Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

03-04-2003

Escoltar

03-04-2003

dijous 03 abril 2003, 00:00h

ACTA NÚM. 04/2003 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA DE 3 D'ABRIL DE 2003.

==================================================================

A la Sala Gran de Can Palauet de la Ciutat de Mataró, el dia tres d'abril de dos mil tres, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS I ESTELA, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

MANUEL MAS ESTELA ALCALDE (PSC)

REMIGIO HERRERO GARCIA TINENT D'ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

CONSOL PRADOS MARTINEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMIN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)

SERGI BONAMUSA TURON CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALICIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ORIOL BATISTA GAZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ESTEVE TERRADAS YUS CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CiU)

PERE SOLÀ I MONTSERRAT REGIDOR (CiU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 19

JOSEP LLUIS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CiU)

GENIS CARBÓ I BOATELL REGIDOR (CiU)

ROSER MANTÉ I BARTRA REGIDORA (CiU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CiU)

JORDI FABREGAS I CASAS REGIDOR (CiU)

JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA SUÑE REGIDOR (PP)

JOSE LUIS CALZADA OLMEDO REGIDOR (PP)

SALVADOR MILÀ SOLSONA REGIDOR (IC-V)

JOSEP COMAS VALLS REGIDOR (IC-V)

Assistits del Secretari General Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que certifica.

Era excusat el Sr. Paulí Mojedano i Singla, regidor del grup municipal del Partit Popular.

 

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1.- APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 6 DE MARÇ DE 2003.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, demana que s'inclogui una esmena en l'esborrany de l'Acta del dia 6 de març de 2003, concretament en la resposta del Sr. Bonamusa a la seva intervenció que figura en el punt núm. 41 de l'ordre del dia, així com la resposta subsegüent de l'Alcalde.

El senyor Alcalde accepta la modificació de l'Acta en el sentit de que es transcrigui literalment el que resulti de la gravació de la sessió.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

2.- DESPATX OFICIAL.

El senyor Secretari General dóna compte de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i de la província de Barcelona de l'acord de constitució del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya de la qual forma part els Ajuntament de Mataró amb els de El Prat de Llobregat, Manresa, Reus i Vilafranca del Penedès.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ I INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS CONTRA LA GUERRA.

La senyora Consol Prados, regidora del grup municipal Socialista, presenta la Moció següent :

"Davant de la invasió d'Iraq per part de les tropes americanes i britàniques amb la participació logística d'instal·lacions i efectius espanyols, l'Ajuntament de Mataró, creu convenient fer públiques les següents consideracions:

Primer de tot volem manifestar la nostra preocupació i la nostra indignació pel caràcter i les conseqüències dels esdeveniments bèl·lics que s'estan produint a Iraq, la primera víctima dels quals és una població civil que ha estat damnificada ja, en els darrers anys, per dues guerres, milers de raids aeris britànics i nord-americans i per un embargament comercial sever, que han provocat centenars de milers de víctimes civils.

La guerra representa sempre un fracàs polític i aquesta és, a més a més, una guerra injusta i il·legal, que vulnera el dret internacional i atempta contra l'esperit i la lletra dels principis de les Nacions Unides. Ningú no ha pogut demostrar que la dictadura de Sadam sigui una amenaça real ni immediata per al món occidental. I és una guerra especialment innecessària perquè es produeix quan la pressió diplomàtica de la legalitat internacional encarnada per la ONU estava assolint resultats tangibles.

La guerra comportarà la mort de persones que res tenen a veure amb el règim dictatorial i pervers de Sadam que condemnem. Seran doblement víctimes ja que el conflicte colpejarà als mes dèbils, a la població civil, a les dones, als infants i a la gent gran. La guerra comportarà la destrucció de les ciutats, del patrimoni urbà necessari per la creació d'un futur democràtic i de benestar i serà la llavor de més ressentiments i de riscs de respostes violentes.

EEUU, Gran Bretanya i Espanya han optat per imposar el poder del més fort i han trencat les regles que defineixen la convivència de la comunitat internacional. D'altra banda, els governs d'aquests països no han tingut en compte l'opinió pública, que s'ha mobilitzat activament a favor de la pau i en contra de la guerra i ha reclamat una sortida a la crisi que permeti l'acabament de la dictadura sense la necessitat d'un conflicte. En el cas concret de l'Estat espanyol, la seva participació logística en el conflicte s'està duent a terme a l'esquena de les disposicions constitucionals sobre la participació d'Espanya en conflictes bèlics, i ha posat el govern espanyol en una situació d'il.legalitat de la que ha de respondre políticament i, si arriba el cas, penalment.

 

Les decisions del govern espanyol, a més, han posat en crisi la nostra política europea, la política exterior bastida des de la represa democràtica de 1977, la relació amb molts països del mon àrab que ens són propers i han fet malbé relacions internacionals que ens han costat molts anys crear. Això fa que apareguin en l'horitzó europeu i en l'horitzó dels equilibris Nord- Sud i de la legalitat internacional greus interrogants

Des de Mataró, que és una ciutat mediterrània, la guerra actual introdueix incertituds molt importants en l'objectiu de fer del mediterrani un espai de cooperació, desenvolupament i pau.

Per tot això, els grups municipals Iniciativa per Catalunya Verds, Socialista i Convergència i Unió de l'Ajuntament de Mataró, proposen els següents ACORDS:

Primer.- Reclamar als països que han posat en marxa la maquinària bèl·lica, un immediat acabament del conflicte armat que doni pas a la represa de l'acció diplomàtica i a noves mesures de pressió sobre el règim dictatorial iraquià, que permeti crear les condicions perquè el poble iraquià pugui desenvolupar-se econòmicament i social i pugui viure en democràcia, respectant els drets humans i els del poble kurd.

Segon.-

Exigir al govern d'Iraq que, un cop aturada la guerra, compleixi plenament la resolució 1.441 del Consell de Seguretat de les NNUU i atorgui drets democràtics al seu poble.

Tercer.-

Cal que el govern espanyol torni a la política d'entesa europea, refent els ponts trencats i consensuant amb els països de la Unió Europea una política per a l'Orient Mitjà. Aquesta política d'entesa ha de retornar el protagonisme a l'ONU i ha de comportar l'aixecament de les sancions a l'Iraq per tal d'evitar que la població continuï patint la situació de misèria que suposa el bloqueig.

Quart.-

Demanem al Govern espanyol que no es cedeixin les bases militars situades al territori espanyol, que no enviï tropes que donin cap tipus de suport a la guerra i que no permeti la utilització del territori i els espais marítims i aeri propis per les operacions militars dels Estats Units i del Regne Unit.

Cinquè.-

Reclamar, a més, al govern espanyol i a la Unió Europea el rellançament de la política mediterrània, una acció de cooperació decidida per crear en el nord d'Àfrica, en el Magrib, en l'orient mitja un espai de progrés social i d'estabilitat.

Sisè.-

Finalment creiem que s' ha d' escoltar atentament la veu del poble, que s' expressa amb molta claredat. En aquest sentit, les corporacions locals són les administracions capaces d'interpretar i de comprendre el sentir de la ciutadania. Sovint actuen com a mediadores en els conflictes ciutadans. Ara han de reforçar el seu paper per tal de que s'aturi aquesta guerra i es treballi cada cop més perquè arreu avanci la cultura de la pau i del diàleg.

Setè.-

Volem manifestar la nostra més enèrgica condemna dels actes violents, contra persones, institucions, partits polítics o empreses, que alguns grups han protagonitzat aprofitant-se del sentiment majoritari del poble en contra de la guerra i a favor de la pau.

Aquestes actuacions violentes atempten contra la llibertat d'expressió de tots i han de ser eradicades.

Vuitè.-

Donar compte d'aquests acords a la Mesa del Parlament de Catalunya, a la Mesa del Congrés de Diputats, a la Mesa del Parlament Europeu, a la Presidència de la Unió Europea, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Ministre d'Afers Estrangers del Govern d'Espanya."

 

La senyora Roser Manté, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que l'Iraq és el territori bressol de la història, amb els restes arqueològiques i monuments més antics del planeta. Ara els Estats Units prenen com a única coartada per atacar l'Iraq que Saddam, el dictador iraquià, amaga armes de destrucció masiva sota els més antics palaus i que ara s'ha de salvar a la població iraquiana del dictador, si bé d'una forma original : matant i destruint, amb foc i dolor. Contra el que deien els americans, el poble iraquià es disposa a defensar la seva terra pel damunt dels seus governants, i és lògic que uns estrangers d'una altra raça, i d'una altra llengua siguin vistos com invasors. D'altra banda, es pot consentir que una nació governi absolutament sobre la terra?, no és això un dictadura molt perillosa? I Europa, que no ha pogut impedir l'acció dels Estats Units, podria recompondre's? A més l'exercit americà està fent servir bombes de fragmentació, no permeses. Qui el pot aturar?. Només els ciutadans ocupant els carrers del món i manifestant la seva oposició, poden guanyar la guerra; amb el silenci perdrem el futur. Aquesta guerra injustificada, il·legal i cruel pot despertar una força amagada capaç de tancar la caixa de Pandora.

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, planteja tres reflexions en relació a la Moció que han subscrit amb el grup Socialista i Convergència i Unió. En primer lloc considera que en poques ocasions com aquesta la representació política que encarna l'Ajuntament es manifesta de forma tan clara. En aquesta ocasió els ciutadans s'han mobilitzat contra la guerra de l'Iraq i per tant és obligació dels seus representants pronunciar-se d'acord amb les seves idees. Es tracta doncs d'una situació en la que l'Ajuntament connecta amb la ciutadania. D'altra banda el sentiment humanitari profund que manifesten els ciutadans a la vista de que les guerres d'avui afecten en primer lloc a les víctimes civils i no tant al personal militar, com a les guerres del passat, es fa extensiu també al poble nord-americà, que també és una víctima de la guerra, en tant en quant els Estats Units, bressol de la democràcia, les llibertats fonamentals i el lliure pensament, és un dels països on els drets són més conculcats i les bombes mediàtiques estan manipulant i ocultant la veritat d'una guerra injusta. En tercer lloc la guerra ha portat a un desordre absolut en el delicat equilibri jurídic de les relacions internacionals. Des de principis del segle XX s'ha anat construint un ordre internacional per fer respectar un conjunt de drets i llibertats de la humanitat sobre les quals no poden valer els interessos nacionals de les grans potencies. Aquesta va ser la raó del naixement de la Societat de Nacions desprès de la 1ª guerra mundial i de les Nacions Unides desprès de la 2ª guerra mundial; aquest ordre internacional ha estat posat en crisi per la iniciativa dels Estats Units de declarar la guerra a l'Iraq, amb la complicitat del govern espanyol, complicitat que te lloc contra el desig de la majoria absoluta dels espanyols. Entén que es necessari fer saber als governants, a través de la mobilització ciutadana que la guerra no es fa en nom dels ciutadans, i que aquesta reacció popular, exemplar amb tota mena de manifestacions i protesta, no és inútil sinó que pot aturar la guerra. Finalment es solidaritza amb totes les víctimes de la guerra i amb tots els ciutadans dels Estats Units i de la Gran Bretanya que resisteixen la manipulació mantenint la llum de la raó i de totes les llibertats.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, esmenta en primer lloc un article que va sortir als diaris del diumenge del filòsof francès Jean François Revel, en el qual recorda que la guerra és una conseqüència directa de la incapacitat de les Nacions Unides per a aconseguir des de 1991 que l'Iraq respectés les múltiples resolucions de la pròpia ONU, entre elles la número 1441. També deia Revel que la democràcia no hauria arribat als països comunistes de l'est si les manifestacions de 1982 contra el desplegament a Europa de euromisils haguessin complert els seus objectius. Afegeix que respecta les idees dels manifestants contra la guerra però entén que viure en democràcia significa disposar sempre de les llibertats però no tenir sempre la raó. Acaba Revel dient que la unitat dels països occidentals amb els Estats Units d'Amèrica haurien estat una via més, i no pas la de la pressió militar, per acabar amb el règim de Saddam Hussein sense la necessitat d'aquesta guerra. Respon a la Sra. Manté que el reportatge d'ahir de televisió de Catalunya, va ensenyar l'ús que ha fet el règim iraquià del Programa Petroli per Aliments de la ONU. Al senyor Salvador Milà respon que el partit Popular respecta a la gent que es manifesta, però també que una minoria, emparant-se en les bones intencions de les persones, volen alterar les regles del joc i d'igualtat democràtica. Considera que s'ha de garantir que totes les persones que es dediquen a una activitat de voluntariat com són la que fan les forces polítiques, el PP entre elles, puguin actuar amb llibertat i normalitat per parlar i treballar per la seva ciutat. Per últim recorda les recents paraules del President de la Generalitat a la universitat de Georgetown (EUA), Jordi Pujol, en el sentit de què s'ha de lluitar sense treva contra el terrorisme però també preguntar-se perquè tanta gent està en contra del món occidental. El Partit Popular pensa que s'ha de lluitar contra el terrorisme i les dictadures, sense maximalismes ni violències, sense donar lliçons a ningú. En ús de la seva llibertat el grup municipal del Partit Popular votarà en contra de la Moció perquè discrepen d'alguns dels seus postulats.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: 3, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

Abstencions: Cap.

