El Ple municipal reivindica amb una resolució que es repari l’honor del president de la Generalitat Lluís Companys
El Ple municipal va aprovar el passat 7 d’octubre una resolució que insta les institucions a reparar l’honor de Lluís Companys, president de la Generalitat que va morir afusellat al 1940, avui fa 70 anys. El text va ser presentat pel PSC, i es va aprovar amb els vots favorables d’aquest grup municipal, les abstencions de CiU, PPC, ICV-EUiA, ERC, i els vots contraris de la CUP.
La resolució es va presentar com a alternativa a la proposta que havien presentat els grups municipals d’ERC, CiU, ICV-EUiA i CUP per l’anulació de la sentència del judici sumaríssim a Lluís Companys, text que va ser rebutjat en les votacions. Així mateix, el grup municipal del PPC també va presentar una proposta alternativa que, igualment, no va prosperar.
El text íntegre de la resolució aprovada és el següent:
“El 15 d’octubre de 1940, a punt de fer setanta anys, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, va morir afusellat al Castell de Montjuïc, condemnat per un consell de guerra. Un procés que va ésser una farsa, per la violació dels drets fonamentals i de les garanties de tota mena.
La sentència dictada pel consell de guerra que va condemnar a mort el president Companys va ésser radicalment injusta i una prova de la voluntat de venjança del règim franquista contra la persona que va exercir la presidència de la Generalitat, contra el president d’un govern democràticament escollit que es va enfrontar a l’aixecament militar que volia liquidar el règim constitucional de la República.
Lluís Companys va ésser l’únic president escollit democràticament que va executar el feixisme en aquells anys dramàtics. La detenció, l’extradició i la mort de Companys es produïren perquè era el president legítim de la Generalitat i simbolitzava la resistència d’un poble i la voluntat de pervivència nacional i d’autogovern de Catalunya. El president Companys representa la dignitat d’un país que durant el llarg període de la dictadura va patir la persecució de les seves institucions, de la seva llengua i de la seva cultura.
El procés contra el president Companys és un cas emblemàtic de la repressió franquista. Una repressió que van patir milers de persones que van morir davant els escamots d’afusellament, que van patir tortura i maltractaments i que van veure conculcats llurs drets en processos sense legitimitat ni garanties, plens d’irregularitats.
La figura del president Companys i de totes les persones que van patir persecució per raons polítiques o ideològiques per un sistema judicial repressiu i il·legítim, que vulnerava sistemàticament els drets humans, han d’obtenir la plena restitució i la reparació moral, política i jurídica, especialment després del gest de desgreuge a Companys que recentment han tingut els estats francès i alemany, amb motiu d’haver participat en un fet que, a més de vulnerar el dret internacional en matèria d’extradició, va conduir a la condemna a mort.
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, com a institucions de les quals va tenir la màxima representació, han manifestat reiteradament el compromís amb relació al president Lluís Companys. Sense anar més lluny, ens referim a la resolució que la cambra catalana va aprovar a la seva sessió núm. 43, el 2 d’octubre de 2008.
Alhora, cal condemnar el caràcter radicalment injust de totes las condemnes i sancions i de qualsevol forma de violència personal per raons polítiques o ideològiques patides durant la Guerra Civil i a la dictadura, tal i com ho proclama la Llei 52/2007, i la il·legitimitat dels tribunals, jurats i qualsevol altra de les institucions repressives, Aixa com de les seves condemnes i totes les sancions.
També cal constatar que la Fiscalia General de l’Estat, en el cas del President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, basant-se en allò que s’establí a la Llei 52/2007, ha declarat que les sentències dictades pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona en data 13 de desembre de 1939 i pel Consell de Guerra d’Oficials Generals de data 14 d’octubre de 1940 “són inexistents i nul·les de ple dret sense que romangui actualment cap aparença de legalitat o validesa d’aquestes, en haver estat expulsades de l’ordenament jurídic”.
La vindicació del president Companys, malgrat tot, és una obligació i una necessitat: setanta anys després d’haver estat deportat i afusellat, el poble català manté el record pel seu insigne president.
L’Ajuntament de Mataró, per tant, insta les institucions del país a:
1) Fer tot el que sigui jurídicament i políticament necessari per a aconseguir que l’honor del president Companys sigui reparat.
2) Dur a terme totes les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per a anul·lar un judici que mai no s’hauria d’haver fet, tenint en compte la condició d’il·legitimitat dels tribunals franquistes, continguda en la llei estatal de la memòria històrica.
3) Donar compte d’aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya”.