Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

06/04/2006

Escoltar

06/04/2006

dijous 06 abril 2006, 00:00h

ACTA NÚM. 05/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 6 D'ABRIL DE 2006.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia sis d'abril de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 4

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 7

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIES DEL DIA 23 DE FEBRER DE 2006 I ORDINÀRIES DELS DIES 2 DE FEBRER DE 2006 I 2 DE MARÇ DE 2006.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, felicita els serveis de la secretaria de l'Ajuntament per haver-se posat al dia amb el lliurament de les actes dels plens ordinaris de cada mes.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

2 - DESPATX OFICIAL

  • El Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, celebra el conveni entre l'Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal signat durant la primera setmana d'abril a fi d'establir un marc de relaciones cooperatives entre l'Escola Universitària del Maresme i l'Escola Universitària Politècnica de Mataró per a la integració dels dos centres universitaris dins del centre Tecnocampus.

 

  • El Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, passa a llegir la declaració del municipalisme català aprovada per unanimitat el 3 de març del 2006 €Declaració del Vendrell€.

"Durant els darrers 27 anys, des de l'arribada de la democràcia als ajuntaments, els municipis catalans s'han transformat i s'han convertit en comunitats locals en les quals els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han tingut la seva oportunitat de desenvolupament. Els municipis catalans, reunits en el 2n Congrés de Municipis, van expressar que Catalunya es construeix des dels municipis. Aquesta voluntat de refer el país des de la normalitat de les institucions democràtiques ha presidit l'impuls de millores que tots els ajuntaments han fet realitat al seu territori. La recuperació de les llibertats individuals i les llibertats públiques s'ha acompanyat d'una capacitat transformadora dels municipis que s'ha reflectit en l'evolució de les nostres ciutats i viles, malgrat la deficient regulació competencial i la manca de suficiència financera que han caracteritzat els ajuntaments en aquests 27 anys. L'Estatut d'Autonomia del 1979 no va incloure el pes dels ajuntaments de Catalunya i es va optar per un model de recuperació de la situació nacional sota la concepció que els municipis tenien una funció administrativa destinada al proveïment dels serveis generals. Al llarg d'aquest període, Catalunya ha progressat i ha mantingut la cohesió social com a principal objectiu. Els ens locals han esdevingut punts de referència i d'identificació de les ciutadanes i ciutadans, l'administració més propera a la gent que cada vegada ha de respondre amb més serveis i de més qualitat. Ara, els municipis catalans han de fer front a nous reptes que passen per la millora del finançament local, l'assoliment de les competències municipals que ens corresponen i un model territorial i urbanístic amb una gestió del creixement controlada i sostenible. La proximitat que ofereix l'administració local és una característica que només els municipis podem oferir, sempre que comptem amb les competències i els recursos suficients. En el marc de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia, els ajuntaments hem fet sentir la nostra veu perquè el nou text estatutari reconegui les singularitats administratives i territorials del nostre país i tingui present el paper cabdal dels ajuntaments en la construcció de la Catalunya del futur. El nou text dedica un capítol a l'administració local. Des d'aquesta declaració manifestem la nostra ferma decisió d'anar més enllà en la societat, on el valor de la proximitat dels municipis ha d'estar cada dia més present. Per fer possible aquest paper cabdal dels municipis és necessari que la resta d'administracions dotin els ajuntaments de la suficiència financera i del reconeixement de les tasques que els municipis desenvolupen més enllà de les seves responsabilitats reconegudes".

El Vendrell, 3 de març del 2006

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA DIFUSIÓ DE LA CARTA DE LA TERRA.El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent :

"Els anys setanta, la comunitat científica internacional va començar a alertar sobre els problemes del Planeta, amb motiu de la contaminació (atmosfèrica, sonora), la superpoblació, etc. Amb el temps han anat apareixent termes com ara desenvolupament sostenible que s'han anat convertint en eixos bàsics de l'acció de govern de qualsevol administració. Tots estem d'acord en què el Medi Ambient i la seva sostenibilitat han de ser una prioritat ja no només per a la nostra supervivència sinó per a la de les futures generacions.

L'anomenada Carta de la Terra és un document que recull aquestes inquietuds, que promou els valors i els principis per a un futur sostenible de la humanitat. Alguns dels objectius que recull aquest document és la defensa de la vida en totes les seves formes, la justícia social i econòmica, la democràcia, la no violència i la pau.

Per tot lo exposat, el Grup Popular proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

  1. L'Ajuntament de Mataró s'adherirà a la Carta de la Terra i participarà en la seva difusió.
  2. L'Ajuntament de Mataró celebrarà cada 22 d'abril el Dia Mundial de la Terra i organitzarà actes relacionats amb aquesta celebració per difondre i donar conèixer la seva importància.
  3. Es donarà trasllat d'aquests acords als Comitès Català i Espanyol de la Carta de la Terra."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

S'incorpora a la sessió el Sr. Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió.

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ CONJUNTA QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS EN SUPORT AL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL RACISME.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta següent:

"Totes aquelles accions, conductes, actituds que tinguin per objecte la discriminació, distinció, exclusió o restricció a que tota persona es desenvolupi en condicions d'igualtat dels drets humans, és un acte de racisme.

El racisme és una violació dels drets humans i de la dignitat humana, no obstant això és una situació que ha existit des de fa molt temps i a la qual avui encara s'enfronten milions de persones arreu del món.

L'Organització de les Nacions Unides, amb l'objectiu de renovar el seu compromís de treballar contra el racisme, celebra cada 21 de març el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. El motiu d'aquesta data és que aquest dia a l'any 1960, la policia va disparar contra una manifestació pacífica que es realitzava a Sharpeville, Sud-àfrica per protestar contra les lleis de passades de l'apartheid. L'ONU a través d'aquest dia vol recordar-nos el seu propòsit de combatre i eradicar el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i totes les formes relacionades d'intolerància que es porten a terme a diferents parts del món.

Actualment hi ha qui encara pensa que el racisme és un fenomen del passat. És cert que les formes més explícites i agressives de racisme són avui fets puntuals i massivament rebutjats, però ho és també que avui el racisme persisteix de manera més suau i imperceptible en els seus aspectes formals, encara que no en les seves conseqüències. La marginació en el treball, l'habitatge, l'escola, la segregació i exclusió social a les quals es veuen freqüentment sotmeses les minories ètniques, corresponen a una societat que practica encara certes formes de racisme.

El racisme és un sentiment après, ningú neix sent racista. D'igual forma, ningú té el dret a discriminar a ningú pel color de la seva pell, per la seva llengua o pel seu accent, pel seu lloc de naixença, pels seus hàbits de vida, pels seus orígens i tradicions o per la seva pobresa. La discriminació racial és un problema que ens afligeix a tots, i està a les nostres mans posar-hi fi.

Diversos són els actes que es portaran a terme durant aquest proper 21 de març a molts indrets del país, un d'ells és la iniciativa proposada per SOS racisme que sota l'eslògan "Planta la teva cara contra el racisme" pretén recollir 1000 fotografies contra el racisme.

A Mataró, a través del Consell Municipal per a la Convivència, fa temps que es treballen les qüestions relacionades amb la igualtat de drets de totes les persones que conviuen a la ciutat. Però cal aprofitar la commemoració d'aquest dia per promoure la reflexió i el posicionament social en contra de qualsevol tipus d'actituds i comportaments racistes i xenòfobs.

En relació als antecedents exposats els sotasignants proposem al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Donar

suport a tots els actes que es convoquin durant el proper 21 de març dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació racial.

Segon.- Promoure

la reflexió i el posicionament social en contra de qualsevol tipus d'actituds i comportaments racistes i xenòfobs.

Tercer.- Comunicar

l'adopció d'aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D'ERC I CIU PER LA PROMOCIÓ DE LA MÚSICA CATALANA.

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta següent :

"La cultura catalana té una llarga tradició amb textos escrits de manera ininterrompuda des del segle XI i amb una elevada producció literària i musical de qualitat.

Malgrat que té un mercat potencial de deu milions de persones, no compta amb el reconeixement que es mereix qualsevol cultura en el territori que li és propi, com a conseqüència de la manca d'una estructura d'Estat. A aquesta situació s'hi afegeix la tendència actual de la societat occidental de comercialitzar la cultura que imposa cànons uniformes globals basats en criteris de mercat en lloc de culturals.

Davant aquesta minorització de la cultura catalana, ens cal un compromís global de país, per mitjà de les administracions públiques, els programadors privats, els mitjans de comunicació i la societat civil, que recolzi la música en català, i la nostra cultura en general.

La llei de política lingüística del Parlament de Catalunya de presència de la música en català en les emissions radiofòniques s'incompleix constantment sense que això no representi cap perjudici per a qui ho fa. Al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord les administracions públiques no donen suport a la producció cultural catalana, fet que ha generat crítiques i mobilitzacions d'artistes en aquests territoris.

Qualsevol país que gaudeix d'estructures d'estat vetlla per donar suport i canals de difusió a la cultura que el representa. Considerem, doncs, que les administracions de les nacions sense estat han de donar suport, sense complexes, a la producció cultural pròpia i exclusiva del país.

Considerem els Països Catalans com a país d'acollida, també de manifestacions culturals i musicals diverses que fan evolucionar la identitat. Entenem també que qualsevol manifestació cultural ha de rebre suport, però no pot representar la substitució i minorització de la cultura pròpia.

Amb l'objectiu de promoure la cultura catalana, en especial la música, han anat sorgint diferents iniciatives com el cicle "Acústic", organitzat anualment per l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), o el Catalunya Acció Sonora (CAS), concert de gran format a celebrar als voltants de la diada cultural per excel·lència, Sant Jordi, organitzat per la Fundació Cultura i convocat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i la Federació d'Entitats de la Catalunya Nord.

Per tot el que s'ha exposat, els grups municipals d'ERC i CIU proposen al ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels acords següents:

Acords:

  1. Manifestar el ple suport a la cultura catalana, entesa com una cultura de qualitat que cal defensar en una situació de minorització.
  2. Manifestar la necessitat de més facilitats perquè els programadors i els músics en català tinguin espais i sales on poder presentar les seves creacions, més suport per a l'edició discogràfica i per a la distribució de la música en català.
  3. Celebrar la proposta d'iniciatives de la societat civil en defensa i promoció de la cultura catalana, com el "Cicle Acústic", el concert "Catalunya Acció Sonora", o altres que puguin sorgir.
  4. Demanar al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya que emprengui les mesures que estiguin al seu abast per tal de fer complir el que diu la llei de normalització lingüística del Parlament de Catalunya.
  5. Traslladar aquests acords a la Fundació Cultura, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana, al Departament de Cultura del Govern de les Illes Balears i al prefecte del Departament dels Pirineus Orientals."

 

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que el seu grup no donarà suport a la proposta perquè inclou afirmacions incertes que el PP no comparteix, sobretot pel que fa a la part expositiva. Quan es parla d'una manca d'estructura d'Estat, que fora convenient per a promocionar la cultura catalana, el grup dubta d'allò que realment s'insinua. Tampoc creu el PP que la cultura catalana pateixi una manca de reconeixement al territori, especialment a nivell oficial.

D'altra banda, el Sr. Mojedano diu que és fer demagògia parlar de la mercantilització i la globalització de la societat occidental en tractar aquesta qüestió.

Pel que fa a la part dispositiva, el PP hi detecta un esperit excessivament intervencionista, identitari i contrari a la llibertat, així com una certa expressió d'ingerència en altres territoris de l'Estat en referència a la seva cultura. Tanmateix, s'inclouen altres afirmacions preocupants, com ara la "minorització de la cultura" o bé "ens cal un compromís global de país", que el PP troba desafortunades, sobretot ara que a Catalunya s'està produint el debat polèmic de l'obertura de prop de 1.280-1.300 expedients sancionadors a comerços, petites empreses, etc., perquè no rotulaven els seus negocis en català, a més de la despesa de 3,5 milions d'euros en estudis diversos sobre la utilització del català en diversos àmbits del país.

En definitiva, el PP s'hi abstindrà perquè no troba encertades les expressions que apareixen en el redactat de la proposta, a banda de l'intervencionisme i manca de llibertat individual ja esmentats fa un moment.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, mostra el suport del seu grup al text sotmès a votació. Reconeix alguna discrepància pel que fa a la part expositiva però els acords assolits en la part dispositiva són valorats molt positivament, així com l'esforç realitzat pels ponents a fi de trobar un text més matisat que l'originari.

El grup socialista entén que la llibertat i la identitat no són incompatibles. És molt positiu el fet de donar suport a la promoció de la cultura catalana i, en concret, a la música.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

6 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ CONJUNTA QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS A FAVOR DEL MANTENIMENT DE RÀDIO 4 I DELS ESPAIS EN CATALÀ QUE ES FAN DES DE TVE A SANT CUGAT, I EN SUPORT ALS SEUS TREBALLADORS I TREBALLADORES.

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta següent :

"Ràdio 4, emissora pionera en l'ús de la llengua catalana, es veu avui amenaçada de mort, després de l'anunci fet per la directora general de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), Carmen Caffarel, en què explicitava el tancament de les seves emissions en el marc de la nova llei de RTVE. La mateixa Carmen Caffarel havia anunciat el passat 22 de febrer que Ràdio 4 no es tancaria mentre ella fos Directora General de RTVE.

La decisió de cloure l'activitat de Ràdio 4 és només el desencadenant d'una política de deixadesa i de desinterès que s'ha anat fent ben palesa durant una colla anys. I és que perquè aquesta històrica emissora seguís funcionant amb èxit i es consolidés com una de les ràdios de referència en català haurien estat necessàries un seguit de mesures polítiques, econòmiques i de model informatiu que mai no s'han arribat a posar seriosament sobre la taula. Cal recordar que Ràdio 4 va néixer el desembre de 1976 amb l'objectiu d'utilitzar el català com a fet diferenciador de la resta d'emissores que aleshores ocupaven l'espai radioelèctric de l'Estat espanyol i que, en el seu moment, va constituir una referència important per al conjunt de la ciutadania de Catalunya.

Es un fet absolutament negatiu que es vulgui debilitar l'espai radiofònic i televisiu en català carregant-se una emissora i eliminant tots els espais en català que es fan des de TVE a Sant Cugat. Aquest fet posa en evidència la manca d'una concepció plural de l'Estat i es menyspreen així les llengües que no són el castellà.

No podem deixar de banda l'especial significació que té per a molta gent Ràdio 4, i en general per a la història del nostre país, ja que va ser la primera ràdio en català després del franquisme.

És per aquests motius els grups municipals sotasignants proposen que el ple de l'Ajuntament adopti els acords següents:

  1. Manifestar públicament que el tancament de Ràdio 4 suposaria un nou i gravíssim incompliment d'una de les obligacions bàsiques que han de prestar els mitjans públics de titularitat estatal: la promoció i la defensa de la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat espanyol.
  2. Fer arribar al govern espanyol i a la direcció de RTVE la necessitat que no només es mantingui la programació de Ràdio 4 sinó que es potenciïn les seves emissions, tenint en compte la importància històrica de l'emissora, la qualitat dels professionals que hi treballen i la bona feina feta fins al moment.
  3. Donar suport a les mobilitzacions que duen a terme els treballadors i les treballadores de Ràdio 4 en defensa de la continuïtat i la millora de les seves emissions.
  4. Demanar al Govern de la Generalitat que emprengui les mesures que estiguin al seu abast per tal d'evitar el tancament de Ràdio 4 i l'eliminació dels espais en català de TVE a Catalunya.
  5. Fer arribar aquest acord al President del Govern espanyol, a la directora general de RTVE, al President de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris presents al Congrés de Diputats, al Senat i al Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

 

S'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

7 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS PSC, ICV-EUIA I ERC PER L'IMPULS DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA I RECONEIXEMENT DE LA II REPÚBLICA.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa,

"Les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van fer palès que Catalunya i Espanya tenien un desig profund de llibertat. Aquestes possibilitaren la proclamació de la República Catalana, que després donaria lloc a la recuperació de la Generalitat de Catalunya i posteriorment a que les Corts Espanyoles promulguessin la Constitució més avançada del seu temps, que en l'article primer definia a l'estat espanyol com "una República democràtica de treballadors de tota classe, que s'organitza en règim de llibertat i de justícia".

La II República va aixecar l'ànim del poble amb un programa alternatiu a la vella Espanya cacic de la Restauració, amb un programa de canvi social basat en la reforma agrària i el protagonisme del moviment obrer, la separació de l'estat de l'església, el control democràtic dels cossos armats, una ambiciosa reforma educativa i cultural i una resposta política a la pluralitat nacional de l'estat espanyol amb l'aprovació dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia.

Entre els principals avanços, la República va obrir la porta a la participació política de les dones que van conquerir el dret a vot i l'eixamplament de les llibertats amb el matrimoni civil i el dret al divorci. La República és una forma d'estat que els ciutadans es van dotar de manera democràtica, i que va ésser truncada pel cop d'estat del 18 de juliol de 1936, encapçalat, entre d'altres, pel General Francisco Franco.

Durant les quatre dècades de dictadura es va procedir a abolir molts dels avenços socials i democràtics què la república ens havia portat, i es va reprimir a les organitzacions i persones que n'havien estat protagonistes.

El procés de transició democràtica, i els governs que l'han conduït, va prioritzar la restauració de la democràcia i de part dels avenços de la II república per davant de la recuperació de la memòria i del reconeixement d'aquelles persones o col·lectius que la varen protagonitzar.

 

 

 

Durant aquests primers 30 anys de democràcia recuperada, l'Estat espanyol no ha adoptat cap mesura per revisar i anul·lar els processos vergonyants que van conduir a l'execució a milers de ciutadans durant la Dictadura. La memòria dels afusellats i en defensa del govern de la República, legítimament constituït pel vot popular, cal que sigui recuperada com a període històric que va suposar una excepció democràtica dins d'un període de dictadures.

Ni que només fos per aprendre la lliçó d'allò que mai no hauria de tornar a passar, hem de fer l'acte de justícia històrica de recordar i, si cal, homenatjar, aquelles persones que s'ho mereixen. Un acte així servirà per rescabalar les persones que van ser víctimes de l'odi desfermat per la repressió i que, tot i el temps transcorregut, ho continuen sent. Hem de rescabalar de l'oblit les més de 30.000 persones afusellades a Espanya en les fosses del silenci. I valorar el paper que varen jugar la societat i al front de la mateixa, els nostres alcaldes de la República, en l'avenç en la transformació de la nostra societat, en defensa de les llibertats individuals i col·lectives i per la justícia social.

Després de 30 anys, el Congrés dels diputats va aprovar el reconeixement del 2006 com a any de la memòria històrica, i ha començat tímidament a impulsar i col·laborar en actes de commemoració i de recuperació de la memòria històrica. Alhora que s'està redactant la llei de memòria històrica que n'ha de fer possible la seva recuperació.

El govern catalanista i d'esquerres de la Generalitat de Catalunya es comprometre a recuperar la memòria històrica i impulsar el Memorial Democràtic. Aquest compromís s'ha anat executant des del Departament de Relacions Institucionals i Participació, concretant-se avui dia en la presentació de l'avantprojecte de llei per la creació del Memorial Democràtic i, des de l'any 2005, l'ordre de subvencions per a projectes adreçats a la recuperació de la memòria democràtica.

A la ciutat de Mataró s'han fet accions que rescabalen els valors de la república: amb el canvi de noms de carrers que homenatjàvem a personatges o moments històrics de la dictadura, donant noms de carrers o monuments de personatges de l'etapa republicana, la retirada de la Medalla d'Or de la ciutat al Dictador Franco, la recent campanya de retirada de les plaques del Ministerio de la Vivienda l'eliminació de les referències al general Franco i a la santa croada que va encapçalar a la Creu de Terme o la tasca feta pel consell Municipal de la Gent Gran o entitats de memòria històrica.

Tot i això encara resten alguns elements que commemoren la victòria de l'alçament i la derrota de la voluntat democràtica expressada en la II república. Un exemple en pot ser l'escut franquista que hi ha a l'interior de l'edifici de l'antiga presó.

Des del convenciment que la democràcia requereix l'accés dels ciutadans al coneixement històric com a única garantia de respecte a la pluralitat de memòries, per la qual cosa aquest és un dret civil que les institucions han de garantir i promoure i atès que enguany s'esdevé la commemoració del 75è aniversari de la II República. I per tant un moment immillorable per al rescabalament d'un deute moral amb aquells que la van protagonitzar.

Els grups municipals del PSC, ICV-EUiA, ERC, ... proposa al Ple els següents acords:

ACORDS

Primer.- Reiterar la condemna a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936, contra el poble i el govern legítim de la II República espanyola.

Segon.- Saludar i recordar la II República Espanyola, en el seu 75è aniversari, i el gran llegat que suposa per a les nostres generacions.

Tercer.- Durant l'any 2006 coincident amb el 75è aniversari de la II República, fer un homenatge públic als membres de la corporació dels governs municipals de la II República i a totes les persones que van caure per defensar la República, promoure accions per la recuperació de la memòria històrica que va suposar la seva valuosa tasca, i en concret el 14 d'abril fer un homenatge als valors democràtics i socials de la república amb la presència de la bandera republicana en un lloc digne de l'ajuntament.

Quart.- Adherir-nos a la declaració del Congrés dels diputats de l'any 2006 com a any de la memòria històrica impulsant i col·laborant en els actes de commemoració de la declaració de la II república i en els de la memòria de la guerra civil.

Cinquè.- Encarregar a la comissió del nomenclàtor i al Patronat Municipal de Cultura la revisió dels noms dels carrers i places de la ciutat i d'aquells monuments que encara puguin estar en homenatge a la dictadura o d'algun dels seus protagonistes, i la proposta d'alternatives a aquests elements. I que tingui en compte la commemoració de instauració de la República alguns dels valors que aquesta va instaurar en les nomenclatures properes de nous carrers o places de la ciutat."

 

 

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença admetent que hi ha un seguit d'aspectes d'aquesta moció, tant en l'exposició com en la resolució, que el seu grup comparteix, com ara la condemna a l'aixecament militar de Franco. Evidentment també estan d'acord amb els valors, conceptes i fites aconseguides durant la II República, però el debat que ara s'obre va més enllà i, fins a cert punt, cau en la demagògia.

Concretament, hi ha aspectes de la part resolutiva que són poc clars, com ara la col·locació de la bandera republicana, sense especificar si la catalana o l'espanyola, en un lloc digne de l'Ajuntament. O bé la sorpresa que causa el fet que un partit que s'absté quan CiU proposa que s'honori la bandera catalana durant la Diada, ara vulgui endegar aquesta iniciativa, que arriba amb un retard de força anys. També sobta el fet que encara no s'hagin retirat definitivament tots els símbols feixistes de la ciutat. Finalment, tampoc es pot menystenir que no tota la II República va ser positiva per a l'autogovern de Catalunya.

En definitiva, quan una societat democràtica es planteja un reconeixement d'aquesta mena, s'ha de plantejar amb caràcter d'obertura, que intenti sumar i no excloure, en lloc de mantenir una visió més aviat "clientelar". Davant d'aquesta iniciativa de la Conselleria de Relacions Institucionals €d'altra banda, una institució amb una trajectòria una mica pobra€, per a CiU només queda l'abstenció, perquè el vot contrari no recolliria l'opinió del partit, contrària al franquisme sens dubte; i el vot afirmatiu suposaria acceptar una proposta que té un punt de demagògia que la desvirtua.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, se suma a algun dels arguments ja apuntats pel Sr. Esperalba. En la mateixa línia de CiU, el Sr. Mojedano explica que el PP també podria trobar punts assumibles en la proposta del govern, però també s'hi expressen interpretacions falses de la història.

El portaveu del PP fa una reflexió sobre el fet que intentar buscar culpables de moments històrics ja viscuts o d'obsessionar-se reprenent allò que va passar per a fer-ne una relectura ideològica, pot ser perjudicial i empobridor. La tasca dels governants no hauria de ser la de tornar sobre el passat per a imposar una visió única, manipulada o partidista del franquisme a Espanya. La política es desvirtua quan deixa de banda una part de la societat.

El Sr. Mojedano recorda que una de les grans virtuts que van tenir els dirigents de la transició democràtica va ser que tant la dreta com l'esquerra van ser capaces de tenir consciència històrica de la gran càrrega de responsabilitat que totes les grans tradicions polítiques d'Espanya havien tingut durant l'evolució malaurada de la política del país. L'autèntica purificació d'una suposada memòria històrica requereix que totes les forces facin un examen de reconeixement de les responsabilitats i dels errors comesos.

Al PP hi ha persones de dreta i de centre-dreta que no tenen cap mena d'inconvenient a proclamar que a Espanya les dretes han comès greus errors €han estat de vegades intransigents, reaccionàries, egoistes, venjatives i responsables d'una guerra civil€, però aquesta no és tota la veritat, només ho és en part. I si es vol assumir el passat, cal assumir-lo tot.

El record dels fets històrics és un record clarament selectiu i, per tant, parcial i subjectiu. Com a tal, és un perill l'acte de convertir les memòries personals en memòria històrica que, al seu torn, té, per se, un component reivindicatiu. O es fa justícia en el moment dels fets o bé el record no serveix més que per a la ment. Com més oblidem, més lliures som i més comprenem l'altre, ens tornem més universals i més independents. Cal buscar la reconciliació per a tancar ferides. No es pot pretendre construir una història sota un únic punt de vista i difondre-la com la versió oficial.

En definitiva, el PP està disposat a reconèixer allò que calgui en nom de la justícia: és a dir, la condemna rotunda del franquisme, sí, però glorificar la República, no. És per això, que aquest grup reitera el seu acord amb el primer punt de la proposta €com a defensors de les llibertats democràtiques i del dret d'expressió€, però el seu desacord amb tota la resta.

Per últim, el Sr. Mojedano recull unes paraules de Nicolás Redondo sobre l'error que suposa excavar en el passat, i cita també Lincoln: "Som nosaltres, els vius, els que ens hem de dedicar aquí a l'obra inacabada d'aquells que van lluitar, ens varen fer avançar tan noblement. Som nosaltres els que ens hem de dedicar a la gran tasca que tenim davant nostre, que aprenguem d'aquests honorables morts una major devoció a la causa per la qual van donar la seva última quota de devoció, que aprenguem la noble resolució que aquests morts no van morir en va i que aquesta nació, protegida per Déu, naixerà de nou avui en la llibertat i que aquest govern del poble, pel poble i per al poble no morirà mai".