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS

SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-

4 - MODIFICACIÓ DE TARIFES DE L'APARCAMENT DEL PARC CENTRAL.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la següent Proposta :

"L'empresa PUMSA ha presentat davant d'aquest Ajuntament uns sol·licitud, demanant que es modifiquin les tarifes màximes que regeixen l'estacionament subterrani del Parc Central de Mataró. Aquesta empresa té encomanada la gestió d'aquest aparcament en règim de gestió directa, segons consta a l'expedient administratiu d'atorgament de la concessió demanial de dit aparcament.

Consta a l'expedient informe tècnic del Cap del Servei de Mobilitat ,favorable a la proposta de les tarifes de l'aparcament.

Igualment, s'ha incorporat a l'expedient el corresponent informe jurídic.

En execució del reglament del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, aprovat pel Ple municipal de 7 de juny de 2001, i per tot el que s'ha exposat, qui subscriu, Conseller Delegat de Serveis Centrals, posa a la consideració de l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Aprovar la modificació de les tarifes de l'aparcament subterrani del Parc Central de Mataró, que proposa l'empresa PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA, a aplicar a partir del proper 07/04/2003, amb les concrecions horàries i econòmiques que s'especifiquen i es reprodueixen a continuació:

Arrendament mensual (24 hores):

Places fixes: 68,75 €/mes (sense IVA)

Lloguer mensual diürn (de 8 hores a 20 hores, els dies feiners):

Places lliures: 50 €/mes (sense IVA)

Lloguer mensual nocturn (de 20 hores a 8 hores):

Places lliures: 40,60 €/mes (sense IVA)

Estacionament ocasional (sense IVA):

  • 1 hora€€€€€€1,25 €
  • resta hores: les tres primeres fraccions de 15 minuts €€€€ 0,30 €

Ultima fracció de cada hora€€€€€€€€€ 0,35 €

  • Dia complert 12,50 €

Concessió de places a 50 anys: 10.311 € + IVA

Quota de manteniment mensual 10,85 € + IVA

 

SEGON.-

Notificar el present acord a PUMSA i al Servei de Mobilitat."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

5 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2002 DE L'AJUNTAMENT I ORGANISMES AUTÒNOMS.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

2179/2003 de 20 de març

Assumpte:

GE - Aprovació liquidació pressupost exercici 2002 Ajuntament i Organismes Autònoms

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2003 - AL

Vista la Proposta del Conseller Delegat de Serveis Centrals i en ús de les competències atorgades a aquesta Alcaldia i d'acord amb el que disposa l'art. 172.3 i 174.4 de la Llei 39/88 reguladora de les Hisendes Locals, i vist l'informe preceptiu de la Intervenció de Fons Municipal, pel que fa referència a l'article 90 del RD 500/90, de 20 d'abril, on es desenvolupa el capítol I del títol sisè de la Llei 39/88 d'Hisendes Locals,

HE RESOLT

PRIMER.-

Aprovar el resultat pressupostari de l'exercici 2002 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Ajuntament de Mataró 4.093.750,53 €

Escola Universitària Politècnica 96.160,01 €

Institut Municipal d'Educació -28.705,29 €

Patronat Municipal de Cultura 162.521,86 €

Patronat Municipal d'Esports -10.028,31 €

Institut Municipal de Promoció Econòmica 67.283,53 €

SEGON.-

Els informes tècnics estableixen les dotacions de morositat en els següents imports:

Ajuntament de Mataró 5.294.662,53 €

Escola Universitària Politècnica 0,00 €

Institut Municipal d'Educació 4.101,67 €

Patronat Municipal de Cultura 1.203,06 €

Patronat Municipal d'Esports 15.819,67 €

Institut Municipal de Promoció Econòmica 152.985,07 €

TERCER.-

Aprovar el romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2002 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Romanent de tresoreria afectat :

Ajuntament de Mataró 3.784.723,62 €

Escola Universitària Politècnica 0,00 €

Institut Municipal d'Educació 0,00 €

Patronat Municipal de Cultura 36.100,00 €

Patronat Municipal d'Esports 0,00 €

Institut Municipal de Promoció Econòmica 18.080,06 €

Romanent de tresoreria per a despeses generals:

Ajuntament de Mataró 126.235,46 €

Escola Universitària Politècnica 96.159,95 €

Institut Municipal d'Educació -24.951,86 €

Patronat Municipal de Cultura 163.600,67 €

Patronat Municipal d'Esports -19.092,21 €

Institut Municipal de Promoció Econòmica 150.252,86 €

Romanent de Tresoreria total:

Ajuntament de Mataró 3.910.959,08 €

Escola Universitària Politècnica 96.159,95 €

Institut Municipal d'Educació -24.951,86 €

Patronat Municipal de Cultura 199.700,67 €

Patronat Municipal d'Esports -19.092,21 €

Institut Municipal de Promoció Econòmica 168.332,92 €

QUART.-

D'acord amb el que disposa l'art. 174.4 de la Llei 39/88 reguladora de les Hisendes Locals, es procedirà a donar compte d'aquesta Resolució a l'Excm. Ajuntament en Ple en la primera sessió que tingui lloc."

El senyor Ramon Bassas constata l'alentiment de l'activitat econòmica a la ciutat, la qual cosa ha afectat als resultats de la liquidació de l'Ajuntament i els Organismes Autònoms, especialment pel que fa a les taxes. Malgrat tot el pressupost ha complert les seves previsions; els ingressos han estat de 105% del previst, 70,3 milions d'euros, dels quals s'ha provisionat el 41 % que restava pendent de cobrament. Respecte a la despesa corrent s'ha executat el 98% del pressupost, mentre que el 84,5% de les inversions tenen la despesa autoritzada. Els Organismes Autònoms per la seva banda compleixen en general amb les previsions, un amb petits romanents positius de tresoreria i altres negatius, destacant però la recuperació econòmica de l'escola universitària. També destaca l'increment de l'estalvi corrent respecte a l'any 2001, l'estalvi després d'amortitzacions, i el manteniment d'un romanent positiu de tresoreria.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, estima que el Sr. Bassas fa malabarismes per intentar dissimular uns resultats econòmics dolents. Creix la despesa estructural i l'endeutament fins a 82 milions d'euros, endeutament que per cert s'ha doblat durant el mandat 1999-2003. El romanent de tresoreria s'aguanta gràcies a ingressos atípics com són les multes de trànsits i els ingressos patrimonials. A més l'augment de les transferències de l'estat ha servit per equilibrar la situació, cosa que no deixa de ser curiosa després de l'enrenou hagut contra el Govern de l'Estat amb motiu de la modificació de la Llei d'Hisendes Locals. També baixa el nivell d'execució de les inversions del pressupost que queda per sota del 50%. Tot això mostra una feblesa preocupant que podria agreujar-se molt si la situació econòmica del país entres en recessió. Per últim anima a rebaixar els impostos per considerar que al final millorarien l'economia dels ciutadans i del propi Ajuntament.

El senyor Ramon Bassas respon al Sr. López que les coses que ha dit són exactament al contrari. L'actual finançament estatal dels municipis es va acordar en l'etapa del govern socialista, i quan aquest model de finançament acaba es presenten senyals preocupants del que serà el futur model de finançament. D'altra banda l'increment de recaptació ve acompanyat amb un prudent provisionament de les partides pendents de cobrament. A més la taxa d'execució del pressupost no ha estat del 50% sinó del 84,5% i el que no s'ha executat ha passat al pressupost 2003. Pel que fa a l'endeutament considera que en els moments actuals cal ajudar a PUMSA en les seves inversions, com són els habitatges de protecció oficial o els aparcaments, degut a la possible recessió que apareix a l'horitzó i que impedeix a PUMSA realitzar inversions amb recursos propis.

 

6 - AUTORITZAR I AVALAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO SA (PUMSA) PER A LA CONCERTACIÓ DE DUES OPERACIONS DE CRÈDIT: a) 3.000.000,00 euros davant l'entitat Banc Santander Central Hispano b) 5.000.000,00 euros davant l'entitat la Caixa de Pensions

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la següent Proposta :

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA d'una operació de préstec a llarg termini, en virtut del que estableix la Llei 7/85, de Bases de Règim Local i la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu article 55, PROPOSO:

PRIMER.- Autoritzar i avalar a la societat PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA per a la concertació d'una operació de crèdit amb les següents condicions financeres:

Import màxim

3.000.000,00 euros

Tipus interès

Euribor a 3 mesos + 0,15 %

Comissió d'obertura màxima

0,0625%

Comissió d'estudi

0

Comissió amort. Anticipada

0

Termini d'amortització

8 anys

Termini carència

2 anys

Periodicitat

Trimestral

Mètode d'amortització

Lineals trimestrals; 250.000,00 euros per a cada un dels 32 períodes

Base de càlcul

Act/360

Garantia

Aval de l'Ajuntament de Mataró

Entitat

Banc Santander Central Hispano

 

 

SEGON.-

Autoritzar i avalar a la societat PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA per a la concertació d'una operació de crèdit amb les següents condicions financeres:

Import màxim

5.000.000,00 euros

Tipus interès

Fix 3,74%

Comissió d'obertura

0

Comissió d'estudi

0

Comissió amort. Anticipada

0

Termini d'amortització

8 anys

Termini carència

2 anys

Periodicitat

Trimestral

Mètode d'amortització

Lineals trimestrals; 250.000,00 euros per a cada un dels 32 períodes

Base de càlcul

Act/360

Garantia

Aval de l'Ajuntament de Mataró

Entitat

La Caixa de Pensions

 

 

Comunicar el present acord a la Societat Mercantil PUMSA SA i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. "

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: Cap

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

 

7 - ADSCRIPCIÓ D'UN TERRENY SITUAT AL RENGLE DE MATARÓ, A FAVOR DE PUMSA.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la següent Proposta :

"PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA, ha sol·licitat a aquest Ajuntament poder disposar d'una porció de 12.000 m2 de la finca registral inscrita al Tom 3073, Llibre 57, Finca 3.400, Foli 11, inscripció 2a, de propietat municipal situada al Rengle, de Mataró, segons plànol de situació obrant a l'expedient, per al compliment dels seus fins.

La finca sol·licitada és de propietat municipal, obtinguda per cessió obligatòria i gratuïta, en el projecte de reparcel.lació del Pla Parcial del Sector 1-A "El Rengle-Riera d'Argentona", aprovat definitivament pel Ple de l'Ajuntament de 15 d'abril de 1993. D'acord amb l'article 3 i següents del reglament de patrimoni, la finca te la consideració de bé de domini públic, afecte a un servei públic, amb qualificació urbanística de "sistema ferroviari", en virtut del Pla General d'Ordenació de 1996. Forma part de la finca núm. 3.400, inscrita al Tom 3073, Llibre 57, Foli 11.

La sol·licitant és una societat mercantil amb capital íntegrament municipal, creada per gestionar serveis locals de caràcter econòmic, amb l'objecte social delimitat als seus estatuts.

La destinació proposada resulta compatible amb l'interès públic i els usos que es proposen són compatibles amb la qualificació urbanística pròpia de la finca, per tant, resulta adient donar compliment a aquesta sol·licitud, i a l'efecte, adscriure a dita entitat la porció sol·licitada.

