Preguntes més freqüents pel que fa a les reclamacions de les comunitats de propietaris

 

Les comunitats de persones propietàries, també compren productes o contracten serveis a les empreses, generalment relacionades amb els treballs de manteniment dels espais i els serveis comuns i, com passa amb les persones consumidores físiques, també pot sorgir algun problema que requereixi iniciar una acció extrajudicial o judicial per solucionar-lo.

 

I més en aquests moments en que moltes comunitats de propietaris estan decidint fer obres per la supressió de barreres arquitectòniques o la instal·lació d'ascensors, o les obres d'instal·lació d'infraestructures o equips comuns amb la finalitat de millorar l'eficiència energètica o hídrica, així com de la instal·lació de sistemes d'energies renovables d'ús comú en elements comuns, o instal·lacions per a connectar serveis de telecomunicacions de banda ampla o per a individualitzar el mesurament dels consums d'aigua, gas o electricitat o per a la instal·lació general de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

 

A més, les comunitats també contracten els serveis d’electricitat, d’aigua i, en alguns casos, de gas i de telefonia, de manteniment de l'ascensor, les assegurances o els serveis financers per gestionar els comptes de la comunitat.

 

En tots aquests supòsits es pot presentar una reclamació de consum.

 

 

Reclamar prèviament a les empreses és important per intentar arribar a un acord, però també per deixar constància de la discrepància i evitar la prescripció de l'acció davant dels tribunals en cas que no funcioni la mediació o l' arbitratge de consum.

Amb el model de reclamació que trobareu al final d’aquesta pàgina, podreu deixar constància del problema que heu tingut en la vostra relació de consum amb l'empresa reclamada.

 

Per tal de deixar constància fefaent, cal que envieu aquest escrit a l'empresa per mitjà d'un BUROFAX o qualsevol altre mitjà que en deixi constància, amb acusament de rebuda.

 

Mireu de ser breus i concisos. Expliqueu el perquè no esteu d'acord amb el producte o servei i quin dret us empara en la vostra reclamació. Especifiqueu també com considereu que us han de rescabalar o indemnitzar i fixeu clarament la vostra petició.

 

Normalment, les persones consumidores, en aquest cas, la comunitat de propietaris, quan decideixen presentar una reclamació davant dels organismes de consum és perquè ja ho han provat tot davant de l'empresa i això fa que hagi passat molt de temps des que es va manifestar el problema.

 

Per aquest motiu, és recomanable que si veieu que des d'un primer moment, no sembla que el conflicte tingui una solució fàcil, li feu arribar com més aviat millor aquest escrit a l'empresa, perquè amb això pareu el temps de prescripció de la vostra acció davant dels tribunals. Podríem dir que paralitzem el temps i això no ens fa perdre l'oportunitat de continuar més tard, en via judicial si no arribem a cap solució. I a més, també avancem davant dels tràmits que podrem fer davant de les administracions públiques de consum, perquè recordeu que si voleu fer una mediació, no la podreu sol·licitar si abans no heu presentat aquest escrit i l'empresa, dins del termini de 30 dies no ha contestat o el que ha contestat no ha estat satisfactori.

 

També és molt important recordar que si l'empresa no contesta a aquest escrit, això constitueix una infracció administrativa i per tant ho podeu denunciar directament, per tal que se sancioni a l'empresa per la negativa a atendre la vostra reclamació, el que no vol dir que us hagi de contestar favorablement a les vostres pretensions, simplement us ha de contestar.

 

El fet de proposar la mediació o l'arbitratge de consum per solucionar el conflicte, també mostra la vostra bona fe i si l'empresa no ho accepta i us força a anar a la via judicial, en el moment que calgui fixar les costes del procés, això farà que no es pugui apreciar temeritat en la presentació de la demanda per part vostre, però si per part de l’empresa.

 

 

La reclamació prèvia la pot presentar o el/la president/a de la comunitat de propietaris o també l’administrador/a si n’hi ha.

Li correspon a la presidència representar la comunitat judicialment i extrajudicialment. 

 

Li correspon a l’administrador/a gestionar els assumptes ordinaris de la comunitat i prendre les mesures convenients i fer els actes necessaris per a conservar els béns i el funcionament correcte dels serveis de la comunitat. 

