30/04/2004

ORDRE DEL DIA

ALCALDIA

1. Prendre coneixement de la renúncia presentada pel Sr. Manuel Mas Estela al càrrec d'Alcalde i Regidor d'aquest Ajuntament.

ACTA NÚM. 07/2004 - SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 30 D'ABRIL DE 2004.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia trenta d'abril de dos mil quatre, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS ESTELA, Alcalde President,

Hi concorren els Senyors:

MANUEL MAS ESTELA ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADAS YUS CONSELLER DELEGAT (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA REGIDORA (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARÍA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENÇ GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

JOAN LÓPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar el punt de l'ordre del dia.

ALCALDIA

1 - PRENDRE CONEIXEMENT DE LA RENÚNCIA PRESENTADA PEL SR. MANUEL MAS ESTELA AL CÀRREC D'ALCALDE I REGIDOR D'AQUEST AJUNTAMENT

El Sr. Manuel Mas inicia la sessió donant compte del motiu de la celebració d'aquest Ple extraordinari. Com tots els regidors saben, aquesta sessió té com a finalitat la de donar compliment al procediment establert a la legislació electoral com a conseqüència de la presentació de la seva renuncia al càrrec de alcalde i regidor de l'Ajuntament de Mataró. El motiu d'aquesta decisió és la seva designació com a diputat en les Corts Generals a Madrid, a resultes de les passades eleccions generals i, per tant, considera que és un bon moment per cloure la seva trajectòria municipal a Mataró. Per tant el que proposa al Ple es el següent:

"L'Alcalde President de l'Ajuntament de Mataró, Sr. Manuel Mas Estela, i regidor de la candidatura electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal (PSC (PSC-PSOE)-PM) de les Eleccions Municipals de 2003, ha presentat en data 21 d'abril de 2004 la seva renúncia a l'acta de Regidor i al càrrec d'Alcalde per haver resultat electe com a Diputat al Congreso de los Diputados de Madrid .

En virtut del que disposa l'article 9.4 i 40.4 del Reglament d'Organització i Funcionament de les entitats locals, la renúncia ha de fer-se efectiva per escrit davant el Ple de la Corporació, a qui correspondrà prendre raó de la mateixa.

A la vista de l'exposat es proposa al Ple municipal l'adopció del següent acord :

Primer.-

Prendre coneixement de la renúncia presentada pel Sr. Manuel Mas Estela al càrrec d'Alcalde i regidor d'aquest Ajuntament.

Segon.-

Sol·licitar a la Junta Electoral Central que proveeixi la vacant de regidor que figura en el lloc següent en la candidatura electoral del Partit Socialista de Catalunya-Progrés Municipal (PSC (PSC-PSOE) -PM) de les eleccions municipals de 2003 que correspon al Sr. Ivan Pera Itxart."

Acte seguit, el Sr. Alcalde cedeix l'ús de la paraula als grups municipals, per ordre de menor a major numero de membres.

El Sr. Toni Civit, portaveu del grup municipal Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), destaca que aquesta és una sessió del Ple de caràcter extraordinari. Però la nota d'extraordinari no és només per la sessió en sí mateixa sinó pel seu contingut ja que es una situació solemne que un alcalde deixi de ser-ho per mitjà de la renuncia.

Històricament, aquesta és una circumstància que no es produeix des de l'any 1982 i, per tant, els mataronins avui som espectadors d'un canvi que ens porta a la reflexió sobre el temps present, el passat i el futur; sobre la transició; sobre la tasca de tots els homes i les dones de la societat municipal; sobre la significació que té la ciutat per tothom. La reflexió al llarg d'aquests 21 anys és intensa perquè Manuel Mas ha estat l'alcalde de Mataró durant més de la meitat de la meva vida. Per fer un paral·lelisme, el mateix ha passat amb l'anterior president de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, pel que sembla que en Manuel Mas ha estat l'únic alcalde que tots hem conegut i això, malgrat tot, tampoc és tan normal.

Només cal fer compte endarrera de la història d'aquest període i veurem com des de l'any 1962 a 1983 han succeït esdeveniments però, segurament, n'han passat molts més durant els 21 anys que discorrent entre l'any 1983 fins el dia d'avui; sempre costa entendre el temps sobretot quan ens porta sense remei cap el futur. Els 21 anys d'alcalde d'en Manel Mas han donat per moltes coses perquè l'Ajuntament no tanca mai les portes i funciona sempre donant serveis als mataronins i mataronines.

Els ciutadans han sigut intel·ligents perquè han votat un partit liderat per en Manuel Mas que ha sabut tirar endavant la ciutat. Però, al seu costat, també hi ha altres persones del govern i l'oposició que han contribuït a fer que la gent, les entitats, associacions, sindicats, ciutadans i ciutadanes etc conformin la ciutat real. Aquesta és la gràcia i el privilegi de ser regidor de l'Ajuntament de Mataró.