Resulten d'aplicació la Llei 8/1987 municipal i de règim local de Catalunya (capítol 1r del Títol 19); el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya (articles 92 i 94), i el Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres activitats i serveis dels ens locals (art. 214 i següents)ik el Contracte Programa subscrit entre aquest Ajuntament i Pumsa en el seu apartat II.4.3

En virtut de l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció del següent acord:

PRIMER.-

Adscriure a favor de PUMSA una porció de 12.000 metres quadrats, integrant de la finca registral 3.400, inscrita al Tom 3073, Llibre 57, Foli 11, inscripció 2a, del Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, porció que es delimita al plànol adjunt, per al compliment dels seus fins, la qual restarà afecta als fins propis de dita empresa, en relació al servei públic d'aparcaments, amb tots els drets i obligacions inherents a l'adscripció, i amb sotmissió a les següents condicions particulars:

  1. Atesa la qualificació urbanística del sòl com a sistema ferroviari, aquesta adscripció es fa condicionada a la necessitat del sòl per a la seva destinació principal, de manera que quan aquest sòl sigui necessari per als usos principals previstos, la porció de terreny es desadscriurà i s'haurà de desallotjar en el termini màxim de quinze dies, per tal de posar-la a disposició de l'entitat a qui correspongui fer-ne ús.
  2. L'empresa PUMSA farà efectiu a l'Ajuntament el 50% dels beneficis de l'explotació abans d'amortitzacions, que obtingui per la utilització d'aquesta finca, en concepte d'utilització del bé de domini públic que se li adscriu, i se li condona l'import corresponent als tres primers anys, amb motiu de la inversió que ha de realitzar a la finca.

SEGON.-

Comunicar l'anterior acord a al Servei d'Ingressos, al Servei d'Urbanisme, a la Secció de l'Oficina Pressupostària, i a PUMSA.

TERCER.-

Incloure aquesta adscripció a l'inventari de béns municipal."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

 

-Servei de Secretaria General-

8 - DONAR COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚMERO 23/2003 DE DATA 16 DE GENER DE 2003 DE LA SECCIÓ CINQUENA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DICTADA EN EL RECURS NÚMERO 50/2000 PER LA QUE ES DESESTIMA EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU INTERPOSAT PER L'EMPRESA MARTÍ RENOM, S.A. CONTRA L'ACORD DE PLE DE 12 DE FEBRER DE 1998.

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, presenta la següent Proposta :

 

"La Sentència número 23/2003 de data 16 de gener de 2003 de la Secció Cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada en el Recurs número 50/2000, ha desestimat el Recurs contenciós administratiu interposat per l'empresa Martí Renom, S.A. contra l'acord de Ple de 12 de febrer de 1998 pel qual s'adjudica el servei urbà de transport col·lectiu de superfície de la ciutat de Mataró a l'empresa Corporación Española de Transporte, S.A. (C.T.S.A.). Aquesta sentència s'ha declarat ferma per providència de data 24 de febrer de 2003, amb devolució de l'expedient administratiu i arxivant-se les actuacions.

En compliment dels articles 103 i 104 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, aquesta Alcaldia proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Donar compliment de la Sentència número 23/2003 de data 16 de gener de 2003 de la Secció Cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada en el Recurs número 50/2000 per la que es desestima el Recurs contenciós administratiu interposat per l'empresa Martí Renom, S.A. contra l'acord de Ple de 12 de febrer de 1998.

Segon.-

Notificar l'acord a la Secció Cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a l'empresa Martí Renom, S.A."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

 

 

-Servei de Compres i Contractacions-

9 - PRÒRROGA PER CINC ANYS ADDICIONALS, A COMPTAR DES DEL 01/05/2003 AL 30/04/2008, AMBDÓS INCLOSOS, DE LA CONCESSIÓ, MITJANÇANT GESTIÓ INTERESSADA, DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT URBÀ COL·LECTIU DE VIATGERS A LA CIUTAT DE MATARÓ, ADJUDICAT A FAVOR DE CORPORACIÓN ESPAÑOLA DEL TRANSPORTE, SA. (CTSA.).

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, presenta la següent Proposta :

"Vist el contingut de l'expedient relatiu al servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, essent l'empresa gestora del servei Corporación Española de Transporte, SA. (CTSA), així com els plecs tècnics que regeixen la contractació, aprovat pel Ple d'aquesta Corporació en la data de 18/09/97, i el contracte administratiu signat per ambdues parts en la data de 02/03/1998.

Vista la sol·licitud efectuada per CTSA, en la data de 31/05/2002, en el que es sol·licita la pròrroga del servei que té adjudicat per conc anys addicionals, sol·licitud la qual s'efectuà dintre del termini que a aquests efectes requereix el plec de clàusules administratives i tecnico-econòmiques que regeix el servei, acompanyant a l'efecte els resultats de la gestió dels primers quatre anys i la proposta de passatge pels 5 anys següents.

Atès l'informe efectuat en la data de 26/02/2003 per l'enginyer superior del Servei de Mobilitat i l'enginyer Cap del Servei de Mobilitat d'aquesta Corporació, en el que es manifesta la procedència de la pròrroga sol·licitada per CTSA sota els condicionants que esmenta el seu informe.

Atès que CTSA ha manifestat mitjançant escrit de data 07/03/2003 l'acceptació de la pròrroga amb les condicions proposades pel Servei de Mobilitat d'aquest Ajuntament.

Atès el previst a l'art. 158 de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de Contractes de les Administracions Públiques, d'aplicació a la present contractació, i atès al previst a les clàusules tercera i setzena del plec de clàusules administratives i tècnico-econòmiques que regeix la present contractació, aprovat pel Ple en la data de en la data de 18/09/97.

Qui subscriu, Conseller Delegat de Serveis Centrals, PROPOSA a l'Excm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

1.- Aprovar la pròrroga per un termini addicional de cinc anys de la concessió del servei públic de transport urbà col·lectiu de la ciutat de Mataró, adjudicat a favor de Corporación Española del Transporte, SA. (CTSA), termini el qual començarà a comptar-se a partir del 01/05/2003 i fins al 30/04/2008, ambdós inclosos, essent que la prorroga haurà de portar-se a terme amb les condicions indicades pel Servei de Mobilitat en el seu informe de data 26/02/2003 i que acompanya al present acord com a annex núm. 1."

 

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, valora molt positivament el servei prestat per l'empresa concessionària del servei del transport urbà de 1998, destacant especialment la intervenció dels tècnics que van elaborar els plecs de condicions i dels polítics que van tirar endavant les propostes i l'adjudicació del servei. En canvi pel que fa al projecte de tercera fase en les línies de transport urbà lamenta que el govern no hagi tingut la voluntat política suficient per portar-la a terme, ja que al seu entendre milloraria la mobilitat a Mataró.

El senyor Joan Antoni Baron respon que s'ha explicat abastament el motiu de no posar encara en marxa la tercera fase, en concret degut a la petició de la Comissió del Transport Públic que va demanar que es fes abans una enquesta de mobilitat que està a punt de finalitzar-se. Quan es disposi d'aquesta enquesta, l'empresa concessionària i el propi Ajuntament discutiran una proposta que entén que serà més justificada.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

-Servei de Recursos Humans-

10 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT D'UNA FUNCIONÀRIA

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la següent Proposta :

"VISTA la declaració de segona activitat presentada per la funcionària senyora MARIA CARME TÀPIAS BADIA, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració.

ATÈS que aquesta segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionària a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

COSIDERANT que l'article 324 del decret 214/1990, de 30 de juliol pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals disposa la possibilitat de tenir un segon lloc de treball en els supòsits de determinades tasques docents i l'article 3 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, estableix que el personal comprés dins l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei només podrà desenvolupar un segon lloc de treball en el sector públic quan es tracti també de determinades activitats docents de caràcter temporal.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS :

PRIMER.-

Per aplicació del que disposen els articles 3 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre i 324 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora Ma CARME TÀPIAS BADIA - auxiliar administrativa adscrita a serveis personals -, amb la segona activitat que sol·licita desenvolupar - professora temporal d'idiomes a l'Institut Municipal d'Educació.

SEGON.-

La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l'interessada haurà de comunicar.

TERCER.-

Notificar el present acord a la persona interessada."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Obres-

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 11 i 25 per venir referits a temàtiques coincidents.

11 - REQUERIR AL MINISTERI DE MEDI AMBIENT I A L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA LA CONTINUACIÓ DE LES OBRES DEL PROJECTE D'INTERTERCEPTOR ( VARIANT MATARÓ A-19) DEL TORRENT DE CAN BOADA PER LA RONDA O'DONELL FINS AL MAR.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la següent Proposta :

"Examinat l'anterior informe emès per la cap del departament d'Urbanisme i Obres en data 19 de març de 2003, en relació amb l'aturada, des del mes d'octubre de 2002, de les obres de construcció del Projecte d'interceptor (variant Mataró-19) del Torrent de Can Boada por la ronda O'Donnell fins al mar en el terme municipal de Mataró ( Barcelona) CLAVE 10490.154/2111, ordenada per l'Agència Catalana de l'Aigua, Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a l'espera que es produeixi per part de la Direcció General d'Obres Hidràuliques i Qualitat de les Aigües del Ministeri de Medi Ambient, l'aprovació del projecte modificat, redactat a instància de la mateixa Agència, i que es modifiquin les relacions contractuals amb l'empresa constructora COPCISA, adjudicatària del projecte inicial.

Vist que en l'informe tècnic esmentat queda sobradament justificat des de l'any 1994 l'interès de les autoritats municipals en la construcció i entrada en funcionament d'aquest nou colector d'aigües pluvials, que s'inicia en la intersecció de la ronda O'Donell amb el carrer Joan Larrea, continua per la plaça Serra Xifra, avinguda Lluís Companys, Porta Laietana fins desembocar al mar per l'avinguda del Port.

Donat que la interrupció dels treballs de construcció de l'interceptor comporta una situació de permanent de risc pel perill en cas de fortes pluges, que de produir-se com les del 14 de setembre de 1999, tornaria a haver-hi inundacions superficials amb la producció dels corresponents danys materials i al mateix temps provoca molèsties als ciutadans, en general, per l'acopi de material acumulat de l'interceptor en diversos indrets de Mataró.

Donat igualment que el retard per part del Ministeri de Medi Ambient en aprovar el projecte modificat de les obres, no obeeix en principi a problemes de finançament, tota vegada que les modificacions introduïdes són tècniques, les quals no suposen variació econòmica respecte als pressupostos aprovats.

El Conseller Delegat d'Urbanisme i Obres, que signa, proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

Únic .-

Requerir a la Direcció General d'Obres Hidràuliques i Qualitat de les Aigües del Ministeri de Medi Ambient i a l'Agència Catalana de l'Aigua la continuació immediata de les obres del Projecte Modificat núm 1 del Projecte d' Interceptor del Torrent de Can Boada per la ronda O'Donnell fins al mar. TM Mataró (Barcelona) CLAVE 10.490-154/2111, interrompudes des del mes d'octubre de 2002 a l'espera que es produeixi per la direcció general l'aprovació tècnica del projecte modificat , requeriment que es fonamenta també en el temps transcorregut des que s'iniciaren a l'any 1994 els tràmits municipals amb les dues administracions per la construcció del colector i que, en principi, les modificacions introduïdes es refereixen a qüestions tècniques i de recorreguts i no a variacions econòmiques respecte al pressupost aprovat inicialment i en la situació de risc permanent en la zona."

 

25 - PREGUNTA QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE LA CONTINUACIÓ DE LES OBRES DEL COL·LECTOR D'AIGÜES PLUVIALS DE LA RONDA O'DONNELL I PASSEIG LLUÍS COMPANYS.

El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la Pregunta següent:

"L'estiu de 2002 es van començar les obres del col·lector d'aigües pluvials de la Rda. O'Donnell i el Passeig Lluís Companys. Aquestes obres, executades per l'Agència Catalana de l'Aigua amb el finançament del Govern espanyol es van aturar abans de la seva finalització, per desacords entre els organismes que les estaven tirant endavant, que afectaven a les modificacions pressupostàries derivades de la modificació del projecte executiu de l'obra.

