Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

11/10/2007

Escoltar

11/10/2007

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

Decret

8290/2007 de 8 de octubre

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 11 d'octubre de 2007.

Òrgan: ALCALDIA

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 11 d'octubre de 2007, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions: ordinària de 13 de setembre de 2007 i extraordinària del dia 25 de setembre de 2007.

2 DESPATX OFICIAL

ALCALDIA

3 Moció d'alcaldia sobre nomenaments de representants municipals en l'Institut Municipal d'Educació.

4 Modificar el quadre retributiu de regidors aprovat en el Ple Municipal de 28 de juny de 2007.

5 Donar compte Decret d'Alcaldia 7797/2007 de 24 de setembre, de nomenament de personal eventual de l'Ajuntament de Mataró.

6 Donar compte Decret d'Alcaldia 7812/2007 de 25 de setembre, de nomenament Tinent d'Alcalde.

7 Donar compte Decret d'Alcaldia 7817/2007 de 25 de setembre, de nomenament membre de la Junta de Govern Local.

8 Donar compte Decret d'Alcaldia 7828/2007 de 25 de setembre, de delegació de competències relatives a Medi Ambient i Sostenibilitat.

9 Donar compte Decret d'Alcaldia 7831/2007 de 25 de setembre, de delegació específica d'atribucions Pla Integral Barri de Rocafonda-El Palau.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

10 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la restitució de les quatre columnes de Josep Puig i Cadafalch a Montjuic.

11 Proposta de Resolució que presenten tots els grups municipals per demanar al Servei Català de la Salut la restauració del Servei de Transport Sanitari Urgent.

12 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió de recolzament a les seleccions esportives de Catalunya per tal de poder participar en competicions oficials internacionals.

13 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el retorn dels papers de Salamanca.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

14 Alienació de la parcel·la sobrera situada al carrer d'Almeria, 57, als veïns col·lindants.

15 Extinció del dret a l'ocupació d'un habitatge de mestres al senyor Mario Cuesta Lerma (pis 2n A, esc. A, carrer Madoz, 28-30)

16 Sol·licitud d'autorització prèvia per desafectar un habitatge de mestres al Departament d'Educació de la Generalitat

17 Alienació gratuïta d'una finca situada al carrer Llevantina, 13, de Mataró, a favor de la Fundació Hospital Sant Jaume i Sta. Magdalena.

18 Autoritzar a la Societat Municipal PUMSA a la concertació d'operacions de crèdit d'import global màxim 576.000 € per al finançament de l'oferta pública d'adquisició d'habitatges 2007 del Pla Local de l'Habitatge 2005-2015.

-Servei d'Ingressos-

19 Aprovació preu públic per assistència a la "jornada tècnica sobre el morrut de les palmeres" organitzada per l'Ajuntament

20 Aprovació preus públics per a la prestació de serveis de la mitja marató de Mataró 2007 (Patronat Municipal d'Esports)

21 Aprovació preu públic Fira de Tardor 2007 (IMPEM)

22 Aprovació preu públic Fira de la Rajola 2007 (IMPEM)

-Servei de Recursos Humans-

23 Donar compte del decret d'alcaldia 6841/2007, de 26 de juliol de 2007, nomenament com a tresorera accidental a la senyora Maria Adela González Solà.

24 Donar compte del decret d'alcaldia 7122/2007, de 28 d'agost de 2007, renúncia al nomenament com a personal eventual de confiança o d'assessorament especial de la senyora Mercè Massa Rincón.

25 Declaració de segona activitat amb exercici concurrent amb el lloc de treball principal

26 Modificació de la plantilla i de la relació de llocs de treball del personal de l'Ajuntament de Mataró.

-Servei de Compres i Contractacions-

27 Ratificació decret d'Alcaldia núm. 7062/2007 de 27 d'agost, d'aprovació de les tarifes per minut per als aparcaments de rotació de titularitat

28 Adjudicació de les obres de construcció del CEIP Maria Mercè Marsal i escola bressol al c. Josep M. De Sagarra, a favor de l'empresa "Dragados, SA", fins un import de 5.726.450,86 euros IVA inclòs.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

29 Nomenament de membres al Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

30 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals Socialistes de Catalunya, d'Iniciativa per Catalunya Verds - EUiA, Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència i Unió i Candidatura d'Unitat Popular sobre la declaració de Mataró zona lliure de transgènics.