Manuel Mas és el millor alcalde que ha tingut Mataró en els últims 21 anys. No es tracte de cap joc de paraules ja que és el darrer supervivent dels regidors de la transició democràtica i ha estat en tots els equips de govern des de 1979 pel que recull i sintetitza la història del centenars d'electes. Recordem tots que l'any 1982 va agafar el relleu de l'Alcalde Joan Majó que va renunciar, també, a l'alcaldia per ocupar un lloc de Ministre durant el govern socialista que es constituí a Madrid; sembla que això de Madrid es atractiu pels alcaldes mataronins.

Com a republicà, catalanista i d'esquerres vull fer referència al descuit històric produït pel consistori a un alcalde antecessor al que no s'ha fet mai menció: em refereixo a l'Alcalde Abril; és una llàstima. El Sr. Manuel Mas se'n va per la porta gran, perquè renuncia a la seva condició de regidor i alcalde i, per tant, la seva voluntat és finalitzar en aquests càrrec; però no tots els alcaldes democràtics han pogut marxar quan volien i per la porta gran, ni han tingut l'oportunitat del reconeixement institucional que es mereixien. El Sr. Joan Majó primer i en Manuel Mas després no representen els Ajuntament democràtics sinó la recuperació de la tradició dels Ajuntaments. Recordem que el franquisme va afusellar un alcalde, també, demòcrata, republicà, i catalanista nomenat Josep Abril i Argemí; amb ell vam perdre un indiscutible referent. Aquesta democràcia d'avui té un deute amb aquestes persones que van ser els predecessors de la tradició democràtica; durant aquests 25 anys no s'ha fet cap Ple reconeixent aquesta situació ni cap menció a aquestes persones que han sigut tan importants per a la tradició democràtica, pel que es demana que s'atorgui la medalla d'Or de la Ciutat al Sr. Josep Abril i Argemí, a títol pòstum.

Avui és el dia 30 d'abril, vigília del dia internacional del treball, en el que es dona una confluència entre en Josep Abril i en Manuel Mas ja que ambdós, salvant matisos ideològics i les evidents circumstàncies històriques, es caracteritzen per tenir una mateixa trajectòria de municipalisme, de tradició democràtica i de mataronisme. Benvolgut Sr. Alcalde us desitjo que feu una bona feina en la responsabilitat que assumireu a partir d'ara i que l'exerciu dins dels paràmetres que us han caracteritzat sempre.

A continuació pren la paraula el Sr. Jaume Graupera, portaveu del grup municipal Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EuiA), i diu que, en moltes ocasions, hi ha esdeveniments que marquen alguns dies del calendari. Malgrat que avui no és un dia històric, sí que és un dia especial perquè ens donem per assabentats de la renuncia de l'alcalde Manuel Mas. Fa pocs dies es van reunir en aquesta Sala de Plens, els regidors que durant 25 anys han dirigit, des del govern i l'oposició, els destins de la ciutat; aquesta fotografia representa aplegar el total dels mataronins i mataronines, a qui correspon el mèrit principal ja que, en el marc de la democràcia representativa, han vist com la ciutat es transformava amb l'esforç del conjunt de ciutadans.

Res hagués estat igual si en Manuel Mas no hagués estat alcalde de la ciutat durant un període tan i tan llarg de temps. El grup municipal ICV-EUiA en aquests moments representa l'esquerra verda, nacional i transformadora. Durant 17 anys aquest grup municipal ha sofert una evolució: començant pel PSUC, Iniciativa per Catalunya i, finalment, per Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa. En el decurs de la democràcia aquest grup ha governat la ciutat conjuntament amb el PSC i, actualment, amb el PSC i Esquerra Republicana. No obstant, durant els vuit anys anteriors, la voluntat popular manifestada amb els vots no ha volgut que aquest grup municipal formi part del govern.

Al llarg d'aquest dilatat període, la nostra relació amb l'alcalde Manuel Mas n'ha vist de tots colors ja que, tal i com ocorre en les millors famílies, hi ha hagut moments en que la relació era molt fluïda i altres en els que la relació ha passat per un distanciament igualment notori. La ciutat ha vist els seus millors governs en el moment en que la força de l'esquerra plural era superior a la de les sigles dels partits individualment considerats. Així, per exemple, fa poc que s'ha assistit a la inauguració del passeig marítim quan anteriorment s'havia lliurat una batalla per impedir que existís aquest passeig.

Com no podia ser d'altra manera, la història es teixeix tossuda al damunt del temps. Manuel Mas, en aquests 25 anys, ha estat un protagonista actiu sense el concurs del qual la història hagués sigut molt diferent. Avui, a Mataró, milers de persones no han conegut un altre alcalde que Manuel Mas, que s'ha fet gran fent d'alcalde, pel que aquest grup municipal evidencia la dedicació posada, amaga les discrepàncies hagudes i fa palès que cap canvi és possible amb la confrontació de la història viscuda. Li desitgem molta sort en la nova etapa i les noves funcions professionals que segur que les exercirà amb molta il·lusió.

