08/07/2004

ORDRE DEL DIA

1 DESPATX OFICIAL

ALCALDIA2 Substitució membres del grup municipal del Partit Popular en la Comissió Informativa de Serveis Centrals i Planificació i en la Comissió Informativa Municipal de Serveis Personals.

3 Substitució representant del grup municipal del Partit Popular al Consell de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica.GRUPS MUNICIPALS

4 Proposta de tots els grups municipals per a sol.licitar formalment la gestió directa i compartida del programa del canal múltiplex de Televisió Digital Terrestre Local "Mataró".

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

CMI DE SERVEIS CENTRALSSOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-5 Autoritzar a la Societat Integral de Trànsit de Mataró, SL per a la concertació d'una operació de crèdit de 600.000,00 euros davant l'entitat financera de la Caixa de Pensions per al finançament de l'aparcament de la Plaça Gatassa.

6 Aprovació de la modificació del pressupost de l'exercici 2004 :

• AJUNTAMENT: crèdit extraordinari i suplement de crèdit

• Organismes Autònoms:

- CULTURA: crèdit extraordinari i suplement de crèdit

- IMPEM: crèdit extraordinari i suplement de crèdit

- IME: crèdit extraordinari i baixes per anul·lació

- ESCOLA UNIVERSITÀRIA: crèdit extraordinari i suplement de crèdit

7 Concessió demanial del subsòl de la plaça de la Gatassa, a favor de GINTRA: Modificació puntual

-Servei de Compres i Contractacions-

8 Aprovació de la nova estructura de costos i de la liquidació del servei Mataró Bus, adjudicat a Corporación Española de Transporte SA, per al periode comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2003, ambdos inclosos, amb un import resultant pendent d'abonar de 245.623,73 euros.

9 Adjudicació atorgament concessió demanial de la masia "Cal Sastre" del polígon "Les Hortes el Camí Ral" de Mataró a CAFÈ BAR TURÓ, SL.

-Servei de Recursos Humans-10 Compatibilitat a diferent treballadors municipals.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-11 Aprovació inicial del Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM).

12 Aprovació provisional de la modificació PG àmbit TOURING CLUB.

13 Aprovació inicial modificació PG per la creació del "Sistema de Dotacions d'Habitatge Públic".(DHp).

14 Donar compliment a l'Auto del 2 de juny de 2004 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel qual es declara acabat el procediment del recurs ordinari número 653/2003 interposat per Manufacturas Gassol, S.A., per desistiment de l'empresa.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Patronat Municipal de Cultura-15 Estimació parcial dels recursos d'alçada presentats per les entitats : Gremi de Guixaires de Mataró i el Maresme, Associació Casc Àntic de Mataró, i Associació de Marxants del Maresme.

CMI DE VIA PÚBLICA

16 Aprovació definitiva del Reglament del Consell de Seguretat i Prevenció.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ17 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular contra la violència de gènere.

18 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre la instal.lació del futur Museu del Rock a Mataró.

19 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió perquè durant les festes de Les Santes i l'Onze de Setembre únicament onegin les banderes de Catalunya i de Mataró a l'Ajuntament.

PRECS I PREGUNTES20 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre els criteris organitzatius de la Jornada de Comunicació Local.

21 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre l'abandonament de gossos.

22 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la ràdio municipal i el Pla de Comunicació de l'Ajuntament.

23 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la reunió de la regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Mataró amb el departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

24 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la negociació de l'Institut Municipal d'Educació i el departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

25 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la creació de beques per a alumnes d'escola bressol.

26 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al rescabalament dels perjudicis irrogats als arrendataris dels habitatges de protecció oficial en règim de lloguer de l'immoble del carrer Jaume Comas i Jo núm. 16.

27 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al funcionament del sistema d'aire condicionat del centre cívic de Rocafonda-El Palau del carrer Poeta Punsola núm.47.

ACTA NÚM. 12/2004- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 8 DE JULIOL DE 2004.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vuit de juliol de dos mil quatre, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARÍA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 5 de l'ordre del dia

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Excusa la seva assistència el Sr. Paulí Mojedano Singla, portaveu del grup municipal del Partit Popular.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia, i demana que consti la felicitació al Sr. Paulí Mojedano pel naixement de la seva filla.

1 - DESPATX OFICIAL

• No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

ALCALDIA

2 - SUBSTITUCIÓ MEMBRES DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR EN LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ I EN LA COMISSIÓ INFORMATIVA MUNICIPAL DE SERVEIS PERSONALS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"En data 25 de juny de 2004 el grup municipal del Partit Popular ha presentat una proposta de modificació de membres en la Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals i Planificació i en la Comissió Informativa Municipal de Serveis Personals. El Sr. Paulí Mojedano i Singla substitueixi el regidor Sr. José Manuel López González en la Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals i Planificació. De la mateixa manera, el Sr. José Manuel López González substituirà el regidor Sr. Paulí Mojedano i Singla a la Comissió Informativa Municipal de Serveis Personals.

Com sigui que per acord plenari de 13 de maig de 2004 es va aprovar la composició de les Comissions Municipals Informatives, que ara és necessari modificar.

Per tot això aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.-

Modificar la composició de la Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals i Planificació en el sentit de substituir la vocalia del Sr. José Manuel López González pel Sr. Paulí Mojedano i Singla, ambdós regidors dels grup municipal Popular.

Segon.-

Modificar la composició de la Comissió Informativa Municipal de Serveis Personals en el sentit de substituir al Sr. Paulí Mojedano i Singla pel Sr. José Manuel López González, ambdós regidors dels grup municipal Popular."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

3 - SUBSTITUCIÓ REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR AL CONSELL DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament de Mataró té constituït com organisme autònom l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, que es regeix pels seus propis Estatuts.

L'article sisè dels Estatuts preveu el nomenament dels vocals lliurament designats pels grups municipals amb representació al Consistori, proporcional a la seva participació en el mateix, podent ésser Regidor o no.

Pel que fa a aquesta representació, el grup municipal del Partit Popular proposa la substitució d'un dels seus representants al Consell de l'IMPEM.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple, l'adopció del següent acord :

Primer.-

Designar com a membre del Consell de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró al Sr. José Carreras García, en representació del grup municipal del Partit Popular, en substitució del Sr. Carlos Súnico Batchilleria."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

GRUPS MUNICIPALS

4 - PROPOSTA DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER A SOL.LICITAR FORMALMENT LA GESTIÓ DIRECTA I COMPARTIDA DEL PROGRAMA DEL CANAL MÚLTIPLEX DE TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE LOCAL "MATARÓ".

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, presenta la proposta següent :

"Antecedents

Amb data 21 de maig de 2004 la Subdirecció General de Mitjans Audiovisuals de la Secretaria de Comunicació del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya sol·licita a l'Ajuntament de Mataró que manifesti formalment la voluntat de participar en la futura gestió del programa local-municipal del canal múltiplex de Televisió Digital Terrestre (TDT) que correspon a la demarcació del Maresme.

Al Maresme hi correspon 1 canal múltiplex amb 4 programes, 1 dels quals estarà destinat als ajuntaments i els altres 3 seran adjudicats per la Generalitat en pública concurrència.

L'objectiu de la consulta que realitza la Generalitat als ajuntaments és poder fer la reserva del primer dels quatre programes destinats a la prestació del servei públic de televisió digital local.

Els ajuntaments han de fer la comunicació formal abans del 9 de juliol, presentant a l'esmentada Subdirecció general la certificació de l'acord de Ple corresponent.

Amb data 9 de juny de 2004, la Xarxa de Televisions Locals de la Diputació de Barcelona recomana a tots els ajuntaments (tant als que tenen una televisió local o estan en procés de tenir-la, com als que no s'ho han plantejat mai) que formulin la sol·licitud de la gestió del canal múltiplex corresponent a cada demarcació.

La gestió del programa corresponent al canal múltiple local de TDT haurà de ser directa i compartida amb els 23 municipis estipulats en el Plan Técnico Nacional de la Televisió Digital Local, aprovat en el Reial decret 439/2004, de 12 de març.

Segons el Plan Técnico Nacional, el canal corresponent a Mataró seria el canal múltiplex 24 (TLO6B), anomenat "Mataró" i amb una potència radiada màxima de 2 kw. L'àmbit de cobertura seria 304,25 km2, amb una densitat de població de 1.202 habitants/Km2. Els municipis que poden optar a gestionar compartidament aquest programa són 24: Mataró, Premià de Mar, Pineda de Mar, El Masnou, Vilassar de Mar, Malgrat de Mar, Calella, Arenys de Mar, Canet de Mar, Tordera, Argentona, Premià de Dalt, Alella, Montgat, Sant Andreu de Llavaneres, Vilassar de Dalt, Arenys de Munt, Tiana, Palafolls, Teià, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Sant Pol de Mar, i Cabrera de Mar.

Segons la Llei de l'Estat 53/2002, de 30 de desembre, la forma de gestió del programa de TDT local assignat per aquesta agrupació de municipis l'hauran d'acordar els mateixos en el termini de tres mesos.

Per tot això i, en virtut de les competències delegades per resolució de l'alcaldia de data 11 de maig de 2004, es proposa al Ple Municipal l'adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.-

Sol·licitar formalment la gestió directa i compartida del programa del canal múltiplex de Televisió Digital Terrestre Local "Mataró" corresponent a la demarcació estipulada en el Plan Técnico Nacional de la Televisió Digital Local.

SEGON.-

Mantenir periòdicament informada la junta de portaveus de l'estat de tramitació i desenvolupament de la gestió de l'esmentat programa de televisió digital terrestre local.

TERCER.-

Comunicar els presents acord a la Subdirecció General de Mitjans Audiovisuals de la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. "

El Sr. Esteve Terrades, del grup municipal Partit Socialista de Catalunya, explica que es tracta de sol·licitar la participació en la convocatòria de la Generalitat de Catalunya per a l'adjudicació del programa del canal múltiplex de Televisió Digital Terrestre Local "Mataró". Aquest acord es formula en el marc de les legislacions espanyola, catalana i europea que regulen tot aquest procediment. Els informes que consten a l'expedient fan referència a que en la zona del Maresme es disposarà d'un canal múltiplex digital, que és el Canal 24, el qual disposarà de quatre programes. Tres dels programes es gestionen directament per concurs de la Generalitat de Catalunya i el quart el gestionaran 24 Ajuntaments de la comarca del Maresme, als quals la legislació dona dret a presentar-se en el concurs.

La Televisió Digital és un nou sistema de difusió de les senyals de televisió que garanteix millor qualitat d'imatge i so, més programes i un ampli espectre interactiu que permet que un espectador pugui mantenir diàlegs amb la programació de televisió i que, en un futur, podrà relacionar el ciutadà amb l'Administració. Es realitza sota la perspectiva que l'any 2012 està programat el cessament definitiu de les emissions analògiques de televisió.

La majoria de les grans cadenes de televisió realitzen l'emissió en digital. A Catalunya hi ha dos canals múltiplex en funcionament que corresponent a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió - que és un centre públic - i un altre canal privat que gestiona el grup Godó. L'acord pretén que l'Ajuntament de Mataró se sumi a aquest nou sector, de progrés i de nova tecnologia.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, pren la paraula i indica que voten a favor de la proposta perquè consideren que la ciutat no pot perdre l'oportunitat d'obtenir la comunicació per la proximitat entesa com aquella comunicació que s'estableix entre els gestors de la Corporació i els seus ciutadans.

Considera imprescindible defensar la proposta que es presenta per tres raons quines són: la convivència ciutadana, la participació dels mataronins en els temes que afecten al seu municipi i la cohesió dels barris de Mataró. Els mitjans de comunicació han de suplir les mancances informatives dels diferents barris de la ciutat que abans es practicaven verbalment però que, per les dimensions actuals i pel creixement de la ciutat ara es dificulten. En definitiva, la proposta presentada afavorirà la creació d'un caliu de ciutat i una unió entre els ciutadans evitant diferències.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

S'incorpora a la sessió la Sra. Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular.

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

CMI DE SERVEIS CENTRALS

SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-

5 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT INTEGRAL DE TRÀNSIT DE MATARÓ, SL PER A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT DE 600.000,00 EUROS DAVANT L'ENTITAT FINANCERA DE LA CAIXA DE PENSIONS PER AL FINANÇAMENT DE L'APARCAMENT DE LA PLAÇA GATASSA.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de la societat mercantil Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL, d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de l'aparcament de la Plaça Gatassa, en virtut del que estableix l'article 54 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (BOE 9/3/04).

PROPOSO:

Primer.-

Autoritzar a la societat mercantil Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL, davant l'entitat financera Caixa de Pensions en l'operació de crèdit de quantia de 600.000,00 euros amb desí al finançament de l'aparcament de la Plaça Gatassa i amb les següents condicions financeres:

Import màxim: 600.000,00 €

Tipus d'interès: EURIBOR a 3m +0,60 % amb revisió trimestral sense arrodoniment

Tipus de quota Trimestral per cànon vençut (Francés)

Comissió d'obertura: 0,00%

Comissió d'estudi: 0,00%

Comissió de subrogació: 0,25%

Termini Total: 17 anys

Termini d'amortització: 15 anys

Carència màxima: 2 anys

Garantia: Personal de GINTRA amb garantia hipotecària de la concessió demanial de l'Ajuntament de Mataró A GINTRA

Disposicions: En fase de carència, es podran realitzar disposicions fins al 50% del valor de taxació, fins a la quantitat de 540.000 euros. Els 60.000 euros restants s'entregaran en finalitzar les obres.

Destí: Aparcament en règim de lloguer.

Segon.-

Comunicar el present acord a l'empresa municipal "Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

6 - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2004 :

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta les propostes següents :

• AJUNTAMENT: crèdit extraordinari i suplement de crèdit

"Relació de fets

Per decret d'alcaldia 1950/2004 de data 12 es va aprovar la liquidació del pressupost de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms corresponent a l'exercici 2003, pel qual s'aprova un romanent líquid de tresoreria per a despeses generals amb els següents imports:

Ajuntament de Mataró 139.916,12 €

Escola Universitària Politècnica 99.010,12 €

Institut Municipal d'Educació -227.124,67 €

Patronat Municipal de Cultura 113.858,52 €

Patronat Municipal d'Esports -86.690,83 €

Institut Municipal de Promoció Econòmica 239.272,06 €

El pressupost del 2004 es va confeccionar amb les premisses conegudes en aquell moment i des d'aleshores s'han produït fets i necessitats diferents als previstos segons informes presentats pels serveis gestors, el que implica la necessitat de dotar de crèdit pressupostari determinades partides segons les necessitats exposades. El seu finançament prové de baixes de crèdits que s'estimen reductibles o anul·lables sense pertorbació del servei d'acord amb l'article 11è de les bases d'execució del pressupost i del romanent de tresoreria per a despeses generals a 31/12/2003.

En data 24 de maig d'enguany ha estat aprovat el Decret de l'avantprojecte de l'expedient de modificació de crèdit del pressupost de l'exercici 2004. Vista la diligència que consta a l'expedient de data 22 de juny.

D'acord amb els informes presentats pels diferents serveis i analitzades les necessitats de crèdit per actuacions específiques a realitzar en l'exercici 2004, el Govern Municipal ha decidit que s'incoï el present expedient de modificació de crèdit del pressupost de 2004.

Fonaments de dret

1. Article 177 del RDL 2/2004, de 5 de març.

2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990

3. Bases d'execució del pressupost municipal.

4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

En virtut de tot això, la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

1. Aprovació de l'expedient de modificació de crèdit en els termes que es detallen a continuació:

1.1. Crèdit extraordinari:

Partides a augmentar:

Org.     Func.    Econ. Descripció partida                                                  Import €

45401 511000 21000 Plaques carrers, numeros finques                         4.822,99

45101 511000 21500 Mant.conserv. i rep.mobiliari urbà via pública          6.400,00

22200 222000 22204 Connexions sist.inform. policial                                6.300,00

10000 451000 22601 Atencions protoc.activitats cult.                             30.000,00

38101 611000 22602 Divulgació inf.oficina pressup.                                 4.037,10

10300 611000 22602 Divulgació de prog.serv.financers                           6.000,00

10100 451000 22602 Difusió imatge ciutat per cultura                             4.000,00

21000 800000 22706 Concessions zones blaves                                        100,00

63000 313000 22706 Contractació serv. d'Igualtat d'Oportunitats          3.450,39

71000 552000 46200 Transf.ajuntaments                                                   450,00

30000 121000 46500 Aport. C.C. del Maresme                                       40.229,25

71000 552000 46700 Aportació al Consorci El Far                                  16.799,35

63000 313000 48900 Subvencions i convenis d'Igualtat d'Oportunitats   1.605,06

30000 451000 48901 Patronato Sagrada Familia                                      1.962,83

45401 51100Z 61500 Inversió rep. Mob.urbà via pública                         20.000,00

TOTAL                                                                                                    146.156,97

Finançament:

Baixes per anul.lació i romanent de tresoreria

Org.     Func.    Econ.  Descripció partida                                               Import €

38201 313000 20200 Lloguer edificis S.Socials                                          4.037,10

36400 511000 21000 Plaques carrers, numeros finques                           4.822,99

10300 121000 22602 Divulgació de prog.generals                                    6.000,00

10100 121000 22602 Divulgació i difusió imatge ciutat                              4.000,00

71000 552000 22706 Treballs realitzats altres empreses                             450,00

30000 121000 22706 Contract.serv.i estudis S.Centrals                          27.226,40

38201 222000 22706 Lloguer edificis P.Local                                             2.773,60

65500 313000 22706 Contractació serv. atenció primària                         3.450,39

71000 552000 22706 Treballs realitzats altres empreses estudis           16.799,35

21000 513000 47000 Transport públic                                                     32.700,00

65300 313000 48900 Subvencions i convenis S.Socials                             1.605,06

30000 87000 Romanent tresoreria crèdit ext.                                          42.292,08

TOTAL                                                                                                 146.156,97

1.2. Suplement de crèdit:

Partides a augmentar:

Org.    Func.    Econ.     Descripció partida                                       Import €

39001 611000 13100 Altre personal Ingressos                            35.881,00

39001 611000 16001 Altre personal Ingressos                            11.406,00

38201 121000 20200 Lloguer edificis s.grals.                              40.000,00