 

 

El senyor Jaume Graupera aclareix que quan es parla de "memòria històrica" no es pretén de cap manera negar cap dels discursos o paraules que també l'han conformada. Es tracta més aviat de treure a la llum o de reconstruir aquella part dels fets que van quedar més marginats o oblidats, i que es correspon a les vivències dels perdedors, sobretot. Els grups de l'oposició són lliures d'interpretar allò que es presenta en la proposta, perquè no hi ha l'ànim de convèncer ningú de res. Tot i que és innegable que d'ençà de l'any 1939, una part d'allò que va succeir entre l'any 31 i el mateix 39 ha estat silenciada. Al Museu de Mataró s'exhibeix una exposició que parla de mataronins, amb noms i cognoms, arrestats sense motius específics i que van acabar afusellats.

En definitiva, aquesta moció pretén fer justícia permetent que s'escoltin totes les veus, testimonis del nostre passat històric recent, que és l'única manera de poder tancar realment les ferides.

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

DICTAMENS

ALCALDIA

8 - ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL CONSORCI DE COMUNICACIÓ LOCAL.

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, presenta la proposta següent :

"Seguint el que queda establert en l'eix 1r. del Programa d'Actuació Municipal per a l'any 2006, "La participació", on es marca l'objectiu de desenvolupar les eines definides pel Pla de Comunicació, des de l'Àrea de Presidència s'està treballant el projecte de posada en funcionament de la Ràdio Municipal.

En aquest sentit s'ha sol·licitat l'ajut del Consorci de Comunicació Local, tant per a la posada en funcionament de l'emissora de ràdio municipal, com per la prestació del servei de radiodifusió.

Atès que el Consorci de Comunicació Local, constituït l'any 1994 i essent socis fundadors la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de la l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Associació d'Emissores Municipals de Catalunya, té com a objectiu desenvolupar la comunicació de proximitat, mitjançant la promoció i el foment de la comunicació local i que hores d'ara compta amb més d'un centenar d'ajuntaments adherits.

Atès que el Consorci de Comunicació Local ha creat l'Agència de Comunicació Local (ACL) per a la gestió dels serveis de promoció i d'activitats en l'àmbit de la comunicació local;

Atès que mitjançant aquesta Agència s'ha creat una programació radiofònica anomenada COMRàdio, que presta serveis a les emissores municipals, promociona les seves activitats, i produeix i fomenta les seves programacions.

Atès que el Consorci de Comunicació Local ofereix, a més, assessorament jurídic per facilitar l'establiment i el funcionament d'una emissora de ràdio municipal;

El Conseller delegat de Presidència, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia de 2004

 

PROPOSA AL PLE l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Formalitzar l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al Consorci de Comunicació Local.

SEGON. € Aprovar els estatuts, el reglament de règim interior i el conveni d'adhesió del Consorci de Comunicació Local.

TERCER.- Obrir un termini d'informació pública durant 30 dies, per tal que puguin presentar-se al·legacions. Si transcorregut aquest termini, no s'hagués registrat cap al·legació, l'aprovació definitiva de l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al Consorci de Comunicació Local serà resolta per decret d'alcaldia.

QUART.- Designar com a representant de l'Ajuntament al Consorci el Conseller delegat responsable de la Comunicació de l'Ajuntament.

CINQUÈ.- Notificar el present acord al Consorci de Comunicació Local."

 

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció del seu partit.

 

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

9 - DONAR COMPTE DECRET ALCALDIA 2964/2006 DE 31 DE MARÇ DE NOMENAMENT CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA FUNDACIÓ TECNOCAMPUS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del decret següent :

"DECRET

2964/2006 de 31 de març

Assumpte:

Nomenament canvi representant del grup municipal CiU a la Fundació Tecnocampus.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

Atès que en data 21 de juliol de 1999 es va constituir la FUNDACIÓ TECNOCAMPUS, FUNDACIÓ PRIVADA, com a FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE MATARÓ i que a l'article 13.3.d) dels seus estatuts fundacionals establia que seran patrons de la fundació un representant nomenat per cada un dels Grups Municipals, escollits per ells entre persones de reconegut prestigi i coneixements en qüestions que té per objecte la Fundació.

Atès que en data 30 de març de 2006 el grup municipal de Convergència i Unió comunica el canvi de representant a la Fundació Tecnocampus.

Atès el que disposa l'article 13.3.e) dels estatuts de la Fundació facultant al Sr, Alcalde de l'Ajuntament de Mataró per fer el nomenament dels representants dels grups municipals que han d'integrar-se al Patronat de la Fundació,

RESOLC :

Primer.-

Designar al Sr. Joan Mora i Bosch com a representant del grup municipal de Convergència i Unió de l'Ajuntament de Mataró a la Fundació Tecnocampus, en substitució del Sr. Pere Solà i Montserrat.

Segon.-

Comunicar el present acord a la Fundació Tecnocampus."

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

10 - RECUPERACIÓ D'OFICI DE LA POSSESSIÓ DE LA FINCA MUNICIPAL DE DOMINI PÚBLIC SITUADA AL C. HERRERA, 57 DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"El cap del Servei d'Obres va emetre informe en el qual es posava de manifest que s'havia detectat l'existència de persones a dintre del magatzem amb sortida al carrer Herrera, 57, de Mataró, que forma part del conjunt arquitectònic mataroní conegut com "antic escorxador", i és de propietat municipal, segons consta a l'inventari de béns d'aquest Ajuntament. El referit bé consta inscrit amb la qualificació de bé de domini públic afecte al servei públic.

La possessió del referit espai era ostentada per l'Ajuntament, en tant que posseïdor de la finca de què aquest local forma part, amb destinació a la prestació de serveis públics municipals, sense que consti als arxius municipals l'atorgament de cap autorització municipal que permeti aquesta ocupació, ni que aquesta ocupació es fonamenti en cap títol.

Els ocupants del magatzem van ser identificats pels serveis de la policia local com:

- COSME CHILLON MIRAS, NIF 37.677.369-B.

- NARZISA AUGUSTINA CIUMAGEANU (5253298)

D'acord amb l'informe jurídic unit a l'expedient, procedeix recuperar la possessió d'aquest immoble, ocupat pels referits senyors sense títol ni cap autorització, mitjançant el corresponent procediment de recuperació d'ofici.

Per decret 1424/2006, de 17 de febrer es va incoar procediment per a la recuperació de la possessió usurpada del referit magatzem, a la vegada que es donava audiència als interessats, per tal que poguessin comparèixer davant l'Ajuntament per fer quantes al·legacions i reclamacions estimessin oportunes.

El dia 28 de febrer passat va comparèixer davant de l'Ajuntament el Sr. Cosme Chillón, i manifestà la seva voluntat de marxar del local, en els termes de la compareixença per ell subscrita, unida a l'expedient administratiu.

Vistes les manifestacions de l'interessat, i atès que no ha provat estar en possessió de cap títol legitimador de l'ocupació controvertida, finalitzat el termini d'audiència, procedeix -de forma preventiva i per al cas que el Sr. Chillón finalment no s'avingui a desallotjar el local-, seguir amb la tramitació del procediment, fins a la seva resolució ordenant el desallotjament de la finca, amb la finalitat de disposar de la possessió de la finca en el moment en què s'iniciïn les obres per a la construcció de l'edifici de serveis que és previst d'erigir en el sòl objecte d'ocupació inconsentida.

Resulten d'aplicació l'article 227 i següents del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, l'article 147 i següents del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya, l'article 84 i l'article 94 i següents de la Llei 30/1992 del règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, així com l'article 8 de la Llei 29/11998, de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Per tot l'anterior, en virtut proposo al PLE si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER: Ordenar els senyors COSME CHILLON MIRAS, amb NIF 37.677.369-B, i NARZISA AUGUSTINA CIUMAGEANU (5253298), per tal que cessin immediatament en la pertorbació de la possessió del local situat al carrer Herrera, 57, de Mataró, i comminar-los, per tal que retornin la possessió de la finca a l'Ajuntament i la deixin a la lliure disposició municipal. En cas que no desallotgin la finca immediatament i voluntàriament, es demanarà autorització judicial, per procedir a l'execució subsidiària del present acord, mitjançant el corresponent llançament.

SEGON.- Notificar la present resolució al Servei d'Obres, al Servei de Benestar Social i als interessats."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

 

 

11 - CONCESSIÓ DEMANIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT A LA RONDA FRANCESC MACIÀ, CANTONADA CARRER ALARONA DE MATARÓ (TABALET).

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"I.- CREACIÓ DEL SERVEI D'APARCAMENTS

L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va acordar crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació. A l'esmentat acord, es determinà, alhora, que el servei es prestaria mitjançant gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal, encarregant-se la gestió del Servei a l'empresa Promocions Urbanístiques de Mataró, Societat Anònima.

Igualment, s'aprovà el Reglament regulador del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, i el Projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

Per a la prestació del servei, s'establí un cànon d'acord amb la següent fórmula €que podrà ser revisada anyalment- : "Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % ) x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

El ja referit projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposava a la seva pàgina 11:

  1. El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

II.-

GESTIO per GINTRA

En un inici, l'Ajuntament encomanà a PUMSA la gestió del servei d'aparcaments en subsòl, però actualment, en execució de l'acordat als Plens d'11 d'abril de 2002 i de 4 de juliol de 2002, és l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. l'encarregada de gestionar aquest servei.

III.- CANONS I TARIFES

El cànon aplicable a la concessió ve fixat genèricament al reglament del servei d'aparcaments municipal, la fórmula del qual consta concretada a l'acord del Ple de 7 de juny de 2001 reproduït parcialment a l'inici d'aquesta proposta.

IV.- FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ

En execució dels acords anteriors, correspon ara constituir una concessió demanial a favor de GINTRA, en relació al subsòl de la finca de domini públic situada a la cruïlla entre la ronda President Macià i el carrer Alarona, d'aquesta ciutat, Finca 6.166, del Tom 3.217, Llibre 96, Foli 76, del Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, pendent de rectificar l'actual superfície registral.

Quant a la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, resulten d'aplicació la Ley 33/2003, del patrimonio de las administraciones públicas, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 57 a 71 del Reglament de Patrimoni (Decret 336/1988), i normativa concordant.

En virtut del que disposen els articles 31, 60 i 61 del Reglament Hipotecari, i vistos els informes tècnic i jurídic de l'expedient, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER:

Atorgar provisionalment a favor de l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. (GINTRA), amb NIF B-63081194, una concessió demanial referida a la finca registral núm. 6166, del Tom 3217, Llibre 96, Foli 76, del Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, amb la configuració que ha de resultar definitivament, un cop feta la rectificació superficial que es troba en tràmit, doncs actualment la finca consta al Registre amb una superfície de 1.178 metres quadrats, quan la superfície real és una mica superior.

La referència cadastral de la finca és 2887502DF5928N0001JS

TITOL: L'AJUNTAMENT DE MATARO, amb CIF P0812000H, és propietari de la finca, per cessió obligatòria i gratuïta, en escriptura atorgada el dia 15 de novembre de 2000, davant el Notari Óscar López Martínez de Septién (protocol 1.669).

VALORACIÓ: Sis-cents cinquanta-sis mil nou-cents dinou euros, amb seixanta cèntims d'euro.

CÀRREGUES: Lliure.

A l'annex I del Plec s'identifica gràficament en ratllat, en superfície, el subsòl corresponent a l'objecte de la present concessió.

L'atorgament definitiu de la present concessió resta condicionat a la rectificació de l'extensió superficial de la finca registral.

SEGON:

Aprovar provisionalment el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A, al qual s'adjunta plànol de la finca el subsòl de la qual és objecte de la present concessió.

TERCER:

Sotmetre el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

QUART:

Aprovar provisionalment les tarifes màximes de l'aparcament soterrani "Tabalet" a la Ronda President Macià, de Mataró, que es reprodueixen a continuació:

  • Arrendament mensual:

Cada plaça d'aparcament: 80 euros/mes + IVA

Cada traster: 25 euros/mes + IVA.

CINQUÈ:

De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, i un cop rectificada la configuració superficial de la finca objecte de concessió, el Plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb sotmissió al referit Plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

SISÈ:

Eximir l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. de prestar la garantia definitiva prevista al Plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, si es consolida l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al referit Plec.

SETÈ:

Autoritzar l'Il·lm. Sr. Alcalde per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament i execució dels presents acords."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

12 - ENCOMANAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA, LES REDACCIONS DEL PLA ESPECIAL, AVANT-PROJECTE I PROJECTE TÈCNIC DELS EQUIPAMENTS DEL SECTOR EL RENGLE 2ª. FASE.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

I.- EL PROJECTE TECNOCAMPUS

L'Ajuntament de Mataró està treballant en la creació d'un parc tecnològic a Mataró. A grans trets, té com a finalitat augmentar la capacitació professional, potenciar les empreses en nous sectors emergents i intensives en coneixement, millorar la competitivitat de les empreses tradicionals i apropar les empreses TIC als mataronins. És previst que aquest parc s'erigeixi en un espai físic comú per al desenvolupament de la formació universitària i la investigació, i que alhora doni cabuda a emprenedors i empreses, tot això amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament econòmic i social del territori. Aquesta línia de treball, que constitueix el projecte "TECNOCAMPUS", té un marcat caràcter públic, atès l'interès públic municipal del projecte.

Com ja s'ha dit, el referit parc requereix una ubicació física per contenir les instal·lacions que han de donar suport físic als serveis que s'hi prestaran. Es preveu que aquest parc s'assenti al sòl d'equipaments corresponent al sector El Rengle-2ª fase, de Mataró, que s'ha incorporat al patrimoni municipal, per cessió obligatòria i gratuïta.

La definició del usos urbanístics del sector que han de permetre desenvolupar aquest parc tecnològic constitueix condició necessària per tal de fer possible l'assentament del projecte al lloc indicat, ja que aquest projecte ha de prendre forma sempre en el marc de les prescripcions urbanístiques. La figura de planejament que ha de delimitar els usos del referit sòl públic està pendent.

II.- L'ENCOMANA

Per la seva banda, en matèria estrictament urbanística, i pel que fa a aquest sector "El Rengle-2", l'empresa de capital íntegrament municipal PUMSA té encomanada l'execució de la seva urbanització, en virtut d'acord del Ple de 4 de desembre de 2000 (pel qual se li encomanà la gestió íntegra del desenvolupament del pla parcial industrial El Rengle), i en virtut d'acord plenari de 14 de novembre de 2002 (que li atribuí el caràcter d'entitat urbanística especial, segons la Llei d'Urbanisme de l'any 2002, a la vegada que era declarada administració actuant en el desenvolupament del sector "El Rengle-fase 2ª", confirmant-se, també, les facultats atribuïdes a l'acord de l'any 2000).

PUMSA té com a objecte social, entre d'altres, sempre que sigui d'interès públic:

-la promoció, construcció i rehabilitació de tota classe de béns immobles destinats a serveis i usos públics i a activitats industrials, terciàries i residencials.

-la realització de les funcions d'àmbit municipal que se li encomanin per l'Ajuntament de Mataró, relacionades amb l'habitatge, la població, les infrastructures, la política del sòl i la gestió i explotació de béns municipals tant patrimonials com de domini públic (escriptura de modificació d'objecte social de 17-2-2001, atorgada davant del Notari Oscar López Martínez de Septién €protocol 1991-).

Per motius d'economia de gestió, es considera oportú formalitzar l'encomana pertinent, per tal que PUMSA, com a gestora directa de la urbanització del sector del Rengle 2ª fase de Mataró, s'encarregui dels avantprojectes i projectes tècnics dels edificis per fer realitat el parc tecnològic TECNOCAMPUS, en sòl d'equipaments públics del sector "El Rengle-2ª fase".

L'encàrrec té lloc en el marc de la potestat d'autorganització que té atribuïda aquesta administració, segons disposa l'article 4 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local.

Per tot això, proposo al PLE l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Ordenar a l'empresa de capital íntegrament municipal PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO, SA, (d'ara endavant PUMSA) la redacció del pla especial d'assignació d'usos de l'equipament del Sector El Rengle-2ª fase, i de regulació de les condicions d'ordenació i edificació de l'edifici del TECNOCAMPUS, en coordinació amb els serveis tècnics del Servei d'Urbanisme d'aquest Ajuntament, i amb previsió de donar cobertura a les necessitats municipals inicialment detectades, que en essència s'apunten a continuació:

-Una àrea de coneixement: previsió d'espais per a activitats de foment de la formació universitària, d'investigació, i d'aprenentatge en general (estudi, pràctiques i consulta), i possibles serveis auxiliars i complementaris i annexos.

-Una àrea d'empreneduria, destinada a noves empreses i a empreses ja existents que fomentin la innovació, i espais per a serveis tècnics.

-Una àrea de congressos, amb un espai per fomentar la reunió que introdueixi la reflexió, la divulgació i/o en general la interacció col·lectiva d'àmbit multidisciplinar, i possibles usos connexos.

-Una àrea de zones verdes i espais lliures, amb vies d'accés als edificis, de comunicació entre els edificis, previsions de transport públic, jardins i espais generals per la convivència.

SEGON.- Ordenar a PUMSA la redacció dels avantprojectes i projectes tècnics de tot el complex constructiu "TECNOCMAPUS".

TERCER.- Iniciar els tràmits per a la creació d'un servei públic que articuli i reguli l'exercici de les activitats d'interès públic i de les competències municipals que hagin de constituir el projecte TECNOCAMPUS, partint de la base del contingut dels estudis que s'acompanyen:

-avantprojecte arquitectònic i el dossier de la seva presentació

-el pla parcial

-la memòria del projecte

-l'avanç econòmic

QUART.- Determinar la previsió del finançament dels avantprojectes, projectes tècnics i obres del conjunt, amb els recursos aproximats de l'avanç econòmic unit a l'expedient, els quals es reprodueixen a continuació (sense IVA):

-Ingressos Pla de Millora Urbana del sector "El Rengle" aprovat provisionalment al Ple de 12-1-2006

 

4.200.000 euros

-Beneficis de PUMSA dels exercicis 2005 i següents

18.000.000 euros

-Préstec € Direcció General de Política Tecnològica (MEC)

5.895.000 euros

Finançament hipotecari

15.373.530 euros

TOTAL 43.468.530 euros

CINQUÈ.- Facultar a la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació per a la subscripció de quants documents siguin necessaris en ordre al perfeccionament i execució del present acord.

SISÈ.- Notificar aquest acord a la mercantil PUMSA, i al Servei d'Urbanisme."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

13 - AUTORITZAR LA CONSTITUCIÓ D'UNA SERVITUD RECÍPROCA DE PAS ENTRE ELS APARCAMENTS PÚBLICS CONSTRUÏTS AL SUBSÒL PÚBLIC DE L'ILLA SITUADA ENTRE ELS CARRERS CAPMANY, SOLÍS, PRAT I FLORIDABLANCA DE MATARÓ (UA-27 I UA-45).

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Al subsòl de les finques de sòl públic de les Unitats d'actuació 27 i 45, de Mataró, que han desenvolupat urbanísticament l'illa situada entre els carrers Capmany, Solís, Prat i Floridablanca, s'ha construït un aparcament públic en dues fases, seguint cada fase el seu corresponent ritme de desenvolupament urbanístic. Els aparcaments s'han construït compartint rampes i espais comuns, amb la finalitat d'optimitzar l'espai al màxim possible. Ara han entrat en funcionament tots dos aparcaments.

Cal assegurar l'accés als dos aparcaments (que físicament formen una unitat) des de les rampes exteriors, i l'accés a cadascuna de les places dels aparcaments. Amb aquesta finalitat, procedeix constituir la corresponent servitud.

Quant a la servitud, resulten d'aplicació l'article 6 i següents de la Llei catalana 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent, i l'article 214 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, quant a l'òrgan competent.

Per tot l'anterior, proposo si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Autoritzar la constitució d'una servitud recíproca de pas per a l'entrada, sortida, circulació i maniobra de vehicles i persones, entre les plantes soterrànies destinades a aparcament construïdes en les finques registrals següents:

Finques de la Unitat d'Actuació 27

Finca 11.696 inscrita al Tom 3439, Llibre 267 de Mataró, foli 23

Finca 11.698, inscrita al Tom 3439, Llibre 267 de Mataró, foli 194

Finca de la Unitat d'Actuació 45:

Finca registral 12811, inscrita al Tom 3563, Llibre 329 de Mataró, foli 49

de manera que la finca registral 12.811 es pugui constituir en predi servent de les finques registrals 11.696 i 11.698 -que en seran predi dominant-, pel que fa als passadisos de circulació i als accessos peatonals i demés zones comuns; i les finques registrals 11.696 i 11.698 es puguin constituir, a la seva vegada, en predi servent de la finca registral 12.811 -que en serà el predi dominant-, quant als passadisos de circulació, als accessos peatonals, les rampes d'accés dels vehicles a l'aparcament, i demés zones comuns.

Aquesta servitud s'ha valorat en 3.000 euros.

SEGON.- Facultar a la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació per a la subscripció de quants documents siguin necessaris en ordre al perfeccionament i execució del present acord.

TERCER.- Notificar aquest acord a la mercantil GINTRA."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

14 - DONAR COMPTE DEL DECRET DE L'ALCALDIA 1773/2006 DE 28 DE FEBRER, D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE L'EXERCICI 2005 AJUNTAMENT I ORGANISMES AUTÒNOMS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte del decret següent :

"DECRET

1773/2006 de 28 de febrer

 

Assumpte:

GE - Aprovació liquidació pressupost exercici 2005 Ajuntament i Organismes Autònoms.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

Vista la Proposta de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, i en ús de les competències atorgades a aquesta Alcaldia i d'acord amb el que disposa l'art. 191.3 del Reial decret 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i vist l'informe preceptiu de la Intervenció de Fons Municipal, pel que fa referència a l'article 90 del RD 500/90, de 20 d'abril, on es desenvolupa el capítol I del títol sisè de la Llei 39/88 d'hisendes locals,

HE RESOLT:

PRIMER.-

Aprovar el resultat pressupostari de l'exercici 2005 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Ajuntament de Mataró 6.382.728,87 euros

Escola Universitària Politècnica -147.307,63 euros

Institut Municipal d'Educació 310.353,75 euros

Patronat Municipal de Cultura 15.499,73 euros

Patronat Municipal d'Esports 99.934,24 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica -78.216,76 euros

SEGON.-

Els informes tècnics estableixen les dotacions de morositat en els següents imports:

Ajuntament de Mataró 4.813.836,14 euros

Escola Universitària Politècnica 0,00 euros

Institut Municipal d'Educació 427,34 euros

Patronat Municipal de Cultura 1.400,44 euros

Patronat Municipal d'Esports 32.692,98 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica 151.428,23 euros

TERCER.-

Aprovar el romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2005 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Romanent de tresoreria afectat :

Ajuntament de Mataró 4.192.936,22 euros

Escola Universitària Politècnica 0,00 euros

Institut Municipal d'Educació 53.537,79 euros

Patronat Municipal de Cultura 0,00 euros

Patronat Municipal d'Esports 0,00 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica 36.176,45 euros

Romanent de tresoreria per a despeses generals:

Ajuntament de Mataró 2.286.774,65 euros

Escola Universitària Politècnica -194.662,38 euros

Institut Municipal d'Educació 372.786,82 euros

Patronat Municipal de Cultura -41.420,71 euros

Patronat Municipal d'Esports 54.665,06 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica -80.152,93 euros

Romanent de tresoreria total:

Ajuntament de Mataró 6.479.710,87 euros

Escola Universitària Politècnica -194.662,38 euros

Institut Municipal d'Educació 426.324,61 euros

Patronat Municipal de Cultura -41.420,71 euros

Patronat Municipal d'Esports 54.665,06 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica -43.976,48 euros

QUART.-

D'acord amb el que disposa l'article 193.4 del Reial decret 2/2004, de 5 de març, es donarà compte d'aquesta Resolució a l'Excm. Ajuntament en Ple en la primera sessió que tingui lloc."

 

 

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença donant compte de la dinàmica del procediment d'elaboració de pressupostos de l'Ajuntament, que es fa en funció de les prioritats dels qui manen. Els darrers governs, tant de l'època socialista en solitari, com del Tripartit actual, s'han caracteritzat per uns trets constants: l'increment de la pressió fiscal sobre els mataronins, una despesa mal enfocada i pel fet de gastar en inversions molt menys que allò pressupostat. Això últim, per exemple, es tradueix en què si s'estudia la liquidació pressupostària, es pot veure que l'Ajuntament s'ha gastat un 42,5% en inversions, és a dir, un nivell d'inversions de menys de la meitat d'allò que s'havia dit que s'hi destinaria. Aquest és un punt que el PP vol denunciar, perquè justament són les inversions allò que fa créixer una ciutat, que li fa fer un salt qualitatiu.

D'altra banda, un altre punt característic d'aquesta liquidació és justament el capítol d'ingressos. Relacionada directament amb aquests hi ha la política tributària de l'Ajuntament que, a Mataró, diu el Sr. Rovira, és excessiva €amb alguns impostos en màxims, com el de circulació, o com l'impost potestatiu d'instal·lació i execució d'obres. Els documents del propi equip de govern avalen aquesta realitat innegable: tots els impostos que afecten la ciutat han pujat, a més, s'ha cobrat més que allò

 

pressupostat i s'ha invertit menys de la meitat. Si l'Ajuntament fos una entitat financera tots celebraríem aquesta situació però no és el cas.

Sorprenen dades com ara increments del 106% en béns immobles, del 120% pel que fa a les plusvàlues o xifres de 3,8 milions d'euros de recaptació d'IAE, entre d'altres.

En relació a les multes i sancions, s'ha recaptat dels ciutadans 6.211.439,7 €, més de 1.000 milions de les antigues pessetes, un concepte que és incomprensible.

I, finalment, sobta que el govern Zapatero destini com a ingressos de l'Estat menys d'allò pressupostat. Irònic, el Sr. Rovira, diu que deu ser que no s'estima els mataronins, cosa que no passava amb el govern Aznar.

