01/10/2009

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE   (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE       (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE              (PSC)
ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D’ALCALDE (PSC)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 2 de l’ordre del dia
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ  CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT             (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT             (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR       (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR       (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR       (CIU)
PERE GALBANY I DURAN               REGIDOR       (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR       (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR       (PP)
JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR          (PP)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 2 de l’ordre del dia
M LUISA COROMINAS LOZAR  REGIDORA    (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE              (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO  CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE              (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT             (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR             (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
7894/2009 de 28 de setembre
Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari sessió de l’1 d’octubre de 2009.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 1 d’octubre de 2009,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

 

                                   ORDRE DEL DIA

1  Aprovació, si s'escau, de l’Acta de la sessió ordinària de 3 de setembre de 2009.
 

2  DESPATX  OFICIAL

 DECLARACIONS INSTITUCIONALS
 
3 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el retorn per part de l’Estat de l’IVA del FEIL als Ajuntaments.

 DICTAMENS

 ALCALDIA

4 Canvi representant del grup municipal Socialista de l’Ajuntament de Mataró en el Consell d’Administració de l’EPE Mataró Audiovisual.
 CMI DE SERVEIS CENTRALS

 -Servei de Gestió Econòmica-

5 Sol•licitud d’autorització prèvia per desafectar habitatges situats als pisos 2n A de l’escala A i 5è (o àtic) C, de l’escala B, de l’edifici del carrer Madoz 28-30, de Mataró, destinats a vivenda de mestres.

6 Autoritzar a PUMSA a la concertació d’una operació de préstec d’import màxim 664.000,00 €, per finançar les obres de construcció del Centre de dia per a malalts d’alzheimer, al c/ Carlemany, 6-12.

 -Servei d’Ingressos-

7 Aprovació preu públic Fira de Tardor.

 -Direcció de Recursos Humans-

8 Modificació de la plantilla i la relació  de llocs de treball del personal de l’Institut d’Esports  de Mataró per l’exercici 2009.

 -Servei de Compres i Contractacions- 

9 Modificació contracte de concessió demanial de la masia “Cal Sastre” del polígon “Les Hortes del Camí Ral”, en el sentit de reduir el termini de la concessió a 15 anys, reduint també el cànon mensual a 1.477,00 euros.

 

 CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
 
 -Servei d’Urbanisme-

10 Resoldre els recursos de reposició interposats contra l’acord del Ple de 11/6/09 d’aprovació definitiva de la relació de béns i drets de l’expropiació EIX VALLDEIX.

11 Aprovar el text refós relatiu a la modificació puntual del PGOM relativa al Sector 5-07 Madoz-Puigblanch.

 

 

 -Servei d’Habitatge-

12 Aprovació del Conveni amb ADIGSA de cessió d’ús del programa informàtic del Registre de sol•licitants d’habitatge amb protecció oficial i delegació a PUMSA.

             -Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

13 Aprovació del Pla de lluita contra el canvi climàtic –Agenda 21 Mataró i el  Pla d’acció per a l’energia sostenible.

 CMI DE SERVEIS PERSONALS
 
 -Conselleria delegada de Cultura-

14 Aprovació definitiva de la creació, constitució i els Estatuts del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró.

 -Conselleria delegada d’Esports-

15 Aprovar la denominació dels equipaments esportius dels voltants de l’avinguda Corregiment i el carrer Terrassa.

 

 CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
 
 PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

16 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per tal de manifestar que l’actual línia del ferrocarril de la costa és imprescindible i que cal soterrar-la i mantenir-ne l’estació.
 
17 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular  perquè es faci anualment un recompte dels habitatges de la ciutat desocupats.

18 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular perquè l’Ajuntament no autoritzi a Mataró l’exhibició d’espectacles amb animals exòtics.

19 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular per a la convocatòria d’una consulta ciutadana sobre les prioritats del Pla d’Actuació Municipal.

20 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per la gestió de la bonificació de l’IBI a les famílies nombroses.
 
21 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de Convergència i Unió i del Partit Popular de Catalunya referent a la supressió de l’Impost de Successions i a la rebaixa de l’Impost Municipal sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (Plusvalua) en els supòsits de transmissions per causa de mort.

 PRECS I PREGUNTES

22 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el tancament de l’aparcament de camions de les Cinc Sènies.

23 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la celebració d’un Festival de la Rumba Catalana a la ciutat.

24 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al servei que ofereix l’oficina de Correus de Mataró.

25 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els projectes presentats al FEIL 2009 en l’àmbit dels equipaments educatius.

26 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular  sobre la xemeneia Ribas i Julià.

27 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la seguretat al Pla d’en Boet.

28 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per realitzar un estudi sobre instal•lacions necessàries a la nostra ciutat per rebre en condicions els senyals d’Internet i de la TDT.

29 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la seguretat de les persones a la nostra ciutat.

30 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els ajuts de la Llei de Dependència.

31 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la descatalogació tàcita del Camí Ral i del carrer de l’Hospital.

32 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les restes romanes de Can Fullerachs.

33 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’estat de deixadesa del Parc Central.

34 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el Festival Shakespeare.

35 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la participació de Mataró a les festes d’Isla Cristina.

36 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular  sobre l’aparcament de camions il•legal de les Cinc Sènies.
37 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre un aparcament de vehicles pesats al Centre de Logística de Mataró.

38 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular  sobre instal•lació d’un transformador d’energia elèctrica al Parc de Cerdanyola.

 

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1  -   APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE 3 DE SETEMBRE DE 2009.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments s’incorporen a la sessió el Sr. Oriol Batista, regidor del grup municipal Socialista i el Sr. Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

2 -   DESPATX  OFICIAL

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna la paraula a la gent gran per llegir el següent manifest. Llegirà el manifest la Sra. Maria Antònia Trujillo:

MANIFEST DEL CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN DE MATARÓ AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA GENT GRAN.

Reunits en el Consell Municipal de la Gent Gran de Mataró, el dia 18 de setembre de 2009, i amb motiu del Dia Internacional de la gent gran els participants del consell com a representants de la gent gran de la ciutat, MANIFESTEM:

• Les persones grans volem ser considerades un dels components clau de la ciutadania del país, amb el reconeixement, la dignitat i amb l’atenció específica que ens mereixem.

• Reclamem més i millors canals d’expressió, i maneres més dignes i específiques de ser presents de manera natural i no esbiaixada en el dia a dia dels mitjans de comunicació i també en els espais de publicitat. Exigim l’ús d’un codi ètic i un vocabulari adequat en el tractament que rebem en aquests mitjans.

• Tenim el dret i el deure de ser presents en les dinàmiques socials i polítiques del nostre país. Les persones grans disposem de tot el temps, tenim experiència, coneixements i ganes de treballar per a la societat, com demostrem contínuament, i exigim una vegada més una presència activa en la política, en les llistes electorals i en la societat civil.

• Volem avançar creant més espais d’informació i formació adreçats a la gent gran innovant amb temàtiques actuals com l’educació cívica, la transmissió d’aprenentatges i hàbits a les noves generacions.

• S’ha de poder fomentar més activitats intergeneracionals per millorar la comunicació i la convivència i aplicar en l’àmbit de l’escola i la  formació les mesures necessàries per educar en el respecte i en un  millor civisme.

• Hem de fer un esforç personal considerable per assolir un envelliment actiu i saludable, demanem que es posin els mitjans necessaris perquè aquests objectius siguin una realitat. Un d’aquests mitjans podrien ser espais lúdics per fomentar l’exercici físic de la gent gran a l’aire lliure, serveis de podologia, odontologia...

• Volem un sistema sanitari públic i universal, equilibrat territorialment i equitatiu en l’accés i la qualitat. Pensem que cal treballar en l’agilització dels serveis, sobretot de les llistes d’espera i facilitar-ne l’accés.

• A vegades les persones grans pateixen abusos i negligències ila societat moderna i les administracions han de disposar dels instruments necessaris per garantir la protecció de la gent gran davant els maltractaments: físics, psicològics, emocionals, econòmics, assetjament immobiliari... També són necessaris mediadors familiars que intervinguin en cas de discrepàncies familiars per arribar a solucions.

• La Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependències  ha fet possible el reconeixent d’ un dret per a les persones grans que requereixen d’ una major atenció com a conseqüència del deteriorament de la salut.  I és per això que cal :

o L’ acompliment dels terminis establert per la Llei de les diferents fases del procés previ a la percepció de les prestacions i serveis .

o El reconeixement i la valoració de la tasca dels cuidadors professionals mitjançant estudis reglats per tal de garantir una atenció de qualitat a les persones grans que la requereixen.

o Les persones grans tenen dret a romandre en el seu domicili  el major temps possible i és per això que sol•licitem més mitjans per fer accessibles els habitatges, adequant-los a les seves necessitats . I quan això no sigui possible poder accedir a un  habitatge de lloguer social o una plaça residencial .

o Fem una crida per tal que es faci tot el possible per agilitzar els processos d’adopció de mesures cautelars, d’incapacitació i de nomenament de tutor per tal que la protecció s’ajusti, al màxim, a les necessitats de la persona en cada moment

• Com a  ciutadans de Mataró exigim austeritat en els pressupostos i priorització de les polítiques socials adreçades a la gent gran.

• Instem l’Estat a reduir les despeses derivades de la compra                   d’armament per destinar-les a l’àmbit social.

Finalment,

Demanem al Consistori de Mataró l’acompliment del seu compromís d’impulsar i fer realitat  el contingut d’aquest manifest.

 

 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL RETORN PER PART DE L’ESTAT DE L’IVA DEL FEIL ALS AJUNTAMENTS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

“El Reial Decret Llei 9/2008 que aprova el Fons Estatal d’Inversió Local per un import de 8.000 milions d’euros, dels quals 21 milions han estat assignats a l’Ajuntament de Mataró, té com a principal finalitat la creació d’ocupació en un moment de greu crisis econòmica, realitzant un seguit d’obres i actuacions, d’acord amb les exigències i condicions establertes en el referit Reial Decret Llei.

Cal tenir present que dels 8.000 milions d’euros del Fons d’Inversió Local, aproximadament 1.100 milions d’euros seran recuperats per l’Estat en concepte d’IVA generat en la contractació de les obres, dels que 2,9 milions d’euros aproximadament corresponen a Mataró i podrien redistribuir-se com a transferència per a operacions corrents.

Tanmateix, el possible diferencial entre el finançament aprovat pels projectes de la ciutat de Mataró i l’import efectivament contractat per l’Ajuntament podria revertir en el finançament de nous projectes.
Per tot lo exposat, aquest Grup Municipal proposa al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’aprovació dels següents  ACORDS

“L’Ajuntament de Mataró insta al Govern de l’Estat a:

1er.- La creació d’un Fons Especial de finançament municipal per l’any 2009, dotat amb 1.100 milions d’euros de l’IVA recuperat de les activitats generades pel Fons Estatal d’Inversió Local, per tal que es destini a despesa corrent dels Ens Locals, assignant a la ciutat de Mataró un total de 2.905.904 euros.

2on.- Que el possible diferencial entre l’import del Fons i l’emprat realment pugui revertir en la Ciutat pel finançament de nous projectes.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que aquest tema del finançament és el tema més cabdal en la situació actual. Nosaltres ja hem vingut denunciant que aquest Fons Estatal era una mesura populista i improvisada que no anava a l’arrel del problema. Tenim un problema seriós de finançament. Vostè aquí m’està proposant unes engrunes respecte al pa sencer que ens roben any rere any. Cada any el dèficit fiscal es valora en uns 19.177 milions d’euros que Catalunya deixa de rebre respecte a allò que inverteix a Espanya. Això suposa 2.704 euros per habitant a la ciutat de Mataró, un 10% del PIB de Catalunya. Vostè presenta una moció en què reclamen el retorn de l’IVA, uns 2,9 milions d’euros. Això suposa 23,8 euros per ciutadà mataroní. Les xifres no em quadren. Per què no reclamem el que ens pertoca, que són els 2.704 euros? Per tant, ens hi abstindrem. Animo al conjunt dels grups municipals a què fem força i reclamem els 2.704 euros per habitant de la ciutat de Mataró.

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que hi ha un greu problema amb el tema del finançament municipal i de Catalunya. Aquesta proposta, que demana que l’Estat destini la part de l’IVA que corresponia al FEIL d’aquest any, seria el conte de mai acabar, perquè l’any que ve n’hauríem de presentar una altra, ja que aquests 1.100 milions que ens haurien de portar, com que també porten IVA, la part corresponent... i així fins que arribéssim a zero i haguéssim d’invertir amb la xifra d’un xiclet. El que ens hauríem de plantejar és si les obres públiques haurien de tenir IVA, o no. L’única forma seria aquesta però, llavors, els impostos globals recollits serien menors. Estem absolutament en contra d’aquest dèficit fiscal de Catalunya i del mal sistema de finançament dels ajuntaments. Aquesta proposta li votarem a favor perquè crec que pretén posar de manifest aquest engany. Moltes vegades quan els polítics parlem de xifres, la mateixa xifra econòmica acaba servint per tapar varis forats. Per un costat primer diem que en farem per valor de 10, després se n’executen 4 i els 6 que no s’executen després els enviem als ajuntaments i els tornem a agafar una part de l’IVA. Per tant, moltes vegades parlem de xifres que no acaben sent gens concretes. Això al ciutadà li importa molt poc, el que importa al ciutadà és si rep els serveis pels quals el ciutadà creu que està pagant.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, parla en nom dels tres grups municipals que conformen el Govern per dir que no votaran a favor d’aquesta proposta.
No és que no hi estiguem d’acord, que sí que hi estem, sinó perquè el Govern ja s’hi ha manifestat exactament amb aquests mateixos termes, amb una petita diferència, el dia 6 de novembre del 2008. En el punt quart de l’ordre del dia d’aquest ple, amb una proposta que es va presentar pels grups municipals que els parlen deia: “Sol•licitar al Govern espanyol la creació d’un fons específic que permeti retornar l’IVA pagat per les inversions fetes pels ajuntaments amb l’obligació de reinvertir-los en nous projectes”. Si ja ho hem votat, no té sentit tornar-ho a votar. La segona raó és que creiem que si es retorna és per reinvertir, no per a la despesa corrent. Seria una manera poc intel•ligent de gastar els diners.
Dir-li al Sr. Mora que l’IVA és un impost que prové d’una directiva europea, per tant, si vol que els ajuntaments deixin de pagar IVA, posats a fer demagògia, que no el pagui ningú. Per què l’han de pagar els particulars i no els ajuntaments? És una obligació europea que si volen, a nivell europeu, la poden plantejar.
Respecte a què el FEIL és una mesura populista, com deia el Sr. Safont-Tria, dir que no sé si és populista o no, però nosaltres l’hem feta servir per coses molt concretes i molt necessàries per a la ciutat: inversions a escoles, millorar la mobilitat en el conjunt de cruïlles de semaforització de senyalització, un nou casal d’avis al barri de l’Havana-Escorxador, un nou centre de dansa, la muralla de Sant Llorenç, la gespa del camp de futbol i una llista llarguíssima de  temes que jo no m’atreviria a dir que són populisme.

 

El senyor Pau Mojedano confirma que, efectivament, l’any 2008 es va aprovar la proposta que diu el Sr. Bassas. Però ara ens trobem en una situació crítica. Els descensos dels ingressos dels ajuntaments són palpables. S’estan reduint les transferències provinents de l’Estat i s’aniran reduint més perquè el pitjor està per arribar. Per altra banda, els ajuntaments no són capaços d’afrontar els necessaris plans de sanejament per atacar un dels problemes endèmics que tenim que és l’excessiva despesa pública. No es tracta tant de reduir costos com de reduir alguna despesa innecessària.
El Sr. Bassas ens deia que aquests diners, en tot cas, serien per reinvertir i no per afrontar la despesa corrent. En aquests moments hi ha ajuntaments que hauran d’afrontar regulacions de plantilla perquè no poden fer-se càrrec del pagament de les nòmines. Estan en estat de fallida. Hi ha exemples a Catalunya. Per tant, aquest és un problema que hem de resoldre amb urgència. Aquest és el sentit d’aquesta proposta d’avui. Reinvertir aquests diners en nous projectes, sigui en obres públiques o sigui en projectes d’economia sostenible, no resoldrà el problema del finançament dels serveis i de finançament del deute que tenen els ajuntaments.
Respecte al segon punt de l’acord, dir que fa referència a una certa crítica de gestió perquè el procediment habitual d’adjudicació, que prima la rebaixa en l’oferta econòmica, en el cas del FEIL, que és un fons que l’Estat dóna destinat a projectes, pot suposar una pèrdua de diners perquè, al final, el que es dóna per part de l’Estat no és el pressupost inicial del projecte, sinó el que finalment es certifica. És una crítica en el sentit que es podia haver adoptat un sistema en què es mantingués aquella oferta inicial i puntuar la possibilitat que, a canvi, es poguessin oferir millores d’un altre tipus, al marge d’allò que contingui el projecte.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, constata que aquest Ajuntament, en els seus concursos, mantindrà el mateix rigor en la seva adjudicació tant si són diners del propi Ajuntament de Mataró com si vénen de qualsevol altra administració. Hi estem obligats tots plegats perquè són diners públics.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista aclareix que no es perdrà cap diner del FEIL perquè s’estan presentant altres projectes complementaris per poder aprofitar el conjunt de la inversió. Tot el que diu el Sr. Mojedano està molt bé però si ja es va votar, quin sentit té tornar-ho a fer?

 

 

 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

 

DICTAMENS
ALCALDIA

4 -  CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ EN EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’EPE MATARÓ AUDIOVISUAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

“El Ple municipal de data 1 de juny de 2006 acordà aprovar definitivament l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual. Segons els Estatuts aprovats pel Ple municipal, els òrgans de govern, de gestió i de control de Mataró Audiovisual són la Presidència, la Vicepresidència, el Consell d’Administració i la Gerència.

L’entitat pública empresarial Mataró Audiovisual estableix en el seu article 9 que el Consell d’Administració assumirà el govern, l’alta direcció i la determinació de les línies d’actuació de l’entitat pública empresarial. Estarà format per 10 membres amb veu i vot, que seran el President de l’entitat i 9 vocals representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Mataró; el President  és l’Alcalde de Mataró, i els 9 vocals han de nomenar-se d’acord amb la proporcionalitat establerta per les Comissions Informatives. En aquest sentit aquesta proporcionalitat ha estat acordat per aquest mateix Ple de la forma següent : 3 PSC, 2 CiU, 1 PP, 1 ICV-EUiA, 1 ERC, 1 CUP. Els esmentats grups polítics han fet la proposta de representació dels seus membres d’acord amb la proporcionalitat anterior.

El Ple de l’Ajuntament en la sessió celebrada el 28 de juny de 2007, va procedir a nomenar els nous membres del Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual. 

En data 15 de setembre de 2009 el grup municipal Socialista comunica un canvi de representant al Consell d’Administració de l’EPE Mataró Audiovisual.

A la vista de l’exposat, i d’acord amb la proposta realitzada pel grup municipal Socialista, es proposa per aquesta Alcaldia al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords :

Primer.-  Designar al Sr. Ivan Pera Itxart  com a representant del grup municipal Socialista  de l’Ajuntament de Mataró al Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, en substitució del Sr. David Bote .
 
Segon.- Agrair al Sr. David Bote  els serveis prestats com a membre del Consell d’Administració de l’EPE Mataró Audiovisual.

Tercer.-  Notificar el present acord a l’EPE Mataró Audiovisual. I publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província. “ 

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Servei de Gestió Econòmica-

5 -  SOL•LICITUD D’AUTORITZACIÓ PRÈVIA PER DESAFECTAR HABITATGES SITUATS ALS PISOS 2N A DE L’ESCALA A I 5È (O ÀTIC) C, DE L’ESCALA B, DE L’EDIFICI DEL CARRER MADOZ 28-30, DE MATARÓ, DESTINATS A VIVENDA DE MESTRES.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Els pisos 2n A de l’escala A i 5è (o àtic) C de l’escala B, de l’edifici situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, consten qualificats com a béns de domini públic afectes al servei públic, en el vigent Inventari de Béns municipal,  actualitzat a 31 de desembre de 2008, per acord del Ple de l’Ajuntament de 3 de setembre de 2009.

Ambdós departaments formen part d’un edifici de 38 habitatges, amb locals situats en els baixos, l’obra de construcció del qual fou recepcionada definitivament el 23 de setembre de 1.974. Del total edifici, ja s’han desafectat vint-i-cinc departaments.

Els referits habitatges han deixat de complir la seva funció d’habitatge per mestres de primària, ja que els seus adjudicataris van retornar la possessió dels pisos a l’Ajuntament.

La mestra ocupant de l’àtic C de l’escala B, va tornar la possessió del pis a l’Ajuntament el dia 27 de juny de 2008, i el mestre ocupant de l’altre pis, el va tornar el dia 22 de setembre de 2008.

Ara procedeix recuperar els esmentats habitatges de la seva afectació al servei escolar, per tal que es puguin  destinar a d’altres usos d’interès municipal.

Resulten d’aplicació l’article 20 i següents del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament de patrimoni dels ens locals, i el Decret 212/1994, de 26 de juliol, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que regula el procediment per obtenir autorització prèvia per desafectar els habitatges de mestres.

En el present cas, a tenor del disposat a l’informe jurídic unit a l’expedient administratiu i en base a la documentació de què es disposa, procedeix fonamentar la sol•licitud d’autorització per a la desafectació, en la concurrència de les següents causes de l’article 5 del Decret 212/1994:
La prevista a la lletra g) “Quan l’habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d’antiguitat.”
O subsidiàriament,
La prevista a la lletra e): “quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d’un curs escolar”.

Per tot l’exposat, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció, si s’escau, dels següents acords:

PRIMER.- Establir com a circumstància motivadora per demanar autorització prèvia per desafectar els habitatges situats als pisos 2n A de l’escala A i 5è (o àtic) C, de l’escala B, de l’edifici del carrer Madoz 28-30, de Mataró, destinats a vivenda de mestres, la causa prevista a la lletra g) de l’article 5 del Decret 212/1994, de 26 de juliol del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: quan l’habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d’antiguitat; i subsidiàriament, la causa prevista a la lletra e):  “quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d’un curs escolar”.

SEGON.- Sol•licitar als Serveis Territorials d’Educació a Barcelona-II, Comarques,  de la Generalitat de Catalunya, l’autorització prevista a l’article 7 del Decret 212/1994, per als dos pisos esmentats al punt anterior, en base a la la causa de la lletra g) de l’article 5 del Decret 212/1994, de 26 de juliol del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: quan l’habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d’antiguitat; i subsidiàriament, en base a la causa de la lletra e):  “quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d’un curs escolar”.

TERCER.- Comunicar aquest acord als Serveis Territorials d’Educació a Barcelona-II, Comarques, de la Generalitat de Catalunya.

QUART.- Autoritzar la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació d’aquest Ajuntament, per subscriure tots els documents que siguin necessaris per obtenir l’autorització del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, per desafectar els referits pisos.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

6  -  AUTORITZAR A PUMSA A LA CONCERTACIÓ D’UNA OPERACIÓ DE PRÉSTEC D’IMPORT MÀXIM 664.000,00 €, PER FINANÇAR LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE DE DIA PER A MALALTS D’ALZHEIMER, AL C/ CARLEMANY, 6-12.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“En la sol•licitud de 21 de juliol d’enguany, Promocions Urbanístiques de Mataró SA,  demana al Ple de l’Ajuntament, autorització per a la concertació d’una operació de préstec, d’import màxim 664.000,00 €, per finançar  les obres de construcció d’un local destinat al Centre de dia per a malalts d’alzheimer, al c/ Carlemany, 6-12 de Mataró.

En aquesta mateixa sol•licitud, PUMSA exposa, que en el Ple de 5 de juny de 2008, se li va autoritzar a formalitzar, davant el Banc Santander, un préstec de 1.652.400,00 €, per a finançar les obres de construcció d’un local i 105 places d’aparcament  al c/ Carlemany, 6-12 de Mataró.

En aquest mateix escrit també s’exposa que el Comitè de Riscos del Banc Santander no va autoritzar el finançament del local i l’aparcament, sent el local el mateix que ara es proposa finançar amb el préstec de l’ICF .

Per tot el que s’ha exposat la sotasignat  proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Deixar sense efectes l’acord de Ple de data 5 de juny de 2008, pel qual s’autoritzava a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, perquè concertés una operació de préstec hipotecari, d’import màxim 1.652.400,00 euros, amb el Banc Santander, SA, pel finançament de les obres de construcció d’un local i 105 places d’aparcament  al c/ Carlemany, 6-12 de Mataró, amb les següents condicions financeres:

Capital  PROMOTOR Màxim 1.652.400,00 €, 60% s/ valor taxació
Entitat financera Banc de Santander SA
Termini Carència: 3 anys
Amortització: 10 anys
Interès Euríbor 1any+0,75%
Comissió obertura 0,50%
Comissió de cancel•lació anticipada 0,50%
Garanties Hipotecària

 

2. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, perquè concerti una operació de préstec hipotecari, d’import màxim 664.000,00 euros, amb l’ICF, pel finançament de les obres de construcció d’un local, destinat al Centre de dia per a malalts d’alzheimer, al c/ Carlemany, 6-12 de Mataró, amb les següents condicions financeres:

Import màxim préstec  664.000,00 €
Interès Euribor +2,5%
Termini Màxim 20 anys
Comissió obertura 0,5%
Comissió de cancel•lació anticipada 0,5%

3. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró.”

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot positiu. Si hem volgut optar pel crèdit per finançar aquesta obra de l’Institut Català de Finances és per les dificultats de crèdit que tenim, perquè l’empresa municipal PUMSA rebi finançament per a totes les obres que realitza i, per tant, hem d’anar a buscar el finançament allà on sigui. Per tant, endavant les obres però recomanem que s’actuï amb molta prudència.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que el Banc de Santander no ha autoritzat la primera opció de crèdit. Hem de tenir en compte que hem passat d’un Euribor més 0,75% a un Euribor més 2,50% a 20 anys. Crec que la nacionalització de la banca s’haurà de plantejar. Un ajuntament no pot anar-se endeutant amb els bancs per afrontar necessitats tan evidents com les del sector dels serveis socials, com ara aquest centre de dia per als malalts d’Alzeimer. Nosaltres donem suport a subvencionar aquest centre de dia, però fem un toc d’atenció en què no ens podem anar endeutant d’aquesta manera.

 

El senyor Ramon Bassas comenta que el Sr. Mora té raó pel que fa a les dificultats d’obtenció de finançament. Això ens obliga a un seguit de mesures. També, com diu ell, cal prendre precaucions perquè la situació financera es vagi resolent. En el Banc de Santander hi ha altres operacions de préstec per valor d’uns 3 milions d’euros. Per tant, hi ha una aposta pel conjunt de les entitats financeres per finançar, però amb les limitacions que imposa el mercat.
Em fa gràcia que el Sr. Safont-Tria s’apunti a aquesta idea de la nacionalització de part de la banca per salvar-la, com els governs conservadors europeus, però no sé si això té massa a veure amb el que estem parlant.

 

El senyor Joan Mora explica que si demana prudència és perquè la sensació que tenen, per part d’aquesta empresa municipal, és que els crèdits que provenien de la banca privada ara costen de donar fins i tot amb l’aval municipal. Això vol dir que l’endeutament municipal està superant el que ells entenen com una capacitat de retorn, tal com estan les coses. Els demanem que prenguin consciència d’aquesta situació per no precipitar altres decisions i, sobretot, com deia abans el Sr. Mojedano, buscar l’eficiència i la reducció de despeses al màxim en totes aquelles coses que pugui ser possible.

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que difícilment es pot negar aquesta operació de préstec per la finalitat de què es tracta. Però hi ha certs dubtes sobre la bona gestió d’aquest tema, com en d’altres temes relacionats amb l’obtenció de crèdit. Sobretot, no sé fins a quin punt el problema és l’excessiu endeutament de l’Ajuntament de Mataró i del conjunt d’empreses municipals.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda, parlant de l’excessiu endeutament de l’Ajuntament de Mataró, que algun govern conservador del PP està a dalt de tot en el rànquing d’endeutament dels ajuntaments espanyols.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei d’Ingressos-

7 - APROVACIÓ PREU PÚBLIC FIRA DE TARDOR.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Atès que l’ IMPEM organitzarà  la Fira de Tardor

L’article 47 del Reial Decret 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals,  estableix que les entitats podran atribuir als seus Organismes Autònoms la fixació dels preus públics, per ella establerts, corresponents als serveis a càrrec dels esmentats organismes, excepte quan els preus no cobreixin el seu cost.

De l’estudi econòmic de costos de la Fira de Tardor es desprèn que el preu públic proposat per la prestació de serveis no cobreix els costos previstos.

Qui subscriu, la Presidenta de l’ Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, proposa al Ple l’adopció dels següent acord:

Primer.- Aprovar  el preu públic per prestació de serveis de la Fira de Tardor per import de 35,88 €/m lineal.”

 

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal, igual que va fer l’any passat i per les mateixes raons. No acabem d’entendre perquè és deficitària aquesta Fira. Ens hem de plantejar perquè moltes fires organitzades per l’IMPEM són deficitàries. Nosaltres hem repetit moltes vegades que si tinguéssim un espai polivalent a Mataró on s’organitzessin aquestes fires aquests costos que fan que sigui deficitària la fira no hi serien. Un aspecte important és que les fires privades no són deficitàries. Cobreixen costos. No sé si hi guanyen, però cobreixen costos. Potser seria un exemple a seguir.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. No vull insistir en alguns arguments que ha exposat el Sr. Martínez, la falta de definició del model firal i, també, alguns referents a l’eficàcia a l’hora d’organitzar fires en aquesta ciutat.

La senyora Alicia Romero puntualitza que la Comissió de Fires va fer ahir la seva última reunió. Hem treballat durant molts mesos i no cal que hi donem més voltes. El Sr. Martínez ha estat un membre actiu d’aquesta Comissió. Ahir ens van lliurar l’informe final amb diferents propostes. Una de les propostes és que les empreses puguin autofinançar-se. Des que estic a l’IMPEM hem deixat de fer un parell de fires molt més deficitàries que aquesta Fira de Tardor. Hem estat esperant com acabava de plantejar aquesta Comissió el tema de cara al futur, i veurem si l’any que ve prendrem les accions necessàries per tal de no realitzar cap fira que sigui deficitària. Vostè diu que no hi ha fires del sector privat que siguin deficitàries, però no n’hi ha cap que es faci a la Plaça de l’Ajuntament. Potser ens hem de plantejar que sigui més gran. Hem de buscar canvis que crec que al 2010 podrem posar en marxa.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

 

-Direcció de Recursos Humans-

8 -  MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA I LA RELACIÓ  DE LLOCS DE TREBALL DEL PERSONAL DE L’INSTITUT D’ESPORTS  DE MATARÓ PER L’EXERCICI 2009.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, presenta la proposta següent:
“Relació de fets
Vist que per acord del Consell Rector de l’Institut d’Esports, en sessió celebrada el dia 23 de setembre del 2009 es va aprovar la modificació de la plantilla i la relació de llocs de treball del personal de l’Institut d’Esports de Mataró.