Seguidament, el Sr. Joan López, portaveu del grup municipal Partit Popular (PP), expressa la seva convicció que aquest és un Ple especial perquè és extraordinari ja que es reconeix la persona de Manuel Mas com alcalde de Mataró. És veritat que el grup municipal del qual és portaveu ha discrepat del discurs del Sr. Manuel Mas i del seu projecte; la raó de les diferències, lògicament, és que representen l'alternativa municipal als llarg període en el que hi ha hagut un govern d'esquerra. Però també és cert que les candidatures que el Sr. Mas ha encapçalat han estat les més votades durant les eleccions de l'any 1983, 87,91, 95, 99 i les de l'any passat i, per tant, aquests anys vostè, Sr. Mas, ha estat l'alcalde de l'Ajuntament, del nostre grup municipal i de tots els mataronins que també ens han votat i escollit perquè els representem en aquesta Sala de Plens.

En aquest moment confessem que el grup municipal PP li té una enveja sana; malgrat que l'alternança sigui en democràcia una situació recomanable per l'expressió de les idees polítiques, en el decurs d'aquest temps, a Mataró, no ha estat possible. De totes maneres, és veritablement difícil fer un balanç de la gestió d'aquest alcalde perquè realment significa el resum d'un quart de segle de la ciutat. En aquests 25 anys s'han fet, lògicament, moltes coses: així, el Port, el Parc, els Nous Barris, els Equipaments (sanitaris, judicials, educatius i aparcaments). Algunes de les fites han arribat tard perquè hi havia el pes del post franquisme i l'arribada de la democràcia. Per exemple, s'ha endarrerit l'execució del Port o la realització de la Plaça de Santa Anna. Aquests 25 anys també han estat ambivalents en la relació amb l'entorn més immediat com la comarca, les altres administracions i l'anomenada societat civil. De la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya ha sorgit el Nou Hospital i el Nou Edifici Judicial que són grans fites.

Però, per altra banda, creiem hi ha hagut una falta de modèstia, una falta de cintura i una falta de vista que, en definitiva, ens ha fet perdre oportunitats a favor de la ciutat. Avui en dia, si comparem Mataró amb altres ciutats catalanes properes a nosaltres, podem observar com moltes són seus de reconegudes institucions (Escola de Policia de Catalunya; Museu de la Ciència i de la Tècnica€.).

En les relacions amb el Govern de l'estat, la coincidència de colors entre els anys 1982 i 1996 no ha estat sempre del tot favorable i això ens va portar a la imposició dels peatges de l'autopista i, paradoxalment, no ha estat del tot favorable malgrat el que es podia esperar. Precisament, l'etapa en la que el Govern de l'Estat estava format pel Partit Popular és la que ha portat mes millores per la ciutat: rieres, clavegueram, l'estació de RENFE, la Porta Laietana, el Passeig Marítim, els solars per l'oficina de la Seguretat Social etc.

Pel que fa referència a la societat civil també s'ha viscut de tot una mica: recordem els fems dipositats a la porta de l'Ajuntament; les caixes de morts portades pels comerciants al llarg de La Riera; o les recents protestes veïnals del Barri de Cerdanyola que han estat el mirall social d'un estil de governar. També els grups municipals que hem estat a l'oposició les hem patit en moltes ocasions i, fins i tot, han estat els Tribunals de Justícia les que li han recordat que aquesta forma de governar poc té a veure amb el "talante" que avui en dia es porta.

Aquests 25 anys han representat un gran canvi social. El nou Parc és un símbol de la nova ciutat i de la supressió de les barreres entre els catalans i els nous catalans. En els darrers anys, el nou repte de la immigració estrangera ha obert nous reptes amb els que caldrà treballar plegats però això forma part del debat d'elecció del nou alcalde. Creiem que el balanç d'avui en dia del govern liderat pel Sr. Manuel Mas és el mateix que hagués pogut ser durant l'any 1999. El període municipal que transcorre des de l'any 1987 al 1995 ha estat el moment més fructífer ja que es va realitzar el desenvolupament de les infrastructures, i es va respondre a la demanda d'un habitatge assequible i proper a Barcelona. És evident que els darrers anys han estat caracteritzats per la falta d'il·lusió i l'aturada de l'activitat municipal com s'ha pogut comprovar amb vicissituds personals viscudes pel Sr. Alcalde que han pesat més que el projecte de la ciutat.

El seu substitut ho tindrà més fàcil que vostè, Sr. Mas, o del que ho va tenir l'alcalde Sr. Majó ja que en aquests moments hi ha una administració municipal més rodada, més forta. Però aquesta facilitat és tant sols aparent ja que la seva renuncia és la cloenda de l'etapa del govern socialista, important i llarga, no hi ha dubtes, però a fi de comptes, mostra del final d'una etapa. Avui en dia es més evident que mai que Mataró necessita un canvi en el seu Ajuntament. Desitgem que el Sr. Mas tingui molta sort i encert en els nous projectes. A la ciutat i a l'Ajuntament li diem que aquest esgotament del projecte del govern durarà fins el final del mandat perquè ha donat tot el que podia haver donat. Senyor Mas, des del Partit Popular li demanem que avui sigui el primer dia d'una nova vida i que la pugui gaudir amb salut i amb la seva família; nosaltres estarem encantats de debatre les nostres idees amb vostè allà on sigui i contrastar parers, com sempre.