21000 513000 21000 Manteniment mobilitat                               13.300,00

45101 422000 21200 Conserv.i mant.ed.escolars                          6.000,00

10300 463000 22602 Divulg. de prog.com.soc. i part.ciut.            30.000,00

10300 422000 22602 Divulgació de prog.ensenyament                     409,25

60000 463000 22608 Despeses diverses serv.pers.                       1.000,00

63000 463000 22706 Contractació serveis joventut                    27.300,73

35500 121000 22706 Estudis i treballs tècnics R.H.                      5.034,72

65300 313000 22707 Contractació serveis                                 2.000,00

35000 121000 23001 Dietes personal adm.gral.                           3.000,00

35000 121000 23101 Quilometratge serv.grals.                           9.000,00

60000 800000 41001 Aportació P.M.Cultura                                  328,98

60000 800000 41002 Aportació P.Esports                                     786,25

60000 800000 41004 Aportació IME                                             164,49

60000 800000 41004 Aportació IME                                         96.973,67

63000 463000 48000 Convenis i subvencions joventut                  5.334,27

65300 313000 48900 Subvencions i convenis s.socials                  6.850,32

10000 463000 48900 Aportació func.grups mpals.                       15.594,33

21000 51300Z 60500 Inv.nova circul.,semàfors,seny.                    4.000,00

45401 46300E 62300 Inv.nova maq.inst.i utill.casals                    16.500,00

46101 442000 85300 Participació Consorci brossa                       45.603,87

TOTAL                                                                                                376.467,88

Finançament:

Baixes per anul.lació i romanent de tresoreria

Org.      Func.  Econ.   Descripció partida                                        Import €

63000 463000 13000 Joventut                                                 13.034,72

38201 222000 20200 Lloguer edificis P.Local                               40.000,00

45101 121000 21200 Conserv.i mant.ed.municipals                        6.000,00

34001 121000 22201 Tramesa correspondència                            1.279,72

65200 413000 22400 Assegurances sanitat                                  5.499,25

10300 422000 22602 Divulgació programes ensenyam.                  30.000,00

10300 121000 22602 Divulgació de prog.generals                             409,25

10300 313000 22602 Divulg.prog.d'acció social                            30.000,00

60000 541000 22609 Despeses diverses serv.personals                   1.000,00

30000 121000 22706 Contrac.serv. i estudis S.Centrals                 15.594,33

39001 611000 22706 Estudis i treballs tècnic S.Ingres.                  47.287,00

65100 622000 22707 Prestació serveis consum                              2.646,39

46101 442000 22707 Treballs Consorci tract.brossa                      45.603,87

60000 800000 41004 Aportacio IME                                             2.635,00

21000 513000 47000 Transport públic                                         17.300,00

35000 422000 48100 Col.laboració alumnes pràctiques                     4.000,00

65200 413000 48900 Convenis i subvencions sanitat                          704,68

30000 12100Z 62300 Inversió instal.edificis s.grals.                       16.500,00

30000 87001 Romanent tresoreria sup.crèdit                                96.973,67

TOTAL                                                                                                   376.467,88

2. Modificar la descripció de les partides:

34001 121000 22000 "Material d'oficina no inventariable serveis generals" per "Material d'oficina i mobiliari no inventariable serveis generals".

65400 313000 48000 "Ajuts individualitzats residència St.Josep" per "Ajuts individualitzats de Benestar Social".

3. Ratificar el Decret d'Alcaldia 380/2004, de 20 de gener, pel qual s'aprova expedient de transferència de crèdit per import de 71.000,00 Euros, segons els següent detall:

Partida a incrementar:

63000 463000 48000 Convenis i subvencions de Joventut 71.000,00 Euros

Partida a disminuir:

60000 800000 41004 Aportació a l'Institut Mapl. D'Educació 71.000,00 Euros

4. Modificació de les bases d'execució del pressupost vigent en els següents termes:

En l'article 7è.- Ampliació de crèdits

1. Introduir com a partides ampliables:

                  INGRESSOS                                   DESPESES

21000 55000 Concessions zones blaves         21000 800000 22706 Concessions zones blaves

39001 39904 Altres ingressos:                     34001 121000 22000 Material d'oficina i mobiliari no

            publicacions i reproduccions                                      inventariable serveis generals

22000 34001 Preu públic per assistència        22200 222000 22707 Contractació serveis cursos

           sessions alternatives                                         denúncies trànsit denúncies trànsit

2. Modificar el número funcional de la partida Divulgació de comunicació:

39901 399002 Ingressos per reinteg.            10200 463000 22602 Divulgació de comunicació

           anuncis a diaris oficials

3. Modificar el número funcional de la partida de Bestretes al personal:

Institut Municipal d'Educació:

2300 83000 Bestretes al personal                 2300 423000 83000 Bestretes al personal

En l'article 16è.- Retenció del crèdit

Introduir en l'article 16è del capítol II del Títol III:

" En els avant-projectes i projectes a què es refereix l'article 38è d'aquestes bases, correspondrà tramitar document RC o/i RCfuturs en l'aplicació de gestió pressupostària, a partir del moment de la seva tramitació, fins i tot prèviament a la seva presentació a l'equip de govern."

En l'article 22è.- Despeses en béns i serveis i despeses d'inversió

1. Introduir un paràgraf en l'apartat 2 de l'article 22è del capítol III del Títol III:

"Quan la despesa correspongui a un projecte al què es refereix l'article 38è d'aquestes bases, caldrà adjuntar al document A provisional, l'informe a què fa esment aquell article."

2. Introduir en la fase d'autorització de la despesa de l'apartat A) de la fiscalització prèvia limitada:

4) Quan correspongui, l'existència de l'informe al qual es fa referència en l'article 38è.

3. Introduir en la fase d'autorització de la despesa de l'apartat B) de la fiscalització prèvia limitada:

4) Quan correspongui, l'existència de l'informe al qual es fa referència en l'article 38è.

4. Introduir en la fase d'autorització de la despesa de l'apartat D) de la fiscalització prèvia limitada:

4) Quan correspongui, l'existència de l'informe al qual es fa referència en l'article 38è.

5. Introduir en la fase d'autorització de la despesa de l'apartat F) de la fiscalització prèvia limitada:

4) Quan correspongui, l'existència de l'informe al qual es fa referència en l'article 38è.

En l'article 24è.- Tramitació d'aportacions i subvencions.

1. Modificar el número econòmic i descripció de la següent partida:

61000 463000 48901 SUBVENCIONS ENTITATS CIUTADANES,

per:

61000 463000 48900 CONVENIS I SUBVENCIONS PARTICIPACIÓ CIUTADANA

2. Modificar l'import de les següents subvencions nominatives de la partida "61000 463000 48900 CONVENIS I SUBVENCIONS PARTICIPACIÓ CIUTADANA":

Entitat Import inicial Increment (*) Import total

Associació de Veïns Rocafonda, l'Esperança, Ciutat Jardí 2.419,44 8.278,62 10.698,06

Associació de Veïns Rocafonda, l'Esperança, Ciutat Jardí (Pla de desenvolupament comunitari 12.000,00 3.000,00 15.000,00

Universitat Autònoma de Barcelona 6.015,19 4.984,81 11.000,00

(*) Aquests increments queden supeditats a aplicar-se fins que s'hagin rebut les subvencions de la Generalitat i la Diputació amb aquest destí.

3. Modificar l'import de les següents subvencions nominatives de la partida "63000 463000 480000 CONVENIS I SUBVENCIONS DE JOVENTUT":

Incrementar la subvenció nominativa de l'Associació de lleura i cultura Enlleura't en 7.795,00 €.

Minorar la subvenció nominativa de l'Associaicó infantil i juvenil casal Xerinola en 2.460,73 €.

4. Modificar l'import de les següents subvencions mominatives de la partida "65300 313000 48900 SUBVENCIONS I CONVENIS SERVEIS SOCIALS":

Incrementar la subvenció nominativa Fundació Sant Joaquim en 6.145,64 €.

Incrementar la subvenció nominativa Llar Santa Maria Assumpta en 30.050,60 €. Aquest increment s'haurà de retornar en l'exercici.

5. Introduir en les subvencions a AMIC i CITE el seu import exacte per a l'exercici 2004 després del conveni que es signi amb la Diputació, restan condicionades a rebre la subvenció que s'estipuli en l'esmentat conveni.

En el Títol V

ALTRES OPERACIONS

Modificar el títol V, introduint un nou capítol amb el número II que contindrà un article amb el número 37è bis i passant els capítols II i III a tenir els números III i IV, respectivament. La redacció del nou capítol II és com segueix:

"CAPÍTOL II.- AVANT-PROJECTES I PROJECTES

Article 37è bis. Avant-projectes i projectes

L'elaboració d'avant-projectes o projectes d'actuacions futures que en la seva execució i posterior entrada en funcionament generin despesa, requeriran la confecció d'informe econòmic d'avaluació d'aquestes despeses. Exemples d'aquests avant-projectes o projectes, són: noves i ampliacions de dependències municipals, de serveis a prestar, d'actuacions municipals, de col·laboracions, €

L'informe econòmic haurà de contenir una valoració aproximada de l'execució d'obra, si correspon, així com valoració aproximada de despeses de funcionament: despeses de personal, manteniment i conservació, consums i subministres, serveis exteriors, despeses financeres, € L'elaboració d'aquest informe serà realitzat pel propi servei gestor amb la col·laboració del servei de gestió econòmica.

Abans d'iniciar qualsevol actuació en aquests avant-projectes o projectes, caldrà la confecció de l'informe esmentat, fins i tot abans de la seva presentació a l'equip de govern. En aquests casos, s'haurà de remetre l'expedient al Servei de Gestió Econòmica amb documents RC de l'exercici o d'exercicis futurs, segons correspongui."

En l'article 47è.-

Modificar-lo en el seu punt 2.

2.- De conformitat amb l'article 188 de la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, dins d'un mes del venciment de cada trimestre natural, la intervenció presentarà l'estat d'execució del pressupost acompanyat de la informació complementària que permeti valorar el nivell d'execució. D'aquest estat se'n donarà compte a la Junta de Govern i a la Comissió Informativa de Serveis Centrals; si per motius justificats no es pogués aportar l'esmentada informació s'informarà de les causes que ho impedeixen.

En l'article 52è.- Contingut de la fiscalització prévia limitada

1. Introduir en la fase d'autorització de la despesa de l'apartat II:

4) Quan correspongui, l'existència de l'informe al qual es fa referència en l'article 38è.

2. Introduir en la fase d'autorització de la despesa de l'apartat III:

4) Quan correspongui, l'existència de l'informe al qual es fa referència en l'article 38è.

3. Introduir en la fase d'autorització de la despesa de l'apartat V:

4) Quan correspongui, l'existència de l'informe al qual es fa referència en l'article 38è.

4. Introduir en la fase d'autorització de la despesa de l'apartat VII:

4) Quan correspongui, l'existència de l'informe al qual es fa referència en l'article 38è.

• Organismes Autònoms:

• CULTURA: crèdit extraordinari i suplement de crèdit

"Relació de fets

Proposta d'acord a la Junta del Patronat Municipal de Cultura, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2004.

Fonaments de dret

6. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.

7. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990

8. Bases d'execució del pressupost municipal.

9. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

10. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

1. Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria, amb el detall següent:

Partides a incrementar:

Org. Func. Econ. Descripció partida Import €

451000 13000 Retribucions bàsiques del personal 57.346,64

451000 16000 Assegurances socials 18.236,23

TOTAL 75.582,87

Finançament: Concepte d'ingrés

Org. Func. Econ. Descripció partida Import €

451000 87001 Romanent de tresoreria 75.582,87

TOTAL 75.582,87

2. Aprovar l'expedient de crèdit extraordinari finançat amb romanent de tresoreria, amb el detall següent:

Partides a incrementar:

Org. Func. Econ. Descripció partida Import €

800000 40000 Transferència Ajuntament 38.275,65

TOTAL 38.275,65

Finançament: Concepte d'ingrés

Org. Func. Econ. Descripció partida Import €

87000 Romanent de tresoreria 38.275,65

TOTAL 38.275,65

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 150 de la Llei 30/1988. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

• IMPEM: crèdit extraordinari i suplement de crèdit

"Relació de fets

Proposta d'acord al Consell de l'IMPEM, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2004.

Fonaments de dret

11. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.

12. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990

13. Bases d'execució del pressupost municipal.

14. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

15. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

1. Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria, amb el detall següent:

Partides a incrementar:

Org.       Func. Econ. Descripció partida                                                Import €

322000 14100            Laboral temporal ocupació                             34.137,89

322000 16002            Seguretat social ocupació                             10.852,43

121000 15100            Incentius millora llocs de treball                      14.256,40

322000 22706           Treballs realitzats altres empreses                     7.753,28

TOTAL                                                                                                          67.000,00

Finançament: Concepte d'ingrés

Org.    Func. Econ.            Descripció partida                                         Import €

87001                           Romanent de tresoreria                            67.000,00

TOTAL                                                                                                         67.000,00

2. Aprovar l'expedient de crèdit extraordinari finançat amb romanent de tresoreria, amb el detall següent:

Partides a incrementar:

Org.       Func. Econ.          Descripció partida                                       Import €

121000 40000                  Transferència Ajuntament                      172.272,06

TOTAL                                                                                                        172.272,06

Finançament: Concepte d'ingrés

Org. Func. Econ.                 Descripció partida                                      Import €

87000                            Romanent de tresoreria                          172.272,06

TOTAL                                                                                                         172.272,06

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 150 de la Llei 30/1988. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

• IME: crèdit extraordinari i baixes per anul·lació

"Relació de fets

Proposta d'acord al Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2004.

Fonaments de dret

16. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.

17. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990

18. Bases d'execució del pressupost municipal.

19. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

20. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

1. Aprovar l'expedient de crèdit extraordinari finançat amb baixes per anul.lació, amb el detall següent:

Partides a augmentar:

Org.  Func.   Econ. Descripció partida                                                      Import €

2200 422000 22608 Despeses intercanvis i projectes europeus               1.400,00

2200 422000 22707 Suport activitats educatives                                10.600,00

TOTAL                                                                                                             12.000,00

Finançament: Baixes per anul.lació

Org.   Func. Econ. Descripció partida                                                        Import €

2000 422000 22608 Despeses intercanvis i projectes                                900,00

2100 422000 22707 Suport activitats educatives CEIP                          11.100,00

TOTAL                                                                                                              12.000,00

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 150 de la Llei 30/1988. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

• ESCOLA UNIVERSITÀRIA: crèdit extraordinari i suplement de crèdit

"Relació de fets

Proposta d'acord al Consell Rector del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2004.

Fonaments de dret

21. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.

22. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990

23. Bases d'execució del pressupost municipal.

24. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

25. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

1. Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb baixes per anul.lació, amb el detall següent:

Partides a augmentar:

Org.       Func. Econ. Descripció partida                                              Import €

800000 41000           Altres transferències OOAA                            600,00

TOTAL                                                                                                         600,00

Finançament: Baixes per anul.lació

Org.     Func. Econ. Descripció partida                                                 Import €

422000 48100         Premis, beques i pensions d'estudi i investigació   600,00

TOTAL                                                                                                         600,00

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 150 de la Llei 30/1988. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que votaran en contra aquesta proposta d'ajustament del pressupost que cada vegada tindran menys debat perquè els pressupostos dels Patronats són més ajustats a la realitat i, per tant, són innecessaris. Estan disconformes en que aquests ajustaments es realitzin amb despesa corrent i, per tant, la pòlissa denota que, a la llarga, caldrà cobrir la manca de crèdit de l'Institut Municipal d'Educació. Consideren que amb la proposta que es presenta simplement es gasta en despesa corrent el poc estalvi municipal.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, explica les raons per les quals la votació serà en contra. La proposta està vinculada amb un pressupost que està discutit abastament i que ja es va votar en contra per aquest grup municipal. Hi ha elements que els fan discrepar de la proposta del govern municipal. Fa temps es va elaborar un Pla Econòmic Financer per donar resposta a les dificultats econòmiques municipals i que va servir per redreçar una mica la situació. Consideren que en aquest dies s'està fent el camí a la inversa; així, l'estalvi municipal o romanent de tresoreria cada vegada és inferior i, a més, la despesa és amb finalitats que no són inversions. Per altra banda, analitzades les partides que es proposen modificar s'observa que responen a la manca de previsió en el moment d'aprovar el pressupost ja que són partides totalment previsibles.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Abstencions: Cap.

7 - CONCESSIÓ DEMANIAL DEL SUBSÒL DE LA PLAÇA DE LA GATASSA, A FAVOR DE GINTRA: MODIFICACIÓ PUNTUAL.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de la societat mercantil Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL, d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de l'aparcament de la Plaça Gatassa, en virtut del que estableix l'article 54 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (BOE 9/3/04).

PROPOSO:

Primer.-

Autoritzar a la societat mercantil Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL, davant l'entitat financera Caixa de Pensions en l'operació de crèdit de quantia de 600.000,00 euros amb destí al finançament de l'aparcament de la Plaça Gatassa i amb les següents condicions financeres:

Import màxim: 600.000,00 €

Tipus d'interès: EURIBOR a 3m +0,60 % amb revisió trimestral sense arrodoniment

Tipus de quota Trimestral per cànon vençut (Francés)

Comissió d'obertura: 0,00%

Comissió d'estudi: 0,00%

Comissió de subrogació: 0,25%

Termini Total: 17 anys

Termini d'amortització: 15 anys

Carència màxima: 2 anys

Garantia: Personal de GINTRA amb garantia hipotecària de la concessió demanial de l'Ajuntament de Mataró A GINTRA

Disposicions: En fase de carència, es podran realitzar disposicions fins al 50% del valor de taxació, fins a la quantitat de 540.000 euros. Els 60.000 euros restants s'entregaran en finalitzar les obres.

Destí: Aparcament en règim de lloguer.

Segon.-

Comunicar el present acord a l'empresa municipal "Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL.""

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

S'absenta de la sessió el senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

-Servei de Compres i Contractacions-

8 - APROVACIÓ DE LA NOVA ESTRUCTURA DE COSTOS I DE LA LIQUIDACIÓ DEL SERVEI MATARÓ BUS, ADJUDICAT A CORPORACIÓN ESPAÑOLA DE TRANSPORTE SA, PER AL PERIODE COMPRÈS ENTRE L'1 DE GENER A 31 DE DESEMBRE DE 2003, AMBDOS INCLOSOS, AMB UN IMPORT RESULTANT PENDENT D'ABONAR DE 245.623,73 EUROS.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Vist el contingut de l'expedient relatiu al servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, l'empresa gestora del qual és "Corporación Española de Transporte, SA", així com els plecs tècnics que regeixen la contractació, aprovats pel Ple d'aquesta Corporació amb data de 18 de setembre de 1997.