 

 

Si l’empres no contesta la reclamació prèvia o la resposta no es satisfactòria caldrà que la Junta de propietaris valori quina és la següent opció:

• Es pot iniciar un procediment de mediació de consum.
• Es pot iniciar un procediment d’arbitratge de consum.
• Es pot denunciar l’empresa per incompliment de la normativa reguladora dels drets de les persones consumidores.
• Es pot presentar una demanda judicialment.

Això ho ha d’acordar la Junta de Propietaris

 

 

La junta de propietaris, integrada per tots els propietaris d’elements privatius, és l’òrgan suprem de la comunitat.

 

S’han d’adoptar per majoria simple dels propietaris que han participat en cada votació, que ha de representar, alhora, la majoria simple del total de llurs quotes de participació, els acords que fan referència a l’acord de sotmetre a mediació qualsevol qüestió pròpia del règim de la propietat horitzontal.

 

S’han d’adoptar  totes els altres acords que no tinguin fixada una majoria diferent per a adoptar-los i en aquest sentit, el fet de presentar una sol·licitud de mediació o una denúncia estarien incloses en aquests supòsits.

 

Es requereix el vot favorable de tots els propietaris amb dret a vot per a sotmetre a arbitratge qualsevol qüestió relativa al règim de la propietat horitzontal, llevat que hi hagi una disposició estatutària contrària.  

 

Penseu que no té les mateixes conseqüències jurídiques, per a la comunitat de persones propietàries, sotmetre el litigi a una mediació que a un arbitratge de consum, perquè l’arbitratge té caràcter vinculant i excloent de la via judicial totes les persones de la comunitat de persones propietàries hi quedarien obligades, per el laude que es dictés per a la resolució del conflicte en qüestió. 

 

 

Tant la mediació de consum, com l’arbitratge de consum són tràmits de procediment administratiu i per formular sol·licituds,  s'haurà d'acreditar sempre la representació. 

 

En el moment de presentar la sol·licitud de mediació o d’arbitratge o en el cas de presentar una denúncia administrativa, serà necessari aportar, sempre l’acord adoptat per la Junta de persones propietàries, de presentar la sol·licitud de mediació, adoptat per majoria o en el cas de l’arbitratge, l’acord adoptat per totes les persones propietàries, per presentar la sol·licitud d’arbitratge. També caldrà acreditar el nomenament del/la president/a.

 

La persona que exerceixi la secretaria de la comunitat de Propietaris és qui estén les actes de les reunions i expedeix els certificats.

 

Si es vol iniciar la via judicial, caldrà demanar assessorament jurídic. En aquests casos el/la president/a també exerceix la representació de la comunitat de Propietaris i la Junta de Propietaris també haurà d’adoptar l’acord per poder presentar la corresponent demanda, sempre abans de presentar-la.

 

 

 

• Informar les persones consumidores del preu complet del servei per mitjà d'un rètol visible a l'establiment o d'una tarifa o un fullet de preus.
• Informar del preu total, que ha de comprendre tot tipus de tributs, càrregues i gravàmens, i també els altres conceptes accessoris al servei.
• Els preus, recàrrecs i suplements dels serveis són lliures, llevat dels sotmesos a règims d'aprovació o autorització prèvia, si bé s'han de respectar les obligacions d'informació prèvia.
• Si per a prestar correctament el servei s'han d'incorporar peces, recanvis, accessoris o béns, s'ha de disposar d'una llista amb els preus i informar de l'existència d'aquesta llista a la persona consumidora, o bé mostrar l'albarà o factura que en justifiqui el cost d'adquisició, un cop finalitzada la prestació del servei.
• Si es cobren recàrrecs o suplements en el preu del servei, se n'ha d'informar la persona consumidora per mitjà d'una llista de preus o d'un pressupost previ per escrit.
• Els recàrrecs o suplements en concepte d'horari nocturn només es poden cobrar si el servei es presta entre les 22 hores i les 6 hores de l'endemà.
• Els recàrrecs o suplements en concepte de dia festiu només es poden cobrar si el servei es presta dins les vint-i-quatre hores del dia festiu. A aquests efectes, es consideren festius els diumenges i els dies festius del domicili del lloc on es presta el servei. Com a regla general, no es consideren festius els dissabtes.
• En cap cas no es poden cobrar recàrrecs o suplements basats en la immediata disponibilitat, la urgència o conceptes semblants.
• Els recàrrecs o suplements d'horari nocturn i dia festiu no són compatibles entre si, per la qual cosa només se'n pot cobrar un dels dos.
• No es poden cobrar preus abusius, especialment si les circumstàncies particulars del cas minven la llibertat d'elecció de la persona consumidora. No es pot cobrar per mà d'obra, trasllat o visita quantitats que superin el doble dels costos mitjans estimats de cada sector.
• Si els prestadors de la marca apliquen preus o despeses autoritzats o decidits per l'empresa de la marca que representen, han de tenir a disposició de la persona consumidora unes taules o tarifes de preus i despeses elaborades per la marca.