Fonaments de dret
Vist l’article 25 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, on s’estableix que la plantilla del Personal de les entitats locals ha d’estar integrada per la relació detallada de cossos, escales, subescales, classes i categories de les places en que s’integren els funcionaris, el personal laboral i l’eventual agrupades, indicant la denominació d’aquests, el nombre de places que les constitueixen, el nombre de les que es trobin vacants i el grup a que pertanyin d’acord amb la titulació exigida per al seu ingrés.

Vist l’informe del Director de l’Institut d’Esports de Mataró on es proposa la  modificació de la plantilla i la relació de llocs de treball de l’Institut d’Esports per tal d’adoptar-les a lo establert en l’article 25 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

Vist l'informe de l'assessora jurídica de l’Institut.

Per tot l’anterior, proposo al Ple, si s’escau, l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Aprovar la modificació de la plantilla de personal de l’Institut d’Esports per l’exercici 2009 que s’adjunta com annex I, per tal d’adaptar-la a l’establert a l’article 25 del Decret 214/1990 , de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

SEGON.- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball del Institut d’Esports per a l’exercici 2009 que s’adjunta com annex II.

TERCER.- Publicar la modificació de la relació de llocs de treball i de la plantilla de l’Institut d’Esports de Mataró en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i trametre’n còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

-Servei de Compres i Contractacions-

9  - MODIFICACIÓ CONTRACTE DE CONCESSIÓ DEMANIAL DE LA MASIA “CAL SASTRE” DEL POLÍGON “LES HORTES DEL CAMÍ RAL”, EN EL SENTIT DE REDUIR EL TERMINI DE LA CONCESSIÓ A 15 ANYS, REDUINT TAMBÉ EL CÀNON MENSUAL A 1.477,00 EUROS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

1. Per acord del Ple Municipal de data 8 de juliol de 2004, s’adjudicà la concessió demanial de la masia “Cal Sastre” del polígon “Les Hortes del Camí Ral” a la mercantil CAFÈ BAR TURÓ, SL, per un termini de 25 anys des de la data de signatura del contracte i un cànon anual de 29.010 euros, a adequar anualment a la variació experimentada per l’índex de preus de consum, fixada del l’Institut Nacional d’Estadística. Aplicant aquesta variació el cànon a data d’avui és de 33.285,00 euros.

2. Per escrit de data 10 de setembre de 2009, amb entrada en el Registre General d’aquesta Corporació en la mateixa data, la concessionària, CAFE BAR TURO, SL, exposa que l’actual situació econòmica fa que l’empresa tingui greus problemes per subsistir, per la qual cosa sol•licita es modifiquin les condicions econòmiques rebaixant el cànon mensual a 1.477,00 euros mensuals, amb una reducció del termini de 25 a 15 anys.  

3. Mitjançant informe de data 14/09/2009 la tècnica del Servei de Gestió Econòmica, amb el vistiplau de la cap del Servei de Gestió Econòmica i tresorera acctal, presenta el càlcul resultant de reduir el termini de concessió a 15 anys, considerant la recuperació lineal de la inversió durant el termini de concessió, amb el que resulta un cànon mensual de 1.476,92 euros.

4. Per informe de data 14/09/2009 la cap de la Secció de Patrimoni d’aquesta Corporació, amb el vistiplau de la cap del Servei de Gestió Econòmica i tresorera acctal, proposa acceptar la proposta fórmulada per CAFÈ BAR TURÓ, SL, i reduir el termini de la concessió demanial atorgada el seu favor sobre la Masia Cal Sastre a 15 anys, reduint també el cànon mensual a 1.477,00 euros, sense que es modifiqui cap de les altres condicions del plec que regeix la concessió.

5. Consta informe de data 17/09/2009 de l’assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions, en el que es conclou la procedència i legalitat de la modificació de la contractació.

Fonaments jurídics

L’art. 101 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques estableix la possibilitat de modificar els contractes per raons d’interès públic, sempre que siguin degudes a necessitats noves o causes imprevistes, justificant-lo degudament a l’expedient.

En virtut de les competències delegades per resolució de l’Alcaldia de data 16 de juny de 2007 qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA a l’Excm. Ajuntament en Ple, l’adopció dels següents acords:

 

Modificar el contracte de concessió demanial de la masia “Cal Sastre” del polígon “Les Hortes del Camí Ral”, adjudicat a CAFE BAR TURO, SL per acord del Ple Municipal de data 8 de juliol de 2004, en el sentit de reduir el termini de la concessió a 15 anys, reduint també el cànon mensual a 1.477,00 euros, sense que es modifiqui cap de les altres condicions del plec que regeix la concessió.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

 

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-

10 -  RESOLDRE ELS RECURSOS DE REPOSICIÓ INTERPOSATS CONTRA L’ACORD DEL PLE DE 11/6/09 D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA RELACIÓ DE BÉNS I DRETS DE L’EXPROPIACIÓ EIX VALLDEIX.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“El  Ple de la Corporació, en sessió celebrada l’11 de juny de 2009 va aprovar definitivament la relació de béns i drets de l’expropiació de les porcions de finques privades afectades pel Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix, així com de la superfície objecte d’ocupació temporal durant l’execució de les obres.

Aquest Projecte, que compren el tram del vial entre el Camí de Santa Rita i el començament de la urbanització de la Cornisa, amb una longitud total de 335 metres lineals, contempla la regularització i ampliació de la calçada a 6 metres d’amplada i la construcció d’un pas segregat de 3 metres d’amplada per als vianants, situat a 1,50 metres per damunt  del vial, el que permet establir un recorregut segur tant pel que fa als vehicles com a les possibles avingudes.

A l’acord de Ple de 11 de juny de 2009  també es sol•licitava a la Generalitat de Catalunya la declaració d’urgent ocupació dels béns i drets afectats per l’expropiació.

Contra el citat acord de Ple es van interposar dos recursos de reposició per part de la propietat d’una de les finques objecte d’expropiació, el Sr. JOSEP MARIA SOLER RIERA i  també pels arrendataris de la mateixa finca, Sr. JOSEP ROVIRA LLOPIS i Sra. LLUÏSA LLOPIS ROIG.

Com sigui que la presentació dels recursos de reposició no complia els requisits legals necessaris per a la seva tramitació, per Decret de 5 d’agost de 2009 es va requerir als interessats l’aportació de la documentació necessària, la qual ha estat portada a través d’escrits presentats els dies 1 i 8 de setembre per part de la propietat i els arrendataris, respectivament.

Per la seva banda, el Govern de la Generalitat de Catalunya, per Decret de 1 de setembre de 2009 (publicat al DOGC DE 7/9/2009) ha acordat “Declarar urgent l’ocupació dels béns i drets afectats per l’execució de les obres del projecte del vial de vianants de l’eix Valldeix. Tram camí de Santa Rita-la Cornisa, 1ª etapa, al municipi de Mataró”.

A la vista dels informes del tècnic director del projecte d’obres que tractem i els informes jurídic i tècnic del Servei d’Urbanisme,es passen a resoldre els recursos de reposició en el següent sentit i efectes:

En el recurs interposat per JOSEP MARIA SOLER RIERA, en qualitat de propietari de la “Finca nº 1”, es plantegen les següents qüestions:
Primer:
Sol•licita  la inclusió en la relació de béns i drets dels següents elements que s’enderroquen:
- El mur que separa la seva finca del vial existent
- La caseta on es troba el pou

A la vista de que efectivament aquests dos elements s’enderrocaran, es procedeix a incloure’ls a la relació de béns i drets de la Finca nº 1, a favor del seu propietari.
I, per tant s’estima aquesta al•legació.

Segon:
Es sol•licita una resposta sobre la qüestió de l’afectació del registre de la mina d’aigua. Cal indicar que el projecte d’obres no preveu afectar la mina d’aigua. Únicament  s’adaptaran els registres a la nova rasant del vial, però sense afectar en cap cas la mina. Per la qual cosa es confirma que no és objecte d’expropiació i queda exclosa de la relació de béns i drets.
I, en conseqüència es desestima aquesta al•legació.

Tercer:
En quant als perjudicis generats per la reducció de la superfície de la finca, aquesta és una qüestió que s’ha de resoldre en la posterior fase del procediment en la fixació de les indemnitzacions i preu just.

Quart:
El Sr. Soler no està d’acord amb la solució que l’Ajuntament ha donat per a l’accés al pou que fins ara estava dintre de la seva finca, i que per efecte de l’expropiació aquest accés queda a la via pública. Sol•licita un pas des de l’interior de la seva finca fins al pou, a través d’una galeria soterrada.
Als efectes de valorar aquesta solució, el propietari i els arrendataris han autoritzat al director de les obres l’entrada a la caseta del pou. I, a la vista de l’informe del tècnic director de 9/9/2009, que preveu la possibilitat d’aquesta solució,  l’Ajuntament assumirà el cost d’aquest nou accés al pou, en la forma que el director tècnic de les obres defineix en el seu informe.
Per tant s’estima aquesta al•legació, en concepte indemnitzatori. No comporta la modificació de la relació de béns i drets.

Cinquè:
En relació a les qüestions plantejades sobre la valoració dels béns i drets objecte d’expropiació no és el moment procedimental oportú per a la seva resolució, tota vegada que, el procediment seguit en la present expropiació és el de la declaració d’urgent ocupació, i per tant, de conformitat amb el que disposa la Llei d’Expropiació Forçosa, la fase del procediment per fixar el preu just i pagament del mateix és posterior a l’ocupació de les finques.

Els Srs JOSEP ROVIRA LLOPIS i LLUÏSA LLOPIS ROIG, en qualitat d’arrendataris de la “Finca nº 1”, interposen recurs de reposició i a més sol•liciten la suspensió de l’executivitat de l’acte impugnat. A tal efecte plantegen les següents qüestions:

Primer:
Els recurrents al•leguen causes de nul•litat de ple dret que –segons pretenen- provenen de la també suposada nul•litat de ple dret del projecte d’obres de vial de vianants de l’Eix Valldeix, tram comprès entre el camí de santa Rita i el inici de la urbanització de La Cornisa.  Concretament les següents:

a)Per raó de que el projecte  comprèn una part de terrenys qualificats pel vigent Pla General de zona valor agrícola, clau 7, sense la prèvia modificació del Pla General i vulnerant per tant el principi de jerarquia normativa i text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. Text refós 1/2005.

Doncs bé, en contra del que es pretén en el recurs, el projecte d’obres és plenament respectuós amb el Pla General, en tant preveu el traçat gairebé idèntic al previst pel Pla General per aquest tram de l'Itinerari Paisatgístic de l’Eix Valldeix. Els petits ajustos que el projecte preveu en  el traçat del vial, que afecta a sòl de propietat privada, són permesos per la normativa del planejament vigent. Segons el Pla General d’Ordenació de Mataró, el tram de vial que es preveu millorar està qualificat de sistema hidrològic i sistema viari (camins rurals). L’article 223 del PGOM-96 referent a la definició i identificació del sistema viari estableix que la xarxa viària ha de garantir un nivell d’accessibilitat i de mobilitat adequat dins del terme municipal. Per altra banda, el punt tercer de l’article 227 determina que els camins rurals han de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats. I, en quant al seu traçat, el punt cinquè de l’article 193 referent a la xarxa viària rural estableix que la xarxa viària rural ha de respectar el sentit general del traçat, però que s’admeten petits ajustos del traçat amb la finalitat d’adequar-se millor a la topografia i de millorar cruïlles o nusos, entre d’altres.

L’objecte del projecte s’ajusta a les determinacions del PGOM-96, atès que preveu garantir un millor nivell d’accessibilitat i mobilitat en condicions de seguretat respectant el sentit general del traçat.

b) Per un suposat “atemptat contra la protecció del sòl de valor agrícola”

 Les  petites variacions del traçat, en el cas de la finca arrendada pels recurrents són les següents:
- Superfície cadastral de la finca: 33.934 m2
- Superfície d’expropiació: 1.332,84 m2, que es corresponen 122,8 m2 amb terrenys qualificats de clau 7b i 1.210,04 m2 qualificats de clau H- Cr.

És a dir, que la part que s’excedeix el traçat fora de la qualificació de vial públic respecte el Ple General  és de 122.8 m² del total de s més de 1.450 m² expropiats, i el 0,36% de la superficie cadatral de la seva finca.

Com es pot veure, aquest ajust de traçat està bastant lluny del pretès atemptat contra la protecció del sòl de valor agrícola que al3leguen els recurrents.

c) Es reitera una al•legació que ja va ser resolta i desestimada en l’acord plenari impugnat i que reiterem aquí. El planejament urbanístic no és la única via per legitimar una expropiació. La declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació ve implícita amb l’aprovació definitiva d’un projecte d’obra pública, com és el cas del Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix,  de conformitat amb l’article 9 de la Llei d’Expropiació Forçosa,  i també  amb el disposat en els articles 235.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i 40 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals de Catalunya.

Per tots aquests motius resulta improcedent la pretensió de nul•litat de ple dret del projecte d’obres i en conseqüència la de l’acte objecte d’impugnació.

 

Segon:
Sobre la suspensió sol•licitada, l’art. 111 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú disposa que la interposició de qualsevol recurs, excepte en els casos en que una disposició estableixi una altre cosa, no suspendrà l’execució de l’acte impugnat.

En el present cas no existeix cap norma que disposi la suspensió dels efectes de l’acte pel sol fet de la interposició del recurs de reposició.

En casos excepcionals i justificats, l’Administració pot acordar la suspensió d’un acte administratiu, prèvia ponderació entre el perjudici que causaria al interès públic o a tercers l’eficàcia immediata de l’acte impugnat.

Els recurrents sol•liciten la suspensió dels actes impugnats perquè – segons diuen- el seu recurs de reposició “es fonamenta en motius i causes de nul•litat de ple dret (fonamentat en la vulneració de l’article 62 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre), així com al fet que l’execució d’aquest projecte i acord de Ple, causa greus danys i perjudicis al interès públic i mediambiental (entre d’altres, per l’afectació a sol no urbanitzable de valor agrícola) i no reuneix el requisits legalment exigibles per a l’aprovació d’una relació de béns i drets.

Sobre la ponderació, en el present cas, entre perjudici entre el interès públic i el de tercers, ens hem de remetre a la legitimació de l’expropiació que atorga no solament el vigent Pla General sinó també el propi projecte d’obres, tramitat seguint els requisits i garanties legals vigents.

A al interès públic inherent a l’execució d’un sistema viari s’ha de sumar, en aquest cas, el que correspon a un projecte lligat a la seguretat de les persones, en tant que te per finalitat  l’execució d’un pas segur de vianants, separat de la calçada. És per aquest motiu, el de la seguretat de les persones que s’ha donat tractament d’urgència al procediment  d’expropiació que ens ocupa. Ens remetem a l’Annex II de l’acord impugnat on hi consta la memòria que justifica la urgència del procediment d’expropiació.

Per la seva banda, no s’ha demostrat per part dels recurrents que l’execució immediata del procediment expropiació els generi més perjudici que el propi d’una expropiació forçosa que per Llei tenen el deure jurídic de suportar i pel qual els correspon una indemnització o just preu que es concretarà en la fase del procediment que legalment correspon.

I, finalment, com s’ha demostrat a l’anterior apartat no es dona en el present cas cap de les causes al•legades de  nul•litat de ple dret de l’acte impugnat per donar lloc a la suspensió de l’execució de les obres i l’expropiació.

Per la qual cosa es desestima la petició de suspensió de l’execució d’obres i de l’expropiació.

Tercer:
Els arrendataris de la Finca nº 1, formulen la mateixa al•legació que la propietat de la finca en relació a l’accés al pou. Sol•liciten un pas des de l’interior de la finca arrendada fins al pou, a través d’una galeria soterrada.
Aquesta al•legació es resolt en el mateix sentit que s’ha contestat a la propietat.

Quart:
Els arrendataris sol•liciten la inclusió en la relació de béns i drets, al seu favor, la instal•lació del reg gota a gota de la part del sòl de conreu que s’expropia. No es pot admetre la inclusió d’aquest element perquè és una instal•lació desmuntable i reutilitzable, que quedarà en possessió del seu propietari. Per tant, no està subjecte a expropiació.
Es desestima aquesta al•legació

Cinquè:
Sobre les al•legacions contra la valoració que conté el projecte dels béns i drets de l’expropiació, cal recordar que no és el moment procedimental oportú per resoldre aquesta qüestió, tota vegada que, el procediment seguit en la present expropiació és el de la declaració d’urgent ocupació, i per tant, de conformitat amb el que disposa la Llei d’Expropiació Forçosa, la fase del procediment de fixar el preu just i pagament del mateix és posterior a l’ocupació de les finques.

També indicar que tampoc és susceptible d’impugnació l’acord de sol•licitar a la Generalitat la declaració d’urgent ocupació en tant és un acte de tràmit que no genera indefensió.

A la vista del que s’ha exposat i dels informes jurídic i tècnics precedents, el Conseller-Delegat d’Urbanisme proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer:
Estimar en part els recursos de reposició interposats contra l’acord d’aprovació definitiva de la relació de béns i drets de  l’expropiació de les finques afectades per l’execució de les obres previstes en el Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix (acord plenari de 11 de juny de 2009) per part de la propietat i els arrendataris de la Finca núm. 1 de la relació, en el sentit  i efectes que s’ha indicat en la part expositiva de la present resolució.

Segon:
Modificar la relació de béns i drets de l’expropiació aprovada definitivament per acord plenari de 11 de juny de 2009, com a conseqüència de les al•legacions estimades dels recursos de reposició abans indicats, en el següent sentit que es recollirà a  l’annex I de l’acord impugnat:

Finca nº 1:
Propietat de la Finca
(•••)
- Instal•lacions: mur de separació de la finca privada amb l’actual viari i caseta del pou. El pou i la mina existents a la finca no són objecte d’expropiació. Els registres de la mina són únicament objecte d’adaptació a la nova rasant del vial.

Tercer:
Desestimar la sol•licitud de suspensió de l’executivitat de les obres i expropiació de projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix..

 

Quart:
Notificar els presents acords als interessats i comunicar-los als serveis municipals d’Obres i Gestió Econòmica.

Cinquè:
Publicar l’acord de modificació de l’aprovació definitiva de la relació de béns i drets als taulers d’anuncis municipals, a dos dels diaris de més circulació a la província i al Butlletí Oficial de la Província.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, declara que està d’acord amb el Sr. Bassas amb la necessitat de millorar aquest espai. Respecte als recursos de reposició interposats, amb molt bon criteri, els propietaris d’una finca agrícola reclamaven que en el seu pou, que estava expropiat, es fes una mena de túnel per poder fer-ne ús, perquè una finca agrícola sense aigua no té sentit. Aplaudeixo que s’hagi acceptat el recurs. Em quedo amb la sensació que el més fàcil és expropiar terrenys agrícoles. Hi havia altres opcions que, en general, els governs ni se les plantegen.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

11  -  APROVAR EL TEXT REFÓS RELATIU A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOM RELATIVA AL SECTOR 5-07 MADOZ-PUIGBLANCH.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 5 de febrer de 2009 va acordar aprovar provisionalment  la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació en el sector 5-07 “Madoz – Antoni Puigblanc”, document redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà. Aquesta proposta de nova ordenació proposa el manteniment dels usos productius actuals amb una operació de remodelació que integrarà les edificacions principals existents, conservar el patrimoni arquitectònic industrial del sector, obrir el passatge Sant Bonaventura de tal manera que aquest connecti amb l’espai lliure previst a l’altre costat del carrer Madoz i l’establiment de noves condicions per a l’edificació.

Per Resolució de 16 de juny de 2009, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, ha resolt suspendre la tramitació d’aquesta modificació puntual del Pla General, a la vista de les prescripcions tècniques que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona  ha informat en data 14 de maig de 2009.

Aquestes prescripcions fan referència a qüestions d’índole diferent i han estat resoltes pels arquitectes redactors a través de la incorporació en el document de les justificacions o esmenes que queden detallades a l’apartat 1.7 de la Memòria de la Informació del propi document.

Per tot el que s’acaba d’exposar, i en virtut el que disposen els arts. 21 i 22 de la  Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l’òrgan municipal que ha d’aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents,
ACORDS:

Primer: Aprovar el Text Refós de la  Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació en el sector 5-07 “Madoz – Antoni Puigblanc”, el qual incorpora les prescripcions requerides a la Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de 16 de juny de 2009.

Segon:
Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós de la  Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació en el sector 5-07 “Madoz – Antoni Puigblanc, juntament amb la fotocòpia de l’expedient administratiu, perquè es procedeixi a la seva aprovació.

Tercer:
Notificar aquest acord als interessats segons resulti de l’expedient.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 5,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) ) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
-Servei d’Habitatge-

12 -  APROVACIÓ DEL CONVENI AMB ADIGSA DE CESSIÓ D’ÚS DEL PROGRAMA INFORMÀTIC DEL REGISTRE DE SOL•LICITANTS D’HABITATGE AMB PROTECCIÓ OFICIAL I DELEGACIÓ A PUMSA.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :

“La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, a l’article 92 i següents crea el Registre de Sol•licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial amb la finalitat de millorar la prestació del servei de la política pública d’habitatge amb protecció oficial, a desenvolupar per reglament.

El Registre de Sol•licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial és un registre públic, compost pels registres dels ajuntaments que en tinguin i, pel que fa als altres municipis, pel registre que subsidiàriament estableixi el departament competent en matèria d’habitatge. La seva gestió correspon al departament competent en matèria d’habitatge de manera coordinada amb els municipis.

Per a ésser persona adjudicatària d’un habitatge de protecció oficial, s’ha d’estar inscrit en el Registre esmentat.

El 13 de juliol de 2009 ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat, el Decret 106/2009 pel qual es regulen el Registre de Sol•licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya i els procediments d’adjudicació dels habitatges de protecció oficial.

Als efectes d’assegurar un eficient control públic de les inscripcions en el Registre de Sol•licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya, es crea un fitxer mínim comú als registres municipals i al registre de l’Administració de la Generalitat. La Secretaria d’Habitatge és la responsable del fitxer mínim comú i, en aquesta condició, li correspon la seva posada en marxa, manteniment, gestió i control. Exerceix aquestes tasques de manera coordinada amb els municipis.

ADIGSA, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, i com a propietària de l’aplicació informàtica anomenada “Registre sol•licitants d’habitatges de protecció oficial”, ha proposat la signatura d’un Conveni a formalitzar pels ajuntaments o per les empreses públiques municipals.

La societat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), té com objecte, entre d’altres, la realització de funcions de l’àmbit municipal que se li encomanin relatives a l’habitatge, que assumirà per delegació expressa del Ple de l’Ajuntament, conforme l’article 2.e) dels seus Estatuts. PUMSA ha fundat la societat Prohabitatge Mataró, SA per les actuacions vinculades amb l’habitatge, que inclou la gestió, administració i assessorament, tant d’habitatges propis, com de tercers, de titularitat pública o privats, i tant subjectes a algun règim de protecció, com lliures, tal com preveu l’article 2 dels seus Estatuts.
L’objecte del conveni és establir el marc contractual, els termes i les condicions de cessió d’ús de l’aplicació informàtica del Registre que té previst iniciar la seva activitat a finals d’octubre o principis de novembre d’aquest any.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S

Primer.- Aprovar el conveni de col•laboració amb ADIGSA, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, pel qual es cedeix a l’Ajuntament de Mataró l’ús del programa informàtic de Registre de sol•licitants d’habitatges de protecció oficial

Segon.- Delegar la gestió de l’ús del programa a l’empresa municipal PUMSA.

Tercer.- Autoritzar a Cesar Fernández Rodríguez, en nom i representació de la Societat Municipal PUMSA, per la seva signatura del Conveni.

Quart.- Notificar l’anterior acord a les persones interessades als efectes escaients.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Medi Ambient i sostenibilitat-

13  - APROVACIÓ DEL PLA DE LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC –AGENDA 21 MATARÓ I EL  PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :
“El Ple municipal de 2 d’abril de 1998 va aprovar el Pla d’acció ambiental i el Pla de seguiment de l’Agenda 21 Local de Mataró. Les actuacions definides en aquest Pla abastaven un període màxim de 10 anys.
Durant els 10 anys d’implantació, l’Ajuntament ha aconseguit un grau d’assoliment del 80% del Pla d’acció ambiental de l’Agenda 21, que en aquest primer període ha definit les accions necessàries per desenvolupar la ciutat amb els criteris de sostenibilitat marcats per la carta d’Aalborg.
De forma paral•lela a les iniciatives d’Agenda 21, els darrers anys s’ha anat plantejant la necessitat de potenciar i articular una acció per a la mitigació del canvi climàtic des de les diferents escales i, específicament, per a l’escala local que és la que aquí ens ocupa. Per aquest motiu, la nova Agenda 21 es fórmula com a Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 Mataró (PLCC – Ag21M).

Entre moltes altres iniciatives, i centrant-nos exclusivament en l’escala local, recentment la Comissió Europea ha posat en marxa l’anomenat Pacte d'alcaldes i alcaldesses, una iniciativa ambiciosa de participació de les autoritats locals en la lluita contra l'escalfament de la Terra. 

El Pacte consisteix en el compromís de les ciutats que s'hi adhereixin d'aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions d'eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energia renovables. 

A Catalunya ja són més d’un centenar els municipis adherits al Pacte i que s’han compromès a elaborar un Pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES) per tal de reduir com a mínim un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle en els àmbits en què l’Ajuntament és competent. Mataró es va adherir al Pacte mitjançant acord del Ple municipal del 3 de juliol de l’any 2008.

El 19 de febrer de 2009 l’Ajuntament de Mataró i la Diputació de Barcelona varen signar un conveni de col•laboració pel qual la Diputació de Barcelona es comprometia a desenvolupar tasques de promoció per a l’adhesió al Pacte d’alcaldes i alcaldesses, que contemplaven l’assistència tècnica i la contractació dels treballs necessaris per a l’elaboració del PAES, entre d’altres.

Enguany s’ha procedit a revisar l’Agenda 21 Mataró per tal d’adaptar-la a les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic. La nova eina, que suposa l’inici d’una nova etapa per a la sostenibilitat a la ciutat, s’anomena Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 Mataró.
Tenint en consideració aquests antecedents, s’ha redactat de forma paral•lela al PLCC – Ag21M un segon document, el PAES, com a subconjunt del PLCC – Ag21M.

El PLCC – Ag21M pretén donar resposta conjunta al repte de la revisió de la l’Agenda 21 de la ciutat i al d’articular una política local de mitigació de canvi climàtic, afavorint així les sinèrgies entre processos i la màxima valorització dels esforços realitzats al llarg dels darrers anys.

Paral•lelament a la redacció tècnica dels documents s’ha obert un procés participatiu, on s’ha debatut de forma conjunta el PLCC – Ag21M i el PAES, de manera que ambdós processos fossin coherents, es reforcessin mútuament i, en definitiva, construïssin un únic procés integrat.
Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:

PRIMER: Aprovar el Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 Mataró (PLCC – Ag21M), d’acord amb el document que s’acompanya.

SEGON: Aprovar el Pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), d’acord amb el document que s’acompanya.
TERCER: Notificar els presents acords al President delegat de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i al Comissari d’Energia de la Unió Europea.
QUART: Notificar els presents acords als integrants del Consell Municipal de Medi Ambient.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que el medi ambient forma part del benestar i de la qualitat de vida. La realitat, però, no s’adiu amb allò que voldríem i menys amb allò que es predica des de molts governs.
Al conjunt de la Unió Europea hi ha una contradicció entre el llenguatge i la ideologia imperant que hi ha en el nostre territori. El conjunt de polítics, empreses i organismes diversos utilitzen el concepte de desenvolupament sostenible agafant els valors consumistes i els sotmeten a un llenguatge ecològic i a un llenguatge políticament correcte, per tal de continuar tirant endavant els interessos del capitalisme i no els del medi ambient. Hi ha una realitat que crea una pressió social que ha imposat uns nous valors que ara el capital es veu obligat a defensar. Jo lamento que aquest desenvolupament sostenible s’hagi convertit en una marca, en un eslògan i que es continuï avançant en el concepte de desenvolupament sostenible només com un valor afegit per les empreses o els partits polítics, i no és això. Quan parlem de desenvolupament sostenible no només estem parlant de tirar endavant nous productes o de ser més atractius per a la ciutadania. Del que estem parlant és d’anar al fons del problema i aplicar-hi remeis profunds. Això vol dir anar a tot el que són les formes de producció, de distribució, de consum, de treball, d’oci. I en això encara estem molt lluny de les necessitats reals. Una cosa és la retòrica i l’altra són els fets.
El que veig perillós és que el conjunt de la Unió Europea té el creixement econòmic com a únic valor per tirar endavant i com a garantia del desenvolupament sostenible, i això és contradictori. Cal un nou sistema de producció per minimitzar la dependència de l’extracció de recursos. Per tant, apostar de forma clara i decidida pel reciclatge i per noves formes de consum, perquè les actuals són impossibles de mantenir, i menys d’exportar a altres països. Aquí estem consumint molt, estem consumint més que mai. Per més que cada cop hi hagi més eficiència amb maquinària i en la producció, continua creixent el consum d’energia i, a més, de forma desigual. La qualitat de vida no es pot mesurar amb criteris econòmics, sinó que s’ha de mesurar amb la facilitat d’accedir a un habitatge, amb tenir aliments de qualitat, amb salaris dignes, amb tenir temps d’oci, etc. Des de la Unió Europea ens plantegen altres sortides que van cap un altre costat: vaques boges, transgènics, habitatges caríssims, serveis públics cada cop més privatitzats, etc. Aquests plans de lluita incideixen poc. A més, aquest pla intergovernamental sobre el canvi climàtic està constantment disminuint els plantejaments inicials. Ja havia passat l’any 2005 en què els criteris de reducció dels gasos d’efecte hivernacle van passar d’un criteri inicial del 20% al 8% final.
Respecte a aquest pla de lluita contra el canvi climàtic a l’Agenda 21 de Mataró, dir que hi ha coses que són contradictòries. Es parla de desenvolupar actuacions de reforma al nucli antic i les seves proximitats, per tal de diversificar-ne els usos i revitalitzar-los. Això no s’adiu amb l’actual política del govern, que impulsa nous centres comercials com l’Alcampo i el futur Corte Inglés, que fomenten la utilització del cotxe i aquest consum que no és el de proximitat que nosaltres defensem. Parla d’avaluar possibles actuacions específiques sobre les zones de baixa densitat per reduir-ne la ineficiència i els seus impactes. D’acord, però el que està passant a Mataró és una altra cosa. S’ha crescut en urbanitzacions, com la de Can Quirze, o se n’estan construint de noves, com la de Can Gener. També parla d’impulsar la integració ambiental i social del front litoral. Això es pot contradir amb les pretensions d’ampliació del port, que de desenvolupament ambiental no en suposarà cap, ans al contrari, suposarà un risc pel medi ambient del front marítim. Parla de vetllar per la integració dels aspectes de sostenibilitat locals en la tramitació del Pla Territorial Metropolità. Com tots saben, aquest pla planteja un seguit de traçats ferroviaris i un tren orbital amb uns tallers situats a les Cinc Sènies que, com ja hem vingut anunciant, suposarà una greu agressió a l’espai agrícola. També parla de reordenar la circulació urbana potenciant l’ús de la C32 i els seus laterals com a ronda diversificant-ne i adequant-ne els accessos. Tampoc creiem que sigui una mesura per la sostenibilitat construir laterals a la C32. Com més xarxes viàries tinguem, més cotxes hi haurà. El que hauríem de fer és una C32 gratuïta i apostar pel transport públic. Ja només per aquest punt, no hi podem votar a favor.
En resum, poden estar molt bé alguns plantejaments que aquí es diuen, però hem d’anar més enllà perquè el planeta reclama mesures molt més urgents. 