En resposta a una pregunta del Grup Municipal d'ICV es va dir que l'Ajuntament estava a l'espera de les reclamacions que l'Ajuntament de Mataró havia fet a l'Agència Catalana de l'Aigua per adoptar les determinacions que pertoquessin davant del Ministerio de Medio Ambiente.

Transcorreguts quatre mesos, i en no haver percebut cap símptoma de modificació de la situació, el Grup Municipal d'ICV pregunta:

  1. Quina informació té el Govern municipal per part de l'Agència Catalana de l'aigua i dels organismes competents del Govern de l'Estat sobre la resolució dels desacords que han motivat la paralització de les obres?
  2. En quina fase es troben els contactes per solucionar el problema i permetre la continuació de les obres?
  3. Quines actuacions ha fet o pensa fer el Govern municipal per aconseguir que les administracions responsables culminin els seus treballs?
  4. Està el govern municipal en condicions d'avançar un calendari de realització de la darrera fase dels treballs del col·lector d'aigües pluvials del Pg. Lluís Companys?"

 

 

El senyor Salvador Milà manifesta la satisfacció per la proposta que presenta el govern municipal en el sentit de protestar davant el Ministerio de Medio Ambiente i l'Agencia Catalana de l'Aigua, com a administracions responsables per la paralització durant tants mesos d'aquest projecte tant important per Mataró.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, considera que el retard i la suspensió de les obres ha vingut donat per la tramitació legal d'una modificació del projecte que va sol.licitar l'Agencia Catalana de l'Aigua. D'aquí deriva la necessitat de fer els tràmits que comporta una adjudicació d'obra en els termes del projecte modificat, cosa que espera que es farà aquest mes d'abril, per posteriorment continuar l'execució de les obres fins al final. No obstant això consideren raonable que es faci aquest requeriment per tal de presionar les administracions implicades en l'acabament de l'obra.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

 

-Urbanisme-

12 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL "NAU CENTRAL FÀBRICA CABOT I BARBA- SECTOR 5.03 PRAT DE LA RIBA-FLORIDABLANCA.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la següent Proposta :

"El Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 16 de gener de 2003, va acordar aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General amb la creació d'un àmbit d'actuació discontinu, format per la nau central de la "Fàbrica Cabot i Barba" i el sector de remodelació urbana "Prat de la Riba €Floridablanca".

En el període d'informació pública obert des de l'aprovació inicial no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

En data d'avui resta pendent l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General que delimita, entre d'altres, la Unitat d'Actuació UA 69 "Fàbrica Cabot i Barba" (àmbit de Cafè de Mar/Cooperativa Agrària/Fàbrica Cabot i Barba), aprovada provisionalment per acord de Ple de 10 d'octubre de 2002.

La present proposta, d'aprovació provisional de modificació puntual del Pla General, divideix la Unitat d'Actuació 69 (Fàbrica Cabot i Barba), incloent en el seu àmbit discontinu la nau central de la fàbrica. Per tant, la present proposta d'aprovació provisional estarà condicionada a l'aprovació definitiva de la modificació puntual precedent del Pla General.

Una vegada aprovades les dues modificacions del Pla General s'hauran creat dos àmbit discontinus: la UA € d 69 (Fàbrica Cabot i Barba) i la UA - d 77 (Nau Central Fàbrica Cabot i Barba/Prat de la Riba-Floridablanca).

Respecte el contingut de la Proposta és idèntic al d'aprovació inicial aprovada el dia 16 de gener de 2003. Únicament s'incorporen, a efectes informatius els dos aclariments tècnics que figuren en l'informe de l'arquitecte de planificació.

Recordem que l'objectiu fonamental de la present modificació puntual del Pla General és la requalificació com a equipament comunitari de la nau central i patis adjacents de l'antiga fàbrica de Cabot i Barba, tant per millorar els criteris ja iniciats en la M.P. del P.G. de Cafè de Mar/ Cooperativa Agrària/Cafè de Mar, de preservació i manteniment del conjunt catalogat, com per l'obtenció d'un equipament situat en un emplaçament estratègic a tocar de l'estació i dins del marc de renovació general del front marítim. Aquesta definició de un nou equipament es compensa per l'equipament previst pel Pla General al sector de remodelació urbana 5-03 "Prat de la Riba €Floridablanca" entenent que, tant pels equipaments existents i reserves que el Pla General preveu a l'entorn, no només no es considera necessari sinó que pot permetre una potenciació dels equipaments ja previstos i de rellevant importància com és el cas de l'escorxador municipal. Per altra banda, i d'acord al Pla General, s'estableixen els criteris d'ordenació general pel Sector de remodelació de Prat de la Riba € Floridablanca que contempla la transformació dels usos industrials actuals pels residencials, a fi d'adequar-se a l'entorn urbà immediat.

Finalment, i des de la perspectiva del desenvolupament futur del Sector, el sistema d'execució del mateix és per cooperació. Per acord de Ple de data 14 de novembre de 2002 es va assignar a l'empresa municipal PUMSA la condició de entitat urbanística especial, de conformitat amb el que disposa l'art. 22,1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya. Aquesta condició permet que, en cada cas, es pugui determinar l'abast de l'encàrrec de la gestió amb els límits previstos en l'article 23 de la pròpia Llei a les administracions actuants.

En el present cas, donat que PUMSA ha intervingut de forma directe en el sector originari de la present modificació, a través de convenis de gestió i de formulació de planejament, en l'àmbit de cafè de mar/Cooperativa agrícola/ Fàbrica Cabot i Barba, es proposa designar com empresa actuant a l'empresa municipal, PUMSA, a fi de que porti a terme la gestió íntegre del desenvolupament urbanístic en el sector de planejament UA - d 77 "Nau Central Fàbrica Cabot i Barba / Prat de la Riba € Floridablanca", de conformitat amb les previsions de la modificació del Pla General que s'està tramitant, amb l'encomana expressa de les actuacions següents:

  • La redacció i execució d'aquells instruments de planejament i gestió urbanística que siguin necessaris per la plena execució del Sector.
  • La realització d'obres d'infrastructura i dotació de serveis que siguin necessaris en el Sector fins la seva completa urbanització i lliurament de l'obra a l'Ajuntament.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els arts. 94 i 83 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, així com els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a les unitats d'actuació següents: UA € d 69 (Fàbrica Cabot i Barba), UA € d 77 (Nau Central Fàbrica Cabot i Barba / Prat de la Riba€Floridablanca).

Aquest acord d'aprovació provisional queda condicionat a l'aprovació definitiva de la modificació puntual del PGOU en l'àmbit de "Cafè de Mar/Cooperativa Agrària/Fàbrica Cabot i Barba (UA 69)", l'aprovació provisional de la qual va ser acordada en la sessió del Ple de data 10 d'octubre de 2002.

SEGON.- Designar a l'empresa municipal PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, S.A. -PUMSA- administració actuant, a fi de que porti a terme la gestió íntegre del desenvolupament urbanístic en el sector de planejament UA - d 77 "Nau Central Fàbrica Cabot i Barba / Prat de la Riba € Floridablanca", de conformitat amb les previsions de la modificació del Pla General que s'està tramitant, amb l'encomana expressa de les actuacions següents:

  • La redacció i execució d'aquells instruments de planejament i gestió urbanística que siguin necessaris per la plena execució del Sector.
  • La realització d'obres d'infrastructura i dotació de serveis que siguin necessaris en el Sector fins la seva completa urbanització i lliurament de l'obra a l'Ajuntament.

Tot això de conformitat amb l'art. 23,2 de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya i sense perjudici de la reserva de les facultats municipals d'aprovació dels plans, projectes i de l'exercici de totes aquelles funcions que impliquin exercici d'autoritat.

TERCER.-

Notificar els precedents acords als interessats i a la Societat Municipal PUMSA i a més, respecte l'acord precedent "Segon " també publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província.

QUART.-

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva:

  • tres exemplars del document tècnic.
  • fotocòpia de l'expedient administratiu
  • un document tècnic en suport informàtic."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

13 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL PER A LA REGULARITZACIÓ DE LA PROFUNDITAT EDIFICABLE DE LES FINQUES 34, 36, 38 I 40 DEL CARRER ARQUEBISBE CREUS.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la següent Proposta :

"Per acord de la Comissió de Govern de data 3 de febrer de 2003 es va aprovar inicialment l'estudi de detall de "regularització de la profunditat edificable de la finca núm.34,36, 38 i 40 del carrer Arquebisbe Creus", presentat per ILURBLAU,SA.

L'estudi de detall te per objecte regularitzar la fondària edificable de la parcel·la situada al carrer Arquebisbe Creus, com resultat de l'agrupació de les finques números 24-26-38-40 i de conformitat amb l'art. 78 de les Normes Urbanístiques del Pla General.

L'aprovació inicial va condicionar l'aprovació definitiva de l'estudi de detall a la prèvia presentació, per part de la propietària, de l'escriptura pública d'agrupació de finques que justifica la nova estructura de la propietat, així com el lliurament a l'Ajuntament del document en suport informàtic.

Segons l'informe jurídic del Servei d'Urbanisme, s'han complert per part de la propietat aquestes dues condicions. L'acord d'aprovació inicial s'ha notificat directament als interessats, i també a tots el veïns de les finques que confinen amb les finques agrupades en qüestió; s'ha sotmès l'estudi de detall a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i El Punt Diari i en els taulers d'edictes municipals.

No consta que s'hagi presentat al·legacions ni suggeriments en el període d'informació pública obert des de l'aprovació inicial de l'estudi de detall.

A la vista d'aquests antecedents i dels informes que es troben a l'expedient, favorables a l'aprovació definitiva de l'estudi de detall, i en virtut de la normativa aplicable, (articles 78.3 de les NNUU del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, 87 26, 66, 64, 65 i 70 del Text Refós Urbanístic Català -D. L. 1/90 de 12 de juliol- arts. 21, 22 i 47.3 de la Llei de Bases de Règim Local, PROPOSO al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'estudi de detall de "regularització de la profunditat edificable de la finca núm.34,36, 38 i 40 del carrer Arquebisbe Creus", presentat per ILURBLAU,SA.

Segon.-

Notificar el present acord als interessats i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, per tal de que es tramiti l'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

14 - APROVACIÓ DEL TEXT REFÓS DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR DE VALLVERIC EL QUAL INCORPORA AL DOCUMENT APROVAT PROVISIONALMENT LES MODIFICACIONS INTRODUÏDES A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL EN AQUEST ÀMBIT, SEGONS ACORD DEL PLE MUNICIPAL DE 6 DE MARÇ DE 2003.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la següent Proposta :

"El Ple Municipal, en sessió del dia 14 de novembre de 2002, va aprovar provisionalment la modificació del Pla parcial del Sector Vallveric, subordinant l'aprovació definitiva a que s'aprovés definitivament la modificació del Pla General del mateix sector, que estava en tràmit.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona , en sessió de 21 de gener de 2003, va acordar "Suspendre la resolució definitiva de la modificació del Pla parcial del sector Vallveric, de Mataró, promoguda per PUMSA i tramesa per l'Ajuntament fins que s'aprovi definitivament la modificació puntual del Pla General d'ordenació a l'àmbit del sector Vallveric, de Mataró, de la qual porta causa i a les determinacions de la qual, en tot cas, s'ha d'ajustar."

El 19 de març de 2003, PUMSA va presentar el text refós del Pla parcial de Vallveric adaptada a la modificació del Pla General en tràmit.

Cal recordar que en relació al sector de Vallveric s'han tramitat paral·lelament una Modificació Puntual del Pla General i la conseqüent Modificació del Pla Parcial, tendents principalment a possibilitar l'increment de la densitat màxima d'habitatges per hectàrea (mantenint però l'edificabilitat i sostre màxims) i a l'afecció de les plusvàlues generades per aquestes modificacions a unes noves càrregues d'urbanització complementàries.

En la tramitació de la Modificació Puntual del Pla General, s'ha fet necessària la redacció d'un Text Refós per tal de donar compliment a la proposta de resolució de data 17/01/03 de la Ponència Tècnica de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, que respecte al document aprovat provisionalment suposa els següents canvis :

  • S'eliminen les referències i el traçat indicatiu de la calçada lateral.