Atesos la documentació presentada per l'empresa gestora del servei, relativa a la liquidació definitiva de la subvenció del transport urbà de Mataró corresponent a l'exercici 2003, i l'informe d'expert independent realitzat per la mercantil "Ernst & Young, SL" de data 24 de març de 2004.

Vistos els informes efectuats per l'enginyer i el cap del Servei de Mobilitat d'aquesta Corporació, de data 20 de maig de 2004, relatius a la liquidació de l'exercici 2003.

Atès el previst a la clàusules núm. 35 i 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada.

Atès que a la partida núm. 21000/513000/47000 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat de 2004, existeix crèdit adequat i suficient per atendre la despesa meritada per la liquidació de l'exercici 2003 per la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró.

Qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació de l'Ajuntament de Mataró,

PROPOSA a l'Excm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

1. Aprovar la nova estructura de costos, d'acord amb el que estableix la clàusula 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, amb el resultat dels següents pesos:

• a= 0'6584
• b= 0'1464
• c= 0'0501
• d= 0'1451
• a+b+c+d=1

Preu per quilòmetre resultant a l'any de referència 98: 2'17083 €/Km.

A partir dels factors d'actualització següents:

H2003= 5.437.603

CV2003= 130,5619

IPC2003= 1'19164

Preu per quilòmetre actualitzat a l'any 2003: 2'88031 €/Km.

2. Aprovar la liquidació del servei Mataró Bus per al període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2003, ambdós inclosos, pels següents imports:

Subvenció: 1.799.141,12 €

Abonat a compte: 1.553.517,39 €

Pendent d'abonar: 245.623,73 €

3. En conseqüència, autoritzar, disposar i reconèixer, a favor de Corporación Española de Transporte SA, la quantitat de 245.623,72 €, en concepte de liquidació del període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2003, ambdós inclosos, amb càrrec a la partida 21000/513000/47000 del pressupost municipal aprovat per al present exercici 2004 (op. ADORC núm. 200400028575)."

El Sr. Fermín Manchado indica que es tracte de regularitzar la subvenció municipal aportada al servei Mataró Bus, gestionat per l'empresa CT,SA , que per a l'exercici 2003 és de 1.799.141,12 euros. El resultat de la liquidació pendent de realitzar a l'operador és de 245.623,73 euros.

Comparant aquests resultats amb la liquidació de l'any 2002 i que consta a l'expedient observem que la subvenció ha disminuït un 5,54% tot i haver augmentat les despeses d'explotació en un 3,51%. Aquest excel·lent resultat es deu a l'augment del passatge, - sobre tot el de pagament - en un 11,78%, que ha significat un augment de la recaptació del 14,51%. Felicita la gestió realitzada per l'empresa CT,SA i pels treballadors que s'esforcen en la prestació del servei de transport públic.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

9 - ADJUDICACIÓ ATORGAMENT CONCESSIÓ DEMANIAL DE LA MASIA "CAL SASTRE" DEL POLÍGON "LES HORTES EL CAMÍ RAL" DE MATARÓ A CAFÈ BAR TURÓ, SL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent:

"Examinat l'expedient administratiu de concessió demanial de la masia "Cal Sastre" del polígon "Les Hortes el Camí Ral" de Mataró, mitjançant concurs i procediment obert.

Atès l'informe emès pel Cap de la Secció de Patrimoni de l'Ajuntament de Mataró, de data 10 de juny de 2004, mitjançant el qual proposa l'adjudicació de l'esmentada concessió a favor de la mercantil CAFÈ BAR TURÓ, SL, d'acord amb la major puntuació obtinguda per aquesta atenent als criteris d'adjudicació establerts a la clàusula setena del plec de condicions econòmic administratives que regeixen la present contractació.

Qui subscriu, president de la Mesa de Contractació, en virtut de les facultats que li han estat conferides, Proposa al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

1. Adjudicar l'atorgament de la concessió demanial de la masia "Cal Sastre" del polígon "Les Hortes el Camí Ral" de Mataró, a CAFÈ BAR TURÓ SL, d'acord amb la proposta de projecte constructiu i el cànon ofert per aquesta entitat a la seva proposta. La concessió tindrà una durada de vint-i-cinc (25) anys a comptar des de l'endemà de la formalitazació del corresponent contracte administratiu, d'acord amb el previst al plec de condicions económic administratives i prescripcions tècniques aprovat per acord de data 12 de febrer de 2004 per aquest Ple de l'Ajuntament de Mataró.

2. Requerir a l'empresa adjudicatària a fi de que en el termini de 15 dies naturals, a comptar des del següent al de la notificació del present acord, constitueixin a favor d'aquest Ajuntament una garantia definitiva per l'import de 14.653,86 euros, equivalent al 3 % del valor del domini públic ocupat i del pressupost de les obres que s'han d'executar, amb devolució de la garantia provisional dipositada en el seu dia per poder concòrrer a la licitació d'aquest concurs, un cop formalitzada la garantia definitiva anteriorment esmentada.

3. Requerir a l'adjudicatària el pagamant de 189,57 euros, en concepte de despesa per l'anunci publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data de 20/04/2004 per a la convocatòria de licitació d'aquest concurs.

4. Comunicar a l'adjudicatària que abans de l'inici de l'activitat hauran d'acreditar la formalització de la corresponent assegurança de cobertura de la resposabilitat civil per l'activitat desenvolupada, entre la que s'haurà d'incloure la prestació del servei de restauració.

Publicar la present adjudicació en el BOP, de conformitat amb allò que disposa l'art. 93.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

S'incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

-Servei de Recursos Humans-

10 - COMPATIBILITAT A DIFERENT TREBALLADORS MUNICIPALS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent:

"VISTES les declaracions de segona activitat presentades pels funcionaris de carrera, senyors DIEGO J. FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, GEMMA MAYOLAS RIFÀ i AVELINA COSTA-JUSSÀ RELAT, i per la persona contractada laboralment, senyora LUS GARCIA ALVÁREZ, en les que demanen la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupen en aquesta Administració.

ATÈS que aquesta segona activitat que sol·liciten es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupen com a funcionaris a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

CONSIDERANT que l'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

CONSIDERANT que l'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

CONSIDERANT que l'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS :

PRIMER.-

Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor DIEGO J. FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, - Auxiliar administratiu, adscrit en Comissió de serveis com a tècnic mig al servei de la Policia Local -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de tasques de formació i consultoria a empreses privades -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

SEGON.-

Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora GEMMA MAYOLAS RIFÀ, - auxiliar administrativa adscrita al servei de gestió tributària -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici de la seva professió d'advocada assessorant a l'OCUC de Premià de Mar -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

TERCER.-

Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora AVELINA COSTA-JUSSÀ RELAT, - TAG adscrita al servei de Recursos Humans -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici de la seva professió d'advocada fent assessorament jurídic a persones a través de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

QUART.-

Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora LUZ GARCIA ALVÁREZ, - Tècnica Superior Advocada, adscrita al servei de Benestar Social i Sanitat, secció Sanitat -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici de la seva professió d'advocada fent les funcions de secretaria a la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

CINQUÈ.-

Les declaracions de compatibilitat del present acord quedaran automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que els interessats hauran de comunicar.

SISÈ.-

Notificar el present acord a les persones interessades."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

S'absenta de la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

11 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (PAUM).

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"En sessió de data 13 de maig de 2004 el Ple de l'Ajuntament va acordar l'inici dels treballs del Programa d'Actuació Urbanística Municipal amb els següents objectius:

a) La reserva d'un mínim del 20 per cent del conjunt del sostre residencial per Habitatge de protecció Pública (HPP) als sectors de planejament vigent del Pla General que no s'hagin desenvolupat: bàsicament Plans Especials i Unitats d'Actuació ja definits i no executats.

b) La reserva del màxim sostre per a HPP (per sobre del 20% mínim que marca la Llei si és possible) a cada nou sector que es defineixi a través de les modificacions puntuals del Pla General, quan la seva viabilitat econòmica ho permeti.

c) El promig d'habitatge protegit en el conjunt del futur PAUM i les modificacions puntuals del Pla General que es plategin, serà el màxim possible, amb un objectiu mig del 30% del conjunt dels sostre residencial per a HPP.

d) S'estudiarà per a les promocions de petita dimensió, amb impossibilitat tècnica de fer efectiu el percentatge d'habitatge protegit, una compensació econòmica que s'aplicaria a la política global d'habitatge públic protegit.

e) Destinar les cessions del 10% d'aprofitament mig, tant en sectors de sol urbanitzable com de sòl urbà no consolidat, a la promoció d'HPP, majoritàriament en règim de lloguer, i que formarà part del Patrimoni Municipal.

En el procés d'elaboració del document l'acord de l'inici dels treballs s'ha fet públic a través la publicació en la premsa, butlletí oficial de la província, taulers d'anuncis i web municipals, així com la notificació a la Federació de l'Associació de Veïns; s'ha explicat als representants de les associacions de veïns, i s'ha concertat reunions per a la seva explicació en els consells de participació de Medi Ambient, de l'IMPEM, i el consell del patrimoni, així com l'audiència pública.

En el període d'informació pública va finalitzar el 17/6/2004 i durant el mateix únicament s'ha presentat (el dia 16/6/2004) un escrit de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró en el que es fan les consideracions següents a les que es dona resposta a continuació:

Primera:

Els treballs d'inici del Programa d'Actuació Urbanística Municipal, parteixen, com a document de base, dels "Criteris per a una nova Estratègia Urbana i per a un nou programa d'Actuació Urbanística Municipal", elaborat el febrer de 2003, el qual va ser àmpliament criticat quan es va fer públic.

Demanen que les cessions lligades amb el creixement de la ciutat i que pertoquin segons la Llei, es facin a l'interior de cada polígon i unitat d'actuació i no a fora dels mateixos, tal com preveia el document de "Criteris" amb la creació del Parc de Llevant.

Resposta:

El document de "Criteris" que es va fer públic a principis de l'any 2003, va obrir un important debat en els diferents sectors socials de la ciutat. Com a conseqüència d'aquest debat el document de "Criteris" que es va difondre, ha sigut objecte de modificacions. S'han afegit alguns dels aspectes no contemplats en el mateix i se n'han suprimit d'altres.

A tall d'exemple, el "Parc de Llevant" que s'esmenta en aquesta primera consideració, ha sigut suprimit i no apareix ni s'esmenta en el document del PAUM.

El document final del Programa d'actuació Urbanística Municipal que s'ha de sotmetre a aprovació inicial, ha sigut objecte de debat intern i de consens entre els tres grups que formen el Govern Municipal.

Per tant, aquesta primera consideració s'ha d'entendre plenament assumida en el contingut del document final del PAUM, ja que si be és cert que el punt de partida va ser el document de "Criteris" també ho es que el contingut d'aquest ha sigut àmpliament superat.

Segona:

Segons els objectius del PAUM, que es detallen en la proposta aprovada pel Ple municipal el 13/5/2004, aquest document es limita únicament als aspectes relacionats amb l'habitatge.

Demanen que el PAUM no sigui "una operació fragmentada d'actuacions que pugui dificultar veure tot el conjunt de la ciutat" i que al ser Mataró una ciutat amb manca de zones verdes properes als habitatges, les operacions de transformació han de resoldre aquestes necessitats, encara que això signifiqui reduir el nombre d'habitatges previst.

Resposta:

Efectivament, el PAUM que vol tirar endavant l'Ajuntament, no es un document que esgoti totes les possibilitats i funcions que la Llei d'Urbanisme atorga a aquest instrument de planejament, segons el que disposa el seu article 60.

El projecte en tràmit emmarca els seus objectius en tenir una visió global del desenvolupament urbanístic de la ciutat i en les possibilitats que aquest comporta de crear habitatge de protecció pública. Però, a més a més, cal destacar el contingut de capítols inclosos en la memòria, tant importants com "L'encaix territorial", "Les infrastructures de mobilitat", "Les previsions demogràfiques", "Els equipaments i els espais lliures" i amb especial atenció als "Equipaments escolars".

Per tant, el document del PAUM no es pot qualificar d'operació fragmentada, ans al contrari. El document pretén donar una visió global sobre el desenvolupament futur de la ciutat, encara que aquest desenvolupament s'hagi de portar a terme dins d'un marc temporal de 10/15 anys ó mes.

Per altra banda, la preocupació dels al.legants sobre que "s'han de justificar abastament les decisions d'acumular el verd €" resultant de les operacions de transformació urbanística que s'han de realitzar, es infundada i sobre tot prematura, tota vegada que tal com s'indica en el projecte de PAUM, la major part de les operacions a realitzar, hauran de ser objecte d'una o varies modificacions de Pla General, que necessàriament hauran de complir amb les prescripcions legals en matèria d'espais lliures, sistemes general i locals, àmbits o sectors discontinus i altres aspectes estrictament regulats per la legislació urbanística, que no es podran obviar.

Per tant, s'ha d'entendre que aquesta segona consideració, forçosament haurà de ser contemplada en l'execució de cada sector concret, començant per la inclusió dels sistemes en les figures de planejament que s'hagin de tramitar i acabant amb la materialització de les zones verdes, espais lliures i equipaments que en cada cas siguin s'hagin fixat.

Pel que fa a la consideració de que el PAUM hauria de recollir la xifra d'habitatges buits actualment a la ciutat, fer constar que aquest aspecte no s'ha plantejat, de moment, com un objectiu del PAUM, ja que les dinàmiques de gestió i catalogació dels habitatges buits, no s'inclouen en l'àmbit de la planificació urbanística.

Tercera:

La utilització dels polígons discontinus, contemplats en la Llei d'Urbanisme 2/2002 i a l'avanç projecte de modificació de la mateixa, s'ha de fer sense desatendre les necessitats de zones verdes i equipaments propers a les zones residencials.

Resposta:

Completament d'acord amb aquesta consideració. Però com ja s'ha indicat en el punt anterior, la utilització dels instruments previstos en la Llei (com els sectors discontinus) han de servir per ajudar a mantenir l'equilibri entre el creixement, la sostenibilitat i la qualitat de vida social, plasmada, en aquest cas, amb l'existència dels espais públics que son necessaris, tant de caràcter local com general, i que, com ja s'ha dit també, s'haurà de fixar en cada cas concret.

Malgrat això, es reitera la voluntat municipal, d'acord amb els principis de la Llei d'Urbanisme, de lluitar pel manteniment de l'equilibri entre els diversos valors en joc.

Quarta:

Tenir en compte el concepte de la supramunicipalitat. En aquest marc, les operacions de densificació no serien les més aconsellables.

Resposta:

Com a conseqüència de la gran expansió de les ciutats, produïda en els últims anys, el concepte de supramunicipalitat ha esdevingut ineludible a l'hora de abordar les futures previsions de creixement d'una ciutat com Mataró, que a més a més es capital de comarca.

La inexistència d'un Pla Territorial i la manca de desenvolupament dels Plans directors urbanístics previstos en l'article 56 de l'actual Llei d'Urbanisme, planteja moltes dificultats per introduir i concretar aquest concepte en els planejaments generals locals.

Malgrat això, la proposta de PAUM afronta el tema de la supramunicipalitat en diversos punts del document (Encaix territorial, Les infrastructures de mobilitat, La variant ferroviària i la nova línia orbital, Els accessos de la Variant i la C-32€€).

Tot i això, fer notar que el tema de la supramunicipalitat es una preocupació existent a nivell polític municipal, i s'estan fent esforços concrets, per considerar globalment l'entorn del subsistema urbà de la Riera d'Argentona, actuació que afecta a diversos municipis.

Cinquena:

El fet que el finançament municipal es nodreixi en un 70% del creixement urbanístic, genera una dinàmica de creixement constant de la ciutat, insostenible i en tensió. Es generen tipologies residencials molt reduïdes, fet que resulta preocupant.

També preocupen les tipologies residencials que estan sorgint, amb aprofitaments de locals en planta baixa inicialment previstos per al comerç i que es destinen a habitatge.

Resposta:

El finançament municipal, no es nodreix en un 70% del creixement urbanístic. Només cal analitzar el pressupost municipal de 2004, per veure-ho.

Conceptualment i a la pràctica, el "creixement urbanístic" va lligat amb una plus vàlua que retorna a la comunitat, transformada amb sòl públic de cessió per vials, equipaments, espais lliures, zones verdes i altres sistemes previstos en el Pla General; amb la cessió del 10% de l'aprofitament mig i amb la urbanització, a càrrec dels propietaris, dels espais públics i infrastructures incloses en els àmbits de planejament.

Totes aquestes actuacions no formen part del que els al·legants anomenen "finançament municipal", sinó que formen part dels deures i obligacions inherents al dret de propietat del sòl, previstes no tal sols en la legislació urbanística, sinó també en la pròpia Constitució espanyola (Art. 47).

A l'Ajuntament també li preocupen les tipologies d'habitatges que estan sortint en el mercat immobiliari en els darrers temps, així com la conversió de les plantes baixes comercials en habitatges.

Malgrat tot, el tema s'ha d'afrontar des d'una perspectiva mes global i de les noves necessitats socials i familiars que s'estan donant en la nostra societat.

En qualsevol cas, però, la problemàtica plantejada, s'ha d'abordar en un marc molt mes ampli que el PAUM que estem tramitant. Aquest àmbit és sens dubte la normativa del Pla General sobre la qual ja s'està treballant per fer front a les qüestions plantejades i introduir les modificacions que calguin per resoldre el tema plantejat.

Sisena:

Es constata l'estreta relació que hi ha entre la planificació urbanística i la mobilitat i que aquesta s'hauria de reflectir en el PAUM. Es demana la realització dels estudis corresponents d'avaluació de la incidència que tindran les actuacions urbanístiques en el Pacte de Mobilitat.

Resposta:

Com ja s'ha dit en apartats anteriors, el document del PAUM té en compte el tema de la mobilitat, no l'obvia.

El que no contempla realment és el que els al·legants demanen : una avaluació conjunta de totes les actuacions urbanístiques que es portaran a terme a la ciutat en els propers 10/15 anys. I no es contempla perquè en aquests moments no es possible fer-ho.