En definitiva, la crítica principal a la gestió pressupostària es centra en la manca de més inversions per part de l'Ajuntament a fi que la ciutat creixi i en què gran part de l'estalvi en el romanent final és deu simplement a l'augment de les recaptacions tributàries, i no pas a una bona gestió.

 

 

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, critica el fet que el Sr. Rovira hagi insinuat, especialment en un debat sobre el pressupost, que el PP és l'única alternativa possible al govern actual; així com el seu discurs poc encertat. El punt de l'ordre del dia és donar compte del decret 1773/2006 sobre la liquidació pressupostària, d'una acció que ha donat un romanent de tresoreria de 2 milions d'euros. Aquestes són les dades que cal analitzar.

De fet, allò que preocupa CiU és justament el contrari, que hi hagi tan poc romanent de tresoreria, sobretot perquè en d'altres exercicis n'hi ha hagut més. Ara caldrà veure com i on es destinen aquests diners.

La senyora Pilar González confessa que la intervenció del Sr. Rovira li ha fet pensar quina hagués estat la seva reacció si el romanent hagués estat negatiu.

En relació amb l'increment fiscal, la Sra. González recorda que quan se sumen els impostos que paguen tots els ciutadans mai no s'augmenta per sobre de l'IPC, que és una mesura de prudència que sempre s'aplica. Aquesta mateixa prudència és la que caracteritza el pressupost i que ha fet possible que no hi hagi una despesa superior a la prevista.

Pel que fa a les inversions, la Sra. González també explica que aquestes corresponen a l'execució d'edificis, que normalment no s'acaben en un any. Per tant, s'han de considerar de manera plurianual. Pel que fa a les inversions pressupostades per aquest any, un 76% de les mateixes s'han materialitzat.

Com a element important, la consellera delegada destaca que enguany s'ha fet la revisió de l'IBI, corresponent a 2.674 espais, entre pisos i baixos, és a dir, 2.674 rebuts nous que han augmentat al padró.

En relació a les multes, la Sra. González confirma que és cert que l'Ajuntament posa moltes sancions però perquè es valora que els ciutadans puguin viure i moure's amb tranquil·litat, tot i que enguany se n'han posat menys. Una dada a tenir en compte és que el 48% de les multes registrades corresponen a gent de fora.

En referència a les plusvàlues, la consellera delegada insisteix en què l'augment de les mateixes ha estat motivat per dos elements concrets. D'una banda, l'esmentada revisió de l'IBI i, per tant, la incorporació de nous edificis, i, de l'altra, les inspeccions que es duen a terme.

Finalment, la Sra. González aprofita l'avinentesa per felicitar els funcionaris que fan que tot allò que l'Ajuntament es proposa, doncs estan desenvolupant una tasca realment acurada.

 

 

El senyor David Rovira creu que no ha al·ludit ningú en referència a les paraules del Sr. Esperalba.

Pel que fa a la intervenció de la Sra. González, critica el fet que hagi dit que el tema de les multes no és important, perquè ell creu que una gran part de la gestió pressupostària s'ha basat en la recaptació de les mateixes, així com dels impostos. Alhora, insisteix en el fet que les inversions estan molt per sota del previst (42,5%).

Finalment, denuncia de nou l'increment de la pressió fiscal per damunt de l'IPC que s'ha anat produint, any rere any, a la ciutat de Mataró. Recorda que durant el primer any de l'actual legislatura, l'augment dels impostos per sobre de l'IPC va ser molt elevat (sobre el 7%) i que, per tant, el fet que enguany no s'hagi superat l'IPC tampoc no és motiu per al cofoisme.

 

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, subscriu l'última afirmació del Sr. Rovira però afegeix que els números són els que són i, com a tal, són una realitat inqüestionable.

Pel que fa al tema de la pressió fiscal, el Sr. Alcalde recorda al Sr. Rovira que durant una colla d'anys molt llarga aquesta sempre s'ha mantingut per sota de l'IPC, com continua passant enguany.

En relació a perquè abans es cobrava puntualment de l'Estat i ara, amb el govern Zapatero, no ha estat així, el Sr. Alcalde explica que és perquè quan el PP governava a Madrid, les liquidacions es feien a través d'una llei aprovada pel PSOE, mentre que, ara, la liquidació que fa l'Estat es tramita per una llei aprovada pel PP.

Per últim, en referència a l'IAE, el Sr. Alcalde recorda que al govern actual ha hagut de compensar l'IAE dels ajuntaments. En el cas concret de Mataró hi havia un forat de 250 milions de les antigues pessetes que no va estar compensat en el seu moment, malgrat les promeses electorals.

 

El senyor David Rovira respon que el govern sí que va donar als ajuntaments una compensació i repeteix que la pressió fiscal ha estat per sobre de l'IPC, concretament durant el primer any de l'actual legislatura. Així com que és una realitat innegable que la gran majoria d'impostos o preus públics han augmentant recentment: el que ho ha fet menys no ho ha fet per sota del 5-6%.

D'altra banda, el Sr. Rovira recorda com l'Ajuntament va haver de demanar pòlisses de crèdit per a cobrir els ingressos que no arribaven del govern de Madrid, en temps del PSOE.

 

 

 

El senyor Alcalde insisteix en què els números són inqüestionables i que no s'hi val a mesclar taxes amb impostos, que són dos conceptes de naturalesa diferent, que es gestionen de manera també diferent.

De tota manera, ja hi haurà ocasió de discutir aquesta qüestió més endavant, quan arribi el moment.

 

 

-Servei d'Ingressos-

15 - APROVACIÓ PROVISIONAL TAXA PER CERTIFICACIONS CADASTRALS ( PUNT D'INFORMACIÓ CADASTRAL, PIC)

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"1) Per Decret 7338/2005 de 15 de setembre, de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, s'acordà sol·licitar al Ministeri d'Economia i Hisenda, Secretaria d'estat d'hisenda i pressupostos, Direcció General del Cadastre, l'establiment d'un punt d'informació cadastral a l'Ajuntament de Mataró. Aquest punt d'informació s'ha instal·lat a les oficines municipals d'atenció al ciutadà i permet oferir als ciutadans de la nostra ciutat tots els avantatges d'una oficina virtual del cadastre, sense la necessitat d'haver-se de desplaçar a Barcelona, a la seu de la Gerència territorial.

Aquest servei que l'Ajuntament dona al ciutadà a través d'aquest punt d'informació permet:

  • Consultar i obtenir certificació de les dades cadastrals no protegides i de la cartografia digital.
  • Consultar i obtenir certificació de les dades cadastrals protegides i de la cartografia digital de les finques de les que en sigui titular.
  • Obtenir la certificació negativa de béns immobles del propi ciutadà.
  • Obtenir altres serveis de consulta i certificació cadastral que s'implantin en un futur.

2) L'article 20 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, estableix que les entitats locals poden establir taxes per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic local, així com per la prestació de serveis públics o la realització d'activitats administratives de competència local que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular als subjectes passius. Ja més en concret, el punt 4, a) del mateix article permet establir taxes pels documents que expedeix l'Administració a instància de part.

A tals efectes l'Ajuntament de Mataró té establerta una ordenança fiscal, la 3.2 que regula les taxes pels documents que expedeixi o que estengui l'Administració o les autoritats municipals a instància de part, i en la que s'assenyalen diferents tarifes en atenció als diferents tipus de documents. Es proposa ara, afegir una nova tarifa a l'article 6 del seu articulat referent a l'import de la taxa pels documents que expedeix el punt d'informació cadastral. A part d'això aquesta nova taxa es regularà en tots els seus altres aspectes pel que disposa l'Ordenança esmentada.

3) L'article 24 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, estableix que l'import de les taxes per la prestació d'un servei o per la realització d'una activitat no podrà excedir, en el seu conjunt, dels cost real o previsible del servei o activitat de que es tracti o, en el seu defecte, del valor de la prestació rebuda.

Figura a l'expedient, el pertinent estudi de costos, del qual se'n dedueix que la quantitat resultant com a tarifa pel servei d'expedició de certificacions cadastrals no excedeix del cost real d'aquest servei.

3) El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l'aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals. A l'empara del que preveu l'article 17 d'aquesta esmentada llei, procedeix en primer lloc fer l'aprovació provisional de la modificació i exposar-la al públic per un termini mínim de 30 dies.

L'òrgan competent per l'aprovació de les modificacions de les ordenances fiscals és el Ple de la Corporació, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local, l'acord d'aprovació s'haurà d'adoptar per majoria simple.

Per tot això, la sotasignada proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar provisionalment la imposició d'una taxa per l'expedició de les certificacions cadastrals que es realitzen en el Punt d'informació cadastral (PIC), que es regularà per les normes establertes a l'Ordenança fiscal 3.2, sobre taxes pels documents que expedeixi o que estengui l'Administració o les autoritats municipals a instància de part.

Segon.- Aprovar provisionalment la modificació de l'article 6 de l'esmentada Ordenança per incloure-hi les tarifes per l'expedició de certificacions cadastrals, que són les següents:

TARIFES AJUNTAMENT

Certificació cadastral literal per bens urbans i/o rústics (individual per cada finca)

9,00 €

Certificació cadastral literal per bens urbans i/o rústics (conjunta )

9,00 €

Certificació cadastral descriptiva i gràfica per bens urbans i/o rústics (individual per cada finca)

17,00 €

Tercer.- Exposar al públic en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de l'ordenança fiscal modificada, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província i a un dels diaris de major difusió de la província.

Durant el període d'exposició pública de la modificació de l'ordenança per la inclusió d'aquesta nova taxa, els que tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

16 - APROVACIÓ D'UN PREU PÚBLIC GALERIA DE TIR.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"1) L'article 41 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora de les Hisendes locals, preveu la possibilitat que les entitats locals puguin establir preus públics per la prestació de serveis o la realització d'activitats de la seva competència, sempre que aquests serveis o activitats siguin de recepció voluntària pels interessats i es prestin en concurrència amb el sector privat.

A l'empara d'aquest article, el servei de Policia local ha proposat l'establiment d'un preu públic per la utilització per part d'altres cossos de policia de la galeria de tir que tenen en la seva nova comissaria. Justifiquen aquesta utilització en la necessitat que tenen els cossos de policia de que els processos de formació garanteixin plenament tant les aptituds psicofísiques com la preparació teoricopràctiva dels seus membres, així com el control periòdic d'aquestes aptituds, contribuint així a la seva modernització, efectivitat i professionalització, i en aquest sentit la galeria de tir es presenta com una eina immillorable per garantir-ho, i s'ofereix la possibilitat d'utilitzar-la pels cossos policials, atenent a les normes sobre règim d'utilització fixades en el Reglament intern elaborat a l'efecte, i que s'adjunta al present expedient.

2) L'article 42 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora de les Hisendes locals, assenyala que l'import dels preus públics ha de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l'activitat realitzada.

Figura a l'expedient, el pertinent estudi de costos, del qual se'n dedueix que la quantitat resultant com a preu públic és la necessària per cobrir el cost de la utilització de la galeria de tir.

3) En aplicació de l'article 43 de l'esmentat Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora de les Hisendes locals, estan obligats al pagament del preu públic els membres dels cossos policials que utilitzin la galeria de tir. No obstant, la quantitat a pagar serà zero per aquells cossos policials amb els que s'hagi subscrit un conveni de col·laboració tècnica en matèria de tir policial. Això no suposa una discriminació ni un diferent tractament entre els diferents cossos policials, sinó que troba la seva justificació en la compensació que treu l'Ajuntament per la utilització d'instal·lacions policials o serveis d'instructors de tir que ofereixen altres cossos amb els quals s'han establert aquests convenis de col·laboració, els quals estan emparats en l'article 303 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals.

4) L'article 47 de la normativa ja esmentada reguladora de les Hisendes locals disposa que l'establiment o modificació dels preus públics correspon al Ple de la corporació, i per això i en virtut de les facultats que m'atorga el Decret d'Alcaldia de delegació de competències d'11 de maig de 2004, elevo al Ple de l'Ajuntament per la seva aprovació els següents ACORDS:

Primer.- Aprovar els preus públics per la utilització de la galeria de tir de la Policia local, que són els següents:

Galeria de tir (amb monitor, 4 linies de tir, 1hora)

60,00 €

Utilització galeria de tir per cossos policials amb els que s'hagi subscrit conveni de col.laboració tècnica en matèria de tir policial

0,00 €

Nota: En aquests preus públics no hi figura l'IVA, que s'hi haurà d'incorporar al moment del seu pagament.

Segon.- Publicar aquest acord al BOP, fent constar que contra el mateix es pot interposar recurs de reposició, amb caràcter preceptiu, dins el període d'un mes a comptar de l'endemà de la seva publicació. Un cop resolt el recurs de reposició es podrà interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la notificació de la resolució del recurs de reposició. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

17 - APROVACIÓ PREU PÚBLIC PER INCUBADORA, A PROPOSTA DE L'IMPEM

La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, presenta la proposta següent :

"L'objectiu de la incubadora d'empreses de l'IMPEM és afavorir la creació d'empreses vinculades a les noves tecnologies i/o amb aquells àmbits d'activitat que permetin la modernització/diversificació dels teixit econòmic tradicional de la nostra ciutat.

La incubadora està orientada a acollir emprenedors en fase de desenvolupament del seu projecte empresarial. Són empreses de nova creació i amb menys d'un any d'antiguitat, que necessiten finançament i temps per demostrar la viabilitat empresarial de la seva innovació .

Amb aquestes premisses es van fixar els preus públics de la incubadora l'any 2001,just quan el projecte va iniciar el seu camí i la primera revisió l'any 2004.

Enguany, ens proposem una segona revisió dels preus públics amb la intenció d'oferir als emprenedors instal·lats unes condicions favorables en el desenvolupament inicial de la seva activitat, i establir uns preus competitius en relació als preus d'altres vivers i el lloguer de locals immobiliaris de la ciutat.

La proposta de nous preus públics es basa en dos conceptes:

- Equiparació del preu al mercat i als serveis que s'ofereixen

La proposta és incrementar el preu metre quadrat per a incorporar tots el serveis afegits al concepte incubadora, tot i que aquest increment continua essent inferior al calculat en l'estudi de costos.(10% d'increment )

  • Escalabilitat

La proposta que presentem es basa en l'objectiu d'afavorir el creixement de les noves empreses i contribuir a garantir la seva continuïtat establint uns preus públics que utiltzin el concepte d'escalabilitat. És per aixó que proposem uns preus d'utilització de l'espai diferents per cada any d'estada de l'empresa, que s'adaptin a les fases de vida de les empreses durant el seu temps de permanència a la incubadora que, segons queda fixat en el Reglament de la Incubadora d'Empreses és de tres anys.

L'article 41 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s' aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, regulen l'establiment de preus públics.

Qui subscriu, la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, proposa al Ple l'adopció del següent acord:

Primer.-

Aprovar els següents preus públics per prestació de serveis de la incubadora d'empreses de base tecnològica:

MÒDULS INCUBADORA (m2/mes)

1r. any d'estada a la incubadora 5.95€

2n. any d'estada a la incubadora 8.48€

3r. any d'estada a la incubadora 11.02€

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

-Servei de Compres i Contractacions-

18 - INICI DE LA RESOLUCIÓ CONTRACTUAL AMB L'ENTITAT RACÓ D'EN MARGARIT, SL., ADJUDICATÀRIA DE LA CONCESSIÓ PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN MÒDUL DE SERVEI DE TIPUS FIX AL PASSEIG MARÍTIM DE MATARÓ, SITUAT A L'ÀMBIT NÚM. 1 (C/ SANT AGUSTÍ).

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"1.- Mitjançant acord del Ple de data 02/10/2003 s'acordà l'inici del procediment per a l'atorgament de la concessió per a la construcció i explotació de 2 mòduls de servei de tipus fix al passeig marítim de Mataró, amb aprovació del plec de clàusules econòmiques administratives i tècniques particulars que regirà la concessió, mitjançant concurs i procediment, i es convocà licitació per a la seva adjudicació atorgant als interessats un termini de 30 dies hàbils per a la presentació de les corresponents propostes.

La concessió tenia una durada de 15 anys, a comptar des de l'endemà de la rebuda de la notificació de l'acord pres per la Demarcació de Costes a Catalunya a l'Ajuntament de Mataró. L'Ajuntament va rebre comunicat de l'atorgament de la concessió en la data de 05/03/2004. Així mateix s'estableix al plec de clàusules aprovat pel Ministerio de Medio Ambiente, que les obres per a la construcció del mòdul havien d'iniciar-se dintre del termini de 3 mesos a comptar des de la data abans detallada, i havien de quedar totalment finalitzades en un termini màxim de 12 mesos (clàusula 4a. del PCPP).

2.- En la data de 12/02/2004 el Ple Municipal acordà l'adjudicació de l'atorgament de la concessió, per la que el mòdul situat a l'àmbit núm. 1 (C/ Sant Agustí), es va adjudicar a la mercantil Racó d'en Margarit, SL., i el mòdul situat a l'àmbit núm. 2 (El Cargol) a la mercantil Serveis Terciaris Assistencials, SL.

3.- En la data de 18/05/2004 en Marcel Josep Margarit Daumal, legal representant de la mercantil Racó d'en Margarit, SL., va presentar dues sol·licituds les quals van tenir entrada en el Registre General d'aquest Ajuntament, per les que es sol·licitava:

  • per una banda l'explotació del mòdul adjudicat mitjançant una societat del grup.
  • per una altra banda una pròrroga de 3 mesos en el termini de presentació del projecte.

Per decret núm. 5478/2004, de 5 de juliol es va denegar la cessió del contracte, ja que segons l'establert a l'art. 70.2 de la Llei de Costes, no es pot acordar "inter vivos".

Pel que fa a la segona sol·licitud el Conseller-Delegat d'Obres, Serveis i Manteniment va sol·licitar una pròrroga per a la formalització de l'acta de replantejament de les obres del mòdul corresponent a l'àmbit núm. 1 a la Demarcació de Costes de Catalunya. En la data de 14/10/2004 s'acordà l'aprovació d'una pròrroga de 2 mesos en l'inici de les obres.

4.- En la data de 05-05-2005 en Marcel Josep Margarit Daumal, legal representant de la mercantil Racó d'en Margarit, SL., va presentar escrit amb el que manifestava la seva renúncia al mòdul adjudicat, per inviabilitat econòmica del projecte. Sol·licitava a l'expressat escrit la devolució de la garantia dipositada a la Tresoreria de Fons Municipal en la data de 12/03/2004, d'import 5.400'00.-EUR., mitjançant aval constituït al Banc de Sabadell.

5.- Mitjançant informe de data 30/05/2005 el cap del Servei de Ciutat Sostenible manifesta al Servei de Compres i Contractacions que la conveniència de no realitzar un nou concurs per a l'adjudicació del mòdul renunciat, ja que es presentarien les mateixes persones que les interessades en la licitació portada a terme per a l'adjudicació de la concessió. Per aquest motiu, i segons el previst a l'art. 84 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, es va oferir als següents licitadors, per ordre de les seves ofertes, la possibilitat de l'adjudicació del mòdul.

6.- Mitjançant escrits de data 15/06/2005 i 01/07/2005 la Sra. Jacinta Sanz Alonso i el Sr. Francisco Mendieta Peinado, van manifestar no estar interessats en l'explotació del mòdul ja que el temps transcorregut la feia antieconòmica.

7.- Per informe de data 07/07/2005 el cap del Servei de Ciutat Sostenible manifesta la necessitat de sol·licitar al Ministerio de Medio Ambiente una pròrroga de la concessió pels dos anys transcorreguts a fi de poder mantenir els 15 concedits inicialment, ja que realitzar un nou concurs per 13 anys resulta antieconòmic, així com un ajornament del pagament del cànon d'ocupació del domini públic per al segon semestre del 2005 i fins al moment de l'adjudicació del contracte corresponent.

8.- Degut a que el Ministerio de Medio Ambiente no ha dictat fins a l'actualitat cap acord exprés respecte de la sol·licitud efectuada per l'Ajuntament, es va a tornar a invitar als licitadors del concurs, Sra. Sanz i Sr. Mendieta, a explotar el mòdul. En aquesta ocasió es va proposar a aquests licitadors mantenir l'oferta efectuada en el seu dia, amb reducció del cànon anyal a abonar a l'Ajuntament de Mataró en proporció al menor temps del que es disposaria per a l'explotació del mòdul, a fi de fer viable la seva oferta. Aquesta reducció del cànon es repercutiria, com a concepte de perjudici econòmic, a la mercantil Racó d'en Margarit, SL.

Tanmateix, segons reflecteixen les actes de reunions de dates 11 i 22/11/2005, ambdós licitadors van manifestar novament no estar interessats en l'explotació del mòdul amb aquestes noves circumstàncies.

9.- Finalment, mitjançant informe de data de 10/02/2006, el Cap del Servei de Ciutat Sostenible sol·licita s'aprovi la renúncia a l'explotació del mòdul situat a l'àmbit núm. 1 (C/ Sant Agustí), adjudicada a favor de la mercantil Racó d'en Margarit, SL, amb reclamació, en el seu cas, dels danys i/o perjudicis causats per aquesta renúncia.

10.- Mitjançant informe de data 18/01/2006, el cap d'Ingressos i l'economista del Servei fixen els danys i perjudicis que la renúncia a l'explotació del mòdul causa a l'Ajuntament, amb el vist i plau de l'Interventor de Fons Muncipal.

 

Al respecte es contempla com dany i/o perjudici, els següents conceptes:

  • La inversió per la construcció del mòdul que haurà de realitzar qui en el seu cas resulti adjudicatari en virtut d'un nou procediment per a l'adjudicació del mòdul renunciat, tindrà menys temps per a la seva financiació, ja que dels 15 anys inicials dels que es disposava per a la concessió només es disposarà de 13 anys per rescabalar-se de la inversió feta. A fi de no perjudicar amb aquesta pèrdua de termini per rescabarlar-se de la inversió feta als nous licitadors interessats en l'explotació del mòdul es calcula en 14.758'62.-EUR. l'import que en concepte de perjudici econòmic caldrà requerir a Racó d'en Margarit, SL. (el valor de la inversió, d'acord amb el projecte bàsic realitzat pel Servei d'Obres, ascendeix a 135.000'00.-EUR. essent que per al càlcul del major cost de l'amortització s'ha utilitzat la fórmula d'actualització de rendes futures que consta a l'informe de càlcul d'indemnització).

  • El cànon municipal no ingressat. D'acord amb la previsió d'entrada en funcionament del mòdul correspon requerir a Racó d'en Margarit, SL. el pagament del cànon muncipal de 5 mesos (12/03/2005 fins 05/05/2005 més 3 mesos estimats per la tramitació d'un nou procediment obert per a la seva adjudicació), corresponent a 11.868'00.-EUR. (Racó d'en Margarit, SL. oferí l'abonament d'un cànon anual de 28.483'20.-EUR.).

En total es conclou que caldrà requerir a Racó d'en Margarit, SL. l'import de 26.626'62.-EUR. en concepte de perjudicis econòmics causats per la renúncia d'aquesta entitat a la concessió per a la construcció i explotació d'un mòdul de servei de tipus fix al passeig marítim de Mataró (àmbit núm. 1, situat al C/ Sant Agustí).

Atès que es disposa d'una garantia definitiva ingressada per l'esmentada entitat per import de 5.400'00.-EUR., mitjançant aval constituït al Banc de Sabadell, correspondria incautar aquesta garantia i requerir a Racó d'en Margarit, SL. l'ingrés a favor d'aquesta Corporació de l'import de 21.226'62.-EUR. en concepte de la resta dels perjudicis econòmics causats amb la renúncia de la concessió.

Vist l'informe jurídic efectuat per l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions, de data 24/03/2006, amb el vist i plau del Secretari General i de l'Interventor de Fons Municipal.

Atès el previst als arts. 109, 111.g i h, 112 i 113 (sobre l'extinció dels contractes per resolució dels mateixos), 94 a 97, ambdós inclosos (de l'execució dels contractes i de la seva resolució per demora), 43 a 46 (de les responsabilitats a què s'afecten les garanties), i concordants, tots ells del Reial Decret Legislatiu 2/2000, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

Atès el previst a l'art. 109 del Reial Decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel que s'aprova el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, pel que respecta al procediment a seguir per a la resolució dels contractes.

 

Qui subscriu, Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

 

1.- Iniciar els tràmits administratius corresponents per acordar la resolució contractual amb l'entitat Racó d'en Margarit, SL., adjudicatària del mòdul situat a l'àmbit núm. 1 (C/ Sant Agustí), per culpa de l'entitat contractista atès que ha renunciat a la construcció i explotació del mòdul adjudicat.

2.- Fixar els perjudicis causats amb la seva renúncia en l'import de 26.626'62.-EUR. Atès que es disposa d'una garantia definitiva ingressada per l'esmentada entitat per import de 5.400'00.-EUR., mitjançant aval constituït al Banc de Sabadell, correspondria incautar aquesta garantia i requerir a Racó d'en Margarit, SL. l'ingrés a favor d'aquesta Corporació de l'import de 21.226'62.-EUR. en concepte de la resta dels perjudicis econòmics causats amb la renúncia de la concessió.

3.- Donar audiència a l'empresa adjudicatària i a l'entitat avalista a fi de que en el termini de 10 dies naturals, a comptar des de l'endemà de la rebuda de la notificació de l'acord d'inici de resolució efectuïn les al·legacions que creguin convenients.

4.- Transcorregut el termini expressat anteriorment, s'acordarà el que millor procedeixi."

 

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, confirma que el seu grup votaria a favor del dictamen per a poder solucionar el problema. Tot i així, CiU s'hi abstindrà, tal com feren durant el ple del mes de febrer del 2004, així com en la comissió informativa dels Serveis Centrals de la setmana passada. En aquell moment, l'abstenció va ser motivada pel fet que el diferencial del cànon a pagar entre el mòdul 1 i el mòdul 2 era excessiu €de 1.000 euros l'any€ , tot generant un greuge comparatiu. Es van presentar a concurs quatre possibles concessionaris €3 per al mòdul 1 i 1 per al mòdul 2€. CiU va expressar la sensació que semblava un concurs fet a mida, com si es mirés d'assegurar la concessió a algú en concret. D'altra banda, tampoc no es posaven tots els mòduls a concurs també per uns suposats drets consolidats.