  • Es manté una reserva viària indicativa a la rotonda de la Ronda Vallveric amb la Carretera de Mata BV-5031, com a accés a una futura calçada lateral.

  • S'ajusten les qualificacions indicatives d'aquesta zona, especialment pel que fa a l'equipament i els espais lliures, i a la zona d'ús privat "4d" que quedava tangent a la franja de protecció viària "Ct".

  • Es recupera la connexió de la xarxa viària del sector amb l'eix de la riera de Valldeix a través d'un pont, tal com preveu el Pla General, mantenint però la connexió per sota la variant amb el polígon Mata € Rocafonda.

  • L'increment de la densitat residencial es compensa amb un augment de les càrregues urbanístiques que inclouen diverses obres d'urbanització complementaries. Ara es concreten en l'execució de la segona calçada de la ronda Vallveric, del vial de connexió pel marge esquerra de la riera de Valldeix, la millora de la connexió de la ronda de Vallveric amb el Camí dels Contrabandistes, i una major participació del sector en els costos de construcció del pont sobre la riera.

El Text Refós del document de la Modificació del Pla Parcial que ara es tramita i que es objecte de la present proposta, té com a objectiu adaptar les seves determinacions a les del Text Refós de la Modificació del Pla General esmentada.

Al mateix temps i respecte al document de l'aprovació provisional, s'han efectuat alguns petits ajustos en la qualificació dels sòls públics, que en conjunt suposen la disminució de la vialitat (32.16 % Õ 31.36 %) i l'augment dels espais lliures (21.02 % Õ 21.82 %). Qualitativament, aquests ajustos milloren també el sòl destinat a equipaments comunitaris que ara esta agrupat en una sola peça.

 

Els principals paràmetres queden establerts segons el següent quadre :

APROVACIÓ PROVISIONAL

TEXT REFÓS

Viari

64.368.35 m2

32.16 %

62.770.35 m2

31.36 %

Espais Lliures

42.078,00 m2

21.02 %

43.676,00 m2

21.82 %

Equipaments

9.828,00 m2

4.91 %

9.828,00 m2

4.91 %

Total SÒL PÚBLIC

116.274,35 m2

58.09

%

116.274,35 m2

58.09

%

Sòl privat industrial

38.785,00 m2

19.37 %

38.785,00 m2

19.37 %

Sòl privat residencial

45.116,75 m2

22.54 %

45.116,75 m2

22.54 %

Total SÒL PRIVAT

83.901.75 m2

41.91

%

83.901.75 m2

41.91

%

Total ÀMBIT

200.176,10

m2

100.00 %

200.176,10

m2

100.00 %

Sostre industrial

45.242,00 m2

 

45.242,00 m2

 

Sostre Residencial

30.809,74 m2

 

30.809,74 m2

 

Total SOSTRE

76.051,74 m2

 

76.051,74 m2

 

Coef. Edificabilitat bruta

0.3799

m2st/m2s

0.3799

m2st/m2s

 

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes tècnic i jurídic precedents, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

PRIMER.-

Aprovar el Text Refós del Pla parcial del Sector de Vallveric, el qual incorpora al document aprovat provisionalment pel Ple Municipal el 14/11/2002, les modificacions introduïdes a la modificació del Pla General en aquest mateix àmbit , segons acord del Ple de 6/3/2003 i en el benentès que l'aprovació definitiva del Pla parcial quedarà subordinada a l'aprovació prèvia de la modificació del Pla general de la qual deriva.

SEGON.-

Trametre tres documents tècnics a la Direcció General d'Urbanisme, per tal que es tramiti l'aprovació definitiva. Trametre també, les normes urbanístiques modificades en suport informàtic."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

- Promoció Econòmica-

15 - CONSTITUCIÓ DE LA FUNDACIÓ PRIVADA UNIÓ DE COOPERADORS DE MATARÓ PEL FOMENT DE L'ECONOMIA SOCIAL I LA REHABILITACIÓ URBANA.

La senyora Pilar Gonzalez, Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, presenta la següent Proposta :

"Atès que en l'any 1990 des d'aquest Consistori, conjuntament amb la UNIÓ DE COOPERADORS DE MATARÓ es va iniciar el procés de recuperació per la ciutat i pel cooperativisme dels diferents immobles que formaven part del patrimoni històric de l'esmentada associació.

Atès que en data 2 d'abril de 1998 es va signar un Conveni entre l'Ajuntament de Mataró, l'Institut Municipal de Promoció econòmica (IMPEM), l'empresa de Promocions Urbanístiques de Mataró S:A (PUMSA) i la UNIO DE COOPERADORS DE MATARÓ, com inici del procés per a la creació d'una Fundació que tingués com objectius la promoció i difusió de l'economia social a la ciutat així com la gestió del seu patrimoni.

Vist que l'esmentat conveni, entre d'altres, en la seva clàusula sisena, contemplava la creació d'una comissió promotora integrada per representants de les parts signants, que s'encarregava de

  • la preparació, presentació i impuls dels projectes, pressupostos i propostes necessàries per tal d'executar les creacions previstes
  • redactar els Estatuts fundacionals, els estudis de viabilitat i demés documentació necessària per a la constitució i posta en funcionament de la Fundació.

Vist que en data 13 de març de 2003, la Comissió promotora ha aprovat la redacció definitiva dels estatuts i el Pla de gestió de la futura Fundació.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de Règim Local, Real Decret Legislatiu 781/86, de 18 d'abril, que aprova el Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local, Llei 8/87, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya i com a President de la comissió promotora d'acord amb la clàusula setena de l'esmentat conveni de data 2 d'abril de 1998.

L'Alcalde President de l'Ajuntament de Mataró PROPOSA al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següent ACORD:

Primer.-

Aprovar la constitució de la "Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana", conjuntament entre l'Ajuntament de Mataró i la Unió de Cooperadors, la qual es regirà pels Estatuts i el Pla de gestió adjunts a la present proposta d'acord. La Fundació té com a finalitat la defensa i promoció del cooperativisme i l'economia social en l'àmbit local de la ciutat de Mataró, a Catalunya i a nivell internacional, mitjançant actuacions de formació, informació, estudis, assessorament i qualsevol altre actuació.

Segon.-

Realitzar una aportació econòmica inicial de l'Ajuntament de Mataró, d'acord amb l'article 8 dels Estatuts, per import de 60,10 €.

Tercer.-

Facultar expressament a l'Alcalde President de l'Ajuntament de Mataró, Sr. Manuel Mas i Estela, perquè en nom i representació de la Corporació Municipal comparegui davant Notari públic de la seva elecció i formalitzi els anteriors acords, contemplant-los en tots aquells aspectes que no estiguin regulats."

 

El senyor Alcalde dóna la paraula al Sr. Xavier Vilert, en representació de la Unió de Cooperadors de Mataró, qui es felicita del bon fi del procés que ha portat a la constitució de la Fundació Unió de Cooperadors integrada per representants de la pròpia Unió i de l'Ajuntament. En aquest mateix sentit evoca l'esforç de tants anys, en un entorn advers, de tantes persones que van lluitar i treballar per constituir i mantenir l'actual patrimoni de la Unió de Cooperadors, i que avui, dia històric, passa a la nova Fundació.

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, expressa la satisfacció d'aquest moment després d'esperar 25 anys. Recorda que malgrat tot s'ha arribat a una solució parcial que no contempla totes les legítimes reivindicacions històriques de la Unió de Cooperadors.

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, recorda la història de la Unió de Cooperadors, posant l'accent en la lluita que van portar a terme persones modestes per la defensa dels valors del cooperativisme, en una època, el franquisme, tant adversa per la defensa d'aquests ideals. Recorda també a persones, com en Roy, en Barbena, en Martí, que no han estat a temps de veure aquest pas tant important que ara es dóna. Així mateix fa esment de la difícil situació en la que es va trobar la Unió quan van ser objecte del robatori del seu patrimoni transferint-se a una immobiliària; també fa referència a la postura d'algunes entitats molt representatives de la ciutat que no van saber estar a l'alçada de les circumstàncies respecte a situacions que sabien que tenien un origen injust i ilegítim. Per últim assenyala que l'Ajuntament ha d'aplicar la mateixa generositat que ha tingut la Unió de Cooperadors, que han aportat el seu patrimoni a favor de la ciutat i del cooperativisme i no únicament de la cooperativa.

El senyor Manuel Mas, Alcalde President, manifesta la seva satisfacció per aquest acord que compleix el que es van proposar els partits polítics de l'Ajuntament de Mataró a l'any 1977. També felicita als que han fet possible aquest acord, amb esment especial dels membres de la Unió de Cooperadors i el seu president, dels grups municipals de l'Ajuntament de Mataró i de la regidora Pilar González.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

CMI VIA PÚBLICA

16 - MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA DE GUALS I ESTACIONAMENTS RESERVATS EN ELS SEUS ARTICLES 8.6 I 19.E SUPRIMINT L'EXIGIBILITAT DE FIANÇA PER OBTENIR LA LLICÈNCIA.El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, presenta la següent Proposta :

"Atès el contingut de l'informe del Cap del servei de llicències de 14-3-2003 el contingut del qual consta en el present expedient i es dona per reproduït.

Atès el contingut de l'informe del Tresorer-Cap d'Ingressos, de data 21-3-3002, el contingut del qual es dona per reproduït i figura a l'expedient.

Atès el contingut de l'article 49 de la Llei 7/85 de 2 d'abril de Bases de Règim Local.

El conseller-delegat de Via Publica, proposa al ple l'adopció del següent acord:

PRIMER.-

Aprovar inicialment i modificar l'article 8.6 i 19.e de l'Ordenança Municipal de Guals i Estacionaments reservats de Mataró, suprimint l'exigència de l'acreditació i dipòsit de fiança per obtenir la llicència de gual i estacionament.

SEGON.-

Sotmetre l'anterior acord a informació pública.

TERCER.-

Aprovar amb caràcter definitiu la modificació inicialment aprovada, en tant no sigui objecte de suggeriments o al·legacions en període d'informació pública a que ha de sotmetre's."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

 

17 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS EN RELACIÓ AL PLA ESPECIAL DE LES CINC SÈNIES - VALLDEIX MATA.

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent Proposta de Resolució :

"Atès que ja fa més de cinc anys que es van iniciar els treballs de redacció del Pla especial de les Cinc Sènies-Valldeix-Mata, del que sols es va presentar un primer avenç.

Atès que l'Ajuntament va crear, i està constituïda la Comissió de seguiments del Pla especial de les Cinc Sènies-Valldeix€Mata, formada per representants de l' Ajuntament i per representants de la pagesia i dels propietaris del sector, a quina comissió correspon informar i proposar les actuacions relatives a dit sector.

Atès que -en un primer moment- el retard en la tramitació del Pla especial es va justificar per la necessitat d'esperar a que es resolguessin els recursos pendents contra el Pla general d'ordenació de 1976.

Atès que els recursos ja s'han resolt, i en tots ells s'ha refermat la validesa de la qualificació del sector com a sòl no urbanitzable, de valor agrícola subjecte a pla especial de desenvolupament, i sols s'ha anul·lat la previsió d'un possible banc de terres.

Atès que ja no hi ha obstacles legals pel desenvolupament del Pla especial de referència i que fins i tot les reserves de sòl no urbanitzable de titularitat pública es poden obtenir per mitjà dels nous instruments previstos en la nova llei d'urbanisme de Catalunya 2/2002 de 14 de març, per mitjà dels PROGRAMES D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA, en que es prevegi la formació de reserves de patrimoni municipal de sòl de valor ecològic i ambiental, tal com ja va proposar el grup municipal d'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS en el ple municipal del mes de febrer de 2003.

Atès que la majoria de les forces polítiques de Mataró han refermant una i altra vegada la seva voluntat de mantenir la totalitat del sector de les Cinc Sènies- Valldeix-Mata com a sòl no urbanitzable de valor agrícola.

Atès que aquesta previsió també apareix en els estudis i avenços de les Directrius d'ordenació territorial del Maresme i del Pla parcial d'ordenació territorial de la Regió metropolitana de Barcelona.