La senyora Quiteria Guirao diu que el model del Sr. Safont-Tria és el de que a Mataró se solucionin els problemes del món. Això és impossible i els compromisos que ens posem, com a ciutat, són aquells que podem assolir. Som realistes. Tenim un  model de ciutat diferent on fa dos punts hem aprovat una modificació del Pla General per revitalitzar una part del centre de la ciutat. Vostè ha de donar titulars pel tema del Corte Inglés i l’Alcampo, però aquí estem parlant d’actuar en el territori a gra petit i revitalitzant tota la ciutat. Tenim molta feina. Fins al 2020 ens hem compromès no només a no seguir augmentant la despesa energètica, sinó a abaixar-la, i hi posarem tots els mitjans possibles.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta per la seva implicació, des del seu càrrec a la Diputació de Barcelona, en aquest Pacte d’alcaldes i en aquest Pla d’acció per l’energia sostenible, que en aquest moment hi ha 107 municipis de la província de Barcelona que s’han adherit al Pacte d’alcaldes de tots els colors. Des de l’Ajuntament de Barcelona al de Sant Cugat passant per l’Ajuntament de Mataró, etc. Ha estat un treball important i transversal. Jo voldria destacar que, per primera vegada, la Unió Europea confia en el món local, sabedors que una part important de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle es produeixen a les nostres ciutats. Un 65% són fruit de les actuacions quotidianes de tots els ciutadans amb la calefacció, amb l’enllumenat, amb el transport, etc. La Unió Europea proposa la reducció de cara a l’any 2020 d’un 20% de gasos d’efecte hivernacle, d’un 20% d’eficiència energètica i l’obtenció d’un 20% d’energies renovables. Ens trobem davant d’un gran repte al que la majoria de ciutats han dit que sí. Jo, Sr. Safont-Tria, entenc el que diu vostè des del seu posicionament ideològic i en algunes coses fins i tot coincidiríem però, mentre tot això passa, treballem cada dia.
I el que es proposa en aquests plans és, primer de tot, mesurar els nivells d’emissió de cadascuna de les nostres ciutats i proposar tot un paquet de mesures importants adaptades a les necessitats de cadascun dels pobles i les ciutats.  Amb això podem començar a avançar i evitar, si més no, que aquesta degradació del planeta no sigui tan accelerada. Si no complim, com que hem de retre comptes a la Comissió Europea, ens expulsaran del Pacte d’alcaldes. Per tant, els demano el vot afirmatiu a aquest pla de lluita contra el canvi climàtic, cosa que no he fet mai com a Alcalde.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

 

CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Conselleria delegada de Cultura-

14  - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA CREACIÓ, CONSTITUCIÓ I ELS ESTATUTS DEL CONSORCI MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE MATARÓ.

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

“Relació de fets
En data 11 de juny de 2009 el Ple de l’Ajuntament de Mataró, reunit en sessió ordinària, va aprovar inicialment la creació, constitució i Estatuts del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró. 

L’esmentada aprovació es va sotmetre a informació pública durant un termini de trenta dies per a l’examen i la presentació d’al•legacions i suggeriments, segons estableix l’article 313.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals.

Finalitzat el període d’informació pública s’han presentat al•legacions per part del Grup Municipal de CiU en el sentit de:

1. incloure, a l’apartat a) de l’article 5è, l’expressió “el Ple de”, resultant el text següent:  “a) Les aportacions econòmiques que acordi el Ple de l’Ajuntament de Mataró, d’acord amb l’art. 21.1)…”

2. modificar l’article 7, en el seu segon apartat, per tal d’incloure representació de tots els grups municipals en el Consell General, , resultant el text següent:: “2. Integren també el Consell General fins a un màxim de 12 vocals, designats per l’Ajuntament de Mataró, en la mateixa proporció amb què els diferents grups municipals estan representats en el Ple, i la Fundació...”

3. modificar l’article 9, en els seu primer apartat, incloent-hi la paraula “aprovació”, així com modificar el percentatge sobre els recursos ordinaris del pressupost del Consorci, resultant el text següent: “a) L’aprovació de l’ampliació del Consorci;d) L’aprovació d’operacions de crèdit quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ;h) La contractació d’obres i serveis quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost.”

4. modificar l’apartat primer de l’article 11 de la forma següent: “1.- ... Sis membres designats pel Consell General, a proposta del Ple de l’Ajuntament de Mataró...”

5. modificar l’article 12 (1-f) variant el percentatge de l’import de les obres i serveis a contractar per la Direcció-Gerència del Consorci, essent el text proposat el següent:”1.- f) Contractar obres i serveis, sempre que el seu import no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost.”

6. modificar l’article 13 en el sentit que qui nomeni els membres de la Comissió Assessora sigui el Consell General i no la Comissió Executiva.

7. modificar l’article 14 de la forma següent: “1.- El Consell General es reuneix com a mínim dues vegades l’any...;  3.- ..., i sempre que la convoqui la seva Presidència o que ho sol•licitin ¼ part dels seus membres.”
8. modificar  l’article 15 en el següent sentit: “1.-  Les convocatòries de totes les sessions s’han de notificar com a mínim amb cinc dies d’antelació...; 3.- ...hi poden afegir els que cregui convenients, aprovades prèviament per majoria absoluta dels membres.”

9. modificar l’article 16 apartat 2 de la forma següent: “2. El Consell General i la Comissió Executiva queden constituïts vàlidament si assisteixen 2/3 dels seus membres, sempre que hi sigui present...”

10. modificar l’article 17, apartat g, de la manera següent: “g) La contractació d’obres i serveis quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost.”

11. incloure un nou punt, que seria el tercer, a l’article 18 amb el següent redactat: “3) A petició de 2/3 parts dels membres del Consell es pot encarregar una auditoria externa.”

12. modificar l’article 20 de la forma que segueix: “2.- ... despeses d’inversió els han de ratificar les institucions consorciades, en el cas de l’Ajuntament de Mataró, el Ple municipal. Aquestes institucions...”

13. modificar l’article 21 amb el següent redactat: “a) Les aportacions que acordin el Ple de l’Ajuntament de Mataró, i en el seu cas, els altres administracions consorciades.” I especificar l’aportació inicial que farà l’Ajuntament de Mataró, així com la proporció d’aportacions econòmiques que facin les entitats consorciades.

14. modificar l’article 25, apartat 2, deixant-lo de la forma següent: “2.- ... gestió del museu les han de ratificar el Ple de l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carmen i Lluís Bassat.”

Un cop examinades les al•legacions presentades als Estatuts del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, el criteri de l’Ajuntament de Mataró és el següent:

Primer.- Acceptar les següents al•legacions:

a) Al•legació núm. 3 de modificació de l’article 9 resultant el text següent: “a) L’aprovació de l’ampliació del Consorci; d) L’aprovació d’operacions de crèdit quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost; h)La contractació d’obres i serveis quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost.”

b) Al•legació núm. 5 de modificació de l’article 12 (1-f) resultant el text següent::”1.- f) Contractar obres i serveis, sempre que el seu import no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost.”.

c) Al•legació núm. 6  de modificació de l’article 13 resultant el text següent: “per exercir les seves funcions, el Consorci podrà disposar de l’assistència d’una Comissió Assessora, els membres de la qual són nomenats pel Consell General a proposta del director o directora-gerent”.

d) Al•legació  núm.7 en la part relativa a la modificació de l’article 14.1 , resultant el text següent:: “1.- El Consell General es reuneix com a mínim dues vegades l’any...;

e) Al•legació núm.10 de modificació de l’article 17 apartat g) , resultant el text següent:: “g) La contractació d’obres i serveis quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost.”

Segon.- Acceptar de forma parcial les següents al•legacions:

a) Al•legació núm.8 de modificació de l’article 15 , resultant -amb un nou redactat- el text següent :  “1.-  Les convocatòries de les sessions del Consell General s’han de notificar amb cinc dies d’antelació i les de la Comissió Executiva amb tres dies d’antelació, ...; 3.-“ ...i les vicepresidències poden incloure a l’ordre del dia els que considerin convenients.”

b) Al•legació núm.11 de modificació de l’article 18 , resultant –amb un nou redactat- el text següent: “2.- ... en la modalitat de control financer mitjançant auditoria anual que, en el seu cas, podrà ser externa.”

Tercer.- Desestimar les següents al•legacions:

a) Al•legacions núm.1 (referida a l’article 5 a) , núm.4 (referida a l’article 11.1),  núm.12  (referida a l’article 20) ,  núm.13 (referida a l’article 21)  i núm. 14 (referida a l’article 25.2) en les quals es proposa la inclusió de l’expressió “el Ple”,  especificar l’aportació inicial que farà l’Ajuntament de Mataró i la proporció d’aportacions econòmiques que facin les entitats consorciades.

En relació a la proposta d’incloure l’expressió “el Ple”, el criteri d’aquest Ajuntament és que els Estatuts del Consorci no són l’instrument per regular quin és l’òrgan municipal competent en cada cas, perquè la seva competència ja ve determinada per altra normativa d’aplicació i, per tant, la seva inclusió resulta redundant. En aquest sentit,  les aportacions econòmiques al Consorci hauran de venir consignades en el pressupost municipal, essent el Ple l’òrgan competent per aprovar-lo, d’acord amb el que estableix el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals;  les Bases d’Execució del Pressupost Municipal regulen la competència dels diferents òrgans municipals per aprovar les despeses i el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny estableix l’òrgan competent per acordar la dissolució dels Consorcis.

En relació a la proposta d’especificar l’aportació inicial de l’Ajuntament i la proporció de les aportacions econòmiques que facin les entitats consorciades, el  criteri d’aquest Ajuntament  és, per una banda, que en el conveni previ subscrit entre l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat, en data 28 d’abril de 2008, ja es determina l’aportació patrimonial al Consorci de cadascuna de les dues parts i, per altra banda, que l’instrument adequat per a fixar la proporció de les contribucions econòmiques dels diferents ens consorciats haurà de ser el programa-marc de caràcter quadriennal, tal com recull l’article 4.2 dels Estatuts.
b) Al•legació núm.2 en el sentit de modificar l’article 7, en el seu segon apartat, per tal d’incloure representació de tots els grups municipals en el Consell General.

El criteri d’aquest Ajuntament és que els estatuts han de fixar quins són els òrgans de govern i de gestió, però no els criteris amb què els membres del consorci designen el seus representants.

c) Al•legació núm.7 en la part relativa a la modificació de l’article 14. 3 de la forma següent: “...i sempre que la convoqui la seva Presidència o que ho sol•licitin ¼ part dels seus membres.”

L’article 14.3 estableix, en el cas de les sessions extraordinàries del Consell General, que es puguin convocar “quan ho sol•liciti la quarta part dels seus membres”, la qual cosa es deu al fet que el nombre de membres d’aquest Consell General pot oscil•lar entre dotze i disset. Aquest mateix article estableix que “La Comissió Executiva es reuneix amb la periodicitat que ella mateixa acordi no inferior a un cop al trimestre, i sempre que la convoqui la seva Presidència o que ho sol•licitin tres dels seus membres”.

El criteri d’aquest Ajuntament davant aquesta al•legació és que en el cas de la Comissió Executiva -formada per un màxim de 6 membres- els estatuts no fan referència a les sessions extraordinàries, a diferència del Consell General, sinó que donen la possibilitat de convocar sessions a petició de tres dels seus membres.

d) Al•legació núm.9 en el sentit de modificar l’article 16 apartat 2 de la forma següent: “2. El Consell General i la Comissió Executiva queden constituïts vàlidament si assisteixen 2/3 dels seus membres, sempre que hi sigui present,,,”

El criteri d’aquest Ajuntament és la de mantenir la majoria d’un terç dels seus membres, per analogia al quòrum que s’estableix en el Reglament Orgànic Municipal pel Ple Municipal.

Per tot el que s'ha exposat el sotasignant proposa que el Ple adopti la resolució següent:

Primer.- Estimar parcialment les al•legacions fórmulades per part del Grup Municipal de CiU, a excepció de les al•legacions núm.1 (referida a l’article 5a), núm.2 (referida a l’article 7.2), núm.4 (referida a l’article 11.1), núm.7 (referida a l’article 14.3), núm. 9 (referida a l’article 16.2), núm. 12 (referida a l’article 20), núm.13 (referida a l’article 21), núm. 14 (referida a l’article 25.2), a la vista de les consideracions que figuren a la part dispositiva, les quals han quedat incorporades degudament en els  Estatuts del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró.

Segon.-  Aprovar definitivament la creació, constitució i els Estatuts del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró. 

Tercer.- Publicar l’acord d’aprovació definitiva i  el text íntegre dels Estatuts en el Butlletí Oficial de la Província i inserir una referència d’aquesta publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.”

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, celebra que se’ls hagi trucat per comentar les al•legacions, cosa que no s’ha fet altres vegades. Per tant, ens sembla molt positiu l’esforç que ha fet el Sr. Penedès per discutir les al•legacions que se li presentaven. Ens consta, també, l’esforç que ha fet per intentar que la majoria de les al•legacions poguessin anar endavant. Hi ha un punt que és molt important, que és la presència. Aquest és un projecte de ciutat. Vam fer confiança al Sr. Alcalde per tirar endavant aquest projecte. Tot i així, aquest projecte té les seves inconcrecions, perquè sembla que pateixi la doble velocitat: d’una banda d’allò públic, en què és lògic que es prenguin les coses amb calma, i de l’altra, la del Sr. Bassat, que ens va ensenyant projectes i ens va estirant. Cada vegada que surt algun projecte hi surt el Sr. Bassat i Mataró, i fa pujar el valor d’aquesta ciutat.
Nosaltres els demanàvem la presència en els òrgans de control d’aquest Consorci. Aquest és un punt en el que no ens hem posat d’acord, tot i que sembla que hi ha voluntat de fer-ho. Per tant, nosaltres no podem donar-los el sí rotund, perquè ens agradaria que les coses que es plantegin poguessin quedar reflectides en els Estatuts i poder arribar a un acord ple.
Aquest és un gran projecte per a la ciutat. Tenim moltes dificultat econòmiques, però esperem que això es pugui resoldre i tirar el projecte endavant, malgrat ens agradaria estar-ne més informats.
Fa molt poc un museu d’aquest estil a Andalusia va marxar del lloc on estava, transcorreguts 15 anys des que es va pactar, perquè als hereus, al final, els va semblar que tenien millor oferta de Madrid. Nosaltres hauríem d’evitar que això ens passés. Ens agradaria poder participar i fer aportacions d’aquesta mena, que crec que són prou assenyades. Nosaltres ens abstindrem respecte a aquests Estatuts encara que continuem fent confiança al projecte. Aquesta confiança ha de servir perquè segueixin mantenint-nos informats i que puguem participar en el nucli de decisió i aprofitar així totes les potencialitats que pugui tenir l’oposició. Els ciutadans de Mataró els han donat la capacitat de decidir però no els han donat el 100% del coneixement que té la ciutat.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, constata que és un pas endavant constituir els Estatuts del nou Consorci. Jo m’hi abstindré perquè no tinc clar si això està ben fet. Tampoc he participat directament de les negociacions entre la Fundació Lluís Bassat i el propi Govern. No tinc clar quina mena d’Estatuts són els que ens convenen. Incideixo en el fet que els grups de l’oposició no tinguem presència en aquest Consell General.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que el seu grup municipal seguirà en la mateixa línia que en l’aprovació inicial. Votarem, doncs, favorablement i hi donarem confiança. Però vull insistir en el que deia el Sr. Mora de pregar que, per favor, ens mantinguin informats en tot aquest procés, perquè és un projecte de ciutat important. Tenim el màxim interès en què tot això surti bé. Hem tingut la temptació de fer alguna esmena però no en temes de fons. Hem tingut també la temptació de demanar la representació dels grups municipals però puc entendre que, per un problema d’eficàcia, d’operativitat i de pròpia idiosincràsia d’aquest Consorci, vostès hagin estimat que això no fos necessari. Reiterem la confiança, però els prego que ens mantinguin informats.

El senyor Sergi Penedès confirma que miraran de millorar la informació. Hem procurat sempre mantenir-los informats del procés, que és complex. Són molts temes.
De les 14 al•legacions estic content pel fet que només en parlem d’una, que és la més rellevant, parlo del grup de CiU. Els Estatuts del Consorci determinen que l’Ajuntament tindrà 6 representants.
Vostès presenten una al•legació demanant que aquests representants estiguin en la proporció dels grups municipals del consistori, però tècnicament això és incorrecte, perquè els Estatuts d’un consorci no determinen com cadascuna de les parts tria els seus representants. Això és un altre àmbit.
El segon tema és que 6 representants no poden ser en proporció als grups municipals. Si fan números veuran que això és impossible. Per tant, és correcte desestimar l’al•legació. Com que entenc que el tema és polític, he tingut l’ocasió d’explicar-los el meu oferiment i el del Govern perquè les persones que formin part d’aquest consorci, en representació de l’Ajuntament, siguin prou representatives de l’acord polític que hi ha al respecte d’aquest tema. L’oferiment és obert per part d’aquest Govern. Convido públicament, en aquest ple, al grup de CiU a què hi voti favorablement, mantingui l’acord polític sobre aquest tema i nosaltres reiterarem el nostre oferiment a formar part del Consell General d’aquest consorci, que és l’òrgan de gestió.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que aquesta no és la primera vegada que, al marge del que diuen els Estatuts, es tiren endavant coses d’aquest tipus. Passa el mateix amb el Consorci Sanitari del Maresme i amb el del Port, malgrat que és el Govern qui té la capacitat de nomenar els seus representants. En el Consorci Sanitari del Maresme, conjuntament amb el Servei Català de la Salut, hi ha representada, en nom del Servei Català de la Salut, o bé del propi Ajuntament i, fins i tot, del Consell Comarcal, la pluralitat dels grups polítics de la comarca. Per tant, amb aquesta voluntat, crec que l’oferiment que fa el Sr. Penedès és assumible pel conjunt del Govern.

El senyor Joan Mora creu que aquest oferiment és sincer. De la mateixa manera que vostè ens pot posar exemples en els quals els grups de l’oposició estan representats sense que ho diguin els Estatuts, segurament en trobaríem d’altres on no hi som. S’haurien d’estipular les coses d’una altra manera en els Estatuts.
Estic d’acord que, si hi ha 6 membres, proporcionalment no hi podrien estar representats tots els grups, però segur que es trobarien fórmules per poder-ho fer. És un tema de ciutat, nosaltres els fem confiança, però els demanem que ens mantinguin informats de tots aquells avenços que es puguin fer i, sobretot, que utilitzin la capacitat que puguem tenir nosaltres de visió en determinats temes. És per això que els farem l’abstenció.

 

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 8,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

-Conselleria delegada d’Esports-

15 -  APROVAR LA DENOMINACIÓ DELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS DELS VOLTANTS DE L’AVINGUDA CORREGIMENT I EL CARRER TERRASSA.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, presenta la proposta següent:

“Vist l’informe del Director de l’Institut d’Esports sobre la proposta de donar nom al Poliesportiu Municipal de Cirera, a la nova pista poliesportiva d’hoquei patins i patinatge i altres esports de Cirera, i a tota la zona esportiva municipal que aglutina 4 instal•lacions esportives municipals, al voltant de l’Avda. Corregiment i el carrer Terrassa en el barri de Cirera.

Vista la proposta d’acord del Consell Rector de l’Institut d’Esports sobre la denominació dels equipaments esportius dels voltants de l’Avda. Corregiment i el carrer Terrassa.

Vist l’article 4t. dels Estatuts de l’Institut d’Esports en referència a la competència d’administrar els béns propis i adscrits.

Vist que l’aprovació definitiva dels noms a les instal•lacions esportives municipals és potestat del Ple de l’Ajuntament de Mataró,

En virtut de tot això, proposo al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents ACORDS:

1. Aprovar la denominació de l’actual Poliesportiu Municipal de Cirera amb el nom de “Poliesportiu Municipal Jaume Parera i León”
2. Aprovar la denominació de l’actual instal•lació en construcció a l’avinguda Corregiment destinada a l’hoquei patins i patinatge i altres esports amb el nom de “Pista Poliesportiva Municipal de Cirera”

3. Aprovar la denominació de “Zona Esportiva Municipal de Cirera” al conjunt de les quatre instal•lacions de què consta:
a.- Poliesportiu Municipal Teresa Maria Roca i Vallmajor
b.- Poliesportiu Municipal Jaume Parera i León
c.- Camp Municipal de Futbol a 7 de Cirera
d.- Pista Poliesportiva Municipal de Cirera

4. Notificar aquests acords als diferents serveis municipals i a les persones interessades.”

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que se sumen plenament a totes les reflexions que ha fet el Sr. Pera.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que per unanimitat avui es votarà aquesta proposta i es repararà un deute que hi ha amb l’hoquei i en Jaume Parera. En el seu moment vam determinar tots de forma unànime que el nou pavelló s’havia de dir Teresa Maria Roca i crec que avui és un acte de justícia que recordem en Jaume Parera posant el seu nom al pavelló d’hoquei.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

16  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER TAL DE MANIFESTAR QUE L’ACTUAL LÍNIA DEL FERROCARRIL DE LA COSTA ÉS IMPRESCINDIBLE I QUE CAL SOTERRAR-LA I MANTENIR-NE L’ESTACIÓ.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la següent proposta consensuada pels grups municipals de CIU, PSC, PPC, ICV-EUIA I ERC per tal de mantenir l’actual línia del ferrocarril de la costa i la seva estació. :

“El “Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a la LÍNIA ORBITAL FERROVIARIA (PDU – LOF)” contempla la reserva del sòl necessari per a l’execució de la nova línia. En aquest sentit, el document d’al•legacions presentat per l’Ajuntament de Mataró a la aprovació inicial d’aquest document, està centrat bàsicament en la pròpia línia orbital.

Al mateix temps, però, l’estudi que acompanya les al•legacions al Pla esmentat, confeccionat pel govern municipal i signat pel regidor d’Urbanisme, del qual se’n va donar compte en comissió informativa de Serveis Territorials, analitzava diferents escenaris i opcions concloent, en relació a la línia de la costa, que calia estudiar la seva supressió o el seu soterrament per tal de no condicionar el desenvolupament urbanístic, urbà i agrícola, del front marítim.

Tot i això, fruit de la intensa participació ciutadana, institucional, i d’un continuat procés de reflexió, es creu ara necessari fixar la posició municipal en relació a la línia de la costa i per això els grups municipals sota-signants proposen al Ple l’adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- L’Ajuntament de Mataró manifesta el seu convenciment que l’actual línia de ferrocarril de la costa, així com l’actual estació, són imprescindibles pel desenvolupament econòmic i social de la ciutat i es posiciona a favor dels seu manteniment.

Segon.- Atesa la importància manifesta de l’actual línia de la costa del ferrocarril, l’Ajuntament de Mataró demana, a les institucions que tenen competència sobre aquest tema, una actuació clara a favor del seu soterrament entre les rieres d’Argentona i de Sant Simó, per tal de garantir un correcte desenvolupament urbanístic del front marítim.
Tercer.-  Conseqüentment, l’Ajuntament de Mataró vetllarà, en el corresponent tràmit d’aprovació del projecte definitiu de la línia orbital, per tal que aquest projecte incorpori la indicació del manteniment de la línia de la costa i el seu soterrament en el tram indicat.

Quart.- Alhora, l’Ajuntament de Mataró també vetllarà per al trasllat de la platja de vies i els actuals tallers de l’estació de mar a un nou emplaçament menys perjudicial per a la ciutat.

Cinquè.- Aquests acords es comunicaran a tots els grups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals de l’Estat, així com al President i al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i al Ministre de Foment del Govern espanyol.”

PROPOSTA ALTERNATIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER MANTENIR L’ACTUAL LÍNIA DEL FERROCARRIL DE LA COSTA, I LA SEVA ESTACIÓ I TALLERS

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“Amb data 7 d’abril de 2008 la comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona va acordar sotmetre a consulta pública i institucional l’avantprojecte del Pla Territorial de Barcelona on s’inclou la comarca del Maresme. Paral•lelament, el “Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a la LÍNIA ORBITAL FERROVIARIA (PDU – LOF)” preveu la reserva del sòl necessari per a l’execució de la nova línia de tren.

El projecte de Pla territorial planteja el tram actual del traçat del tren pel front marítim, entre la porta Laietana i l’àmbit de les Cinc Sènies, com a “alternativa a estudiar”. En cap cas no es deixa clar si la línia del front marítim es mantindrà per continuar oferint el servei de l’estació actual.

El Pla director preveu la construcció d’uns nous tallers situats a la zona agrícola de les Cinc Sènies, els quals significaran una nova agressió a l’espai agrícola de la ciutat, fet que considerem innecessari perquè la ciutat de Mataró ja disposa d’uns tallers a prop de l’actual estació de tren.

Tot i això, fruit de la intensa participació ciutadana, institucional, i d’un continuat procés de reflexió, es creu ara necessari fixar la posició municipal en relació amb la línia de la costa i la situació dels tallers ferroviaris.

Per això la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple l’adopció dels acords següents:

Primer.- L’Ajuntament de Mataró manifesta el seu convenciment que l’actual línia de ferrocarril de la costa, així com l’actual estació i tallers, són imprescindibles per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat i es posiciona a favor del seu manteniment.
Segon.- Atesa la importància manifesta de l’actual línia de la costa del ferrocarril, l’Ajuntament de Mataró demana a les institucions que tenen competència sobre aquest tema una actuació clara a favor del seu soterrament entre les rieres d’Argentona i de Sant Simó, per tal de garantir un correcte desenvolupament urbanístic del front marítim.

Tercer.-  Conseqüentment, l’Ajuntament de Mataró vetllarà, en el corresponent tràmit d’aprovació del projecte definitiu de la línia orbital, per tal que aquest projecte incorpori la indicació del manteniment de la línia de la costa i el seu soterrament en el tram indicat.

Quart.- Alhora, l’Ajuntament de Mataró també vetllarà perquè els actuals tallers se soterrin al mateix indret on són, evitant-ne així el trasllat a la zona de les Cinc Sènies tal com té previst el pla director urbanístic.

Cinquè.- Aquests acords es comunicaran a tots els grups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals de l’Estat, així com al President i al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i al Ministre de Foment del Govern espanyol.”
                    
                                            
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, celebra que hi hagi un ample acord respecte d’aquesta qüestió. Coincideixo amb el Sr. Mora en què en aquests temes sí que podem posar-nos d’acord, i era evident que era possible, millor, perquè la ciutat hi guanya. Anem a fer un pas molt important en l’aposta ferroviària de la ciutat i els canvis que portarà a Mataró. Això configura una qualitat de vida i una cohesió social. Celebrem la claredat en aquests temes i que no hi hagi ambigüitat.
Hi ha 2 elements importants en els que ens hem de posar d’acord:
Primer, l’aposta clara pel ferrocarril. Abans parlàvem del canvi climàtic i si som capaços d’incidir en una cosa que sembla tan global i tan difícil. Apostar pel ferrocarril en el conjunt del país, integrant les nostres ciutats, és fer una aposta clara per combatre que la mobilitat d’aquestes grans realitats metropolitanes no sigui sempre sotmesa a l’ús del sistema de transport que més problemes generi amb el canvi climàtic. Serveix per connectar-nos més ràpidament i millor amb el conjunt metropolità i per fer que el conjunt de la ciutat resolgui un dèficit. Barris com Cerdanyola, Cirera, Rocafonda, Pla d’en Boet, El Palau i una bona part de l’Eixample estan molt lluny de l’estació. Cal que hi hagi integració en aquesta ciutat. Hi ha diferents estratègies com el soterrament, etc. És necessari que hi hagi també operativitat. Han de funcionar correctament aquestes línies i, per tant, els tallers s’han de posar amb tota la integració que siguem capaços però, sobretot, han de ser operatives.
En segon lloc, aquest soterrament és una aposta pel front marítim. Hem d’alliberar el front marítim i ho estem fent mica en mica.
Aquest acord ja es va prendre en el tràmit d’al•legacions que el Govern va respondre en el Pla Territorial de la Regió Metropolitana, tal com es va parlar a la darrera comissió informativa. Per tant, em sembla que anem pel bon camí i l’únic que cal és celebrar-ho. 

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, afegeix que és important posar-se d’acord en quin ha de ser el futur estratègic de la ciutat. Poques coses canviaran tant Mataró com el front de mar i les infraestructures ferroviàries. L’important és que quedi clar que aquest ple municipal aposta per mantenir la línia de la costa, aposta per mantenir l’estació i aposta per traslladar aquests tallers. Crec que tècnicament no és possible aquest soterrament que es demana. Des de CiU vam presentar al•legacions davant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal que aquesta línia orbital, quan sortís per la carretera de Mata, seguís el lateral de l’autopista i que, per tant, tingués el mínim d’impacte possible i traslladés aquests tallers de via el més lluny possible. Tenint al•legacions presentades i estudiades per tots els serveis tècnics de CiU amb l’aportació de molts tècnics ferroviaris, avui no podem acceptar una proposta que tècnicament és inviable.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, també celebra l’acord. Quan es va platejar el tema del Pla Director del Tren Orbital al Consell Assessor Urbanístic, aquest grup municipal ja va manifestar el seu posicionament. El nostre posicionament era que d’alguna manera s’havia de garantir el manteniment de la línia de la costa i el seu soterrament.
D’altra banda, però, manifestem la nostra abstenció a la proposta de la CUP.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, respon al Sr. Mora que el seu grup també ha presentat al•legacions a aquest Pla Director del Tren Orbital. També hem tingut assessorament de tècnics per presentar un projecte alternatiu. Quan parlem de mantenir els tallers allà on són és perquè tenim molt clar que l’actual projecte d’ubicar-los a les Cinc Sènies significa una agressió greu, no només perquè agafin un territori molt ampli de l’espai agrícola, sinó perquè, a més, al damunt, encara que siguin soterrats, ja no s’hi podrà realitzar cap activitat agrícola. Per nosaltres mantenir els tallers és molt important. Hem de mantenir i protegir els espais agrícoles. Nosaltres no hem vist cap estudi que digui que no podem mantenir els actuals tallers allà on són.

 

El senyor Ramon Bassas aclareix que, tal com es deia a la proposta que es va fer en les al•legacions sobre com ubicar el parc de vies de la línia orbital, a la superfície sí que s’hi podrà fer activitat agrícola. Aquella zona està doblement protegida pel Pla nacional del sistema costaner i pel Pla general, i els plans especials que hem de fer ho han de desenvolupar. Totes les decisions polítiques que s’han pres al respecte són per protegir i desenvolupar aquesta zona agrícola.
L’alternativa de la CUP podria deixar bona part de la ciutat sense poder accedir al ferrocarril.   

El senyor Xavier Safont-Tria mostra la seva desconfiança al respecte, perquè les polítiques territorials mai no han anat a favor dels espais agrícoles.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la  proposta consensuada pels grups municipals de CiU, PSC, PPC, ICV-EUIA I ERC :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 26,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

 

 

 

A continuació el senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la  proposta alternativa presentada pel grup municipal de la CUP :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7). 
 

