L'Informe de Conjuntura Socioeconòmica 23 confirma la contracció de l’economia a la primera meitat del 2008

En el decurs de l’acte ha intervingut el senyor Josep Ibern i Gallart, director general de Caixa Laietana, que ha tractat el tema: “El sistema financer en l’entorn econòmic actual: xifres i reptes de futur”.

 

 

 

Allò que havia començat com un problema focalitzat en un segment hipotecari d’un país, els préstecs hipotecaris d’alt risc dels Estats Units, s’ha acabat escampant arreu del món com una taca d’oli, obligant els principals bancs centrals del món a intervenir-hi, principalment a través de la injecció de capital en el mercat financer. Les conseqüències d’aquesta crisi, però, són diferents dependent dels països. Als països desenvolupats es tanquen empreses, augmenta la desocupació i es redueix el consum. Als països en vies de desenvolupament i els subdesenvolupats, a banda de la crisi financera, també arrosseguen els problemes dels alts preus dels productes bàsics –especialment els aliments–, la qual cosa ha tingut una profunda repercussió en els nivells de pobresa. De fet, segons el Banc Mundial, aquesta situació ha sumit entre 130 i 155 milions de persones per sota del llindar de la pobresa des del desembre del 2005 fins ara.

 

Els efectes d’aquesta crisi estan sent especialment durs en l’economia espanyola i catalana. El descens en termes del Producte Interior Brut se situa en un nivell similar al del conjunt de la Unió Europea. Però a diferència de la resta de països, l’esclat de la bombolla immobiliària, ha tingut com a conseqüència més immediata l’augment exacerbant de la desocupació, especialment en el sector de la construcció. Més enllà d’aquest sector, el deteriorament del mercat laboral està sent generalitzat, i cap altre país desenvolupat està patint un augment de la desocupació tan elevat, com el registrat durant els darrers mesos a Espanya i a Catalunya.

 

 

 

La xifra de població a finals de 2007 situa Mataró molt a prop dels 121.000 habitants, xifra que suposa un creixement del 0,7% respecte les dades d’un anys abans. Aquest moderat creixement és en part conseqüència de la campanya de revisió del Padró d’habitants.

 

L’apartat de població d’aquest número descriu la distribució territorial dels fenòmens migratoris dels darrers vuit anys, donat que gairebé el 60% de la població que resideix a Mataró ha nascut fora de la ciutat, la qual cosa indica el paper destacat que la migració ha tingut al llarg de la història de la ciutat. En l’anàlisi de les dades s’observen dos processos migratoris diferents que han incidit a Mataró: d’una banda, l’arribada de població immigrada estrangera, en gran part de països de fora de la Unió Europea i, d’una altra, l’arribada de població principalment de nacionalitat espanyola –però no exclusivament– provinent de l’àrea central de la Regió Metropolitana de Barcelona i dels municipis més propers.

 

 

 

La construcció, que fa només dos anys era el sector que més contribuïa al creixement d’assalariats a la ciutat, és actualment un dels sectors on es destrueixen més llocs de treball: a mitjan 2008 s’han perdut 741 assalariats, cosa que en termes relatius representa una davallada del 17,7% i ha situat el nombre d’assalariats en 3.450. Amb aquest volum d’assalariats, la construcció acapara el 10,3% dels assalariats registrats a la ciutat i continua essent el segon sector econòmic per darrera del comerç al detall amb 3.945 assalariats. També els autònoms i les empreses de la construcció presenten una línia descendent durant els dos primers trimestres de 2008, amb un descens del 4,5% i del 15,7%, respectivament.

 

Pel que fa als habitatges, les xifres refermen la forta frenada en el sector al iniciar-se durant els sis primers mesos de 2008 la construcció de 83 habitatges nous, un 78% menys que els iniciats al primer semestre de 2007. De fet es tracta del valor més baix en l’inici d’habitatges de tota la sèrie històrica disponible, des de l’any 1996.

 

Si bé les dades oficials de preus de venda d’habitatges nous i de segona mà que facilita la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya encara no estan disponibles per al 2008, les dades de portals immobiliaris com Idealista situen el preu per metre quadrat dels habitatges de segona mà a Mataró en 2.759 euros, un 13,1% inferior als que hi havia un any abans, situant-se a nivells de l’any 2005. Pel que fa al valor de les taxacions, el preu per metre quadrat s’ha situat en 2.906 euros a finals de 2008, un 6,2% inferior al d’un any abans.

 

 

 

Pel que fa al conjunt de l’activitat empresarial a Mataró, els principals indicadors mostren que l’economia local està reculant.