Atès que la presentació en el ple municipal del mes de març de 2003, per part del govern municipal del document sobre NOVES ESTRATÈGIES URBANES PER MATARÓ, ha introduït elements d'incertesa o possible confusió sobre els mecanismes a aplicar per la protecció i desenvolupament com a sòl agrícola de l'àmbit de les Cinc Sènies- per tal com es proposa requalificar una part d'aquest sector com a sòl urbà €adscrit a parcs, jardins i equipaments, en concret una franja important paral·lela a la Riera de Sant Simó, des de la carretera de Mata fins als entorns de l'ermita de Sant Simó.

Atès que, per ser coherents amb les previsions que fa l'actual Pla General d'Ordenació urbana de Mataró, caldria que aquesta proposta fos estudiada i valorada en el marc de la comissió especial de seguiment de les Cinc Sènies i també en el marc dels treballs de Pla especial del sector, actualment en tràmit de redacció, abans de tirar endavant cap modificació del planejament que l'afecti.

El grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds proposa a l' Ajuntament ple l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- L' Ajuntament de Mataró no iniciarà la tramitació ni aprovarà inicialment cap proposta de modificació puntual del vigent Pla General d'ordenació urbana de Mataró de 1976, que afecti el sector de Cinc Sènies€Valldeix€Mata, abans que s'hagi presentat el Pla especial de dit sector actualment en tràmit de formulació.

SEGON.-

Dins del mes d'abril de 2003 es convocarà una reunió de la Comissió especial de seguiment del pla especial de les Cinc Sènies- Valldeix- Mata en que es donarà compte de l'estat d'el·laboració dels treballs del pla especial, principals propostes i terminis per la seva aprovació inicial, en el termini de temps més breu possible.

TERCER.-

En la mateixa reunió, el govern municipal donarà compte a la Comissió especial de seguiment del pla especial de les Cinc Sènies-Valldeix-Mata del document sobre CRITERIS BÀSICS PER UNA NOVA ESTRATÈGIA URBANA, en els aspectes que afecten a l'àmbit de les Cinc Sènies i en demanarà la formulació d'un informe al respecte."

Tot seguit el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Jaume Brasó i Sr. Xavier Safont, en representació de la Plataforma de Defensa de les Cinc Sènies, que han demanat ús de la paraula. El Sr. Brasó critica el projecte del govern municipal per construir 4.000 nous habitatges a Mataró, donat a conèixer el mes passat. Aquest és el motiu pel qual es vol crear un anomenat Parc de Llevant en la zona agrícola protegida de les Cinc Sènies, és a dir lluny de la ubicació final dels habitatges, per facilitar l'operació urbanística. El Sr. Xavier Safont afegeix que el model de creixement urbà de Mataró i de la Comarca que està portant a terme el govern municipal pot posar en perill els espais agraris i la qualitat de vida, trencant el consens obtingut arran de l'aprovació del Pla General de 1996 que semblava haver garantir la pervivència de les Cinc Sènies com a sistema agrari. La compra de terres per l'Ajuntament per formar aquest nou Parc beneficiarà als especuladors que han mantingut les terres ermes i augmentarà el preu de l'hectàrea, per això demanen que s'aprovin el Pla Especial de les Cinc Sènies i s'allunyi el perill de la seva urbanització.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, avança el vot favorable del grup municipal Socialista a la proposta del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds en quant coincideix en línies generals amb la proposta que ell mateix va fer el dia 13 de març en una reunió amb una veintena de pagesos del sector de les Cinc Sènies.

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que en el mes de desembre passat van fer una proposta de resolució per tal que en 3 mesos es presentés un avanç del Pla Especial de les Cinc Sènies, proposta que va tenir el recolzament del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds però va ser rebutjada per la majoria socialista en el govern municipal. Després, al mes de març el govern va presentar un document de criteris per a una futura modificació del Pla General que ha obert la polèmica per plantejar per a Mataró un futur de ciutat dormitori, a més de posar en evidència el gran retard en l'aprovació del Pla Especial de les Cinc Sènies. Convergència i Unió s'ha manifestat per activa i per passiva a favor de la conservació de la zona agrícola de les Cinc Sènies i per això els congratula el canvi d'opinió del govern municipal, afegint que la ciutat no pot seguir creixent en la forma que proposa el govern, amb pèrdua de la qualitat de vida. Per acabar lamenta que el govern municipal ignori tot allò que diuen els grups municipals i només reaccioni davant de mobilitzacions populars com la d'avui.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, recorda que a les Cinc Sènies, des de l'aprovació del Pla General de 1996, ha hagut dues sentències que han modificat l'articulat del propi Pla General i que els propietaris beneficiats no han instat l'execució d'aquesta sentència sinó que han fet una oferta de diàleg a l'Ajuntament. A més el Ple d'avui ha aprovat un augment de l'edificabilitat al sector de Vallverich, que a fi de comptes està dins de l'àmbit de Cinc Sènies-Valldeix, i el mateix passa respecte al Pla Parcial de Can Quirze. El Partit Popular està a favor de què, previ estudi de les necessitats d'habitatges que té Mataró, es determini quina zona de les cinc Sènies s'ha de preservar com a agrícola i quina mereixeria qualificació d'urbana, preferentment la més propera a la trama urbana de la ciutat, qualificació que ja han merescut els sectors de Vallverich i Can Quirze. A la vista de tot l'anterior, considera que ha de continuar el diàleg entre totes les parts implicades, i no buscar una solució precipitada abans de les eleccions municipals. Per tot això votaran en contra de la proposta de resolució.

El senyor Salvador Milà es felicita en primer lloc pel consens obtingut, que restaura el que va tenir lloc amb motiu de l'aprovació del Pla General. En segon lloc i en relació a l'afirmació que ha fet el Sr. López, demana al govern municipal que s'executin les sentències sobre el sector de les Cinc Sènies, en quant només deien que no era viable la figura del banc de terres tal com venia configurada però ratifiquen clarament el caràcter de sòl no urbanitzable de protecció agrària. Per últim demana també que mentrestant s'aprova el Pla Especial de les Cinc Sènies es suspengui qualsevol oferta directa o indirecta d'adquisició de terres que provingui de l'Ajuntament o d'empreses municipals, per tal d'evitar l'especulació en el sector.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: 3, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

Abstencions: Cap.

 

18 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR EN RELACIÓ A LA INSTAL·LACIÓ D'ANTENES DE TELEFONIA MÒBIL.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la Proposta de Resolució següent :

"Durant els últims anys i per l'ús generalitzat del telèfon mòbil han proliferat en totes les poblacions entre les que hi ha Mataró, les antenes de telefonia mòbil.

Aquestes antenes o estacions base s'han instal·lat en la majoria dels casos en els terrats dels blocs de pisos, circumstància que també en moltes ocasions, s'ha vist envoltada de polèmica pel desconeixement que hi ha sobre els efectes que poden tenir sobre la salut de la població.

A finals del 2001 es va fer públic un informe contractat per la Generalitat de Catalunya a l'Agència d'Avaluació de Tecnologies i Recerques Mèdiques referent als efectes que poden tenir les radiacions sobre les persones, tan pel que fa als emissors com als terminals. Segons aquest informe no es pot afirmar que aquestes radiacions són inoqües i conclou demanar precaució en l'ús d'aquestes tecnologies, que per altra banda cada vegada és més estès.

Molts ciutadans atribueixen a aquestes estacions base de telefonia mòbil les alteracions que tenen en el sistema nerviós, l'insomni o altres molèsties que pateixen, amb la preocupació que tot plegat acaba generant entre les persones que viuen a prop d'una antena d'aquestes característiques.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

  1. L'Ajuntament de Mataró adquirirà un equip per tal de poder mesurar les radiacions que emeten aquestes antenes, donat que una ciutat que supera els 100 mil habitants ha de disposar d'equips de control i mesura propis per poder, després, adoptar les actuacions més oportunes.
  2. L'Ajuntament de Mataró promourà la creació d'una comissió independent, en la que hi tindran cabuda els representants dels veïns, que serà l'encarregada de fer un seguiment de la instal·lació d'estacions per a la telefonia mòbil, de controlar també quins són els nivells de radiació que emeten i els llocs en els que s'instal·len"

 

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Ciutat Sostenible, anuncia que el grup municipal Socialista votarà en contra de la proposta del Partit Popular per quant les peticions que fa ja s'estan desenvolupant. Informa que la Comissió que demana la proposta ja existeix i està treballant, en concret es tracta d'un comitè tècnic creat pel Consell Municipal de Medi Ambient, format per tècnics municipals, de la Diputació i de les associacions de veïns. D'altra banda els equips necessaris per mesurar radiacions produïdes per antenes de telefonia mòbil són molt costosos i precisen d'un personal molt especialitzat. A més, per ser efectives han de portar-se a terme per una entitat de control ambiental reconeguda per la Generalitat. Per això estima més convenient encarregar a aquestes entitats la realització dels controls, de forma periòdica i aleatòria, els quals comptaran amb la presencia de tècnics municipals.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 3, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

Vots en contra: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Abstencions: Cap.

 

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 19 i 26 per venir referits a temàtiques coincidents

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Pere Solà, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER L'APLICACIÓ DE RECURSOS ECONÒMICS EQUIVALENTS AL COST DE LA PROPAGANDA MUNICIPAL EN EL PRIMER TRIMESTRE DEL 2003.

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la següent Proposta de Resolució :

"Tots els equips de govern, a més de les corresponents memòries anuals, procuren passar comptes de la feina feta durant tot el mandat. I per fer-ho acostumen a editar algun tipus d'opuscle o fulletó.

Però el grapat d'actuacions i publicacions que el govern municipal de Mataró ha realitzat en aquesta ocasió, des del grup municipal de CIU, es considera totalment desmesurada, i només poden respondre a una campanya oficial en vistes a les properes eleccions municipals del mes de maig. Això crea una situació d'inferioritat de condicions pels grups que no estan al govern, però el fet més greu és que es fa amb diners públics.

És per tot això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ presenta la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Primer.-

Que es destini una quantitat igual al cost de la propaganda municipal realitzada i distribuïda durant els tres darrers mesos a explicar la feina feta durant aquest mandat pels grups de l'oposició.

Segon.-

Que la quantitat assignada als diferents grups de l'oposició es destini a ajuda humanitària pels afectat per la Guerra de l'Iraq."

 

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL COST DE LA PROPAGANDA MUNICIPAL EN EL PRIMER TRIMESTRE DEL 2003.

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la següent Pregunta :

"Tots els equips de govern, a més de les corresponents memòries anuals, procuren passar comptes de la feina feta durant tot el mandat. I per fer-ho acostumen a editar algun tipus d'opuscle o fulletó.

Però el grapat d'actuacions i publicacions que el govern municipal de Mataró ha realitzat en aquesta ocasió, des del grup municipal de CIU, es considera totalment desmesurada, atès que tenen un caire totalment electoralita i es paguen amb diners públics.

En les darreres setmanes, a més de la concentració d'inauguracions curosament programes per coincidir amb el final de mandat, hem assistit a presentació de "Cartes de Serveis", documents propis de l'inici d'una activitat per fixar objectius i mètodes de treball, anuncis de televisió, cartelleria, vídeos i altres documents, que no reflecteixen un treball concret, però que van dirigits a cridar l'atenció d'un públic específic, insercions de noves pàgines en el Web Municipal totalment propagandístiques, etc, etc,...

A més, per si tot això no fos prou, en els mesos anteriors s'han encarregat enquestes de satisfacció que s'han presentat a la resta de grups polítics a posteriori i sense lliurar la totalitat de la documentació.

És per tot això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ presenta la següent PREGUNTA

Primer.-

Quin número d'exemplars s'han imprès de la publicació "Mataró, una ciutat per viure-hi"? Quin ha estat el cost d'edició o disseny, impressió i distribució?

Segon.

- Quin número d'exemplars s'han imprès de la publicació "agència d'atenció a la gent gran i a les persones amb dependència"? Quin ha estat el cost d'edició o disseny, impressió i distribució?

Tercer.

- Quin número d'exemplars s'han imprès de la publicació "Memòria 2000-2002, pla integral de Rocafonda-El Palau"? Quin ha estat el cost d'edició o disseny, impressió i distribució?

Quart.