 
17  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR  PERQUÈ ES FACI ANUALMENT UN RECOMPTE DELS HABITATGES DE LA CIUTAT DESOCUPATS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“Mataró ha sofert durant els últims anys un creixement desmesurat i desordenat marcat per l’especulació urbanística sense tenir en compte les necessitats i limitacions de la mateixa ciutat. No hi ha hagut cap política urbanística que gestionés i regulés aquest creixement amb criteris de qualitat de vida, sostenibilitat i accés a l’habitatge. Ben al contrari, s’ha optat per un creixement il•limitat que, si bé aparentment ha beneficiat econòmicament les arques municipals, en realitat ha ocasionat que ara  l’Ajuntament hagi de fer front a greus deficiències a l’hora d’oferir serveis.

El Grup Municipal de la CUP creiem que per fer una bona política urbanística i planificar noves zones residencials és important i necessari disposar d’informació actualitzada de la disponibilitat d’habitatges buits amb què compta ciutat.

No es pot créixer en funció de criteris especulatius i financers, sinó amb una visió racional, social i sostenible de les necessitats pròpies. Així, la construcció d’habitatges nous s’ha d’ajustar a les dinàmiques internes de creixement pròpies de la ciutat i no convertir-se en un negoci especulatiu.

A més, la informació sobre els habitatges buits ens permetrà desenvolupar polítiques que n’incentivin el lloguer.

És per això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) presenta les propostes següents:

1. L’Ajuntament de Mataró inclourà en l’informe de conjuntura socioeconòmica anual les dades referents al nombre d’habitatges desocupats.

2. Aquestes dades reflectiran quants dels habitatges desocupats són nous, quants són de segona mà, quants són a la venda i quants són per llogar.

3. Les polítiques urbanístiques tindran en compte aquestes dades abans de desenvolupar noves zones residencials.

4. L’Ajuntament de Mataró utilitzarà aquestes dades per incentivar polítiques de lloguer per als habitatges desocupats.”

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, comença dient que, com és habitual en el grup municipal de la CUP, a la part expositiva fa referència a tot un creixement i a tot un negoci especulatiu al voltant de l’habitatge a la ciutat.
Aquí es tracta de la construcció d’un equipament per als malalts d’Azheimer i 25 pisos de lloguer per la gent gran. Com a negoci, li puc dir que és un mal negoci des del punt de vista especulatiu. Però aquesta és l’especulació que ens agrada fer.
Des del punt de vista dels pisos desocupats, sí que és cert que una primera visió d’aquest tema semblaria que situés aquesta política de mobilització del parc vacant com a complement essencial a tenir en compte al costat de les polítiques de rehabilitació i de nova construcció, però quan es fa una primera immersió en aquest tema, es perceben dues coses: una, la dificultat de l’obtenció d’aquestes dades i, la segona, el que fem després de la seva gestió posterior és molt superior als hipotètics resultats que se’n podrien despendre. Les dades de parc vacant s’han de prendre amb una certa precaució, perquè poden induir a malentesos com aquest.
Sota aquest concepte d’habitatge desocupat s’engloben moltes característiques, moltes tipologies i moltes situacions. Hi ha edificis que s’acaben de construir i estan sense ocupar, habitatges que són obsolets, habitatges que estan en zones deshabitades, habitatges buits temporalment. Quants pisos buits estan realment desocupats? Aquesta seria una bona pregunta. Hi ha, bàsicament, estimacions d’altres ciutats basades en uns sistemes de detecció:
El primer és la revisió de les dades del comptador d’aigua, mirant aquelles cases amb un baix consum o consum zero. I l’altre és l’encreuament de les dades del padró d’habitants amb el cens d’edificis, amb les llicències d’obra, per discriminar els habitatges que estan en obra i dades del cadastre, per veure quin any són construïts els edificis, etc., on hi ha habitatges buits. Després d’encreuar aquestes dades s’observa, en aquest estudi, que hi ha un grau d’ocupació molt elevat. Per tant, la magnitud real d’aquesta dada seria molt inferior. Sobretot, a causa de les dades d’habitatges considerats buits que ofereixen zero en el padró però on hi poden viure persones. De fet, hi viuen persones que estan empadronades a altres municipis. El número d’habitatges buits, que es podria extrapolar a Mataró, se situa al voltant de l’1% i del 3% del parc d’habitatges de la ciutat. Aquesta és una dada que, a judici dels tècnics i de les publicacions que he pogut llegir, es considera tècnicament necessària per garantir el funcionament correcte del mercat de segona mà.
El segon és que, des de fa poc temps, hi ha una definició del que es considera un habitatge desocupat. Això planteja altres dificultats per l’actuació posterior. L’habitatge desocupat es defineix com un habitatge que roman desocupat permanentment sense causa justificada per un termini de més de 2 anys. Hi ha tot un seguit de causes justificades com la del trasllat laboral, etc. Per prendre accions legals, que podrien acabar amb l’expropiació temporal de l’usdefruit de l’habitatge i després traspassar-lo a les bosses d’habitatges de lloguer, cal fer una investigació i provar aquesta situació, la qual cosa és complicada i exigiria un munt de recursos. Per tant, la idea que portem al Govern és continuar fent les actuacions necessàries per mobilitzar aquest parc d’habitatges buits incorporant-los al mercat de lloguer, en la mesura del possible a través de les borses, donant garanties als propietaris d’aquests habitatges sobre el cobrament de les rendes. Informar també sobre els ajuts a la rehabilitació i posterior cessió a l’Administració dins dels programes com, per exemple, el de Cessió. Continuarem promovent la rehabilitació i la renovació del parc d’habitatges amb l’ajut de la Llei de Barris, amb el suport, l’assessorament a les comunitats de veïns interessades i el desplegament del paquet d’ajuts econòmics i financers que l’equip de govern hem preparat a l’efecte. També continuarem les accions previstes de nous habitatges assequibles, tant de venda com de lloguer. I com que els recursos humans i econòmics són limitats i comparant l’esforç davant els resultats potencials, preferim continuar centrant els esforços del nostre equip en les línies que he comentat anteriorment.   

 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix que el seu grup municipal no ho veu gens clar. És una qüestió de llibertats i, sentint-lo a vostè, que nacionalitzaria la banca i no sé quantes coses més, ens fa una mica de cosa pensar què faria vostè amb aquesta informació. Tothom té dret a l’habitatge, però és cert que es fa molt difícil saber quan un habitatge està buit perquè, per exemple, de vegades es guarda per a un fill perquè el pugui utilitzar en un moment determinat. Si el que vostè pretenia era que aquesta proposta servís perquè algun promotor planifiqués si fer més o menys habitatge, crec que no tindria cap sentit. Per tant, nosaltres hi votarem en contra. 

El Sr. Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l’abstenció del seu grup municipal.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, afirma que té el Sr. Teixidó per un home intel•ligent i que no fa per ell la demagògia que ha utilitzat a l’inici de la seva intervenció. El local que s’ha habilitat com a espai per a la gent amb problemes d’Alzheimer no s’escau al comentari en aquest tema. Sí que hi ha molts tipus d’habitatges buits i sí que això és complicat. Però nosaltres no estem presentant una proposta de com s’ha de fer. Segurament s’hauran d’inventar noves formes reguladores que permetin d’una manera senzilla accedir a aquesta informació. Aquesta informació ha de servir per racionalitzar les polítiques urbanístiques i, en última instància, per facilitar l’accés a un habitatge digne.

El senyor Francesc Teixidó expressa que sí que li sembla un bon exemple el del local habilitat per a la gent amb problemes d’Alzheimer. I, de fet, hi ha altres exemples, que segurament aviat es veuran en el ple, de la possibilitat d’especular fent habitatges al damunt d’equipaments i destinar els recursos a això.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que l’exemple que ha posat el Sr. Teixidó és prou contrastable.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra: 22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7). 
Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya. 

18  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PERQUÈ L’AJUNTAMENT NO AUTORITZI A MATARÓ L’EXHIBICIÓ D’ESPECTACLES AMB ANIMALS EXÒTICS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“De l’1 al 12 d’octubre d’enguany és previst que s’instal•larà a la ciutat un circ amb presència d’animals exòtics.
Els Elefants, lleons, tigres, rinoceronts, zebres, ximpanzés, cocodrils, pitons, dromedaris, óssos, etcètera són una llarga llista d’animals sotmesos i convertits en titelles per a l’entreteniment humà.
Fer equilibris sobre pilotes, anar en bicicleta, conduir motocicletes, traspassar anelles de foc, ballar, saltar, fumar, aguantar-se sobre dues potes, aixecar-se... són part dels números antinaturals que els animals en els circs han d’interpretar després d’un llarg procés d’ensinistrament i de domini fins que no s’aconsegueix anul•lar la seva voluntat.
Constants desplaçaments d’un país a un altre, canvis bruscos de temperatura i clima són altres dels factors  que afecten de forma molt negativa als animals.
Les condicions de transport en camions/gàbies, de pocs i insuficients metres quadrats, impossibiliten el mínim de confort sent, a més, l’habitacle permanent i obligatori per algunes espècies com a grans felins i óssos.
S'han donat nombrosos casos d'accidents, en els circs, com a conseqüència del maltractament i les nefastes condicions de vida en què viuen els animals. Estressats pel tipus de vida que porten , totalment oposat  al del seu hàbitat natural, perden en ocasions el control a causa de la presència del públic, el volum de música durant les actuacions, el centelleig dels focus i la reclusió forçosa.
El circ és un espectacle que disposa d’innombrables recursos humans propis sense necessitat de sotmetre al ridícul, maltractament o humiliació als animals. Així ho han entès nombrosos circs que amb el seu art i màgia entorn als pallassos, acròbates, malabaristes han aconseguit els majors èxits i la gran acceptació del públic.
El circ més prestigiós del Món és el Cirque du Soleil, canadenc, que no utilitza animals en les seves exhibicions. El Circ Circ, català, Premi Nacional de Circ atorgat per la Generalitat de Catalunya, tampoc no usa animals en les seves exhibicions.
Nombrosos països i ciutats de tot el món han prohibit  o restringit la presència d’animals en els circs. 
La instal•lació de circs que exhibeixin animals exòtics en els seus espectacles està prohibida en la ciutat de Barcelona. La implantació d'aquesta prohibició va suposar un augment del 25 % en la taquilla d'aquests espectacles, ja que el "buit" que van deixar les actuacions on s’utilitzaven animals va haver de ser substituït per una oferta molt més positiva i molt rendible, tant per al circ com per als seus treballadors.

És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) presenta la proposta següent:
L’Ajuntament de Mataró no concedirà permís d’actuació a cap circ que utilitzi animals exòtics en els seus espectacles.”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, explica que es va parlar fa uns dies amb el Sr. Safont-Tria, quan els va arribar aquesta proposta de resolució, per veure si es podria deixar sobre la taula durant 2 mesos a fi de prendre la decisió que es considerés oportuna. Crec que no és una decisió per prendre aquí en 5 minuts.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que allò habitual a Mataró és que hi hagi només 2 circs l’any. Per tant, en aquests 2 mesos hauríem de resoldre aquest tema. Seria molt important buscar el màxim consens polític sobre aquest tema. 

El senyor Xavier Safont-Tria, emplaça els grups municipals a discutir aquest tema durant els 2 propers mesos, moment en què tornaran a presentar aquesta proposta. 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, celebra el fet de poder discutir aquest tema amb calma. És un tema delicat però també cal tenir en compte que hi ha lleis de caràcter superior que ens obligarien. Nosaltres estaríem d’acord amb aquesta proposta. Però, a l’hora de prendre una decisió, ens podríem trobar algun problema legal que hauríem de mirar de capgirar per aconseguir el nostre objectiu.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comparteix la proposta que presenta la CUP. També crec que és bo que se’n parli amb un espai més gran de temps.

Finalment, el Sr. Alcalde deixa el tema sobre la taula amb la conformitat del Sr. Safont-Tria, autor de la proposta de resolució.

19  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER A LA CONVOCATÒRIA D’UNA CONSULTA CIUTADANA SOBRE LES PRIORITATS DEL PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“Any rere any el procés d'elaboració i debat del PAM obre les portes a la participació no vinculant a persones relacionades amb el teixit associatiu de la ciutat. El model actual de participació ciutadana (format per consells sectorials, consells territorials i consell de ciutat, audiències públiques, etc.) és, malgrat tot, insuficient.
És necessari anar més enllà i aprofundir en la democràcia participativa. Cal millorar i complementar els actuals canals de participació (indirecta).
En aquest sentit, seria molt més profitós si les propostes que cada any fan alguns ciutadans anònims i les entitats en l'elaboració del PAM es poguessin visualitzar i validar públicament a través de la convocatòria d'una consulta ciutadana. L'objectiu de la consulta ciutadana seria donar la paraula a totes les persones majors de 16 anys empadronades a Mataró, per tal que poguessin votar les propostes prioritzades en el Consell de Ciutat. Posteriorment, d'acord amb la voluntat popular, s'hauria de reordenar la llista de propostes d'actuació prioritàries i d'aquesta manera el treball realitzat pels consells comptaria amb la complicitat i la corresponsabilització de la ciutadania.

Per tant, des del grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), proposem al Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró, l'aprovació dels acords següents:
1.- Convocar una consulta ciutadana prèvia a la publicació de la proposta de PAM del Govern, en la qual les persones residents a Mataró majors de 16 anys puguin seleccionar aquelles propostes d'actuació prioritzades en el Consell de Ciutat que considerin que són preferents.
2.- Encarregar al Servei de Participació Ciutadana l'organització logística de la consulta.
3.- El Govern informarà públicament, de forma transparent i simplificada, sobre quines propostes incorpora en la seva proposta de PAM, especificant l'assignació pressupostària que els dóna.”

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que el seu grup ha alertat sobre el distanciament que té la ciutadania de la política. Aquest és conseqüència de l’excés d’informació de la gent i l’evolució de la consciència individual i social de les persones, que fan que cada dia exigeixin més dels seus representants i que, en contrapartida, la política no hagi evolucionat per donar resposta a aquesta inquietud de la ciutadania. La política ha d’evolucionar, hem de buscar noves fórmules. Jo recordo que a la xerrada que vam fer els diversos portaveus dels grups municipals, en commemoració dels 30 anys dels ajuntaments democràtics, vaig dir que eren necessàries 2 coses:
D’una banda, reformes legals que facin des d’equilibrar l’excessiu poder que la normativa dóna a l’Alcalde fins a la representativitat territorial i altres fórmules, fins i tot la forma d’elecció, que facin que la política s’acosti al ciutadà.
I, de l’altra, algunes modificacions en les pròpies creences dels polítics. Aquestes creences que ara tenim instal•lades fan que la forma d’actuar i de gestionar en política que tenen els governs municipals, referint-nos a l’esquerra que és l’única que ha governat aquesta ciutat en els darrers 30 anys, sigui excessivament ideològica, excessivament polititzada, en el mal sentit de la paraula, i no aprofiti les sinergies. El Sr. Safont-Tria fa referència al problema més anecdòtic i que podria venir en un segon terme, abans de cimentar la base, que és aquesta qüestió de fons a la que feia referència. Nosaltres no podem donar suport a aquesta proposta.      

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, opina que el Sr. Safont-Tria expressa, amb aquesta proposta, una voluntat de que funcioni la participació ciutadana. És veritat que els polítics tenim un problema gravíssim perquè no sabem com fer que els ciutadans ens acompanyin, ens motivin. Els missatges que ens envien és que cada cop ho fem pitjor. Hem de fer alguna cosa per canviar-ho. Qui en té la responsabilitat en aquests moments a nivell de Mataró és el tripartit municipal. Afortunadament, crec que les noves tecnologies ens ajudaran a què els ciutadans participin. Les consultes que proposa el Sr. Safont-Tria han de ser prou representatives. És molt difícil saber quina xifra fa que sigui representativa aquesta consulta. Hem de tenir una certa humilitat i fer participar la gent en tot allò que sigui possible; hauríem de saber escoltar. La gent ha de tenir el sentit d’utilitat que ara no té quan va als Consells de Participació. Per aquest motiu, CiU s’abstindrà en aquesta proposta.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, explica que en els darrers anys han estat promovent noves fórmules per obrir els processos participatius a diferents col•lectius, per anar avançant en la qualitat democràtica. No només a diferents col•lectius, sinó també a la ciutadania que no pertany a cap col•lectiu, el que es deia abans la societat civil. La darrera dècada hem passat de fer  un procés d’elaboració del PAM i del Pressupost amb aquella audiència pública que es feia fa uns anys, a donar un paper molt més important als consells municipals, que cada cop més tenen més temps, més feines, més oportunitats de dir la seva a l’hora d’incidir en el seu sector o territori.
Posteriorment es creà el Consell de Ciutat. El 13 de juliol es va fer un Consell de Ciutat obert on van sortir moltíssimes opcions per part de la ciutadania. Fins i tot en el procés participatiu d’aquests pressupostos del 2009 vam avançar encara més, i abans que el Govern fes una primera proposta del Pla d’actuació municipal es va preguntar a tothom. Tothom són tots els consells, ja siguin sectorials o territorials, els organismes autònoms. Si ho sumem, estem sobrepassant les 500 persones. A més, fa 5 mesos, vam fer tot un procés per mirar d’aconseguir que la ciutadania, a títol individual, vingués a veure si volia participar-hi. Teníem 60 places i van venir 125 persones. Aquestes persones hi participen d’una manera activa, amb moltes ganes, aporten les seves propostes. S’estan acostumant a això dels processos participatius. Altres exemples són el Consell per la Convivència o el Consell de Societat i Cooperació. La majoria de les accions que acaba fent el Govern surten d’aquest consells. En podria dir molts més.
Per això, nosaltres creiem que no és necessari fer aquesta consulta. El primer procés participatiu és el d’anar a votar. A Mataró, a les eleccions municipals, hi van participar més de 40 mil persones i van votar uns programes electorals. Tres setmanes després vam votar entre tots un Govern. Aquest vot va portar un Acord de Govern que aplega la representació de la majoria de la ciutadania de Mataró. A partir d’aquí sí que l’anem modelant i perfeccionant i anem apropant al màxim les nostres decisions a la ciutadania. No fan falta aquestes coses d’aparador que seria fer la consulta a la ciutadania. 

El senyor Joan Mora creu que és evident que es va apuntar molta gent a la participació, perquè gent amb bona fe i ganes n’hi ha a la ciutat. Jo li parlo d’una sensació general en què tenen poca utilitat, perquè la gent encara no s’ha acostumat a aquesta nova manera de funcionar. A la última part de la seva intervenció crec que vostè mateix s’ha traït quan ha dit que el que realment a vostè li interessa és que cada 4 anys els ciutadans ja voten i, per tant, ja participen. La discussió no és aquesta, la discussió és que si durant aquests 4 anys, el que fa aquest Govern, quant a la participació, és allò que esperen els ciutadans que li han donat la confiança a les urnes.
Parlant de la utilitat, jo li recordava abans que al Consell per la Convivència, quan es treballava sobre un manifest, al final es va quedar en el seu departament i no es va acabar de fer públic. Aquestes coses parlen una mica de la sensació de cobrir l’expedient. Segur que en aquest any i mig que queda de mandat les coses aniran millorant perquè no dubto que, en el fons, aquesta és l’única sortida que tenim per tirar endavant aquesta ciutat i la democràcia, perquè sinó la participació en les eleccions serà molt prima i això no ens interessa a ningú. 

El senyor Pau Mojedano comenta que avui ha confirmat que el seu grup està sol en el centre polític en aquest consistori. Únicament, dir al Sr. Fernández que això de la participació no és un tema senzill. Totes les persones que participen a títol ciutadà o privat en l’entramat  de consells que formen part de l’Ajuntament o que van a l’Audiència pública del PAM o del Pressupost no acaben de trobar un sentit a la feina que estan fent. És possible que en molts casos sigui una qüestió de pròpia actitud o de pròpia voluntat. M’agradaria veure, sempre que parlen els representants del govern municipal d’aquests temes, en aquest cas el Sr. Fernández, una mica més de sentit autocrític.

 

El senyor Xavier Safont-Tria coincideix en què la participació no és un tema senzill. Tots sabem que la participació no acaba de ser tan positiva com voldríem. La participació ciutadana hauria de ser un repte i aspirar a millorar-la. Que s’utilitzi el recurs de les eleccions cada 4 anys i que, a través d’aquí, la gent ja se sent representada, crec que és una intervenció de molt baix nivell, més quan els índexs de participació en les eleccions són cada cop més baixos. Per tant, més autocrítica.
És fàcil, en sortir dels consells de participació, copsar desànim en la gent que surt amb la impressió que no s’acaba de fer la feina que s’hauria de fer, que les tasques que es fan no arriben a bon port. Aquest desànim s’hauria d’analitzar i buscar solucions. Nosaltres fèiem una proposta concreta, però tampoc era una proposta tancada. Enteníem que, com més amplia sigui la participació ciutadana, millor per als ciutadans i per al seu propi govern, que se sent més legitimat per tirar endavant les polítiques. Abans parlava d’aquesta corresponsabilització i això ajuda a superar situacions de crisi com l’actual. Estaríem oberts a què fos una iniciativa que utilitzés les noves tecnologies com Internet. Estaríem oberts a escoltar altres fórmules. Seria important que el ciutadà acabés discernint quines són les seves prioritats al seu barri, a la seva ciutat. Crec que conjuntament en sortiríem beneficiats. Lamento que siguem l’únic grup municipal que defensi aquesta proposta però, de ben segur que, si no és aquest any serà un altre, se n’haurà de fer alguna de semblant perquè la participació no funciona.

 

El senyor Carlos Fernández explica que ell parlava de sensacions. Vostès poden tenir la sensació de poc útils i jo tinc una sensació més positiva, perquè la gent m’ho diu així. Per exemple, en el Consell per la Convivència vam fer un ple i un Pacte per la nova ciutadania on 120 accions van ser pactades i consensuades amb tota aquesta gent; també tenim 14 entitats amb les quals hi ha signats convenis i amb les quals fem reunions conjuntament. Aquestes entitats estan totes al Consell, i en parlem i consensuem cada any. Ara ho estem fent de cara al 2010 amb les entitats de Nova Ciutadania per saber què és el que volen. També hem de parlar de la utilitat que es pot sentir des de les dues bandes.
També dir que hi ha un altre tipus de gent que assisteix als consells de ciutat oberts o a les audiències públiques, on senten que els agradaria poder participar d’una manera més activa. Però és que ara tenim tota una xarxa feta de consells. L’Ajuntament hauria de donar-los a conèixer més. Per això vam fer la campanya aquesta de ciutadans a títol individual. Entre tots no hauríem de donar aquesta imatge tan negativa perquè la gent ho acaba veient d’una altra manera. Continuem mirant de fer coses. Per a aquest any estem preparant un nou tipus d’audiència pública a veure si podem fer que la gent hi participi més. També estem preparant a llarg termini, al permanent del Consell de Ciutat, un cicle de conferències d’allò que en diem la “qualitat democràtica”, per continuar una feina que vam començar a l’anterior mostra d’entitats i que ens agradaria acabar a la propera. Els ho presentarem d’aquí a 15 dies. Continuem cercant fórmules perquè hi participi el màxim de gent possible.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, fa la reflexió que els grups municipals coincideixen en moltes de les coses que s’ha dit. A tots ens preocupa la qualitat de la nostra democràcia. Però és que, al final, resulta que la democràcia representativa no té cap valor i que tots els processos de participació han de ser per un altre tipus. La democràcia representativa, amb totes les seves imperfeccions, és el millor sistema que jo conec perquè les ciutats expressin les seves opinions polítiques. Ni és l’única ni és l’absoluta ni és la definitiva. I segurament hem d’articular, al voltant d’aquesta democràcia representativa, altres mecanismes de participació. Aquest mateix debat es reprodueix en molts altres ajuntaments amb les tornes canviades: l’oposició clama perquè el govern deixa participar poc i el govern defensa el seu model de participació. Això passa a tot arreu i la prova és que a diferents jornades de participació els ponents són de diferents grups polítics i diuen exactament el mateix. Per tant, estem en un procés d’aprenentatge d’una democràcia que tampoc és tan vella, que té 30 anys i que ens cal aprendre moltes coses. Jo demano que siguem curosos en les formes, que no menystinguem el que tenim perquè ha costat d’aconseguir. Aquest models de participació poden ser tan perfeccionables com vostès vulguin i hem de treballar en positiu amb ganes de generar les il•lusions necessàries perquè els ciutadans creguin que això és important. De crisi de participació n’hi ha a tot arreu. Jo visc en un bloc de 40 habitatges i de vegades a les reunions de veïns som 5 o 7, i parlem de coses ben concretes que ens afecten: si fem una derrama o no, si pintem l’escala, etc. I li podria parlar dels consells escolars de les AMPES, dels clubs de futbol, de les entitats culturals, etc. Quantes vegades els presidents de les entitats diuen que no se’n van perquè no hi ha ningú que vulgui agafar el càrrec. Això passa a tot arreu. No dic, però, que ens hàgim de conformar. Aquí estem amb un procés de participació perfeccionable, però sí que és veritat que hem de fer propostes que siguin possibles i realitzables. Crec que hi ha mecanismes per poder perfeccionar les propostes, i fer noves propostes de nous mecanismes de participació ciutadana. Coincideixo amb la línia argumental que vostès han exposat, entenc el que diu el Sr. Regidor, entenc la proposta de la CUP, encara que no la comparteixo, i, per tant, hi votaré en contra. Tots hem de fer un esforç per donar credibilitat als mecanismes de participació.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra: 19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4). 
Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió. 
20  - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA GESTIÓ DE LA BONIFICACIÓ DE L’IBI A LES FAMÍLIES NOMBROSES.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la moció següent:
“A les Ordenances Fiscals i Preus Públics de Mataró 2009, i continuant amb una bonificació que es repeteix des de fa ja bastants exercicis, s’estableix (en el seu apartat 2.2 que regula l’Impost de Béns Immobles, de l’article 7.5) que les famílies nombroses tindran una bonificació en el mencionat impost, depenent de la categoria que estableixi la regulació específica. És a dir: aquelles famílies que tinguin 3 o 4 fills obtindran una bonificació del 50%, mentre les que tinguin 5 fills, o més, la tindran del 70%.

Aquesta bonificació s’ha de demanar cada any i el termini per sol•licitar-la s’acaba just un mes després del període de pagament voluntari de l’Impost de Béns Immobles.
Aquest Grup Municipal considera que aquesta bonificació, que afecta un col•lectiu nombrós de ciutadans, no és suficientment coneguda i molts mataronins no la sol•liciten per desinformació. A més, la seva tramitació anual, on cada cop s’ha de presentar els mateixos papers i fer les mateixes gestions, sembla que ajudi a que molts dels nostres conciutadans no la sol•licitin, bé per desconeixement, bé per avorriment.

Des del PPC creiem que aquest tràmit pot agilitzar-se i millorar pel que fa a la seva gestió. Si s’estableixen una sèrie de pautes, aquest descompte arribarà a totes les famílies que acompleixen els requisits perquè se’ls apliqui i, a més, els ajudarem a tirar endavant un tràmit que sovint es fa pesat i que pot ser un problema per les famílies que no disposen de temps material per dedicar-se a aquestes gestions burocràtiques, ja sigui per motius laborals o càrregues familiars.

És per això que es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels següents

ACORDS

1.- Que l’Ajuntament disposi que en els impresos de l’IBI s’anunciï aquesta bonificació a la que tindran dret les famílies que tinguin 3 o més fills (o 2 si un té alguna discapacitació), marcant el nivell d’ingressos de forma resumida per les famílies amb 3, 4 i 5 fills.

2.- Que les famílies que ja hagin sol•licitat aquesta bonificació en anys anteriors, i de conformitat a la informació existent en el padró municipal disposin, de manera automàtica, de la bonificació esmentada, amb l’oportunitat de realitzar qualsevol canvi, en cas de modificació de la seva situació familiar. D’aquesta manera, el tràmit serà molt més àgil i la gestió podrà fer-se de manera automàtica, ja sigui a través d’Internet, per telèfon...etc. “

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comparteix la impressió que qualsevol tràmit democràtic s’ha de facilitar i simplificar. Per tant, estem d’acord en la idea d’aquesta proposta. El que sí demanaria és que a nosaltres ens agradaria participar també d’aquest consens per una nova proposta definitiva apuntant el següent criteri: si bé és cert que s’ha de bonificar aquelles famílies nombroses, també s’ha de tenir en compte el fet que disposin d’una o de més residències. S’hauria de bonificar només aquelles famílies que disposin d’una sola residència.

El senyor Pau Mojedano entén que la proposta queda damunt la taula. Entenc que el que es vagi fent serà informat a la comissió informativa i, en funció d’això, es decidirà si la proposta es manté o no.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals,  recorda que l’Ajuntament de Mataró aplica aquesta bonificació tenint en compte dues variables: el nombre d’integrants de la unitat familiar i la capacitat econòmica de la família. Estem d’acord amb deixar la proposta sobre la taula. Ja fa temps que estem treballant per millorar aquesta informació, és a dir, per comunicar als possibles beneficiaris la bonificació que aquesta existeix. La proposta que aporta el PP n’és una, però n’hi ha d’altres que volem explorar. L’atorgament de manera automàtica d’aquesta bonificació a famílies que ja l’hagin demanat no el podem fer justament perquè tenim en compte aquestes dues variables. Aquestes dues variables poden canviar i, per tant, les hem de revisar cada any. És important destacar que nosaltres respectem la Llei de protecció de dades i que, per tant, necessitem l’autorització prèvia d’aquells que sol•liciten aquesta bonificació quant a aquestes dades. Refermem el nostre compromís d’avançar en la línia de millorar aquests tràmits perquè siguin més fàcils i més àgils. 

Finalment, el Sr. Alcalde deixa el tema sobre la taula amb la conformitat del grup municipal proponent.
21  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA REFERENT A LA SUPRESSIÓ DE L’IMPOST DE SUCCESSIONS I A LA REBAIXA DE L’IMPOST MUNICIPAL SOBRE L’INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA (PLUSVALUA) EN ELS SUPÒSITS DE TRANSMISSIONS PER CAUSA DE MORT.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

“En aquests moments existeix un veritable clamor popular que exigeix la supressió de l’Impost de Successions. Com és sabut, es tracta d’un impost estatal respecte del qual les comunitats autònomes –i entre elles Catalunya—disposen també d’una àmplia capacitat normativa, que en alguns casos signifiquen la seva pràctica eliminació.

A Catalunya aquest impost resulta especialment gravós i més encara si es compara amb molts altres territoris, de tal manera que ha estat qualificat com un veritable “Peatge de la Mort”, absolutament injust, discriminatori i confiscatori.

Però aquest “peatge de la mort” no és exigit només per l’Impost de Successions, sinó que els Ajuntaments, i entre ells el de Mataró, també participen del seu cobrament mitjançant l’impost municipal sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvalua) en els supòsits de transmissions per causa de mort. Aquest impost a Mataró encara és més onerós des de la recent revisió dels valors cadastrals.

Entenem que l’Ajuntament de Mataró hauria de ser sensible als problemes i dificultats dels ciutadans que, a més de patir la mort d’un familar, a sobre es veuen gravats per diversos impostos que sovint obliguen a haver d’hipotecar o mal vendre el seu petit patrimoni per fer front al seu pagament.