• Fer i lliurar a les persones consumidores un pressupost previ del servei si la persona consumidora no pot calcular directament el preu, llevat que aquesta renunciï a l'elaboració del pressupost expressament, de manera manuscrita i amb la seva signatura.
• L'import de la factura no pot ésser superior a l'import pressupostat, si n'hi ha.
• Si durant la prestació del servei apareixen nous conceptes que s'han de cobrar a la persona consumidora o altres modificacions del pressupost, el prestador o prestadora n'ha de fer una ampliació o modificació, que s'ha de comunicar a la persona consumidora i que aquesta, si escau, ha d'acceptar, de manera que en quedi constància.

a) La identitat del prestador o prestadora del servei, amb la indicació del nom o la raó social, el número d'identificació fiscal i l'adreça completa d'un establiment físic del prestador o prestadora.

b) El motiu o l'objecte del servei, amb la indicació de les activitats o operacions que s'han de fer.

c) Les despeses que ha de satisfer l'usuari o usuària, de manera desglossada, i l'import de les peces, els recanvis, els accessoris i els béns que s'incorporen al servei.

d) El termini de validesa del pressupost.

e) La data prevista per a l'inici de la prestació i la durada del servei.

f) La data del pressupost i la signatura d'una persona responsable de l'empresa prestadora.

g) La data de l'acceptació o del rebuig del pressupost per part de l'usuari o usuària, amb espais reservats per a signar cadascuna de les dues opcions, amb una mida igual.

• S'han de conservar durant un termini mínim de sis mesos des de la no-acceptació del pressupost o des de la finalització del servei, segons que correspongui.
• Els pressupostos no acceptats es poden cobrar si s'ha indicat així en la tarifa o el cartell de preus o si se n'ha informat expressament la persona consumidora. L'import no pot sobrepassar el que s'ha indicat o el corresponent al temps real emprat per a elaborar el pressupost.
• Els preus pressupostats no poden ésser superiors en cap cas als anunciats, sigui quin sigui el concepte al qual s'apliquin.

 

Si per a la prestació del servei s'ha de dipositar el bé, s'ha de lliurar a la persona dipositant un resguard de dipòsit.

Per a recollir-lo s'ha de presentar el resguard de dipòsit i si la persona consumidora no el té, ha d'acreditar la titularitat sobre el bé de qualsevol de les maneres admeses en dret.

 

cal tenir en compte que si hi ha un pressupost previ, aquest pot tenir els efectes del resguard de dipòsit, sempre que hagi estat acceptat per la persona consumidora i el document indiqui aquesta condició.

 

• a) La identificació de l'establiment, amb el nom o la raó social, l'adreça i el número d'identificació fiscal.
• b) La identificació de la persona dipositant.
• c) La identificació del bé.
• d) La descripció del servei de la manera més detallada possible.
• e) La data de recepció del bé i la durada prevista del servei.
• f) El termini en què prescriu el dret a recuperar el bé dipositat.
• g) La signatura o qualsevol altre mitjà que permeti l'acreditació de la persona responsable de l'establiment prestador.

Els establiments, sens perjudici del que disposen la legislació civil i mercantil i les altres normes específiques que siguin aplicables, han de mantenir el dipòsit dels béns durant un temps mínim de sis mesos des que es comunica, de manera fefaent, a la persona dipositant la possibilitat de recollir el bé i la destinació que es preveu donar-hi si no el recull. Si, una vegada exhaurit el termini, la persona consumidora no ha objectat res, el prestador pot disposar del bé de la manera que estableixen les lleis. 

