Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’alguer de Mataró segueix estable malgrat la regressió dels límits a dues de les estacions estudiades

Escoltar

L’alguer de Mataró segueix estable malgrat la regressió dels límits a dues de les estacions estudiades

Balanç de la campanya de seguiment 2015 de la praderia de posidònia oceànica

L’alguer de Mataró, la praderia de posidònia oceànica que s’estén davant de la costa de la ciutat, es troba en fase d’estabilitat malgrat la regressió als límits de dues de les estacions que anualment són objecte d’estudi. Aquestes són les conclusions de la campanya de seguiment del 2015, dades que es van presentar ahir a la Casa Capell en un acte presidit per la regidora d’Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat, Núria Calpe.

 

El Projecte Alguer és la iniciativa de voluntariat submarí més gran de Catalunya per poder conèixer l’estat de conservació i l’evolució de l’alguer de Mataró. Durant els 19 anys d’estudi fins a 2015 hi han participat 487 persones, algunes d’elles repetint l’experiència, i es porten acumulades 1.587 hores de treball submarí.

 

Aquest projecte de seguiment el coordina el club mataroní SPAS i l’Escola del Mar de Badalona i compta amb la participació del centre de busseig Blaumar; de l’Ajuntament de Mataró; de la Confraria de Pescadors de Mataró; del Museu de Mataró i del Port Mataró, i amb l’assessorament científic de la Universitat de Barcelona (UB).

 

 

Les darreres dades

 

A més de les tres estacions establertes per fer l’estudi, on es prenen mesures per controlar l’estat de la planta, l’any passat també es va fer una immersió a la zona de punta Morrell (Pins mar) on hi ha presència de posidònia a poca fondària (3 i 8 m).

 

De l’anàlisi dels 19 anys de recollida de dades es pot concloure com aspectes negatius que hi ha una regressió continuada del límit de les estacions I i II, que fa que s’acumulin molts metres quadrats de praderia perduda. Aquest fet s’ha accentuat especialment aquests últims anys a l’estació I. En canvi, com aspectes positius, tant les densitats com les cobertures de les tres estacions mostren uns valors força acceptables i estables en el temps.

 

Com a diagnosi, per tant, cal destacar l’estabilitat de les tres estacions, però amb un estat d’alerta important per a les dues primeres per la forta regressió del límit que han experimentat. L’estació III té un balanç global acceptable.

 

 

Una planta, no un alga

 

La posidònia és una planta superior. A diferència de les algues, la posidònia permet diferenciar arrels, tija, fulles i flors. L’estudi de l’alguer de Mataró ha permet conèixer que el fenomen de la floració d’aquesta planta és més freqüent d’allò que es pensava, ja que se n’ha observat força anys. En canvi, només s’han detectat fruits, i en estat incipient, els anys 2011, 2013 i 2015.

 

Aquesta planta és endèmica de la mar Mediterrània i la praderia que forma té una gran importància ecològica per a l’ecosistema costaner. Els alguers són comunitats en què hi ha una alta biodiversitat i que constitueixen el lloc de posta de moltes espècies. A més, molts peixos en la seva fase juvenil hi troben refugi. Les plantes que es troben a poca fondària també contribueixen a prevenir l’erosió de les platges perquè formen una mena d’escull que disminueix la força de les onades.

 

Per altra banda, les praderies de posidònia són comunitats molts fràgils que depenen d’una bona qualitat de l’aigua per poder subsistir. Qualsevol alteració que afecti a un alguer triga molts anys en recuperar-se, mentre que, d’altra banda, la seva degradació pot ser molt ràpida.