L’article 108 de la Llei d’Hisendes Locals autoritza els ajuntaments a una reducció de la quota de fins al 95% en aquests supòsits, cosa que entenem que hauria de ser aplicada per l’Ajuntament de Mataró, als efectes de no ser còmplices d’aquest peatge injust i tan onerós per als ciutadans i les famílies.

En conseqüència, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció dels següents .

ACORDS:

Primer.- Instar al Govern de l’Estat la supressió de l’impost sobre les successions i donacions, amb compensació a Catalunya de les quantitats que es deixin de recaptar per raó d’aquesta supressió.

Segon.- Instar la Generalitat de Catalunya perquè en ús de la seva capacitat normativa en matèria d’Impost sobre Successions, procedeixi a la rebaixa de l’impost, amb aplicació d’una rebaixa sobre la quota del 99%, idèntica o similar a la que s’aplica, entre d’altres, a les comunitats de Madrid, València, Galícia, La Rioja o Murcia.

Tercer.- Modificar l’impost municipal sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvalua) i desplegar tots els acords i actes pertinents perquè a partir de l’exercici 2010, la corresponent ordenança municipal apliqui la reducció permesa en la Llei d’Hisendes Locals del 95% de la quota en les transmissions per causa de mort a favor de descendents i adoptats, cònjuge, parella de fet, ascendents i adoptants.”

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta alternativa del govern municipal :
 
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN EL GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, ICV-EU-A I ERC RELATIVA A LA REFORMA DE L’IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS
 
“Els Grups sota signants conscients de la dificultat per a moltes persones i famílies a Catalunya de fer front a l'impost sobre successions i donacions de cara a poder assumir la propietat familiar llegada, som partidaris de estudiar la modificació de l'Impost de Successions i Donacions que tingui com a objectiu que aquest impost sigui més equitatiu per a les classes mitjanes i fer-ho més just, en línia amb el debat que avui mateix està tenint lloc al Parlament de Catalunya.

En conseqüència, proposen al Ple l'adopció dels següents:

ACORDS:

1. Instar al Govern de Catalunya a presentar el Projecte de Llei de Reforma de l’Impost de Successions i Donacions, un cop avaluats l’impacte de la reforma realitzada en l’impost mitjançant la Llei 17/2007 de Mesures Fiscals i Financeres i el seu comportament sota els paràmetres normatius vigents, i que tingui per objectiu millorar la justícia redistributiva, l’equitat i la progressivitat de l’impost.

2. Comunicar l’acord al Govern de la Generalitat i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya. “

 

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, passa a comentar la posició del Govern pel que fa al tercer punt, on es demana que apliquin a les ordenances fiscals la bonificació del 95%.
Les ordenances fiscals de l’Ajuntament de Mataró ja contemplen aquesta bonificació des que es va modificar la Llei reguladora d’hisendes locals l’any 1989. Ho fem en la quota de l’impost sobre els terrenys de naturalesa urbana en les transmissions per causa de mort a favor de descendents, adoptats, cònjuges, ascendents i adoptants. Aquesta bonificació ha estat abastament informada en les comissions informatives. Cada any parlem de les ordenances municipals, des de la seva institució. L’any 2007 també vam fer la darrera  modificació per incrementar el nombre de persones que es poden veure beneficiades per aquesta bonificació. L’article 7 de l’Ordenança reguladora fixa aquesta bonificació que s’aplica quan el que es transmet és l’habitatge habitual i els hereus no disposin de cap altre immoble a nom seu. El percentatge de bonificació pot anar del 95% al 30% en funció del percentatge que representi el valor de la finca transmesa en relació al total que rep. Així, aquell que obté, per herència, a banda de la finca sobre la que sol•licita la bonificació, altres béns que incrementin la seva capacitat econòmica, té una bonificació inferior a aquell que només rep en herència la finca on abans vivia la persona difunta i que rebrà una bonificació del 95%. Si un contribuent rep una finca amb un valor de 250.000 euros i altres béns per un valor d’1 milió d’euros, pot gaudir d’una bonificació del 30%. En canvi, si un contribuent rep únicament una finca amb una valor de 250.000 euros, pot gaudir d’una bonificació del 95%. És a dir, garantim els principis d’igualtat i progressivitat continguts a la Llei  general tributària i a la Constitució, que estableixen que tothom ha de contribuir segons la seva capacitat econòmica a través d’un sistema tributari just. Aquest impost grava més a qui més té i produeix un efecte redistributiu segons la riquesa originària de les persones. No li puc permetre que digui que hi ha un caràcter confiscatori, perquè nosaltres no obliguem a hipotecar ni a mal vendre el patrimoni en cap cas. Vostè diu que a causa de la revisió cadastral aquest impost és molt onerós. En tot cas, li he d’explicar que, per tal de compensar l’efecte d’aquesta revisió cadastral, l’Ajuntament de Mataró té establert aquest any 2009 una reducció del valor que es pren com a base per calcular aquesta plusvàlua. Així, quan calculem la base imposable d’aquest impost no es pren el 100% del valor cadastral, sinó que hi apliquem una reducció del 56,3%. Per tant, rebaixem l’impacte d’aquesta revisió cadastral.
Finalment, recordar-los que el tipus impositiu d’aquest impost a Mataró és un dels més baixos de tot Espanya i se situa entre el 16% i el 13%, quan el seu màxim és el 30%.
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que el seu grup municipal comparteix la proposta, per això en formen part també com a proposants. Els he de confessar, però, que ens generava un petit dubte en allò que fa referència, a l’acord primer, al tema de la compensació. Per dues coses:
Una, perquè en un moment de col•lapse econòmic on l’Estat no sap d’on treure els diners els números han de sortir. I dues, CiU diu defensar només els interessos de Catalunya i nosaltres tenim una visió més ampla del món i proposem que, de la mateixa manera que es compensaria a Catalunya, s’hauria de compensar a les altres comunitats autònomes.
En referència al que ha dit el Sr. Teixidó sobre això del centre i que ara es demostraria, val a dir que aquest impost en el seu origen era un impost just. Aquest impost va sortir als EUA amb una finalitat i era que el fet de ser “fill de” no era un dret. Per tant, tenia tot el sentit. Existeix també a altres països europeus. Ara, en aquest moment, és més injust que no pas just. Ara hi ha una gran classe mitjana que, producte d’un esforç i d’un treball de molts anys, té un patrimoni que es veu seriosament gravat, en molts casos, quan s’ha de transmetre. Repeteixo que compartim el que diu el Sr. Teixidó i la proposta que ells presenten de caminar en aquest sentit. El problema és que el tripartit no ens mereix confiança. Hi ha moltes vegades que han presentat propostes buides de contingut. Això, en què es concreta?, on volen anar?, concretament, què és el que proposen? El Sr. Teixidó recordarà allò de “Catalunya lliure de peatges”, i en aquell moment van enganyar molts catalans. Això no és un problema de centre o de dreta, és un problema de rigor. 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu suport a aquesta proposta alternativa. Comparteixo la preocupació, perquè són aquelles famílies amb rendes mitjanes/baixes que acaben pagant una situació injusta. En segons quins casos els porta a hipotecar la casa o  que no puguin acabar pagant allò que se’ls demana. Aquest impost s’ha de modular i s’ha de fer progressiu perquè acabi gravant sobretot les grans fortunes. Són aquelles grans fortunes les que fan la trampa. Tots sabem que empadronen el seu capital a d’altres comunitats autònomes per no haver de pagar. El gran repte d’aquest país és acabar amb el frau fiscal del que estem al capdavant de molts països a nivell europeu. Per tant, d’acord que es modifiqui aquest impost per tal que les rendes mitjanes/baixes no estiguin en situacions crítiques, però també d’acord que aquestes grans fortunes han d’acabar pagant un impost per tal de garantir una redistribució de la riquesa.
El senyor Marcel Martinez anuncia, en relació amb la proposta alternativa que es presenta, la seva abstenció. Ens hi abstenim per vàries raons:
Primer, perquè entenem que existeix una voluntat de canviar les coses per part del govern de la Generalitat. El que passa és que també entenem que no és suficient. Li recordo al Sr. Teixidó que el seu grup d’ERC en el Parlament del Congrés dels Diputats va votar, juntament amb CIU, la supressió d’aquest impost. Per tant, el que no podem fer és parlar d’esquerres i de dretes quan estem parlant d’un impost realment injust per a totes les rendes. Ens hi abstindrem perquè entenc que hi ha un mica de voluntat per part del Govern perquè això comenci realment a canviar. Ara bé, es parla de justícia retributiva i l’autèntica justícia seria que aquest impost se suprimís. Els rics ja saben fer les seves trampes legals però les rendes mitjanes/baixes no tenen possibilitat de fer-ho.
En relació amb la Sra. López i el tema de la plusvàlua, vostè té raó en el sentit que, des del punt de vista legal, es poden fer bonificacions, però també es poden fer moltes més bonificacions de les que es fan. La Llei d’hisendes locals, en el seu article 108, ho diu i les ordenances fiscals també ho poden dir, si realment existeix voluntat de fer no només aquestes modificacions que vostè ha manifestat i que és cert que existeixen a Mataró, sinó en general. Estic parlant del màxim del 95%. Vostès a la seva proposta no ens estan parlant de quant ni de quan. Estem parlant de números i parlem de forma clara i concisa.

El senyor Francesc Teixidó contesta, en referència al que van votar al Parlament espanyol, que van votar ajuntament i no és cap incongruència, perquè això és un impost de competència espanyola i, per tant, si haguessin guanyat aquella votació, l’Estat hagués compensat aquest import a les comunitats.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta presentada pels grups municipals de CIU i PPC :
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

 

A continuació el senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta presentada pel govern municipal :
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7). 

 

En aquests moments marxen de la sessió el Sr. Oriol Batista, regidor del grup municipal Socialista i la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 22, 36 i 37 per venir referits a temàtiques coincidents.

22  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL TANCAMENT DE L’APARCAMENT DE CAMIONS DE LES CINC SÈNIES.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“El passat 30 de setembre es va clausurar l’aparcament de camions de les Cinc Sènies. Aquest negoci, que ha estat 20 anys funcionant amb la tolerància i el vist-i-plau de tots els Governs municipals (inclòs l’actual), no disposava de llicència d’activitat però complia les obligacions fiscals i socials pròpies de la seva activitat.

Aquest negoci, que sempre ha estat situat al mateix enclavament i ha funcionat exactament de la mateixa manera, responia a una necessitat i a una demanda real de la ciutat i actualment donava feina a sis persones.

Aquesta legislatura, i amb l’arribada d’una nova formació política al Consistori mataroní, la qüestió de la il•legalitat del pàrquing va tornar a posar-se sobre la taula. Sense entrar a valorar ni a jutjar la feina d’altres companys regidors, el que sí ens preguntem és per què ara s’ha decidit clausurar l’activitat a corre cuita, sense una aparent solució alternativa, i amb efectes negatius a nivell laboral i econòmic.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Quin és el motiu pel qual ara s’ha decidit el tancament del pàrquing ara, en aquest moment i no abans, quan la situació del negoci i la seva activitat no han variat?

2. Creu el Govern municipal que tot aquest procés s’hagués pogut portar millor, sobretot tenint en compte que el propietari disposa d’una experiència i un bagatge que s’hagués pogut tenir en compte tant a l’hora de proposar un nou emplaçament com de suggerir possibles alternatives al tancament del negoci?

3. Ha valorat el Govern les conseqüències a nivell laboral i econòmic que suposa aquest tancament, ja no només per les famílies afectades sinó també per la ciutat?”

 

36  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR  SOBRE L’APARCAMENT DE CAMIONS IL•LEGAL DE LES CINC SÈNIES.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“A la zona agrícola de les Cinc Sènies, s’hi explotava des de principis dels anys 90 un negoci il•legal d’aparcament de camions. És una activitat tan irregular com coneguda i visible.

A principis d’estiu del 2009, l’Ajuntament encara no havia clausurat l’activitat lucrativa que es desenvolupava sense llicència, tot i que tenia un expedient obert des del 1997 (quatre anys després de tenir coneixement de la seva obertura per part del “gerent” del pàrquing, el gener del 1993).

El dia 13 de setembre de 2007 la CUP preguntava al Ple municipal si es tenia previst cancel•lar o ordenar la cancel•lació d’aquest servei i retirar els vehicles, i quan tenien previst fer-ho.

Coneixem que s’han fet diverses gestions per restaurar el caràcter agrícola que li pertoca en aquest espai, i no permetre-hi altres activitats.

És per això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) fórmula les preguntes següents:

1) S’ha clausurat definitivament  l’aparcament il•legal situat a l’entrada de les Cinc Sènies? En cas contrari, quan es pensa fer?

2) S’han retirat tots els vehicles aparcats? En cas contrari, quan es pensa fer?”

 

37  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE UN APARCAMENT DE VEHICLES PESATS AL CENTRE DE LOGÍSTICA DE MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió,  abans de formular la pregunta, vol donar les gràcies als regidors que s’han quedat a escoltar,  salvant un parell d’excepcions que sabem perquè ha marxat.

El senyor Alcalde replica que és molt fàcil d’explicar. Les persones que han sortit ho han fet per necessitat d’anar al lavabo. En tot cas el que farem és aplicar el ROM cada vegada que un regidor surti de la Sala, és a dir, hauran de demanar permís a l’Alcalde per sortir-ne.
El senyor Joaquim Fernàndez contesta que molt bé, així ho faré a partir d’ara. I a continuació passa a formular la pregunta següent :

“El Ple passat va posar de manifest que GINTRA havia desestimat les dues alternatives que tenia sobre la taula per ubicar un estacionament de vehicles pesats: una al Sorrall i l’altra a la carretera de Valldeix.

Pel que va dir el president de l’empresa municipal i el que més tard hem llegit a la premsa, el govern segueix oferint només, als usuaris d’aquest tipus d’estacionament, la possibilitat d’utilitzar l’aparcament del Palau o el Centre de Logística situat al Polígon de les Hortes del Camí Ral.
En el primer cas, malgrat les característiques de l’aparcament permetin l’entrada de vehicles de dimensions més gran del que és habitual, no sembla que la seva ubicació sigui la millor, ni tampoc en el moment de la seva construcció era aquest l’objectiu, sinó que el que es pretenia era reduir el nombre de vehicles de la superfície i, alhora, ajudar a resoldre el dèficit de places d’aparcament de la zona.

El cas del Centre de Logística és diferent. La construcció per part de PUMSA d’aquest equipament, iniciat el mandat 1999-2003, responia al criteri anomenat “Incentivar el trasllat de transportistes i distribució al Centre Logístic de Transport” de l’apartat “LA GESTIÓ DEL TRANSPORT I DISTRIBUCIÓ DE MERCADERIES” dins el Pacte per a la Mobilitat signat l’any 2000. El projecte preveia la creació d'un espai de 19.961 m2 i d'un annex de 12.000 m2 per acollir de forma centralitzada algunes empreses de transport que ofereixen els seus serveis a la ciutat. Aquestes instal•lacions havien d’ajudar a evitar l'entrada de vehicles pesants a la ciutat i millorar la mobilitat en el nucli urbà. El Centre tenia prevista una capacitat d'aparcament de 82 places per a vehicles pesants i de 100 places més a l'espai annex ubicat al passeig de Marina. També havia de comptar amb serveis complementaris com ara oficines, bar-restaurant, túnel de rentat, taller de reparació de vehicles i assortidors de gas-oil i biodiesel.

En l’actualitat, l’espai del Centre de Logística és majoritàriament emprat per estacionar els autocars d’una empresa de transport interurbà, la qual ocupa també habitualment gran part dels carrers de l’entorn. A més, alguns dels espais han estat utilitzats de manera provisional com a magatzems municipals, atès que no s’havien pogut llogar a empreses de transport.

Ara veiem com el gran projecte de fa poc més de sis anys que havia d’ajudar a reduir la circulació de vehicles pesants al nucli urbà mitjançant la centralització d'aquests i distribuir la seva càrrega en diferents vehicles de transport més petits, disminuint la contaminació de l'aire per l'emissió de fums i els sorolls i millorar la mobilitat de la ciutat, es proposa com a única sortida per acollir, mentre no donen servei, els camions que en l’actualitat estacionen en un aparcament que no disposa de llicència.

Davant tot això, el Grup Municipal de CiU fórmula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- El Centre de Logística de Mataró, respon als objectius pel qual va ser construït? Estan ocupats tots els espais (magatzems i locals)? Per quin tipus d’empreses? Són totes de transport?

Segona.- Quin és el nombre de places que, actualment, el Centre de Logística de les Hortes pot oferir a nous usuaris i quines les que ocupa l’empresa d’autocars que l’està utilitzant?

Tercera.- Existeix al Centre de Logística algun tipus de vigilància que pugui garantir la seguretat dels vehicles a les nits i dies festius?

Quarta.- Tots hem vist com, a tota hora, els carrers del Polígon Industrial de les Hortes del Camí Ral estan plens d’autocars i camions estacionats, sense que hi realitzin cap servei,quan aquestes vies de la ciutat no són aparcaments per a vehicles pesats. No creu el govern municipal que la ciutat necessita un espai definitiu on aparcar aquests tipus de vehicle?

Cinquena.- Existeix algun estudi sobre un altre espai que no sigui els que ja s’han debatut públicament? En cas positiu, de quin?”

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, passa a respondre les preguntes:
El Sr. Mojedano pregunta per què ara i no fa un temps. Fa poc es va aprovar el Pla Director del Sistema Costaner. Hi ha hagut diferents normatives legislatives que ens obliguen a protegir  encara més les Cinc Sènies. Sap vostè que hi ha el compromís del Govern de provar i desenvolupar el Pla Especial de les Cinc Sènies i, per tant, ens vam comprometre a fer un estudi, una anàlisi, un treball de camp sobre les activitats que hi havia a les Cinc Sènies i iniciar el cessament de l’activitat d’aquelles que fossin irregulars o il•legals. Això ho portem fent tot aquest any 2009. Vostès saben que ho vam presentar a una comissió informativa d’Innovació i Presidència. Allà vam presentar aquell treball de camp.
El cas del Sr. Dorda és una activitat irregular, una activitat il•legal no permesa en el planejament i que no permetrem en el nou Pla Especial. Com en altres casos hem procedit a clausura de l’activitat. Fem un primer decret de tancament donant un període de 6 mesos. Si demanen prorroga acostumem a acceptar-la per donar un marge perquè tothom pugui organitzar-se. En el cas del Sr. Dorda van ser uns primers 6 mesos que es van prorrogar 3 mesos més, que van acabar ahir 30 de setembre. Per tant, hem estat 9 mesos treballant conjuntament amb ell per anar resolent aquesta situació, que és complexa, perquè allà hi aparcaven força camions i altres vehicles. Hem fet reunions amb les persones que tenen camions allà aparcats, els hem donat alternatives i els hem posat en contacte amb GINTRA perquè poguessin buscar espais diferents. Cal recordar que l’Ajuntament no és responsable de que si es tanca una activitat hagi de buscar un lloc on fer-la. També ajudarem els cinc treballadors que hi ha. Tres d’ells tenen més de 60 anys, i dos, a l’entorn dels 55 anys. Ja hem portat els currículums a GINTRA perquè, si és necessari, els puguem contractar per activitats similars. Avui la Policia Local ha anat a tancar definitivament l’activitat. En aquest moment no hi ha més camions a part d’algun propietat del Sr. Dorda. La situació ha estat tranquil•la i molt col•laboradora per part del Sr. Dorda.   

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, passa a respondre les preguntes referents al centre logístic a les Hortes del Camí Ral:
En resposta a la primera, ja sabem tots que PUMSA va fer, dins del polígon industrial, aquest complex format per 5 naus destinades a empreses relacionades amb els serveis logístics. Aquestes naus estan arrendades a empreses d’aquest sector. Posteriorment PUMSA va construir tota l’àrea d’equipaments i serveis a la parcel•la contigua. S’hi va construir un edifici auxiliar de serveis complementaris. La primera planta es va destinar a oficines, la planta baixa a bar-restaurant i la resta al servei de control i vigilància.
Pel que fa a la segona, l’empresa Casas és l’actual concessionària del servei d’aparcament de camions, autocars i furgonetes i les oficines  de l’edifici auxiliar del centre del servei de transports i de logística. L’aparcament disposa de 82 places d’aparcament. Actualment hi ha 19 places lliures que s’ofereixen. Són 13 places de 12 metres de longitud, 4 places de 15 metres de longitud i 2 places de 17 metres de longitud. L’empresa Casas està ocupant un total de 19 places i, en conseqüència, hi ha 44 places llogades a altres empreses i autònoms.
Quant a la tercera, val a dir que l’actual concessionari té contractat un servei de vigilància de forma permanent tots els dies de l’any, durant les 24 hores, que opera en aquest edifici auxiliars d’oficines i aparcament.
En resposta a la quarta pregunta, l’aparcament del centre logístic no està a plena capacitat. En aquest sentit i atenent que han transcorregut 6 anys des de la seva inauguració, actualment no es presumeix necessari cap altre espai de les mateixes característiques. Aquest és el raonament que jo deia en el ple passat o la mateixa explicació que he fet a GINTRA.
Respecte a l’aparcament d’autocars i camions als carrers del polígon industrial de les Hortes del Camí Ral, dir que no existeix limitació d’estacionament per vehicles pesants, amb l’excepció del tram del carrer de la Teixidora, entre la Via Sèrgia i el carrer de la Repuntadora.
Per últim, no existeix cap més estudi que aquells que ja hem exposat i hem debatut.

El senyor Pau Mojedano explica, respecte al Decret de 10 de desembre del 2008, que la Sra. Romero argumenta, en nom del Govern, que el motiu de l’expedient és l’absència de llicència. Això ha passat durant 20 anys. Per tant, aquest argument es podia haver dit fa 5 anys, 10, 15 o 20 anys. Aquí hi ha hagut una activitat il•legal tolerada pels governs i, de cop, es decideix clausurar l’activitat, cosa que no discutiré, perquè efectivament aquesta activitat no té llicència. El Sr. Safont-Tria deia que el polític ha de ser contundent. Jo crec que ha de ser raonable més que contundent. Jo he parlat amb usuaris de l’aparcament, he parlat amb el propietari. Sra. Romero, crec que vostè i el Govern no han fet les coses correctament en vista de les conseqüències que ha tingut posteriorment. Es podien haver fet d’una altra manera.  

El senyor Xavier Safont-Tria afegeix que s’ha d’anar més enllà del fet que tingui o no llicència. És el fet que hem de tirar endavant aquest compromís per desenvolupar la zona de les Cinc Sènies com a espai agrícola. Un aparcament de camions d’alt tonatge com aquest no ajudava gens a aquest desenvolupament. Efectivament 20 anys són massa. Felicitar la Sra. Romero perquè per fi s’ha clausurat avui aquest aparcament.

El senyor Pau Mojedano informa al Sr. Safont.Tria que allò és el Pla de Sant Simó,  històricament  no són les Cinc Sènies.

 

23  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CELEBRACIÓ D’UN FESTIVAL DE LA RUMBA CATALANA A LA CIUTAT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
 “Des de l’any 2004 aquest Grup Municipal ha demanat en més d’una ocasió que Mataró acollís un Festival de la Rumba Catalana que es pogués fer extensible a altres representants d'aquest gènere d'arreu de Catalunya així com a representants de gèneres similars de la resta del país o de fora d' ell.
La última vegada que vam portar aquest tema a Ple va ser el desembre de 2007. EL PPC va presentar una proposta de resolució que va acabar reconvertida a prec, que va ser acceptat pel senyor Sergi Penedès, President del Patronat Municipal de Cultura, i el propi Alcalde va confirmar que es portaria, en un temps prudencial, a la comissió informativa, a fi de poder-lo estudiar.
D’això en fa gairebé dos anys, i aquest Grup Municipal no ha tingut constància de que es fes res al respecte.
És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Pot el Govern Municipal fer-nos un balanç del que s’ha fet al respecte?

2. En cas que encara no hagin fet res, donat que considerem que 22 mesos són un temps d’espera més que prudencial, podrien dir-nos per què no s’ha fet?”

 

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, manifesta que estan absolutament d’acord amb promocionar la rumba catalana. De fet, una de les primeres exposicions que es van fer en aquest mandat va ser una exposició itinerant de promoció de la rumba coproduïda amb la Diputació de Barcelona. Arran d’això es va tornar a portar aquest tema al ple. Aquí hi ha hagut un problema que s’ha de solucionar  i és que això es va portar a la comissió informativa del 2008 i allà se’n va parlar. Vostès proposaven que la promoció fos mitjançant un festival i nosaltres vam dir que crèiem que no era el mitjà més adient. Des de llavors s’han fet tallers de formació amb músics locals de promoció de la rumba, molts concerts no només promoguts per nosaltres, sinó també per l’IMAC. Hi ha previst fer més tallers de formació amb músics locals i altres concerts. Li puc fer arribar la informació de tots els concerts que s’han fet aquests 22 mesos en què vostè em diu que no s’ha fet res. Són més de 30 actuacions de grups que dins del seu ventall estilístic incorporen la rumba com són: Kalima, Canteca de Makao, Ai Ai Ai, Larumbé, Patriarcas de la Rumba, Gestrudis, La Pegatina, RePort, El Desván del Duende, El Sombrero del Abuelo, La Familia Rústika, Juanito Macandé, D’Callaos, EA, Rauxa, Expresso, Pantanito, Jaleo Real, La Troba Kung-Fú, Very Pomelo, Che Sudaka, Los Chichos, Delincuentes, etc. No estem parlant d’actuacions aïllades, sinó de més de 30 actuacions en aquests 22 mesos. Em comprometo a passar-los informació del passat, del futur i, si vol, un dia anem junts a un concert.

El senyor Pau Mojedano contesta que no té cap inconvenient a acceptar la invitació i li agrairia que li facilités aquesta informació.
Jo he estat parlant amb gent vinculada al món de la rumba i no dubto que el que ha dit és així. Però perquè les coses quallin han de tenir una promoció i després han de tenir un fil conductor. S’hauria de donar a conèixer a la ciutadania de Mataró que aquesta ciutat vol ser un referent en rumba catalana.

El senyor Sergi Penedès està d’acord amb millorar la promoció i accepta de fer-li arribar aquesta informació.

24  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL SERVEI QUE OFEREIX L’OFICINA DE CORREUS DE MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

“En els darrers mesos, associacions i empreses de la ciutat es queixen del fet que les seves trameses de correspondència, amb destí a la ciutat de Mataró mateix, triguen més de dues setmanes en arribar als seus destinataris.
Quan aquestes empreses o entitats expressen les seves queixes davant l’Oficina de Correus, la resposta és que tenen ordres que totes les remeses s’enviïn a una oficina de Sant Cugat Vallès i allà les distribueixen per poblacions i les que són de Mataró tornen a ser enviades a la mateixa oficina de la qual van sortir.
La responsabilitat d’aquest servei no és municipal i l’Ajuntament no té cap autoritat ni competència per actuar-hi, però si que el Consistori té el deure de vetllar pel ben estar dels ciutadans del seu municipi i de vetllar, també, perquè els serveis públics funcionin correctament, és aquest el motiu pel qual el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent, PREC:
Què l’alcalde de la ciutat s’adreci a les autoritats i/o responsables del Servei de Correus corresponents per tal que, sigui quin sigui el funcionament intern d’aquest organisme, els ciutadans de Mataró tinguin el servei que es mereixen.”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, avança que no serà la primera vegada que el seu grup municipal acceptarà el prec de dirigir-se  als responsables de Correus. Hem parlat amb el Director de Zona de la Divisió de Correus, qui està preocupat. Ens ha dit que no hi ha cap inconvenient, que estan intentant fer un expedient per veure la situació i que té molt d’interès a poder-nos reunir i exposar la situació de Correus, juntament amb les previsions que té per a la nostra ciutat. Per tant, no hi ha cap inconvenient a continuar fent aquesta feina.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, explica que el compromís del servei de Correus és que les cartes que van dirigides a la mateixa ciutat siguin a dia més un, és a dir, que amb un dia estiguin repartides. Si van a la província de Barcelona, que sigui d’un dia més dos i, a tot l’Estat, sigui a dia més tres. Però en la realitat de vegades això no es compleix. M’agradaria que els mataronins tinguessin clar que el servei de Correus treballa amb aquesta voluntat. Aquest prec no va en la línia de perjudicar ningú, sinó que facin de veritat el servei que ells mateixos proposen.

El senyor Francesc Melero anuncia que el seu grup municipal donarà compte de totes les actuacions en la comissió informativa corresponent.

25  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS PROJECTES PRESENTATS AL FEIL 2009 EN L’ÀMBIT DELS EQUIPAMENTS EDUCATIUS.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“Dels 52 projectes que l’Ajuntament de Mataró va presentar per ser executats a càrrec del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), set pertanyen a l’àmbit dels equipaments escolars. Exceptuant la rehabilitació de la sala d’actes de l’Institut Politècnic Miquel Biada, que és de titularitat municipal, la resta d’obres consistien en diversos projectes per a la reforma de la instal•lació elèctrica de cinc escoles públiques i la rehabilitació de la fusteria del CEIP Josep Maria Peramàs, reiteradament reclamada per la comunitat educativa.

Els pressupostos dels projectes d’aquest conjunt d’obres sumen un total de 2.020.465 euros i malgrat compartim la urgència i necessitat de l’execució, per la qual cosa vam estar d’acord en que fossin presentats a la convocatòria del FEIL, són obres que corresponen a l’administració de la Generalitat.

El nostre grup ja va dir el desembre passat, en l’aprovació dels projectes a presentar a la convocatòria del Fons Estatal d’Inversió Local,  que aquest fet era un greuge per a la ciutat, atès que aquests més de 2 milions d’euros es podien haver destinat a altres projectes en el cas que la Generalitat hagués complert amb la seva obligació quan tocava i que calia reclamar-li aquest import, d’una o altra manera.

En aquell moment, la regidora-delegada de Serveis Centrals, va respondre que: “És obvi que reclamarem a la Generalitat que ja que hem avançat aquests recursos per poder desenvolupar d’una manera molt evident totes aquestes actuacions en l’àmbit educatiu, això després es retorni a la ciutat en altres actuacions. Des de ja ho començarem a reclamar”. Postura que, posteriorment, ha estat confirmada pel Sr. Alcalde.

És per to el que s’ha exposat, que el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quines accions ha fet el govern municipal davant la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya per tal de reclamar el valor d’aquestes inversions per a la ciutat?

Segona.- En cas que no s’hagi realitzat cap acció, per quina raó? Es pensen fer? Quan?

Tercera.- En cas que s’hagin realitzat, quina ha estat el resultat de les mateixes?”