 

L'acció o dret de recuperació dels béns lliurats pel consumidor o usuari a l'empresari per a la seva reparació prescriurà un any després del moment del lliurament.

 

El dipositari o dipositària ha de conservar una còpia del resguard de dipòsit almenys fins que s'exhaureixi el termini de com a mínim 6 mesos.

 

• Han d'estendre i lliurar, un cop finalitzat i pagat el servei, una factura, un tiquet o un justificant de pagament, amb els conceptes següents, sens perjudici del que estableix la normativa en matèria fiscal:
  • a) El nom o la raó social del prestador o prestadora, el número d'identificació fiscal i adreça completa de l'establiment.
  • b) Els conceptes o les activitats en què ha consistit el servei prestat.
  • c) Els imports dels conceptes o les activitats.
  • d) Els impostos o les taxes aplicables i llur import.
  • e) La indicació del temps de garantia del servei, si escau.
  • f) La data de prestació del servei, si escau.
• Si es fan pagaments parcials del servei, en cada pagament s'ha de lliurar a la persona consumidora un rebut on han de constar com a mínim les dades següents:
  • a) La identificació del prestador o prestadora, amb el nom o la raó social, el número d'identificació fiscal i l'adreça de l'establiment.
  • b) L'objecte del servei i la indicació de si es tracta d'un pagament a compte o d'un pagament parcial.
  • c) L'import pagat en l'acte en qüestió.
  • d) L'import total pagat fins aquell dia i la quantitat total que resta per pagar.
  • e) La data i la signatura d'una persona responsable de l'establiment prestador.
• A banda dels pagaments parcials, un cop finalitzat el servei, s'ha de complir l'obligació d'estendre una factura, un tiquet o un justificant de pagament.
• L'empresari o empresària, si per qualsevol circumstància no pot complir les obligacions derivades de les relacions de consum acordades amb la persona consumidora, ha de garantir que es compleixin per mitjà de la seva pròpia infraestructura o d'una infraestructura aliena.

Els serveis s'han de garantir d'acord amb la normativa específica que els és aplicable i si no hi ha una normativa específica que els reguli, els serveis s'han de garantir com a mínim per un període de sis mesos des que hagi finalitzat el darrer acte o activitat en què consisteixi la prestació.

 

 

Una cosa és la garantia que té la instal·lació que ens fa una empresa a la comunitat de propietaris o bé la reparació d’alguna de les instal·lacions existents o de l'ascensor, que com hem dit serà de 6 mesos i l’altra cosa és la garantia dels productes instal·lats, com pot passar en el cas de la compra d’un ascensor, on la garantia és de 3 anys.

 

Els serveis de manteniment i de reparació que instal·len petit material, amb un preu molt reduït, tenen sempre 6 mesos de garantia i no 3 anys. Per activar la garantia específica del bé, aquest ha de ser un producte que tingui un preu rellevant en la factura del servei.

 

Els productes instal·lats tenen una garantia pròpia i ens podem trobar en tres situacions diferenciades. O bé el producte ens el porta la mateixa empresa instal·ladora o bé comprem el producte en un establiment i ens l’instal·la el mateix comerç o bé comprem el producte i ens l’instal·la una empresa diferent.

 

La manca de conformitat que resulti d'una instal·lació incorrecta del bé s'equipararà a la manca de conformitat, quan es doni alguna de les condicions següents:

 

• a) La instal·lació hagi estat realitzada per l'empresari o sota la seva responsabilitat i, en el supòsit de tractar-se d'una compravenda de béns, la seva instal·lació estigui inclosa en el contracte.
• b) En el contracte estigui previst que la instal·lació la realitzi el consumidor o usuari, hagi estat realitzada per aquest i la instal·lació incorrecta es degui a deficiències en les instruccions d'instal·lació proporcionades per l'empresari.

Per tant, si una comunitat de persones propietàries compra un producte i en el contracte indica que la instal·lació està inclosa en el preu, tenim 3 anys de garantia també per la instal·lació.