Recordem que moltes de les actuacions que es proposen hauran de ser objecte de modificacions puntuals del Pla General i entenem que serà en aquell moment que el tema de la mobilitat s'haurà d'abordar en profunditat, incidint llavors en el Pacte de Mobilitat .

Malgrat això, es considera encertat anar treballant, dins del Pla de Mobilitat, amb les perspectives de futur que apunta el PAUM, encara que moltes d'aquestes és probable que s'executin a mig o llarg termini.

Setena:

El PAUM ha d'incloure l'estudi de les necessitats d'equipaments i serveis que es veuran afectats per l'augment de la població.

Resposta:

Es cert que el document del PAUM únicament aprofundeix en les necessitats d'equipaments docents, tasca que per cert ha sigut laboriosa tota vegada que s'han de tenir en compte dades difícils d'avaluar, com es ara la influència de la immigració en el creixement de la demanda de places escolars, ubicació d'aquestes noves places, etc.€..

Els estudis realitzats, s'han fet en col·laboració amb el Departament d'Educació i les dades abocades en el document del PAUM gaudeixen d'un alt nivell de fiabilitat.

Efectivament, s'assumeix que s'haurà de treballar en el mateix sentit amb els altres equipaments i serveis (encara que estrictament el PAUM no ho requereix) ja que el fet de disposar de dades anàlogues a les obtingudes en matèria d'educació, és importantíssim per a la bona gestió municipal.

Finalment ressaltar que en la Memòria del PAUM ja es fa referència a la necessitat d'elaborar un PLA D'EQUIPAMENTS.

Vuitena:

Es planteja la necessitat de redactar uns protocols que defineixin de forma concreta les pautes de participació ciutadana i en especial per la realització de l'Audiència Pública.

Resposta.

Malgrat ja existeix un programa de participació ciutadana del PAUM, aprovat pel Ple Municipal el 13/5/2004, s'accepta la proposta plantejada i es treballarà per millorar i ampliar, aquest programa de participació.

Novena:

Es demana la creació d'una "Comissió de seguiment municipal del PAUM", integrada per la FAVM i altres entitats ciutadanes que ho demanin i en el moment de tractar sobre les necessitats d'habitatge també caldria la creació d'una "Taula per l'Habitatge" que defineixi les necessitats de la ciutadania en aquest àmbit.

Resposta:

Respecte a la creació de la "Comissió de seguiment municipal del PAUM", es considera positiva la proposta i entenem que la seva constitució s'haurà de tractar en el marc de la revisió del programa de participació, que ja s'ha indicat en l'apartat anterior.

Pel que fa a la "Taula per l'Habitatge", s'estima mes convenient desvincular-la de l'àmbit de treball del PAUM, tota vegada que aquest document té un contingut purament urbanístic i la Taula per l'Habitatge haurà de contemplar forçosament aspectes socials i ciutadans allunyats de la disciplina urbanística, sense perjudici que les conclusions o directrius que surtin d'aquesta Taula de treball, s'hauran de tenir en compte i considerar en el que calgui, en l'activitat urbanística que paral·lelament es vagi portant a terme.

Els objectius del PAUM anunciats en l'acord d'inici dels treballs, després dels estudis tècnics corresponents, s'han desenvolupat i justificat en el document que conté els criteris que subscriuen els grups municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i Esquerra Republicana de Catalunya i que, una vegada aconseguit el grau de definició suficient, es proposa la seva exposició i anàlisi per part de la comissió informativa de serveis territorials, a fi de que es dictamini per a l'aprovació inicial pel Ple de l'Ajuntament.

El Programa d'Actuació Urbanística que es proposa té per objecte una visió global de desenvolupament urbanístic de la Ciutat, de les potencialitats creades i les necessitats que comporta el seu desenvolupament sostenible. Especial i específic interès te aquest document, en tant instrument legal de política d'habitatge, per a la creació d'habitatge de protecció pública.

El Programa d'Actuació Urbanística Municipal esta format pels següents documents:

• Una memòria, de caràcter no normatiu, que té per objecte un pla d'actuacions urbanístiques de futur, amb un anàlisi de l'evolució urbanística recent de la ciutat i la definició d'una nova estratègia urbana de futur. Aquesta anàlisi conté l'estudi global de diferents actuacions urbanístiques que són previsibles en el futur, a través del corresponent procediment de modificació puntual de Pla General, si es produeix el cas. Es tracta d'un seguit d'actuacions urbanístiques que, sense modificar l'estructura territorial ni el model de ciutat subjacent al Pla General, permetin continuar el seu desenvolupament , no tant de forma extensiva (incorporació de nou sòl urbanitzable) sinó en base a la reconsideració dels usos exclusivament terciaris d'alguns dels sectors pendents de desenvolupar i de delimitar en el sòl urbà nous sectors de transformació que permetin remodelar teixits i àmbits que han esdevingut obsolets en el conjunt de la ciutat consolidada.

• Acompanya la Memòria els plànols i annex, que tenen la mateixa naturalesa no normativa que la part primera del document. L'annex fa referència a l'adequació del Pla General vigent a la nova Llei d'Urbanisme, Llei 2/2002, i que alhora recolliria les modificacions que s'han anat produint al llarg de la seva vigència, a través d'un text refós.

• L'expressió normativa de la política de sòl i habitatge municipal en relació a la reserva de sòl per Habitatge de Protecció Pública. Aquestes normes (tres articles i una disposició addicional) recullen els objectius marcats en l'inici dels treballs del PAUM, consensuats pels grups municipals que subscriuen la Proposta i correspon al contingut més específic del mateix PAUM.

Tal i com es va preveure en el Programa de Participació Ciutadana aprovat per acord de Ple de data 13 de maig de 2004, una vegada aprovat inicialment el Programa d'Actuació Urbanística Municipal, es procedirà a obrir un període d'informació pública molt ampli per a una millor participació ciutadana . També es preveu una nova presentació de la proposta en audiència pública, en consells de participació i associació de veïns.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents, considerats els suggeriments i atès el que disposen els articles 60 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març i l'art. 4 del Reglament Parcial que la desenvolupa, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment el Programa d'Actuació Urbanística Municipal elaborat pel servei tècnic d'urbanisme de l'Ajuntament.

Segon.-

Obrir un període d'informació pública de dos mesos i, en tot cas, fins el dia 30 d'octubre de 2004, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes i web municipals a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de Programa d'Actuació Urbanística Municipal.

Tercer.-

Resoldre les al·legacions presentades per la Federació de l'Associació de Veïns en el sentit manifestat en la part expositiva del present Acord.

Quart.-

Autoritzar la creació d'una Comissió de Seguiment dels treballs del Programa d'Actuació Urbanística Municipal, sol·licitada per la Federació de l'Associació de Veïns, a través de Decret de l'Alcalde, amb la composició que es defineixi en el mateix, en la qual s'integrarà la representació de les Associacions de Veïns.

Cinquè.-

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la societat municipal PUMSA, a la Federació de l'Associació de Veïns, Consell de l'IMPEM, i consells de Medi Ambient i de Patrimoni."

El Sr. Arcadi Vilert inicia la seva explicació indicant que la proposta d'acord està formada per dues parts diferenciades: així, hi ha una primera part dispositiva que és vinculant degut al seu caràcter normatiu i una segona part explicativa i de criteris orientadors i ,per tant, no vinculant.

La primera part consta de tres articles i dos disposicions addicionals i contempla aquelles prescripcions que la legislació urbanística imposa als municipis que disposin de Programa d'Actuació Urbanística Municipal en relació al percentatge de reserva del sòl destinat a habitatge de protecció pública. El primer article indica que el sòl residencial a desenvolupar destinarà una reserva del 20% a habitatge de promoció pública; per tant, quan s'aprovi el planejament, caldrà preveure com a mínim la reserva del 20%. Aquest percentatge podrà ser superior en funció de la viabilitat econòmica. El tercer article regula els casos en que, per raons tècniques, no es pugui fer la reserva destinada a l'habitatge protegit i llavors es preveu una compensació via conveni o reparcelació etc. Aquesta part normativa és la vinculant.

Simultàniament es presenta un altre document denominat "Estratègia Urbana" que es podria resumir com un plantejament de futur de la ciutat. Conté una part explicativa d'alt valor polític, no tècnic ni administratiu, que reflexiona sobre el futur de la ciutat. Aquest document és el resultat d'altres documents anteriors i està recolzat i millorat pels grups polítics que conformen el govern i, per tant, el seu valor és innegable. Es presenta aquest document conjuntament amb l'aprovació del Programa d'Actuació Municipal perquè s'obri un debat polític en el benentès que el govern municipal està obert a modificar el document que es presenta si els grups municipals i la pròpia ciutadania fan propostes.

Aquest document no és normatiu ni vinculant perquè respon a la proposta de desenvolupament de la ciutat en la propera dècada, i dependrà de l'aprovació d'instruments urbanístics posteriors adaptats a les necessitat futures. Per aquest motiu, s'obre un debat referit a la gestió del territori i al futur pacte per la ciutat.

L'eix principal prepara per a la nova activitat econòmica i productiva el sòl urbà vigent en el Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 1996 que, per diverses raons, no ha estat desenvolupat. Per potenciar l'habitatge a preus econòmics amb convivència amb la nova activitat econòmica s'han d'acomplir tres objectius

• Assolir nous habitatges a la ciutat per dos raons fonamentals: en primer lloc, per posar a disposició dels ciutadans habitatge a preu assequible. Al voltant d'un 30% del nou habitatge, és a dir 1 de cada 3 pisos, serà habitatge a preu de protecció pública. En segon lloc, perquè la nova activitat econòmica de petites empreses intensives requereixen una barreja d'usos € entre l'industrial i l'ús residencial -.
• Preveure reserves de sòl pel Pla d'Equipaments de gran format ja que és molt important tenir-los en consideració a l'inici del planejament pel que es preveu un pla d'equipaments.
• En relació a les infrastructures, la ciutat ha de tenir comunicacions en xarxa ferroviària amb la resta de la regió metropolitana ja que la zona del Maresme està, en quan el disseny del servei, pràcticament igual que fa 150 anys. La previsió és soterrar la via del tren i desplaçar-la fins el centre de la ciutat; pel que fa referència a la carretera C-32, es preveu que serà una Ronda de Mataró.

Aquestes previsions permetran, sens dubte, la creació de llocs de treball i millorar la qualitat professional i l'economia productiva de la ciutat. El nou habitatge requerirà rehabilitacions i plans integrals de barri. Els indicats equipaments incorporen els sistemes d'espais públics (zones verdes), es mantenen els metres quadrats que hi havia fins ara i augmenten els metres al passar d'una zona industrial a un ús residencial. Es tracte d'una nova etapa de la ciutat que respon a les necessitats socials i al canvi de l'economia productiva, ja que el Programa d'Actuació Municipal que es presenta és un molt bon punt de partida.

El Sr. Vicente Manrique, representant de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, considera que la proposta presentada no contempla les especificitats del Barri de Cerdanyola i no se'ls ha permès participar en la seva elaboració. Indica que no volen un barri de Cerdanyola amb més formigó i més especulació i demanen que es protegeixin les zones verdes i naturals; no volen ser un barri abandonat, demanen centres pels joves i gent gran, esportives, escoles-bressol, neteja, contenidors, carrers etc. No volen barris per pobres i per rics i, per això la manera d'assolir aquestes reivindicacions serà a través de les urnes, perquè són un barri de 30.000 habitants i els seus vots tenen un pes específic.

El Sr. Antoni Valls, regidor del grup municipal Convergència i Unió, expressa el vot desfarovable a la proposta presentada amb el benentès que no és un vot en contra del que preveu la llei sobre el 20% de la reserva de sòl per habitatge públic sinó a la falta de definició de la política urbanística de la ciutat en els propers sis anys.

En primer lloc, es refereix a la falta de participació ciutadana en l'aprovació inicial. Hi ha una annex que es va aprovar el mes de maig i que contemplava que, passat el període d'exposició pública s'explicaria en les CMI de Serveis Territorials i de la Comissió del Patrimoni i Medi Ambient, l'Institut Municipal de Promoció Econòmica i a les Associacions de Veïns. S'ha passat el període d'exposició pública i s'ha presentat directament a l'aprovació inicial sense donar l'oportunitat de participar en l'avantprojecte. El document que es proposa no incorpora idees que s'haguessin pogut aportar a l'avantprojecte. No es pot defugir d'aquest fet manifestant que ja s'ha debatut en la CMI de Serveis Territorials ja que considera del tot insuficient que s'hagi presentat una setmana després de la seva proposta d'aprovació. Per tant, en aquest procés a corre-cuita s'ha retallat la participació i estem davant un document només consensuat pels partits que conformen el govern.

En relació a la idea del model de ciutat expressada, manifesten la discrepància en el projecte proposat. És ben cert que tenen una visió diferent del que s'exposa en la memòria del 2004 la qual se centra, exclusivament, en el desenvolupament del sòl que canvia el seu ús a residencial. En l'exposició que ha fet el Sr. Vilert s'ha comentat la importància de les activitats econòmiques en el futur de la ciutat però, si llegim el document, observem que no es fa cap referència a aquestes activitats econòmiques. La proposta presentada contempla el futur de la ciutat de Mataró com una immensa ciutat dormitori de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; l'estructura econòmica dependrà de les necessitat d'aquesta àrea. No respon ni es creen necessitats des del municipi; ens ofereix una ciutat atapeïda, sense zones verdes, sense contemplar la rehabilitació del centre ni dels barris més degradats; tampoc analitza els equipaments públics necessaris (sanitaris, culturals, esportius€.) i es limita a fer manifestacions genèriques que es deixen al desenvolupament d'un futur Pla d'Equipaments. Entenem que aquest model de PAUM fa un política neoliberal basada en l'explotació econòmica del rendiment urbanístic i es despreocupa dels ciutadans i de les persones que conformen la ciutat.

En relació a les infrastructures de mobilitat, el Programa d'Actuació Urbanística Municipal fa una previsió del desviament de la línia del tren, separant-lo de la costa litoral i soterrant-ho en un recorregut per la ciutat. Fa temps, el nostre grup municipal va fer aquesta proposta d'adhesió al Pla Director d'Infrastructures de la Generalitat de Catalunya que contemplava un pressupost on les plusvàlues generades haguessin finançat el canvi del traçat proposat. Aquest plantejament va ser rebutjat sistemàticament pel govern municipal i, en canvi, ara es planteja com un idea pròpia pel govern però sense saber si aquest nou model serà a mig o llarg termini. El rebuig sistemàtic a la proposta feta pel nostre grup fa deu anys ha comportat un retard en el desenvolupament de la ciutat.

Respecte la càrrega econòmica substitutiva del deure de reserva del 20% del sostre d'us residencial per a habitatge de protecció públic, el Programa d'Actuació Urbanística Municipal contempla la possibilitat de preveure, per raons tècniques, mecanismes que aconsellin convalidar aquesta reserva per una càrrega urbanística en diners; aquesta mesura no té un marc legal prou definit perquè l'art. 57.3 de la Llei d'Urbanisme indica els casos de reducció del 20% de la càrrega urbanística però no habilita la contemplació d'una càrrega substitutiva com preveu el Programa d'Actuació.

Per altra banda, el Camp de Futbol de la Llar Cabanellas sempre s'ha contemplat com un espai lliure que es concentrava en el Parc Central. Per millorar aquesta qualitat de vida trobem la previsió en el programa d'instal·lacions esportives de petit i mitjà format; es reserven els llocs més cèntrics a habitatges perquè hom coneix que tenen un superior valor especulatiu. Malgrat tot, que al tractar-se d'una aprovació inicial hem de dir que estem oberts a parlar d'aquest temes.

Seguidament, el Sr. Joan López, regidor del grup municipal Partit Popular, explica en primer lloc que el document presentat fa referència a les omissions de càlcul i errors del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 1996 i deixa de banda els compromisos assolits per cada un dels grups municipals que ara configuren el govern municipal en els seus respectius programes polítics, ja que s'han tret del document aquelles qüestions que s'havien criticat en els períodes anteriors i ara, per evitar problemes, ja no hi consten i es deixen per una altra ocasió en el que al govern municipal li vinguin millor.

Una segona qüestió és el paper de la ciutat de Mataró dins de l'àrea metropolitana de Barcelona. Hom sabem que hi ha dos tipus de ciutats: les que es deixen emportar per la dinàmica barcelonina, com Cornellà, i els altres municipis que intenten cercar una identitat pròpia dins la regió metropolitana com és Terrassa o Sabadell.

Es constata en aquest document que hi ha una renuncia a la capitalitat de Mataró, malgrat que la nostra ciutat té una condició i idiosincràsia. Recorda que el consistori municipal francès de Cretéil sempre s'ha queixat perquè les autopistes travessen la ciutat. Ara el Programa d'Actuació Urbanística planteja construir per damunt de l'autopista quan es un problema que Mataró mai ha tingut; aquest és un model de ciutat en el que no hi creiem.

El Pla General d'Ordenació Urbana sembla que ha quedat superat i que tenia errors. Les seves previsions generals de creixement no s'han materialitzat i la pressió en el sector de l'habitatge ha encarit els seus preus. Els sectors de reurbanització i de transformació previstos no han complert la seva finalitat. La indústria mataronina no s'ha traslladat en els llocs previstos i s'han tancant unitats productives i s'ha perdut molt més enllà que altres poblacions de l'àrea metropolitana.

Per altre costat, hi ha un encariment del sòl per sobre d'altres ciutats catalanes que poden ser referència nostra; l'habitatge protegit estarà per sota del que s'havia definit; hi ha un excés d'intervenció per part de l'empresa municipal PUMSA que ha provocat l'encariment del sòl i desencís dels promotors privat. Ara es plantegen idees tan originals i snob com la de lligar la indústria a l'habitatge tipus loft.

Hi ha greus contradiccions i mancances entre el text i el desenvolupament executiu dels sectors. Així, es dona diferent tractament urbanístic de la façana litoral de Mataró en sectors com El Rengle o IVECO-PEGASO i tampoc es resol el trasllat de la RENFE.

