La Junta de Portaveus es pronuncia en contra de la reforma de la llei de l’avortament
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró va aprovar dilluns passat, 3 de febrer, una declaració institucional contra la reforma de la llei de l’avortament i per demanar al Govern de l’Estat la seva retirada.
La declaració va ser presentada per la CUP i el PSC, i es va aprovar amb els vots favorables dels grups proposants a més de CiU, ICV-EUiA i el vot de l’alcalde. Van votar-hi en contra el PPC i PxC. En el Ple municipal celebrat dijous 6, on es va donar compte de l’acord, l’alcalde, Joan Mora, va aclarir que malgrat el vot favorable conjunt de la coalició nacionalista, tres regidors d’aquest grup volien deixar palès que tenien una opinió contrària a la iniciativa.
El text íntegre de l’acord és el següent:
“El passat dia 20 de desembre, el Consell de Ministres va aprovar una reforma de la llei de l’avortament que no té suport social i que empitjorarà encara més la situació social, econòmica i de salut de les dones. Sota el nom de “Llei de Protecció de la Vida del Concebut”, aquesta reforma ens situa al marc normatiu postfranquista del 1985 destruint trenta anys de lluita feminista per l’assoliment d’un dret fonamental pel conjunt de les dones de l’Estat espanyol.
Volem mostrar la nostra profunda indignació a la pèrdua de nou d’aquest dret tan fonamental, l’avortament. Després de trenta anys d’haver despenalitzat l’avortament amb la llei del 2010, el PP ha restringit de nou la llibertat de les dones a decidir sobre si volem o no ser mares. Una reforma de llei que pretén incapacitar-nos ara com a subjectes decisoris dels nostres cossos i úters. La reforma del Govern del PP és un retrocés normatiu, social i ideològic. És un projecte que no compleix cap dels preceptes internacionals reconeguts a la llei anterior i topa frontalment amb les recomanacions de l’OMS ja que, restringint el dret a l’avortament, es practicarà en pitjors condicions i perjudicarà la salut de les dones.”
En primer lloc, volem deixar clar que la CUP ens oposem frontalment a l’aplicació d’aquesta reforma que converteix allò que era una llei de terminis en una llei que només permet l’avortament en tres supòsits extremadament restrictius i que deixa en mans d’un conjunt d’especialistes mèdics la decisió de si una dona pot o no avortar. Una decisió que té el risc de ser totalment arbitrària i basada en criteris ideològics i morals. Això ens porta a valorar que aquesta llei en cap cas respon a una millora de la llei del 2010, sinó que només satisfà els postulats ideològics i morals del PP i dels sectors més conservadors. És a dir, que les dones ens veiem avocades a la reproducció i al paper de mares i cuidadores.
En aquest sentit, volem remarcar la importància que l’avortament té a nivell internacional com a indicador de qualitat, igualtat i benestar per a les dones. Per això ens hem de fixar en els índexs de benestar de les dones en aquells països on l’avortament és legal i les polítiques d’educació sexual i per a la salut estan consolidades. Països on s’estableixen uns terminis o bé es tenen en compte el conjunt de circumstàncies que poden portar a una dona a avortar. Situacions de les dones que van més enllà del risc físic i/o psicològic de la dona, les violacions o la inviabilitat de la vida del fetus. Si les dones avorten és perquè simplement no volen ser mares, i aquesta és una decisió totalment legítima, vàlida i reflexionada per a qui així ho decideix.
L’educació sexual, reproductiva, lliure i sana des de la igualtat de gènere ha de ser una prioritat social i institucional.
Per últim, la nova llei no inclourà l’avortament en el codi penal en el cas de les dones, però sí en el cas dels i les professionals sanitaris i conjunt d’especialistes que avalin un avortament fora dels tres supòsits que contempla la llei. Això té unes conseqüències personals i socials irreversibles cap a les dones, ja que ens trobarem amb moltes traves a l’hora de poder avortar per les vies legals imposades. Com ja s’ha advertit des del feminisme, aquesta reforma pot obligar de nou a moltes dones o bé a avortar en d’altres països, o bé a practicar avortaments de risc i insegurs per a la salut en el cas d’aquelles dones que no tinguin recursos per marxar a fora.
Entenem, doncs, que l’avortament ha de ser lliure i gratuït. Lliure perquè la Llei ha de permetre que cada dona es faci responsable del seu propi cos i prengui les decisions que consideri, tant per a ser mare com per a no ser-ho. Gratuït perquè el pagament suposa que les dones de la classe treballadora no puguin accedir-hi. Avortar ha de ser un dret i no un privilegi per a aquelles que s’ho puguin permetre.
La llei vigent declara el dret de totes les dones a adoptar lliurement decisions que afecten la seva vida sexual i reproductiva, sense més límits que el respecte als drets de la resta de persones. Tanmateix, es regula el dret a la maternitat lliurement decidida, reconeixent així a les dones la seva capacitat de decisió plena sobre el seu embaràs. Una decisió que ha de ser respectada, conscient i responsable, i amb l’empara de la llei.
És per tot això que el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular i el Grup Municipal Socialista recollim les demandes del moviment feminista, i de les associacions de dones i defensem:
1. El dret a decidir sobre el propi cos i la maternitat, sense supòsits, sense indicacions, sense tuteles.
2. Una educació sexual i afectiva igualitària, lliure, sana.
Per tot això, el grup municipal de la CUP i el Grup municipal Socialista proposen als Grups Municipals de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels acords següents:
1. Manifestar i fer arribar al Consell de Ministres i al Congrés de Diputats espanyol el rebuig d’aquest Ajuntament a la reforma de la llei d’avortament.
2. Demanar al Govern de l’Estat la retirada de la reforma de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva.
3. Instar el Parlament de Catalunya perquè acceleri els treballs per aprovar una llei pròpia de drets i salut sexual reproductiva.
4. Comunicar aquest acord al President del Govern de l’Estat; al Ministeri de Justícia; al President de la Generalitat de Catalunya; a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; i als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i de la Federació de Municipis de Catalunya.