 

 

En els béns de segona mà, l' empresari i el consumidor o usuari podran pactar un termini menor als 3 anys, però no pot ser  inferior a un any des del lliurament.

 

Llevat de prova en contrari, el lliurament o el subministrament s'entenen fets en el dia que figuri en la factura o tiquet de compra, o en l'albarà de lliurament corresponent si aquest fos posterior.  

 

Això vol dir que des d’aquest moment comença a comptar la garantia.

 

La manca de conformitat d’un producte és quan aquest producte no funciona bé, però també hi ha altres supòsits que impliquen manca de conformitat i que ens donen dret a demanar la resolució del contracte, la substitució del bé o la rebaixa del seu preu.

Els béns es consideraran conformes amb el contracte quan compleixin els requisits subjectius i objectius establerts que siguin d' aplicació sempre que, quan correspongui, hagin estat instal·lats o integrats correctament.

Per tant, han de complir uns requisits objectius i uns de subjectius:

 

 

Per ser conformes amb el contracte, els béns han de complir, en particular i quan siguin d' aplicació, els requisits següents: 

• a) Ajustar-se a la descripció, tipus de bé, quantitat i qualitat i posseir la funcionalitat, compatibilitat, interoperabilitat i altres característiques que s'estableixin en el contracte.
• b) Ser aptes per a les finalitats específiques per a les quals el consumidor o usuari els necessiti i que aquest hagi posat en coneixement de l' empresari com a molt tard en el moment de la celebració del contracte, i respecte dels quals l' empresari hagi expressat la seva acceptació.
• c) Ser lliurats o subministrats juntament amb tots els accessoris, instruccions, també en matèria d' instal·lació o integració, i assistència al consumidor o usuari en cas de continguts digitals segons disposi el contracte.
• d) Ser subministrats amb actualitzacions, en el cas dels béns, o ser actualitzats, en el cas de continguts o serveis digitals, segons s' estableixi en el contracte en ambdós casos.

 

ELS béns han de complir tots els requisits següents: 

• a) Ser aptes per a les finalitats a les quals normalment es destinin béns del mateix tipus, tenint en compte, quan sigui d' aplicació, tota norma vigent, tota norma tècnica existent o, a falta de l'esmentada norma tècnica, tot codi de conducta específic de la indústria del sector.
• b) Quan sigui d' aplicació, posseir la qualitat i correspondre amb la descripció de la mostra o model del bé o ser conformes amb la versió de prova o vista prèvia del contingut o servei digital que l'empresari hagués posat a disposició del consumidor o usuari abans de la celebració del contracte.
• c) Quan sigui d' aplicació, lliurar-se o subministrar-se juntament amb els accessoris, en particular l'embalatge, i les instruccions que el consumidor i usuari pugui raonablement esperar rebre.
• d) Presentar la quantitat i posseir les qualitats i altres característiques, en particular respecte de la durabilitat del bé, l' accessibilitat i continuïtat del contingut o servei digital i la funcionalitat, compatibilitat i seguretat que presenten normalment els béns i els continguts o serveis digitals del mateix tipus i que el consumidor o usuari pugui raonablement esperar, donada la seva naturalesa i tenint en compte qualsevol declaració pública realitzada per l' empresari, o en el seu nom, o per altres persones en fases prèvies de la cadena de transaccions, inclòs el productor, especialment en la publicitat o l' etiquetatge.

 

 

 

Doncs ho ha de dir el més aviat possible a l’empresa que li va vendre el producte o que li va fer la instal·lació o la reparació.

 

L’empresa ha de respondre de qualsevol falta de conformitat que existeixi en el moment del lliurament del bé, i que la persona consumidora només ho ha de comunicar a l’empresa que vol que li reparin, que li redueixin el preu o que es resolgui el contracte.

 

Una novetat molt important és la mesura d’autotutela que introdueix aquest article quan diu que les persones consumidores, en aquest cas, la comunitat de propietaris té dret a suspendre el pagament de qualsevol part pendent del preu del bé fins que l'empresari compleixi amb les seves obligacions.

 

És important no deixar passar el temps si es detecta una manca de conformitat perquè  l’acció per reclamar el compliment de la conformitat prescriu als cinc anys des de la manifestació de la manca de conformitat.