El Sr. Joaquim Esperalba, del grup municipal Convergència i Unió, prossegueix el torn de paraules i explica que, efectivament, avui és un dia especial on es barregen un seguit de sentiments ambivalents perquè el seu amic Manel Mas plega d'alcalde i perquè, com a regidor, l'alcalde plega de l'Ajuntament i se'n va a Madrid a dedicar-se a altres tasques polítiques.

Després de 25 anys a l'Ajuntament i més de 20 anys d'alcalde els motius de la convocatòria d'aquest Ple són extraordinaris. Considera inadequat fer un balanç en aquests moments de l'obra d'aquest alcalde. En Manuel Mas, em va ensenyar fa anys que cal respectar les veritats de cadascú i, és cert, que la seva veritat no ha coincidit mai ni amb la del grup de CiU ni amb la del seu cap de grup en matèries com Urbanisme, Cultura€ També és veritat que la seva manera de fer no hagués estat la forma de fer de CiU, en tant a la forma de governar que és parcial i només per una part de la ciutat. Però també és veritat que les visions han de ser respectades.

Manuel Mas deixa una etapa entusiàstica de quan era més jove. Fa anys ser regidor era el màxim al que es podia aspirar per un ciutadà perquè es podia servir i prestar serveis pel col·lectiu. Aquesta és una satisfacció íntima i personal, ja que l'únic premi que es busca és el de cercar el benestar de la ciutat. L'últim llarg any de mandat del Sr. Manuel Mas ha sigut convuls, no desitjat per ningú, on en el seu càrrec d'alcalde havia acabat la tasca a Mataró. Se'n va de Mataró tard i això demostra les dificultats que els partits posen damunt de les persones perquè no els respecten ni la seva llibertat ni el seu lliure progrés. Això ha fet que Manel Mas se'n vagi tard de Mataró i que, durant el darrer any, hàgim viscut aquest espectacle no desitjable: Manel Mas amb ganes de marxar, els seus companys de partit amb ganes d'ocupar el lloc d'alcalde, i els seus socis de govern esperant veure què en podien treure. Mentrestant la ciutat no ha estat governada. Això, no obstant, no és culpa d'en Manel Mas sinó d'un sistema que posa dificultats a la gent que ha lliurat la seva vida professional al servei d'un ideal i vol finalitzar en aquesta funció.

Manel Mas et felicito per la nova destinació, per la feina que has fet durant aquest anys, i pel treball que hem pogut fer conjuntament des de les respectius grups que representem. Et desitjo molta sort i encert en la nova destinació.

Per acabar, el Sr. Joan Antoni Barón, portaveu del grup municipal Partit Socialista de Catalunya, diu que habitualment evita els discursos de comiat però que "el temps de l'home es breu i la posta es confon amb la claror de l'alba". Sempre arriba l'hora del comiat i de l'adéu.

Han estat 25 anys de regidor i 21 anys d'alcalde, tant temps com ha durat a Mataró la democràcia municipal i sé que ambdues coses són indestriables. Amb molta joventut, sense experiència de gestió municipal i sense ni cinc en el calaix de l'Ajuntament, us vàreu llençar a la feina titànica de sargir i redreçar la ciutat després del desgovern franquista. En aquesta sala hi ha unes quantes persones que han estat determinants, com tu, en aquesta transició. Ja sabem que una ciutat no la fa un home però de vegades hi ha homes i dones determinants per la ciutat, i per tant, en Manel Mas ha estat important per Mataró. Hi ha un conjunt de coses que són essencials en la figura d'en Manel Mas: la il·lusió pel treball i per les idees engrescadores.

Hi ha qui diu que, per algunes coses, l'alcalde ha estat poc agosarat€.Quina fal·làcia! Es pot ser més atrevit per millorar les condicions de vida dels ciutadans?€ No són entelèquies sinó carrers i places, autobusos i escoles bressol, centres cívics i camps de futbol, atenció sanitària en els casals d'avis, aigua que surt de l'aixeta etc. També els projectes de la ciutat com el Port, la Porta Laietana, la Via Europa, el Parc Central, el front marítim etc. Tots aquests projectes han canviat l'aspecte de ciutat i l'han millorat. No és cert que no hagi estat ambiciós en el seu projecte ja que el resultat és, precisament, una ambició justa ja que ha posat les prioritats davant les prioritats però sempre amb els peus al terra. El cap li ha ordenat la feina i el cor la il·lusió per tenir una bona ciutat, amb ocupació pels mataronins i mataronines, moltes vegades, inclòs, anant contra corrent, i algunes vegades sol, molt sol€.. Quants polígons industrials ha inaugurat?. Hi ha qui diu que has estat massa discret... és que aquesta no és una virtut molt mataronina?€.

Podríem comparar com era Mataró quan ell va acceptar el càrrec i com és ara però aquest exercici sempre és fals perquè obvia que el temps és inexorable i que res es perpetua. Conec que en Manel Mas és poc donat a l'enyorança de que el temps passat era millor; tens tota la raó: mai com a societat, com a país, com a ciutat, havíem aconseguit uns nivells de qualitat de vida iguals o similars. Però també sé que ets poc donat a la satisfacció perquè el que tenim avui, és ben cert, ho podem deixar de tenir demà. Les necessitats que hem cobert poden ser substituïdes per noves necessitats i cal tornar a començar, cada dia i a cada moment. Això fa que funcioni la història de la ciutat i també la història de la humanitat.