El document és absolutament obsolet. En relació a El Rengle, com coneixen, va tenir un cert recolzament del Partit Popular però ara els ha de recordar que cal fer un estudi d'impacte ambiental si volen construir-hi pisos. Respecte les actuacions a la Ronda Barceló, els han anunciat que "El Corte Inglés" es traslladarà al carrer Biada o, potser, ja cansat s'acabin instal·lant en un altre municipi€. Pel que fa referència a El Sorrall, és evident que la construcció de pisos al costat de la carretera tampoc és viable. Respecte la carretera de Cirera i la zona de Els Turons són incapaços de definir què fer per moure la construcció i la creació de zones logísitiques a peu de l'autopista. En conclusió, no tenim cap document que indiqui i concreti el que es vol realitzar.

Podem parlar de dos models diferents: el model del govern tripartit i el model del Partit Popular. El primer passa per densificar i concentrar; per eliminar el que existeix avui tant si és bo com si és dolent, i proposen la construcció de 300 pisos. En canvi, el model del Partit Popular consisteix en utilitzar correctament les reserves de sòl i créixer en els llocs on hi hagi demanda i sempre dins l'anella del municipi per sota de l'autopista; mai més enllà. La proposta presentada no preveu ni equipaments, ni transport, ni hi ha una concertació privada, ni una previsió de ciutat central dins la regió metropolitana.

El Sr. Jaume Graupera, portaveu del grup municipal Iniciativa per Catalunya € Els Verds Esquerra Unida i Alternativa, centra el debat en la proposta presentada d'aprovar dos articles que contemplen una reserva mínima del 20% de sòl residencial destinat a l'habitatge de protecció.

El Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 1996 ha esgotat les seves possibilitats d'expansió de sòl i les modificacions puntuals plantejades pretenen obtenir un bé escàs com és l'habitatge. La proposta presentada contempla l'obligatòria previsió dels futurs instruments urbanístics del la reserva del 20% del sòl per habitatge públic i, a més, unes compensacions superiors a les que abans estava previst d'obtenir.

Aquest document no segueix els criteris del passat govern ja que respon a una situació política diferent i contempla els criteris del programa del nostre grup municipal. A la pagina 17 del document es destaca la necessitat de reservar sòl industrial per tal que Mataró no perdi la identitat que sempre ha tingut. La suma de totes les zones que es poden desenvolupar al llarg del temps crea uns 1100 habitatges dels quals 225 seran públics. Està d'acord en que el model que proposa el Partit Popular és totalment diferent del model tripartit, perquè aquest és un model que elimina totes les possibilitat de mantenir un us de sòl per a usos primaris que avui en dia encara són possibles. El nostre grup municipal lluitarà per mantenir els equilibris d'una ciutat dividida en zones agrícoles, forestals i marítimes.

El Sr. Genís Bargalló, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, defineix el Programa d'Actuació Urbanística com un instrument per a l'expressió de les polítiques de sòl i l'habitatge que determina la quantitat d'habitatges a construir en la ciutat en els propers anys i reserva obligatòriament una part del sòl a l'habitatge públic. Aquest instrument preveu la construcció en els propers 10 o 12 anys d'un número de 4.850 habitatges; en el seu conjunt això representa una reserva d'habitatge de promoció pública amb un percentatge mig del 28%, el que representa un total de 1.364 habitatges de promoció pública.

Aquest futur desenvolupament i seva la seva programació configuraran el Pla d'Habitatge de Mataró. Entre l'any 1997 i el 2003 només s'ha construït un 4% de l'habitatge; ens hem d'alegrar que el 28% dels futurs seran de protecció pública.

El Programa d'Actuació Urbanística Municipal que avui es presenta està acordat pel govern tripartit. Les aportacions del grup municipal d'ERC han estat les següents:

• Mantenir Els Turons amb la seva qualificació urbanística i, per tant, no es faran habitatges en aquest lloc;
• Mantenir el parc natural de les Cinc Sènies com espai agrícola no urbà a desenvolupar en el Pla Especial;
• Mantenir en El Sorrall la zona verda dels garrofers; s'admeten els usos residencials entre la carretera de Cirera i el carrer Galícia vinculats econòmicament al trasllat dels equipaments esportius del Camp de Futbol i el pavelló Josep Mora;
• Transformar sectors en sol urbà com El Rengle, Cabanelles, Camp de Futbol, Can Gassol i Passatge d'en Matas.

Les dades que consten en el programa són aproximades i orientadores i caldrà fer els plans o la modificació del Pla General que es consideri necessària per a la seva execució; el grup municipal d'ERC vetllarà per assolir el màxim d'habitatges de protecció pública.

El Sr. Arcadi Vilert, en relació a les intervencions realitzades, respon al Sr. Valls que no s'ha retallat la participació ciutadana perquè està previst el debat durant el mes de setembre. Respecte la preocupació de convertir Mataró en una ciutat dormitori, el Programa d'Actuació Urbanística Municipal lluita per assolir el contrari. El model d'indústria extensiva no convé a la ciutat i l'efecte és la pèrdua de llocs de treball; hem d'aconseguir generar en els espais que queden la creació dels màxims llocs de treball. Per tant, l'acció primordial de tota l'activitat és aconseguir sostre per a l'activitat econòmica. La barreja d'usos entre el sòl residencial i la presencia laboral es reforcen mútuament i eviten la pèrdua de l'activitat productiva en el territori; la combinació entre lloc de treball i lloc de residència beneficia el sòl residencial i l'activitat econòmica sense caure en la trampa de la ciutat dormitori. En relació a les zones verdes, hi haurà més espais oberts i equipaments; no es vol perdre de vista la ciutat de futur i, per tant, cada nova zona tindrà un sòl residencial amb un entorn que contempla equipaments i zones verdes. També rebutja l'afirmació de que el govern segueix una política neoliberal, i sobre les infrastructures de mobilitat no és el mateix soterrar les vies del tren que traslladar-les a un altre lloc; amb la proposta que presenten es guanya espai en la zona de la façana marítima i el tren es desplaça al centre de la ciutat on hi ha més densitat de població. Es tracte d'un projecte que potser veurà la llum dins de 15 anys i el que volen és, simplement, posar-nos a la cua perquè les administracions se'ns comencin a prendre seriosament.

En referència a les afirmacions del Partit Popular, indica que el Pla General de l'any 1996 no té cap error, però dona resposta a preguntes de fa 10 anys i avui en dia hi ha altres preguntes que requereixen altres respostes i a les quals en aquest moments es dona solució. Aquest document és millor que el document que es va presentar fa un any per dos raons: en primer lloc, perquè hi ha molta mes reflexió, ja que s'ha parlat amb més de 400 persones que són representants de les entitats i de les quals s'han sentit les opinions i s'han recollit alguns suggeriments; per aquestes raons el document és tècnica i socialment superior.

Respecte el rol de les ciutats mitjanes dins l'àrea metropolitana de Barcelona respon que els municipis que tenim les mateixes característiques estem molt coordinats per evitar ser absorbits per l'àrea metropolitana i estem seguint amb la nostra dinàmica d'autonomia municipal.

En matèria urbanisme hom coneix que es poden acordar diverses solucions i que totes elles poden ser bones; estem oberts a totes les millores. Respecte les al·legades contradiccions en el tractament que es planteja en la marina de ponent o la marina de llevant, recorda que l'àmbit de protecció agrícola de les Cinc Sènies el contempla el pla general municipal, però cal que els òrgans de gestió territorial supra municipal també li facin el mateix tractament. La modificació que es proposa ens convé fer-la bé i amb temps, sense corre-cuita, perquè l'efecte d'un excés de sòl en el mercat pot provocar efectes perniciosos, ja que els temps canvien i és possible que dins de 10 anys no es puguin fer perquè l'experiència ens indiqui que cal fer altres coses. La ciutat comença pels seus representants i per tant les legítimes discrepàncies convé respectar-les però també arribar a les zones de confluència.

El Sr. Antoni Valls reprèn la paraula i replica en el tema de les infrastructures de mobilitat i soterrament de la via de tren plantejada pel regidor Sr. Vilert. La proposta presentada confirma que el govern municipal fa anys que es va equivocar quan va considerar que no era convenient ni el soterrament de la via ni un nou traçat, pel que hem perdut un preciós temps.

El Sr. Joan López també pren la paraula per precisar que si el Pla General de l'any 1996 està desfasat, se n'ha de fer un altre perquè moltes de les previsions estan a la meitat i les conversions i requalificacions reconeixen que són obsoletes. Insisteix en la idea que els criteri del seu grup municipal no és construir en Les Cinc Sènies o Sant Simó sinó que els criteris per fer reserves de sòl en sectors com IVECO-PEGASO, en el Pla de Sant Simó o en El Rengle són diferents i que no veuen la raó de que això sigui així; és evident que el que avui defensem té poca credibilitat perquè temps endarrera volien que aquests indrets es mantinguessin agrícoles - aquest era el criteri que mantenia el Sr. Milà - però desprès ho van plantejar com un parc de llevant - això ho van mantenir durant dos anys - i ara tornem a la idea inicial, amb les rectificacions que ens han marcat els jutges en les seves sentències€. Ja que no sabem quines són les perspectives urbanístiques del govern municipal en un lloc tan important de la ciutat, ni tampoc quina és la seva proposta, en què quedem, és una zona agrícola?, es un parc de llevant per esponjar aquella part de la ciutat?€. O es una zona agrícola que ja no és agrícola i que per tant ja queda erma?. Quina és la seva proposta en aquest document i que és el que el porta a sostenir en una zona uns criteris i en una altra zona uns altres?€ En relació al sector Cabanellas i Els Turons tampoc queda clar quina és l'operació que hi faran. Vostès ens expliquen els arguments beneficiosos, aquells que els grups municipals de l'oposició no s'hi poden oposar, però no ens expliquen com es finançarà aquesta operació. També "El Corte Inglés" no queda clar on anirà; no ens explica absolutament res dels silencis que li hem requerit en la nostra exposició que ens aclareixin i que han quedat en dubte. El document que ens presenten és una declaració d'intencions de futur i l'única part d'obligatori compliment és l'habitatge. Avui ens presenten això i dins de tres mesos una altra cosa. Senyors del govern, quan els canvis de criteri són tan sovint l'únic que podem fer es oferir-nos al diàleg sempre que tota la veritat estigui damunt la taula; mentrestant, només amb informació parcial, el nostre grup municipal no els pot recolzar.

Seguidament, el Sr. Vilert, respon les afirmacions del Sr. Valls respecte la via del tren i indica que fa dos o tres anys ja van indicar que qualsevol inversió que es faci en el tren dificultarà el seu trasllat en un altre lloc més indicat. Hi ha un acord del Consell Comarcal que dona carta de naturalesa al fet de posar damunt la taula la nova ubicació. A continuació explica les raons del tractament diferent entre el sector ponent i la zona llevant segons les manifestacions del Sr. López. La zona de ponent és sòl urbà i la de llevant no i, per tant, en el primer hi podem actuar i en el segon no. El tema del parc de llevant no consta en el document, bàsicament, perquè el Pla Director del Sistema Costaner està en fase d'aprovació inicial i d'exposició pública per la Generalitat de Catalunya, qui l'ha decretat com sòl no urbanitzable pel que està fora de la política d'habitatge i està dins dels criteris del sòl no urbanitzable. Tampoc han volgut entrar en el tema de la Llar Cabanellas i dels camps de futbol però no és perquè s'amagui informació; de la simple lectura del document es desprèn que les instal·lacions sortiran de les pastilles de terreny de davant de l'Hospital i del propi sector dels camps de futbol. Respecte la ubicació de "El Corte Inglés" ja han admès que aquest document que avui es presenta pot tenir modificacions quan s'aprovi definitivament perquè és canviant; no hi ha cap dada fiable tècnicament que ens faci canviar avui en dia aquesta proposta però, si en el decurs del temps canvien les circumstàncies i les opinions, perquè es modifiquen elements exteriors, el document actual es modificarà.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Abstencions: Cap.

S'absenten de la sessió el Sr. Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya i el Sr. Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular.

12 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PG ÀMBIT TOURING CLUB.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 15 d'abril de 2004, va acordar aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General en dos àmbits de sòl no urbanitzable diferents:

• En el sector del "Touring Club", amb l'aprovació d'un Conveni de col·laboració urbanística amb la Asociación Recreativa Social Touring Club Maresme.

• La nova qualificació urbanística d'un finca municipal situada entre el Camí de Lorita i el marge esquerra de la Riera de Can Soler

En el període d'informació pública s'ha presentat una al·legació per part propietària de la finca que limita al nord amb la de propietat del Touring Club. Amb la modificació que es proposa, una part de la finca propietat de la al·legant, segueix dintre del sector i la resta, - la major part de la superfície de la mateixa - s'ha exclòs del Sector, passant la seva qualificació de dotació pública a agrícola i forestal.

En les al·legacions l'esmentada propietària reclama que en el Conveni no s'ha vist reflectit el seu dret ni interessos.

El Conveni subscrit entre el l'Associació del Touring Club i l'Ajuntament de Mataró ve a modificar l'anterior conveni subscrit per les mateixes parts i la causa del mateix és la regulació de les càrregues urbanístiques que recauen íntegrament en dita associació, propietària de l'activitat d'acampada. Es per aquest motiu que la resta de propietaris tampoc en el present document no han intervingut en dit acord de col·laboració urbanística.

En el Pacte Tercer del Conveni de col·laboració aprovat inicialment es disposa que El Touring Club es farà càrrec de la despesa que generarà l'adquisició de la petita porció triangular de la finca veïna situada al límit nord del Sector que completa la superfície del sector per a la regularització de la parcel·la. L'Ajuntament es compromet a col·laborar en la gestió per a l'adquisició de dita parcel·la, directament o a través de la societat municipal PUMSA i, en la mesura de que sigui possible, es pagarà amb permuta del terreny que el Touring Club manifesta que disposa en el mateix entorn del Sector"

La modificació puntual del Pla General en aquest Sector ha reduït l'àmbit del mateix -fet que no s'ha qüestionat per cap interessat - La nova delimitació d'aquest àmbit comporta una regularització dels límits actuals de la finca propietat del Touring Club. Aquesta gestió es proposa encarregar-la a la societat municipal PUMSA, per resultar una actuació pròpia de la naturalesa de la seves finalitats estatutàries.

Respecte el contingut del document tècnic de modificació del Pla General és pràcticament idèntic al de l'aprovació inicial, aprovada el dia 15 d'abril de 2004, si bé amb uns petits canvis en la regularització dels límits de la finca que la propietat veïna proposa per preveure un millor ajust a la realitat de l'accés rodat a la mateixa i també a interès de la propietària, el canvi de qualificació de part de la superfície de la mateixa finca veïna, que passa de forestal a agrícola perquè forma part de la plana que pot ser objecte d'explotació.

Aquesta nova definició dels límits del Sector que s'introdueixen a favor de la propietat veïna, han estat completament acceptats per l'Associació del Touring Club segons quedarà constància en la seva manifestació per escrit en l'expedient i que formarà part de l'annex o addenda del conveni objecte d'aprovació provisional.

Recordem que la proposta tècnica conté una segona modificació puntual d'un altre Sector consistent en la nova qualificació urbanística d'un finca municipal situada entre el Camí de Lorita i el marge esquerra de la Riera de Can Soler. Segons el Pla General vigent la finca està classificada de sòl no urbanitzable i qualificada de Zona de valor agrícola d'entorn natural Clau 7b. Amb la modificació és qualifica la finca d'espais lliures i equipaments amb la finalitat d'establir uns espais comunitaris situats en un lloc estratègic del territori, frontissa entre els espais urbans i agraris, forestals dels veïnats de Valldeix, Mata i les Cinc Sènies, de fàcil accessibilitat i de notable interès paisatgístic com a mirador.

Amb aquest segona modificació, en la qual no s'ha presentat cap al·legació, el còmput global dels estàndards urbanístics de sòls d'equipament i espais lliures, queda compensada: la reducció del sòl públic en el Sector del Touring que redueix el seu àmbit ve equilibrat per aquesta nova qualificació urbanística de la finca municipal del Camí de Lorita.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els arts. 94 i 83 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, així com els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

Primer.-

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 en l'àmbit del "Touring Club".

Segon.-

Aprovar el Conveni de col·laboració urbanística amb la Asociación Recreativa Social Touring Club Maresme, subscrit en data 5 de maig de 2004 amb l'addenda que fa referència als nous límits i regularització del Sector segons la modificació del Pla General en el Sector del "Touring Club" aprovada provisionalment.

Tercer.-

Resoldre les al·legacions presentades per la Sra. Maria Cornellas Parés en el sentit que es fonamenta en la part expositiva de la present proposta

Quart.-

Encarregar a l'empresa municipal PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, S.A. -PUMSA- el compliment del pacte tercer del Conveni amb el Touring Club per a la gestió de la regularització dels límits del nou sector de planejament del Touring Club.

Cinquè.-

Notificar els precedents acords als interessats i a la Societat Municipal PUMSA i a més, respecte l'acord precedent "Quart" també publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província.

Sisè.-

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva:

• tres exemplars del document tècnic.
• fotocòpia de l'expedient administratiu
• un document tècnic en suport informàtic.
• Els documents i el suport informàtic ha d'incloure el conveni i addenda"

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

S'incorpora a la sessió el Sr. Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

13 - APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ PG PER LA CREACIÓ DEL "SISTEMA DE DOTACIONS D'HABITATGE PÚBLIC".(DHP).

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La present Proposta de modificació puntual de Pla General es planteja amb l'objectiu de donar resposta a la iniciativa compartida entre el Departament d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró, d'impulsar la construcció d'habitatges públics a Mataró, en règim de lloguer amb limitació temporal d'ús i en condicions de renda assequibles per a col·lectius amb necessitats específiques i pocs recursos.

La Modificació proposa que els habitatges necessaris es desenvolupin en sòl qualificat de sistema de dotació d'habitatge públic, atenent l'interès social de la proposta, i creant una nova qualificació del sistema, clau DHp.

Concretament el present document proposa modificar el Pla General en dos aspectes:

Primer aspecte de la modificació

:

Per una banda, crear la nova qualificació de dotació d'habitatge públic (clau DHp) dins el concepte de sistemes del PGOM/96, encara que diferenciat del d'equipament.

Amb aquesta clau s'identificarà aquells sòls destinats a la construcció d'habitatges públics destinats a complir una funció social, en règim de lloguer assequible i un ús temporal.

Les condicions d'accés als habitatges, seran també aspectes que s'incorporaran a la proposta normativa de la dotació.