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, puntualitza que quan es parla dels treballs que es van presentar en l’àmbit dels projectes FEIL, en falta un. Falta l’adequació d’una planta del carrer Sant Cugat com a escola d’adults pel trasllat de l’escola Alarona. Per tant, estem parlant de la seva relació. Ho dic perquè no hi hagi errors.
Vostès parlen de greuge de ciutat i és cert. És un greuge de present i de passat. Espero que no de futur. Les escoles han arribat a la situació d’avui en dia al llarg d’un procés històric. Algunes tenen 40 anys d’antiguitat. Només és en els darrers anys, els darrers 2 mandats, hi ha hagut l’aposta per la millora dels manteniments extraordinaris —aquells que representant adequar-la als nous usos i a les noves necessitats. Hi ha hagut implicació del govern de la Generalitat. Per tant, algunes escoles han arribat a aquesta situació fruit, no de la deixadesa municipal, sinó de la falta de reforç econòmic perquè el municipi pogués fer la tasca que tenia compromesa amb la Generalitat. Per tant, és un greuge històric de la ciutat, de present i de passat.
Vostè parla que la Generalitat no ha acomplert amb la seva obligació. Efectivament, però és que és així històricament. En aquest sentit, jo no tinc constància de cap reclamació en períodes anteriors per part del seu grup municipal en aquesta línia. Celebro que coincidim ara. Els municipis han de tenir una implicació, com la que té l’Ajuntament de Mataró des dels primers ajuntaments democràtics d’una manera molt forta, amb la millora de tots els equipaments dels centres públics de la ciutat però és cert que, en alguns casos, la situació lamentable ens ve de lluny. Per tant, això no es pot resoldre d’una manera fàcil.  Celebro que en el moment que vam parlar d’aquest tema a les comissions informatives i en aquest ple vostès ens donessin suport, perquè havien donat suport també a altres demandes de les pròpies comunitats educatives que havien arribat al ple, en què hi havia una demanda que ens hi impliquéssim, cosa que hem fet al llarg de molts anys. Aquest municipi ha reparat pistes que no tocaven, ha millorat menjadors escolars, ha resolt cobertes, ha resolt instal•lacions elèctriques, perquè no siguin escoles obsoletes per a les noves tecnologies.
Coincidim en què s’ha de demanar que el Departament d’Educació sigui conscient de l’esforç que fan els municipis. I això ho hem fet de la manera més eficaç, de la manera que hem pensat que es pot fer dins el nou marc en què ens movem amb el Departament d’Educació, que és un marc de treball conjunt, un marc de corresponsabilitat i el marc de la zona educativa. La millor forma ha estat incloure aquesta aportació que ha fet el municipi a través de les obres FEIL en el Conveni de Corresponsabilitat signat l’any 2009, on queda consignat quina ha estat l’aportació municipal en espais que no ens tocava fer d’una manera unilateral. Per varis motius:
El primer, perquè quedi constància de l’aportació.
El segon, per transparència. Perquè les parts puguem saber què ha aportat cadascú.
El tercer, amb consens. En aquest sentit, els nostres interlocutors són conscients de la major aportació municipal que hi ha en aquest sentit. Entenem que aquest compromís   —no entès com a compromís de retorn— es tindrà en compte en la columna de l’haver municipal. Aquest esforç de la ciutat està, al llarg del temps, més que assegurat però, sobretot, en els darrers temps i en situacions especials, per no violentar més les necessitats d’alguns centres que no ho poden resoldre sense ajuts i que els teníem aparcats perquè la via del ram no avançava.

 

El senyor Joan Mora comenta que aquí hi havia un compromís, tant de la Sra. Montse López com del Sr. Alcalde, a reclamar aquesta xifra que s’avançava a la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Educació.  Vostès porten ja 6 anys governant i ja no val allò d’intentar expulsar les coses cap als anteriors governants. Tots hem d’estar d’acord que amb aquests 2 milions d’euros amb els que hem resolt un problema que teníem de veritat, era més prioritari que un altre. Està molt bé que vostès hagin fet aquest conveni. Ja és un pas més. Abans no es feia, no sé si per voluntat de l’IME de no fer aquests contractes o era voluntat conjunta de l’IME i el Departament d’Educació de la Generalitat. Jo no vaig a defensar que si l’equip de CIU o l’equip del tripartit ho gestionaven millor o pitjor, el que dic és que la ciutat de Mataró ha hagut de derivar 2 milions d’euros per un problema que venia d’una altra administració i que podien estar, per exemple, acabant les pistes d’atletisme. Als ciutadans els és indiferent però nosaltres, que som qui gestionem el diner públic que arriba a la ciutat de Mataró, ho hem de tenir en compte. Jo em dono per satisfet amb el fet que això consti i, d’alguna manera, si està documentat i reconegut per la Generalitat, hi ha més possibilitats de resoldre-ho en el futur que no pas les altres inversions que s’han fet i que, segurament, són molt quantioses per part de l’Ajuntament de Mataró i que estan en els arxius de l’IME. Segurament, si els tinguéssim tots dins i reconeguts per la Generalitat, tindríem més capacitat de pressió. Però està bé que hagin començat ara i, per tant, nosaltres ens donem per satisfets amb aquest pas.

La senyora Conxita Calvo respon al Sr. Mora que en 6 anys és impossible arreglar totes aquelles coses que al llarg dels anys no s’han pogut refer amb equipaments grans com són les escoles que tenen moltes dependències i molts llocs per atendre. Només una continuïtat en el manteniment de les escoles pot garantir un cert èxit. Per tant, coincidim amb vostè amb la necessitat que això es normalitzi. El que vull dir-li és que no podem parlar només d’exigències ara quan al llarg de la història hi ha un fet que ha ajudat a què això avui ho tinguem com ho tenim. Em sembla que és un pas important el que hem donat, perquè tenim un marc nou que es diu corresponsabilitat i es diu zona educativa. En aquest marc hi ha ara la LEC (Llei d’educació catalana), que permetrà que el paper dels municipis i del Departament d’Educació puguin ser molt més conjunts en el territori. Dins aquest marc, segurament, som l’única zona educativa de Catalunya que hem fet aquest exercici, no només de posar el FEIL, sinó de comptabilitzar les aportacions que cadascuna de les administracions fa per saber a què estem jugant.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, demana al Sr. Mora que li digui com i quan va dir aquesta frase que ha posat en boca seva i de la Sra. López. No recordo haver dit aquesta frase. En tot cas, el sentit era un altre molt diferent. Era el de que posarem aquest esforç de l’Ajuntament de Mataró en els actius a l’hora de negociar amb la Generalitat de Catalunya les inversions futures a les escoles de la ciutat. La Generalitat de Catalunya té sempre la tendència d’intentar que les escoles es facin a través de GISA. Es demora el pagament i els nostres besnéts encara les estaran pagant. Nosaltres reclamem construir-les a la ciutat de Mataró a canvi que la Generalitat faci el pagament, així que s’acaba l’escola. A nivell econòmic no és el mateix per a la Generalitat que la fem nosaltres o que la faci GISA. Els és més fàcil que ho faci GISA. Lamento aquesta intervenció i els titulars de premsa i tot això. Les coses fa molt de temps que han canviat però aquesta ciutat ha vingut fent un esforç en educació sempre. I ho continuarem fent. Perquè volem les millors condicions d’escolarització. El que no és de rebut és no haver fet ni una sola pregunta d’aquestes característiques durant 23 anys i fer-les ara. Tinc documents més que de sobres per demostrar-li això.

El senyor Joan Mora recorda l’anterior intervenció a què feia referència. Jo puc buscar-la si tenim la sort que gravem les intervencions en vídeo. Jo la recordo. Si no és així, em disculparé.
En el tema de les escoles li torno a repetir el que he dit abans. Em responsabilitzo del que el meu grup hagi fet amb anterioritat, però crec que les persones també poden canviar el tarannà. Aquí no estem per cobrir a cap administració superior, encara que siguin dels nostres o dels altres que manen, sinó  per fer que els mataronins tinguin els millors serveis. El fet que s’hagi comptabilitzat aquest deute, aquesta xifra que té la Generalitat amb Mataró, i que la la Sra. Conxita Calvo ha dit que probablement som l’única zona educativa de Catalunya que s’ha avançat i ho ha fet, vol dir que altres ajuntaments no han fet aquest esforç. Per tant, altres grups polítics d’altres ajuntaments s’han estimat més acabar la “pista d’atletisme” que arranjar unes escoles que pertanyien a una altra administració. Això parla bé de l’administració municipal de Mataró. El Sr. Alcalde deu estar més nerviós del compte. Entenc que potser el Sr. Joaquim Fernández abans ha tingut una intervenció una mica desafortunada però crec que vostè la ha multiplicat per nint-i-cinc. Em sap molt de greu perquè crec que el tarannà no era aquest. Per tant, posem les coses al seu lloc i deixem-les com queden.

El senyor Alcalde demana que li passi el vídeo si el troba. Si el que ha de demanar disculpes és un servidor de vostès les demanaré. No tinc cap inconvenient a reconèixer quan m’equivoco. Però no s’hi val, Sr. Mora. Vostè ha fet política d’aquesta qüestió i està en el seu dret de fer-ho. Ara bé, no es tracta de venir aquí i dir que contemporitzem. Vostè ha fet política d’aquest tema amb declaracions molt contundents a la premsa. Jo li puc treure una carta que vaig escriure el 26 de febrer de 1999. Acaba amb una frase que deia: “Sincerament, i amb perdó de la franquesa, en català d’això se’n diu ser cornut i pagar el veure”. En aquell mandat, que jo era regidor d’Educació, es van gastar 122 milions de pessetes en obres de les escoles de les quals cap era de manteniment. Totes les obres eren de millora: les obres del vestíbul de l’escola de La Llàntia, les obres d’ampliació del pati a l’escola de Vista Alegre de 22 milions de pessetes, el pati de l’escola de Torre Llauder, 19 milions de pessetes, les obres de reforma dels serveis de l’escola Germanes Bartomeu, etc. CIU mai no va reclamar que la Generalitat ens tornés aquests diners. Vostès ara tenen tot el dret i fan bé de reclamar aquests diners per a la ciutat de Mataró, però nosaltres també tenim dret a tenir memòria històrica. L’actitud de l’Ajuntament de Mataró ha estat sempre la mateixa: invertir a les escoles per millorar-les. El que ha canviat és que el govern de la Generalitat és un altre. Això és el que ha canviat.

El senyor Joan Mora recorda que ell no hi era i que és molt difícil de parlar de quelcom que un no sap. El que passa és que entre Govern i oposició poques vegades es demana la col•laboració. Des de CIU sempre li hem dit que ens posem a la seva disposició per reclamar allà on faci falta els interessos de la ciutat. No dubti que, en qualsevol contenciós que tingui amb una administració superior, allà podrem estar nosaltres al seu costat per reclamar-ho. Crec que això és el més natural que hauria de fer qualsevol regidor elegit per Mataró.

El senyor Alcalde espera que no es doni la circumstancia, però si es dóna, li recordarà. Però tampoc va ser la norma en els anys anteriors. Ja sé que vostè no hi era, però tampoc va ser la norma. Quedi clar el seu dret a manifestar-se, però també el meu a fer una mica d’història.

La senyora Conxita Calvo aclareix que quan s’ha referit a què són l’únic Ajuntament que ha consignat en el conveni les aportacions es refereix exactament a això: a consignar les aportacions, no a què sigui l’únic ajuntament que ha fet un conveni. Aquesta consignació econòmica ens semblava que era important per fixar la memòria de les aportacions de cadascuna de les dues administracions amb què intervenim.

26  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR  SOBRE LA XEMENEIA RIBAS I JULIÀ.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“El dia 11 de juny la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) vam denunciar en aquest Ple Municipal la desaparició de la xemeneia Ribas i Julià, protegida pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic.

També vam preguntar al Govern Municipal sobre quin seguiment es feia de l’estat de conservació de les xemeneies catalogades a l’esmentat Pla.

El Govern Municipal va reconèixer que no tenia coneixement de l’enderrocament de la xemeneia protegida Ribas i Julià i que faria les gestions oportunes per esbrinar què havia passat.

És per això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) es veu obligada a fórmular les preguntes següents:

1. L’Ajuntament ha constatat la desaparició de la xemeneia protegida Ribas i Julià?

2. L’Ajuntament té notícia de com s’ha produït aquesta pèrdua de Patrimoni Arquitectònic i de quines responsabilitats se’n deriven?

3. Quines mesures ha pres l’Ajuntament davant d’aquesta desaparició? “

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, explica que efectivament hi va haver una pregunta de la CUP i que hi va haver una resposta en el Consell del Patrimoni, que és el lloc on els semblava que s’havia de donar. El que farem ara bàsicament serà repetir aquella resposta. Es van prendre les accions que el Sr. López li va comentar:
En primer lloc, s’ha fet una inspecció al carrer Campeny 27, on hi havia aquesta xemeneia, i s’ha constatat que efectivament havia desaparegut. Només queda en peu i molt deteriorada la base de secció quadrada i la principal, que també està molt deteriorada. També s’ha parlat amb el ciutadà que semblava l’origen d’aquesta informació, per veure què en sabia. Ha explicat que tenia aquest coneixement per terceres persones veïnes de la finca. Ens hem posat en contacte amb els propietaris de la finca, que el 15 de juny van dir que hi eren des de l’agost de 1997 i que la xemeneia havia caigut sobre les construccions veïnes entre el 1998 i el 1999. A través d’una recerca de fotografies aèries s’ha vist com a l’any 1998 la xemeneia estava en peu i a l’any 2000 la xemeneia ja no hi era. L’any 1999 hi va haver una aprovació inicial d’una catalogació. En el moment en què vam començar a catalogar aquesta peça ja no existia. Finalment, no es va aprovar definitivament fins l’11 de desembre de 2002. Aquesta finca, en el procés d’aprovació formal del Pla Especial del Patrimoni, no ha existit mai. La conclusió seria que la xemeneia va caure entre els anys 1998 i el 2000, i que en el moment de la caiguda els propietaris no sabien que hi havia aquest element catalogat, perquè no s’havia aprovat definitivament, i que aquesta xemeneia estava en propietat privada i no era visible des de la via pública i, per tant, una inspecció des del carrer no era procedent. Això es va informar el dia 22 de juliol passat en els membres del Consell del Patrimoni, on hi havia també el representant de la CUP. Dues coses més:
En primer lloc, que efectivament caldrà aprofitar, en alguna modificació que hi hagi, per excloure aquesta fitxa.
En segon lloc, la Presidenta del Consell del Patrimoni va comentar en el propi Consell que en el moment en què tothom tingui notícia d’un fet com aquest la seva obligació és comunicar-ho per actuar de forma immediata.

El senyor Xavier Safont-Tria no troba massa normal que Mataró tingui un patrimoni arquitectònic amb unes catalogacions concretes, que n’hagi desaparegut una peça i que durant 10 anys no se n’hagi adonat ningú. Que això serveixi perquè puguem fer un seguiment del patrimoni de la ciutat.

 

27  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SEGURETAT AL PLA D’EN BOET.

La senyora  M Luisa Corominas,  regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

“Aquests darrers dies alguns empresaris de la zona d’oci de Pla d’en Boet han tornat a fet públic el seu malestar arran de les disbauxes que es realitzen, habitualment durant el cap de setmana, en aquesta part de la ciutat. Totes les zones del polígon, ja siguin públiques o privades, acumulen restes d’ampolles i altres deixalles, per no mencionar de les destrosses, que són ja tristament habituals, a mobiliaris, senyals, panells, cotxes...etc.

Aquest Grup Municipal a presentat diverses preguntes i precs relacionats amb la vigilància durant els caps de setmana en aquesta zona, i sempre ha tingut com a resposta que ja s’estava efectuant amb la col•laboració d’altres cossos policials.

També ens consta que hi ha diverses denúncies efectuades per propietaris davant els Mossos d’Esquadra per aquest mateix motiu. Des del PPC creiem que una de les moltes obligacions del Govern Municipal és la de garantir la seguretat als seus conciutadans, així com la dels seus béns.

Per molt que el Govern Municipal cregui que és suficient el control policial que s’efectua durant els caps de setmana a Pla d’en Boet, és evident que la realitat no ho demostra així. És per això que aquest Grup Municipal, fent-se reso de les reclamacions dels ciutadans, torna i tornarà a efectuar cada vegada que sigui necessari i fins que es prenguin les mesures oportunes que demostrin la seva eficàcia, les següents: 

PREGUNTES

3. Quines són les mesures que ha pres el Govern Municipal per garantir la seguretat en la zona d’oci al polígon Pla d’en Boet, desprès de les declaracions fetes pels empresaris a la premsa?

4. És coneixedor el Govern Municipal de les denúncies fetes davant dels Mossos d’Esquadra per destrosses en el mobiliari d’alguns propietaris d’aquesta zona?

5. Té intenció el Govern Municipal d’intensificar la vigilància durant els caps de setmana a la zona d’oci, de manera imminent i continuada, fins que es minimitzi la pràctica habitual de destrosses i acumulació de brutícia?”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  explica que no vol transmetre l’autosatisfacció, sinó que vol transmetre tota la feina que han fet i la que han de fer. Les tasques que du a terme la Policia Local en matèria de prevenció i reacció davant de possibles conductes incíviques consisteix, a banda dels serveis ordinaris dels caps de setmana, en la realització de vigilàncies específiques mitjançant dispositius conjunts amb el cos dels Mossos d’Esquadra. Aquest any n’hem fet 3, atenent a un moment en el qual hi ha un augment de persones a les zones d’oci al gener, juliol i setembre. Això, des de gener del 2009, s’ha traduït en un total de 750 infraccions a l’Ordenança de Civisme, de les quals 317 són per consum d’alcohol a la via pública, 187 per proferir expressions irrespectuoses als agents de l’autoritat, 56 per desenvolupar actituds violentes, alteracions de l’ordre públic sense danys directes a béns o a persones, 31 per actituds desconsiderades i 10 per activitats vandàliques en l’ús del mobiliari urbà. Això és un detall de feina feta, no com una expressió d’autosatisfacció.
Responent a les preguntes, dir que ens hem reunit amb aquests empresaris que es queixaven. Els hem donat el recolzament necessari  i hem intentat avaluar les situacions per tal de trobar les millors solucions o la col•laboració que podem oferir, tenint en compte que estem parlant de l’àmbit privat.
Respecte a la segona pregunta, dir que sí.
Pel que fa a la pregunta tercera, a les zones d’oci de la ciutat ja les controlem amb aquests serveis, tant ordinaris com per servei específic de vigilància, conjuntament amb el cos dels Mossos d’Esquadra. La programació de les actuacions policials s’adapta a la naturalesa i magnitud dels problemes detectats i, en aquest sentit, actuarem i donarem compte de les properes actuacions tant al Consell de Seguretat com a la Comissió de Via Pública i la Junta Local de Seguretat.

 

28  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER REALITZAR UN ESTUDI SOBRE INSTAL•LACIONS NECESSÀRIES A LA NOSTRA CIUTAT PER REBRE EN CONDICIONS ELS SENYALS D’INTERNET I DE LA TDT.

La senyora  M Luisa Corominas,  regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :
“Aquest Grup Municipal ha rebut queixes de veïns que no reben en condicions acceptables la cobertura de la TDT, sobre tot a les urbanitzacions de la nostra ciutat i a algunes barriades com a Rocafonda i la zona de Vallveric. Els veïns també es queixen que a moltes cases no arriben els serveis d’Internet, que en aquest moment és totalment necessari, tant pels estudiants com per professionals que hi viuen.

Posats en contacte amb la alguns tècnics de telefonia i TDT, comenten que perquè en aquestes zones hi hagi la suficient cobertura és necessària la instal•lació d’un repetidor situat en un enclavament que garanteixi prou cobertura a tots aquests llocs. També ens han informat que el Departament de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya té prevista la instal•lació d’un repetidor a la zona de Vallveric, sense cap data de realització.
Tot i que sabem que la Generalitat està actualment subvencionant una part de les quotes per les instal•lacions d’aparells de recepció per satèl•lit de la TDT, creiem que en aquests moments hi ha moltes famílies que no poden assumir la despesa d’aquest aparell i la seva instal•lació. Alguns Ajuntaments, com el de Vilassar de Mar o Barcelona, han optat per altres tipus d’instal•lacions, com les xarxes wifi en el cas d’Internet.

És per tot això que aquest Grup municipal presenta el següent

PREC

1.- L’Ajuntament de Mataró realitzarà un estudi per conèixer quines són les instal•lacions necessàries a la nostra ciutat, per tal que tots els ciutadans rebin en condicions els senyals d’Internet i de la TDT.

2.- L’Ajuntament de Mataró instarà la Generalitat de Catalunya, concretament al seu Departament de Telecomunicacions, que realitzi amb prioritat aquelles instal•lacions que tingui previstes a la nostra ciutat.

3.- L’Ajuntament de Mataró estudiarà la possibilitat d’instal•lar xarxes Wifi, com han fet d’altres ciutats de Catalunya. “

 

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, explica que l’Ajuntament, juntament amb la Generalitat de Catalunya i el Consorci Maresme Digital, ha realitzat uns estudis per determinar les zones fosques de la ciutat on hi ha problemes per a la recepció de la TDT.
Referent a Internet, ja fa temps que s’ha detectat que cap dels dos principals operadors dóna un servei correcte en algun punt de la ciutat, concretament, en alguna urbanització. S’ha manifestat que cablejar i poder donar servei és una operació massa costosa. Caldria garantir una demanda de servei important. Telefònica hi arriba amb el cable de coure, però la central que dóna servei a aquest sector no té la tecnologia adient per donar senyal de banda ampla ADSL. Estem en contacte amb les dues empreses per mirar de solucionar-ho.
Respecte al segon punt, s’està treballant per trobar el punt més idoni per instal•lar un repetidor. La Generalitat cobriria la despesa d’infrastructura i l’Ajuntament cediria l’espai.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, diu, sobre la darrera proposta que fan en el prec, que ja fa un any aproximadament que es va aprovar una proposta de resolució en aquest ple per temes de Wi-fi. Es va aprovar per tots els grups i l’hem estat desenvolupant. La proposta anava per intentar posar Wi-fi, en una primera fase, a espais municipals i, en una segona fase, a espais oberts de la ciutat com places, parcs, platges, etc. Hem acabat l’estudi d’aquesta primera fase i la proposta és que es vagi incorporant tots els equipaments, en concret són 22 que hem detectat amb Wi-fi i una segona fase quedaria per a més tard. En una propera comissió informativa, quan haguem acabat de definir els serveis i el model de gestió, ho presentarem. Serà força aviat perquè ho tenim bastant tancat. Per tant, no acceptem el prec perquè és una cosa que ja estem fent.

 

29  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SEGURETAT DE LES PERSONES A LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“El Grup Municipal de Convergència i Unió va presentar al Pam 2009 dues al•legacions sobre la seguretat de les persones.
Aquestes al•legacions demanaven el següent:
1.-  Incrementar el nombre de patrulles a peu d’agents de policia per a què llur presència entre la població doni més sensació de seguretat a les persones.
2.- Modificar la redacció de l’acció 1.4.3.8. de tal manera que el text definitiu sigui: “Planificació i execució del Pla de control d’oci nocturn mitjançant la prevenció (presència policial periòdica de les zones d’oci) i la realització dels controls necessaris, en el marc del desplegament del nou Pla de Seguretat Local
La resposta del Govern Municipal va ésser positiva, és a dir, que ens acceptava les dues al•legacions. Per una banda ens deien que el Pla Estratègic contemplava un increment de policies de barri, amb la qual cosa hi haurà més presència al territori. I per a la segona feien un nou redactat de l’acció 1.4.3.8: Planificació i execució del Pla de control d’oci nocturn mitjançant la prevenció (presència policial periòdica a les zones d’oci) i la realització dels controls necessaris, en el marc del desplegament del nou Pla de Seguretat Local.
La sensació d’inseguretat de les persones va en augment i les queixes dels veïns de les zones d’oci nocturn també va en augment.

És per això, que el Grup Municipal  de Convergència i Unió presenta la següent,

PREGUNTA:

1. Quin és l’increment real dels efectius policials al carrers de la Ciutat en general i a quins barris s’ha incrementat aquesta presencia? Creu el Govern que han estat assignats els suficient agents per a garantir la seguretat de les persones i llurs béns a la nostra Ciutat? 

2. Creu el Govern Municipal que les actuacions portades a terme dintre del Pla de l’oci nocturn han estat suficients per a garantir la seguretat de les persones i la convivència entre l’oci i el descans de les persones sense que es donin conflictes d’interessos?”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  diu, en referència a la pregunta 1, que l’increment real d’efectius policials per l’any 2009 ha estat de 7 agents i un inspector que, actualment, està en fase de selecció. Aquests nous agents s’han destinat, bàsicament, a les unitats de seguretat ciutadana que cobreixen tot el territori municipal.
Respecte en quins barris s’ha incrementat la presència policial, convé explicar que la policia de barri té distribuït el seu personal en 14 districtes, pels quals es destina un agent per torn a banda de les unitats de recolzament: motoristes, cotxes patrulla, grues, etc. El nombre de policies de barri és el mateix que l’any anterior, si bé la presència policial en el territori s’ha incrementat gràcies a la major presència de les esmentades unitats de recolzament.
En relació amb la suficiència d’agents per garantir la seguretat de les persones i els béns de la nostra ciutat, cal recordar que la seguretat és competència bàsica dels Mossos d’Esquadra. És un objectiu de la Policia Local compartit amb aquest cos de policia, a banda de la col•laboració existent entre el cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en els àmbits de les seves competències. Per tant, és aquest treball conjunt i coordinat de les diferent forces i cossos de seguretat el que vetlla per garantir la seguretat de la ciutadania de Mataró.
Respecte a la segona pregunta, les tasques que du a terme la Policia Local són les de prevenció i reacció davant les possibles conductes incíviques que consisteixen, a banda dels serveis ordinaris dels caps de setmana, en la realització de vigilàncies específiques mitjançant dispositius conjunts amb el cos dels Mossos d’Esquadra, tendint a disminuir la sensació d’inseguretat relacionada amb les activitats d’aquestes zones lúdiques i de lleure nocturn. La necessitat de fer compatibles l’oci amb el descans dels veïns ha estat i segueix sent un dels objectius del Govern municipal.

El senyor Vicent Garcia Caurin explica que la clau de la seguretat és la prevenció. El Pla Estratègic de Policia Local del 2007-2013 creava 46 places i només se n’han creat 7 més una. Com pot ser que els mataronins sentim cada cop més inseguretat? Tenim furts cada dia: Plaça de Cuba, Dipòsit Municipal, escoles públiques i, fa uns dies, la furgoneta i les eines de l’IMAC en el Monumental. Tot això, i que a la policia de barri no la veiem a cap barri, és el que crea inseguretat. És una sensació que no reconeixen les estadístiques. Ens porta a demanar la presència policial als barris i, a poder ser, que vagin a peu.
Ja s’han convertit en costum les denúncies dels veïns de les zones d’oci nocturn. La zona més castigada es la del polígon del Pla d’en Boet. Bronques, baralles, crits, gent bevent al carrer, consumint estupefaents, cotxes amb els altaveus a tot volum, pis als carrers i portals de les cases, etc. Això passa també al a Plaça de Cuba  on cada cap de setmana hi ha sarau. Li demano que el govern no dormi perquè puguem dormir els veïns.

El senyor Francesc Melero manifesta que coneix aquesta situació. La pràctica del “botellón” no només és una practica que es desenvolupa d’una manera aleatòria o espontània, sinó que hi ha molts municipis que l’han animada, que l’han demanada i que l’estan, fins i tot, sufragant. És a dir, hi ha una pràctica que en aquesta ciutat no s’ha produït, perquè hi hem posat recursos suficients. Tots els mitjans al 100%? No. Ja ho he dit. El Pla Estratègic era 2007-2013, estem en el recorregut, i amb els problemes econòmics que tenim, hem de treballar amb els recursos disponibles. Vull posar de manifest el meu compromís d’avançar en aquest propòsit. Als barris jo hi veig molts policies quan hi passejo. Qui no s’hi passeja no els veu.

30  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS AJUTS DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“Recordaran que El Grup Municipal de Convergència i Unió va presentar al Ple del mes de març una pregunta a ran de les declaracions de la Consellera Carme Capdevila en que anunciava que Departament d’Acció Social i Ciutadania impulsaria la creació de 4.124 noves places públiques en residències i centres de dia per a gent gran a la demarcació de Barcelona en els propers tres anys” i que es promourien altres tantes places per a persones amb discapacitat i per a malalts mentals.

Atès que la nostra Ciutat està mancada de places públiques de residència i centre de dia, ja siguin per a la gent gran o bé per a discapacitats psíquics, físics i sensorials i també de persones amb algun tipus de malaltia mental.

Atès que la regidora de Benestar Social, és va comprometre a treballar per a la creació de places de residència i centre de dia a la nostra Ciutat i que el grup de CiU, anunciava el seguiment d’aquest treball i va sol•licitar que se li donés la informació quan es tingués.

Atès que la Regidoria de Benestar Social no ens ha facilitat cap informació sobre la tasca compromesa.

És per això, que el Grup Municipal  de Convergència i Unió presenta la següent,

PREGUNTA:

1. De les places que es pensen crear a la demarcació de Barcelona per a gent grans, per a persones amb algun tipus de discapacitat o persones amb malaltia mental, quantes creu el Govern Municipal que han estat assignades a la nostra Ciutat? 

2. Quines actuacions ha fet la Regidoria de Benestar Social durant aquests darrers set mesos, per a cobrir les mancances que pateix la Ciutat en quan a residències per a gent grans, per a persones amb algun tipus de discapacitat o persones amb malaltia mental?”

 

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, recorda que aquesta és una pregunta calcada a la que ja van fer al ple de març. Els hi passo a contestar:
En resposta a la primera pregunta, la programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 és competència de l’Institut Català d’Assistència de Serveis Socials (ICAS), per tant, de la Generalitat. La informació la tenen al seu abast i a disposició al web: www.gencat.cat/benestar/ICAS/programa territorial. És un pdf que es poden descarregar. Jo el tinc aquí en paper per si el volen. Aquí hi ha tota la informació territorial per comarques, no per municipis. Des del desenvolupament de la Llei de dependència, gairebé tots els establiments residencials i centres de dia de Mataró són col•laboradors amb l’ICAS. Això vol dir que el creixement progressiu de places concertades és més gran i minimitza la despesa econòmica de les famílies que fins la data ocupaven una plaça privada.
Pel que fa a la segona, l’àmbit competencial dels serveis socials bàsics, l’Agència d’Atenció de la Gent Gran i persones amb Dependències de la ciutat elabora els PIAS (Pla Individual d’Atenció), així com els documents de reserva de plaça residencial, a fi de cercar places de la xarxa pública de serveis propers als entorns familiars dels beneficiaris.
Quant a les accions desenvolupades pel Govern, dimarts vam inaugurar el Centre de l’Alzheimer al qual uns quants companys han fet referència i del qual jo em sento molt orgullosa. Aquest edifici del carrer Carlemany és magnífic, fet per les empreses municipals. Però el contingut és competència dels Serveis Socials, de Benestar Social, també pels pisos destinats a la gent gran, amb totes les comoditats necessàries per a aquesta gent, accessibles, amb serveis —això vol dir que tenen treballadora social de seguiment—, tenen neteja, tenen teleassistència. Estem parlant de 30 pisos. És una aposta 100% municipal.  A més, hem donat l’opció a què 49 persones que tenen una malaltia específica amb necessitats especials diferenciades d’altres col•lectius, com són els malalts d’Alzheimer, tinguin un centre amb places concertades, com així ens ho va manifestar la directora de l’ICAS, la Sra. Carolina Homar.
Estarem amb un altre col•lectiu de discapacitats, com és el GIMM, per al projecte de Núñez i Balboa en el qual també hi haurà pisos assistits, amb serveis i que en els baixos també tindran recursos.
En tot cas, és competència d’aquest Govern i d’aquesta Regidora mantenir periòdicament reunions amb els responsables. El mateix Dia de l’Alzheimer vam concretar una reunió amb la Carolina per parlar de diversos temes.