- Quin número d'exemplars s'han imprès de la publicació "IMPEM, moment a moment"? Quin ha estat el cost d'edició o disseny, impressió i distribució?

Cinquè.

- Quin número d'exemplars de la "Carta de Serveis del Servei d'Atenció Ciutadana" s'han encartat amb la publicació CAPGRÓS? Quin ha estat el cost d'edició o disseny, impressió i distribució?

Sisè.-

Quin número d'exemplars s'han imprès de la publicació "Mataró, la Ciutat del Coneixement"? Quin ha estat el cost d'edició o disseny, impressió i distribució?

Setè.-

Quin ha estat el total de vídeos editats amb títols "Mataró, una visió del s.XX"? Quin ha estat el cost del disseny, edició i distribució?"

 

 

El senyor Esteve Terradas, regidor adscrit a l'Alcaldia, respon que les publicacions que han sortit durant aquests dies són les habituals que cada any es porten a terme i en general es refereixen a resultats de l'acció de govern i no a propostes de futur. Exemple d'això seria la informació sobre l'Agencia de Suport a la Gent Gran o la Carta de Serveis de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, o al Video-Memoria Històrica, que és un projecte participat per l'Ajuntament, el Consell de la Memòria Històrica de la Gent Gran i una caixa d'estalvi de la ciutat. De la mateixa forma es publicitarà la Fira de Sant Ponç, la Diada de Sant Jordi, el Dia d'Europa o la mitja Marató. D'altra banda hi ha altres publicacions que tenen a veure amb el moment polític actual de final de mandat, en el que totes les administracions procuren fer balanç de la feina feta, com poden ser les memòries dels Patronats, les empreses municipals o del propi Ajuntament. També destaca que l'Ajuntament de Mataró té una despesa molt ajustada en matèria de comunicació, disposant d'un únic mitja de comunicació directa amb els ciutadans, en comparació amb altres ajuntaments del tamany de Mataró que disposen d'una radio local, una televisió local i un butlletí. Per últim considera que es compleixen els requisits legals de la publicitat institucional, tant per la llei catalana com per les instruccions de la Junta Electoral Central, que busquen evitar la confusió entre l'acció de les administracions públiques i la campanya electoral.

El senyor Joaquim Esperalba contesta que no tenen res a objectar respecte als documents que es publiquen cada any, però si respecte als que fan balanç de mandat, que en tot cas haurien de valorar el que s'ha fet en relació al que es va oferir, per això mantenen la seva proposta.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, comparteix l'esperit de la proposta però considera que si CiU governés faria el mateix que denuncia, i per això s'abstindran.

 

El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, apunta que els costa entendre el salt que hi ha entre el punt primer i el punt segon de la proposta de CiU, encara que estiguin d'acord que calen recursos extraordinaris per a les víctimes de la guerra d'Iraq. La reflexió que fa la proposta de CiU sobre la desmesura de la despesa que significa la política de comunicació municipal la podrien compartir, tant per l'efecte negatiu que té en la contenció de la despesa que afecta a algunes altres necessitats socials perentories, com per la pretensió de que no es faci visible l'acció dels grups municipals. En conseqüència podrien votar favorablement la proposta sinó fos perquè la política de comunicació del govern de CiU a la Generalitat no es precisament exemplar, d'aquí que no puguin donar recolzament a una proposta que aplica la doble moral.

El senyor Joaquim Esperalba rebutja la acusació de doble moral en quant la seva proposta només anava en el sentit de demanar una contenció en aquesta despesa, sense perjudici de que ell mateix pugui censurar una despesa desmesurada del Govern de la Generalitat en matèria de publicitat institucional.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Vots en contra: 14, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal Popular (3) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

PRECS I PREGUNTES

20 - PREC QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE AMPLIACIÓ DE L'HORARI DEL SERVEI DE MATARÓ BUS.

El senyor José Luis Calzada, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, formula el prec següent:

"Actualment són molts els mataronins que per motius de feina, estudis o altres es desplacen diàriament a Barcelona i per fer-ho utilitzen com a mitjà de transport el tren. Molts ciutadans tornen a Mataró a la nit en els últims trens del servei, però quan arriben a Mataró es troben que no poden continuar utilitzant el transport públic perquè el Mataró Bus ha finalitzat el seu servei. L'autobús de la línia 1 passa per última vegada per l'estació a les 21:30; la línia 2 a les 22:07, la línia 3 a les 21:37, la 4 a les 21:35 i la línia 5 a les 21:48.

PREC

1 ) L'Ajuntament de Mataró ampliarà l'horari de servei del Mataró Bus per tal de poder cubrir el trajecte que han de fer molts mataronins que tornen de Barcelona en els últims trens i que a causa de la manca d'autobusos a la nostra ciutat aquelles hores es veuen obligats a agafar el seu propi vehicle."

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, respon que el prec que formula el Sr. Calzada és interessant i per això han avaluat el cost que tindria l'ampliació d'horari del servei de Mataró Bus que es demana. Aquest sobre cost s'ha valorat en 106.397 euros i per tant en aquests moments no poden assumir-lo com a prioritat.

El senyor José Luis Calzada demana que se'ls faciliti còpia d'aquest estudi econòmic a la Comissió Informativa, petició que és atesa per l'Alcalde.

 

21 - PREGUNTA QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE L'ACTUACIÓ MUNICIPAL EN LES DENOMINADES "BATUDES" EN TALLERS IL·LEGALS EN QUÈ TREBALLEN PERSONES D'ORIGEN XINÈS.

El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la pregunta següent:

"De nou a finals del mes de febrer i primers de març passat s'han produït un gran nombre d'intervencions sobre tallers de confecció no legalitzats, en diverses zones de la ciutat, amb la singularitat de que totes aquestes intervencions:

  • sols s'han dirigit a establiments en que treballaven persones d'origen xinès
  • hi han intervingut els mossos d'esquadra i el Cos Nacional de policia, auxiliats per la policia local.
  • S'ha donat protagonisme a l'expulsió dels treballadors detectats sense permís de residència: d'aquí la intervenció d'altres cossos policíacs, en especial del Cos Nacional de Policia.
  • Sembla que s'ha comprovat que molts dels productes fabricats ho eren amb destí a d'altres fabricants o distribuïdors comercials i de marques o franquícies del país, però no s'ha informat de qui siguin aquests €sols en un cas s'ha dit que els productes detectats portaven etiquetes del grup "INDITEX".
  • No s'ha informat de que s'hagin produït denúncies per delictes contra els drets dels treballadors, o al menys no que aquestes denúncies i inspeccions s'hagin dirigit contra els empresaris que contractaven aquests treballs en règim d'explotació.
  • No es té coneixement de quina és la situació personal i social dels treballadors explotats en aquests tallers, ni quina assistència o ajut se'ls ha donat, més enllà de la seguretat que l'autoritat governativa s'afanya a proposar-ne l'expulsió
  • S'ha insistit molt en que aquestes inspeccions es feien per les queixes d'altres empresaris del sector per causa de la competència il·lícita que aquestes tallers amb treballadors xinesos representen pels seus tallers.

Tot plegat no deixa de presentar aspectes preocupants de possibles actuacions discriminatòries i interessades, en el que, malgrat el que es digui en les notes informatives "oficials", el que menys preocupa a les autoritats actuants és la sort dels treballadors d'origen xinès explotats.

És per això que aquest grup municipal d'ICV lamenta tenir que insistir en el que ja va plantejar en el ple del mes de febrer de 2003, i a la vista d'aquestes noves actuacions, creu necessari que el govern municipal informi en el que calgui es defineixi de forma clara sobre les següents qüestions:

  1. Quants tallers clandestins €d'economia submergida- dedicats a la confecció i gènere de punt, amb treballadors no declarats, que no siguin d'origen xinès, ni estiguin regentats per persones d'aquest origen, s'han detectat, denunciat i intervingut en els últims mesos a Mataró ?
  2. Quins són els noms o les marques comercials d'empreses distribuïdores, franquícies o d'altres fabricants que s'hagin pogut identificar a que anava destinat el genero fabricat en els tallers clandestins amb treballadors d'origen xinès ?
  3. Quantes denúncies o actuacions judicials per delictes contra els drets dels treballadors o contra la seguretat i la salubritat en el treball, s'han seguit contra els propietaris d'aquests tallers i quantes contra els empresaris i demés clients que contractaven feines de confecció a aquests tallers ?
  4. Quines actuacions concretes s'han fet per assistir, ajudar, assessorar o orientar als treballadors i treballadores afectats pel tancament d'aquests tallers s'han fet per part dels diversos serveis assistencials, socials i sanitaris de l' Ajuntament, i en general quin seguiment s'ha fet de la seva problemàtica.

Interessa que aquesta pregunta sigui contestada de forma concreta, amb indicació de nombre de persones ateses, tipus d'assistència, duració de la mateixa, situació actual d'aquestes persones, etc."

 

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, respon que la Policia Municipal no ha actuat com a auxiliar d'altres forces de seguretat sinó en forma conjunta amb la inspecció de Treball, els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional, i a la vegada ha estat auxiliat pel departament de Llicències de l'Ajuntament. Aquestes actuacions han vingut donades per queixes i denúncies de veïns per sorolls o altres motius, entre els quals figuren la que va fer l'agrupació empresarial. Les intervencions han anat dirigides contra possibles delictes contra els drets dels treballadors, infraccions administratives de les condicions laborals dels treballadors i per l'exercici d'activitat industrial sense llicència municipal. Respecte la pregunta sobre quants tallers de confecció sense llicència, amb treballadors que no siguin d'origen xinès han estat objecte de les actuacions, respon que només un, en el que la persona que el regentava era de nacionalitat espanyola. Les documentacions trobades en aquestes intervencions obren en mans de l'autoritat judicial. Pel que fa a les inspeccions de tallers portades a terme per la Policia Municipal destaca que en vuit ocasions s'han fet conjuntament amb la Policia Nacional, i en quatre amb els Mossos d'Esquadra i Inspecció de Treball, registrant-se en aquest últim cas 4 detencions d'empresaris pels delictes esmentats.

 

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Sanitat i Serveis Socials, informa que en les intervencions en tallers il·legals ha hagut un seguiment constant des del departament de Serveis Socials. A la Comissió Informativa de Serveis Personals de 28 de febrer es va lliurar un informe de la Cap de Serveis Socials de l'Ajuntament en el que s'acreditava que només 3 persones d'origen xinès durant l'any 2002 havia sigut atesa per aquest servei. El motiu d'una xifra tant baixa d'atenció és deguda a què la població xinesa no fa demandes degut a què els seus problemes no surten de l'àmbit familiar. Malgrat tot es va establir un protocol d'actuació amb la Policia Municipal arrel de les intervencions en tallers il·legals que tenia 4 grans línies. En primer lloc atendre els casos de menors desemparats; en segon lloc a les dones maltractades; en tercer lloc a la gent gran desemparada; i en quart lloc a la població que no té cobertes les necessitats bàsiques. A continuació el Sr. Batista esmenta els recursos en matèria de serveis socials dirigits a immigrants, així com a infants i adolescents, que són per tant aquells que es van posar a disposició de les persones afectades.

 

El senyor Salvador Milà a la vista de les respostes donades manifesta una profunda insatisfacció pel tractament que han donat l'Ajuntament a aquest assumpte, lamentant que el departament de Serveis Socials no hagi actuat des del mateix moment de la intervenció. Considera que les batudes dels tallers il·legals venen donades per guerres clandestines del sector tèxtil sense tenir en compte que només s'inspecciona al empresaris xinesos, com si la situació d'il·legalitat no pogués afectar a empresaris d'altres nacionalitats. No es tracta d'emparar les pràctiques il·legals d'explotació de treballadors però si de considerar la situació de les persones afectades, molts d'ells sense permisos de residència de treball, així com d'evitar que les actuacions administratives no tingui lloc per voluntat de l'agrupació d'empresaris corresponent. Per últim demana que l'actuació dels Serveis Socials municipals sigui més proactiva i no es quedi en esperar la visita dels afectats, que com s'ha dit, tenen unes especials dificultats idiomàtiques i culturals que els fa difícil acudir a les dependències municipals.