En la proposta d'acord que consta en l'expedient es demostra la inviabilitat econòmica de l'explotació pel que fa a aquests preus que es van atorgar a la concessionària. Tot plegat finalitza en un assumpte mal gestionat des del principi que ha causat un greuge en l'oferta lúdica al passeig Marítim.

Finalment, sorprèn €en el punt número 5 de la proposta d'acord€ que el mateix servei de Ciutat Sostenible informi al Servei de Compres i Contractacions "de la no conveniència de realitzar un nou concurs per a l'adjudicació del mòdul renunciat, ja que es presentarien les mateixes persones que les interessades en la licitació portada a terme per a l'adjudicació de la concessió". És sorprenent, per tant, que se suposi que es presentaran els mateixos, si es tracta d'una cosa que no sap ningú.

El Sr. Martí emplaça les següents preguntes a la Sra. González: "Què pensen fer? Quan es durà a terme la nova licitació del mòdul que queda buit per segon any consecutiu?"

 

 

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, comença dient que s'hi va presentar l'empresa en qüestió però n'hi havia dues més que també van concursar, però que van obtenir els llocs 2n i 3r. El que s'ha fet ha estat parlar amb aquestes dues empreses per saber si hi estaven interessades, però és cert que en aquest moment es planteja un problema: la concessió té una durada d'anys limitada i ja se n'han perdut dos. Així, doncs, el tema està sobre la taula i cal veure si es comença un nou concurs allargant els anys o bé s'hi aplica una altra fórmula.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

 

19 - ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL REGISTRE DE LICITADORS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, PER TAL D'ACCEDIR A LES DADES DE LES EMPRESES INSCRITES I A LA SEVA UTILITZACIÓ COM A REGISTRE DE LICITADORS PROPI, I FORMALITZACIÓ DEL CORRESPONENT CONVENI A FI DE FER EFECTIVA L'ADHESIÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"La cap del Servei de Compres i Contractacions sol·licita mitjançant informe de data 03/02/2006 l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al Registre de Licitadors de la Diputació de Barcelona, per tal d'accedir a les dades de les empreses inscrites i la seva utilització com a Registre de Licitadors propi.

Vist que la Diputació de Barcelona té implementat des de l'any 2000 un Registre de Licitadors, amb la finalitat d'utilitzar-lo com a eina operativa de suport a la contractació, per als òrgans administratius encarregats de la gestió de la contractació, d'acord amb la normativa que el regula, publicada al BOPB núm. 24 de març de 2000 i núm. 186 de 4 d'agost de 2001, i les instruccions complementàries per al seu desenvolupament.

Atès que en l'article 2n.3 de la Normativa Reguladora del Registre de Licitadors de la Diputació de Barcelona es preveu que una de les seves finalitats es facilitar als Ens Públics Locals de la província la consulta de les dades de les empreses i de la seva utilització com a Registre de Licitadors propi dels mateixos o complementari del que tinguin establert, que es materialitzarà prèvia formalització dels acords corresponents, en exercici de les seves competències en l'assistència i cooperació jurídica i tècnica que s'estableix en l'article 36 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i l'article 89 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Atès que el BOPB núm. 170 de 17 de juliol de 2002 s'ha publicat el conveni tipus per a l'adhesió dels Ajuntament/Ens Locals al Registre de Licitadors de la Diputació de Barcelona

Vist l'informe efectuat per l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions de data 16/03/2006, amb el vist i plau del Secretari General d'aquesta Corporació i de l'Interventor de Fons.

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa al Ple Municipal l'adopció del següent ACORD:

PRIMER: Acordar l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al Registre de Licitadors de la Diputació de Barcelona, per tal d'accedir a les dades de les empreses inscrites i a la seva utilització com a Registre de Licitadors propi.

SEGON: Aprovar la formalització d'un Conveni amb la Diputació de Barcelona, per fer efectiva l'adhesió, d'acord amb el text del Conveni-tipus publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 170 del 17 de juliol de 2002, el qual s'acompanya com a annex núm. 1 al present acord. "

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

20 - RECONEIXEMENT D'EFECTES JURÍDICS AL REGISTRE ELECTRÒNIC D'EMPRESES LICITADORES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (RELI), CREAT PER DECRET NÚM. 107/2005 DE 31 DE MAIG, PER TAL D'ACCEDIR A LES DADES DE LES EMPRESES INSCRITES A L'EXPRESSAT REGISTRE I PER A LA SEVA UTILITZACIÓ COM A REGISTRE DE LICITADORS PROPI.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"La cap del Servei de Compres i Contractacions sol·licita mitjançant informe de data 03/02/2006 es reconegui efectes jurídics al Registre Electrònic d'Empreses Licitadores (Reli), creat per decret núm. 107/2005 de 31 de maig, per tal d'accedir a les dades de les empreses inscrites a l'expressat registre i per a la seva utilització com a Registre de Licitadors propi.

El Reli és un Registre administratiu electrònic, gratuït i voluntari, gestionat per la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, on es troben dades de la personalitat jurídica, capacitat, representació i solvència referides a empreses que vulguin contractar amb les Administracions Públiques.

L'objectiu del RELI és facilitar a les empreses la concurrència en procediments d'adjudicació de contractes públics i contribuir ala penetració de les noves tecnologies en la contractació pública a fi de simplificar els tràmits i estalviar costos a les empreses i administracions en els procediments de licitació.

L'anterior fa que les empreses inscrites en el nou Registre no hagin d'aportar, en els diferents procediments de licitació, cap certificat acreditatiu d'inscripció: seran els propis òrgans de contractació i meses de contractació les que, d'ofici, accediran per mitjans electrònics de forma directa i segura a les dades contingudes en el Registre. Desapareix, per tant, el certificat del Registre de Licitadors en format paper.

És voluntat d'aquesta Corporació donar una major eficàcia a la tramitació de la seva contractació, simplificant els processos administratius procediria reconèixer efectes jurídics al nou Registre Electrònic d'Empreses Licitadores de la Generalitat de Catalunya (Reli).

Vist l'informe efectuat per l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions de data 17/03/2006, amb el vist i plau del Secretari General d'aquesta Corporació i de l'Interventor de Fons.

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa al Ple Municipal l'adopció del següent ACORD:

ÚNIC: Reconèixer efectes jurídics al Registre Electrònic d'Empreses Licitadores de la Generalitat de Catalunya (Reli), creat per decret núm. 107/2005 de 31 de maig, per tal d'accedir a les dades de les empreses inscrites a l'expressat registre i per a la seva utilització com a Registre de Licitadors propi."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

-Servei de Recursos Humans-

21 - CREACIÓ DELS COMPLEMENTS ESPECÍFICS DE PODA, COMPLEMENT ESPECÍFIC DE VIVER I COMPLEMENT ESPECÍFIC DE DISPONIBILITAT VOLUNTÀRIA PER A ACTUACIONS NO PLANIFICADES FORA DE L'HORARI LABORAL DELS GRUPS D'OFICIS DEL SERVEI DE MANTENIMENT

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"FETS

El dia 28 de febrer de 2006, va tenir lloc a la seu de l'Ajuntament de Mataró, una reunió en la que van participar els representants de les seccions sindicals i del comitè d'empresa de l'Ajuntament de Mataró, el cap del servei de Recursos Humans i la consellera-delegada de Serveis Centrals i Planificació, en representació de la Corporació.

L'objecte de la reunió va ser la signatura d'uns acords per crear :

  1. un complement específic de poda, que compensarà econòmicament el treball realitzat pel personal destinat al Grup de jardineria del Servei de Manteniment durant les campanyes de poda.
  2. un complement específic de viver, que compensarà la disponibilitat establerta del personal que estigui adscrit al viver municipal per poder controlar el reg els caps de setmana i festius
  3. un complement específic de disponibilitat voluntària per actuacions no planificades fora de l'horari laboral dels grups d'oficis del Servei de Manteniment

 

FONAMENTS DE DRET

L'article 35 de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques, estableix la possibilitat que les entitats locals i les organitzacions sindicals amb capacitació a cada organització, puguin arribar a acords i pactes per la determinació de les condicions de treball dels seus funcionaris públics dins l'àmbit de les seves competències. Aquests pactes o acords vincularan directament a les parts que els subscriuen.

 

Es per tot això que proposo al ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents ACORDS:

Primer:- Crear els complements específics de poda d'alçada per import de 23,46 euros, de poda de recollida per import de 17,34 euros i de trituradora per import de 20,40 euros, que es percebran única i exclusivament pels treballs realitzats durant les campanyes de poda programades, que impliquin el tractament total de cada espècie, sense que tinguin caràcter consolidat.

Segon.- Crear el complement específic de viver, per import de 90 euros mensuals, que compensarà la disponibilitat establerta del personal que estigui adscrit al viver municipal per poder controlar el reg els caps de setmana i festius.

Tercer.- Crear el complement específic de disponibilitat voluntària per a actuacions no planificades fora de l'horari laboral dels grups d'oficis del Servei de Manteniment, per un import de 52,02 euros per persona, que s'abonarà cada vegada que participi en l'atenció d'una de les situacions esmentades.

Quart.- Notificar la present resolució a l'Adjuntia àrea per manteniment i serveis municipals i al Comitè d'empresa."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

 

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Obres-

22 - ACCEPTACIÓ DE LA SUBVENCIÓ ATORGADA PEL CONSELL CATALÀ DE L'ESPORT PER LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAVELLÓ POLISPORTIU AL CARRER EUSKADI, A RESULTES DE LA CONVOCATÒRIA PRE/2300/2005 DE 22 DE JULIOL.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, presenta la proposta següent :

"En data 29 de juliol de 2005 es va publicar en el DOGC número 4437 la Resolució PRE/2300/2005, de 22 de juliol de 2005, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Consell Català de l'Esport, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a la construcció o el condicionament d'equipaments esportius en el període 2005-2008.

En virtut d'aquesta resolució i dins del termini senyalat a les bases de la convocatòria, en data 13 d'octubre de 2005 l'Ajuntament de Mataró presenta l'actuació municipal anomenada "Poliesportiu al carrer Euskadi de Mataró (El Maresme)", com a objecte de la seva petició de subvenció.

En data 15 de febrer de 2006, el president del Consell Català de l'Esport va aprovar una relació provisional de projectes a subvencionar, corresponents al programa de la xarxa bàsica, entre els quals figura l'Ajuntament de Mataró amb un a subvenció total de 715.000,00 €.

El dia 20 de febrer de 2006 ha tingut entrada en el registre general municipal la notificació 200600006319 de l'anterior Resolució, la qual concreta que la subvenció atorgada es finançarà mitjançant la línia de crèdit amb l'Institut Català de Finances, amb les següents anualitats:

Any 2006 60.000,00 €

Any 2007 370.000,00 €

Any 2008 285.200,00 €

i que per gaudir de la concessió definitiva de la subvenció s'haurà de presentar en el termini de 4 mesos el projecte bàsic de l'actuació i el projecte de gestió, així com la documentació administrativa que es relaciona en un full adjunt a la notificació de resolució.

Amb l'advertiment que les obres no es podran iniciar abans de la concessió definitiva de la subvenció, que es produirà quan el Consell Català de l'Esport valori favorablement la documentació municipal aportada, i hauran de finalitzar abans del 31 de desembre de 2008.

Vistes les anteriors consideracions.

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple Municipal l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.-

Acceptar la subvenció de 715.200,00 € concedida pel Consell Català de l'Esport per a l'obra "Pavelló poliesportiu i sala esportiva" al carrer Euskadi de Mataró, distribuïda en les anualitats següents:

Any 2006 60.000,00 €

Any 2007 370.000,00 €

Any 2008 285.200,00 €

a resultes de la convocatòria publicada en el DOGC número 4437, relativa a la Resolució PRE/2300/2005, de 22 de juliol de 2005, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Consell Català de l'Esport, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a la construcció o el condicionament d'equipaments esportius en el període 2005-2008.

Segon.

- Acceptar el sistema de finançament proposat, mitjançant línia de crèdit amb l'Institut Català de Finances.

Tercer.-

Complimentar, dins dels terminis que s'indiquen en la notificació de l'atorgament provisional de la subvenció, la documentació tècnica i administrativa que es relaciona en el full adjunt, redactant per a això el Servei d'Obres el corresponent projecte bàsic de l'actuació, i el Patronat Municipal d'Esports el projecte de gestió, respectivament.

Quart.-

Comunicar els anteriors acords al Patronat Municipal d'Esports i als serveis municipals de Gestió Econòmica i d'Ingressos, als efectes escaients. "

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

23 - APROVACIÓ DEL PROJECTE D'INTERVENCIÓ INTEGRAL DE MILLORA DE L'ÀREA URBANA DE ROCAFONDA, PALAU I ESCORXADOR I PRESENTAR-LO DAVANT LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I PAISATGE DINS DE LA CONVOCATÒRIA PTO/217/2006 DE 8 DE FEBRER D'AJUTS QUE ESTABLEIX LA LLEI DE BARRIS.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent :

"En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4570, de 10 de febrer de 2006, es publica la Resolució del Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO/217/2006, de 8 de febrer, de convocatòria per a l'atorgament dels ajuts que estableix la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, i el Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desplega la Llei esmentada.

La Llei de Barris té per objecte promoure la rehabilitació integral dels barris per evitar-ne la seva degradació i per millorar les condicions dels residents en aquestes àrees.

Aquesta llei preveu la creació d'un Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes que requereixen una atenció especial, que servirà per finançar projectes d'intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica del barri que seleccioni l'Ajuntament.

El Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei de Barris, regula el règim de gestió del Fons i la forma en què han de ser seleccionats els projectes dels ajuntaments que per les seves condicions requereixen d'atenció especial per part dels poders públics.

L'anterior normativa preveu els criteris d'avaluació per determinar els barris beneficiaris, que tindran en compte la regressió urbanística i els dèficits d'equipaments i serveis de la zona, problemes demogràfics com alt percentatge d'immigració o el creixement i el tipus de població, problemes socials com l'atur o el nombre de persones amb pensions assistencials, o dèficits socials i urbans.

Tal i com estableix la convocatòria, es poden sol·licitar els ajuts previstos a l'esmentada llei que crea el Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial en una única sol·licitud per al conjunt d'actuacions que conformen el projecte d'intervenció integral en cada barri.

Un projecte d'intervenció integral consisteix en la descripció d'un conjunt d'accions d'intervenció integral destinades a la comunitat sencera del barri, que pretenen la rehabilitació física i la sostenibilitat ambiental, així com el benestar social i la dinamització econòmica, per tal d'aconseguir el desenvolupament social i personal dels residents.

L'Ajuntament de Mataró ha seleccionat l'àrea urbana d'atenció especial delimitada per la ronda de Cervantes, ronda de Rafael Estrany, avinguda del Perú, carrer del Salvador, avinguda d'Amèrica, carretera de Mata, ronda d'Alfons X el savi, el carrer d'Enric Prat de la Riba, el carrer de Francisco Pacheco i el carrer de Francisco Herrera.. Els motius de la selecció s'exposen en el document de Diagnosi de la intervenció.

A tal efecte s'ha redactat el Projecte d'intervenció integral de millora de l'àrea urbana de Rocafonda, Palau i Escorxador, que segueix la metodologia i contingut que preveu l'article 4 del Decret 369/2004, de 7 de setembre, amb un cost elegible de 13.000.000 del qual es sol·licita l'ajut de 6.500.000 €, que representa el 50% de l'import total del projecte a desenvolupar en les anualitats 2006-2007-2008-2009-2010.

El projecte ha estat debatut i consensuat en el Consell Territorial del Pla Integral de Rocafonda-Palau, en les sessions de 16-02-06, 1-03-06, i 16-03-06. El seu objectiu, és convertir els barris de Rocafonda € El Palau en un àmbit de desenvolupament social, cultural i econòmic que sigui un referent per a la ciutat, com a model de convivència i de cohesió social, convertint l'amenaça de degradació urbana en una oportunitat de consolidació de nova oportunitat.

Intervé en els vuit camps d'actuació següents:

 

  • Millora de l'espai públic i dotació d'espais verds

S'incorporen al projecte totes aquelles obres que no es varen executar en l'àrea, per manca de finançament, i que formen part del Pla Integral de Rocafonda, de les actuacions no realitzades del projecte de Millora Mediambiental del barri de Rocafonda presentat als Fons de Cohesió, i de les actuacions de l'àrea incloses en el Pla de Desenvolupament Econòmic i Social (PDES).

  • La reurbanitzacio del Parc Urbà de Rocafonda, amb un pressupost de 1.200.000 €
  • La construcció d'una Plaça Fòrum sobre un aparcament soterrat al Parc, amb un pressupost de 450.000 €
  • La recuperació dels talussos de la riera de Sant Simó, amb un pressupost de 700.000 €.
  • La rehabilitació del carrer Perú, amb un pressupost d'1.000.000 €.
  • La rehabilitació de la Plaça Joan XXIII, amb un pressupost de 200.000 €.
  • La reurbanització de la Ronda Cervantes, amb un pressupost d'1.000.000 €.
  • La millora del grup Les Santes 300.000 €.

  • Rehabilitació i equipament d'elements col·lectius dels edificis

Al tractar-se d'una àrea amb un 47.30% dels edificis sense ascensors (en la totalitat de les illes censals) que s'incrementa fins al 60.70% dels habitatges del àrea, i amb greus problemes de rehabilitació a les façanes i elements comuns dels edificis, s'incorpora una dotació econòmica important per a aquesta finalitat de 2.000.000 € com a sistema d'ajuts complementari a l'establert pel Govern de la Generalitat.

  • Provisió d'equipaments per a l'ús col·lectiu

La necessitat de nous equipaments culturals i de suport a l'acció formativa i de desenvolupament social, que actuïn, a la vegada, com a eix de connectivitat entre l'àrea i la ciutat, porta a incorporar

  • La rehabilitació de l'edifici modernista de l'escorxador com a Biblioteca, amb un pressupost de 2.700.000 €.
  • La construcció d'un equipament polivalent en l'àmbit de l'escorxador, amb un pressupost de 500.000 €.

  • Incorporació de les tenologies de la informació en edificis

En el camp de les noves tecnologies de la informació, a més de les que s'incorporen en els equipaments que es presenten, es preveuen mesures complementàries en l'espai públic, amb un pressupost de 100.000 €.

  • Foment de la sostebibilitat del desenvolupament urbà

En el camp de la sostenibilitat, utilitzant l'experiència i les eines de què disposa el municipi, es preveu la instal·lació de plaques fotovoltàiques i altres mecanismes per aconseguir en l'espai públic millor eficiència energètica, estalvi en el consum d'aigua i reciclatge de residus, amb un pressupost de 150.000 €.

  • Equitat de gènere en l'ús de l'espai urbà i dels equipaments

En el camp de l'equitat de gènere en els equipaments i en l'espai públic, a més de la millora de la il·luminació i l'eliminació de zones fosques, la construcció d'un equipament al carrer Gibraltar, El Casal de la Dona, amb un pressupost de 350.000 €, que ha de contribuir a la integració de àrea amb la ciutat i a la supressió de les barreres socials en aquest àmbit.

  • Millora social, urbanística i econòmica del barri

Per al desenvolupament social, urbanístic i econòmic de àrea, s'han previst 13 programes, amb un pressupost de 2.250.000 €.

  • Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Per a la millora de l'accessibilitat, a més de les pròpies incorporades en el camp 1, s'ha previst la primera fase de construcció d'una passera sobre la riera de Sant Simó, i com un altre element de connectivitat amb la ciutat, amb un pressupost de 100.000 €.

La mateixa convocatòria preveu la documentació que s'ha d'adjuntar a la sol·licitud de participació en el Fons i la manera i termini per presentar-la.

El termini de presentació de la sol·licitud per al conjunt d'actuacions que conformen el projecte d'intervenció integral finalitza el proper dia 11 d'abril de 2006.

La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar el Projecte d'intervenció integral de millora de l'àrea urbana de Rocafonda, Palau i Escorxador, redactat per l'equip tècnic de la Fundació CIREM amb la col·laboració dels serveis tècnics municipals, les aportacions dels membres i veïns del Pla Integral de Rocafonda € Palau, i la coordinació i supervisió de la coordinadora de l'Àrea de Serveis Territorials, que descriu la realitat urbanística i socioeconòmica de l'àrea territorial delimitada per la ronda de Cervantes, ronda de Rafel Estrany, avinguda del Perú, avinguda d'Amèrica, ronda d'Alfons X el Savi, el carrer d'Enric Prat de la Riba, el carrer de Francisco Pacheco i el carrer de Francisco Herrera., així com les actuacions que cal emprendre per tal de millorar les condicions dels ciutadans residents en aquesta àrea, que es troba amb importats problemes de dèficits socials i urbans per diferents motius.

El pressupost del projecte té un cost total de 13.000.000 €.

Segon.- Presentar davant la Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, el Projecte d'intervenció integral de millora de l'àrea urbana de Rocafonda, Palau i Escorxador dins de la convocatòria PTO/217/2006, de 8 de febrer, per a l'atorgament dels ajusts que estableix la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, sol·licitant un ajut de 6.500.000,00 €, que representa el 50% del conjunt d'actuacions que conformen el projecte, a desenvolupar en les anualitats 2006-2007- 2008-2009 i 2010.

Tercer.- Declarar expresa i formalment que no s'han sol.licitat ni s'han rebut ajuts per al finançament de les actuacions descrites en l'anterior projecte.

Quart .- Formalitzar la sol·licitud de participació d'aquest Ajuntament en el Fons de foment d'acord amb el que estableixen respectivament els punts 5 i 6 de les bases de la convocatòria, acompanyada de la documentació complementària que s'esmenta.

Cinquè.- Comunicar la present resolució a les Àrees de Presidència, de Serveis Centrals, de Serveis Personals, de Serveis Territorials, de Via Pública, a l'IMPEM i a la presidència del Pla Integral de Rocafonda-El Palau.

Sisè.- Notificar l'anterior acord, mitjançant certificat, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, als seus efectes."

 

 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que és de justícia que es demani aquest ajut per als barris de Rocafonda i El Palau i, per tant, el seu vot serà favorable. Aquests dos punts de la ciutat són dues realitats malauradament bastant semblants i desafortunadament, també, cal fer referència amb un cert to crític a la primera part de la Llei de Barris. A banda del fet que no s'hi hauria de parlar dels barris en termes de "degradació" sinó de "qualitat de vida".

En qualsevol cas, el Sr. López passa a fer les següents precisions:

En primer lloc, l'aprovació d'aquesta Llei suposa el reconeixement que el Pla Integral, tot i ser positiu, ha deixat de banda aspectes importants, tal i com demostra el fet que no hi ha hagut una millora en la qualitat de vida d'aquests dos barris des que es va endegar l'esmentat Pla.

En segon lloc, el PP no veu clar que aquests projectes ja presentats i que ja s'han posat en marxa als barris no haguessin estat inclosos en un principi, i ara constin a part. Algunes de les actuacions que ja es van presentar en el seu moment, per exemple, són les obres que fan referència a Pintor Estrany o les de la nova Biblioteca. El regidor del PP demana un aclariment de perquè hi ha accions que han caigut del Pla Integral, d'altres que han estat readmeses en la Llei de Barris, etc.; es pregunta sota quins criteris s'han pres aquestes decisions.

En tercer lloc, el Sr. López comenta que a banda dels projectes importants, hi ha qüestions per a les quals no calen tants diners i sí una mica més de voluntat política. Recorda que una de les primeres qüestions que va tractar quan va iniciar la seva trajectòria com a regidor van ser les antenes parabòliques als balcons de molts habitatges de la zona. En aquell moment, se'ls va dir que allò s'estudiaria i se solucionaria tot traient-les fora, i encara avui hi són. El mateix passa amb el control de l'abandonament de cotxes, que no acaba d'encarrilar-se de manera efectiva, o la neteja del barri.

En definitiva, és cert que calen més actuacions i totes elles són benvingudes, però convé que s'acompanyin d'una voluntat política més ferma.

 

 

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, celebra el resultat d'aquest esforç dut a terme pel Consell de Rocafonda-El Palau, no sense abans posar de manifest algunes qüestions.

Fent honor a la veritat, el regidor de CiU reconeix que la utilització de la paraula "degradació", mentre feia referència a l'estat de manteniment d'aquests barris, va ser desafortunada. Evidentment, els ajuts que s'hi destinin seran ben rebuts, però allò que no es pot fer és fer dependre totes les actuacions polítiques en funció d'aquests ajuts, perquè també podria ser que no fossin concedits. Esperem que això no passi, i que el fet d'haver rebut ja uns ajuts per al barri de Cerdanyola no repercuteixi negativament en la rebuda d'aquests nous ajuts. Està molt bé defensar aquesta mena d'ajudes als barris, però també cal demanar a tots els representants de les respectives zones que siguin solidaris entre tots, a fi d'evitar actuacions molt localitzades, que afavoreixin unes àrees més que no pas unes altres.

D'altra banda, CiU pensa que aquesta idea fonamental d'unir el barri amb la resta de la ciutat és una bona línia a seguir, que permetrà, a més, connectar-hi també L'Escorxador i la nova Biblioteca.

També és destacable la importància de les actuacions a nivell de persones, especialment, d'infants i gent gran, és a dir, totes aquelles accions urbanístiques que milloren directament la qualitat de vida dels ciutadans amb més necessitats.

 

El senyor Oriol Batista, en resposta a la intervenció del Sr. López, aclareix que la Biblioteca de l'Escorxador, que ja era una proposta que el Govern municipal va anunciar que es tiraria endavant, tant podia formar part com no de l'esmentada Llei de Barris. El fet que hi hagi estat inclosa ha estat per motius estratègics, per poder rebre més puntuació.

Pel que fa a aclariments sobre propostes inicials que al final han caigut o idees noves que s'han inclòs en darrer terme, el Sr. Batista en reconeix l'existència, però en qualsevol cas totes les decisions en aquest sentit s'han pres per consens. Per exemple, Joan XXIII apareixia inicialment, però, després, entre tots es va decidir eliminar-lo del Pla Integral Rocafonda-Palau i ha estat reincorporat novament en la Llei de Barris. Tot allò que s'ha fet és fruit de la participació del consens.