 

Hem de reclamar a qui ens ha venut o instal·lat el producte, no contra el fabricant, perquè aquest empresari es podrà dirigir després al fabricant, en el termini d'un any, per exigir la seva responsabilitat.

 

Ara bé, pels casos en que a la persona consumidora li resulti impossible o li suposi una càrrega excessiva dirigir-se a l'empresari per la falta de conformitat. En aquests casos si que pot reclamar directament al productor per tal d'aconseguir que el bé sigui posat de conformitat, en els mateixos terminis i condicions que els establerts per a l'empresari.

 

Això és important, perquè hi ha diferents tipus de garanties, la legal, que és de la que ara estem parlant, la comercial i la del fabricant. Aquestes dues últimes són diferents a la garantia legal i han de suposar una millora, però mai invaliden la legal, que és de compliment obligatori. 

 

 

Ja hem dit que són les persones consumidores les que trien l’opció que volen entre: reparar el producte, obtenir una rebaixa en el seu preu o resoldre totalment el contracte.

 

El consumidor o usuari té dret a triar entre la reparació o la substitució, llevat que una d'aquestes dues opcions resultés impossible o que, en comparació amb l'altra mesura correctora, suposi costos desproporcionats per a l'empresari, tenint en compte totes les circumstàncies. Es tracta d’aplicar el sentit comú i no es pot exigir un producte nou si la reparació és molt petita i no afecta el producte. En aquests casos es pot reparar i no canviar. I només es pot sol·licitar la devolució dels diners, en els casos que comentarem a continuació.

 

Pot passar que l’empresa no estigui d’acord amb la manca de conformitat i que digui que hem fet un mal ús del producte o que alguna condició ha invalidat la garantia del producte. En aquests casos cal tenir en compte que, llevat de prova en contrari, es presumirà que les faltes de conformitat que es manifestin en els dos anys següents al lliurament del bé subministrat en un acte únic o en una sèrie d'actes individuals, ja existien quan el bé es va lliurar,  excepte quan per als béns aquesta presumpció sigui incompatible amb la seva naturalesa o l'índole de la manca de conformitat.

 

Això vol dir que la persona consumidora no ha de provar res, ha de ser l’empresa qui demostri que la falta de conformitat no venia d’origen.

 

En els béns de segona mà, l' empresari i el consumidor i usuari podran pactar un termini de presumpció menor als dos anys, que no podrà ser inferior al període de responsabilitat pactat per la falta de conformitat i que per tant, serà com a mínim d’un any.

 

 

L'empresari haurà de lliurar al consumidor o usuari  un document en la qual consti la data de lliurament i la falta de conformitat que origina l'exercici del dret,  així com justificació documental del lliurament al consumidor o usuari del bé o del subministrament del contingut o servei digital ja conforme, en la qual consti la data d' aquest lliurament i la descripció de la mesura correctora efectuada. 

 

Això és molt important perquè  les mesures correctores per posar el bé de conformitat suspenen el còmput dels terminis de garantia.

 

Això vol dir que els 3 anys de garantia es suspenen en el moment en què el consumidor o usuari posi el bé  a disposició de l'empresari i conclourà en el moment en què es produeixi el lliurament del bé, ja conforme, al consumidor o usuari.

 

El mateix article, en el seu apartat tercer estableix que durant l'any posterior al lliurament del bé ja conforme, l'empresari respondrà de les faltes de conformitat que van motivar la posada en conformitat, presumint-se que es tracta de la mateixa falta de conformitat quan es reprodueixin els defectes del mateix origen que els inicialment manifestats.

 

• Són gratuïtes per al consumidor o usuari. Aquesta gratuïtat comprendrà les despeses necessàries en què s' incorri perquè els béns siguin posats de conformitat, especialment les despeses de tramesa, transport, mà d' obra o materials.
• S' hauran de dur a terme en un termini raonable a partir del moment en què l' empresari hagi estat informat pel consumidor o usuari de la manca de conformitat.
• S' hauran de realitzar sense més inconvenients per al consumidor o usuari, tenint en compte la naturalesa dels béns i de la finalitat que tinguessin per al consumidor o usuari.
• Quan una reparació requereixi la retirada de béns que hagin estat instal·lats de forma coherent amb la seva naturalesa i finalitat abans de manifestar-se la falta de conformitat o, quan se substitueixin, l'obligació de reparar-los o substituir-los inclou la retirada dels no conformes i la instal·lació dels béns substituïts o reparats, o l'assumpció dels costos d'aquesta retirada i instal·lació per compte de l'empresari.

