Una Declaració institucional demana la revisió a la Llei orgànica sobre els drets i les llibertats dels estrangers

El text íntegre de la Declaració institucional sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social és el següent:

“A la Llei d’Estrangeria, en el seu capítol 3, apartat 2, indica que “Las normas relativas a los derechos fundamentales de los extranjeros serán interpretadas de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y con los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias vigentes en España, sin que pueda alegarse la profesión de creencias religiosas o convicciones ideológicas o culturales de signo diverso para justificar la realización de actos o conductas contrarios a las mismas.” Per una altra part tenim que en el seu article 3 la Declaració Universal de Drets Humans indica que “Todo ser humano tiene derecho, en todas partes, al reconocimiento de su personalidad jurídica.” Dit d'una altra manera, els drets inherents a qualsevol ésser humà li han de ser reconeguts amb caràcter general a tot arreu. En l'actualitat, l'existència de les denominades persones "il·legals" o "sense papers", o la situació de les dones en algunes societats, ens recorda que aquest article en la Declaració dista molt de veure's respectat de forma global: encara és un objectiu per aconseguir de forma generalitzada.

Per altra banda, les mesures antisocials com el treball precari, els desnonaments, la inaccessibilitat a la Sanitat Pública en molts llocs al nostre país i les retallades en l'escasa ja despesa social, fa que la situació de la gent que forçosament s’ha vist obligada a migrar empitjori dia rere dia. Si a sobre unim que és una contradicció que Ajuntaments subvencionin vaixells de salvament i els polítics i la ciutadania lamentin la situació en les costes, mentre el Govern Central provoca que el Mediterrani s'hagi convertit en una “fossa comuna”. Ens trobem amb una situació d’emergència social molt severa.

Hem de tenir una mirada transversal, antiracista i anticolonial per poder afrontar aquesta problemàtica. És per això que hem d’instar als estaments supramunicipals la revisió de la Llei d’Estrangeria. No és possible que una persona migrada tardi 3 anys a poder començar els tràmits burocràtics per regular la seva situació. Tampoc ha de ser possible que es pretengui donar aspectes de legalitat a uns procediments d'expulsió sumària que es realitzen sense cap mena de garantia.

És per el que s’ha exposat que sol·licitem els següents acords a la junta de portaveus de l’Ajuntament de Mataró:

 Instem al Govern Central a:

1. 1. Que faci una revisió dels terminis a l’hora de començar a fer els tràmits per poder regularitzar la gent migrada.
   2. Que es faci efectiu a la Llei d’Estrangeria l’efectivitat al Dret Humà a l'habitatge per a totes les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social i una reforma legislativa que protegeixi a les llars vulnerables en cas de desallotjament.
   3. Per a les empleades de la llar, reclamem els canvis legislatius necessaris perquè aconsegueixin la plena equiparació de drets i tinguin garantida una protecció social completa, tal com estableix la Llei General de la Seguretat Social.
   4. En relació amb els nens estrangers que han arribat solos a Espanya, modificar la legislació d'Estrangeria perquè, d'acord a el que s'estableix en el marc internacional de la Convenció sobre els drets de la Infància i l'Adolescència, es garanteixi no només la seva protecció sinó el seu trànsit a la vida adulta.
   5. Demanar canviar la disposició addicional segona "amb la qual es pretén donar aspectes de legalitat a uns procediments d'expulsió sumària que es realitzen sense cap mena de garantia".
   6. Demanar que s’inclogui el dret a ser empadronat, encara que no es tingui domicili fixe.
   7. A les persones migrades que tenen residencia la possibilitat de poder ser sufragi passiu i actiu no només a les eleccions municipals, si no a totes les eleccions que es sentin afectades.
   8. Sol·licitar incloure l'obligatorietat de poder escolaritzar de tots els infants en edat escolar, encara que els seus pares estiguin sense regular la seva situació”.