 

 

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, recorda que s'està treballant en els barris de Rocafonda i El Palau des de fa molt temps, sense oblidar el gran ajut que han suposat els fons europeus. Aquestes zones tenen problemes que cal anar resolent, avançar-s'hi, però que afortunadament no es troben en una situació de degradació.

Pel que fa a les últimes actuacions, val la pena recordar que la inversió pública dels fons europeus, de l'Ajuntament de Mataró i d'altres administracions, com la mateixa Generalitat, ha estat a la vora dels 2.000 milions de pessetes, utilitzats per rehabilitar el cementiri, urbanitzar Pau Picasso, Rusiñol, part de Poeta Punsola, la plaça Rocafonda i la construcció d'un aparcament, en una primera actuació. Però n'han vingut d'altres, com ara el soterrament de línies que ha permès actuar sobre l'altra banda de Pintor Estrany i planificar un parc, equipaments, la rotonda de la carretera de Mata, el nou CAP, la pista poliesportiva del Palau, la posició del nou centre cívic, el pla de xoc del Palau, els canvis d'enllumenat, etc.

Per tant, l'esforç que s'està fent per part de tots està donant els seus fruits i això és el que farà que no arribem a la situació de tenir ciutadans de primera i ciutadans de segona, en funció del barri on visquin. Cal evitar-ho de totes, totes.

En referència a la intervenció del Sr. Valls, el Sr. Alcalde afirma que òbviament no pot saber si els ajuts es rebran o no, però es mostra convençut que s'ha presentat un bon projecte, sense oblidar que la Llei de Barris, d'altra banda, s'executarà íntegrament perquè aquesta sí depèn únicament de fons municipals.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

24 - ACCEPTAR EL COMPROMÍS DE COL·LABORACIÓ I COOPERACIÓ AMB LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA PER LES ACTUACIONS DE MILLORA DE L'ESPAI I LA VIA PÚBLICA ANY 2006 (PROTOCOL GENERAL XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT 2004-2007) AMB UN SUPORT ECONÒMIC DE 439.000.- EUROS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, presenta la proposta següent:

"En data 27 de març de 2006, ha tingut entrada en el registre general municipal la comunicació 200600011470 de la Diputació de Barcelona , arran de l'aprovació del Protocol General Xarxa de Barcelona Municipis de Qualitat, a través de l'Àrea de Govern Local, que ha posat en marxa un procés de concertació d'actuacions específiques amb les entitats locals que s'hi han adherit amb la voluntat de programar el conjunt d'actuacions que s'impulsaran durant el període 2004-2007.

Fruit d'aquest procés de concertació, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mataró han avaluat la possibilitat de desenvolupar conjuntament les previsions del Protocol General, gestionat per l'Oficina Tècnica de Cooperació, mitjançant l'impuls d'actuacions de millora de l'espai i la via pública per a l'any 2006, amb un suport econòmic de 439.000,00 Euros.

Vistes les anteriors consideracions i les instruccions de gestió dels convenis de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat per tal de gaudir de l'esmentat suport econòmic.

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple Municipal l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.-

Acceptar el compromís de col·laboració i cooperació a formalitzar entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mataró per portar a terme durant l'any 2006, per un import total de 439.000,00 Euros, les actuacions de millora de l'espai i la via pública que es relacionen a continuació:

 

Nom de l'actuació Import

- Reurbanització del c.Nàpols, entre Pl. Cristina i c.Vitòria 132.000,00 €

- Reurbanització del c.Sicília, entre els carrers Mallorca i St. Joan Bosco 46.800,00 €

- Tanca del camp de futbol de Cerdanyola i vorera tram carrer de l'Estadi94.000,00 €

- Construcció de passos elevats al c. Mas Sant Jordi 16.000,00 €

- Asfalt del c. Vitòria , entre pl. Mediterrani i c.València 70.000,00 €

- Asfalt del c. Jaume I el Conqueridor , entre c. Rosselló i València 81.000,00 €

Segon

.- Formalitzar, davant l'Oficina Tècnica de Cooperació de la Diputació de Barcelona, les fitxes tècniques de cada actuació i tots els requisits tècnics i administratius necessaris per tal d'obtenir el suport econòmic esmentat en l'anterior acord. ( Fitxa 1 i 5).

Tercer.-

Notificar els anteriors acords a l'Oficina Tècnica de Cooperació de la Diputació de Barcelona i als serveis municipals d'Ingressos, Gestió Econòmica i Manteniment als efectes oportuns."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

 

 

 

CMI DE VIA PÚBLICA

25 - DONAR COMPTE DE L'ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE 3 D'ABRIL DE 2006, RELATIU A L'APROVACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE LA POLICIA LOCAL 2007-2013.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, dóna compte de l'acord de la Junta de Govern Local següent :

"Antecedents

Els elements en funció dels quals es va planificar l'actual model d'organització i activitat de la Policia Local de Mataró, han experimentat un procés de forta transformació durant els darrers anys:

  1. El marc legal, que apunta cap a un model global de seguretat.

    • Llei 4/03 d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya.

    • Conveni Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya - Ajuntament Mataró.

    • Llei del Sistema de Policia de Catalunya (avantprojecte).

  1. La ciutat, que està experimentant un ràpid desenvolupament demogràfic i territorial.
  2. L'Administració Local, que es defineix cada vegada més com un servei orientat a les demandes ciutadà; demanden que també varien constantment, i que requereixen sobretot la protecció integral de persones, béns, drets, qualitat de vida i convivència cívica.

Aquests canvis obliguen a replantejar el model de Policia Local i a orientar-lo cap a estratègies globals que permetin respondre amb flexibilitat, transversalitat i proactivitat a un entorn cada vegada més dinàmic.

D'acord amb això la Policia Local de Mataró vol impulsar i consolidar durant els propers anys un model global d'organització, gestió i actuació, basat en el següents principis:

  1. Proximitat al ciutadà (Policia de Barri).
  2. Coordinació policial (Policia de Catalunya).
  3. Transversalitat municipal (Pla de Seguretat Local).

La implantació d'un model global de Policia Local requereix dels següents elements:

  1. Anàlisi permanent de l'estat de la seguretat i de les necessitats i demandes dels ciutadans.
  2. Impuls d'un model de qualitat i de millora continua en el desenvolupament dels serveis.
  3. Presència continuada i exhaustiva al territori.
  4. Contacte permanent i personalitzat amb els ciutadans.
  5. Coordinació Policia Local € Mossos d'Esquadra.
  6. Desenvolupament dels sistemes d'informació global de la Policia de Catalunya.
  7. Homogeneïtzació dels estàndards organitzatius, operatius i de qualitat de servei de la Policia Local i el Cos de Mossos d'Esquadra.
  8. Coordinació de les accions policials amb els programes d'actuació de la resta de serveis de l'Ajuntament i d'operadors de la ciutat, per constituir un únic sistema de seguretat pública, dirigit per l'Alcalde.

Per implantar aquest nou model, la Policia Local de Mataró ha elaborat un Pla Estratègic, amb una vigència prevista entre 2007 i 2013. Aquest Pla integra:

  • Una anàlisi de situació en actualment es troba la Policia Local de Mataró en relació a la seva organització i a l'estat de la seguretat a la ciutat.

  • La definició dels objectius que es pretenen assolir respecte als elements analitzats.

  • La planificació de les accions i recursos per mitjà dels quals assolir els objectius fixats.

Per últim, amb la finalitat de que respongués a les necessitats i demandes dels ciutadans, i s'integrés perfectament amb la resta de l'organització municipal, el Pla Estratègic de la Policia Local ha estat sotmès a la consulta i debat de diferents òrgans de govern, gestió i participació, les aportacions dels quals han estat també incorporades al document final:

  • Govern Municipal

  • Comissió Municipal Informativa de Via Pública

  • Consell de Seguretat i Prevenció

  • Comissió de Gestió

Proposta

Atès que d'acord amb l'article 4 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, correspon als municipis la potestat de programació i planificació dels seus serveis.

Atès que de les consultes i debats realitzats amb els òrgans municipals abans esmentat s'ha després la conveniència d'impulsar el nou model d'organització i activitat planificat per la Policia Local.

PROPOSO A LA JUNTA DE GOVERN LOCAL:

PRIMER. Aprovar el Pla Estratègic 2007-2013 de la Policia Local, que s'adjunta com a annex a aquesta proposta.

SEGON. Comunicar aquest acord als responsables dels serveis municipals implicats en l'impuls del seu contingut, d'acord amb el calendari i recursos previstos.

TERCER. Donar compte d'aquest acord al Ple de l'Ajuntament i la Junta Local de Seguretat."

 

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, passa a valorar el Pla Estratègic de la Policia Local 2007-2013.

CiU considera que es tracta d'un document molt bo, excel·lent pel que fa al treball, que inclou tots els principis anunciats pel Sr. Bassas, així com una bona sistemàtica de treball, amb objectius, subobjectius i accions fins a l'any 2012 ben especificats, però que té alguna mancança.

Ens trobem davant d'un document excessivament tècnic, potser massa "empresarial", a partir d'un seguit de premisses i d'actuacions a aplicar amb un cos, com és la policia local, que té una sèrie de valors que caldria posar sobre la taula. CiU també hi troba a faltar, al final de tot, les persones, és a dir, referències a un sistema relacional, així com aspectes de relació pública, vinculats a temes de psicologia del tracte humà. És com si a aquest document li faltés l'ànima. En tot el document només hi apareix una sola vegada la paraula "motivació". D'altra banda, en el tema de la formació tampoc s'hi aprofundeix massa.

Tot i així, es tracta d'un document cabdal, que ha d'assentar les bases de la seguretat dels mataronins en els propers anys, que situa el nombre de policies en 195, l'any 2013 i la inversió en 1.760.000 euros.

Celebrem, doncs, l'arribada d'aquest projecte perquè sembla que el Govern no ha acabat de fer els deures pel que fa a la projecció del cos de policia en aquests últims cinc anys. La situació de partida, l'any 2000, era de 143 policies i l'any 2005, de només 149. Tenint en compte que la població, durant aquest període, ha crescut un 11,4%, el cos de policia local mostra un creixement insuficient. Probablement, el Govern s'hagi relaxat en aquest sentit, des de l'entrada dels Mossos d'Esquadra, l'any 2002/03. Allò que és evident, per tant, és que hi ha un dèficit de policia a Mataró, provocat molt especialment pel dèficit de Mossos d'Esquadra, i que caldrà anar assumint en els propers anys.

D'altra banda, CiU també ha trobat a faltar, en el document, aprofundir més en la qüestió de l'especialització: caldria incidir més en el tema de la policia de barri, per exemple, o la policia del medi forestal, així com insistir en un control més exhaustiu d'espais com ara les Cinc Sènies, entre d'altres.

En definitiva, hi ha una seguretat objectiva i una altra de subjectiva. La segona ve marcada per les enquestes d'opinió però també per les queixes que es reben contínuament pel que fa a manca de presència policial, sobretot. I incideix novament en la necessitat de posar més èmfasi en l'aspecte més humà i relacional entre el policia i el ciutadà.

 

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença anunciant que la seva intervenció tindrà un caràcter més crític. Recorda que el PP es va abstenir tant en la Comissió Informativa com en la Junta de Govern perquè, tot i que, des d'un punt de vista conceptual i tècnic, el document és correcte i estratègicament oportú, no els desperta confiança. Aquest grup té una absoluta desconfiança cap a temes de seguretat i policia local gestionats pel Govern. Com a exemples, el Sr. Mojedano expressa la denúncia reiterada de la manca d'efectius policials a la ciutat feta pel seu partit i mai reconeguda per l'equip de govern. Sobta que ara es presenti aquest projecte i se n'admeti la mancança.

D'altra banda, cal destacar que tampoc no s'han tingut en compte aquests mateixos efectius a l'hora de preparar aquest nou pla: no s'hi ha parlat i, per tant, la seva participació ha estat nul·la en la redacció del document.

El Sr. Mojedano, per tant, recomana al Govern fer menys plans estratègics i tinguessin més en compte la gent de base del servei, perquè a més, tal com va posar de manifest l'informe de l'empresa One, la policia mataronina està desmotivada, entre d'altres.

 

El senyor Ramon Bassas es mostra satisfet de sentir les intervencions dels grups municipals, tot i que hagués preferit sentir-les al llarg del procés d'elaboració del Pla Estratègic; recorda que hi ha hagut dues comissions d'informatives per a tractar-ne la qüestió. Alhora, explica que no és cert que no s'hagi tingut en compte la policia, perquè s'ha consultat la mesa de comandament, així com la línia de comandament en avall i, per últim, l'informe ha estat presentat davant del Consell de Seguretat i Prevenció, que és l'òrgan de participació d'aquest àmbit, i se n'han tingut en compte les aportacions.

Respecte a la intervenció del Sr. Mojedano, el Sr. Bassas afirma que no demana la seva confiança en el Govern sinó en el Pla. Allò que és important és posar-se d'acord pel que fa a les millores que cal emprendre i com fer-ho: si el Pla és satisfactori, doncs, convé recolzar-lo a fi d'endegar-lo; si no ho és, cal buscar punts d'encontre.

Pel que fa a les paraules del Sr. Martí, el Sr. Bassas respon que les persones són la veritable mesura d'aquest Pla Estratègic, tant des del punt de vista de la percepció €a fi que el ciutadà se senti més segur€, com de la participació €que ha tingut en compte el Consell, les associacions de veïns i els particulars€, i dels mateixos efectius policials €n'hi haurà més i durant més dies l'any€.

D'altra banda, el conseller delegat de Seguretat i Prevenció, recorda que les fitxes que s'inclouen en l'informe sí que aborden el tema de la motivació del personal, així com qüestions de formació. Pel que fa al caràcter tècnic i empresarial del document, l'explicació rau en la voluntat del Govern d'assolir un nivell alt de rigorositat en els costos.

En relació a la queixa feta pel Sr. Martí al voltant de la baixa efectivitat del Govern aquests cinc últims anys, el Sr. Bassas afirma que no és cert perquè durant aquest temps s'han cobert les places de policia al 100%, fet que ha comportat els millors anys de seguretat ciutadana. Mataró està més ben dotada que mai, no s'havien tingut tants policies locals ni tan ben formats com ara, ni tampoc s'havien assolit índexs delictius tan baixos. A més, tot plegat s'ha aconseguit sense l'ajut d'altres administracions €com sí que va passar amb el desplegament de nacionals sota el mandat del PP€.

En definitiva, aquest és un Pla que ha de significar la continuació i, si cap, millora de la dotació policial actual i de la situació de seguretat, que és la millor dels últims anys.

 

El senyor Josep Lluís Martí diu que el seu grup fa les aportacions que creu adients en el moment que creu oportú. Si no s'han fet abans és probable que sigui perquè el procés els ha generat confiança i, per tant, no n'han donat l'opinió final fins al dia d'avui. Tampoc no ha volgut dir que l'equip de Govern s'hagi adormit durant aquests últims cinc anys, sinó que hi havia hagut un alentiment de l'increment de la plantilla entre els anys 2002 i 2005.

Pel que fa al Sr. Mojedano, el Sr. Martí afirma que no deixa de sorprendre per la pròpia contradicció del discurs que fa, en el sentit que, d'un banda, recolza el pla com a document vàlid, i de l'altra, diu que s'han de fer menys plans estratègics.

El Pla Estratègic és necessari per a posar en solfa una projecció de futur i per avançar, sense oblidar que els pitjors moments quant a ràtio de policia local a Mataró coincideixen amb el mandat del PP a l'Estat.

 

 

El senyor Paulí Mojedano comença reconeixent que el seu grup està disposat a ser crític però també a reconèixer els errors comesos, fet que no treu que actualment hi hagi un dèficit policial important. La plantilla de Mossos d'Esquadra a Mataró, des del desplegament a Barcelona, s'ha vist disminuïda sensiblement.

 

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, considera molt injustes algunes de les afirmacions expressades pel Sr. Mojedano. La dotació de Policia Nacional de Mataró va arribar a estar per sota del 40% de la seva plantilla en temps del PP. Actualment convé celebrar l'estat dels efectius a la ciutat i, avui concretament, amb motiu de la reunió de la Junta Local de Seguretat, s'ha felicitat la plantilla.

Quan governava el PP, el Sr. Baron mateix recorda haver anat a Madrid a demanar al Sr. Acebes que les policies (local, nacional i autonòmica) poguessin col·laborar, i la negativa que va rebre per part del Govern. Demana rigor a l'hora d'abordar aquesta qüestió.

 

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Servei de Participació Ciutadana-

26 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA 1030/2006 DE 2 DE FEBRER, RELATIU AL NOMENAMENT DE LES PERSONES MEMBRES DEL CONSELL TERRITORIAL DEL PLA INTEGRAL DEL CENTRE - EIXAMPLE - HAVANA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, dóna compte del decret següent:

"DECRET

1030/2006 de 2 de febrer

 

Assumpte:

Nomenament de les persones membres del Consell Territorial del Pla Integral de Centre -Eixample - Havana

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 45 - AL

Relació de fets

En data 3 de febrer de 2005, per acord de l'Ajuntament en Ple, es va aprovar definitivament el Reglament dels Consells Territorials dels Plans integrals de l'Ajuntament de Mataró.

En data 25 de febrer de 2005, es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província el Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals de l'Ajuntament de Mataró.

L'article 3 del Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals de l'Ajuntament de Mataró estableix els membres que els formen.

En virtut de les atribucions atorgades per la legislació vigent, RESOLC:

Primer.-

Nomenar com a persones membres del Consell Territorial del Pla Integral de Centre-Eixample-Havana, per a l'actual mandat municipal, les persones proposades següents:

a) Com a presidenta: Sra. Montserrat López Figueroa

b) Per cada un dels grups polítics municipals:

- Grup municipal PSC:Sr. Marc de San Pedro López

- Grup municipal CiU:Sra. Marta Agulló

- Grup municipal PPC:Sra. Adela Rodríguez

- Grup municipal ICV-EUiA:Sr. Miquel Canal de Torres

- Grup municipal ERC:Sr. Joan Safont i Plumed

c) Com a vicepresident:Sr. Joan Safont i Plumed

Segon.-

Nomenar com a persones membres del Consell Territorial del Pla Integral de Centre -Eixample - Havana, per un període de dos anys, les persones proposades següents:

a) Per cadascuna de les associacions de veïns del territori:

- Associació de Veïns l'Havana i Rodalies:Sr. Alfonso de Alfonso FagesSr. Rafael Floriach Boix

- Associació de Veïns Mataró Centre:Sr. Lluís Prades OlmosSr. Joan Saborido Badia

b) Per la resta d'entitats del territori, agrupades per àmbits d'actuació:- Associació Cultural Fèlix Cucurull:Sr. Lluís Alameda Bustos

- Casal de la Nova Aliança Mataronina:Sr. Joan Manel Calleja Calles

- Associació Cultural i Recreativa del carrer Sant Ramon:Sr. Josep Lluis Gallemí Aymà

- Armats de Mataró:Sr. Francisco Peláez San Francisco

- Penya l'Esplanada:Sr. Jordi Pou More

- Foment Mataroní:Sra. Encarnació Safont-Tria i Ximenes

- Associació de Venedors de la Plaça Gran i Rodalies:Sr. Lluís Villar

- Unió de Botiguers de Mataró:Sr. Salvador Floriach Gallart

- Robafaves, SCCL:Sr. Roc Font Llinés

- Associació Parkinson Catalunya Delegació Maresme:Sra. Montserrat García-Milà Lloveras

- Associació Familiars d'Alzheimer de Barcelona Delegació Maresme:Sra. M Àngels Fradera

- Associació Familiar Mixta de Africanos de Catalunya:Sr. Jim Momodou Bah

- Associació Asalma Alba Maresme:Sr. Toni Paloma Planas

- APA Escola Cor de Maria:Sra. Imma Pascual

c) Per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró:Sr. Jesús Nieto Carbonell

d) Pels ciutadans i ciutadanes, més grans de 16 anys, escollits aleatòriament entre els residents al territori, per trams d'edat i sexe:

Sra. Inocencia Beltrán GarcíaSra. Esther Francia AlcantaraSra. Cristina Puig CarmonaSr. Joan Sans Bassas

Tercer.-

Nomenar una tècnica municipal com a secretària:

Sra. Glòria Brusati Massaguer

Quart.-

Donar compte d'aquest decret al proper Ple Municipal.

Cinquè.-

Notificar aquesta resolució a les persones interessades."

 

 

-Secció de Civisme i Cooperació-

27 - DONAR COMPTE DE L'ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE 3-4-2006, D'APROVACIÓ DEL PLA DIRECTOR DE SOLIDARITAT I COOPERACIÓ INTERNACIONAL.

La senyora Maria Rosa Cuscó, consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona, dona compte de l'acord de Junta de Govern Local següent :

"Relació de fets

Després de l'experiència acumulada al llarg dels anys, l'Ajuntament de Mataró ha volgut, amb l'elaboració del Pla Director de Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament, consolidar el treball realitzat i donar un salt qualitatiu en el seu compromís amb la justícia i els pobles més desfavorits treballant el compromís per la solidaritat i la cooperació al desenvolupament.

La realització del Pla Director de Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament respon a l'objectiu estratègic de treballar per la cohesió social des de l'exercici dels principis democràtics, la igualtat de drets i deures i la solidaritat com a eina compensadora de les desigualtats socials.

El Pla Director de Solidaritat i Cooperació Internacional es presenta com un projecte participatiu i obert que defineix les prioritats de treball, i proposa unes línies d'actuació pels propers anys.

 

Per tot el que s'ha exposat la sota signant proposa que la Junta de Govern Local adopti la resolució següent:

 

Primer.-

Aprovar el Pla Director de Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament.

Segon.-

Donar compte d'aquest acord a l'Ajuntament en Ple.

Tercer.-

Notificar aquest acord a les persones membres del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional. "

 

 

 

 

 

 

-Patronat Municipal de Cultura-

28 - DESESTIMACIÓ DEL RECURS D'ALÇADA PRESENTAT PEL COMITÈ D'EMPRESA CONTRA ELS ACORDS DE LA JUNTA DEL PATRONAT D'APROVACIÓ DELS PLECS DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS, DE LES CONDICIONS TÈCNIQUES I DE LA CONVOCATÒRIA DE LICITACIÓ DE LES SEGÜENTS CONTRACTACIONS: A) SERVEI DE VIGILÀNCIA I CONTROL D'ACCÉS DELS CENTRES GESTIONATS PEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA I DELS SERVEIS DE VIGILÀNCIA PRIVADA DELS ACTES DE LES FESTES POPULARS I TRADICIONALS DE MATARÓ I ALTRES ACTES AL CARRER I B) SERVEI D'ASSISTÈNCIA TÈCNICA DE SUPORT A LES ACTIVITATS QUE ES REALITZEN AL TEATRE MONUMENTAL I DE REGIDORIES D'ESCENARIS EN ESPECTACLES FESTIUS I ALTRES ACTES AL CARRER ORGANITZATS PEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"En data 17 de febrer de 2006, el Sr. Frederic Compte en la seva qualitat de President del Comitè d'empresa, va presentar un recurs contra els acords de la Junta del Patronat de data 19 de desembre de 2005 pels quals s'aproven:

  • El plec de clàusules administratives particulars i document de condicions tècniques per contractar, per concurs públic i procediment obert, els serveis de vigilància i control d'accés del centres que gestiona el Patronat Municipal de Cultura i dels serveis de seguretat privada de suport als actes de les festes populars i tradicionals de Mataró i altres actes al carrer.
  • El plec de clàusules administratives particulars i document de condicions tècniques per contractar, per concurs públic i procediment obert, els serveis d'assistència tècnica de suport a les activitats que es realitzen en el Teatre Monumental i de regidories d'escenaris en espectacles festius i actes al carrer organitzats pel Patronat Municipal de Cultura.

En el seu escrit es demana que s'acordi la nul·litat de la referida resolució de la Junta del Patronat Municipal de Cultura, de conformitat a les manifestacions contingudes en el recurs d'alçada interposat.

Legislació aplicable.

Llei 30/1992, del règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú.

Llei de contractes de les Administracions públiques, aprovat pel R.
D. Legislatiu 2/2000, de 16 de juny.

Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Conveni col·lectiu de l'Ajuntament de Mataró, prorrogat fins el 2007.

Llei orgànica de llibertat sindical de 2 d'agost de 1985.

Llei 9/1987 de 12 de juny, d'òrgans de representació i participació del personal de les administracions públiques.

Consideracions legals:

Primer.-

En relació a la procedència del recurs cal assenyalar que de conformitat amb el que disposa l'article 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, és procedent la interposició de recurs d'alçada ja que la resolució de la Junta no posa fi a la via administrativa.

En aquest sentit, l'article 24 dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura, estableix que es poden recórrer en alçada davant el Ple de l'Ajuntament els actes dictats per la Junta del Patronat.

Segon.-

Respecte al fons de l'assumpte el Comitè fonamenta el seu recurs en els següents fets:

Considera que la tramitació de les licitacions ha estat irregular, i en conseqüència, es planteja la seva nul·litat.

Que el procediment seguit no ha respectat el perceptiu tràmit d'informació ni tampoc la possibilitat de participació de la representació dels treballadors en el tràmit, que era obligatori en el seu entendre perquè el conveni col·lectiu de l'ajuntament de Mataró, d'aplicació als treballadors del Patronat així ho possibilita.

Al·lega igualment que en el mateix sentit es pronuncien l'art. 6 i següents de la LOLS.

A banda, considera que està legitimat per la presentació del recurs, per ostentar un interès legítim, atès que es tracta de cobrir llocs de treball de l'organització.

Respecte a les consideracions presentades pel Comitè cal assenyalar:

La llei de contractes de les Administracions públiques, en delimitar el concepte de contractes de consultoria i assistència i serveis, requereix que la seva necessitat es justifiqui per la impossibilitat de prestació per la pròpia organització contractant, en no disposar de mitjans i recursos adequats. Per tant, condició sine qua non és la mancança de mitjans propis, i així es justifica en l'expedient.