La regulació de la dotació DHp preveurà també l'obligació de comptabilitzar l'ús d'habitatge públic per a col·lectius desfavorits amb el d'equipament.

Articles de les Normes Urbanístiques que es modifiquen:

• Article 215 (identificació de sistemes)

• Capítol Cinquè bis del Títol V (nou capítol per regular el nou sistema DHp)

• Disposició addicional (obligació de tramitar una modificació de Pla General en cada cas).

Segon aspecte de la modificació:

La present modificació de Pla General a més de crear el nou sistema de dotació d'habitatges públics DHp, proposa qualificar com sistema DHp una peça de sòl sense edificar, situada al Pla d'en Boet, que limita al nord amb el carrer de Sant Cugat, a l'est amb el barri residencial Pla d'en Boet, al sud amb el Clos arqueològic de Torre Llauder i la prolongació del carrer Castaños i a l'oest amb la Prefactura dels Mossos d'Esquadra.

El Pla General qualifica aquest solar de sistema d'equipaments sense ús específic. Amb la present modificació és proposa canviar la qualificació a sistema de dotació d'habitatges públics per a joves, que es regirà per la normativa que s'aprova conjuntament.

Amb aquesta requalificació es pretén aconseguir l'objectiu de materialitzar la voluntat compartida amb la Generalitat de Catalunya de donar solucions a la greu mancança d'habitatge públic protegit a Mataró. La situació concreta d'aquest solar, dins la trama urbana i a cavall entre una zona bàsicament residencial i una zona d'equipaments i terciari, la mitjana d'edat dels residents al barri del Pla d'en Boet (entre 36 i 40 anys) fan d'aquest emplaçament un lloc idoni per a la construcció d'habitatges públics, concretament destinats, en aquest cas, al col·lectiu de joves amb pocs recursos.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents, i atès el que disposen els articles 39, 83, 94 i 95 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 per a la creació del nou sistema de dotació d'habitatge públic (DHp), amb la modificació de la Normativa urbanística que comporta i la modificació de la qualificació d'un solar situat al Pla d'en Boet com dotació d'habitatge públic.

SEGON:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

TERCER

:

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, al Departament de Medi Ambient i Habitatge, i a l'Institut Català del Sòl.

QUART:

Donar trasllat dels precedents acords Serveis municipals que correspongui, especialment a la secció de Llicencies d'obres i la societat municipal PUMSA (Prohabitatge)

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

14 - DONAR COMPLIMENT A L'AUTO DEL 2 DE JUNY DE 2004 DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, PEL QUAL ES DECLARA ACABAT EL PROCEDIMENT DEL RECURS ORDINARI NÚMERO 653/2003 INTERPOSAT PER MANUFACTURAS GASSOL, S.A., PER DESISTIMENT DE L'EMPRESA.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El 2 de juny de 2004, la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat un Auto sobre el recurs ordinari núm. 653/2003, recurs que va interposar el procurador Sr. Ignacio Castrodeza Vía en nom i representació de l'empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A., contra l'acord adoptat pel Ple municipal de data 6 de febrer de 2003, pel qual es declarava resolt el conveni subscrit en data 29 de gener de 1997 entre l'Ajuntament de Mataró, Manufacturas Antonio Gassol, S.A. i els representants sindicals de l'empresa, i s'aprovava practicar una liquidació provisional, contra l'empresa, per un import de 2.439.458,46 euros en concepte d'indemnització per l'incompliment del citat conveni.

L'Auto esmentat dóna compte de l'escrit presentat pel procurador Sr. Castrodeza sol·licitant que se'l tingui per desistit del procediment.

La part dispositiva d'aquest Auto diu que es té a la representació de Manufacturas Gassol, S.A. per desistida del procediment del recurs ordinari número 653/2003, el qual declara acabat, amb devolució de l'expedient administratiu i arxivant-se les actuacions.

En compliment dels articles 103 i 104 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, aquesta Alcaldia proposa al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Donar compliment a l'Auto del 2 de juny de 2004 dictat per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel qual es declara acabat el procediment del recurs ordinari número 653/2003 interposat per Manufacturas Gassol, S.A., per desistiment de l'empresa.

Segon.-

Notificar l'acord a la Secció Tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a l'empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A."

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, manifesta que desconeix si la proposta que es presenta s'ha de votar ja que es tracte d'una interlocutòria que finalitza un procediment judicial que reprodueix un acord municipal que aprova un conveni amb l'abstenció del seu grup municipal.

El Secretari General aclareix que la resolució judicial s'ha de votar perquè es podria impugnar i, en suma, es vota per decidir si s'impugna o es dona compliment.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, explica que s'abstenen de votar aquest punt de l'orde del dia, també, en coherència amb la posició manifestada en l'acord d'aprovació del conveni en una sessió anterior.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (3) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

S'absenta de la sessió el Sr. Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Patronat Municipal de Cultura-

15 ESTIMACIÓ PARCIAL DELS RECURSOS D'ALÇADA PRESENTATS PER LES ENTITATS: GREMI DE GUIXAIRES DE MATARÓ I EL MARESME, ASSOCIACIÓ CASC ÀNTIC DE MATARÓ, I ASSOCIACIÓ DE MARXANTS DEL MARESME.

El Sr. Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"En data 11 de maig de 2004 l' Associació Casc Antic de Mataró, el Gremi de Guixaires de Mataró i el Maresme i l'Associació de Marxants del Maresme van presentar uns recursos d'alçada contra la resolució de la Junta del Patronat Municipal de Cultura, de data 21 d'abril de 2004, de denegació de les subvencions sol·licitades per les esmentades entitats.

En el seus respectius escrits demanen que sigui modificada la resolució de la Junta del Patronat Municipal de Cultura per haver-se presentat la documentació requerida dins del termini establert i que sigui atorgada una subvenció a favor de cadascuna de les esmentades entitats.

Raonaments jurídics:

Primer.- En relació a la procedència del recurs cal assenyalar que de conformitat amb el que disposa l'article 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, és procedent la interposició del recurs d'alçada ja que la resolució de la Junta del Patronat Municipal de Cultura no posa fi a la via administrativa.

En aquest sentit, l'article 24 dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura estableix que es poden recórrer en alçada davant del Ple de l'Ajuntament els actes dictats per la Junta del Patronat.

Segon.- Respecte al fons de l'assumpte cal analitzar, en primer lloc, si les sol·licituds de subvenció de les esmentades entitats van ser complementades dins del termini legal.

La normativa a tenir en compte és l'establerta a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú i a les bases particulars reguladores de la convocatòria de subvencions de l'Ajuntament de Mataró en els àmbits de benestar social, sostenibilitat, participació ciutadana, joventut, esports, educació i cultura.

El punt II de les bases particulars de la convocatòria de subvencions de l'Ajuntament de Mataró estableix, en concordança amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, que si la documentació necessària per demanar una subvenció fos incorrecta o incompleta, es reclamarà a l'entitat sol·licitant el complement o la rectificació necessària en el termini de deu dies hàbils, i s'advertirà que la no-complimentació s'entendrà com un desistiment i implicarà l'arxiu de la sol·licitud.

En data 29 de març de 2004 el Patronat Municipal de Cultura va requerir a l' Associació Casc Antic de Mataró, al Gremi de Guixaires de Mataró i el Maresme i a l'Associació de Marxants del Maresme la complementació de la documentació de les sol·licituds de subvenció presentades per les esmentades entitats. Aquest requeriment els va ser notificat el mateix dia 29 de març de 2004.

D'acord amb el que estableix l'article 48 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, els dies hàbils es computen amb l'exclusió dels diumenges i els declarats festius. D'acord amb el calendari d'enguany l'últim dia hàbil per presentar la documentació per part de les esmentades entitats era el dissabte dia 10 d'abril.

L' Associació Casc Antic de Mataró, el Gremi de Guixaires de Mataró i el Maresme i l'Associació de Marxants del Maresme van presentar la documentació requerida el dia 13 d'abril de 2004.

Als efectes del còmput dels terminis, l'essencial és que la documentació es presenti dins del termini establert i que així consti de forma fefaent ja sigui en el registre de l'òrgan administratiu al qual es dirigeix (Ajuntament de Mataró) o algun altre dels establerts a l'article 38 de Llei 30/1992, de 26 de novembre ( entre d'altres, les Oficines de Correus i els registres de qualsevol òrgan administratiu que pertanyi a l'Administració General de l'Estat, a la de qualsevol Administració de les Comunitats Autònomes o a la d'alguna de les entitats que integren l'Administració Local si, en aquest últim cas, s'hagués subscrit l'oportú conveni€).

No obstant tot l'exposat, cal tenir en compte que l'escrit de reclamació de la documentació que es va adreçar a l' Associació Casc Antic de Mataró, al Gremi de Guixaires de Mataró i el Maresme i a l'Associació de Marxants del Maresme va poder induir a un error a les esmentades entitats en el còmput del termini al posar literalment que: "abans del 13 d'abril d'enguany, aportessin la documentació esmentada", tenint en compte que el dia 10 d'abril d'enguany el registre de l'Ajuntament no estava obert.

Respecte al fons de l'assumpte cal analitzar, en segon lloc, si les sol·licituds de subvenció de les esmentades entitats s'ajusten a l'objecte de la convocatòria.

D'acord amb el que estableixen les bases particulars reguladores de la convocatòria de subvencions de l'Ajuntament de Mataró, l'objecte de la convocatòria 20/04, per activitats extraordinàries, són les despeses derivades de l'organització d'activitats culturals de caràcter extraordinari o puntual que no hagin estat incloses en el programa anual. De la documentació relativa als programes d'activitats presentats pel Gremi de Guixaires de Mataró i el Maresme i l'Associació de Marxants del Maresme se'n desprèn que són activitats amb una periodicitat anual i que estan previstes en els seus respectius programes amb aquest caràcter d'activitats anuals.

D'acord amb el que estableixen les bases particulars reguladores de la convocatòria de subvencions de l'Ajuntament de Mataró, l'objecte de la convocatòria 18/04, programes anuals d'activitats culurals, són els programes derivats de l'organització d'activitats culturals que tinguin un interès públic. De la documentació relativa al programa d'activitats presentat per l'Associació Casc Antic de Mataró se'n desprèn que són unes activitats que, encara que revesteixen un caràcter cultural, són activitats bàsicament adreçades a la promoció de la pròpia entitat i, per tant, no tenen l'interès públic que es vol fomentar en aquesta convocatòria de subvencions.

Per tot el que s'ha exposat i vistes les propostes de la Comissió de valoració de les subvencions, així com les de la Junta del Patronat Municipal de Cultura, el sotasignant proposa que el Ple de l'Ajuntament adopti la resolució següent:

Primer.-

Estimar en part els recursos d'alçada presentats en data 11 de maig de 2004 per l' Associació Casc Antic de Mataró, el Gremi de Guixaires de Mataró i el Maresme i l'Associació de Marxants del Maresme contra la resolució de la Junta del Patronat Municipal de Cultura al considerar evacuats dins el termini els tràmits de complementació de la documentació per part de les esmentades entitats a causa del possible error en el còmput al qual se'ls va poder induir en l'escrit de reclamació de la documentació de data 29 de març d'enguany i, per tant, procedir a la valoració de les tres sol·licituds de subvenció, d'acord amb les bases particulars reguladores de la convocatòria de subvencions de l'Ajuntament de Mataró en els àmbits de benestar social, sostenibilitat, participació ciutadana, joventut, esports, educació i cultura.

Segon.-

Desestimar la resta del recurs d'alçada presentat pel Gremi de Guixaires de Mataró i el Maresme i per l'Associació de Marxants del Maresme i, per tant, denegar la seva sol·licitud de subvenció perquè les activitats per a les quals demanen la subvenció no s'ajusten a l'objecte de la convocatòria 20/04, per activitats extraordinàries, per no reunir el caràcter d'activitats d'extraordinàries ja que tenen una periodicitat anual i estan previstes en els seus respectius programes amb aquest caràcter d'activitats anuals.

Tercer.-

Desestimar la resta del recurs d'alçada presentat per l'Associació Casc Antic de Mataró i, per tant, denegar la seva sol·licitud de subvenció perquè les activitats per a les quals demana la subvenció no s'ajusten a l'objecte de la convocatòria 18/04, de programes anuals d'activitats culturals, ja que són unes activitats que, encara que revesteixen un caràcter cultural, són activitats bàsicament adreçades a la promoció de la pròpia entitat i, per tant, no tenen l'interès públic que es vol fomentar en aquesta convocatòria de subvencions.

Quart.-

Comunicar aquest acord a les entitats interessades."

El Sr. Jaume Graupera diu que en el marc del concurs de subvencions d'enguany s'han presentat aquestes tres associacions i que els terminis per a la presentació de la documentació del concurs va finalitzar durant la Setmana Santa. Es va indicat a les associacions que calia presentar la documentació abans del dia 13 però va haver-hi una confusió i la van presentar el mateix dia 13, quan ja estaven fora de termini.

La comissió que estudiava l'atorgament de les subvencions va considerar que no se'ls podien concedir per dues raons: la primera, perquè estaven fora de termini i la segona perquè no presentaven acreditacions amb suficiència de les activitats realitzades. La proposta que es presenta és l'estimació parcial de les al·legacions pel que fa al dia de presentació però es desestima el fons per les raons explicades. Al tractar-se d'un organisme autònom, el recurs d'alçada el resol el Ple i és per aquest motiu que s'ha proposat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

El senyor David Rovira en el torn d'explicació de vot del grup municipal del Partit Popular indica que s'abstenen de votar la proposta, però estan d'acord en l'estimació parcial del recurs pel que fa referència al termini de presentació dels escrits.

CMI DE VIA PÚBLICA

16 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL REGLAMENT DEL CONSELL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

"En data 13 de maig de 2004, el Ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar inicialment el text del Reglament del Consell de Seguretat i Prevenció de Mataró.

En la mateixa data va quedar sobre la taula el debat de les esmenes presentades pel Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Atès que no s'han presentat al·legacions ni suggeriments en el període d'audiència havent transcorregut el seu termini.

El Conseller Delegat de Via Pública, en virtut de les competències delegades a aquesta Comissió de Govern per Resolució de l'Alcaldia de data 11 de maig de 2004,

PROPOSA:

Aprovar definitivament el text del Reglament del Consell de Seguretat i Prevenció de Mataró."

El Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal Convergència i Unió, considera que amb aquesta proposta es materialitza un pas molt important en el tractament integral de la prevenció, seguretat i protecció civil de la ciutat. Hi ha un canvi important en el tractament d'aquests temes en si del Consell de Seguretat i Prevenció, en la mesura que acompleix les previsions de la Llei de Seguretat de Catalunya i implica una millora en la participació ciutadana dins del Consell. Per acabar, agraeix la bona sintonia que va haver en el Consell amb la negació de les esmenes que el nostre grup va presentar i que han representat un valor afegit al document.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

17 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ CONJUNTA DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent :

"La violència de gènere és una de les pitjors lacres que pateix actualment la nostra societat. I a Espanya, concretament, és un problema molt greu que no deixa de créixer any rera any. Entre els anys 2001 i 2003 varen ser assassinades a l'Estat 168 dones, mentre que en el que portem d'any ja han mort 30 dones a mans de les seves parelles. A Catalunya, des del 2003, hi ha hagut 23 víctimes. És per tant, una realitat que, lluny d'erradicar-se, s'està consolidant com un fenomen global al que cap sector de la societat resta immune. En definitiva, fan falta mesures serioses i fermes per combatre aquest problema ja que fins ara les existents no han resultat efectives.

Actualment, des de les diferents Administracions, es poden realitzar accions reals i concretes per lluitar contra aquesta situació, malgrat que encara avui ens manqui un llei integral contra la violència de gènere que reguli de manera legal les mesures a prendre davant d'aquestes greus i complexes situacions.

És per això que, des de l'Ajuntament de Mataró, l'any 2002 es va aprovar una moció a petició del Consell d'Igualtat d'Oportunitats per tal de deixar palès el nostre rebuig a la violència de gènere, demanant a les diferents Administracions competents l'assumpció de les seves responsabilitats per tal d'erradicar aquest greu problema social.

Posteriorment, l'Ajuntament de Mataró, dins el Pla d'Igualtat d'Oportunitats, es va posar a treballar en el desenvolupament d'un Protocol d'actuació per l'atenció i la derivació a la dona víctima de violència de gènere. En aquest treball hi van col·laborar professionals del camp jurídic, social, sanitari i policial, a més de diverses Administracions. Així, es va poder aprovar el Protocol al desembre del 2003 i, actualment, està en marxa dins la nostra ciutat a través dels recursos existents.

Tot i així, hem de continuar rebutjant i fent palesa la nostra indignació davant aquests fets, i manifestar la voluntat de continuar posant els mitjans necessaris per erradicar-los, en col·laboració amb les altres administracions i organitzacions socials.

A més, des de l'Ajuntament hem de promoure un profund canvi cultural en la nostra societat que pugui modificar els comportaments i, en conseqüència, aquesta realitat. Per tant, cal treballar amb la sensibilització envers aquesta lacra social que persisteix any rere any, sense cap avenç positiu.

És per aquest motiu que proposem al Ple l'adopció del següents

ACORDS

:

1.- Manifestar la nostra solidaritat amb totes les dones que pateixen violència de gènere i fer una crida al conjunt de la societat perquè mostri també el seu rebuig a qualsevol expressió de violència de gènere i col·labori activament per establir una pacífica convivència entre homes i dones, en una societat en constant canvi i evolució que està modificant també, els rols i competències tradicionals.

2.- Manifestar en el Ple municipal de l'Ajuntament, i a través de la manifestació que es consideri més adient, el rebuig a la violència de gènere i el nostre recolzament a les seves víctimes. Des de la Junta de Portaveus es decidirà, quan es cregui convenient i en el moment que s'escaigui, de quina manera el Ple es manifestarà per mostrar el seu rebuig a aquesta situació que provoca víctimes innocents.

3.- Reforçar les campanyes de sensibilització entre els estudiants d'ESO de la nostra ciutat, per tal d'incidir des de ben aviat en les conductes dels i les joves, així com també les campanyes sobre la igualtat de drets home-dona, adreçades a tota la població en general

4.- Reforçar les campanyes de sensibilització general amb l'objectiu de que les persones que tinguin coneixement de que en alguna llar es produeixin maltractaments puguin denunciar-ho amb garantia de protecció de la seva identitat, i permeti fer la comprovació a la policia.