Ara tens al davant un nou repte. Has estat valent i els ciutadans i les ciutadanes així t'ho han sabut reconèixer; 21 anys d'alcalde donen per molt però si mirem el decurs del temps en Manuel Mas ha deixat petjada, una petjada profunda que ha canviat la ciutat. Hem passat del "Mataró, la nova ciutat", sens dubte, a una ciutat nova.

Aquest discurs seria incomplet si només parlem de Manel Mas com Alcalde de Mataró quan ha estat ocupant altres càrrecs. No podem oblidar els anys de dedicació al municipalisme, més enllà del terme municipal de Mataró, com a membre de la Federación Española de Municipios y Provincias, com a President de la Federació de Municipis de Catalunya, també el treball que va fer possible el II Congrés Municipalista de Catalunya.

En definitiva, has estat molt més que una alcalde de Mataró, has estat un referent clar del municipalisme a Catalunya i Espanya perquè t'han preocupat els temes quotidians però també els grans temes que afecten a les nostres ciutats (gestió del territori, infrastructures, residus, sanitat, cohesió social, etc) en tots aquests temes has tingut la vara alta com a alcalde i també la vara del coneixement, del criteri i del sentit comú. Ara deixes la responsabilitat de l'Ajuntament a Mataró per a ser diputat en el Congrés però estic convençut que els problemes municipals continuaran essent un dels grans temes pels que et preocuparàs (deslocalització creixent que ens fa usuaris d'espais i territoris diferents, desarrelament i mobilitat, traspàs de competències als Ajuntaments, i l'etern problema del finançament del que tothom és coneixedor)

Com a companys d'en Manel Mas ens hem preguntat moltes vegades quina es la raó que ens empeny a preocupar-nos pels assumptes de la comunitat?€. Les raons són diferents, cadascú té les seves, però les explicarem en paraules d'en Joan Raventós quan l'any 1998 va dir: "Hi ha un fil conductor del socialisme democràtic que ha travessat i ha sobreviscut les vicissituds històriques del segle XX: es tracte del seu substrat humanista. El socialisme democràtic ha assumit que la història no pot explicar-se tan sols per l'economia o la tecnologia. Els homes i les dones, amb les seves passions, els seus conflictes d'interessos, les seves circumstancies històriques, amb una part d'atzar i una part de necessitat, també fan avançar la historia; una història que, en darrera instància, és la historia de la llibertat. Els socialisme humanista ha volgut ser, és i vol seguir essent una combat generós per la dignitat humana i per l'emancipació personal i social, fonamentat en una radical motivació ètica i en un sentiment de responsabilitat vers la col·lectivitat i convençut a més que tan sols pot avançar en aquest combat amb les armes de la cultura i l'educació. El socialisme, entre altres coses, es també un sentiment; sense el sentiment que impulsa a les persones el socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla" i avui és un dia de sentiments, especialment per tu, però també per tots els teus companys del grup municipal socialista. Molts som aquí perquè tu ens ho vares demanar.

En aquest moment passem una pagina de la historia de la ciutat i del socialisme a Mataró; el que no fem, alcalde, és passar la pàgina del compromís. Des de les nostres idees socialistes tornarem a treballar pel progrés de la ciutat i per la felicitat dels nostres ciutadans. Una ciutat que, no se si ens enamora, però que ens estimem profundament. Hem tingut un bon mestratge: el teu, el de l'alcalde Manuel Mas. Gràcies.

A continuació, el Sr. Manuel Mas, Alcalde - President, pren la paraula i agraeix als portaveus del grups municipals les dedicacions d'afecte, reflexió i reconeixement pels anys que ha estat exercint la funció d'alcalde. L'any 1979 no era conscient que aquestes conegudes paraules del poeta alexandrí Kavafis serien tan il·lustratives com em resulten avui: "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pensar que el teu camí serà llarg, ple i ric en experiències i coneixement".

En el moment d'ocupar el lloc de regidor mai vaig creure que tindria l'oportunitat de viatjar, conèixer i enfrontar-me amb nous reptes que, en aquell moment, ni hi pensava. Al llarg dels 25 anys que he estat a l'Ajuntament com a regidor i dels 21 anys que he dedicat al càrrec d'alcalde he recorregut mig mon explicant els temes municipals i de Mataró. He coincidit amb gent diversa amb els que he conversat sobre temes lligats a les qüestions municipals o de la ciutat que he arribat a conèixer amb profunditat. De vegades he manifestat que el coneixement que l'alcalde té de la ciutat, dels seus habitants i de les seves entitats és impossible que un ciutadà el pugui tenir. En el despatx de l'alcalde hi passa tothom per explicar els problemes més inimaginables i variats. La meitat de la meva vida, fins avui, han estat aquests moments tan expressius.

No és moment de fer balanç d'aquests anys dedicats a l'alcaldia perquè, amb els resultats obtinguts durant en les eleccions municipals, l'han realitzat els ciutadans. Aquesta és l'avantatge de la democràcia. No obstant, en un futur, els ciutadans també expressaran el seu desig i els historiadors també en faran estudis, per descomptat. Però vull transmetre la meva satisfacció pel treball fet i pel reconeixement dels ciutadans ja que, gràcies a ells, hem pogut enfrontar molts dels temes de la ciutat.

