Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L'Informe de Conjuntura Socioeconòmica confirma l'alentiment de l'economia de la ciutat durant el 2007

Escoltar

L'Informe de Conjuntura Socioeconòmica confirma l'alentiment de l'economia de la ciutat durant el 2007

L'alcalde, Joan Antoni Baron, va presentar ahir l'Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró, número 22, elaborat pel Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament. En aquesta edició s'han analitzat el conjunt d'indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins a finals de 2007.

En el decurs de l'acte, també hi van intervenir el catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. Fausto Miguélez i el professor titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, Ramon Tremosa, que tractaran el tema: "Canvi de cicle: reptes i oportunitats".

Moderació en el creixement demogràfic a Mataró

La xifra de població a finals de 2007 situa a Mataró molt a prop dels 120.000 habitants, xifra que suposa un creixement del 0,3% respecte les dades d'un anys abans. Aquest moderat creixement és en part conseqüència de la campanya de revisió del Padró d'Habitants.

En l'apartat de població, es fa una anàlisi sociodemogràfica de la població marroquina resident a Mataró. Una de les característiques de la població marroquina és la seva joventut, amb una edat mitjana de 27,5 anys davant dels 38 anys que té la població de nacionalitat espanyola de Mataró. En les dones marroquines es presenten diferències importants en les pautes de fecunditat, amb taxes específiques més altes que les espanyoles i catalanes, i amb edats més joves a l'hora de ser mare.

Forta frenada en el ritme de creixement d'assalariats en la construcció

El creixement de l'economia de Mataró al 2007cal atribuir-lo, en bona part, al creixement que s'ha registrat en el sector serveis, i també a la menor aportació negativa per part de la indústria tèxtil. La construcció, que en els darrers anys era el sector que més contribuïa al creixement d'assalariats a la ciutat, ha finalitzat l'any 2007 aportant únicament 43 efectius, el que en termes relatius representa un creixement de l'1,2% i situa el nombre d'assalariats en 3.599. Amb aquest volum d'assalariats, la construcció acapara el 10,4% dels assalariats registrats a la ciutat passant a ser el segon sector econòmic darrera el comerç al detall amb 4.180 assalariats. També els autònoms i les empreses de la construcció presenten una línia desacceleradora durant el 2007, i acaben l'any amb un creixement de l'1,7% en el cas dels autònoms i d'un -0,5% pel que fa a les empreses de construcció.

Pel que fa als habitatges, les xifres refermen la frenada en el sector al iniciar-se al 2007 la construcció de 707 habitatges nous, un 56,5% menys que els iniciats al 2006. De fet es tracta del valor més baix d'inici d'habitatges de tota la sèrie històrica disponible, des de l'any 1996.

Altres indicadors que avalen la frenada en el sector són el període de venda d'una promoció, que al 2007 s'ha situat en 30 mesos, quan al 2006 estava en 17. També el preu dels habitatges nous comença a ajustar-se a la caiguda de la demanda, i durant el 2007 el preu mitjà s'ha reduït en un 4,5% a Mataró, segons dades de la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Malgrat tot, el preu per metre quadrat continua sent força elevat amb 4.199 euros/m².

Augmenta el nombre de treballadors assalariats, però cada cop més lentament

Pel que fa al conjunt de l'activitat empresarial a Mataró, els principals indicadors mostren el progressiu alentiment del creixement de l'economia local.

Els 34.665 assalariats que hi havia a Mataró al desembre de 2007 suposen un creixement del 2,5% respecte les xifres de l'any anterior. Tot i tractar-se d'una xifra gens menyspreable, el creixement interanual al llarg dels quatre trimestres de 2007 s'ha anat alentint, i s'ha passat d'un creixement del 4% al primer trimestre al 2,5% al quart trimestre. En aquest alentiment hi ha tingut molt a dir el sector de la construcció. El sector del tèxtil i la confecció també ha contribuït al registrar un pèrdua de 142 assalariats al 2007, però aquesta pèrdua és menor que la del 2006 quan el tèxtil va perdre 544 assalariats. Actualment la indústria tèxtil i de la confecció de Mataró disposa de 3.445 assalariat, el 9,9% de la força treballadora assalariada de la ciutat.

El sector serveis ha estat el dinamitzador de l'activitat empresarial. Més concretament dins del sector serveis, les activitats sanitàries i veterinàries i el comerç al detall han aconseguit un augment més important d'assalariats. Conjuntament, aquests sectors han augmentat el nombre d'assalariats en 448 persones.

Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten la mateixa evolució desacceleradora que els assalariats. Així el nombre de treballadors per compte propi cau un 0,3% i s'enregistren 9.041, el nombre d'empreses creix un 0,9%, arribant a les 4.294.