 

Els 33.479 assalariats que hi havia a Mataró a mitjan 2008 suposen un descens del 4,6% respecte les xifres de l’any anterior. Es tracta de la pèrdua d’assalariats més important de tota la sèrie històrica disponible, que es remunta a l’any 1996. En aquesta pèrdua d’assalariats hi ha tingut molt a dir el sector de la construcció, però també ha contribuït la indústria tèxtil i de la confecció al registrar un pèrdua de 343 assalariats. Actualment la indústria tèxtil i de la confecció de Mataró disposa de 3.288 assalariat, el 9,4% de la força treballadora assalariada de la ciutat. Dintre del sector serveis, cal destacar la pèrdua de 132 assalariats en el comerç i de 555 en el d’altres activitats empresarials.

 

Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten la mateixa línia negativa que els assalariats. Així el nombre de treballadors per compte propi cau un 2,3% i s’enregistren 8.886; el nombre d’empreses cau un 3,7%, arribant a les 4.191.

 

 

 

El capítol del mercat laboral és un dels més greument afectats per la situació de crisi actual. En termes absoluts, els serveis i la construcció centren els majors augments de la desocupació.

 

A mitjan 2008 hi havia 7.260 persones de Mataró en situació d’atur registrades a les oficines d’ocupació, la qual cosa suposa un increment interanual del 25%. Tal com reflecteixen els butlletins del mercat laboral, les xifres d’atur continuen augmentant considerablement en els darrers mesos i la taxa d’atur a finals de l’any 2008 supera el 14%.

 

Aquest augment de l’atur ve acompanyat per una davallada en la contractació, les empreses mataronines han comunicat 15.691 contractacions en la segona meitat del 2008, xifra un 11,7% inferior a la del mateix període de 2007. El 18,4% d’aquests contractes han estat fixos.

 

Pel que fa als expedients de regulació d’ocupació, se n’han autoritzat dos a Mataró que han afectat a 40 treballadors entre gener i juny de 2008, un 35% menys d’afectats que al mateix període de 2007.

 

 

 

En l’apartat de consum, el principal indicador disponible que l’avalua –la matriculació de turismes– presenta un descens del 10,4% en la variació interanual. Amb aquesta reculada, a la ciutat s’han matriculat 3.181 turismes entre juliol de 2007 i juny de 2008, el que ens assenyala que les famílies estan consumint en menor quantitat que fa un any.

 

La matriculació de turismes, a banda de la seva relació amb el consum familiar, poden ser objecte d’altres vessants d’anàlisi: font de contaminació acústica, la contaminació atmosfèrica i d’accidents de trànsit. Al primer semestre de 2008, a Mataró, s’hi van comptabilitzar 215 accidents amb víctimes, un 8,5% menys que al 2007.

 

En l’apartat de la mobilitat, la circulació per l’autopista C-32 ha disminuït un 2,8% durant la primera meitat de 2008. Pel que fa als usuaris de l’autobús urbà, n’hi van haver 5,21 milions en l’acumulat anual fins al mes de juny, xifra que suposa un descens de l’1,4% respecte de les del mateix interval de temps de l’any anterior. En l’autobús interurbà durant els sis primers mesos de 2008 s’han comptabilitzat 862.878 passatgers, un 7% més que fa un any.

 

Les dades de caràcter mediambiental i de recollida selectiva presenten en general creixements positius. Així el 32,7% dels residus generats a la ciutat s’han recollit de forma selectiva, que en termes absoluts suposa més de 20.000 tones. També la major conscienciació ciutadana ha ajudat a augmentar el percentatge de recollida selectiva, com així ho revelen les més de 42.000 entrades de vehicles que s’han enregistrat a les dues deixalleries de la ciutat. Cal tenir sempre present, que des del punt de vista mediambiental i de sostenibilitat la situació més adequada no és l’augment de la recollida selectiva, sinó una disminució en la generació de residus.

 

 

 

En aquesta edició de l’Informe de Conjuntura s’inclouen dos monogràfics. El primer, “Radiografia de la mobilitat en dia feiner”, està dedicat a la mobilitat interurbana. Parteix de les dades de l’Estudi de Mobilitat Interurbana a la 2a corona de la Regió Metropolitana i de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner. El seu propòsit és mostrar la caracterització d’aquesta mobilitat en termes de destinacions, freqüència, motius i mitjans de transport. 

 

En el segon monogràfic, “Observatori Comercial de Mataró: demanda potencial i comerciants de Mataró”, es presenten els principals resultats obtinguts en la primera edició de l’Observatori Comercial de Mataró. S’analitza tant el perfil del demandant del comerç de Mataró amb els seus hàbits i preferències de compra, així com les característiques principals de l’oferta comercial de la ciutat. Aquest observatori precedeix d’una proposta realitzada en el marc del Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social. El treball de camp, explotació i anàlisi s’ha dut a terme des del Centre de Recerca Turística del Maresme de l’Escola Universitària del Maresme.