Em referiré a la importància del factor temps per la gestió del govern municipal i, en aquest sentit, recordo que el primer dibuix del projecte de la Via Europa el vaig veure l'any 1984 i, en canvi, es va inaugurar l'any 1996. El mateix va passar amb el Port quin projecte me'l presenten l'any 1989 i, en canvi, es va inaugurar l'any 1992. Pel que fa referència al tema sanitari, durant l'any 1984 no es podien abonar les nòmines del personal que treballava a l'Hospital de Sant Jaume i, en canvi, l'any 1999 es va inaugurar un Hospital modern i avançat, recuperant-se l'any 2000 el vell hospital per la ciutat. És a dir, el temps és molt important per la política ja que hi ha moltes coses que es demanen avui i que, sembla, que eren per ahir pel que torno a incidir en la importància del temps.

La segona reflexió que vull fer és el factor sort. No ho vull amagar. Moltes vegades hi ha persones que troben dificultats perquè les coses el hi venen malament. Nosaltres hem tingut sort perquè les coses ens han vingut bé: no hem tingut grans dificultats i ens ha vingut la fortuna de cara durant la gestió municipal.

En tercer lloc, voldria referir-me a allò que deia en Picasso: "Que la imaginación te encuentre trabajando" perquè si esperem que les muses ens inspirin, malament.

En resum, hem tingut temps, sort i ens hem trobat treballant amb les nostres mans i el nostre cap. Hem estat realment treballadors.

Però després d'enumerats aquests factors també cal obrir un capítol d'agraïments. Agraïments adreçats al ciutadà perquè, com em deia una vegada el catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pèrez Royo, la gràcia de les lleis era la seva acceptació pels ciutadans. Si s'haguessin d'aplicar a "cop de bastó" seria impossible. Hi ha un petit percentatge de ciutadans que les incompleixen i per ells hi ha els codis sancionadors, però si la majoria no accepten el sistema, ja pots fer totes les lleis que vulguis que el sistema no funcionarà. Jo he de dir que els ciutadans i ciutadanes de Mataró han estat molt col·laboradors, molt lleials i molts treballadors en el sentit d'acceptar que aquell era el camí i, per tant, quan m'han preguntat si és molt difícil governar la ciutat he respost que no.

Per posar un exemple, em refereixo a que en aquesta Sala s'ha parlat de la campanya endegada l'any 1979 consistent en: "L'Ajuntament no pot abaixar la porta" que, des d'un punt de vista publicitari, no estava molt ben aconseguida perquè era un cartell negre amb la fotografia d'una porta de l'Ajuntament amb una persiana metàl·lica sense baixar. Tots els professionals publicistes es van posar les mans al cap perquè deien que el cartell era un desastre però, des del punt de vista de la gestió municipal, va ser una campanya que va funcionar molt bé perquè vàrem haver d'explicar coses que no eren massa habituals com que s'han de pagar els impostos i taxes perquè sinó els serveis municipals són impossibles de prestar i, mica en mica, la gent van complir, sense rebel·lió, les seves obligacions com a ciutadans.

També faig un agraïment als regidors i regidores que han estat treballant amb mi durant aquests 21 anys. Personificar-ho en cada regidor és difícil i té riscos i, per tant, demano disculpes ja que em referiré només a dues persones que, per mi, representen la cara i la creu del treball municipal. Em vull referir a en Remigi Herrero i en Salvador Milà. En Remigi, que avui no ha pogut assistir, ha representat una de les cares del treball municipal: la cara del contacte, d'estar amb la gent, d'atendre les petites coses de les entitats i les associacions, la cara del bon jan, de la bona persona. Algunes persones es van esgarrifar quan, en l'acomiadament d'en Remigi només vaig dir d'ell que el trobaríem a faltar quan faltessin les cadires en algun acte públic durant el diumenge€ Aquestes són aquelles coses que, de vegades, no es valoren però tothom sap que, en Remigi, ha estat la meva ma dreta durant tots aquests anys ja que ell feia una funció que jo mai he sabut fer perquè sóc més esquerp i menys obert i el fet que ell fos en el govern m'ha evitat que hagi hagut de ballar sardanes o sevillanes, ja que no en se i, en canvi, ell ho feia molt bé€.

Pel que fa al Salvador Milà, avui Molt Honorable Conseller de la Generalitat, sempre ha estat l'home de la reflexió, del projecte i del més enllà, a qui no es pot demanar que balli sevillanes, però sí que faci la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Mataró de l'any 1977. Després d'aquest encàrrec va ser l'artífex de tot el treball i reflexió del Pla Estratègic i, finalment, es va materialitzar amb la vigent revisió del Pla. Al Salvador se li ha d'atribuir la Porta de Sant Sebastià i la seva escultura - que es troba a l'entrada del carrer Barcelona- . També la Laia L'Arquera de l'entrada a Mataró (Porta Laietana); en aquest cas, la meva funció va ser gestionar la petició de l'abonament del cost de l'obra a la Diputació. En Salvador definia el treball per la ciutat com "l'acció del príncep" i sempre m'ha ajudat molt.