La persona consumidora l’ha de posar a disposició de l'empresari i aquest, si s'escau, recuperarà el bé substituït a les seves expenses de la forma que menys inconvenients generi per al consumidor o usuari depenent del tipus de bé.

La persona consumidora no ha de fer cap pagament per l'ús normal dels béns substituïts durant el període previ a la seva substitució.

 

 

• Quan la mesura correctora consistent a posar-los de conformitat resulti impossible o desproporcionada. En aquests casos està clar, el producte no es pot reparar i podem exigir que ens tornin els diners.
• Quan l'empresari no hagi dut a terme la reparació o la substitució dels béns.
• Quan l'empresari no hagi fet la reparació en un termini raonable.
• Quan l'empresari, després que la persona consumidora l’hagi posat a la seva disposició per reparar-lo i l’empresa no l’hagi recuperat al seu càrrec, de la manera que causi les menors molèsties possibles a les persones consumidores o quan la reparació requereixi la retirada de béns que hagin estat instal·lats sense que l’empresa assumeixi la seva retirada amb l'assumpció dels costos d'aquesta retirada i instal·lació per compte de l'empresari.
• Quan l’empresa no compleixi amb el seu deure de reparació o substitució del producte.
• Quan aparegui qualsevol falta de conformitat després de l' intent de l' empresari de posar els béns de conformitat.
• Quan la manca de conformitat sigui de tal gravetat que es justifiqui la resolució del contracte.  
• Quan l' empresari hagi declarat, o així es desprengui clarament de les circumstàncies, que no posarà els béns de conformitat amb un termini raonable o sense majors inconvenients per al consumidor o usuari.

La persona consumidora ha d’exercir el dret a resoldre el contracte mitjançant una declaració expressa a l'empresari indicant la seva voluntat de resoldre el contracte. 

 

Recordem que no podem demanar la devolució dels diners quan la falta de conformitat sigui d'escassa importància i que si el contracte inclou més béns, només podem demanar la resolució del contracte pels béns que no són conformes si bé, en relació amb qualsevol dels altres béns, també es pot resoldre si no es pot raonablement esperar que el consumidor o usuari accepti conservar únicament els béns conformes. 

 

Un cop s’ha acordat la resolució del contracte la persona consumidora, haurà de de restituir, a compte d' aquest últim, els béns.

I l' empresari reemborsarà al consumidor o usuari el preu pagat pels béns després de la recepció d' aquests o, si s' escau, d' una prova aportada pel consumidor o usuari que els ha retornat.   

 

Tot reemborsament que l'empresari hagi de realitzar al consumidor o usuari a causa de la reducció del preu o a la resolució del contracte s'executarà sense demora indeguda i, en qualsevol cas, en un termini de catorze dies a partir de la data en què l'empresari hagi estat informat de la decisió del consumidor o usuari de reclamar el seu corresponent dret.  

 

En el cas que es tracti de la resolució d' un contracte de compravenda de béns, el termini per al reemborsament  començarà a comptar a partir de la recepció del producte o, si s' escau, d' una prova aportada pel consumidor o usuari que l’ ha retornat.

 

Per fer el reemborsament s'ha d'utilitzar el mateix mitjà de pagament emprat pel consumidor o usuari per a l'adquisició del bé, llevat que s'hagués acordat expressament entre les parts d'una altra manera, i sempre que no suposi un cost addicional per al consumidor o usuari.  

 

L'empresari no pot imposar al consumidor o usuari cap càrrec pel reemborsament. 

 

La reducció del preu ha de ser proporcional a la diferència existent entre el valor que el bé hagués tingut en el moment del lliurament o subministrament d'haver estat conforme amb el contracte i el valor que el bé o el contingut o servei digital efectivament lliurat o subministrat tingui en el moment d'aquest lliurament o subministrament. 

