Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró revocarà la Medalla d’Or a l’alcalde franquista Pedro Crespo i homenatjarà el represaliat Pablo Morales

Escoltar

Mataró revocarà la Medalla d’Or a l’alcalde franquista Pedro Crespo i homenatjarà el represaliat Pablo Morales

El Ple municipal va aprovar ahir una proposta de resolució presentada per ERC, amb esmenes del Govern municipal, per iniciar els tràmits de revocació dels honors concedits en el seu dia a Crespo. L’acord va ser aprovat amb els vots afirmatius de PSC, ERC, ECPM i Junts i les abstencions del grup de Cs. També es treballarà en un acte de restitució al mataroní Pablo Morales, actual president del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, que fa 50 anys va ser detingut, empresonat i torturat per la seva militància al PSUC i condició de sindicalista.

Pablo Morales, present ahir al Saló de Sessions. Foto: Ajuntament
Pablo Morales, present ahir al Saló de Sessions. Foto: Ajuntament

El text íntegre aprovat és el següent:

“El Reglament de protocol, honors i distincions de l’Ajuntament de Mataró és un reglament aprovat l’any 2010 que, entre d’altres funcions, regula i ordena les atribucions de dignitat conferides a títol de reconeixement, a persones naturals o jurídiques, per la raó dels seus mèrits.

Dins d’aquests honors i distincions que atorga l’Ajuntament de Mataró, hi ha diverses tipologies: Títol de Filla Predilecta o Fill Predilecte; Títol de Filla Adoptiva o Fill Adoptiu; Membre de la galeria de mataronins i mataronines il·lustres; Medalla de la Ciutat; Agermanament; Símbol de la Ciutat; Escut Insígnia; Corbata Escarapel·la.

A la secció tercera del present reglament es fa referència a la distinció Medalla de la Ciutat, i la defineix de la següent manera a l’article 17:

“La medalla de la Ciutat és una manifestació d’agraïment que s’atorga per una actuació personal o col·lectiva en favor de la Ciutat, que hagi tingut un ressò especial o una repercussió notable en els àmbits cultural, artístic, econòmic, social, polític o esportiu.”

L’anterior reglament que regulava els honors i distincions no només contemplava la Medalla de la Ciutat, sinó que incloïa la Medalla de Bronze; Medalla de Plata i Medalla d’Or. El reglament vigent va unificar les Medalles i actualment no s’entreguen 4 medalles diferents, sinó que s’entrega la Medalla de la Ciutat.

Per tal de donar resposta a la justícia, reparació i memòria històrica molts Ajuntaments (també l’Ajuntament de Mataró) van revocar les medalles i distincions que s’havien atorgat a personalitats relacionades amb el règim franquista, distincions que es van atorgar un cop va acabar la Guerra Civil i es va establir l’estructura institucional del règim franquista.

L’afany del règim en donar distincions a persones, entitats i associacions pròpies del règim tenia una voluntat molt clara. No només era una manera de reconèixer que el franquisme havia guanyat la guerra, sinó que també marcava un abans i un després, un naixement institucional nou i unes noves persones que serien reconegudes per la seva tasca a favor del règim.

Els elements de propaganda i promoció del règim franquista més recurrents a la via pública són les plaques amb simbologia feixista de l’Antic Instituto Nacional de Vivienda, que es posaven a l’entrada dels habitatges de protecció oficial. Altres escuts i insígnies tals com les àligues de Sant Joan o el jou i les fletxes també es posaven a edificis públics o a llocs ben visibles.

La retirada d’aquests símbols ha estat lenta a la nostra ciutat i per això des d’Esquerra Republicana s’han presentat el 2016, 2017 i 2019 mocions per complir amb les normatives vigents i completar la retirada d’aquests vestigis. Malgrat que sempre s’han acceptat els precs, encara avui hi han plaques franquistes als carrers Marià Fortuny 19, Álamos 17 i República Argentina 17. També hi ha un relleu del jou i les fletxes al carrer Siete Partidas i un relleu d’àliga de Sant Joan a l’antic edifici de correus, tapat per una placa metàl·lica.

L’Ajuntament de Mataró va revocar les medalles atorgades a: Francisco Franco Bahamonde; Excombatents i excautius fills i veïns de Mataró; Caidos por Dios y por España fills i veïns de Mataró i la Delegació del Frente de Juventudes. Les darreres revocacions es van produir al Ple de març del 2012.

Això donava compliment a l’article 15.1 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, que estableix que "Les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, han de prendre les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de l’aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”.

La manera de fer la revocació d’aquestes distincions està regulada a l’article 28 del present reglament, que diu el següent:

“L’Ajuntament de Mataró, podrà revocar els honors i distincions concedits quan la persona receptora incorri en qualsevol causa que comporti la indignitat o el demèrit. Aquesta decisió requerirà la instrucció d’un expedient on quedin degudament justificades les causes que la fonamentin i el posterior acord del Ple”.

Enguany es compleixen 50 anys de la detenció, empresonament, maltractament i tortures que va patir a mans del règim franquista el mataroní Pablo Morales, per la seva condició de membre del sindicat Comissions Obreres (CCOO), la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), organitzacions que, juntament amb d’altres partits i organitzacions socials, van liderar la lluita antifranquista al nostre país. En un article recent al Capgròs, Juan Ortiz relata els fets, i queda clar que la voluntat del règim era augmentar el nivell de repressió per generar por a una societat cada cop més assedegada de justícia i llibertat.

L’article explica la participació que va tenir l’alcalde franquista de Mataró Pedro Crespo, que va expedir un certificat de “mala conducta” que va servir com a prova per a justificar la repressió al mataroní Pablo Morales, a qui no només van torturar i maltractar, sinó que van condemnar a 12 anys de presó.

A la llista de persones distingides amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Mataró (equivalent actual a la Medalla de la Ciutat) hi figura l’alcalde franquista Pedro Crespo Gil, que la va rebre de l’Ajuntament franquista l’any 1974, dos anys després de cessar la seva activitat d’alcalde.

L’Ajuntament de Barcelona fa revocar l’any 2018 la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a l’alcalde franquista Miquel Mateu, atès que consideraven que no era mereixedor de tal mèrit per molts motius, un dels quals era la seva contribució en la depuració i criminalització de funcionaris barcelonins de l’Ajuntament.

Amb la voluntat d’avançar en la dignitat i la memòria històrica, amb la convicció que fer un exercici de reparació no significa fer un exercici de presentisme, i per tal de dignificar la resta de persones, associacions i entitats que han estat mereixedores d’aquestes distincions, el Grup Municipal d’Esquerra Republicana - MES formulem el següent prec:

PRIMER. El Govern Municipal nomenarà un instructor de l’expedient per tal d’iniciar els tràmits de revocació de la Medalla d’Or a Pedro Crespo Gil, que portarà al Ple amb la major brevetat possible.

SEGON. L'Ajuntament de Mataró treballarà en un acte d'homenatge i restitució al senyor Pablo Morales, en col·laboració amb el sindicat CCOO, les entitats que treballen en l’àmbit de la memòria històrica a la ciutat i els partits polítics que s’hi vulguin sumar amb motiu de del cinquantè aniversari de la seva detenció.

TERCER. El Govern Municipal retirarà la resta de vestigis franquistes que encara queden a la nostra ciutat i n’informarà al Memorial Democràtic”.