 

 

El senyor Joan Antoni Baron respon que a la propera Comissió Informativa de Serveis Territorials s'informarà de totes les inspeccions que ha portat a terme el servei de Llicències en el conjunt de tallers de la ciutat. D'altra banda informa que ha hagut contactes amb el col·lectiu empresarial xinès i amb el Cònsol General de la República Xina per parlar de la problemàtica concreta dels seus compatriotes, però això no obsta perquè no s'intervingui en casos inadmissibles d'explotació laboral.

 

 

22 - PREGUNTA QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR RELATIVA AL PROGRAMA DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA.

El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, retira la pregunta en quant la dóna per contestada pel regidor.

 

23 - PREC QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE LA INSTAL·LACIÓ D'UN SEMÀFOR A L'ALTURA DEL CAMP DE FUTBOL DE ROCAFONDA.

El senyor José Luis Calzada, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, presenta el prec següent:

"La Ronda Pintor Estrany es una calle con mucho tráfico y donde los vehículos alcanzan muchas veces velocidades superiores a la permitida. En esta calle hay un campo de futbol que utilizan muchos jóvenes de la Mataró para llevar a cabo sus entrenamientos así como para la práctica de las competiciones deportivas.

A la altura de esta instalación deportiva el Ayuntamiento colocó un paso de peatones elevado para poder garantizar la seguridad de las personas que cruzan la calle puesto que los vehículos están obligados a dismunuir la velocidad en este punto. Los vecinos de la zona consideran que esta medida no es suficiente y reclaman la instalación de un semáforo, tal y como ya se hizo en el paso de peatones que hay unos metros más abajo, justo frente al parvulario "Germanes Bertomeu".

RUEGO

  1. El Ayuntamiento de Mataró instalará semáforos en el paso de peatones situado a la altura del campo de futbol de Rocafonda para garantizar la seguridad de los peatones que cruzan la Ronda Pintor Estrany por este punto, tal y como ya se hizo en el paso que hay frente al parvulario "Germanes Bertomeu" situado en la misma calle. "

 

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, recorda que aquesta pregunta va ser la primera que va contestar com a regidor de Via Pública a l'any 1999. Respon que no poden atendre al prec perquè considera que l'opció que es va triar en el seu dia per instal.lar en aquella ubicació un pas elevat en lloc d'un semàfor va ser encertada. D'altra banda la redefinició d'aquest vial està pendent del que es decideixi en el Pla Integral de Rocafonda.

 

24 - PREC QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE SUBSTITUCIÓ DE LES ESCALES QUE HI HA ALS CARRERS ALEMANYA, DINAMARCA I SUÈCIA PER RAMPES PER PODER FACILITAR LA MOBILITAT DELS VIANANTS.

El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, presenta el prec següent:

"Als carrers Alemanya, Dinamarca i Suècia, situats al barri de la Llàntia, hi ha desnivells en el terreny que s'han sol·lucionat amb la construcció d'escales. Aquesta mesura però no és la més adeqüada donat que impedeix que per les voreres hi puguin circular gent amb dificultats de moviment o persones que porten un cotxet de nens petits o el carretó per anar comprar.

PREC

  1. L'Ajuntament de Mataró substituirà les escales que hi ha als carrers Alemanya, Dinamarca i Suècia per rampes per poder facilitar la movilitat dels vianants que passen per aquests carrers"

 

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, respon que la pendent del terreny fa impossible fer una rampa paral·lela a les escales perquè no compliria la normativa. Malgrat això considera que l'esperit del prec és interessant i per tant buscarà alguna solució alternativa amb els veïns.

 

 

25 - PREGUNTA QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE LA CONTINUACIÓ DE LES OBRES DEL COL·LECTOR D'AIGÜES PLUVIALS DE LA RONDA O'DONNELL I PASSEIG LLUÍS COMPANYS.

Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 11.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL COST DE LA PROPAGANDA MUNICIPAL EN EL PRIMER TRIMESTRE DEL 2003.

Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 19.

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

PROPOSTA D'URGÈNCIA

27 - CONCESSIÓ D'AVAL AL PASS PER OPERACIÓ DE TRESORERIA AMB L'ENTITAT BBVA PER IMPORT DE 6.370.100 EUROS.

El senyor Manuel Mas, Alcalde President, presenta la proposta següent :

"Vist el trasllat de l'acord del Consell Directiu del PASS, pel qual es demana un nou aval a l'Ajuntament de Mataró per a la concertació d'una pòlissa de tresoreria per import de 6.370.100,00 Euros, en substitució de l'actualment vigent de 6.370.100,00 Euros.

Per tot el que s'ha exposat el sotasignant proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.- Cancel·lar l'aval atorgat per l'Ajuntament als Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris davant l'entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria en una operació de pòlissa de crèdit en quantia de 6.370.100,00 Euros

2.- Avalar als Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris davant l'entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria en l'operació de pòlissa de crèdit en quantia de 6.370.100,00 euros, interès euribor mensual més 0,15%, comissió obertura 0,10% i comissió del 0% anual sobre el no disposat, amb vigència de sis mesos a partir del 24 d'abril d'enguany (data en que finalitza l'operació actual).

3.- En el cas d'incompliment per part del PASS (Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris), l'Ajuntament respondrà solidàriament amb càrrec a les obligacions pendents de pagament reconegudes a favor de l'esmentada Entitat.

4.- Comunicar el present acord al PASS (Serveis de Prevenció, Assistencials i Sòcio-Sanitaris) i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

FORA DE CONVOCATÒRIA

Conclòs l'ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s'han presentat una proposta d'aprovació de preus públics per assistència i estada a Escoles Bressol, i una Pregunta del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, que per tràmit d'urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària :

La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (25).

-Institut Municipal d'Educació-

APROVACIÓ PREUS PÚBLICS PER ASSISTÈNCIA I ESTADA A ESCOLES BRESSOL.

El senyor Sergi Bonamusa, President de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Vistos els estudis de costos elaborats pel director de l'IME, l'informe jurídic de la cap del servei de Gestió Econòmica i Administrativa de l'IME i l'informe de la Intervenció de Fons Municipals sobre la determinació dels preus públics corresponents a l'assistència i estada a les Escoles Bressol i als ensenyaments especials a establiments municipals, en concret, activitats formatives a les Escoles d'Adults, Centres Cívics i altres serveis educatius de l'IME, per al curs 2003-2004. De conformitat amb el disposa l'art. 48 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

És per això que proposo al Consell Plenari de l'IME l'adopció dels següents acords,

  1. Aprovar els preus públics que es relacionen per assistència i estada a les Escoles Bressol, sobre ensenyaments especials a establiments municipals, cursos impartits a les Escoles d'Adults, Centres Cívics i altres serveis educatius de l'IME, per al curs 2003-2004.
  2. Proposar al Ple de l'Ajuntament l'aprovació dels preus públics que es relacionen per assistència i estada a les Escoles Bressol i sobre ensenyaments especials a establiments municipals, cursos impartits a les Escoles d'Adults, Centres Cívics i altres serveis educatius de l'IME, per al curs 2003-2004:

ASSISTÈNCIA I ESTADA A LES ESCOLES BRESSOL

 

· SERVEI D'ESCOLA BRESSOL:

Nens de 0-1 anys €€€€€€€€€€€€€.

1.672 euros/any

Nens d'1-3 anys €€€€€€€€€€€€.€ 1.045 euros/any

L'IME podrà atorgar bonificacions del 10% de la quota escolar, en cas de coincidir dos germans

escolaritzats i, del 15%, en cas de tres germans.

L'import del servei d'escola bressol de nens de 0-1 inclou l'horari escolar de 9-18 hores, amb excepció del període de servei de menjador.

 

 

CURSOS ALS CENTRES CÍVICS I A L'ESCOLA D'ADULTS MUNICIPAL

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

 

PREGUNTA QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL D'ICV SOBRE L'ACTUACIÓ DE LA POLICIA DURANT EL DESATLLOJAMENT DE LA SEU DE LA DELEGACIÓ D'HISENDA A MATARÓ, EL DIA 1 D'ABRIL DEL 2003

 

El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la pregunta següent :

"El passat dia 1 d'abril, es va produir l'ocupació espontània de les delegacions d'Hisenda de Mataró i Arenys de Mar, per part de col·lectius que exigien l'aturament de la Guerra d'Iraq. Als voltants de les 11 de la nit del mateix dia, els ocupants de la delegació d'Arenys de Mar van abandonar l'edifici després d'haver parlat amb el dispositiu dels Mossos d'Esquadra que havia vigilat el desenvolupament dels fets. A Mataró, un desplegament vingut de Barcelona va entrar violentament per desallotjar l'edifici, sense que, en opinió d'alguns participants a la tancada, hi hagués hagut en cap moment per part dels mossos destacats cap voluntat de diàleg ni avís previ.

Aquest fet va motivar que en el moment del desallotjament hi hagués diversos ferits i contusionats de poca consideració, entre els quals alguns familiars de la gent que havia produït el tancament, no directament implicats en la tancada, i que es trobaven a la porta del recinte. ICV considerem que la lluita que el poble de Catalunya està duent a terme per l'aturada de la guerra a l'Iraq ha d'ésser en tot moment pacífica.

Ens preocupa especialment que l'acció duta a terme al marge de les instàncies unitàries implicades en aquesta batalla moral pugui esdevenir contraproduent pels interessos, la unitat i la força de la mateixa. La lluita per aconseguir l'aturada de la guerra i el compliment de les responsabilitats polítiques i penals que la participació del govern espanyol en el desplegament bèlic pugui tenir es veu perjudicada cada vegada que hi ha la noticia d'un acte violent.

Però encara ens preocupa més que els intents de criminalitzar la lluita per la pau trobin terreny abonat per l'actitud desmesurada, improvisada i violenta de les forces de policia.

Pels motius exposats, i amb caràcter d'urgència, el Grup Municipal d'ICV, pregunta:

  • Quina va ser la informació que al llarg del dia va tenir el Govern Municipal del desenvolupament de l'ocupació de la delegació d'Hisenda?

  • Qui va requerir i en quins termes el desallotjament de la delegació als Mossos d'Esquadra?

  • Quina va ser la participació de la Policia Local durant tot el dia i durant els moment del desallotjament?

  • Té el Govern coneixement de possibles denúncies contra els cossos de policia interposades per persones afectades per l'actuació de la policia?

  • Considera el Govern correcta l'actuació dels Mossos d'Esquadra i òptim el grau de col·laboració entre la Policia Municipal i els Mossos?

  • En el cas que hagi observat mancances en aquesta col·laboració, de quina manera pensa corregir-les en el futur?"

 

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, fa una consideració prèvia basada en un informe que li ha fet arribar el cos dels Mossos d'Esquadra que contradiu certes afirmacions que figuren a la part expositiva de la pregunta. L'informe assenyala en primer lloc que el sergent actuant, entre les 18,15 i les 22h del 31 de març de 2003 va intentar pacíficament el desallotjament de la delegació d'Hisenda del Camí Ral de Mataró; que sent negatives les gestions esmentades es va demanar a les persones que ocupaven la cornisa del cine Iluro que l'abandonessin pel perill d'enfonsament que representava. Respecte a les preguntes formulades respon que el mateix dia de l'ocupació va ser informat de la situació i va insistir que se'n parlés amb els joves ocupants convidant-los a abandonar el tancament. La denúncia de l'ocupació va realitzar-se per l'administradora de l'Agència Tributària a les 14, 56h del mateix dia 31, i a les 20,52h de la tarda el delegat de l'Agència a Catalunya va requerir als mossos d'esquadra el desallotjament vist que els ocupants no tenien intenció d'abandonar-la. La Policia Municipal va fer el control del trànsit mentre durava la intervenció dels mossos d'esquadra. Tampoc no té coneixement de què s'hagin presentat denúncies. D'altra banda considera que l'actuació dels mossos d'esquadra a la vista de l'informe esmentat ha estat la correcta i que la col·laboració entre els mossos d'esquadra i policia municipal ha funcionat correctament i per tant no cal introduir modificacions.

El senyor Josep Comas agraeix la informació que els ha donat el Sr. Baron, però indica que el seu grup disposa d'una informació diferent del que va passar el dia 31 de març.

 

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts d'onze de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.