La llei municipal de Catalunya, en el seu art. 277, obliga a obrir un tràmit d'informació pública dels plecs de condicions de les contractacions que celebri l'ens local; tanmateix, el propi article, dispensa d'aquesta informació pública en el cas d'existència de plec de condicions generals.

Exactament, en el cas del Patronat Municipal de Cultura, el plec de condicions generals és el mateix de l'Ajuntament de Mataró, al qual s'hi van adherir en 1995.

Ni la llei orgànica de llibertat sindical ni tampoc la llei d'òrgans de representació preveuen com a dret dels representants dels treballadors accedir als expedients de contractació ni participar en aquesta tipologia d'actuacions de l'Administració per la seva condició especifica.

No consta que el Comitè d'empresa, conjuntament amb el Patronat, s'hagin adherit a la pròrroga del conveni col·lectiu de l'Ajuntament.

Les contractacions proposades no suposen cap amortització de vacants en la plantilla, ni tampoc supressió de categories laborals.

Per tot el que s'ha exposat i vist l'informe jurídic que s'adjunta a l'expedient, el sotasignat proposa al Ple de l'ajuntament adopti els següents acords:

Primer.-

Desestimar en la seva totalitat el recurs d'alçada presentat en data 17 de febrer de 2006 pel Comitè d'empresa del Patronat Municipal de Cultura contra la resolució de la Junta del Patronat per la qual s'aproven les convocatòries de concursos públics, l'objecte dels quals es la prestació de serveis de vigilància i control d'accessos del centres que gestiona el Patronat i dels serveis de seguretat privada de suport a les festes populars i tradicionals de Mataró i altres actes al carrer, i els serveis d'assistència tècnica de suport a les activitats que es realitzen en el Teatre Monumental i de regidories d'escenaris en espectacles festius i actes al carrer organitzats pel Patronat Municipal de Cultura, al considerar que:

  • en no estar previst per la legislació sectorial de contractes ni per la d'àmbit municipal la participació sindical, i en no constar ni acreditar-se en la petició que el Patronat Municipal de Cultura amb els seus treballadors estiguin adherits a la pròrroga del conveni col·lectiu de l'Ajuntament de Mataró, no s'ha concultat la norma jurídica d'aplicació.
  • Les contractacions proposades no suposen cap amortització de vacants en la plantilla ni tampoc supressió de categories laborals.

Segon.-

Comunicar el present acords al Comitè d'empresa del Patronat Municipal de Cultura."

 

 

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu grup s'hi abstindrà.

 

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

29 - INCLUSIÓ DE NOUS CARRERS AL NOMENCLATOR DE LA CIUTAT.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Vistes les actes 4/2005 i 1/2006 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor, corresponents a les reunions ordinàries celebrades el dia 2 de novembre de 2005 i 11 de gener de 2006, sobre nous vials a denominar de la ciutat de Mataró.

Aquest Conseller-Delegat eleva a l'Ajuntament Ple l'aprovació de la següent

P R O P O S T A

  1. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el nom de la plaça situada entre la Muralla dels Genovesos i el carrer de Sant Pere més Alt, d'acord amb el plànol que s'adjunta (número 1).
  2. 3531 PLAÇA DE PERE MÀRTIR VIADA

  3. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el nom de la plaça apareguda arrel de la construcció del CAP de Cerdanyola nord. S'hi accedeix pels carrers del Vallès i de la Granja, d'acord amb el plànol que s'adjunta (número 2), amb el següent codi numèric i nom:
  4. 1551 PLAÇA DE VICENÇ FONT SASTRE

  5. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el nom del vial com ha resultat de la Unitat d'Actuació 37 del Vigent Pla d'Ordenació. S'hi accedeix per l'avinguda de Jaume Recoder i pel carrer de Cosme Churruca, a través del pas sota el bloc d'habitatges en construcció, d'acord amb el plànol que s'adjunta (número 3), amb el següent codi numèric i nom:

2511 PLAÇA DE MANUEL CUYÀS I DURAN

4. Notificar la present resolució al servei de sistemes d'informació i telecomunicacions per tal que procedeixi la corresponent comunicació als serveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió."

 

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, agraeix a les famílies de Vicenç Font-Sastre, Manuel Cuyàs-Duran i Pere Biada que hagin acceptat la inclusió dels seus noms en el espais de Mataró que han estat escollits.

L'obligació de la ciutat i els seus ciutadans és honorar els seus membres il·lustres, i fer que la seva obra sigui més reconeguda a partir d'aquestes iniciatives.

 

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, se suma a les paraules de la Sra. Recoder i aprofita l'avinentesa per agrair a l'equip de Govern, i a la Comissió del Nomenclàtor, la sensibilitat mostrada envers la proposta del Dr. Font.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

-Patronat Municipal d'Esports-

30 - CANVI DEL REPRESENTANT DE LES ESCOLES PRIVADES AL CONSELL PLENARI DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, presenta la proposta següent :

"Vista la renúncia del Sr. Xavier Salvador Galí com a representant dels Centres d'Educació de Mataró al Consell Plenari del Patronat Municipal del Patronat Municipal d'Esports.

Vista la proposta presentada per l'assemblea dels centres d'educació privats concertats de Mataró d'anomenar al senyor Jordi Barrufet Olmo com a substitut del Sr. Xavier Salvador Galí

Vist l'informe del Director del Patronat sobre el procés que es va seguir per nomenar els membres del Consell Plenari i tenint en compte el que disposen els articles 4t i 5è dels Estatuts de l'esmentat organisme, es proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents,

ACORDS:

  1. Acceptar la renúncia del Sr. Xavier Salvador Galí com a representant dels centres d'educació al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports.
  2. Nomenar com a representant dels centres d'educació privats al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports al senyor Jordi Barrufet Olmo.
  3. Notificar els presents acords a les persones interessades."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

-Institut Municipal d'Educació-

31 - APROVAR L'ACCEPTACIÓ DE LA SUBVENCIÓ ATORGADA PEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A LES CORPORACIONS LOCALS TITULARS DE LLARS D'INFANTS PER AL CURS 2005-2006, PER UN IMPORT TOTAL DE 1.036.800,00 EUR.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Per resolució de 2 de desembre de 1991 es va aprovar el model de conveni de creació dels centres d'educació infantil de primer cicle, els titulars dels quals siguin les corporacions locals, i es van regular les possibles aportacions econòmiques del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per al sosteniment dels centres esmentats.

L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.

L'Institut Municipal d'Educació té caràcter administratiu i està dotat de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus objectius.

A l'Institut Municipal d'Educació li correspon, sense perjudici de les facultats de tutela de l'Ajuntament, la gestió, organització i promoció dels serveis educatius municipals i entre les atribucions que li corresponen hi ha la d'acceptar herències, llegats i donacions, obtenir subvencions, auxilis i ajuts de l'Estat, Comunitat Autònoma, Unió Europea i altres administracions públiques i particulars.

Per a l'exercici pressupostari de 2006, per Resolució EDC/280/2006, de 9 de febrer, s'han atorgat subvencions a les corporacions locals titulars de llars d'infants per al curs 2005-2006 per als següents centres:

EEI Cerdanyola. Subvenció per import total de 162.000,00 euros.

EEI La Llàntia. Subvenció per import total de 115.200,00 euros.

EEI La Riereta. Subvenció per import total de 187.200,00 euros.

EEI Les Figueretes. Subvenció per import total de 187.200,00 euros.

EEI Rocafonda. Subvenció per import total de 187.200,00 euros.

EEI Tabalet. Subvenció per import total de 198.000,00 euros.

 

Com a requisit per obtenir el lliurament dels imports de les subvencions per part de les diferents corporacions locals cal trametre al Servei de Règim Econòmic de la Direcció General de Centres Educatius del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, entre altra documentació, l'acord del Ple de l'Ajuntament de Mataró pel qual s'accepta la subvenció.

És per això que elevo a l'Ajuntament en Ple la present proposta per a la seva consideració i aprovació:

    1. Acceptar la subvenció atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, per Resolució de data 9 de febrer de 2006, per la qual s'atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de llars d'infants per al curs 2005-2006 pels següents imports i centres:
    2. EEI Cerdanyola. Subvenció per import total de 162.000,00 euros.

      EEI La Llàntia. Subvenció per import total de 115.200,00 euros.

      EEI La Riereta. Subvenció per import total de 187.200,00 euros.

      EEI Les Figueretes. Subvenció per import total de 187.200,00 euros.

      EEI Rocafonda. Subvenció per import total de 187.200,00 euros.

      EEI Tabalet. Subvenció per import total de 198.000,00 euros.

    3. Comunicar aquest acord a la Direcció General de Centres Educatius del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
    4. Donar compte d'aquest acord en el proper Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

32 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE SUBVENCIONS PER AL LLOGUER D'HABITATGES A TRAVÉS DE LA BORSA DE LLOGUER JOVE DE MATARÓ.

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, demana que aquest punt de l'ordre del dia quedi sobre la taula, ja que el regidor d'Habitatge li ha comunicat que necessita completar uns estudis per tal de donar resposta a la proposta del grup municipal de CiU.

 

 

 

33 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER L'ORGANITZACIÓ D'UN TORNEIG INTERNACIONAL DE FUTBOL BASE A MATARÓ.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"Aquest Grup Municipal ha expressat en diverses ocasions la seva voluntat de contribuir a fer de Mataró una ciutat referent, i en aquest sentit hem presentat moltes iniciatives encaminades a col·laborar amb el Govern Municipal per aconseguir aquest objectiu.

D'altra banda, sempre hem defensat la importància de l'esport i de la seva pràctica en la vida dels ciutadans/es, especialment entre els més petits. I no només pels beneficis físics que els reporta sinó perquè creiem que contribueix al desenvolupament de la capacitat d'interrelacionar-se dels nens/es així com a fomentar elements tant claus com ara la responsabilitat personal.

Afortunadament, la nostra ciutat compta amb molts clubs esportius que ofereixen una àmplia gama d'activitats esportives, com ara futbol, bàsquet, voleibol, waterpolo, tennis taula, etc.

De tota aquesta oferta i sense voler menysprear la important tasca que desenvolupen aquestes entitats en altres activitats esportives, es evident que podríem afirmar que l'esport més popular actualment a la ciutat és el futbol, sobretot si atenem al número de fitxes federatives donades d'alta per aquest esport a la nostra ciutat.

Precisament per aquesta popularitat i amb la voluntat abans expressada de projectar exteriorment la imatge de Mataró creiem que l'organització d'un torneig internacional de futbol base seria un important pol d'atracció.

Aquest tipus de projecte ja s'està realitzant en altres ciutats amb la col·laboració de les administracions locals i autonòmiques així com les federacions, com per exemple a Barcelona amb la Barcelona Cup o a Sant Sebastià amb la Donosticup.

Un projecte similar s'organitza a altres ciutats espanyoles com Benidorm o pròximament a Pineda de Mar, i a ciutats europees com la italiana Rimini, un referent en aquest tipus d'esdeveniments.

La majoria d'aquests exemples són projectes plenament consolidats i que no només es dirigeixen al futbol base, sinó en els que participen equips de categoria sènior i equips femenins. Els tornejos es realitzen al llarg d'un cap de setmana o de diversos dies en l'època primaveral i estival i no es limitat a la participació d'equips locals sinó que la invitació es fa extensible a equips de tota Europa.

La inscripció en el torneig ha de garantir un mínim de partits, així com allotjament i dinar, que es pot fer mitjançant l'habilitació d'espais en els centres educatius de la ciutat. I per la realització dels partits, a banda de poder comptar amb els camps municipals, s'hauria d'aconseguir la col·laboració dels centres de la ciutat que gaudeixen d'instal·lacions esportives pròpies (com per exemple Valldemia) així com la participació de la resta de clubs esportius de futbol de la ciutat.

Entenem que la implicació de l'Ajuntament i del Patronat d'Esports en aquest projecte és fonamental per a la seva realització però també pensem que és important implicar als sectors privats de la ciutat, sobretot per la inversió que com a patrocinadors poden fer en el projecte.

Per nosaltres, la realització de l'esdeveniment hauria d'iniciar-se amb la participació d'equips de categoria aleví, tant femenins com masculins i en funció dels resultats anar ampliant l'oferta fins a esdevenir un torneig equiparable als referents abans anomenats, i que aportaria a Mataró ressò extern durant uns dies, a mes de moltes visites de gent d'altres indrets.

Creiem també que aquest Torneig Internacional podria anar acompanyat d'altres activitats paral·leles com un Symposium d'entrenadors, una Fira relacionada amb l'Esport, etc.

Per tot lo exposat, el Grup Municipal del PPC proposa l'aprovació en Ple dels següents

ACORDS

  1. L'Ajuntament de Mataró, mitjançant el Patronat Municipal d'Esports promourà la elaboració d'un projecte per la celebració el 2007 d'un torneig internacional de futbol per a nens/es, en principi de categoria aleví.
  2. Des de l'Ajuntament es convidarà a participar a tots els clubs esportius de futbol de la ciutat. "
  3.  

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que la proposta plantejada és molt interessant i digna de tenir en compte, però creu que és insuficient el fet de presentar al Plenari del Consistori una proposta així. Fóra bo que aquesta fos tractada per les persones que coneixen de prop aquest esport i que tenen representació en el si del Patronat d'Esports a fi que ells poguessin elaborar una proposta una mica més treballada.

    A tall d'exemple, el Sr. Fernàndez ha triat la ciutat més propera que cita el PP, Pineda de Mar. Localitat en què la proposta que es presenta avui s'ha gestionat a través d'un conveni amb una empresa privada, tot i que l'Ajuntament sí que ha cedit les instal·lacions municipals tot cobrant un preu públic amb unes condicions especials. A més, s'obliga l'empresa a que aporti gent als hotels de la ciutat, a repartir material promocional entre les entitats esportives, a pactar horaris de manera que no entorpeixin els entrenaments de les entitats de la ciutat i a fer-hi participar, als torneigs, equips locals. D'aquesta manera, a banda de fomentar l'esport, s'ha aconseguit allargar la temporada turística.

    Per tant, el Sr. Fernàndez, demana al PP que deixi la proposta sobre la taula i emplaça el conseller de Joventut i Esports a aprofundir-hi a fi de debatre-la més endavant. Si no es deixa sobre la taula, CiU s'hi abstindrà.

     

    El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, considera que la proposta té punts interessants i enriquidors, però està d'acord en què necessita més concreció, a més perquè hi ha moltes entitats implicades en aquest camp i que hi haurien de participar. Convé, doncs, que la proposta s'elabori a partir dels estaments de base €com ara entitats i clubs esportius€, passi pel Patronat d'Esports i, finalment, s'acabi debatent al Ple.

     

    El senyor Paulí Mojedano està d'acord amb les propostes del Sr. Fernàndez i el Sr. Pera i, per tant, estan disposats a deixar la iniciativa sobre la taula per a afavorir un debat més elaborat, més endavant. Prega, això sí, al Sr. Pera que es comprometi amb la proposta, que no deixi que es quedi en un no-res.

     

    34 .- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA REVISIÓ DEL PACTE PER A LA MOBILITAT.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió demana que la proposta quedi sobre la taula tota vegada que ha iniciat converses sobre aquesta qüestió amb el Sr. Manchado, i en aquest sentit volen arribar a un acord que es pugui portar a aprovació del Ple municipal.

     

     

    PRECS I PREGUNTES

    35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ILLA DE CAN CRUZATE.

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "La zona de Can Cruzate, una illa de cases situada a la plaça de l'Ajuntament i que presenta un aspecte cada vegada més malmès, ha estat objecte de la convocatòria d'un concurs d'idees per a millorar l'espai, convocat per PUMSA a l'octubre de 2005 i resolt el 23 de gener de 2006. Aquest concurs ha estat declarat desert, és a dir, no hi ha projecte guanyador, i s'han atorgat tres accèssits i una menció especial.

    Resulta xocant que dels 47 projectes presentats, alguns enviats per reconeguts estudis d'arquitectura de Catalunya, no n'hi hagués cap que complís els requisits demanats per dur a terme la reforma de tota la illa de cases. Atès que aquest espai es troba al centre de la ciutat i disposa d'alguns elements arquitectònics remarcables, sembla urgent que s'hi faci alguna cosa per evitar-ne la degradació continuada.

    Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

    PREGUNTA

    1. Per quines raons es va deixar desert el concurs de Can Cruzate?
    2. Es tornarà a convocar un segon concurs d'idees per aquesta zona?
    3. Què es el que es vol, des de PUMSA, que s'hi faci a Can Cruzate, és a dir, a quins usos volen destinar aquest espai? Es mantindrà la idea de fer habitatges, locals comercials i equipaments culturals o el plantejament sobre la zona varia?"

     

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, comença explicant que el jurat estava format per 7 persones, tres tècnics de l'Ajuntament i tres d'aliens, entre els quals, dos professors de l'Escola Universitària d'Arquitectura. Alhora, recorda que el concurs va merèixer l'atenció del Col·legi d'Arquitectes, que el va nomenar al gener "Concurs del Mes", com a millor concurs a Catalunya per a seleccionar projectes i arquitectes. Aquest fet, doncs, fa pensar que el concurs estava ben plantejat.

    Pel que fa a la decisió final, presa pel jurat amb unanimitat, tal com consta a l'acta signada per tots, sembla ser que tots els projectes tenien algun defecte. L'opinió concreta dels membres va ser que totes eren iniciatives interessants, però que probablement no s'adequaven al lloc.

    És evident que Can Cruzate és una peça emblemàtica clau en la ciutat i, en aquest sentit, no es podia permetre nomenar un guanyador amb un projecte que presentés punts poc clars o defectuosos.

    La idea final que va tenir el jurat va ser declarar-lo desert, però, al seu torn, nomenar finalistes, en un intent de fer veure que en realitat no hi havia un guanyador, però sí que hi havia bons projectes. Arran d'aquest fet, PUMSA va recolzar la idea de tirar endavant una segona volta amb tots els projectes finalistes, augmentant també la dotació oferta, a fi que tinguessin l'oportunitat de millorar-los. En el supòsit que això no fos així i que els projectes continuessin presentant defectes, es plantejaria un segon concurs, totalment nou.

    En resposta a la tercera pregunta, el Sr. Vilert explica que PUMSA simplement és administració actuant, que no pren cap decisió sobre què s'ha de fer, i aplica allò que s'estableix al Pla General i al ple de l'Ajuntament. Evidentment, les bases del concurs especificaven que el planejament s'havia de prendre a títol indicatiu.

     

    La senyora Maria José Recoder mostra el seu acord amb què siguin els tres finalistes qui tinguin l'oportunitat de tornar-s'hi a presentar amb uns projectes millorats i més adequats al lloc. D'altra banda, deixa constància de l'esforç invertit en els projectes de molts dels estudis d'arquitectura que es van presentar al concurs.

     

    36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'IMMOBLE SITUAT ALS NÚMEROS 592-596 DEL CAMÍ RAL D'AQUESTA CIUTAT.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

    "Fa alguns mesos que aquest grup municipal ja es va interessar per la situació creada a l'immoble situat als números 592-596 del Camí Ral de la nostra ciutat, arrel de les molèsties que l'activitat que es realitzava a la planta baixa causava als veïns de les plantes superiors.

    Sembla que, després d'haver-se ordenat l'aplicació de les corresponents mesures correctores al restaurant instal·lat a la planta baixa, que han suposat una considerable inversió a més de veure paralitzada la seva activitat, les molèsties es segueixen produint. Però, darrerament, s'han produït un seguit de fets que han deteriorat considerablement la convivència i que han acabat als jutjats.

    PREGUNTA

    :

    Primer.-

    Té coneixement el Govern Municipal d'aquesta situació que afecta a l'ordre públic?

    Segon.-

    Quina ha estat i serà l'actuació d'aquest Ajuntament per garantir que es compleixin les normatives pel que respecte a les llicències municipals corresponents, així com garantir la seguretat dels veïns i dels seus bens?"

     

     

    El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula a l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet, representat pel Sr. Ramon Barri, qui exposa que el restaurant Tagliatelle ja denunciat anteriorment, després d'haver fet reformes, continua molestant, a nivell de sorolls i males olors, els veïns dels números 592-598 del Camí Ral i 105 del carrer Llauder. Els veïns, que fa més d'un any i mig que suporten aquesta situació, se senten desemparats i sol·liciten ajuda.

    A més, el restaurant Tokio To de la zona també causa molèsties similars, amb el greuge afegit de sospites d'un mal ús de la cuina i manipulació dels aliments.

     

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, comença dient, a mode de prèvia arran d'una insinuació escoltada, que té la sensació que s'està fent tot el possible per a salvaguardar els drets d'ambdues parts, i comprèn perfectament el malestar dels veïns. És per això que s'està duent a terme tot allò que està en les mans del consistori €encara queda una última actuació€, a fi que allò que es pretén fer, probablement tornar a tancar aquest local en qüestió, es pugui fer amb garanties. L'Ajuntament no voldria haver de fer-se enrere en el supòsit que l'activitat en qüestió decidís portar la institució als tribunals.

    La Sra. Guirao demana confiança i una mica de paciència. La primera denúncia rebuda a l'Ajuntament envers aquesta activitat té data de juny de l'any passat, és a dir, ara fa nou mesos.

    En relació a la primera pregunta, la consellera delegada explica que el Govern se'n va assabentar, de l'afectament de l'ordre públic, a través de la notícia que sortir a la premsa, per la denúncia interposada pels Mossos d'Esquadra.

    En resposta a la segona pregunta, la Sra. Guirao reitera que l'actuació a través de llicències és a fi d'aconseguir que l'activitat compleixi la normativa. En aquests dos últims dies s'ha obtingut un certificat tècnic de l'activitat que està a l'espera dels mesuraments definitius del nivell de soroll, que es faran per sorpresa. L'Ajuntament actuarà en conseqüència, tal com ja va fer fa uns mesos, si els nivells no s'han rebaixat.

    Per últim, la consellera delegada admet que hi ha temes, en relació a aquesta mena de conflictes, en què l'Ajuntament no entra, perquè estan vinculats a l'àmbit privat o civil, com ara la relació entre els membres d'una mateixa comunitat. Per tant, demana un esforç per a entendre que qui ha de garantir que l'activitat funcioni bé és el tècnic de l'activitat i l'empresari/a que hi hagi al darrere.

     

    El senyor Joaquim Fernàndez agraeix el to de la resposta de la Sra. Guirao i entén la paciència que demana per seguir els tràmits que siguin necessaris per a poder actuar.

    D'altra banda, emplaça al regidor de Sanitat a tenir en compte allò que s'ha dit al Ple sobre l'estat de la cuina de la segona activitat, i a prendre mesures si s'escau.

     

    La senyora Quiteria Guirao confirma que aquest mateix matí hi ha hagut una reunió amb els veïns de la zona, en què s'ha fet extensiu aquest problema en concret. Així doncs, els serveis de sanitat ja en tenen constància.

     

    37 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA CREACIÓ A MATARÓ D'UNA AGRUPACIÓ DE PROTECCIÓ CIVIL.

    La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

    "Mataró ha presentat recentment la seva Agenda de la Solidaritat, el que denota una clara voluntat de fer de la nostra ciutat un exemple en aquest àmbit. En aquest sentit, el Grup Municipal del PPC considera que bo i així, Mataró encara manca d'un element important relacionat amb el món del voluntariat, com ara una Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil. L'Agrupació estaria formada per voluntaris que juntament amb l'Ajuntament i els altres serveis públics de la ciutat (policia, bombers i professionals sanitaris) confeccionarien un servei de prevenció de riscos i situacions d'emergència. La intervenció en aquetes situacions per part del servei es regularia des de la regidoria de Via Pública de l'Ajuntament, de qui dependrien directament.

    Per poder realitzar aquesta tasca amb la màxima efectivitat possible, els membres de l'Agrupació realitzarien una sèrie de cursos de formació continuada ja sigui de règim intern o extern que tractarien les diferents àrees que li pertanyen al cos de Protecció Civil.

     

    PREC

     

    El Govern Municipal procedirà a la creació d'una Agrupació de Protecció Civil a Mataró en aquest 2006."

     

    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, lamenta no poder acceptar la proposta a causa del model que segeix l'Ajuntament i el tractament del voluntariat respecte a la prevenció. La Llei de Protecció Civil estableix l'obligació, per a localitats de més de 20.000 habitants, que hi hagi un tècnic de Protecció Civil però no una agrupació.

    D'altra banda, Mataró compta amb una sèrie d'organitzacions que tenen dotació de voluntaris, com ara els bombers, la Creu Roja, l'Agrupació de Voluntaris Forestals, Voluntaris per al Futur o Fundació Hospital, entre d'altres. El fet de treballar amb aquestes organitzacions resulta eficaç, tal com s'ha demostrat quan s'ha treballat en determinades circumstàncies de prevenció d'emergències com, per exemple, els Correfocs, la Cavalcada de Reis, en casos de prevenció d'incendis, en curses, actes de voluntaris de Creu Roja, etc. El model funciona.

    En situacions d'emergència evidentment mai no són suficients els professionals, ni els voluntaris, però afortunadament la societat també és la primera que es mobilitza quan les circumstàncies ho requereixen. En aquest sentit, des de Protecció Civil s'ha considerat important, i s'hi està treballant, formar aquests ciutadans, possibles voluntaris, per quan calgui.

    Pel que fa als accidents domèstics, que és allò que sembla que té més risc últimament, s'han començat uns cursets de formació, especialment per a aquelles persones que viuen en edificis de molts habitatges.

    En definitiva, el model instaurat actualment de foment de les institucions de voluntariat sembla prou eficaç i no fa necessària la creació d'una agrupació de protecció civil.

     

    La senyora Adela Rodríguez respon, pel que fa a la Llei de Protecció Civil, que l'article 14, apartat E, de la Llei 20/2, paràgraf 1985, del 21 de gener, sobre Protecció Civil estableix que "correspon a les administracions públiques la promoció i el recolzament de la vinculació voluntària i desinteressada dels ciutadans a la protecció civil, a través d'organitzacions que s'orientaran principalment a la prevenció de situacions d'emergència que puguin afectar la llar familiar, edificis, fòrums residencials, privats, barris, districtes urbans, així com el control de dites situacions amb caràcter previ a l'actuació dels serveis de protecció civil o amb col·laboració amb els mateixos". Per tant, tot allò referent a materials i recursos que es destinin a protecció civil recau en mans de les administracions públiques.