5.- Realitzar un seguiment semestral del desenvolupament del Protocol d'actuació per l'atenció i la derivació a la dona víctima de violència de gènere a la nostra ciutat, i donar comptes a la Comissió Informativa del Serveis Personals per tal de poder valorar el seu funcionament i els recursos existents.

6.- Demanar a la Generalitat i a l'Estat una millor coordinació de totes les Administracions Públiques per treballar conjuntament, i així aconseguir una major i més eficaç protecció a les víctimes, com també la persecució dels corresponents delictes. "

La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, valora la proposta acordada entre tots els grups municipals. És una proposta que es va deixar sobre la taula a petició en el Ple anterior i degut a què el tema és preocupant i afecta a la ciutat s'ha arribat a una bona entesa. S'ha volgut incidir en manifestar la solidaritat amb les víctimes del nostre país, i evidentment es continuarà treballant en les campanyes de sensibilització amb l'objectiu de què quan es tingui coneixement de què en alguna llar es produeix maltractament es pugui denunciar. Assenyala que a finals del 2003 l'Ajuntament de Mataró es va dotar d'un Protocol d'Actuació per a les víctimes de violència domèstica i cal remarcar el desenvolupament d'aquest Protocol. Per últim agraeix als grups la disposició en poder consensuar la Moció.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, assenyala que l'anomenada violència de gènere ha esdevingut un problema social gravíssim que afecta a les dones, però també s'hauria de parlar de violència familiar, aquells nens i gent gran que pateixen maltractaments dins del nucli familiar. Evidentment el grup municipal de CiU està a favor d'aquesta proposta perquè fonamentalment analitza el problema i proposa la via que és la prevenció mitjançant l'educació dels joves i la sensibilització dels adults respecte a la violència que hi ha a la llar. Esperem que aquesta resolució contribueixi a Mataró a crear un pont de relació entre les persones d'ambdós sexes que ens ajudi a eliminar la violència domèstica i familiar.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

S'incorporen a la sessió el Sr. Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular i el Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió.

18 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA INSTAL.LACIÓ DEL FUTUR MUSEU DEL ROCK A MATARÓ.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent :

"La música rock és un dels fenòmens socials culturals i econòmics més importants del darrer segle i en la actualitat, i un símbol de vàries generacions.

Aquest fenomen musical sorgit en la segona meitat del segle XX, està a punt de complir 50 anys des del seu naixement.

El mataroní Jordi Tardà, disposa d'un dels fons musicals i artístics de Rock més amplis i complets de tota Europa. Fons que va creixent i que en el moment en que el Museu fos una realitat es podria ampliar molt mes encara.

Alguns dels documents més destacats de la seva col·lecció són:

1. Arxiu documental
2. Arxiu sonor
3. Arxiu d'imatges audiovisuals
4. Diversos i nombrosos objectes que han sigut propietat dels artistes mes importants del món de la música popular.

Tots els Grups Municipals representats al consistori estem d'acord en què Mataró necessita elements de promoció que donin a la nostra ciutat el nom que es mereix. D'altra banda, la instal·lació del museu del Rock a Mataró aportaria tota una série de visites que impulsarien el sector turístic.

Per tal que la nostra ciutat pugui generar llocs de treball i riquesa econòmica és necessari que s'atraiguin nous creadors que vegin en Mataró el lloc ideal per a instal·lar els seus negocis i per això cal un entorn cultural atraient i potent. Es un fet comprobable que una de les fonts d'ingressos mes importants que tenen avui dia les ciutats es la organització de certamens i events que tenen a veure amb la música popular.

El futur museu del Rock és una oportunitat que Mataró no es pot permetre el luxe de perdre donat que la seva ubicació a la ciutat ens donaria prestigi, ens situaria al mapa de les ciutats importants del país, atrauria visitants i personalitats del món del rock i enriquiria molt positivament la oferta cultural existent.

Per tot això, el Grup Popular proposa al Ple l'aprovació del següents

ACORDS

L'Ajuntament manifesta el seu interès perquè la ciutat de Mataró pugui ser seu d'aquest futur Museu del Rock.

L'Ajuntament de Mataró, a través del seu Alcalde, contactarà lo abans possible amb el propietari del fons ,Sr. Tardà, per manifestar-li el dit interès i començar les negociacions.

L'Ajuntament de Mataró es comprometrà, un cop començades dites negociacions, a presentar un projecte seriós dins aquest any 2004.

El senyor Antoni Civit, en nom del govern municipal, considera que el tema del Museu del Rock és un repte de promoció de la ciutat i s'ha d'abordar des de la Comissió de Seguiment del Pla de Promoció de la Ciutat de l'IMPEM. Segons paraules del Sr. Jordi Tardà, la col·lecció és la més important del món de música del rock. Considera que en aquests moments, l'opció de què Mataró tingui el Museu del Rock està molt difícil, perquè haurà de competir amb la ciutat de Barcelona i ciutats estrangeres com París, Londres, New York, Tokio i Berlín. El propietari del fons, Sr. Tardà, encara que ha manifestat que aquest fons es quedi a Catalunya, no descarta que se'n vagi fora si aquí no tenim prou capacitat per fer-ho realitat. Pel que fa a la proposta del grup municipal del Partit Popular, el govern municipal està d'acord amb els punts 1 i 2, en el sentit de què té interès perquè la ciutat pugui ser la seu del futur Museu del Rock i així mateix posar-se en contacte amb el Sr. Tardà per manifestar-li aquest interès que té la ciutat en aquest fons. En quant al punt tercer ho veu més complicat ja que l'Ajuntament no es pot comprometre a impulsar cap element de promoció de la ciutat que no s'insereixi dins d'una política coherent de promoció de la ciutat i abans de començar les negociacions caldria valorar quin és el nivell de partida i compromís que poden assumir com a ciutat des del govern. En tot cas es compromet a elaborar un informe durant aquest any 2004 que permeti valorar les possibilitats i la viabilitat d'un projecte com aquest. Convida als grups de l'oposició perquè enviïn un representant per fer un seguiment dels treballs tècnics que es realitzin en aquest sentit. Per tant proposa al grup municipal del Partit Popular deixar aquest tema sobre la taula a l'espera de poder disposar d'aquest document per tal d'analitzar-lo i poder prendre una decisió més madurada.

El senyor David Rovira està d'acord amb la posicionament del govern i per tant no tindrien cap problema en deixar la proposta sobre la taula. Però vol deixar constància que és una oportunitat que el Sr. Jordi Tardà dóna a la ciutat i no s'ha de deixar perdre.

La senyora Maria José Recoder manifesta que està d'acord que la proposta es discuteixi des de l'IMPEM però també s'ha de parlar al Patronat Municipal de Cultura ja que té a veure amb Equipaments Culturals. El tema del Museu del Rock és una proposta molt interessant que ha d'estar vinculada a la construcció d'un Auditori perquè els solistes del rock de tot el món puguin venir, és un equipament fonamental per a la ciutat de Mataró. Pregunta quina és la voluntat del govern respecte a aquest tema i quines contrapartides demana el Sr. Jordi Tardà, com també si serà la Comissió Tècnica de Seguiment de Promoció de la Ciutat la que farà la valoració de l'informe. Per això, fins que la posició del govern no estigui més clara, si es vota la proposta, el grup de CiU s'abstindrà.

El senyor Antoni Civit proposa deixar la proposta sobre la taula per fer aquest informe i aquest anàlisi, per tornar a portar-lo a un proper Ple. Serà una proposta del govern i, si potser, consensuada pels grups de l'oposició. L'anàlisi es farà pels tècnics de l'IMPEM i amb una supervisió dels grups, a través de la Comissió Tècnica que fa el seguiment dels treballs del Pla de Promoció de la Ciutat, que no té representació política, però que no té cap inconvenient en incorporar més persones. Respon a la Sra. Recoder que la col·lecció del Sr. Tardà ha estat taxada per un taxador de la Sala Christie's de Londres en 10 milions d'euros. El Sr. Tardà demana a l'Ajuntament de Mataró 1 milió d'euros per disposar dels fons però no tindríem la propietat, i a més demana una pensió vitalícia per ell i els seus hereus. A més s'hauria de fer una inversió en un equipament de 4.000 m2 perquè tingui cabuda tota una sèrie d'espais que es necessiten. Així doncs s'està parlant d'una cosa de molta envergadura i de molta transcendència i s'ha de valorar detenidament.

El senyor David Rovira accepta la proposta del Sr. Civit en nom del govern municipal de deixar el tema sobre la taula i fer aquest informe tècnic.

19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PERQUÈ DURANT LES FESTES DE LES SANTES I L'ONZE DE SETEMBRE ÚNICAMENT ONEGIN LES BANDERES DE CATALUNYA I DE MATARÓ A L'AJUNTAMENT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Els símbols d'un poble són l'exponent més clar i evident de la seva identitat i de la seva personalitat. La bandera de Catalunya o "Els Segadors", el nostre himne nacional, són elements simbòlics nacionals molt importants, i també referents d'identitat del nostre País.

Catalunya, al llarg de la seva història mil·lenària, s'ha anat construint amb l'esforç i les aportacions de generacions de catalans i de gent vinguda d'altres terres que han arrelat i s'han sumat a aquest projecte col·lectiu de fer de Catalunya un país solidari, tolerant, amant de la llibertat i singular, en el que creiem que cal promocionar la cultura catalana i, en aquesta avinentesa, defensar els nostres símbols.

Criem que l'article 4 de la Constitució Espanyola és una norma injusta que impedeix d'utilitzar lliurement la nostra bandera i que la interpretació que fa de la norma legal sobre l'ús de les banderes atempta contra el principi d'autonomia local. Denunciem la manca de legitimitat moral de la Delegació del Govern de l€Estat que exigeix el compliment, sense excepcions, de l'ús de la bandera espanyola a les institucions catalanes, però que no obliga els serveis i delegacions que d'ella depenen a l'ús de la bandera nacional catalana.

Creiem que en aquelles dates assenyalades per les ciutats com les festes majors, així com l'Onze de Setembre, la data més important per a les reivindicacions nacionals de Catalunya, l'ús dels símbols propis és una forma afegida de celebració.

Per això el grups municipal de Convergència i Unió proposa al Ple Municipal l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer

.- Que durant les Festes de Les Santes i la Diada Nacional de Catalunya, atès que no són festes oficials de l'Estat Espanyol, a l'Ajuntament de Mataró únicament onegin la Bandera de Catalunya i la de la Ciutat.

Segon .-

L'Ajuntament de Mataró fa una crida a tots els ciutadans i ciutadanes perquè durant Les Santes i l'Onze de Setembre pengin la bandera al seu balcó o a la seva finestra, com a mostra del sentiment de catalanitat que hauria de presidir la festa major de la ciutat."

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, està d'acord amb la proposta de Convergència i Unió i la votaran favorablement. Matisa que ells proposarien treure la bandera espanyola tots els dies de l'any.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, manifesta que les banderes són símbols i es mereixen un respecte, per la qual cosa la posició tradicional del seu grup sempre ha estat la d'abstenció perquè consideren que les banderes han de tenir la seriositat que es mereixen i no ser utilitzada de manera partidista al caprici dels governants o segons el calendari festiu de l'any.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, manifesta que totes les propostes que presenten els grups municipals són respectables, però el utilitzar els símbols per fer-ne política no és la millor manera de començar la Festa Major. Portar elements de discòrdia entre les persones que van a passar una estona feliç, no és la millor manera de marcar la diferència. Catalunya és una terra tolerant i amant de la llibertat, els símbols tenen que conviure junts ja que és una terra plural en la que tots hi cabem i podem conviure en pau, i per tant el seu grup votarà en contra.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, considera que aquesta proposta crea problemes i ja de forma tradicional any rera any pretén un preludi de festa major de falsa confrontació nacional. Si analitzem el grau d'autogovern del nostre país, haurem de parlar del sistema de finançament, de la poca inversió de l'Estat, d'actuacions en el passat en el que Convergència i Unió va recolzar al govern que les ha portat a terme i no parlem de qüestions tan sensibles com són els símbols. En suma no podem aprovar aquesta proposta de resolució ja que aquest acord vulneraria la llei i constituiria un acord nul de ple dret i portaria a una inhabilitació. Un partit que pretén governar no pot proposar coses il·legals i per terminar la Generalitat sempre ha lluït les banderes que estableix la legislació vigent.

El senyor Joaquim Fernàndez considera que no s'ha utilitzat els símbols per fer política, el seu grup ha parlat de sensibilitats, per la qual cosa la continuaran presentant sense ànim de buscar problemes sinó per continuar defensant la seva sensibilitat

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4).

Abstencions: 3, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa.

PRECS I PREGUNTES

20 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ELS CRITERIS ORGANITZATIUS DE LA JORNADA DE COMUNICACIÓ LOCAL.

El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

"El proper 19 de juny s'ha convocat a Mataró la denominada Jornada de Comunicació Local.

PREGUNTA

1.

Quins han estat els criteris organitzatius de la Jornada?

2. Quin és l'objectiu últim d'aquesta Jornada?"

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, explica que els criteris eren obrir un espai de participació i de diàleg entre els mitjans de comunicació de la ciutat. Va ser una Jornada pensada de manera transversal i no de monòleg ni jeràrquic en el qual van intervenir 47 participants. Valora els quatre ponents catedràtics de gran vàlua que va servir per obrir el debat a les persones inscrites en cada un dels tallers. La documentació es pot trobar a la Web municipal en l'apartat de Participació Ciutadana. Fa una valoració positiva tant del format com de la pròpia iniciativa. Conclou dient que estan en disposició de convocar una nova Jornada per l'any que ve i està a la seva disposició per qualsevol aportació que pugui fer per millorar-la tant en el format com en els continguts.

El senyor David Rovira agraeix l'explicació donada pel Sr. Terradas, però reitera que els ponents no són plurals, en qualsevol cas són tripartits.

El senyor Esteve Terradas indica que en cap cas s'ha buscat una coincidència ideològica ni partidista sinó senzillament el perfil professional dels participants.

21 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'ABANDONAMENT DE GOSSOS.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta el següent Prec :

"En les últimes setmanes ha augmentat de forma alarmant el nombre de casos d'abandonament de gossos, fet que ha obligat als responsables del Centre d'Acollida d'Animals Domèstics a habilitar nous espais per donar-lis cabuda.

L'increment del nombre de gossos no només es deu a l'augment dels abandonaments sino també al descens de les adopcions.

Aquest Grup Municipal creu que les Administracions Públiques han de vetllar per la protecció, el respecte i la defensa dels animals i que han de garantir en tots els casos unes mínimes condicions.

PREC

1. L'Ajuntament de Mataró impulsarà una campanya periòdica a fi i efecte de conscienciar i educar a la població que l'adopció d'animals domèstics és una alternativa a la compra i que l'abandonament constitueix un delicte.

2. El Govern Municipal crearà un Arxiu General d'animals de companyia com a instrument útil encaminat a relacionar la identitat de cada animal amb la persona responsable de la tutela.

3. L'Equip de Govern mediarà per potenciar la col·laboració entre la Fundació Altarriba, gestora del Centre d'Acollida d'Animals Domèstics i la Protectora d'Animals i Plantes de Mataró amb la creació d'un espai virtual i físic on totes dues entitats puguin insertar informació, i on els ciutadans/es puguin fer donacions i formar equips de voluntariat.

4. El Govern Municipal estudiarà la possibilitat de crear una residència de curta estada per animals de companyia en període de vacances en el Centre d'Acollida d'Animals Domèstics per mirar de prevenir l'abandonament en el període estival. "

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, manifesta que l'Ajuntament sempre ha impulsat i treballat vers un compromís en favor de la protecció dels animals; resulta doncs que va ser el primer municipi de l'Estat en eliminar del centre d'acollida municipal l'eutanàsia. En tot cas totes les actuacions que es fan relacionades en aquest àmbit es basa en dos principis : proteccionisme vers la defensa de la vida dels animals i convivència amb els ciutadans que tenen animals domèstics. Referent a la campanya, l'Ajuntament fa periòdicament campanyes relacionada amb el tema de civisme i vacunació, i recolza a nivell local la que inicia la Societat Protectora d'Animals. Respecte a la creació d'un arxiu general d'animals, ja existeix un cens municipal d'animals de companyia amb les dades de l'animal i del propietari, i en aquests moments s'està treballant en una tarja d'identificació d'animals que disposarien els propietaris. Pel que fa a la coordinació i cooperació entre institucions, en aquest moments aquestes dues entitats tenen informació al dia i compartida dels animals que es poden adoptar. El tema de la creació d'una residència de curta estada per animals de companyia en període de vacances seria un servei interessant que no correspon fer a l'Ajuntament, però seria un servei molt idoni per a la iniciativa privada, que des del govern municipal es veuria amb bons ulls.

22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA RÀDIO MUNICIPAL I EL PLA DE COMUNICACIÓ DE L'AJUNTAMENT.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El dissabte 19 de juny es va celebrar una Jornada sobre comunicació local impulsada pel Govern municipal. Alguns mitjans de comunicació han explicat que aquesta jornada estava enmarcada en el Pla de Comunicació de l'Ajuntament que prepara el Govern municipal.

Deixant de banda l'oportunitat de les dates i la forma d'aquest acte, atès que el Pla de comunicació està encara en fase inicial, cal destacar un canvi de posicionament clar del Govern municipal, propiciat per un canvi d'opinió del PSC quan a la creació de la ràdio municipal. Ara el PSC aposta per la ràdio municipal i per tant també ho fa el Govern.

El grup de CiU sempre ha estat a favor de la creació d'aquest nou mitjà de comunicació amb determinades condicions i garanties que ara no venen al cas. Sempre hem defensat que la creació de la ràdio era independent del Pla de comunicació que el Govern proposava. Sobte ara el canvi d'opinió del Govern en favor de la ràdio quan encara no s'ha pràcticament endegat el Pla de Comunicació, doncs a pregunta d'aquest grup en el Ple del propassat mes de desembre, el Govern, per boca del regidor Terradas es va negar a fer un posicionament polític sobre la ràdio municipal, explicant que en tot cas aquesta hauria de ser una conseqüència del Pla de comunicació, és a dir, una proposta d'acció concreta d'aquest Pla.