 

Ja hem dit que no hem de confondre la garantia legal, que és irrenunciable, amb la garantia comercial, que no és obligatòria, però que un cop s’ha ofert a la persona consumidora, és vinculant per a l’empresa perquè forma part del contracte i en tot cas, millora la garantia legal.

 

La garantia comercial és vinculant per al garant en les condicions establertes en la declaració de garantia comercial i en la publicitat associada disponible en el moment de la celebració del contracte o abans de l'esmentada celebració.

 

Si les condicions establertes en el document de garantia comercial són menys favorables per al consumidor o usuari que les enunciades en la publicitat associada, la garantia comercial serà vinculant segons les condicions enunciades en la publicitat relativa a la garantia comercial, llevat que abans de la celebració del contracte la publicitat associada s' hagi corregit de la mateixa manera o de manera comparable a aquella.

 

El productor que ofereixi al consumidor o usuari una garantia comercial de durabilitat respecte a determinats béns per un període de temps determinat serà responsable directament davant el consumidor o usuari, durant tot el període de la garantia comercial de durabilitat, de la reparació o substitució. El productor podrà oferir al consumidor o usuari condicions més favorables en la declaració de garantia comercial de durabilitat.

 

Fixem-nos que aquí ja no respon el venedor o l’instal·lador, com si que ho feia en el cas de la garantia legal. Ara respon qui ofereix la garantia, el que es coneix com a garant i pot ser el mateix establiment o el fabricant.

 

Una altra diferència és que mentre en la garantia legal no cal subministrar cap document, perquè és la mateixa factura o tiquet la que acredita l’inici de la garantia, en el cas de la garantia comercial si que cal lliurar un document.

 

• a) Una declaració precisa que el consumidor o usuari té dret a mesures correctores per part de l'empresari, de forma gratuïta, en cas de manca de conformitat dels béns i que la garantia comercial no afectarà aquestes mesures. Aquesta gratuïtat comprendrà les despeses necessàries en què s'incorre perquè els béns o els continguts o serveis digitals siguin posats de conformitat, especialment les despeses de tramesa, transport, mà d' obra o materials.
• b) El nom i l' adreça del garant.
• c) El procediment que ha de seguir el consumidor o usuari per aconseguir l' aplicació de la garantia comercial.
• d) La designació dels béns o dels continguts o serveis digitals als quals s' aplica la garantia comercial.
• e) Les condicions de la garantia comercial, entre d' altres, el seu termini de durada i abast territorial.

L' incompliment d' aquest apartat no afectarà el caràcter vinculant de la garantia comercial per al garant.

 

Les comunitats de propietaris també es poden veure en la necessitat de realitzar reparacions d’elements comuns que ja no estan dins del període de garantia legal o comercial, però bo i així, han de saber que els fabricants estan sotmesos a determinades obligacions.

 

El productor ha de garantir, en tot cas, l'existència d'un adequat servei tècnic, així com de recanvis durant el termini mínim de deu anys a partir de la data en què el bé deixi de fabricar-se.

 

Hi ha uns serveis que es coneixen com a serveis de marca que són els serveis en què s'exhibeix visiblement el nom comercial, la marca, el logotip, l'emblema o qualsevol símbol que els identifiqui amb un altre empresari o empresària, de manera que puguin fer creure a les persones consumidores que tenen una vinculació jurídica especial amb el propietari o propietària de la marca o el nom comercial.

 

Els prestadors de serveis de marca estan vinculats per la publicitat i les ofertes que faci l'empresa de la marca amb relació als béns o serveis que comercialitza, llevat que en el document publicitari constin els establiments que comprèn la promoció o l'oferta i els prestadors no hi estiguin inclosos.

 

No es poden anunciar marques o logotips que indueixin la persona consumidora a error o confusió sobre la naturalesa de la marca, del servei o de la relació de l'establiment amb la marca. 

 

Quan una persona consumidora es dirigeix a un servei de marca, els prestadors dels serveis de marca estan obligats, amb relació a la persona consumidora, a fer tots els tràmits, resoldre les incidències, donar informació sobre béns i serveis i respondre de les garanties comercials com si fossin la mateixa empresa de la marca que exhibeixen.