Aprovada per unanimitat una Proposta de resolució per millorar l'atenció a la solitud de la gent gran

El text íntegre de la proposta parovada és el següent:

"Les previsions indiquen que a l’any 2050 els majors de 65 anys seran quasi el 30% de la població mundial  i els majors de 80 anys arribaran a superar la xifra dels 400 milions.

Aquest envelliment pot accentuar les situacions de solitud, agreujada per qüestions estructurals i socials com són que les nostres vides estan cada cop més compartimentades, són més individualistes, duem un ritme de vida accelerat, les ciutats creixen i hi trobem  canvis en els petits comerços, digitalització de la vida en general,  de l’administració pública i de l’atenció sanitària.

Com a conseqüència d’aquests canvis, cada cop hi ha més persones que viuen soles.

A Catalunya hi ha un total de 786.000 persones que viuen soles, de les quals 334.000 (el 42,2% del total) tenen 65 anys o més. Els experts apunten que la vida en solitari continuarà creixent, tenint compte que l'esperança de vida ha augmentat, que es produeixen més ruptures de parella abans de la jubilació, i que cada vegada hi ha més persones que arriben a l'última etapa de la vida en solteria o sense parella estable.

L’envelliment demogràfic és una realitat i hem de preparar les ciutats per aquest situació.

La solitud no desitjada té conseqüències negatives per a la persona que la sent, tot i que de vegades, no cal viure sol per sentir-se exclòs del món que t’envolta. Parlem de la solitud com a sentiment : ”em sento sola”.

El sentiment de solitud és dolent física  i emocionalment, té molt a veure amb la importància de les nostres relacions i s’agreuja amb la pèrdua de les relacions més importants.

L'organització mundial de la salut considera la solitud no desitjada com una qüestió de salut pública perquè pot tenir importants repercusions en la salut de les persones: deteriorament cognitiu, depressió, pèrdua de mobilitat, malalties cardiovasculars i mortalitat avançada.

Viure sol, doncs,  és un problema quan genera aïllament social i sentiment de solitud.

A l’any 2020 l’Ajuntament va publicar  l’estudi “Mataró ciutat amiga de les persones grans” que recollia dades aportades per moltes persones grans de la ciutat. En aquest estudi ja es valorava la solitud no desitjada com un dels problemes importants  de la nostra ciutat.

Les conclusions d’aquest exercici portat a terme amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona, configuraven com a resposta a la qüestió de “Com és la ciutat de Mataró? Les 8 dimensions de l’amigabilitat”, tot un seguit de propostes (agrupades en les 8 dimensions del Protocol de Vancouver), que fan referència als problemes/pors/incomoditats que les persones grans perceben en cadascun d’ells.

Així trobem propostes relatives als Espais a l’aire lliure i edificis (sovint per qüestions d’accessibilitat), de Transport, d’Habitatge, de Respecte i d’Inclusió social, de Participació social, de Participació cívica i d’ocupació, de Comunicació i informació i finalment d’Assistència comunitària i serveis sanitaris.

A Mataró  en data 1 de gener d’enguany hi ha 5124 persones de més de 65 anys que viuen soles. Es desconeix quines són les seves necessitats.

A l’any 2021  Mataró ha  format part de la prova pilot Nexes de la Diputació de Barcelona, que tenia com a objectiu   estudiar l’impacte de la solitud no desitjada i fer un seguiment de les persones entrevistades a diferents ciutats de la provincia.

La valoració de les persones acompanyades durant els 4 mesos que va durar el programa va ser positiva i trobaven importants les visites i les trucades que se’ls van fer.

Algunes de les conclusions del programa Nexes són la constatació de les dificultats per accedir a les persones usuàries del programa (només una de cada tres persones contactades inicialment per telèfon va acceptar fer una entrevista personal). Unes dificultats més accentuades en el cas dels homes (quatre dones contactades i entrevistades per cada home). I també, per diferents motius, potser alguns estacionals, hi va haver dificultats per implicar els agents comunitaris, tot i tenir-los perfectament identificats, en aquesta primera edició pilot del Nexes. 

L’oferta d’activitat per a la gent gran a Mataró és àmplia per a les persones que són actives i estan en contacte amb la societat. Tenim però moltes persones que no estan incloses en aquestes ofertes per motius diferents .

Cal conèixer quina és aquesta realitat per posar-hi remei. Hi ha una base sólida que ens demostra la necessitat de treballar per a minvar el sentiment de solitud de les persones que estan soles i establir mesures duradores per a prevenir les que es vagin produint en un futur tal com sembla que evolucionarem com a societat.

Efectivament, una primera conclusió de tots aquests estudis, és que la soledat no desitjada és un problema social creixent i que caldrà atendre des d’un enfoc multidisciplinàri.

Una segona conclusió que se’n podria desprendre seria la necessitat de disposar de registres unificats a la ciutat, amb dades oficials de persones que viuen en situació de soledat no desitjada.

Unes dades imprescindibles per a poder planificar la ciutat, també des d’aquesta òptica, aconseguir empoderar les persones i construir, en definitiva, una arquitectura comunitària que faciliti més sensibilittzació i tota una sèrie d’intervencions riguroses al respecte. El projecte "Mataró Ciutat Cuidadora” pretén justament desplegar un model econòmic d’atenció a les persones, via innovació i transferència de coneixement per millorar l’autonomia i qualitat de vida de les persones més fràgils.

Per això, iniciatives com la del programa RADARS o altres que podem trobar a diferents ciutats de Catalunya (Com es troba? a Girona, o Sempre Acompanyats, a Lleida) o el projecte A-Porta (que es va portar a terme a Mataró després del seu èxit a Ciutat Meridiana el 2016, Barcelona, Tarragona, Reus, Santa Coloma de Gramenet o Sabadell), o la pròpia continuïtat del programa Nexes, es revelen cada dia més indispensables.

Per a col·laborar en minvar el més possible els casos de solitud no desitjada des d’ERC MES fem les següents propostes:

PRIMER.- Garantir que des de tots els departaments de l’Ajuntament es treballarà de manera transversal per detectar aquelles persones majors que es troben en situació de solitud no desitjada.

SEGON.- Des del Govern s’impulsarà un treball conjunt amb totes les Entitats del sector per aprofundir en el coneixement del número de persones grans que es troben en situació de solitud no desitjada, per a disposar d’un cens de gent gran sola permanentment actualitzat, que permeti la realització d’un acompanyament telefònic permanent i alineant en aquest objectiu a totes les entitats que treballen a la nostra ciutat.

TERCER.- A partir de les dades obtingudes, s’obriran diverses possibilitats i iniciatives, que es podran ajustar a cada circumstància personal."