (1958), com a salesià, "Llars Mundet", llavors residència per a nens desprotegits, depenent de la Diputació de Barcelona. Als següents anys és destinat, com a professor, a diferents col·legis salesians de Barcelona i Osca.
Fundà la Comunitat d'ABSIS, comunitat de compromís social i polític per a joves, al marge de les autoritats dels últims anys de la dictadura franquista.
Fundà el primer Centre Juvenil Salesià mixt de l'Estat espanyol per a joves adolescents de les barriades de Barcelona, sense cap vinculació directa al col·legi salesià.
Després de 4 anys d’intensa activitat al col·legi Salesià de Barcelona, el provincial salesià li recomana una temporada de descans i “un canvi d’aires “ al "tranquil" col·legi de Mataró. Era el mes de setembre de l'any 1970, quan arribava a Mataró, on va residir cinc anys (1970/1975), amb una intensa activitat religiosa, educativa, social i política.
Va fundar el Centre Juvenil Salesià, amb la finalitat d’acollir els joves del barri de Cerdanyola. Més endavant ampliaria el seu radi d’acció a tota la ciutat de Mataró. El Centre Juvenil arribà a tenir més de 250 afiliats que compartien activitats lúdiques, culturals, esportives i religioses. Entre aquestes, destacaven les activitats solidàries, com les visites als hospitals, residències i les ajudes als més necessitats.
Dintre del Centre Juvenil es va comprometre, cada vegada més, amb grups d’acció política de la ciutat i al barri de Cerdanyola, aleshores perseguits pel règim de l’època. Dins del propi col·legi, més concretament a l’anomenada “Casa Blanca”, va donar acolliment a les incipients organitzacions per a la democratització del país.
L’any 1973 organitzà la primera campanya de recollida de paper i ampolles de cava (Acció 73) amb la participació de més de 500 joves arribats de tot Catalunya. Els beneficis de la campanya “Acció 73”, es destinaren a la compra del “Local Social del Poble“, al barri de Cerdanyola i, més concretament, al carrer de València on, a partir de llavors, es farien totes les reunions de les comunitats de veïns i les incipients entitats sindicals i polítiques. És per aquest motiu que, a l’any 1974, se'l proposa com a “Mataroní de l’Any “.
Influenciat pels aires del Concili Vaticà II i per las seves reflexions, va penjar els hàbits als 45 anys i s'instal·là al barri de la perifèria de Barcelona: Nou Barris, on resideix des de 1977. Aquest mateix any, començà a donar classes d’adults en el barri, a l’escola Freire.
Fundà l’activitat “La Cultura va de Festa” en la qual participen unes 60 entitats de Nou Barris. Des de fa 23 anys, aquesta activitat se celebra el segon diumenge del mes de maig.
Fa quasi tres dècades (1988) fundà la “Xarxa intercanvi de coneixements” en la qual participen actualment unes 350 persones, amb 45 intercanvis de coneixement diferents. Ha creat el “Festival Internacional de Sopes”, com a excusa per engreixar el teixit social i, alhora, crear una estreta relació entre els “nous veïns”, majoritàriament estrangers.
Nicaragua ocupa un lloc primordial en les preferències socials de Juncadella. Des del primer cop que va anar a aquest país, cap al 1986, ha viatjat al país centreamericà en 30 ocasions. L'any 1986 va lluitar contra la dictadura del General Somoza, des d’una escola d’alfabetització, on va treballar tres anys –dos amb els sandinistes al poder i un amb el govern de Violeta Chamorro–. Va romandre a Nicaragua fins que el delegat d’educació, que va portar l’executiu de la presidenta Violeta Chamorro, el va fer fora al·legant que era “una persona nociva per al país”.
Allà a Nicaragua, a la ciutat de Estelí i en el barri marginal de Boris Vega, ha creat, amb l’ajuda del Comitè de Solidaritat per Nicaragua i Centre Amèrica, la “Casa Comunal” on s’imparteixen classes de costura, cuina, alfabetització i informàtica a tots els voluntaris que recluta en el barri.
A Boris Vega, (Estelí, Nicaragua), a través d’Ajudes del Fons Català de Desenvolupament i conjuntament amb el Col·lectiu de Teatre EPMA de Mataró, han construït la "Casa del Adolescente" un espai destinat a impartir cursets formatius per a joves del barri on es puguin reeducar amb tallers de construcció, electricitat i informàtica.
Ha confraternitzat el barri de Boris Vega (Estelí - Nicaragua) amb Nou Barris (Barcelona) i tots els segons diumenges de mes un centenar d’afiliats a la seva causa organitzen, a la via Júlia, el “Mercat Solidari”. Els recursos del mercat, “a preu favorable”amb els objectes que la gent prèviament els regala, són destinats a mantenir el centre de Preescolar comunal de Boris Vega (construït amb l’ajuda del Comitè de Solidaritat de Nou Barris.) També han construït a Boris Vega, amb les seves iniciatives, la Biblioteca popular, la ludoteca i la instal•lació del clavegueram i lavabos del Boris Vega.
Ha exportat a Boris Vega el seu “Festival de Sopes”, que tants bons resultats ha estat donant al seu barri Barcelonès de Nou Barris. Ell sempre diu que l’excusa és “apropar” la gent perquè es coneguin i visquin en un món més solidari.
El seu compromís personal perdura a hores d’ara des de Nou Barris com a president del Comitè de Solidaritat per Nicaragua i Centre Amèrica de Barcelona (Nou Barris).
A l’any 2003, l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la “Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona” per la seva lluita a favor de les persones i entitats de Nou Barris i la seva cooperació internacional.
Actualment, amb 85 anys, és al barri de Roquetes treballant activament com a professor de català i castellà per a persones nouvingudes i per aturats.
Per tot això, acordem:
PRIMER.- Que el Ple de l’Ajuntament de Mataró se sumi a la sol·licitud al Govern de la Generalitat perquè li concedeixi la Creu de Sant Jordi al Sr. Rafael Juncadella i Urpinas, en reconeixement a una llarga i fecunda trajectòria de compromís cívic i de treball al servei de les persones més desafavorides del nostre país.
SEGON.- Promoure aquest acord entre les entitats i associacions de la ciutat de Mataró per tal que aquelles que així ho consideren puguin adherir-se a la sol·licitud.
TERCER.- Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya i al conseller de Cultura.
QUART.- Difondre aquest acord perquè pugui rebre el suport dels ciutadans i les entitats de Mataró”.