 

El senyor Vicent Garcia Caurin expressa, parlant de les emocions que es van sentir en el moment d’inaugurar el Centre de l’Alzheimer, que ell també coneix el dia a dia d’aquests centres. Però la seva pregunta era quantes places es promouen des del municipi per a discapacitats psíquics, per a la gent gran, i no tant per a col•lectius que ja tenen gent darrere per batallar, com és el de l’Alzheimer i que són els que han lluitat per aconseguir-les? No era una iniciativa municipal. Els pisos tampoc eren iniciativa municipal. Sí que ara el municipi hi ha contribuït, però els que estaven darrere de la iniciativa era el col•lectiu de malalts d’Alzheimer.
Qui li parla també s’emociona quan es reuneixen pares amb fills, amb germans, amb amics d’aquestes persones que són grans dependents. Les situacions en les que es troben són massa vegades dramàtiques, tant si es tracta de persones grans com de persones amb malalties degeneratives, o bé de persones amb discapacitats o malalties mentals. Cada demanda no atesa provoca un drama i, de vegades, una situació caòtica a la llar familiar. Els parlo per experiència amb exalumnes meus. Ens fan falta centenars de pisos, no 1, ni 2, ni, 15, ni 30. Ens manquen centenars de places públiques de residència i centres de dia per a totes aquestes persones. Estem denunciant aquesta manca de places públiques des del 2005. Som al 2009 i encara no s’ha creat cap plaça pública, apart de les creades per als malalts d’Alzheimer. Nosaltres tornem a demanar-li, Sra. Esteban, que des de la regidoria faci el major esforç possible perquè, de mica en mica, desapareguin les llistes d’espera.    

La senyora Carme Esteban explica que la seva regidoria s’encarrega, cada cop que hi ha un PIA o una necessitat residencial, de buscar els recursos necessaris per a aquella família que ho necessiti. També ens hem trobat casos en què trobem els recursos i aquella família que estava en llista d’espera i ens han dit: “no, encara no el vull, perquè vull tenir-lo a casa el màxim temps possible”. No es competència fer les residències per als recursos especialitzats que vostè comenta. Malgrat això, hem fet el Centre per a malats de l’Alzheimer.
Jo també tinc memòria i recordo els barracons del Tomas Vinyes, que van estar molts anys com a escola bressol. Recordo l’Àrea Bàsica de la qual jo soc usuària i on durant més de 15 anys m’atenia un metge en un soterrani del carrer Vallès. Només quan ha vingut una planificació, quan ha vingut un altre govern s’han assegut a taula per planificar els recursos. Recordem, també, la reivindicació molt greu de Cirera-Molins que ara s’ha solucionat.

 

El senyor Vicent Garcia Caurin opina que abans no es podien distribuir recursos perquè no n’hi havia. És ara quan hi ha el doble de recursos que en l’època del govern de CIU a la Generalitat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon al Sr. Vicent Garcia que què ha de dir d’un govern de la Generalitat de Catalunya que sap obtenir els recursos que en 23 anys el seu grup no va saber obtenir? Aquesta és la conclusió final. O, potser, les prioritats hagin canviat i ara en són unes altres. L’obligació de tots nosaltres és la d’intentar avançar per donar el millor servei als ciutadans.

 

31  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA DESCATALOGACIÓ TÀCITA DEL CAMÍ RAL I DEL CARRER DE L’HOSPITAL.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Per preservar-ne l’ambient, el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental va incloure determinats carrers de la ciutat en el catàleg de béns protegits. D’acord amb l’article 39 del Pla,  les àrees de protecció de nivell D, referides a carrers, no tenen cap altre limitació que l’obligació de conservar o mantenir, fins i tot en les noves edificacions, l’ambient estètic del carrer; de forma que s’integrin en el conjunt respectant les invariants arquitectòniques obtingudes a la fitxa del catàleg.

Malauradament, però, els edificis de nova construcció que PUMSA ha fet a l’àmbit de Can Xammar no han conservat l’ambient estètic del Camí Ral i del carrer de l’Hospital: no s’han tingut en compte les proporcions de la tipologia de les cases preexistents; les agrupacions de parcel•les no han garantit la imatge de fraccionament de les façanes; les façanes i els balcons no s’integren dins del conjunt tipològic del carrer; s’han tancat els balcons; i les cornises brillen per la seva absència. Ben al contrari, han malmès l’ambient que el Pla Especial havia decidit protegir mitjançant la inclusió d’aquests carrers en el Catàleg.

Per això, a més de lamentar que s’hagi malmès l’ambient, denunciem que el govern utilitzi diferents criteris a l’hora de concedir llicències en carrers d’ambient protegit. D’una banda, obliga (com correspon) als ciutadans que viuen en aquets carrers a complir les normes de les fitxes corresponents; de l’altra, no les té en compte quan l’interessat és el propi govern.

Per tot plegat, el grup municipal de CiU fórmula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Per què no es van tenir en compte, a l’hora de projectar els edificis, les determinacions que, pel que fa a la composició de les façanes, estableixen les NNUU del Pla General?

Segona.- Per què no s’ha respectat allò que determinen les fitxes del catàleg d’ambdós carrers?

Tercera.- Per què no es va tenir en compte l’opinió de la majoria de membres del Consell del Patrimoni que van alertar de l’excessiu volum de l’edifici comercial?

Quarta.- Per què no es va valorar l’opinió dels membres que expressaren la seva preocupació pel fort impacte visual que la façana del Camí Ral i el tractament uniforme de tot l’edifici provocaria en la resta d’edificis del carrer?

Cinquena.- A la vista del resultat, i atès que els carrers han estat descatalogats per la via dels fets, s’ha plantejat, el govern, procedir a la descatalogació formal dels mateixos? En cas negatiu, quina força moral tindrà el govern, i fins i tot el Consell del Patrimoni, per denegar, d’ara en endavant, qualsevol sol•licitud de llicència que es presenti i que no compleixi la normativa?”

 

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, passa a respondre les preguntes:
En primer lloc, convé aclarir que no és cert que no s’hagi respectat el Pla Especial del Patrimoni. Aquesta actuació pertany a un altre mandat. L’assumim, no hi ha cap inconvenient, però el més lògic hagués estat fer-les en el moment de l’aprovació dels projectes oportuns.
En qualsevol cas, el dia 13 de novembre del 2002 es va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla General per a ordenar de forma pacífica el sector de Can Xammar. Aquest document urbanístic establia aquestes edificacions amb una qualificació determinada. Després, els projectes es van adaptar a aquesta modificació del Pla General.
Pel que fa a la segona, les fitxes del catàleg 378 i 389 estableixen, en el seu apartat de façanes, les següents especificacions: “Les obres de rehabilitació, addició o nova construcció s’hauran d’integrar dins el conjunt tipològic del carrer, mantenint la continuïtat del Pla de Façanes del carrer, domini del ple sobre el buit. Llevat una justificació raonada, els materials bàsics seran l’arrebossat pintat i, preferentment, l’estucat. No s’admeten aplacats de pedra brillants”. És això el que diu. No s’especifica que no es puguin utilitzar llenguatge i tecnologies actuals per aconseguir aquesta integració.
En resposta a la tercera, el document de modificació del Pla General que es va aprovar al novembre del 2002 definia quina havia de ser aquesta volumetria. El Consell del Patrimoni va manifestar la seva preocupació per la volumetria, i alguns membres, la seva preocupació per la façana. Jo no he vist cap acord en les actes del Consell del Patrimoni que digui que aquest projecte no es pot tirar endavant. No obstant això, el mateix Consell del Patrimoni, l’any 2007,  un cop el projecte estava enllestit i l’obra es podia veure, va seleccionar aquest edifici del Camí Ral com a finalista en la modalitat d’Arquitectura en la XI edició dels Premis Puig i Cadafalch. Així mateix, el jurat de la segona Triennal d’Arquitectura del Maresme també va escollir aquesta obra com una de les finalistes en modalitat d’arquitectura de nova planta d’ús privat. 

 

El senyor Francesc Masriera comença responent que l’edifici comercial del Camí Ral  no compleix cap de les condicions que ha de complir la façana. Si ha viatjat per Europa, estic segur que ha vist infinitat de centres històrics que han sabut dinamitzar-se, crear riquesa, ser capdavanters en molts aspectes del teixit econòmic de la seva ciutat i han sabut preservar-ne el centre històric. Quan els membres del Consell del Patrimoni van manifestar els seus dubtes, allò correcte, si hi hagués hagut sensibilitat per part del govern d’aquell moment, hauria estat encarregar un estudi paisatgístic i posar-lo a consideració de la Direcció General del Patrimoni Cultural, perquè valorés si aquelles actuacions que s’anaven a du a terme en un carrer d’ambient protegit podrien provocar l’impacte visual a què es referien els membres del Consell i, per tant, desvirtuar-ne el sentit de la protecció. El que no em pot dir vostès és que l’ambient  aquell que van protegir hi continua sent avui. Aquell ambient que havien protegit avui ja no existeix. L’ambient actual és clarament pitjor, malgrat que hi hagi qui pensi el contrari. Es podria haver fer un centre comercial respectant escrupolosament els criteris que fixa el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i garantint que aquell ambient que havien preservat avui continués existint a la nostra ciutat.  

 

El senyor Ramon Bassas es pregunta què entén el Sr. Masriera per ambient. “Ambient” és el que diu el Pla Especial. Vostè està parlant de proteccions de façana i coses d’aquest tipus, que tenen una altra qualificació. Cal defensar que hi hagi ambient de carrer protegit, però també cal defensar que hi hagi multiplicitat de llenguatges a la ciutat històrica. El Centre Pompidou, que està a la ciutat més històrica d’Europa, té un llenguatge trencador amb el seu entorn i vostè em dirà que el barri no manté l’ambient de carrer. No sé si s’havia de fer un estudi paisatgístic o no, el que sí que sé és que es va adaptar als plans que es van fer i aquest consistori ho va aprovar sense aquestes consideracions.

32  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES RESTES ROMANES DE CAN FULLERACHS.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
“Ara fa, més o menys, vuit anys, l’Ajuntament va adquirir prop de 450 m2 de superfície de la planta de l’immoble situat al carrer Sant Cristòfor, 12, amb la finalitat de museïtzar les restes romanes que hi ha en el subsòl.

En concret, s’hi troba un extens tram –uns 30 metres- del carrer principal de la ciutat romana d’Iluro: el cardo màximus. Segons els tècnics, aquest carrer tenia uns 10 metres d’amplada, voreres a cada costat, una claveguera central a la que desguassaven gran nombre de clavegueres domèstiques i estava delimitat per edificis que responien a una mateixa estructura i aparença: una planta quadrangular oberta al carrer mitjançant una porta de grans dimensions, pavimentacions senzilles i presència d’infraestructures d’emmagatzematge. D’aquestes, s’han conservat intactes dos dipòsits d’una indústria de conserves o salaons.

En la proposta de Pla Director del Patrimoni que posteriorment es va encarregar al Taller de Projectes de Patrimoni i Museologia de la Universitat de Barcelona, els tècnics redactors de la mateixa manifesten que Can Fullerachs és l’espai idoni per explicar el centre urbà d’Iluro.

Malauradament, però, els governs de la ciutat mai han anat més enllà de les declaracions de bones intencions. Per això, el grup municipal de CiU fórmula el següent,

PREC

El PAM i el pressupost del 2010 inclouran les accions i les partides necessàries per museïtzar, utilitzant les més modernes tècniques museogràfiques, les restes romanes de Can Fullerachs.”

 

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, avança que no pot acceptar el prec. Està previst dedicar l’any que ve molts recursos al patrimoni arqueològic però, com vostè sap,  els recursos són limitats i ara mateix tenim dues prioritats:
Quant a la primera, val a dir que en els darrers anys el ritme constructiu de la ciutat ha estat molt alt i, per tant, també les excavacions arqueològiques. No hi ha hagut prou temps per analitzar les troballes. Ara hem decidit analitzar-les i, sobretot, difondre el patrimoni de la ciutat. Un moment en què el ritme constructiu i les excavacions baixen és un bon moment per difondre. Per tant, en el PAM hi ha la consignació pressupostària corresponent per fer aquesta difusió.
Respecte a la segona prioritat, tenim la voluntat de desenvolupar el Pla Director de Torre Llauder on properament començaran excavacions. Restaurarem aquella carpa per protegir els mosaics, restaurarem els mosaics, museïtzarem la part final  de Torre Llauder, el peristil... Això començarà enguany i serà una de les prioritats quant a recursos destinats al patrimoni arqueològic. Aquestes són les prioritats que hem convingut.

 

El senyor Francesc Masriera reconeix que estava convençut que li parlaria de Torre Llauder. No hi érem cap dels dos, però ara som membres del Consell del Patrimoni i tots dos sabem que les actuacions que ara es faran a Torre Llauder s’havien d’haver dut a terme, com a mínim, fa 10 anys. Si es porten a terme ara és perquè hi ha hagut una situació tan crítica que ens ha obligat a tots a actuar amb immediatesa per motius de deixadesa dels governs anteriors. Aquest any es destinen recursos a Torre Llauder, però i els que no s’han destinat tots aquests anys quan era absolutament necessari i imprescindible? Fins que els mosaics no han estat a punt de ser llençats a la brossa no s’ha actuat. No podem continuar marejant la perdiu amb el patrimoni històric de la ciutat. Som l’única ciutat d’Europa que no té museïtzades les seves restes romanes. El PAM del 2002 ja deia que es museïtzarien les restes romanes de Can Fullerachs. Al 2003 va desaparèixer, el 2004 també, 2005... Vostè no em dóna cap data concreta, haurem d’estar gaire temps més sentint que som l’única ciutat d’Europa que no museïtza les seves restes humanes? I sóc conscient dels problemes econòmics que hi ha en el país.

El senyor Sergi Penedès explica que el present i el futur són les prioritats que ha mencionat anteriorment. En el ple passat parlàvem de Can Cruzate. Can Fullerachs no té sentit que sigui museïtzat si no acaben les excavacions de Can Cruzate, perquè una de les estances que es buscava a Can Cruzate, per conèixer-ne l’estat, era el Cardo Maximus, que és l’estructura que està en bon estat a Can Fullerachs. El Servei Arqueològic Municipal diu que no té sentit museïtzar dues estructures tan similars. Ara quan hi ha una part de les excavacions de Can Cruzate excavades, hem pogut veure que aquesta estructura no està en prou bon estat a Can Cruzate i, per tant, és interessant museïtzar la de Can Fullerachs. Per tant, tenim planificat quan es farà això de Can Fullaracs i, si no és en aquest mandat, serà en els posteriors.
Així doncs, les nostres prioritats, per una qüestió econòmica, són: difusió del patrimoni, Torre Llauder, acabar Can Cruzate i començar els treballs necessaris a Can Fullerachs per arribar a la museïtzació. 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde-president, conclou que és cert que hi ha mancances, però també ho és que hi ha hagut molta soledat al respecte durant molts anys.

33  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’ESTAT DE DEIXADESA DEL PARC CENTRAL.

La senyora  M Luisa Corominas,  regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“Aquest Grup Municipal ha pogut constatar en primera persona l’estat de deixadesa que presenta actualment el Parc Central. La pista de patinatge està plena de bonys i sots; la zona lúdica destinada als més petits és molt escassa i té el terra, sorrenc, molt malmès; i l’estany està molt brut, no es veuen ni els peixos. A simple vista, la impressió que li arriba al ciutadà és que aquest sector del Parc està com mig abandonat.

A més, el bar que hi havia a l’interior del recinte tampoc està operatiu, cosa que propicia que no hi i acudeixi el mateix número de persones que ho farien si la zona disposés, almenys, d’una guingueta on poder prendre alguna cosa després de passejar o mentre els nens juguen.

Sabem que l’Ajuntament ha destinat diners del FEIL a arranjar algunes zones del Nou Parc Central, però creiem que també s’hauria d’haver previst alguna partida pressupostària per mirar de millorar la zona antiga.

És per aquests motius que presentem les següents PREGUNTES

1. Té coneixement el Govern Municipal de l’estat en que es troba aquesta zona del Parc Central?

2. En cas afirmatiu, com és que no s’ha fet cap arranjament de millora?

3. En cas que es desconeixi, pensa el Govern fer alguna actuació a la zona?

4. En quines condicions es troba actualment la situació del bar que hi ha al Parc. Hi ha algun concurs d’adjudicació de concessió pendent?

5. Contempla el Govern Municipal la possibilitat de destinar una partida dels propers FEIL per solucionar-lo?”

 

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  respon a la Sra. Corominas que després li passarà una imatge on es veuen els peixos i els jocs infantils que s’hi van posar recentment. Anant a les preguntes:
En resposta a la primera, el Govern sí que té coneixement de com està aquesta zona del Parc Central.
Pel que fa a la segona, a més dels arranjaments quotidians, en els últims anys hem canviat tot l’enllumenat del parc, hem col•locat elements escultòrics, vam fer la rampa que porta a la Plaça Joaquim Blume per salvar el nivell de les escales, fa uns dies hem acabat de posar lluminàries en aquesta mateixa entrada. Parlo de coses fetes recentment.
Quant a la tercera, respecte a la pista central val a dir que tenim prevista l’adequació dins de la segona quinzena de novembre.
Pel que fa a les preguntes 4 i 5, les respostes seran no i no, respectivament. El motiu és que en el PAM, quan es parla del Parc Central, en el punt 22.1.49 vam escriure: “Establiment dels criteris per determinar les directrius del futur Pla Director del Parc Central”.  Aquest és un estudi que estem desenvolupant i amb el que volem veure cap on hem d’anar. Ara no farem segons quines coses perquè el que volem és establir uns criteris que ens permetin que aquest parc tingui un horitzó de llarg termini.

34  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL FESTIVAL SHAKESPEARE.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure la pregunta ja que la dóna per contestada.

35  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PARTICIPACIÓ DE MATARÓ A LES FESTES D’ISLA CRISTINA.

La senyora  M Luisa Corominas,  regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“Aquest Grup ha pogut saber a través de la premsa local que Mataró ha estat convidada a assistir a les festes de la localitat d’Isla Cristina, fundada per un mataroní i situada a la província de Huelva.

Al PPC li sembla excel•lent que una delegació de la ciutat, encapçalada per l’Alcalde, visiti aquest municipi i representi Mataró, la seva cultura, les seves tradicions...etc. Ara bé, el que aquest Grup no acaba d’entendre és la presència de tres regidors del Govern en aquesta representació, quan el mateix Regidor de Presidència reconeix que no podran desplaçar-se tots els membres requerits de les colles culturals mataronines, per falta de pressupost.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Quins són els motius pels quals el Govern creu necessària la presència dels tres regidors, en detriment dels membres de les colles culturals de la ciutat?

2. Tot i que Mataró hi va com a ciutat convidada, pot informar el Govern municipal del cost que suposaran ’aquests desplaçaments a la ciutat?”

 

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, abans de tot, recorda que es va donar informació d’això a la comissió informativa del 31 d’agost amb la presència del seu representant.
Quant a les preguntes, val a dir que des de fa un temps, quan va començar el mandat, van tornar a haver-hi relacions amb Isla Cristina, es va produir un intercanvi juvenil, i a partir d'aquí aquest ajuntament ens va contactar per reprendre aquestes relacions i ens van convidar a participar en aquestes festes del muncipi de Huelva. La premura de temps no ens ho va permetre el 2008 i ho vam fer el 2009. Ho hem volgut fer enguany i el que hem estat fent fins ara han estat visites de les delegacions de regidors i tècnics d'Isla Cristina, primer, llavors se'n va fer una a l'IMPEM per conèixer les nostres polítiques en promoció econòmica i turisme i, a partir d'aquí, vam acordar la possibilitat (que ho vam fer) de participar amb un estand a la Fira de l’Arbre al febrer, on també ens va visitar una altra delegació que va ser l’encarregada de muntar i estar-se a la Fira, i després en va haver una altra, de visita, amb l'alcadessa per Les Santes.
Per tot plegat, hem decidit viatjar-hi amb els regidors: la Sra. Romero, com a presidenta de l’IMPEM, per fer el retorn d’aquella visita que es va fer; el Sr. Penedès, perquè és el regidor de Cultura, i jo mateix com a regidor de Presidència, donat que portem tot el tema d'agermanaments i Isla Cristina és filla predilecta de Mataró des de 1971. Per això hi viatgem.
No acabem d'entendre massa que diguin que és en detriment dels membres de les colles culturals de la ciutat. Ells van mostrar interès en les nostres colles de foc o en els castellers, però un cop els vam explicar el seu funcionament, vam entendre tots que no es podria fer, d’una banda per la crisi econòmica, sobretot per part nostra, però també donades les petites dimensions i recursos del poble. Per això es van marcar unes altres preferències. Finalment, doncs, hi viatgen les diablesses amb els seus tabalers, que són un total de 40 persones.
Ens van convidar, però nosaltres vam decidir fer un pagament pel desplaçament de totes les persones, que suma 7.802,43 €.

36  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR  SOBRE L’APARCAMENT DE CAMIONS IL•LEGAL DE LES CINC SÈNIES.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 22 de l’ordre del dia.

37  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE UN APARCAMENT DE VEHICLES PESATS AL CENTRE DE LOGÍSTICA DE MATARÓ.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 22 de l’ordre del dia.
38  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR  SOBRE INSTAL•LACIÓ D’UN TRANSFORMADOR D’ENERGIA ELÈCTRICA AL PARC DE CERDANYOLA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“Hem sabut que l’Associació de Veïns del barri de Cerdanyola ha denunciat unes obres que s’estan realitzant sense llicència al Parc de Cerdanyola a la banda de l’Avinguda Gatassa.

Aquestes obres, tal com denuncia l’Associació de veïns, s’han iniciat sense informar-ne ni al veïnat ni al Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola, tal com va quedar clar a la reunió del dia 25 d’aquest mes entre l’Associació veïns i el Regidor d’Obres, Francesc Melero.

Les obres, que finalment ha resultat que eren per instal•lar un transformador per a un pàrquing d’abonats privats es un espai públic, es fan sense llicència, han causat la destrucció de tres pins i aixecaran un transformador a prop de la zona de jocs infantils, cosa que podria provocar possibles radiacions perjudicials per a la canalla.

Si bé L’Ajuntament afirma que l’estació transformadora és totalment necessària per garantir el subministrament elèctric definitiu a l’aparcament subterrani i que no cal llicència en aquest cas perquè es tracta un aparcament públic, el cas és que l’ús de l’aparcament és privat, i que els perjudicis per al parc i per a les criatures hi són igualment.

Per tot això, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) fórmula les preguntes següents:

1. Per què no s’ha informat els veïns d’aquestes obres abans de començar-les i durant la seva realització?

2. Com és possible que l’Ajuntament deixi instal•lar un transformador per a un pàrquing en un espai públic que no hi té tes a veure?

3. Per què l’Ajuntament no hi fa res quan hi ha perjudicis per a un parc públic i equipaments infantils a tocar?”

 

A continuació el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Juan Jesús Sanchez Torres, com a president en funcions de l’Associació de Veïns de Cerdanyola, qui exposa les seves queixes al respecte de la instal•lació d’un transformador d’energia elèctrica al Parc de Cerdanyola. Opinen que s'han comès tant errors de tipus administratiu per part de l'Ajuntament i destrosses en l'entorn paisatgístic com per part de la companyia constructora. També es queixen de la manca d'informació als veïns de la zona.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, passa a explicar els antecedents dels fets abans de respondre les preguntes de la CUP.
El 6 d’octubre de 2005 el ple de l’Ajuntament de Mataró adjudica a l’empresa Inmuebles Fenix 92 SL, representada per Guzmán Piedad Jiménez, la contractació mitjançant concessió del servei públic de construcció, explotació i conservació d’un aparcament subterrani per a vehicles en terrenys de domini públic municipal al Parc de Cerdanyola. El 23 de juliol del 2007, un cop finalitzades les obres, entra en funcionament l’aparcament.
El 30 de setembre del 2008, el director tècnic i de gestió de l’empresa Gintra manifesta que, tot i haver-se iniciat l’activitat de l’aparcament, encara mancava l’escomesa elèctrica definitiva de la instal•lació. A causa de l'omissió per part de l'empresa concessionària de la construcció d'una estació transformadora reclamada insistentment per Fecsa-Endesa com a condició prèvia per atorgar-li l'escomesa elèctrica definitiva i sota l'amenaça de tallar el subministrament elèctric. Davant la negativa de la promotora Inmuebles Fenix 92 SL en executar les obres, l’Ajuntament, en data 30 d'octubre de 2008, aprova inicialment el projecte de construcció d'un centre transformador per a l'escomesa elèctrica definitiva de l’aparcament de l’av. Gatassa, redactat per l’arquitecte tècnic Gil Hernàndez encarregat per l’Ajuntament.
Al BOP número 48 de 18 de novembre de 2008 es publica l’anunci en relació amb la informació pública de l’esmentat projecte municipal.
El 6 de novembre de 2008 es requereix a la concessionària l’execució de les obres amb l’advertiment d’incautar la seva fiança en el supòsit d’incompliment.
L’Associació de Veïns de Cerdanyola va demanar en diverses ocasions la retirada del cable aeri que sortia del Parc i que donava llum a l’aparcament. Es va passar aquesta incidència a Serveis Territorials per tal que informés de per què estava el cable així, quines gestions farien i quan es podria resoldre.
Es van exposar al Pla Integral de Cerdanyola diversos temes, entre els quals es va explicar que s’havia de fer la instal•lació definitiva de l’escomesa elèctrica per a l’aparcament i que estava previst l’inici de les obres cap al març-abril del 2009.
El 3 de desembre de 2008, la immobiliària Fénix 92 presenta el projecte bàsic i d’execució de la cambra per a un centre de distribució elèctrica del Parc de Cerdanyola, redactat pel despatx Fèlix Llobet Arquitectes SL, faltant per completar la part de xarxa de distribució per a aïllats interiors, instal•lació i complerta del transformador i legalitzacions i permisos.
El 31 de maig de 2009 la promotora Inmuebles Fénix 92 SL presenta a l’Ajuntament el projecte tècnic i de xarxa de distribució per a aïllats interiors, instal•lació i complerta del transformador, inclòs legalització i permisos, redactat per ELECMA Gestió Integral d’Instal•lacions, empresa homologada per Endesa.
El 5 de juny, el Servei d’Obres informa favorablement de l’anterior documentació tècnica, tota vegada que l’objecte i abast de la documentació descrita en el projecte coincideixi amb el projecte municipal aprovat.
El 4 de juny de 2009, per decret del conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment, jo mateix, es presta la conformitat de l’anterior documentació i, sota el compliment de determinades condicions, s’autoritza la concessionària a executar les obres. Atès que les obres no comencen el 13 de juliol de 2009, per decret del conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment es facilita al Servei de Compres i Contractacions la documentació per procedir amb els tràmits necessaris per tal d’incautar la fiança de 120.320 euros a l’empresa Inmuebles Fénix 92 SL i poder executar de manera subsidiària les obres pendents.
El 28 de juliol de 2009, per decret de la consellera delegada de Serveis Centrals, es resol iniciar els tràmits administratius per a la incautació de la fiança.
El 7 d’agost de 2009, l’empresa Inmuebles Fénix 92 SL comunica a l'Ajuntament que les obres les iniciarà el 25 d’agost, però les obres no s'inicien fins al setembre, sense comunicació prèvia al Servei d'Obres d'aquest Ajuntament, i tenen una durada prevista de 4 mesos.
El 25 de setembre es produeix una reunió del Servei d’Obres amb el representant de l’Associació de Veïns de Cerdanyola en què s’explica als veïns quina ha estat la tramitació d'aquestes obres i la necessitat d'executar-les per tal d'eliminar les línies elèctriques aèries provisionals i garantir el subministrament elèctric de l'aparcament soterrat. La necessitat d’executar aquestes obres s’ha recordat en diverses de les reunions del Consell Territorial i amb els grups de treball, quan s'han fet les devolucions de les preguntes plantejades i les passejades pel barri.
L’empresa Inmuebles Fénix 92 SL té la concessió del servei públic de construcció, explotació i conservació d'un aparcament subterrani per a vehicles públic municipal al Parc de Cerdanyola. Un cop acabades les obres de construcció de l'aparcament, s'inicien els tràmits per a la construcció de l'estació transformadora (CT) que garantirà l'escomesa elèctrica del nou edifici. Les obres d'execució de CT no requereixen llicència d’obres ja que estan motivades per la construcció d’una obra pública.
Un cop acabades i legalitzades les obres, es demanaran els corresponents certificats d’aïllament i posada en funcionament. L’Ajuntament de Mataró encarregarà a un laboratori homologat la lectura de les radiacions electromagnètiques del nou transformador per garantir que no superin els límits d’emissió normatius. El marc regulador l’estableixen, a dia d’avui, la recomanació del Consell de la Unió Europea del 12 de juliol del 99 i també el Reial decret espanyol 1066/2001 de 28 de setembre, pel qual s’aprova el reglament que estableix condicions de protecció de domini públic de xarxes elèctriques i restriccions en les emissions i mesures de protecció sanitàries davant d’emissions radioelèctriques. A totes dues normatives s’estableix el valor límit de freqüència industrial 50 Hz  del camp magnètic, expressat com a densitat de fluix magnètic, en 100 microtesles.
Passant a les preguntes concretes, dir que, a banda de la informació que s’havia donat en el si del Pla Integral, és cert que no s’havia notificat els informes que els ajuntaments acostumem a fer en aquests casos, per tot el seguit de coses que he estat explicant de la malfiança que l’empresa comencés les obres, i no ho vam notificar fins al moment en què comencés l’execució.
En resposta a la segona pregunta, tal com he explicat, aquest transformador forma part de la mateixa obra que es va licitar l’any 2005.Finalment, dir que l’Ajuntament garantirà la salut en base a les normatives de camps electromagnètics que hi ha actualment.

 

El senyor Xavier Safont-Tria reconeix que ha estat difícil seguir tota la trama de la resposta. De totes maneres, li ho agraeix.
No obstant això, hi ha un detall que em genera preocupació: vostè ha parlat de l’amenaça de FECSA-ENDESA, deia que aquesta empresa amenaçava que si no construïa el transformador, doncs, no proporcionaria el servei elèctric. Crec que això situa aquesta empresa en la situació que vivim no només els ajuntaments sinó el conjunt dels ciutadans, que és una situació de prepotència. L’Ajuntament hauria de tenir cura davant d’aquestes imposicions. Entenc que, en cap cas, s’ha de cedir a una amenaça, com ha dit vostè, i s’ha d’atendre a raons. Si és necessari la construcció d’un transformador, crec que s’ha de buscar el millor lloc.
Tampoc acabo d’entendre que aquest s’hagi d’ubicar necessàriament en un espai públic.

 

El senyor Francesc Melero aclareix que el que ha dit ha estat “reclamada insistentment per FECSA-ENDESA com a condició prèvia per atorgar-li l’escomesa elèctrica definitiva sota l’amenaça de tallar el subministrament si no ho feia”. L’amenaça no és sobre fer la reclamació, sinó sobre dir: “si no fas això, estàs fora del compliment de la normativa”. Tot té a veure amb una normativa respecte al servei bàsic de l’enllumenat, i és la que hi ha.