Perdoneu que no em refereixi a cada un de la resta de regidors. Crec que les dues persones a les quals he fet referència reflecteixen la cara i la creu el treball de l'Ajuntament, fet per tots en un conjunt, així com la cara i la creu del conjunt dels ciutadans.

En quan els reptes pel futur, considero que no hem de pensar només en les coses més quotidianes sinó que també ens hem de plantejar què serà la ciutat d'aquí 10 anys€. Però els ciutadans no acabaran d'entendre, tampoc, que només reflexionem en les coses futures si no es resolen temes presents com l'arranjament dels carrers, l'abastament de l'aigua i altres serveis essencials per la ciutat si aquests no funcionen. Ambdues circumstàncies són inherents i es complementen amb les funcions del govern municipal.

També vull agrair els treballadors i treballadores municipals la seva tasca. Durant aquests dies he saludat a cada un d'ells en els seus respectius llocs de treball i s'ha de fer èmfasi que si en aquests moment es parla molt "del que ha fet l'alcalde Mas per la ciutat", vull que els treballadors i treballadores, quan sentin aquesta frase, pensin que ells són l'alcalde Manuel Mas perquè si bé és cert que les direccions corresponen als polítics, aquestes s'ha d'executar pel que la feina dels treballadors i treballadores municipals és essencial. Em permetreu que seguidament els diferenciï en tres grups.

El primer grup, correspon als que he tingut al meu costat, dia a dia, ja que han ocupat el càrrec de secretaris particulars o de xofers. Així, recordo en Josep Fradera, na Teresa Jubany; na M. Paz Rosete, amb la que he treballat molts anys i a la que li vull agrair molt especialment la feina feta i la seva dedicació; i, finalment, na Gloria Battestini i na Joana Castillo. Són la gent més propera. També vull agrair-li al meu xofer, en José Luís Garcia Castellano, que ha passat moltes hores amb mi, acompanyant-me. Recordo que vaig començar amb un xofer que era el Sr. Claus. Després va venir en José Luís. Recordo encara, amb afecte, que avui m'ha explicat l'acudit del dia quan entrava en el cotxe. També agrair a en Domingo Pavón i al Sr. Àvila ja que han estat els meus companys quotidians pel carrer; fan una feina complexa i complicada, sobre tot després dels atemptats i esdeveniments contra regidors municipals dels últims anys.

Però hi ha un segon grup de treballadors als quals vull fer un especial esment; em refereixo als responsables de la jardineria municipal. La ciutat té uns parcs i jardins esplèndids pels quals aquestes persones hi treballen molt a gust. Amb ells vull significar tot el col·lectiu de treballadors i treballadores que han col·laborat amb mi, ja que amb el símbol de la tasca dels jardiners podem afirmar que aquesta és la feina que la gent veu al carrer.

Un tercer grup fa referència a tots els funcionaris municipals que van treballar, durant el mes d'agost del 2002, en tot el tema de la legionela (Servei Municipal de Policia, Servei de Sanitat i Serveis Socials, Servei de Llicències, Servei d€Urbanisme€). Si es va aconseguir encarrilar el tema va ser gràcies a tots aquests treballadors i treballadores; les estadístiques deien que per trobar el focus de legionela calien entre 30 i 35 dies i, en el cas de l'Ajuntament, es va localitzar en només 19 dies.

Especialment, vull fer un agraïment a la família i, en concret, a la meva dona M. Antònia que avui ha preferit no ser-hi present perquè m'ha dit que s'emocionaria. I l'enyoro; segur que també trobaré a faltar aquella eterna pregunta que ella em fa quan tinc una reunió: "Ja saps el que els hi has de dir?". Ara, en els meus discursos, ja no podré parlar d'aquestes qüestions tan quotidianes i que ella, en moltes ocasions, m'ha corregit perquè les considera inconvenients o perquè segons els seu criteri "no queden be". La meva família m'ha acompanyat i m'ha aguantat en aquest camí de la meva vida municipal.

Finalment, com impulsor de la política municipal, vull deixar constància que estem en molt bon camí perquè hi ha hagut polítiques i actuacions concretes amb tres línies molt ben plantejades.

La primera, és la línia de la sostenibilitat que només passejant per Mataró s'observa amb la quantitat de reutilització i aprofitaments de sol que són per la ciutat. És una línia que en el seu moment es va definir i que, en aquests moments, s'està fent.

La segona línia és la de la cohesió social, amb tots els temes d'equipaments i de serveis en marxa culturals com Can Xalant, esportius com el de Cirera, cívics com el del Pla d'en Boet. També es faran places i espais verds que us sorprendran i que seran efectives en un futur molt proper.

La tercera línia és el progrés econòmic, amb tot el debat del comerç i la continuació de la iniciativa del Tecnocampus amb la finalitat que la ciutat sigui innovadora en les noves perspectives socio-econòmiques.