El grup mpal de CiU va donar recolzament a la realització del Pla de comunicació sempre i quan fos un Pla consensuat que tingués en compte la realitat total de l'Ajuntament (Govern , oposició i administració pública) i sobre la base d'analitzar la comunicació interna, la comunicació externa i la política de promoció de la ciutat.

En aquest sentit, es va acordar que els treballs del Pla de Comunicació es realitzarien en paral.lel amb els treballs del Pla de Promoció de la ciutat treballat des de l'Impem. Els treballs del Pla de Promoció estan pràcticament acabats, quan els del Pla de comunicació encara s'estan endegant.

Per tot això el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA

Primer.- A què es degut el canvi d'opinió del grup municipal socialista i per extensió del Govern municipal respecte de la creació d'una ràdio municipal ?. Hem d'entendre que el Govern avançarà cap a la creació d'una ràdio municipal independentment del Pla de Comunicació ?. Si es així quina temporització estableix el Govern respecte de la creació de la ràdio ?.

Segon.- Hi ha coincidència entre el plantejament del Govern respecte del Pla de comunicació i el plantejament expressat per CiU en el penúltim paràgraf d'aquest document ?.

Tercer.- Com valora el Govern la diferència de temps en l'evolució dels plans de comunicació i de promoció de ciutat ?. L'alentiment del Pla de comunicació podria entorpir la posta en marxa del Pla de promoció de la ciutat ?. "

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, indica que no hi hagut cap canvi de posició del govern municipal en relació al Pla de Comunicació, però creu necessari revisar la política de comunicació de l'Ajuntament de Mataró i d'acord amb l'article 5è del Reglament de Participació Ciutadana es procedeix a redactar un Pla de Comunicació que ja s'estan realitzant a partir d'un document de base que el govern municipal va acordar per a la seva contractació. El Pla haurà de fer propostes sobre la relació amb els mitjans de comunicació de la ciutat, el sistema de comunicació amb la ciutadania, la comunicació interna en l'organització municipal i la comunicació externa fora de ciutat, en la perspectiva de millorar la participació de la ciutadania i l'adaptació als canvis tecnològics en matèria d'informació i coneixements. Ben aviat es veuran els resultats, i properament quan es disposi del primer document del Pla de Comunicació s'obrirà un debat amb els grups municipals i amb els mitjans de comunicació de la ciutat a fi i efecte de trobar el màxim suport a la Corporació i a la ciutadania. Pel que fa a la tercera pregunta, són propostes que porten un camí paral·lel i que en un futur convergiran ja que estan garantits els mecanismes de coordinació entre aquests.

23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA REUNIÓ DE LA REGIDORIA DE BENESTAR SOCIAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AMB EL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

El senyor García Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que al no haver-se produït l'entrevista amb el departament de Benestar Social de la Generalitat, deixen la pregunta sobre la taula per un proper Ple.

24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NEGOCIACIÓ DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ I EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

El senyor García Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Desprès de la Moció aprovada al mes de febrer del 2003 pel Ple Municipal i per unanimitat de tots els grups polítics i davant de l'agudització de les dificultats en l'escolarització dels alumnes nouvinguts i la massificació que s'està produint en els centres educatius de la nostra ciutat

Després que, els grups polítics que conformen el govern municipal hagin trencat el consens aconseguit per totes les forces polítiques, MEM, sindicats i FAPAC.

El Grup municipal de Convergència i Unió continua pensant que caldria una actuació decidida que permetés la previsió de les necessitats educatives en la ciutat de Mataró, garantint l'acollida dels nouvinguts, i una millor escolarització per a tot l'alumnat.

És per això que aquest grup municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

1.- Quantes vegades durant aquest curs escolar s'ha entrevistat el Regidor d'Ensenyament de la ciutat amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya?

2.- Quantes inscripcions ha gestionat l'oficina municipal de matriculació i quina despesa ha comportat la seua posada en marxa i funcionament?

3.- En referència als Centres d'Educació Infantil i Primària: Per acollir nous alumnes en un cicle educatiu, L'IME ha sol·licitat i ha aconseguit la dotació d'un mestre/a de suport a cada centre de la ciutat, per a què es pugui fer l'acollida, el seguiment i el suport del nou alumnat?.

L'IME sap d'on sortirà el mestre d'acollida dels centres públics de primària?.

L'IME ha aconseguit del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya l'increment de professorat que cal per no sobrepassar la ràtio d'alumnes a les aules dels centres públics d'Infantil i Primària. Si és així, a quins centres?

L'IME ha començat a negociar la creació d'una escola nova a la zona de l'avinguda Europa per a absorbir l'augment de població escolar. Quan pensa fer la cessió dels terrenys?

4.- Pel que fa a Secundària: L'IME ha aconseguit la creació d'una aula d'acollida amb l'increment de professorat necessari, per atendre els alumnes en el centre on són matriculats a fi de poder atendre quantitativament i qualitativament amb les millors condicions l'alumnat nouvingut amb la finalitat de garantir una millor escolarització i integració a l'àmbit escolar i social?

L'IME ha sol·licitat la recuperació de línies tancades als IES públics i si és així quina ha estat la resposta?

5.- Davant el creixement continu de la ciutat, ara ens anuncien la construcció de nous habitatges al Rengle, L'IME, ha pensat que cal posar al dia el Mapa Escolar de la Ciutat? Quan pensa fer-ho?"

El senyor Josep Comas, President de l'Institut Municipal d'Educació, li assenyala les entrevistes mantingudes amb els serveis educatius de la Generalitat des del mes de setembre de 2003 :

• 03.10.03 amb Serveis Territorials de la Generalitat per temes generals de planificació
• 18.01.04 amb el conseller d'Ensenyament
• 03.02.04 amb la Delegació Territorial pel tema de construcció gimnàs CEIP Vista Alegre
• 04.02.04 amb la Inspecció d'escoles bressol
• 02.03.04 amb la Direcció General de Centres Docents per parlar de les necessitats i planificació generals de la ciutat de Mataró.
• 03.03.04 amb el cap Director dels Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament per plantejaments generals
• 19.03.04 amb la direcció general de Centres Docents per tirar endavant les oficines municipal d'escolarització
• 14-04-04 amb la consellera d'ensenyament i responsables dels Ajuntaments per concretar el conveni de creació de l'Oficina Municipal d'Escolarització
• 23.04.04 amb la subdirecció general de Centres Docents per fer una presentació de l'Oficina Municipal d'Escolarització a tots els directors dels centres docents de la ciutat.
• 15.05.04 amb la Delegació Territorial per plantejar la necessitat de fer obres d'adaptació a 3 centres docents de la ciutat.
• 25.05.04 amb la direcció general de Centres Docents per una primera valoració del funcionament de les Oficines Municipals d'Escolarització
• 26.05.04 amb la direcció general de Serveis Territorials per plantejar alguns temes de planificació
• 15.06.04 amb la subdirecció general d'Equipaments Escolars per parlar del plantejament d'una fórmula de conveni per accelerar la construcció de l'escola Anxaneta
• 02.07.04 amb la direcció general de Planificació per fer el primer plantejament de les possibles competències que en el futur es puguin assumir pels Ajuntaments.
• 05.07.04 amb la subdirecció general d'Equipaments per fer la segona sessió de treball de l'escola Anxaneta

i així mateix hi ha concertades 7 reunions pels propers mesos.

Respecte a la segona pregunta, s'han atès sol·licituds de consultes generals i pel que fa al període d'inscripció s'han gestionat 33 sol·licituds i 127 fora de termini. Pel que fa a la pregunta sobre dotacions de professorat, s'està negociant les necessitats globals de Mataró; d'altra banda s'està negociant amb la direcció general de Centres Docents la creació de la nova escola. Davant el continu creixement de la ciutat s'està treballant des de l'IME, des del Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament i el departament d'Urbanisme i d'Obres sobre la dotació d'espais disponibles, per tal d'oferir-los a la Generalitat i fer front a les necessitats de futur.

El senyor Garcia Caurin indica que la voluntat de Convergència i Unió és participar en tots els temes educatius de la ciutat i per tant volen estar present en totes les reunions que es facin.

El senyor Josep Comas comparteix la preocupació de la situació de desplanificació i de carència que actualment existeix a la nostra ciutat que és fruït d'una situació del govern anterior, i finalment assenyala que sempre comptarà amb tots els grups municipals del Consistori per tractar els temes educatius de la ciutat

25 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CREACIÓ DE BEQUES PER A ALUMNES D'ESCOLA BRESSOL.

El senyor García Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"A Mataró, aquest curs escolar han quedat 279 nens i nenes que no han pogut matricular-se a les escoles bressol municipals, pel dèficit en places públiques. Això, vol dir què, a Mataró hi han unes 279 famílies que no han tingut resposta pública a llurs necessitats sòcio-educatives. D'aquestes famílies, segur, que hi han algunes amb una renda mínima, que tindran que escolaritzar els sues fills i filles a l'escola bressol privada.

És per això que aquest grup municipal presenta el següent,

PREC:

L'IME crearà un nombre suficient de beques d'escolarització, per a què les famílies que no han tingut accés a una plaça pública d'escola bressol i amb una renda baixa, que podríem situar amb els 15.000 euros anuals, se'n puguin beneficiar.

Les beques d'escolarització podrien ser semblants a la subvenció o cost que té per a l'IME una plaça bressol municipal, d'aquesta manera cap ciutadà mataroní es podria sentir discriminat pel seu ajuntament."

El senyor Josep Comas, President de l'Institut Municipal d'Educació, no li pot acceptar el prec perquè ni l'Ajuntament ni l'IME tenen els recursos per fer el que planteja. No és voluntat de l'Ajuntament discriminar a cap família, ja que malgrat que l'Ajuntament de Mataró ha creat noves places d'escoles bressol, no han estat suficients degut a l'augment de l'oferta. El Parlament de Catalunya el dia 30 de juny va prendre l'acord d'emplaçar al govern de la Generalitat per a la creació en 4 anys de 30.000 noves places d'escola bressol pública, i aquesta és la via a seguir per fer front a aquest dèficit existent

26 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL RESCABALAMENT DELS PERJUDICIS IRROGATS ALS ARRENDATARIS DELS HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM DE LLOGUER DE L'IMMOBLE DEL CARRER JAUME COMAS I JO NÚM. 16.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Aquest grup municipal ha tingut constància de les anomalies constructives i de funcionament que estan afectant al col.lectiu de llogueters de l' immoble del Carrer Jaume Comas i Jo núm. 16 , integrat per 24 habitatges i 83 aparcaments compartits, de propietat de PUMSA i cedits en arrendament en règim de protecció oficial.

La signatura dels contractes de lloguer i entrega de claus es va realitzar el 15 de juliol de 2003. Des de l' entrega de les claus i ocupació dels habitacles per part dels llogueters els problemes que s' han detectat han estat continus: Alguns d' aquests afectaven als elements comuns i instal.lacions generals de l' edifici, com és el fet de que encara no s' havia realitzat la neteja de les obres, humitats, drenatges d' aigua defectuosos i molts altres es tractaven de desperfectes constructius que afecten particularment a les vivendes, com humitats, mal funcionament dels aparells electrodomèstics, instal.lacions mal muntades, etc... Ressaltem el fet de que, en el mes de desembre de 2003, molts dels llogueters afectats no disposaven d' aigua calenta i la calefacció era insuficient.

Han sigut continuades les denúncies i queixes dirigides per escrit a PUMSA i a PROHABITATGE , havent-se excusat aquestes societats moltes vegades, en que la majoria d' aquests desperfectes eren conseqüència del mal ús que en feien els llogueters. El cas és que aviat farà un any des de l' entrega de claus als arrendataris i encara no s' ha trobat solució a tots els problemes plantejats per part d'aquest col.lectiu.

La propietària arrendadora PUMSA i l' administradora PROHABITATGE tenien i tenen el deure legal de garantir als arrendataris el correcte ús i gaudiment de les vivendes. Per això entenem que, sense perjudici del deure que persisteix d' arranjar tots els desperfectes detectats, és evident que als arrendataris ja se'ls hi ha ocasionat un perjudici que es tradueix en que, durant tots aquests mesos i malgrat haver complert amb els seus deures com a arrendataris mitjançant el pagament de la renda estipulada en el contracte, no han pogut gaudir adequadament de la vivenda ni dels seus serveis i subministraments inherents i comuns, resultant patent que aquest perjudici és conseqüència directa del mal funcionament d' un servei públic.

És per l' exposat que demanem :

1.- Que es creï una comissió formada pels representants de PUMSA, PROHABITATGE i arrendataris afectats per a determinar la totalitat de desperfectes que estan pendents de reparació, procedint amb la màxima cel.leritat possible al seu arranjament..

2.- Que aquesta comissió s' encarregui d' avaluar els danys i perjudicis que s' han causat als diferents arrendataris i a la comunitat en el seu conjunt pel defectuós funcionament del servei públic i que ha comportat l' impediment de l' ús i gaudiment amb les degudes condicions d'habitabilitat, procedint a rescabalar i a compensar als diferents afectats. "

El Sr. Alcalde indica que ha demanat la paraula per intervenir en el Ple la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) representada per la Sra. Carme Polvillo, la qual es dirigeix al regidor d'Habitatge perquè doni les explicacions pertinents per les irregularitats i desperfectes trobats als pisos del carrer Jaume Comas i demana que els propers habitatges que faci PUMSA siguin uns habitatges dignes.

El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, reconeix que si els afectats es queixen és perquè els pisos no s'han fet prou bé. Ha d'admetre que no s'ha estat prou atents, ni diligents, ni comunicatius i expressa la voluntat de solucionar els problemes pendents i de millorar la gestió; així mateix properament hi haurà una persona dedicada a la gestió directa del manteniment dels edificis i de la gestió amb els llogaters. Indica que des de PROHABITATGE s'han realitzat les accions pertinents per resoldre la problemàtica, que bàsicament es trobava en la calefacció i en l'aigua calenta, i s'ha pogut detectar que el problema no era de funcionament sinó del propi disseny en la construcció. Continuaran els treballs de les reparacions que finalitzaran aquest mes de juliol i posteriorment es convocarà una Assemblea amb els veïns per veure i discutir els resultats. Pel que fa al tema de compensació econòmiques manifesta que es subvencionarà la despesa del gas, i no es cobrarà la despesa de l'aigua calent durant tot un any. La manera de compensar als diferents afectats es farà amb una compensació econòmica en metàl·lic, a compte de les despeses comunitàries o en la reducció del lloguer de l'any que ve.

El senyor Antoni Valls agraeix al Sr. Bargalló aquest reconeixement de manca de diligències en aquest servei, i que aquest servei millori perquè això no torni a passar. Demana que per arribar a solucionar el rescabalament als veïns afectats es faci una Assemblea o una Comissió per arribar a un acord amb les parts afectades.

El senyor Alcalde valora que malgrat no haver acceptat el prec hi ha un compromís per part del govern municipal d'agilitzar al màxim les reparacions fins a la seva solució definitiva i de comú acord amb els veïns, i prendre les mesures necessàries perquè això no torni a passar en cap altra promoció d'habitatge públic de l'Ajuntament de Mataró.

27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA D'AIRE CONDICIONAT DEL CENTRE CÍVIC DE ROCAFONDA-EL PALAU DEL CARRER POETA PUNSOLA NÚM.47.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Es dóna la circumstància que els veïns del C/ Poeta Punsola núm. 36, immoble que està situat just davant del centre cívic, es veuen afectats pel soroll que produeixen els aparells compressors de l' aire condicionat d' aquest edifici. El cas és que, a la coberta del centre cívic, i en la part més propera a l' immoble afectat, hi ha situats dues bateries d' aparells compressors: Una formada per tres motors, destinada a generar aire condicionat per la primera planta del centre i l' altra formada per quatre generadors més per a la planta baixa. Sobretot, quan coincideix, ara en aquests dies de calor, el funcionament conjunt de les dues bateries, el soroll és molt intens i continu, pertorbant greument la pau i tranquil·litat dels veïns, sobretot la d' aquelles persones grans que es passen la major part del dia a casa seva.

L' any passat, un dels veïns afectats de l' immoble esmentat presentà un escrit reclamant la revisió del aparells i la instal·lació a fi de que es prenguessin les mesures correctores adients, rebent com a resposta per part d' aquest Ajuntament que el sistema d' aire condicionat era correcte i que per tant no calia aplicar cap mesura correctora. Realment sorprèn que, davant la queixa d' aquest afectat, els serveis tècnics d' aquest Ajuntament no hagin comparegut al domicili d' aquell a comprovar el nivell de decibel.lis, tal com correspon en qualsevol cas de denúncia d' una activitat de la que se sospiti que genera contaminació acústica.

Les instal·lacions municipals, i més tractant-se d' un centre cívic, haurien de ser un exemple modèlic en el seu funcionament evitant qualsevol anomalia que provoqués contaminació acústica , i per tant demanem el següent:

1.- Que es procedeixi a una revisió tècnica exhaustiva de la instal·lació de l' aire condicionat esmentada, comprovant i constatant el grau d' emissió de sorolls i la seva mesurament des dels domicilis dels veïns afectats.

2.- Que es procedeixi a adoptar les mesures correctores necessàries d'insonorització i aïllament d' aquests aparells a fi d' evitar les molèsties que a l' actualitat s' estan produint.

3.- Que aquestes mesures es duguin a terme amb la màxima celeritat possible doncs és ara, en aquesta temporada d' estiu, que els aparells funcionen donant el seu màxim rendiment, atès els dies de calor i màxima activitat del centre cívic."

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, anuncia que accepta el prec ja que si existeix un problema és responsabilitat del govern municipal el resoldre'l, però no està d'acord amb la part expositiva perquè no s'ajusta a la realitat dels fets que van succeït l'any passat. Explica que respecte a la queixa d'un veí a l'any passat es va revisar l'aparell i es van instal·lar les mesures perquè quan s'acabessin les tasques diàries del centre, no existís la possibilitat de què, si algú es descuidessis de tancar l'interruptor, l'aparell continuessis funcionant. Avui mateix la comunitat de veïns del carrer Poeta Punsola, 36 han presentat al Registre de l'Ajuntament una reclamació pel soroll de l'aparell de l'aire condicionat durant tot l'horari diürn, així doncs la setmana vinent es procedirà a fer les mesures corresponents de decibels i si fos necessari posarien les mesures correctores necessàries.

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts de dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.