PUMSA adjudica la redacció de l'avantprojecte de l'illa d'equipaments del Rengle i la futura seu del Tecnocampus al despatx d'Oriol Bohigas
Ahir, 24 de febrer, el consell d'administració de l'empresa municipal d'urbanisme PUMSA va acordar l'adjudicació definitiva de la redacció d'un avantprojecte del conjunt de l'ordenació de l'illa d'equipaments del Rengle, la futura seu del Tecnocampus i la redacció d'un projecte bàsic de l'edifici de Serveis a la innovació i l'aparcament a MBM Arquitectes SL, equip encapçalat pel prestigiós arquitecte Oriol Bohigas.
El sector del Rengle està situat en una de les principals entrades de Mataró, paral·lel a la N-II, proper a la Via Sèrgia que prové de la C-60, i davant de la sortida l'A-19.
El Rengle es convertirà en un reclam i un element distintiu de la ciutat i acollirà el Parc TCM (Parc Tecnològic TCM) com a espai motor de la ciutat digital, on convergiran els centres de coneixement (universitat i centres de recerca i desenvolupament), els serveis a la innovació, on centres tecnològics, incubadora, centre de reunions, amb una capacitat de 250- 300 persones, i altres conformaran un conglomerat de serveis a les empreses i de connexió amb el món empresarial. L'objectiu és impulsar la competitivitat del nostre teixit empresarial a la vegada que acollir i potenciar nous sectors productius vinculats a la innovació, la recerca, les activitats intensives en coneixement i en tecnologia.
PUMSA treballarà, en col·laboració i seguint el programa fixat per TecnoCampus Mataró, amb MBM ARQUITECTES. MBM ARQUITECTES va ser fundat per Josep Martorell i Oriol Bohigas l'any 1951. L'any 1962 s'hi va incorporar David Mackay i l'any 2000 Oriol Capdevila i Francesc Gual. Té la seva seu a Barcelona, i ha projectat i realitzat, durant els últims 45 anys, més de 500 projectes d'arquitectura, urbanisme i disseny, molts d'ells a Catalunya però, també, a Mèxic, França, Alemanya, Holanda, Itàlia, Brasil, Anglaterra, etc.
Ha guanyat nombrosos concursos nacionals i internacionals i s'ha implicat en la recuperació del paper de l'arquitecte en el disseny de la ciutat. Aquesta tasca ha resultat particularment eficaç en la reconstrucció dels espais públics de Barcelona durant la primera dècada democràtica i en la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. Han estat els responsables directes del disseny de la Vila Olímpica i del Port Olímpic, que han possibilitat l'obertura de la ciutat de Barcelona al Mediterrani.