Comença a créixer l'atur registrat

Durant la primera meitat de 2007 l'atur registrat a Mataró presentava un descens en la comparació interanual. En la segona meitat de l'any, però, s'ha produït un canvi de signe en l'evolució interanual i ha passat a augmentar el nombre de desocupats. Aquest augment s'ha centrat en el sector de la construcció i en el sector serveis. En acabar l'any, el nombre de desocupats registrats a Mataró ha quedat situat en 6.133, un 1,8% més que els que hi havia un any abans. Aquest increment ha estat només el preàmbul del fort creixement de l'atur que s'està produint aquest 2008.

Aquest augment de l'atur es produeix malgrat l'increment en la contractació, ja que al 2007 les empreses mataronines han comunicat 36.330 contractacions, xifra un 3,1% superior a la del 2006. El 17,3% d'aquests contractes han estat fixos.

Pel que fa als treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació, han estat 93, un 75% menys d'afectats que al 2006. En sinistralitat laboral, l'índex d'incidència a Mataró ha augmentat un 8,4% i se situa en 59,1 treballadors accidentats per cada 1.000 assalariats.

Consum, mobilitat i conscienciació ambiental

En l'apartat de consum, el principal indicador disponible que l'avalua €la matriculació de turismes€ presenta un descens del 12,3% en la variació interanual. Amb aquesta reculada, a la ciutat s'han matriculat 3.547 turismes durant el 2007, el que ens assenyala que el consum de les famílies està creixent amb menor intensitat o fins i tot es podria estar reduint.

La matriculació de turismes, a banda de la seva relació amb el consum familiar, poden ser objecte d'altres vessants d'anàlisi: font de contaminació acústica, la contaminació atmosfèrica i d'accidents de trànsit. Al 2007, a Mataró, s'hi van comptabilitzar 448 accidents amb víctimes, un 20,4% més que al 2006. Pel que fa al soroll a la xarxa viària de la ciutat, aquest indicador ha augmentat lleugerament en 0,37 decibels i queda situat en 68,67 decibels.

En l'apartat de la mobilitat, els principals indicadors presenten un augment del nombre de desplaçaments en transport públic i privat i també en transport interurbà i urbà. Així, la circulació per l'autopista C-32 ha augmentat un 4,4%. Pel que fa als usuaris de l'autobús urbà, gairebé van haver-n'hi 5,3 milions, xifra que suposa un increment del nombre de passatgers del 2,6% respecte del 2006.

Les dades de caràcter mediambiental i de recollida selectiva presenten en general creixements positius. Així el 37,7% dels residus generats a la ciutat s'han recollit de forma selectiva, gràcies a la implantació del sistema de recollida de brossa orgànica domiciliària i del servei de recollida de brossa comercial. També la major conscienciació ciutadana ha ajudat a augmentar el percentatge de recollida selectiva com així ho revelen les més de 40.000 entrades de vehicles que s'han enregistrat a les dues deixalleries de la ciutat.

Annex: "Mataró 1996-2006. Una perspectiva socioeconòmica"

La present edició de l'informe incorpora una transcripció del passat debat "Mirant endavant: canvis i reptes dels propers 10 anys" que va tenir lloc el darrer mes d'octubre en motiu del 10è aniversari de l'Informe de Conjuntura, en el que hi varen participar la Sra. Anna Cabré, el Sr. Antoni Serra Ramoneda, el Sr. Joaquim Trigo i el Sr. Joan Tugores i va ser moderat pel Sr. Xavier Subirats.

La situació al món, a Espanya i a Catalunya

En el context internacional, les notícies més destacades és que la crisi de les hipoteques subprime dels Estats Units ha acabat extenent-se a l'economia mundial i ha passat de ser una crisi financera a afectar a l'economia del carrer. L'altra notícia ha estat l'encariment del preu del barril de petroli que a finals de 2007 fregava els 100 dòlars, però que en aquest moment està per sobre dels 130 dòlars. Finalment, la darrera notícia és l'encariment de les matèries primeres alimentàries com el blat, la soja o l'arròs que en el cas d'Espanya i Catalunya s'ha acabat traslladant a un increment de l'IPC i en la pèrdua de poder adquisitiu per part de les famílies, però que en els països més pobres suposa un greu problema alimentari per a la seva població. Segons estimacions del Banc Mundial l'efecte de la crisi dels aliments suposa la pèrdua de set anys en la lluita per reduir la pobresa al món.

Situats a la Península, els registres d'Espanya i de Catalunya del 2007 són clarament millors que els de la Unió Europea, amb creixements del PIB per sobre del 3,5%. Tot i aquest bon resultat, l'evolució trimestral del PIB ha seguit un línia descendent durant el 2007, degut a la frenada del sector de la construcció €des de la banda de l'oferta€ i del consum de les llars €des de la banda de la demanda€.