En definitiva, perspectives de futur n'hi ha. No dubto que canviaran les formes de portar-se però no el rumb que ens hem marcat com Ajuntament i com a ciutat. Jo no determinaré el camí a seguir, ni faré cap testament pels gestors futurs però sí que aportaré algunes reflexions que són el resultat dels 25 anys viscuts en el mon local amb passió, intensitat i dedicació. Són reflexions sobre els electes, l'administració local, la ciutat i els ciutadans i ciutadanes.

Sobre els electes, m'heu sentit dir que no estic gens satisfet de com ens hem d'ocupar en els nostres respectius càrrecs de regidors. Només podrem treballar si fem compatible la nostra vida política i laboral amb la familiar. No pot ser que al vespres ens dediquem a fer reunions. Cal prendre model de ciutats com Brussel·les on, a les 17:00 hores, ja s'han acabat les reunions. En aquest Ajuntament les sessions dels plens s'inicien a les 19:00 hores i finalitzen a les 23:00 hores o les 24:00 hores. Segurament direu que ara em toca a mi, des de la meva nova responsabilitat, arreglar aquest tema però tampoc cal desesperar perquè, recordem que fa anys els polítics no teníem Seguretat Social i això es va solucionar l'any 1987. En conclusió, si no assolim que els electes locals treballin d'una altra manera no aconseguirem que la qualitat en la dedicació els electes sigui la correcta i els ciutadans, a la fi, se'n ressentiran.

Respecte, l'administració local s'han fet molts debats dels pressupostos i d'ordenances. Recordo que la primera vegada que vaig presentar el pressupost municipal havia nascut la meva filla Eulàlia. En aquest punt vull remarcar que hi ha una assignatura pendent en la comptabilitat pública com és prendre en consideració la dotació de les amortitzacions. No hem tingut mai en consideració els imports que dediquem a guardar per amortitzacions per després tornar al funcionament quotidià del capital públic. Així, en el capítol II del pressupost posem amortitzacions per prestar serveis però no son dotacions quantificades d'acord al capital i a l'amortització correcta que tocaria. Per tant, en el nou finançament local no podem pensar amb el nous servei i equipaments sinó que, el que cal mirar prèviament, és si el funcionament normal de la ciutat té els recursos necessaris com són la pintura dels passos de vianants i els manteniments dels arbres o de la via pública etc.. Aquestes despeses són ben fàcils de calcular i, per tant, caldria prestar més atenció a les amortitzacions.

El tercer tema és, ja ho he anunciat, sobre la ciutat. Les ciutats han de tenir un estudi acurat de la seva estructura econòmica perquè les estructures econòmiques i indústries tradicionals de la ciutat canvien. Per aquesta raó, des de l'Ajuntament, hi ha un observatori del mercat del treball trimestral i un estudi de conjuntura econòmica semestral; actualment també hi ha un estudi de la situació de les noves conjuntures anual. No obstant, crec que caldria saber molt més i dedicar-hi recursos i gent per saber què és el que està passant concretament. Observem que les fotografies de la ciutat que recull el llibre "Mataró, la nova ciutat" actualment ja no existeixen. Ha canviat tot i, per tant, tenir un coneixement exacte i fidel de quina es l'estructura econòmica municipal és molt important per saber les actuacions que cal fer.

Per últim cal fer una reflexió de quina és la relació que han de tenir els ciutadans i les ciutadanes amb els seus electes. Cal escoltar el ciutadà, però escoltar no vol dir condescendència ja que no es pot fer tot allò que la gent diu o demana perquè el govern municipal ha d'escoltar però també cal que sigui líder. En conclusió, s'ha de conèixer el camí i si, en tot cas, el govern i l'alcalde s'equivoca només perd una cosa molt simple que és la cadira. Aquesta és la gran virtut de la democràcia però el que no val és la pèrdua del líder. S'han de fer moltes hores de pedagogia perquè s'entenguin les decisions i, aquest tema, enllaça amb el tema que els electes no poden dedicar tot el dia als afers del govern perquè es troben cansats i això no és bo ni per les decisions ni per fer-hi bé.

Per acabar, me'n vaig content i satisfet per la mitja vida dedicada a la ciutat però vetllaré per la comarca, per la ciutat i pel país des de les meves noves responsabilitats. Tinc una feina maca, ja que m'han encarregat coses molt concretes que poden servir pel desenvolupament tecnològic i resto a la vostra disposició. Permeteu-me que acabi amb un vers d'en Miquel Martí i Pol, premiat a Mataró, que es titula "Principis" i diu:

"He endreçat el calaix, ja li tenia

però no se sap mai què pot passar

si ve que, fet i fet, em globalitzen.

Amb l'endreça defenso una misèrrima

quota de poder: la de pensar

lliurement el que vulgui i comportar-me

discretament d'acord amb el que pensi.

Funambulesc, faig tràgics equilibris

entre el silenci i la procacitat

i menjo poc i bec encara menys

per si tornen els temps de penúria.

No passaré de vell, però confio

que sempre hi haurà algú per recordar

que el sol surt per tothom i cada dia."

Moltes gràcies.

Tot seguit el Ple pren coneixement de la renuncia del senyor alcalde i acorda per unanimitat sol·licitar a la Junta Electoral Central l'expedició del nou acta de regidor a favor del Sr. Ivan Pera Itxart.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les vint hores i quinze minuts de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.