    El motiu per a la creació d'una agrupació de voluntaris de Protecció Civil és perquè la mateixa Protecció Civil municipal té com a finalitat la configuració d'aquesta organització en base a recursos municipals, a la col·laboració de les entitats privades i als ciutadans, a fi de garantir la coordinació preventiva i operativa respecte a la protecció de les persones i els seus béns davant d'una situació d'emergència.

    Si l'Agenda Local per a la Solidaritat vol recollir el compromís de la població en tasques de voluntariat i fomentar així la solidaritat interna de Mataró, el PP creu que hi ha d'haver una col·laboració voluntària per part dels ciutadans mitjançant una agrupació de voluntaris de Protecció Civil.

    A les Jornades de Protecció Civil dels municipis de Catalunya es va comentar que calia elaborar protocols d'intervenció en tots aquells camps de risc manifest i fomentar el voluntariat entre els ciutadans a través d'aquesta mena d'associacions. S'està parlant, doncs, d'una realitat que és factible a més de 60 municipis de Catalunya, tal com apunta la Federació d'Associacions de Voluntaris de Protecció Civil.

    La Sra. Rodríguez no entén la negativa del Govern i com aquest pretén fomentar la solidaritat entre els ciutadans si aquests no tenen un mitjà a través del qual canalitzar el seu ajut voluntari.

     

    El senyor Ramon Bassas insisteix en què el Govern ja compleix amb el mandat legal i es presten, a través de convenis, tots els recursos necessaris a les associacions de voluntaris ja existents a la ciutat. Aquesta sistema s'ha demostrat eficaç, mentre que no es pot dir el mateix de l'experiència de tots els 60 municipis que compten amb associacions de voluntariat. La prova d'això és que quan hi ha una situació d'emergència qui es mobilitza primer són els mateixos ciutadans i, en segon terme, aquesta mena d'associacions.

     

    38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS PROJECTES ACOLLITS A CAN XALANT.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

    "Fa només tres mesos, el Centre de Creació i Pensament Contemporani de Can Xalant va obrir les seves portes. El centre, que conta amb tres tallers de lloguer està destinat a acollir joves creadors visuals i sonors propers al món local.

    La primera convocatòria per poder accedir a aquests locals es va obrir el passat 15 de febrer i estava destinada a projectes que busquessin local per un mínim de 6 mesos. Però Can Xalant només va rebre quatre projectes motiu pel qual la direcció del Centre va decidir acceptar-los tots.

    Cal recordar que el centre de creació ja va ser objecte de polèmica el mes de gener al presentar la cooperativa Arcana un recurs administratiu contra el Patronat Municipal de Cultura per considerar que hi havia irregularitats a l'hora de resoldre la convocatòria sobre la gestió i direcció de Can Xalant.

    PREGUNTA

    1. Quina valoració fa el Govern Municipal de les poques propostes presentades per accedir als espais de treball de Can Xalant?"

     

    El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, agraeix la pregunta perquè li permet explicar què és Can Xalant.

    El centre està destinat, no només a acollir joves creadors, visuals i sonors, propers al món local, sinó també s'orienta a donar eines i crear llaços entre joves creadors a fi i efecte que puguin començar una trajectòria que s'acabi consolidant en una carrera professional.

    Fins ara la ciutat no oferia cap possibilitat que permetés desenvolupar aquesta tasca. Can Xalant és el segon centre de Catalunya que té aquestes característiques i el primer que és públic. La intenció del centre és fomentar la creativitat dels joves a nivell local, i no d'àmbits més llunyans. En aquest sentit i donat el poc temps que fa que l'espai funciona, hem de celebrar que es presentessin 4 propostes, que optaven a 3 espais, i que ha estat possible ubicar. Com a resultat, es té un col·lectiu en què hi ha dues persones que ja són professionals i comparteixen un espai, d'altra banda un grup de diversos estudiants del camp dels audiovisuals i, per últim, també hi ha un estudiant de Batxillerat artístic de l'escola Santa Anna, que amb el seu projecte va incorporar una carta de recomanació del seu claustre de professors a fi de poder iniciar una carrera que els seus formadors preveuen prometedora.

    En definitiva, des d'aquest punt de vista, aquesta primera convocatòria d'espais de lloguer a Can Xalant ha estat tot un èxit i s'han complert les expectatives (gairebé totes les persones són de Mataró, llevat d'un noi de Vilassar i d'un altre de Barcelona).

     

    El senyor David Rovira valora molt positivament la iniciativa, però el fet que només hagi obtingut 4 propostes no es pot considerar un èxit. El PP encoratja el Govern a que tiri endavant aquest tipus d'iniciatives, però creu que es duen a terme sense donar-les a conèixer suficientment.

    El senyor Jaume Graupera recorda al Sr. Rovira que hi ha recursos importants tant de l'Ajuntament com de la Generalitat rere Can Xalant i que és un centre que també ha de facilitar l'intercanvi de creadors d'arreu. Explica que s'està a punt de signar el primer intercanvi amb un centre de creació d'Amèrica Llatina i s'està treballant amb el Ministeris d'Assumptes Socials del Québec per a dur a terme un altre intercanvi.

     

    39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS ALDARULLS ENREGISTRATS A L'ENTORN DE LA SALA CLAP.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira la pregunta per haver-li estat contestada per escrit.

     

    40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ACTES INCÍVICS A LA CIUTAT.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

    "Malgrat la Ordenança de Civisme aprovada per aquest Ajuntament, les actuacions incíviques continuen assolant la ciutat a tots els barris. Especialment rellevants en aquest sentit són les pintades indiscriminades a les façanes d'edificis, aparadors, portes, etc., i darrerament, el "botellón" a algunes places de la ciutat.

    La ciutadania està molt descontenta i preocupada amb aquests fets, creu que presentar denúncies no serveix per a res, els costa diners de la seva butxaca haver de reparar els desperfectes que causen els brètols i a més hi ha activitats que els impedeixen descansar i els causen inseguretat.

    Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

    PREGUNTA:

    Primer.-

    Quina valoració fa el Govern Municipal de l'aplicació de l'Ordenança de Civisme?

    Segon.-

    S'ha incrementat, durant el darrer anys, la vigilància als carrers i places de la ciutat, especialment a les nits?

    Tercer.-

    Quantes denúncies s'han rebut, relacionades amb els resultats de comportaments incívics, des de principis de l'any 2006?

    Quart.-

    Tenen identificades a les persones que realitzen "graffities" a les parets? S'ha fet alguna actuació concreta per reduir el nombre de pintades?"

     

    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, comença agraint CiU la confiança dipositada en el text de l'Ordenança que finalment es va aprovar i les aportacions fetes. Ha estat una eina decisiva per a pacificar espais, com les places i les zones d'oci, i per a millorar les actituds incíviques. S'ha aconseguit que l'autoritat arribi fins al nucli dels petits aldarulls a fi de desactivar-los, així com s'ha entrat en qüestions d'higiene, com les pintades, i en d'altres molèsties dels veïnats. També s'ha començat a tractar el tema de les alternatives a les denúncies. Alhora, s'està parlant de més de 3.500 intervencions, no només procedents de l'Ordenança de Civisme sinó del conjunt d'operatius, d'instruments normatius de què s'ha dotat l'Ajuntament per a millorar les actituds incíviques.

    En resposta a la segona pregunta, el Sr. Bassas explica que sí que s'ha incrementat la vigilància a carrers i places, amb dotació tant d'uniforme com de paisà, i amb l'aplicació de controls tant sancionadors com no sancionadors, a través de la contractació d'alguns agents cívics. La vigilància augmenta encara més durant l'estiu, a la tarda-nit. També el cos de Mossos d'Esquadra desenvolupa tasques de vigilància i denúncies relacionades amb l'incivisme. En comparació amb l'any passat, hi ha hagut menys denúncies per pintades, danys i baralles.

    Pel que fa a la tercera pregunta, el Sr. Bassas informa que en els primers dos mesos de l'any 2006, s'han aixecat 362 actes relacionades amb comportaments incívics, de les quals 7 corresponen a pintades, en un marc de disminució dels delictes d'un 17%, mantenint una vintena de preventius mensuals que actuen en determinades zones de la ciutat.

    En referència a l'última pregunta, el conseller delegat diu que durant l'any 2005, hi han hagut 83 pintades (un 17% menys que l'any anterior). A fi d'anar-ne reduint l'aparició, s'estan aplicant les mesures d'ordre de vigilància específica, serveis especials de vigilància de paisà i l'aixecament d'acta i reportatge de les pintades observades. En els casos greus, també s'ha procedit a detenir els autors.

    Les pintades es poden sancionar tant judicialment, prèvia denúncia dels afectats €i encara es produeixen poques denúncies€, com administrativament; en el cas de menors, s'ha d'actuar sobre els pares.

    Com a resultat de l'aplicació de totes aquestes mesures, es va aconseguir, l'any 2005, identificar un total de 44 persones.

     

    El senyor Joaquim Fernàndez fa extensiu el prec que el Sr. Bassas estudiï la fórmula per fer una campanya més incisiva en el tema a fi que els ciutadans presentin més denúncies quan es produeixin aquesta mena d'actituds incíviques.

     

    41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTACIONAMENT A LA RONDA PINTOR ESTRANY.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

    "Tots els grups municipals hem rebut la denuncia d'un ciutadà que afirma que: "des que es van iniciar les obres de la ronda Pintor Rafael Estrany, el solar situat just per sobre del camp de futbol del Rocafonda no pot encabir el volum de cotxes que hi pretén accedir".

    El mateix escrit justifica el fet per la situació d'obres, però també denuncia que hi ha molts cotxes abandonats, alguns d'ells fa mesos, sense que s' hagin retirat ni per poder realitzar les millores en aquest solar, tot i els rètols prohibint aparcar durant aquells dies. Afirma que alguns d' aquests vehicles els han deixat grues d'empreses privades i adjunta una relació dels cotxes que estan abandonats, la majoria dels quals presenten mostres evidents d'abandonament pel seu estat.

    El Grup Municipal de Convergència i Unió, fent-se ressò d'aquesta denúncia, presenta les següents,

    PREGUNTES:

    Primer.-

    Tenia, el govern municipal, coneixement d'aquesta situació? Li consta si alguna empresa privada utilitza aquest espai per abandonar o emmagatzemar vehicles en mal estat?

    Segon.-

    S'ha iniciat algun procés per a la retirada de vehicles abandonats a la via pública que afecti als relacionats pel denunciant?

    Tercer.-

    S'ha previst alguna acció per pal·liar l'efecte dels fets denunciats, en un moment en que per raó de les obres a la via pública s'han reduït el nombre de places d'estacionament en aquell sector?"

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, comença explicant la facilitat que té qualsevol persona que vol abandonar un vehicle i la dificultat, de vegades, dels efectius de l'Ajuntament a l'hora de detectar-los. Cal tenir en compte que molts abandonaments els propicien persones de fora de Mataró, perquè saben que la ciutat compta amb un servei de retirada de vehicles, i ho acostumen a fer en grans estacionaments, com ara Pintor Estrany o Cal Collut. Tot i així, els infractors acaben sent localitzats i sancionats.

    En relació a la queixa del ciutadà de Mataró, el Sr. Manchado respon que aquesta es va rebre el dia 4 i tres dies després ja es van retirar quatre vehicles, uns altres sis es trobaven en estat d'abandonament, retirats també posteriorment, i pel que fa als nou restants, dos d'ells no estan en condicions d'abandonament.

    Aquest tipus de vehicles poden estar a la via pública fins a trenta dies, després es consideren abandonats. No obstant això, si el vehicle no està en males condicions, cal que segueixi un seguit de diligències que es poden allargar bastant en el temps. Quan el vehicle no pot circular €té les rodes punxades i els vidres trencats€, es considera en estat d'abandonament i es passa a retirar-lo. En definitiva, la retirada de vehicles a Mataró és una acció prioritària: l'any 2005 es van retirar 605 cotxes, per exemple.

    Pel que fa a la neteja del solar, el Sr. Manchado matisa que aquest ha estat netejat ara, i no al juny, perquè s'han volgut avançar a les obres que han de començar el proper mes de setembre, i així tenir el solar net durant més temps.

     

    El senyor Joaquim Fernàndez no entén que si aquests dies hi havia senyals informant de la pròxima neteja del solar a fi que els propietaris retiressin els vehicles, i n'hi havia que continuaven estacionats i amb mostres evidents d'abandonament, com és que no els van retirar abans, tot donant lloc a la denúncia del ciutadà en qüestió.

     

    El senyor Fermín Manchado reitera que la retirada de vehicles cal que segueixi un procés, que tot sovint no és immediat.

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda al Sr. Fernàndez les dificultats que comporta retirar vehicles, atès el gran nombre de cotxes que s'abandonen; sense oblidar la capacitat limitada del dipòsit de vehicles abandonats. És a dir, s'actua amb la diligència que es pot, tenint en compte els recursos disponibles.

    D'altra banda, s'agraeix la denúncia del Sr. Martí Penyella perquè òbviament va permetre actuar amb més celeritat.

     

    42 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES VISITES A CAN XALANT.

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

    "El passat 13 de desembre de 2005, els membres del Consell Municipal de Joventut van fer una visita al Centre de Creació i Pensament Contemporani de Can Xalant, que fou guiada pel propi director. Alguns dels assistents es van queixar a diversos membres del Consistori pel tracte que havien rebut i, ara l'acta d'aquella reunió extraordinària ho deixa ben palès.

    Atès que a aquest Grup Municipal li sembla que aquesta no és forma de tractar als legítims representants de la ciutat en un organisme de participació.

    Atès que Can Xalant ha de ser un lloc que permeti la creació artística i la seva divulgació a la ciutat de Mataró i per tant convé que el màxim número de persones sàpiguen quins són els seus objectius i la seva forma de treballar.

    Atès que la obligació dels responsables de qualsevol institució cultural de la ciutat és donar explicacions de quines feines es desenvolupen al seu sí, i més quan depenen en bona mesura de l'Ajuntament.

    El Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent

    PREC:

    Que es manifesti al director de Can Xalant el descontentament del Consistori per l'actitud que va mantenir amb els representants del Consell de Joventut el dia de la visita al centre.

    Que se li faci entendre que, tant ell com qualsevol altra membre de la organització de Can Xalant, tenen la obligació d'atendre i explicar educadament les funcions del centre a qualsevol grup que representi els ciutadans de Mataró, legítimament interessats en les activitats que s'hi programin."

    El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, accepta el prec tot i que confirma que ell mateix ja va expressar, immediatament després del succés, el seu descontentament al director de Can Xalant per l'actitud mantinguda. També li consta que el mateix director va telefonar al regidor de Joventut per a presentar-li les seves excuses i que aquest darrer, al seu torn, les ha transmeses al Consell de Joventut.

     

    43 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ ES PROCEDEIXI AL SOTERRAMENT DE TOTES LES LÍNIES ELÈCTRIQUES DE LA CIUTAT.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira el prec.

     

    44 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA DIVULGACIÓ DELS NOMS DE LES PLACES I PASSEIGS AL PARC CENTRAL.

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

    "Al Ple municipal del 2 de juny de 2005 es va aprovar la proposta de la Comissió del Nomenclàtor per donar noms a diversos passeigs, espais i places del recinte del Parc Central. Aquests noms honoraven mataronins il·lustres de l'àmbit de l'esport i de la música, entitats vinculades a la ciutat i noms genèrics. En aquest sentit, el dia 9 de juliol de 2005 es va fer un acte institucional per donar nom formalment a dues places, la d'Honorat Vilamanyà i Serra, com a acte d'homenatge en el centenari del seu naixement, i la de la Banda de Gaianes.

    Al Grup Municipal de Convergència i Unió li sembla que la resta de persones a les que es dedica el seu nom a un espai del Parc Central es mereixen també un reconeixement. Aquests noms són: Mn. Joan Pau Pujol, Antoni Sors, Jesús Illa, Josep Reniu, Cristòfol Taltabull, Enric Torra, Domènec Rovira, Orfeó Mataroní. Posteriorment es va aprovar el nom de Teresa Maria Roca. I és per això que presentem el següent

    PREC:

    Que es faci un fulletó del Parc Central on figurin els noms de les places i passeigs i hi hagi un paràgraf explicant els mèrits de cadascuna de les persones i entitats que els han donat el nom. Així mateix que els elements on figuri el nom (plaques, rètols, etc.) posin a més del nom, la seva data de naixement i mort i la seva professió."

     

    El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, accepta també aquest prec, tot i que recorda que les plaques tenen un procés d'elaboració més llarg, i confirma que la setmana vinent es col·locaran les plaques del Parc Central.

    Pel que fa a l'edició del fulletó, confirma a la Sra. Recoder que així es farà, i que el llibre de Ramón Salicrú, que explica els noms dels carrers, del qual s'ha parlat tantes vegades, es troba també en procés de tancament.

    El Sr. Graupera afegeix una petita matisació que és que el nom de Teresa Maria Roca va ser retirat de l'espai del Parc Central per la Comissió del Nomenclàtor perquè hi ha demandes ciutadanes que la vinculen al Pavelló de Cirera i, si s'escau, es prefereix que consti en aquest segon espai.

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, informa que en referència a Antoni Sors, el Servei d'Obres està elaborant un petit projecte per a col·locar-hi un monòlit commemoratiu i, per tant, durant la primavera-estiu s'espera que es pugui fer realitat. D'altra banda, aquesta actuació podria marcar tendència, més enllà de la placa, per a aprofitar alguns espais oberts de la ciutat en honor a celebritats mataronines.

     

    La senyora Maria José Recoder afegeix que el Ple va aprovar els noms el 2 de juny i, per tant, s'haurà trigat deu mesos a posar les plaques; temps potser massa excessiu.

     

    45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA POSSIBLE CONSTRUCCIÓ DE NOVES GRANS SUPERFÍCIES COMERCIALS A LA CIUTAT.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

    "Un dels elements més característics de la nostra ciutat i un dels seus principals atractius, sobretot per als municipis veïns és la gran varietat de petits i mitjans comerços que podem trobar en determinades zones. Pot ser les més significatives , per la seva situació en el centre són el C/ Barcelona i La Riera.

    En els últims anys, però la proliferació de grans superfícies comercials en forma de centres comercials ha fet que molts d'aquests comerços hagin sofert una forta crisi o fins i tot hagin hagut de tancar les seves portes per no poder fer front competitivament a aquests centres. Molts d'aquests comerços es troben en una situació prou preocupant per la incertesa del seu futur.

    Malauradament, Mataró no ha estat aliena aquesta circumstància. L'arribada del Mataró Park, que estem d'acord en què ha estat molt positiva per a la projecció exterior de la ciutat, també ha repercutit d'una manera negativa en els petits comerços als que abans ens referíem.

    D'altra banda, fa molt de temps que sentim de boca del Govern Municipal que "en breu" arribarà el que ha de ser la locomotora comercial de la ciutat: el Corte Inglés. Sembla segur que finalment aquesta s'instal·larà a la cantonada del C/ Miquel Biada amb la Ronda Barceló però ben és cert que el Govern Municipal no és gens clar amb aquesta qüestió i el nostre Grup Municipal es mostra una mica escèptic sobre tot plegat. Aquesta manca de definició per part del Govern Municipal contribueix a incrementar la incertesa sobre el seu futur entre els petits i mitjans comerciants.

    El Grup Municipal del PPC creu que sin finalment arriba el Corte Inglés i amb la presència del Mataró Park, la ciutat ja no hauria d'acceptar més comerç de gran format i el que s'hauria de fer des del Govern Municipal es promoure el petit i mitjà comerç per ajudar-lo a millorar la seva situació.

    PREGUNTA

    1. Té el Govern Municipal la intenció de promoure o acceptar la promoció de noves grans superfícies comercials o l'ampliació de les ja existents (Mataró Park) a banda del projectat Corte Inglés? "
    2.  

      La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, en primer lloc, explica que la competència en l'ordenació comercial és de la Generalitat, que fa anys promou un sistema comercial dual, que inclou grans superfícies i, alhora, petits i mitjans comerços.

      Des del Govern municipal ja fa força anys que es ve recolzant aquest tipus de comerç més petit i mitjà a través de subvencions, d'assessorament específic i plans de dinamització, entre d'altres. Per tant, en cap cas es pot dir que aquest estigui en situació de crisi.

      En resposta directa a la pregunta, doncs, la Sra. Romero reitera que la implementació o no de grans equipaments comercials de gran format competeix a la Generalitat de Catalunya i no a l'Ajuntament de Mataró. La legislació vigent en aquest àmbit ve marcada per la Llei d'Equipaments Comercials i, actualment, aquesta només dóna opció a una nova superfície comercial, que és la que està aprovada i que coneixem tots com a Locomotora Comercial, ubicada al c/Biada amb la Ronda.

       

      46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES CONCLUSIONS DEL GRUP DE TREBALL DE MOBILITAT DEL CONSELL TERRITORIAL DEL CENTRE.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

      "La peatonalització de la Riera i la consegüent limitació de l'accés dels vehicles ha provocat protestes entre els diversos afectats per aquesta mesura, com ara la Unió de Botiguers, l'Associació de Venedors de la Plaça Gran i Rodalies o els pares/mares del Col.legi Cor de Maria. Per això, l'estiu del 2005 es va crear un grup de treball de mobilitat en el Consell Territorial del Centre per tal d'intentar arribar a alguna solució de consens.

      Aquest consens ha quedat recollit en un document que es va signar el passat 9 de març entre els membres del Grup de Treball, format per les associacions a dalt esmentades així com per representants de les regidories d'Obres i Mobilitat, per membres de les associacions de veïns del Centre-Eixample i l'Havana, entre d'altres.

      Tot i la signatura d'aquest document, els representants de la Unió de Botiguers i els de l'Associació de Venedors de la Plaça Gran i Rodalies no han quedat gaire convençuts i encara demanen més permissivitat a l'hora de permetre l'accés de vehicles.

      PREGUNTA

      1. Quina posició pensa prendre el Govern Municipal després de les opinions expressades per aquestes dues entitats tot i la signatura del document de consens? "
      2.  

        El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, anuncia que la posició del Govern és respectar i fer complir els acords assolits i signats el passat 9 de març.

        El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 47 i 53 per venir referits a temàtiques coincidents.

        47 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CARTA DEL COMITÈ DE TREBALLADORS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA VALORANT LA TASCA DEL DIRECTOR DE L'ORGANISME.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

        "Ha arribat a coneixement d'aquest Grup Municipal que el Comitè de treballadors del Patronat Municipal de Cultura ha fet arribar un escrit al President del Patronat, Sr. Graupera en la que, entre altres consideracions, feia una valoració de la tasca que porta a terme el Director de l'Organisme Autònom.

        Per això, aquest Grup Municipal presenta la següent

        PREGUNTA

        1.- Ens pot informar el Conseller Delegat de Cultura de quin es el contingut d'aquesta carta?

        2.- Quina es la valoració que en fa el Govern ?

        3.- Prendrà alguna mesura en relació al seu contingut?"

         

         

        53 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CARTA DELS TREBALLADORS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

        La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "El dia 16 de març els treballadors del Patronat Municipal de Cultura van lliurar una carta al president de l'ens, Sr. Jaume Graupera, en que es queixaven de la gestió del PMC, parlaven de degradació de la imatge exterior del mateix i de manca de lideratge, entre d'altres temes. De la carta se n'ha fet ressò la premsa i segons sembla, finalment, les peticions han acabat sent de tipus laboral.

        Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

        PREGUNTA:

        1. Què reclamen exactament els treballadors del PMC, atès que la carta és inconcreta?
        2. Qui ha establert les negociacions amb els treballadors i en quins termes?
        3. Quina sortida a la crisi es preveu?
        4. Creu el regidor que perilla la organització de les festes de Les Santes?"

         

         

        El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, comença dient que la carta ha estat coneguda, no només perquè ha aparegut en premsa, sinó també perquè se n'ha parlat tant a la comissió informativa corresponent com a la junta del Consell Plenari del Patronat.

        El contingut de la carta contempla tot un seguit de consideracions signades per un nombre considerable de treballadors del Patronat de Cultura sobre aspectes relacionats amb la gestió de l'ens.

        Quan es va parlar amb el Comitè d'Empresa per saber exactament què hi havia al darrere, es va manifestar que hi havia la voluntat de renegociar alguns aspectes de caire laboral i salarial. Els treballadors es van reunir posteriorment en assemblea i van emetre un comunicat de premsa destacant el caràcter intern de la carta i que es feien responsables de la seva publicació. També van presentar un comunicat en què expressaven el seu compromís amb l'ens com a treballadors. El marc en què s'han produït els fets ha estat aquest.

        Davant tot plegat, el Govern té la voluntat de continuar fent allò que ha vingut fent des que es va conèixer l'existència de la carta i que és mantenir un diàleg constant amb els treballadors a fi d'arribar a acords, en especial sobre la valoració de llocs de treball que es va fer l'any 2004. Allò que reclamen exactament els treballadors és més concreció en relació a aquesta valoració de llocs de treballs i els seus aspectes laborals i salarials.

        En referència a la problemàtica amb el Director del Patronat, es pretén seguir mantenint converses per a solucionar-la.

        Pel que fa a l'última pregunta, el Sr. Graupera constata que no només no perilla l'organització de Les Santes, sinó que aquest 23 d'abril es presentarà el Sant Jordi més potent dels últims anys, amb 42 activitats al carrer. El 4 de març ja hi ha hagut reunió de Santes, les comissions estan treballant també a ple ritme i, per tant, enguany se'n preveuen unes d'excel·lents.

         

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que, malauradament per a tots, allò que queda és una mala imatge del Patronat de Cultura i, de retruc, del Govern i la ciutat. A més, les respostes aportades pel Sr. Graupera, just després de conèixer el contingut de la carta, no van ser pertinents, perquè va semblar com si descarregués el pes de la responsabilitat en el Director del Patronat i sobta, doncs, que immediatament després el ratifiqués en el càrrec.

        D'altra banda, no es pot menystenir que allò que la carta conté, en el fons, reflecteix la situació de la cultura al mateix ens i a la ciutat, que ja ha estat denunciada diverses vegades no només pel grup del PP, sinó pels mateixos membres del Patronat i entitats vinculades. La carta denuncia una manca de lideratge i de gestió en l'organització, un estat de desmotivació entre els treballadors i una imatge degradada de l'ens.

