Antoni Abat diu que la Constitució ha de promoure la convivència entre els pobles i atorgar drets
El professor d’ESADE va pronunciar la conferència amb motiu del Dia de la Constitució
L’advocat i professor de Dret Constitucional Antoni Abat i Ninet va protagonitzar ahir al vespre l’acte institucional organitzat per l’Ajuntament amb motiu del Dia de la Constitució. Abat va pronunciar la conferència “La impossibilitat de l’encaix de Catalunya en el text constitucional. Dos-cents anys d’història ho demostren”, un títol que ell mateix va manifestar que “demostra un cert posicionament” afegint que “sóc del parer que Catalunya mai ha encaixat i sobretot no se li ha reconegut el dret, que ha reclamat, d’autodeterminació”.
L’acte va ser presidit pel primer tinent d’alcalde, Joaquim Fernàndez. La conferència es va poder seguir en directe des del web municipal.
Fernàndez va presentar el conferenciant i va manifestar que les diferents visions sobre els temes ofereixen “un debat d’idees, una contribució al debat i que el contrast d’opinions i de parers són un cant a la llibertat i no un acte antidemocràtic” i va acabar dient que Antoni Abat “aporta una mirada diferent, pròpia i dinàmica sobre la Constitució de 1978”.
Abat va començar la conferència fent una breu història dels dos-cents anys del primer text constitucional, la del 1812, la Pepa, tot i que va apuntar que el primer text constitucional és l’Estatut de Bayona de 1808.
Tot seguit va fer referència a tres experiències constitucionals “que han reconegut certa asimetria de Catalunya dins el text constitucional”, i que són les constitucions de 1873 (amb certs matisos ja que era un projecte federalista), la de 1931 i la de 1978.
El conferenciant va considerar que la Constitució de 1978 “és una Constitució asimètrica en origen i la més exitosa” atès que cadascuna de les comunitats autònomes té els seus propis drets i competències però va afegir que “qui en té la sobirania és un òrgan central afectat per la partitocràcia polaritzada a excepció de quan tracten del tema català”. A més va apuntar que el principal problema d’aquesta Constitució és “la dificultat de ser reformada”.
Abat va llançar el repte de “si tot i que la Constitució de 1978 és el millor exponent de l’asimetria espanyola, els catalans hem de pensar si ens sentim còmodes en el marc constitucional que tenim, sabent que per a la resta de l’Estat és un punt i final i per a nosaltres podria ser un punt de sortida”.
Fent referència al Tribunal Constitucional, Abat va explicar que l’elecció dels membres del Tribunal Constitucional depenen directament o indirecta del Govern “per tant, els catalans no hi pintem res, és un sistema que no permet que Catalunya pugui dir com s’ha d’interpretar el text constitucional a les normes que afecten competències de Catalunya”. Així, va afegir “no tenim res a fer si volem ampliar les quotes d’autogovern o que es reconeguin drets humans com el d’autodeterminació”.
Antoni Abat va finalitzar la conferència dient que “les constitucions són cartes de drets, ens han de servir per marcar les normes de la política, les regles del joc. Una carta que atorga drets (tal com diu el Preàmbul de la Constitució del 1978), que promou la convivència entre els pobles, i no com quelcom restrictiu, com un codi penal”.
Professor de Dret Constitucional
Antoni Abat i Ninet es va llicenciar en Dret per la Universitat de Girona el 2001 i es va doctorar per la Universitat de Barcelona el 2007. Actualment és professor de Dret Constitucional a ESADE.
Entre 2002 i 2005 ha exercit l’advocacia al gabinet jurídic alemany Göhmann Wrede Haas Kappus & Hartmann. Abans d’incorporar-se al Claustre d’ESADE al 2011 va obtenir del Ministeri de Ciència i Innovació la competitiva beca Juan de la Cierva de recerca; va impartir classes de Dret Constitucional Comparat i de Constitucionalisme antic a la State University de Nova York i a la Lincoln Law School de San José, i fou professor visitant a la Stanford University Law School.
Els seus interessos de recerca inclouen els fonaments teòrics de les constitucions, les relacions entre constitució, constitucionalisme i democràcia, i el constitucionalisme econòmic global. Algunes de les seves publicacions han aparegut en revistes jurídiques generals i especialitzades dels Estats Units i d’Europa, com ara l’American Journal of Comparative Law (2011), el Vienna Journal of International Constitutional Law (2010), Ratio Juris (2009), Philosophia (2009), Constitutional Forum (2008) i la International Review of Constitutionalism (2008). El professor Abat també és autor d’alguns capítols de llibres (“Springer Verlag”, 2010) i està a punt de publicar als Estats Units el seu últim llibre “Constitutional Violence”.