 

FORA DE CONVOCATÒRIA

Conclòs l’ordre del dia, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s’han presentat unes preguntes relatives a la fusió del canal públic de TV, Maresme Digital, i el canal privat TV de Mataró, que per tràmit d’urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària :
La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (25).

PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CIU REFERENT A LA FUSIÓ DELS DOS CANALS DE TELEVISIÓ LOCAL EXISTENTS A MATARÓ, per ser tractada d’urgència al Ple de l’1 d’octubre de 2009

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“A la Junta de Portaveus celebrada el dilluns passat, el Sr. Alcalde va comunicar als grups municipals la intenció de fusionar  els canals de televisió local MaresmeDigitalTV, de titularitat pública, i Televisió de Mataró, privat.

Atès que l’Ajuntament de Mataró és qui fa l’aportació més gran de capital al Consorci Digital Mataró Maresme, que és el titular del canal MaresmeDigitalTV, i atès el canvi de gestió que es preveu pel nou canal que sorgeixi de la fusió, el Grup Municipal de Convergència i Unió fórmula, per ser tractades d’urgència  en el proper Ple Municipal, les següents,

PREGUNTES:

1. És preveu algun canvi en les aportacions municipals dels membres del Consorci Digital Mataró Maresme a causa de la fusió dels dos canals de televisió local?

2. Quins són els ajuntaments de la comarca que a dia d’avui formen part del Consorci Digital Mataró Maresme? Estan tots al corrent del pagament de les corresponents quotes?

3. Quina aportació total es preveu que faci Mataró al Consorci Digital Mataró Maresme el proper exercici 2010?

4. En el cas que l’aportació a l’esmentat Consorci sigui superior a l’actual, atès que el pressupost de l’Ajuntament de Mataró pel 2010 es preveu inferior al del 2009, com es justifica aquest augment? Quines partides pressupostàries es veuran perjudicades?

5. Quina ha estat l’aportació de l’Ajuntament de Mataró al Consorci Digital Mataró Maresme des de la seva creació fins ara?

6. Quin import ha invertit, fins ara i durant els darrers deu anys, aquest ajuntament en Televisió de Mataró, ja sigui en convenis, compres de material audiovisual o ajuts a fons perdut?

7. Afecta a aquesta fusió l’acord onzè del conveni signat el 2007 entre el nostre ajuntament i Televisió de Mataró? De quina manera?

8. Existeix alguna previsió pel que fa a llocs de treball? Està previst que el nou canal absorbeixi tots els existents actualment a cadascun dels dos canals en funcionament?

9. S’ha quantificat el possible deute a data d’avui de Televisió de Mataró? Quin és el seu total? Qui se’n farà càrrec?

10. S’ha realitzat la valoració dels fons de comerç de Televisió de Mataró? Com i en quant es valora?

11. Existeix deute del Consorci Digital Mataró Maresme amb l’EPE Mataró Audiovisual? Quin és el seu import?

12. S’ha realitzat algun estudi de viabilitat de l’operació de fusió dels dos canals de televisió local?

13. Quines gestions s’ha fet per tal de garantir la màxima cobertura a la comarca del Maresme, en especial a les poblacions del sud? Es pot garantir que un nou canal serà vist des de totes les poblacions del Maresme?

14. Existeix algun protocol d’intencions o altre document signat? Quin?”

PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PPC SOBRE LA FUSIÓ DE TV DE MATARÓ I MARESME DIGITAL TV, per ser tractada d’urgència en el Ple d’Octubre de 2009

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“A la Junta de Portaveus del passat dilluns dia 28 de setembre l’Alcalde ens va informar de l’inici de les negociacions d’un acord de fusió entre TV de Mataró i Maresme Digital TV. Segons se’ns va dir, aquest nou ens, que començarà a emetre sota un nom nou a partir de gener de 2010, serà gestionat per una nova empresa mercantil, de caràcter públic, i es proposa com a solució a la difícil situació econòmica que pateixen actualment aquests dos mitjans.

Aquest Grup Municipal vol ser prudent i responsable davant del procés de fusió anunciat, però tenim un absolut escepticisme per les conseqüències que pot tenir. No només per la possibilitat ja anunciada de pèrdua de llocs de treball sinó, sobretot, per l’impacte econòmic que de nou recaurà sobre els ciutadans, i per la possible pèrdua de pluralitat i independència en la informació. En una ciutat que necessita tenir una societat civil dinàmica, creativa i innovadora, la independència dels mitjans és un valor cabdal, imprescindible. Mentre ha existit TV Mataró, aquest valor ha estat garantit, era un mitjà privat, amb una gestió privada. Ara, davant el nou panorama que es dibuixa, creiem que hi ha un risc de que aquest valor es pugui perdre.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. A grans trets, sabem que ara s’està treballant en l’acord de fusió, ens pot explicar el l’Alcalde, com a President del Consorci (en el que l’Ajuntament de Mataró es majoritari), quines seran les bases en les que es fonamentarà la gestió d’aquest futur ens per garantir fonamentalment la independència informativa i la viabilitat econòmica?

2. Es tindrà en compte l’experiència en la gestió passada de les dues cadenes per tal de no repetir els errors que han portat a l’actual situació? S’han fet estudis que puguin orientar sobre la viabilitat econòmica de la nova TV?

3. No creu el Govern municipal que era previsible que s’acabés en la situació actual, tal com s’havia anunciat des de diversos àmbits de la ciutat?

4. Continua l’Alcalde mantenint aquesta aposta, al nostre entendre essencialment personal, per aquest model de TV pública a la nostra ciutat?”

 

PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR, PER SER CONTESTADA AL PLE, EN RELACIÓ AMB EL PROJECTE DE FUSIÓ DE TELEVISIÓ DE MATARÓ I MARESME DIGITAL TELEVISIÓ

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“El dimarts 29 de setembre de 2009 l’alcalde de Mataró va fer pública la voluntat d’iniciar un projecte de fusió entre Televisió de Mataró i Maresme Digital Televisió.

Des del primer dia que la CUP va tenir representació al Consell d’Administració de Mataró Audiovisual hem denunciat que la creació de Maresme Digital Televisió va ser un error del govern municipal i hem demanat insistentment que es cerqui una fórmula mixta que garanteixi la continuïtat del model televisiu de TVM. La resposta del govern sempre ha estat negativa sota el pretext d’impossibilitats legals i tècniques.

Ara, per sorpresa i sense cap mena de debat on haguem pogut participar, l’alcalde anuncia la imminent fusió dels dos canals de televisió.

Des de la CUP donem suport al model de TVM, amb 25 anys de trajectòria d’una televisió plural, informativament independent i amb vocació de servei públic.

En canvi, no compartim el model de MDTV, en què el tractament informatiu és “supervisat” per la figura del Cap de Continguts amb una pràctica de “pluralitat i independència” informativa molt controlada i restringida. 

Davant d’aquests fets, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular demana que se li respongui les PREGUNTES següents:

1. Què ha canviat perquè la fusió fos legalment impossible fins el 28 de setembre i, en canvi, hagi passat a ser viable a partir del 29 de setembre?
2. El govern municipal és conscient que el fet de no haver tingut en compte fer de TV Mataró la televisió pública municipal ha comportat una gran despesa innecessària?
3. Quin serà el model informatiu del nou ens per garantir la transparència i participació més enllà dels interessos del govern municipal?”

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que contestarà les preguntes amb l’ordre que han estat fetes, no sense abans remarcar una fortíssima contradicció en el que s’ha dit. Vostès diuen que hem estat una competència directa de Televisió de Mataró, és a dir, que els hem portat a la ruïna directament i, d’altra banda, diuen que no tenim espectadors. Com es menja això? Si resulta que nosaltres no venem ni un iogurt, com podem fer competència a la Danone?  Per tant, aquesta no és la circumstància que ens ha portat fins aquí. Seguidament, contesto les preguntes:
En resposta a les preguntes de CIU:
Pel que fa a la primera, el passat 21 de setembre, dilluns de la setmana passada, el ple del Consorci, amb els alcaldes dels diferents ajuntaments, va aprovar el pressupost del 2010, en el que es preveu una rebaixa del 10,5% de les aportacions dels ajuntaments consorciats respecte a l’any 2009. Això és perquè som conscients de com es troben les arques municipals a tot arreu. Aquest acord amb la Televisió de Mataró ens ho facilita perquè sumem dos actius.
En resposta a la segona, els ajuntaments que formen part del Consorci són els 13 inicials, perquè això no va ser una aposta única de l’alcalde de l’Ajuntament de Mataró. Hi va haver 12 alcaldes més de tots els colors polítics. Són: Argentona, Cabrera, Cabrils, Caldetes, Llavaneres, Masnou, Mataró, Tiana, Teia, Sant Vicenç de Montalt,  Vilassar de Mar, Premià de Dalt, més el Consell Comarcal. És cert que n’hi ha tres que han manifestat la seva voluntat de marxar, però continuen estant-hi i, per marxar del Consorci, cal que ho aprovi el Consorci. No n’hi ha prou a dir “me’n vaig”. I, a més, primer s’han de liquidar els deutes. No tots els ajuntaments estan al corrent de pagament per problemes de tresoreria.
Quant a la tercera pregunta, l’Ajuntament de Mataró té previst fer una aportació de 378.546 euros l’any que ve.
En referència a la quarta pregunta, ja li he dit que serà un 10,5% menys.
En relació amb la cinquena, l’any 2007, van ser 383.634 euros; l’any 2008, 402.815 euros; i l’any 2009, 422.956,46 euros. Estan en el pressupost municipal.
Responent la sisena pregunta, el primer conveni és el de la cessió dels locals, l’any 1993. El primer conveni amb el col•lectiu de mitjans audiovisuals va ser l’any 1999 i es va realitzar una aportació de 150.253 euros, fet que va facilitar l’inventari i disposició del fons documental de la televisió. L’any 2004 arran de les peticions d’ajut per part de Televisió de Mataró, davant els reptes que plantejava el nou panorama comunicatiu i tecnològic, és va fer una auditoria dels comptes de la televisió i es va donar una subvenció per regularitzar un deute amb la Seguretat Social que tenia el col•lectiu de mitjans audiovisuals, que són els titulars de Televisió de Mataró, de 1.370 euros i 22.500 euros respectivament. Els anys 2005, 2006 i 2007 vam signar convenis amb el col•lectiu de mitjans audiovisuals amb l’objectiu que poguessin presentar el seu pla d’empresa i incorporar-se en condicions òptimes al procés de digitalització de les televisions locals. Els vam ajudar en tot un seguit de coses perquè es poguessin presentar al concurs per obtenir una freqüència de TDT i poder concórrer al concurs per a l’adjudicació del canal corresponent de TDT. Cal destacar que, en aquells anys, Mataró no disposava de televisió pública i els acords es fonamenten en el coneixement del servei públic que realitza Televisió de Mataró. Els imports d’aquests 3 convenis van ser 110.000, 119.000 i 134.500 euros. Finalment, l’any 2008 vam signar un contracte amb el col•lectiu de mitjans audiovisuals per a l’adquisició i la digitalització de tot el fons documental de Televisió de Mataró del qual s’han pagat ja les despeses corresponents als 2 primers anys, cadascuna de les quals puja 200.123 euros.
Pel que fa a la setena pregunta, la clàusula a la que vostè fa referència existeix en els convenis amb el col•lectiu d’audiovisuals des del 2005, no només des del 2007. Llavors existia l’amenaça de l’oferta de compra de la televisió per part de tercers. Per aquest motiu vam introduir la condició que, en cas de venda, el col•lectiu de mitjans audiovisuals ens hagués de tornar els diners invertits. Ara no estem parlant de cap compra per part de tercers. És per això que la fusió dels projectes comunicatius no es veu afectada per aquesta clàusula.
Quant a la vuitena, he de dir que no encara. El ple del Consorci va aprovar, tot just el dia 21 de setembre, la creació d’una societat per tirar endavant el nou projecte comunicatiu durant el 2010. En aquests moments s’està treballant en l’elaboració de l’organigrama funcional, on quedaran establerts els llocs de treball que són necessaris per tirar endavant una televisió pública professional i adaptada a les noves circumstàncies tecnològiques i econòmiques. Tant els membres del Consorci com els del col•lectiu de mitjans audiovisuals són conscients de la inquietud i preocupació que tenen els treballadors i treballadores, per la qual cosa treballarem amb seny i racionalitat. És evident que no podem fer una televisió amb tot el personal. Hem de tenir en compte que si no es fes la fusió, segurament estarien en risc tots els llocs de treball. 
Concernent la novena pregunta, hem de tenir en compte que són un col•lectiu d’una empresa privada. No tenen l’obligació de fer públiques les dades. Jo no els preguntaré pels deutes de les seves empreses. Si tenen deutes l’obligació de saldar-los és d’ells. De totes maneres, per avançar necessitem una auditoria dels seus comptes que ens permeti treballar amb els números tal com són perquè no hi hagi sorpreses.
En resposta a la desena pregunta, el Fons de Comerç de Televisió de Mataró el coneixerem exactament arran de l’auditoria. Però en aquesta televisió hi ha valors tan intangibles com quantificables. També estem tenint en compte la seva cartera de clients, la seva experiència des del 1986 o els seus 24 mil espectadors. Per cert, en el darrer baròmetre, el  d’ahir, Maresme Digital Televisió en tenia 7 mil amb una televisió que porta emetent un any i mig aproximadament. Una altra televisió comarcal amb les mateixes característiques que tenia l’avantatge que sortia amb analògic, quan tothom tenia analògic, està a 4 mil. Si això és un fracàs... És una audiència que els situa (a la Televisió de Mataró) com a líders indiscutibles de la comarca.
Quant a l’onzena pregunta, ja ho vaig explicar en el Consell d’Administració de Mataró Audiovisual el dilluns 28 de setembre, s’unirà una comissió mixta de liquidació de relació entre el Consorci Audiovisual, que fins ara estava regulada per un contracte-programa. La liquidació del contracte-programa ens dirà exactament la situació dels comptes entre els dos ens.
En relació amb la dotzena pregunta, no hem fet un estudi pròpiament de viabilitat. El Consorci Digital Mataró Maresme està sent assessorat per la xarxa de televisions locals i els nostres tècnics han elaborat documents de treball al respecte.
Pel que fa a la tretzena, aquesta pregunta la podien haver fet amb fusió o sense fusió. Hem fet totes les gestions possibles i les impossibles. Hem fet estudis de cobertura de TDT municipi a municipi. Ho ha fet el Consorci que també serveix per a aquestes coses. S’han realitzat gestions amb la Generalitat en el marc del pla Connecta’t, les gestions del qual estan en fase de desplegament. Igualment, s’ha treballat amb el Ministeri d’Indústria. M’he entrevistat dues vegades a Madrid amb el Secretari d’Estat de Telecomunicacions per garantir la cobertura a la nostra comarca. Ja saben la dificultat de no poder sortir des de Collserola. Per suposat, hem treballat amb l’operador Abertis, que és qui te el monopoli del senyal a la comarca. Ara s’està treballant al sud per posar en funcionament el Centre de Montgat per garantir la cobertura en aquesta zona. Tot això és feina que ha fet i continua fent el Consorci.
Finalment, en resposta a la darrera qüestió, no hi ha cap protocol d’intencions. Només senyalada la voluntat manifesta i exposada per part de representants dels responsables de televisió de Mataró i per mi mateix a la roda de premsa, i explicat prèviament tant en el Consell Plenari de la Comissió Executiva, després d’anar al Consell Plenari del Consorci, a la Junta de Portaveus i també a Mataró Audiovisual. En aquests organismes és on s’ha explicat aquesta intenció de fusió. Nosaltres treballem amb l’horitzó de la primera quinzena de l’any 2010. El Consorci Digital Mataró Maresme inicià el camí cap al projecte de fusió amb la creació d’una societat limitada. El passat 21 de setembre va ser aprovada per unanimitat de tots els membres presents del Consorci Mataró Digital i Televisió de Mataró. Hem creat una comissió tècnica amb representants d’una i altra banda que es reuneix setmanalment per anar avançant en aquest procés de fusió.
Respecte a les preguntes que fa el PP, dir primer que insisteixo en què l’impacte econòmic sobre les arques municipals és menor perquè l’any que ve baixarem l’aportació del Consorci del 10,5%. Per cert, el Consorci va aprovar aquestes tarifes amb el compromís de mantenir-les per a l’any 2011. No només serà l’Ajuntament de Mataró que pagarà menys. Tots els ajuntaments consorciats, també. La independència del mitjà quedarà garantida perquè ha estat garantida sempre, tant a Televisió de Mataró com a Maresme Digital Televisió. Quan parlem d’independència em remeto a les proves. Agafin el Butlletí Municipal i mirin quantes fotos de l’Alcalde hi ha. Els convido a què ho comparin amb qualsevol altre Butlletí Municipal de qualsevol altre municipi, de tots els colors. Tots recordarem aquell famós butlletí en què el Sr. Artur Mas sortia 36 vegades. La ràdio, quan va començar, també era objecte d’aquesta mateixa acusació. Li deien Radio Barón. Deien que seria la ràdio de l’Ajuntament i ara resulta que és la ràdio de la ciutat. Avui això és inqüestionable. És la ràdio de la ciutat. Per tant, aquesta serà la televisió de la comarca i no de cap alcalde de cap color polític. Serà una televisió independent. Mantindrà el caràcter que ha mantingut Televisió de Mataró i que ha mantingut Maresme Digital Televisió. I això ho dic a benefici d’inventari dels professionals de la televisió de Maresme Digital Televisió, que han treballat amb rigor, amb independència, amb criteris professionals i sense instruccions polítiques per part de ningú. 
En resposta a la primera pregunta del PP, és tracta de fer una fusió de dos projectes comunicatius per construir una nova televisió pública, independent i de proximitat, amb el rigor, la creativitat i la professionalitat de Televisió de Mataró i l’eficiència, professionalitat i el potencial tecnològic que ha estat sempre la base de Maresme Digital Televisió. La viabilitat econòmica quedarà garantida, perquè Televisió de Mataró aportarà la seva cartera de clients de publicitat, i Maresme Digital Televisió, el pressupost assignat pels ajuntaments consorciats. La fusió garanteix la supervivència d’una projecte comunicatiu de qualitat i hegemònic al Maresme. El primer que ha fet el Consorci Digital Mataró Maresme és crear una societat limitada de la qual el Consorci (els ajuntaments) és 100% propietari. Juristes dissenyaran els Estatuts que la regularan pensant que el seu Consell d’Administració serà la Comissió Executiva del Consorci. La Comissió Executiva del Consorci l’estan representant 5 alcaldes: presideixo jo, el vicepresident és l’Alcalde d’Alella, i hi ha l’Alcalde de Vilassar de Dalt, l’Alcalde de Premià de Dalt i l’Alcalde de Llavaneres. Per tant, estan tots els grups polítics de la comarca amb representació en el Consell Comarcal representats i el President del Consell Comarcal. Aquesta empresa té garantida una aportació anual fins al 2011 de 210.000 euros, que és l’aportació que farà el Consorci a la SL. S’espera una captació de publicitat d’uns 250.000 euros anuals. És una previsió molt conservadora donats els temps que corren i partint de la base de la cartera de publicitat de Televisió de Mataró. 
Pel que fa a la segona qüestió, exactament no sé de quins errors parla el Sr. Mojedano. El que estem fent a les dues televisions és construir un projecte comú per sobreviure en un nou panorama comunicatiu i en una nova conjuntura econòmica. Les circumstàncies en les que van néixer els dos projectes són molt diferents del context actual. També els mitjans privats s’han anat resituant en època de crisi. El Tribuna Maresme surt aquesta setmana en forma mensual perquè no ha pogut mantenir el seu projecte de setmanari. Els mitjans públics tampoc no són aliens als canvis. Ja se sap que l’any passat vam reduir la previsió del Butlletí Municipal. I ara prenem aquesta decisió sobre el futur de la televisió pública de la comarca. Evidentment que tindrem en compte les nostres experiències respectives per ser més competitius.
Responent la tercera pregunta, jo no sé si era o no previsible. El que és clar és que quan vam crear el Maresme Digital Televisió com a canal públic l’any 2007, el col•lectiu de mitjans audiovisuals no estava ni per la convergència ni per la fusió. Volien apostar legítimament pel seu projecte. I nosaltres crèiem que s’havia d’apostar per un projecte de televisió pública 100%. Perquè també estava en la nostra voluntat respectar qualsevol decisió que hagués pres el col•lectiu de mitjans audiovisuals. Volíem garantir una televisió pública amb caràcter de servei públic. I Televisió de Mataró tenia el dret de canviar la seva orientació quan ho creguessin oportú.
Pel que fa a la darrera qüestió, la resposta és que sí, de l’Alcalde de Mataró, de 12 alcaldes més i del President del Consell Comarcal. No són els alcaldes, són els ajuntaments els que entren a formar part del Consorci, és a dir, passa pel ple i ho voten els grups municipals, no l’Alcalde. Com a President del Consorci, mantinc la meva aposta per una televisió pública, independent i democràtica. Ens interessa a tots els ciutadans de la comarca, perquè també això és vertebració social i orgull de pertànyer a una comarca. És el mateix que fan les televisions autonòmiques de tots els governs i de tots els colors. O és que no és aquesta una de les raons de l’existència  de TV3 o del Canal 9 o de Tele Madrid o de Canal Sur? És aquesta voluntat d’incidir sobre la pròpia identitat comarcal.
Pel que fa a la CUP i com a consideracions prèvies, dir que em semblen del tot improcedents les insinuacions que fan sobre la tasca de supervisió presumptament controlada i restringida de la Cap de continguts de Maresme Digital Televisió, que va guanyar un concurs públic al que es van presentar altres professionals de televisió. Ja li vaig haver de dir al seu representant a Mataró Audiovisual que a veure si els simpatitzants o gent que pugui estar en determinades òrbites polítiques no tenen dret a guanyar-se la vida. No poden optar a determinats llocs de treball? Només els seus poden fer-ho? O ho poden fer tots els ciutadans amb igualtat d’oportunitats al marge de creences i les nostres ideologies? Crec que vostè no es troba entre els 7 mil espectadors que té el Maresme Digital Televisió i no ha pogut comprovar la independència o pluralitat de les quals s’atreveix a parlar tan a la lleugera. Quantes vegades, Sr. Safont-Tria, ha vist a aquest Alcalde a Maresme Digital en una entrevista més enllà de les noticies que genera l’Alcalde com a tal? Que jo recordi, només vaig participar en un debat per parlar del desplegament de la TDT, del qual Mataró era una ciutat pilot per al Ministeri d’Indústria. És l’única vegada que he anat a un debat a Maresme Digital Televisió. L’altra dia entrevistaven el Sr. Felip Puig i dels meus no és. El Sr. Xevi Roca, regidor d’Arenys de Munt i no precisament del PSC, ens va felicitar pel tractament de la cobertura del procés de consulta d’Arenys de Munt. Caram, la Cap de continguts, per estar teledirigida havia d’estar estar dormint aquell dia.   
Passo a respondre les preguntes formulades:
En primer lloc, el 28 de setembre es va celebrar el Consell d’Administració de Mataró Audiovisual i no pas el ple del Consorci Digital Mataró Maresme. El ple del Consorci va ser el 21 de setembre, és a dir, una setmana abans. Hi ha dues voluntats: l’absolut respecte per la voluntat de Televisió de Mataró de tenir un projecte propi. El respecte a aquesta voluntat va fer que es considerés que hi podia haver dos projectes a la comarca i ara les circumstàncies són les que són per poder sobreviure tots dos.
En resposta a la segona qüestió, li hem de preguntar a Televisió de Mataró si volen ser públics. Els diners que l’Ajuntament de Mataró destina a Televisió de Mataró en tota la seva història han servit per ajudar aquest mitjà de comunicació a estar on està ara. Per tant, no ha estat una despesa en va. Va ser una inversió de futur i hem tingut una televisió de servei públic durant 23 anys i, a partir de l’any que ve, tindrem una televisió pública que sumarà els esforços dels dos projectes comunicatius.
Finalment, val a dir que el model informatiu el decidiran els professionals com han estat fent fins ara a la ràdio i a la televisió. Ells decidiran què és noticia i com tractar-la. Em remeto a l’any i escaig de Maresme Digital Televisió i a la bona feina que han fet els seus professionals. Ho faran sota les premisses de les bones pràctiques informatives amb proximitat, rigor, criteri, independència i veracitat. Estem davant del naixement d’una nova televisió. 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comenta que ha vist el Sr. Alcalde una mica crispat en la seva intervenció. Vostè ha reconegut que no havia fet un estudi de viabilitat, ha reconegut que no tenen encara l’auditoria dels comptes de Televisió de Mataró i ja ens diuen que l’aportació serà un 10% menys. Vostè a la roda de premsa va dir que no podria absorbir el personal de les dues cadenes. Però, en canvi, el que es desprèn de la nota de premsa que vostès van enviar és que el nou projecte estarà format pel personal d’ambdues televisions. Si és un consorci públic, la contractació com es farà? Per la via d’urgència? O amb un concurs públic de mèrits? Aquí és on són els problemes. Insistir en què això és una fusió i parlar que en el Comitè Executiu qui decidirà és el Comitè Executiu del Consorci, per tant, els alcaldes i els plens municipals, però, en cap cas, no hi ha ningú de Televisió de Mataró. Vol dir que a aquesta fusió, Televisió de Mataró no hi aporta res perquè sinó estaria representada al Consell d’Administració. Vol dir que no té valor el que aporta Televisió de Mataró. És a dir que Televisió de Mataró en aquest cas el que fa és un lliurament i diu:  “Si em contracta, jo aquí vinc, li traspasso els estris a vostès i jo estaré encantat que, a partir d’ara, la nòmina me la pagui una administració pública i seré un contractat laboral”. Ho poden vendre com una fusió, però la realitat és aquesta. I vostès no han contribuït en cap cas a explicar-la. Això és molt legítim perquè les sortides personals les podem entendre, però vostès estan venent això com una fusió.
Si no tenen un estudi de viabilitat i no tenen l’auditoria no s’atreveixin a dir-li a ningú amb dos dits de front que l’any que ve ens costarà menys diners. Si ens en costen menys, l’any que ve haurem de tapar el forat amb dèficit.

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el que està dient el Sr. Mora ja ho va dir el seu grup en el seu moment. Recordo que ens vam quedar sols. Vam apostar per un model que ja estava consolidat a la ciutat quant a audiència. Estava passant per problemes econòmics, no hi havia un fórmula clara de gestió que garantís la viabilitat futura. Per a nosaltres, l’aposta sempre ha de ser invertir en aquelles coses que poden generar condicions perquè la gent d’aquesta ciutat pugui desenvolupar la seva condició d’emprenedor d’una manera més favorable. Si sumem tot el que s’ha ficat al sac d’aquestes dues televisions, els diners que s’hi han dedicat són substancialment importants i es podrien haver fet moltes coses amb això. Fins ara, ni generador d’ocupació ni aposta estratègica per desenvolupar un nou sector tecnològic vinculat al món audiovisual, ni res de res, fracàs d’audiència, fracàs econòmic i fracàs a tots els nivells. Em sembla absolutament inversemblant que una decisió d’aquestes característiques es pugui prendre sense haver auditat els comptes i sense un informe rigorós de viabilitat del projecte.  

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que desconeixia que es dediquessin a investigar quins són els ciutadans que miren la “Tele Barón” a través de la sintonia. Vostè parlava de dues voluntats. Per un costat, la Televisió de Mataró i, per l’altre, la voluntat de tirar endavant una televisió pública. Nosaltres sempre hem compartit la idea de tirar endavant una televisió pública. El que en aquell moment els plantejàvem era l’opció d’aprofitar l’experiència de Televisió de Mataró, perquè aquesta experiència es pogués traduir com a televisió pública. La resposta era que legalment no era possible. Com és que abans no era possible i ara sembla que sí? Tampoc no m’ha contestat la pregunta tal com li feia. Podria estar d’acord que la ràdio ha passat a ser la ràdio de la ciutat, però amb el tema de la televisió crec que no ha estat així i continua havent-hi molta gent que continua dient-li la “Tele del Barón”. A ulls de molts ciutadans no és una televisió tan participativa i transparent com molts desitjarien. Si s’acaba consumant aquesta fusió, des de la CUP exigirem que sigui realment una nova televisió molt participativa, molt transparent i en la qual el fer de cada dia de la ciutat s’hi pugui expressar des de les entitats petites i també de les diferents opinions i la diferent participació que hi tenim els grups municipals.   

 

El senyor Alcalde puntualitza que començarà responent al Sr. Safont-Tria.
Crec que vostè no es troba entre els 7 mil espectadors que ja tenim. Quan parla d’aquestes coses és que no deu mirar la televisió perquè, sinó, no ho podria dir, com no pot dir-ho de la ràdio. Aquesta és una televisió feta amb criteris professionals en la qual els professionals han decidit, des del primer dia, què és noticia i què no és noticia. Jo sí que me la miro i no truco mai a cap redacció per res. Els exemples que li he posat no els vol esmentar. I a mi m’estranya molt que el seu grup municipal, que farien de plantilla, si sortissin per aquesta televisió, fins i tot a les Tortugues Ninja, les farien funcionàries, en aquest cas aposten per una altra cosa que no és una televisió pública. El seu representant a Mataró Audiovisual ens va demanar que, fins i tot el comercial que ha de buscar la publicitat per a Mataró Ràdio estigués en plantilla com a funcionari. Des del punt de vista empresarial deu ser un disbarat immens. Vostès tenen aquí una contradicció. Però jo entenc, fins a cert punt, el seu posicionament, així com el del PP, que sempre s’ha oposat a les televisions públiques, excepte allà on governa.
A Madrid no només tenen un canal, sinó dos, Sr. Mojedano, deixem que les coses madurin mínimament. Si en un any i mig vostè creu que un canal de televisió ha de posar-se a competir en audiència amb Televisió de Mataró... miracles com aquest, ni a Lourdes. Set mil espectadors per una televisió que porta un any i mig amb les condicions amb les que ha nascut, perquè els recursos han estat molt mesurats, no està tan malament. Sinó, compari l’audiència amb algunes cadenes privades que tenen més recursos i que, fins i tot, algunes feia molts anys que emetien en analògic i, per tant, ja devien tenir la seva clientela. Vostè sembla que apostava per una privada subvencionada i això és coherent amb la seva idea de la concertació, etc.
Sr. Mora, amb vostè ens quedem com sempre amb una crítica ferotge però cap projecte alternatiu. Vostè vol que hi hagi una televisió pública al Maresme? Sí o no?  Diu que no? Doncs jo sí que vull que hi hagi una televisió pública al Maresme. Perquè crec que farà:
Primer, cohesió de comarca. Jo hi crec en la comarca. Ajudarà a la creació d’una indústria audiovisual a la comarca. Evidentment que això costa diners; ara un 10,5% menys que l’any passat. Farem la televisió que puguem amb els recursos que tinguem, com hem fet sempre, com hem fet a la ràdio i com hem fet a la televisió fins ara. Ens hem ajustat escrupolosament als recursos que teníem. No anem a competir al mercat amb les privades en el sentit de guanyar diners. La nostra funció és la de servei públic. Nosaltres sí que volem un televisió pública de servei públic a la nostra comarca del Maresme. Ho volem nosaltres i uns quants ajuntaments més i el Consell Comarcal.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les 12,55 hores de la nit,  el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.