        El PP hauria esperat una altra reacció per part tant del Sr. Graupera com del Govern, que haurien d'aprofitar l'oportunitat per revisar l'estat de la qüestió.

         

        La senyora Maria José Recoder mostra el seu desencís davant la situació perquè s'ha malmès la imatge del Patronat de Cultura. Demana, doncs, que se sigui molt curós amb la gestió dels recursos humans i que es revisi també el propi model de funcionament dels patronats.

         

        El senyor Jaume Graupera agraeix el to de les persones que han intervingut, també el fet que s'ha sentit comprès en el moment d'afrontar els fets.

         

        El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 48 i 49 per venir referits a temàtiques coincidents.

        48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PELS DESPERFECTES ENREGISTRATS AL CEMENTIRI DELS CAPUTXINS.

        El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

        "La matinada del 10 a l'11 de març, un grup de vàndals varen accedir al cementiri dels caputxins ocasionant tot un seguit de desperfectes per valor de 3.000 €.

        Aquest no és el primer cop que el cementiri vell, com se'l coneix popularment pateix aquest tipus d'incidents.

        El Grup Popular ja havia preguntat anteriorment al Govern Municipal sobre aquest tipus d'accions que en diverses ocasions han estat denunciades pels ciutadans/es al nostre Grup.

        PREGUNTA

        1. Han estat informats els familiars, en el cas que els nínxols ja estiguin ocupats o els propietaris d'aquests desperfectes?
        2. Qui es fa càrrec del cost econòmic de les reparacions?
        3. Donat que no és el primer cop que s'enregistren aquest tipus d'incidents, el Govern Municipal estudiarà al possibilitat d'incrementar la seguretat per tal d'evitar que accedeixin persones per la nit per ocasionar desperfectes?"

         

         

        49 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS ACTES VANDÀLICS REALITZATS AL CEMENTIRI DELS CAPUTXINS.

        El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "La nit del 10 a l'11 de març es va produir el fet lamentable de l'assalt al Cementiri del Caputxins, amb el resultat del trencament dels vidres de 67 boques de nínxols, trencament d'una làpida, pintades en 7 làpides més i en el monòlit del doctor Samsó i en diverses parets del cementiri.

        Aquesta bretolada no només ha causat danys materials, sinó també un profund malestar als familiars dels difunts enterrats en els espais que van patir aquests actes vandàlics.

        Es per això que el grup municipal de Convergència i Unió planteja la següent,

        PREGUNTA

        Primer.- Quin és hores d'ara el balanç econòmic final d'aquesta bretolada ?. Pensa el Govern municipal ajudar econòmicament les famílies afectades per aquests fets ?.

        Segon.- Té el Govern municipal indicis de qui poden haver estat els causants d'aquests danys ?. Considera el Govern que la seguretat del Cementiri dels Caputxins està garantida en l'actualitat ?.

        Tercer.- S'ha posat en contacte el Govern, amb les famílies afectades per tal de minimitzar l'impacte emocional que puguin haver causat aquests fets ?. "

         

        El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, comença manifestant el malestar que els han causat els fets, tant a ell mateix com al Govern, i que han fet arribar als afectats.

        En primer lloc, afirma que sí que van informar, mitjançant un escrit, els titulars dels nínxols; els quals també van rebre informació telefònica per part del personal del mateix cementiri.

        Pel que fa a la qüestió de seguretat, juntament amb la policia, val a dir que les mesures establertes són les que, en un principi, corresponen a aquest tipus d'espais, que no solen ser objecte d'aquesta mena d'actes vandàlics. Allò que sí que es va fer va ser identificar el lloc per on van entrar els assaltants i, immediatament, s'hi ha col·locat un tancat provisional a l'espera de poder posar-n'hi un de definitiu. La policia ja ha instruït diligències, el cas està sota investigació, tot i que, de moment, no se n'ha pogut determinar l'autoria.

        En referència al cost econòmic, aquest està previst en 3.000 euros. S'està a l'espera de la resposta de l'empresa asseguradora a fi que determini el nivell de quantia de la seva acceptació dels danys, i aquests que no siguin acceptats per la companyia seran assumits per l'Ajuntament.

        El senyor José Manuel López demana al Sr. Melero que l'informi, per escrit o telèfon, sobre el lloc exacte per on van entrar els assaltants, atès que s'ha sabut després.

        50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES QUEIXES DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DELS MOLINS RESPECTE DE L'ACTUACIÓ D'UN GRUP DE JOVES AL PARC DE CAN CLAVELL.

        El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "L'Associació de Veïns dels Molins s'ha queixat en data 15 dels corrents dels fets que protagonitzen des de ja fa un temps, un grup de joves que creen inseguretat al barri, i en concret al Parc de Can Clavell.

        L'Associació de Veïns atribueix al grup els següents fets:

        • Consumir substàncies estupefaents de forma evident
        • Consumir alcohol, en especial els caps de setmana (pràctica del "botellón").
        • Malmetre el mobiliari urbà.
        • Cridar de forma barroera al carrer, àdhuc en hores nocturnes
        • Orinar en els portals dels blocs de pisos.
        • Realitzar pintades a les parets i en les portes de cases i pàrkings
        • Obstaculitzar la circulació dels veïns al c/. Joan Carles Panyó
        • Patrimonialitzar el mateix Parc de Can Clavell i part dels seus entorns.

        La proximitat dels fets esmentats respecte del Casal municipal de la Gent Gran de Molins i del mateix centre del barri crea alarma social, doncs malgrat reconeixen que la policia ha fet acte de presència alguna vegada, també esmenten que la situació no s'ha solucionat.

        És per tot això que el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

        PREGUNTA

        Primer.- Des de quan té coneixement el Govern municipal d'aquests fets ?. Quines han estat les actuacions realitzades fins avui ?.

        Segon.- S'ha identificat aquest grup de joves que actua de forma incívica ?. S'ha aplicat la nova Ordenança de Civisme ?. En cas afirmatiu, en quina mesura s'ha aplicat ?.

        Tercer.- Quina és la situació en aquests moments ?. Es pot afirmar que la situació està controlada, i que els veïns poden respirar tranquils ?. "

         

        El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, explica que entre el desembre del 2005 i el març del 2006 hi ha hagut 11 actuacions a la zona en qüestió. Hi ha hagut un fanal trencat, 8 queixes de molèsties per un grup que s'hi acostuma a reunir, 5 identificacions amb amonestació, que va fer que marxessin del lloc i 4 identificacions més amb el mateix resultat. Dies després també es va amonestar 18 joves i, a continuació, uns altres 23. Tots ells van marxar del lloc. Hi ha també una queixa per pintades, però no recents, i una denúncia per trencament dels vidres d'un immoble, del qual no se n'ha identificat l'autoria.

        La setmana passada va entrar a registre una carta de l'Associació de Veïns, que es va respondre amb la concertació d'una reunió poques hores després i que va tenir lloc dimarts passat. En l'esmentada reunió es va acordar una doble via d'actuació:

        En primer lloc, la mediació, i en el supòsit que aquesta no sigui efectiva, s'optarà per la intervenció policial. En qualsevol cas, s'augmentarà la vigilància policial mentre es resolgui la situació.

         

        51 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PROTESTA DE MAULETS AL BALCÓ DE L'AJUNTAMENT.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

        "Divendres 24 de març, durant la tarda, sembla que dos joves de l'associació independentista maulets, van pujar al balcó de l'Ajuntament i van penjar una pancarta en la que reclamaven la llibertat de Franki, un Jove terrassenc acusat d'ultratge a Espanya, desordres públics i atemptats a l'autoritat.

        Des del Grup Popular, no podem considerar aquest fet com anecdòtic donat que ens sembla un incident greu que atempta a més contra la màxima institució de la ciutat i que fins i tot podria haver derivat en conseqüències desgraciades.

        No es pot permetre que dues persones s'enfilin al balcó de l'Ajuntament, els doni temps de penjar una pancarta i no es faci res per evitar-ho. I això, sent de dia.

        PREGUNTA

        1. Quina explicació pot donar el Govern Municipal a aquests fets? "
        2.  

          El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, reconeix que hi va haver un incident en un acte de protesta no autoritzat i, per tant, no n'hi havia coneixement previ. Del que sí que hi havia un coneixement previ era d'una altra qüestió, que va suposar l'inici de l'acte no autoritzat, i que va permetre detectar que a les 19:35 dos joves ajudats d'una escala havien accedit a la balconada de l'Ajuntament, on van instal·lar una pancarta i es van encadenar.

          Es va aixecar acta dels fets, se'n van identificar els autors, tot plegat sense exercir una càrrega policial contundent, perquè es va considerar que la situació no era de risc. A partir d'ara, se seguirà el procediment administratiu o penal que s'escaigui.

          Pel que fa a la seguretat de l'Ajuntament, els recursos tècnics i humans destinats a l'efecte no van estar en perill en cap moment.

           

          52 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ ES PROCEDEIXI A LA MILLORA DE L'APARCAMENT I DEL TRÀNSIT A LA ZONA DELS CARRERS MALAGA, CADIZ, ESTEVE BANET I PROPERS.

          El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

          "La zona a la qual ens referim, al barri de Cirera i propera a la Plaça Itàlia, presenta un greu dèficit de places d'aparcament generat entre d'altres motius pel tipus d'habitatge que es va construir sense places de pàrquing als mateixos i per l'especial traçat d'alguns d'aquests carrers. Això provoca que sigui massa freqüent l'aparcament a sobre de les voreres, no per motius d'incivisme i sí per la impossibilitat de poder aparcar el cotxe correctament. A més és freqüent que al C/Màlaga els vehicles que circulen en sentit contrari hagin de fer maniobres per tal de poder deixar passar a conductors que circulen en sentit contrari. O per poder accedir a aquest carrer des del C/ Esteve Banet, amb la perillositat que això comporta.

          Per aquests motius,el Grup Popular considera necessària la presa de mesures a l'esmentada zona.

          PREC

          1. El Govern Municipal estudiarà la possibilitat de convertir els carrers Màlaga i Esteve Banet en carrers d'un sol sentit de circulació alliberant d'aquesta manera espai a la calçada que faria possible el canvi de l'actual aparcament en línia per un aparcament en bateria que incrementaria el nombre de places d'aparcament. De la mateixa manera entenem que fora una bona mesura el construir un pàrquing soterrani a la plaça d'Antonio Machado.
          2. El Govern Municipal també procedirà a estudiar mesures encaminades a millorar l'aparcament a tota la zona de la Via Europa, molt propera a la mencionada anteriorment que comença a tenir una activitat comercial considerable i que probablement es veu frenada per aquest motiu."

           

          El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, avança que no podrà acceptar el prec per un seguit de motius que exposarà a continuació.

          Arran del prec presentat, es van fer un estudi de camp i una simulació del terreny que van posar de manifest que eren més els greuges que els beneficis que se'n podrien obtenir. Les places que es guanyarien serien 10 places al c/Esteve Benet i 3 places al c/Màlaga, però amb el conseqüent perjudici d'augmentar molt el trànsit pel c/Cádiz i Toledo que, al seu torn, esdevindria una molèstia per als veïns.

          Així doncs, s'ha considerat més oportú no canviar res. No obstant això, s'ha intentat contactar l'Associació de Veïns, però que no vol parlar-ne de moment, perquè tenen previst presentar unes propostes a l'Ajuntament. Quan es presentin, s'estudiaran.

          Pel que fa al pàrquing de la plaça Antonio Machado, val a dir que és un problema construir-hi un aparcament, tant per l'orografia del terreny, com pel fet que caldria enderrocar-ne una part important, a banda que el cost de construir-hi les places, a causa del subsòl tan dur, seria molt elevat i inassumible en aquests moments.

          D'altra banda, ja està en construcció el pàrquing del c/Terrassa, amb 83 places i 28 places al carrer, en línia, i s'està també començant a preparar un estudi per a un altre pàrquing al c/Muntanya. També es tindrà en compte la construcció d'aparcaments als baixos dels equipaments previstos a Cirera.

          En relació amb la Via Europa, el Sr. Manchado explica que la Via Europa ja es va projectar amb edificis amb pàrquings als baixos en previsió que caldrien totes aquestes places d'aparcament. En principi, no s'hi pot fer res més.

           

          El senyor José Manuel López recorda al Sr. Manchado que la idea de construir un pàrquing a la plaça Antonio Machado no és del PP, sinó dels membres de l'Associació de Veïns de Cirera.

          D'altra banda, la proposta de convertir Màlaga i Esteve Benet en carrers d'un sol sentit no suposaria un augment del trànsit excessiu, ans al contrari, evitaria les topades que, de tant en tant, es produeixen.

           

           

          El senyor Fermín Manchado afirma que els veïns de Cirera mai no li han dit que no al pàrquing, sinó al canvi de circulació.

          53 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CARTA DELS TREBALLADORS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

          Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 47 de l'ordre del dia.

           

          54 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A L'EXTINCIÓ DELS CONTRACTES DE LLOGUER D'HABITATGE DE PROMOCIÓ PÚBLICA PER EXPIRACIÓ DE TERMINI DELS NÚMS. 82-84 I 88 DEL CARRER HERRERA DE MATARÓ.

          El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

          "En el Consell de PROHABITATGE celebrat el passat dia 29 de març de 2006 s'informà als seus membres de la proposta d'aprovació del Plec de Bases per l'adjudicació dels habitatges de la promoció de Cal Collut (Carrer Herrera núms. 82-84 i 88), informant alhora, que el proper mes de juny de 2006 s'extingeixen, per expiració del termini pactat, tretze contractes de lloguer d'habitatges de la promoció pública d'aquest mateix immoble.

          Dels tretze arrendataris esmentats, quatre han expressat que, atenent a la seva situació personal i precarietat econòmica, no han tingut possibilitat d'aconseguir un altre habitatge en el mercat lliure, expressant la seva voluntat de pròrroga o de no desocupació de l'habitatge en el qual es troben instal·lats actualment amb les seves respectives famílies.

          Atesa la situació comentada, aquest grup municipal es veu en la necessitat de formular les següents

          PREGUNTES:

          1. Quines són les mesures que té previst adoptar el govern municipal davant aquesta situació?
          2. S'adoptaran mesures per a garantir que les persones necessitades no quedin sense sostre? Quines mesures? Des de quin departament municipal es prendran?
          3. S'adoptaran mesures per a que tots els habitatges de la Promoció de "Cal Collut" estiguin lliures pel proper mes de juny de 2006 per a fer possible la seva adjudicació d'acord amb el proper concurs? Quines mesures? Des de quin departament municipal es prendran o des de quina entitat?"

           

          El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, comença recordant que fou a l'abril del 2001 que PUMSA va ofertar els 21 habitatges del Cal Collut amb un lloguer de protecció oficial. El sorteig es va realitzar el 31 de maig del 2001, amb una adjudicació de caràcter rotatori i termini màxim de cinc anys improrrogables. Els contractes es van signar el 19 de juny del mateix any, amb una clàusula 5a. que establia que els contractes s'extingirien al cap de 5 anys improrrogables, és a dir, el proper 19 de juny del 2006. D'aquests 21 habitatges, n'hi ha 13 que acaben contracte al juny, però n'hi ha 8 que han estat reassignats a d'altres llogaters en diferents moments.

          El 4 de maig de l'any passat es va decidir des de Prohabitatge fer uns escrits als llogaters tot recordant-los-ho i, per tant, al mes de juny es van fer arribar aquestes cartes certificades com a recordatori de l'expiració del termini i l'obligació de retornar l'habitatge. Posteriorment, aquest passat mes de gener, es va tornar a enviar un burofax també com a recordatori.

          El 29 de març Prohabitatge va redactar les bases per al nou sorteig de reassignació dels 13 habitatges que s'alliberaran i el dia 3 d'abril es va obrir el termini de presentació de les sol·licituds, que s'acaba el proper 21 d'abril. El sorteig es realitzarà el 31 de maig, amb data prevista per a escollir l'habitatge de 7 de juny. L'entrega de claus i signatura dels nous contractes es preveu cap a finals de juliol.

          Pel que fa a les mesures, i en resposta directa a les preguntes formulades, la primera és garantir la igualtat d'oportunitats per a tothom. És voluntat del Govern fomentar la funció social de l'habitatge i la necessitat que tots els ciutadans en puguin gaudir. Per això s'ha elaborat en consens un ambiciós Pla Local de l'Habitatge, que estableix les línies estratègiques per poder donar solucions a totes les persones que puguin necessitar un habitatge social en els propers deu anys €s'han projectat 1.500 habitatges de protecció pública per als propers anys, 300 habitatges d'adquisició per a dedicar-los al lloguer i 1.000 habitatges d'intermediació social també per a fomentar el lloguer€.

          També s'ha considerat oportú signar un Pacte Local per l'Habitatge, que conforma la voluntat que aquestes polítiques siguin consensuades, així com la creació d'una Mesa Local a fi de garantir i facilitar la implementació d'aquestes línies de treball.

          Cal reiterar la no renovació de cap contracte de lloguer a fi de garantir-ne l'accés al màxim nombre de persones.

          És també una prioritat del Govern ajudar les persones que necessitin un nou habitatge i que aquestes 13 famílies que ara han d'abandonar els seus pisos tinguin tota l'atenció personalitzada que calgui per a oferir-los tots els serveis a disposició. D'una banda els serveis municipals de Benestar Social, que atenen unitats familiars amb unes necessitats determinades, i, de l'altra, Prohabitatge, que disposa de la xarxa de mediació social i de la possibilitat de tramitació d'ajuts i subvencions al lloguer, que permet rebre fins a 240 euros mensuals.

          En resposta a la segona pregunta, el Sr. Bargalló afirma que s'adoptaran les mateixes mesures que per a qualsevol persona o unitat familiar que estigui en les mateixes condicions, sense atorgar privilegis a ningú, i evidentment ajudant tots aquells que no tenen sostre. Ha de quedar clar, però, que aquestes famílies no tenen drets adquirits pel fet d'haver tingut sort en un sorteig i haver accedit durant cinc anys a un d'aquests habitatges.

          Es garanteix, això sí, una atenció personalitzada per a cada cas que estigui en condicions de necessitat.

          El senyor Antoni Valls es mostra insatisfet amb les respostes del Sr. Bargalló, perquè creu que respon de manera massa genèrica, tot refugiant-se en el Pla Local de l'Habitatge. La pregunta emplaçada era molt concreta: hi ha quatre arrendataris que tenen un problema específic i concret que pot derivar en una situació de precarietat, quina solució s'hi donarà?

          El senyor Genís Bargalló reitera que se'ls atendrà personalment i se'ls ajudarà a buscar un habitatge mitjançant els procediments que hi ha a disposició tant per a ells, com per a la resta de ciutadans amb les mateixes necessitats.

          55 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A QUÈ L'AJUNTAMENT DE MATARÓ ESTUDIÏ I INSTAL·LI APARELLS DE GIMNÀSTICA ALS PARCS I PLACES PÚBLIQUES DE MATARÓ.

          El senyor Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

          "El nostre grup vol un país, un poble, que fomenti l'autonomia i la vida digna de les persones i en especial la protecció i cura de la seva gent gran i de les persones amb necessitats especials.

          El nostre grup, està d'acord amb les declaracions que no fa masses dies feu el Regidor i Conseller Delegar de Benestar i Família en que Mataró ha d'oferir uns serveis a la ciutadania de qualitat i amb quantitat, que ens situí com a municipi capdavanter a Catalunya en l'àmbit d'atenció a les dependències i suport a l'autonomia de les persones.

          El nostre grup creu que la pràctica d'exercicis de gimnàstica per part de la gent gran és molt sa per a la seva salut física i psíquica. També sabem de la manca de costum de la gent gran per assistir-hi a gimnasos i centres rehabilitadors.

          És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent

          PREC:

          Que, des de les Regidories de Benestar Social, Esports i Serveis i Manteniment de l'Ajuntament de Mataró, es realitzi l'estudi i posterior instal·lació dels aparells més adequats per a la pràctica gimnàstica i rehabilitadora per part de la gent gran i altres de més joves i així promocionar la pràctica de l'exercici físic en espais naturals. "

           

          El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, comença constatant que les polítiques de la gent gran i, en general, les polítiques socials tenen dos grans pilars: d'una banda, el suport a l'autonomia i a les situacions de dependència i, de l'altra, l'envelliment actiu. El prec presentat va molt en la línia d'aquesta última i, en aquest punt, val a dir que el Govern ja ha posat en marxa moltes iniciatives amb resultats molt positius.

          El Pla Integral de la Gent Gran impulsa accions concretes com activitats físiques de gimnàstica que promou el Patronat Municipal d'Esports als casals d'avis dels centres cívics. També el Pla de Salut promou, en l'àmbit d'hàbits saludables, accions en la línia de l'alimentació i l'exercici físic.

          Enguany es promouran també uns itineraris nous o circuits de salut, conjuntament amb els centres d'atenció primària i l'Hospital de Mataró, amb diferents graus de dificultat, i que vindran a sumar-se als recursos ja existents. Aquests circuits es faran de la mà d'un monitor.

          Pel que fa a la qüestió dels aparells de gimnàstica, el Sr. Batista explica que han fet consultes al respecte a metges especialistes, els quals desaconsellen la implementació d'aquests equips perquè comporten un risc elevat de lesió per als usuaris, pel fet d'estar a la via pública i sense el control de monitors.

          De fet segons la publicació especialitzada Canadian Medical Association Journal, en el cas de la gent gran, recomana nivells d'exercici de baixa o moderada intensitat: és suficient caminar 60 minuts al dia durant cinc dies a la setmana. Els exercicis gimnàstics per augmentar la flexibilitat poden ser útils, però sempre sota control.

          Per tot plegat, el prec quedaria desestimat.

           

          56 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL "BOTELLON" FET A LA PLAÇA PINTOR CUSACHS LA MATINADA DEL DISSABTE AL DIUMENGE DE L'1 AL 2 D'ABRIL D'ENGUANY.

          El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

          "Durant la matinada de l'1 al 2 d'abril, es va celebrar al local "ocupat" de la Plaça Pintor Cusachs de la nostra ciutat un "botellón" en el qual van participar una quantitat important de joves que van provocar molèsties als veïns de la zona i destrosses al mobiliari urbà (trencament de vidres a una cabina telefònica, containers d'escombraries i de reciclatge tombats i el seu contingut pel terra, molèsties als conductors que transitaven per la Ronda Pintor Estrany, llançament de les tanques de les obres de la mateixa ronda i altres).

          Donat que els participants es van fer notar durant la tarda del dissabte pels carrers de la nostra ciutat i que el "botellón" es va allargar durant tota la nit i fins les primeres hores del matí del diumenge, el Grup Popular presenta la següent

          PREGUNTA

          1. Es va realitzar alguna actuació encaminada a impedir que es desenvolupés aquesta "festa"?

          2. Quina va ser l'actuació de les forces de l'ordre per tal d'evitar aquests fets una vegada començats?

          3. Tenen coneixement els responsables municipals de la procedència dels intervinents en aquesta « festa » i de quants eren els participants ?

          4. Quina estimació econòmica es fa dels desperfectes ?

          5. Es té previst prendre algun tipus d'actuació encaminat a prevenir futurs fets semblants a aquests?"

           

           

          El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, en primer lloc, aclareix que no es va tractar d'un "botellón", sinó d'una festa promoguda per aquesta casa ocupada, que no era la primera vegada que es produïa. El nucli de tot, per tant, és la casa ocupada i aquesta hauria de ser l'objectiu del conjunt d'operadors de la seguretat. Cal que s'hi involucri el propietari, així com la policia i els jutjats.

          L'actuació de les forces va ser duta a terme per una unitat de 7 Mossos d'Esquadra, dues patrulles de paisà, dues de Mossos i dues de la Policia Local, juntament amb unitats de reacció, dues patrulles uniformades de Mossos i dues patrulles més uniformades de la Policia Local. Del dispositiu i d'allò amb què es van trobar, es va aixecar la pertinent acta.

          No hi ha constància de danys relacionats amb el concert del cap de setmana, sinó de tot un seguit de desperfectes, no relacionats amb la festa, i que van donar lloc a detencions. L'únic incident detectat ha estat un furt encara no denunciat en un establiment del barri de Rocafonda, que convindria que algú denunciés a fi de poder endegar les diligències oportunes.

          Mentrestant, a fi de controlar la casa ocupada i fins que es resolgui la problemàtica, s'hi destinaran efectius preventius. Alhora, és important ser discrets, d'una banda, per a no generar alarma social i, de l'altra, per a garantir l'èxit de les operacions. Cal també posar-se en mans de la justícia i, per últim, tramitar les denúncies a fi de poder sancionar amb contundència.

           

          El senyor José Manuel López entén que el Sr. Bassas intenti esquivar el problema però repeteix que ell hi era perquè hi viu al davant. S'hi van reunir un munt de persones, que van fer soroll durant tota la nit, i es pregunta què van fer els efectius policials durant tot aquell temps.

          Pel que fa als desperfectes, assegura que davant d'ell mateix, el Servei de Recollida d'Escombraries, a quarts de deu del matí, va estar collint els vidres de la cabina telefònica de la pl. Pintor Cusachs, així com confirma l'existència de contenidors caiguts per terra.

          Finalment, recorda que a dia d'avui encara no se'n sap res de la festa de Cap d'Any, de la qual es van aixecar actes i que ha esmentat el Sr. Bassas.

           

          El Sr. Bassas considera que no ha defugit de la pregunta, sinó que ha explicat quin va ser l'efectiu policial que s'hi va presentar i quin és l'estat de la qüestió. Reitera que no hi ha cap trucada o denúncia per sorolls ni molèsties a la nit, de fet, emplaça el Sr. López a presentar-ne. Calen actuacions contundents però dutes a terme amb discreció.

          D'altra banda, els decrets per les actes aixecades estan a la disposició de tothom en cada comissió informativa.

           

          El senyor José Manuel López aclareix que no vol crear alarma social, però és un tema que el preocupa.

          El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, és conscient de la preocupació que generen aquests actes i explica que ell mateix se n'ha informat directament i confirma la versió explicada pel Sr. Bassas.

           

          I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a les dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.