31 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per la creació d'una orquestra simfònica municipal.

32 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular perquè l'Ajuntament iniciï els tràmits per a la construcció d'una estació d'autobusos interurbans a Mataró.

33 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè Mataró presenti la seva candidatura com a capital de la Cultura Catalana.

34 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per tal de garantir la comunicació al llarg de la costa del Maresme.

PRECS I PREGUNTES

35 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a què el govern municipal estudiï la creació de places concertades amb les Llars d'Infants de titularitat privada.

36 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la seguretat viària a les escoles de la ciutat.

37 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les obres al barri de l'Havana.

38 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el nomenament de la Sra. Pilar González ocupant un càrrec a l'IMPEM.

39 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la contractació d'exregidors de l'Ajuntament de Mataró.

40 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el caos circulatori a la ciutat.

41 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els motius pels quals la ciutat de Mataró no s'ha connectat a la fase pilot del projecte Anella Cultural.

42 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per instar a la Policia Espanyola a posar més recursos per evitar cues a l'oficina que expedeix el document d'identitat.

43 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la plaga de pintades que pateix la nostra ciutat.

44 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte la matriculació a les escoles universitàries de la ciutat.

45 Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular sobre el caos de la mobilitat al Centre-Havana.

46 Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular sobre els accessos a la Plaça de la Muralla.

47 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les mancances de l'aparcament de la Plaça Occitània.

48 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la denúncia de la Confederació Espanyola de la Policia per la manca d'agents de la Policia Nacional a Catalunya.

49 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les inundacions al carrer Sant Joan.

50 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el finançament del Parc Tecnocampus.

51 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la construcció de pisos prefabricats.

52 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els locals destinats a equipaments o espais cívics.

53 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les activitats de turisme a Mataró l'estiu del 2007.

54 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el reconeixement dels sexennis del personal de l'IES Miquel Biada.

55 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la situació d'inseguretat que pateixen els conductors del Mataró-Bus.

56 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els actes vandàlics dels darrers mesos.

57 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la nova concessió del transport urbà de passatgers.

58 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el Pla "Minuts Menuts".

59 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al carrer Sant Agustí.

60 Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular sobre la política sistemàtica de concessió de llicències d'enderroc d'edificis d'arquitectura tradicional.

61 Prec que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular en relació a la casa situada al Parc Central Can Masjoan obra de l'arquitecte Jordi Capell.

62 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'aplicació de la Llei de la Dependència a Mataró.

63 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el tram d'accés a la urbanització de La Cornisa.

64 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la crema de contenidors de la brossa.

L'ALCALDE

Joan Antoni Baron Espinar

En dono fe,

LA SECRETARIA Acctal.,

Elisabeth Massó i Sanabre

ACTA NÚM. 14/2007 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 11 D'OCTUBRE DE 2007.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia onze d'octubre de dos mil set, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D'ALCALDE (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

ISABEL MARTINEZ CID REGIDORA (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENÇ GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR (PP)

M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D'ALCALDE (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

No assisteix el Sr. Joan Mora i Bosch, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS: ORDINÀRIA DEL DIA 13 DE SETEMBRE DE 2007 I EXTRAORDINÀRIA DE 25 DE SETEMBRE DE 2007.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

2 - DESPATX OFICIAL

El Sr. Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte de la carta enviada al Ministre de Defensa, Sr. Alonso, on li expressa el condol en nom propi i de la Corporació per la mort, en atemptat, de dos soldats espanyols a l'Afganistan.

ALCALDIA

3 - MOCIÓ D'ALCALDIA SOBRE NOMENAMENTS DE REPRESENTANTS MUNICIPALS EN L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, és necessari procedir a l'adopció dels acords que configuraran l'organització municipal en aquest mandat, per a la qual cosa l'article 38 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF) estableix que en el termini dels 30 dies següents a la sessió constitutiva de la Corporació, l'Alcalde convocarà una o vàries sessions del Ple per resoldre sobre els següents punts:

a) Periodicitat de sessions del Ple.

b) Creació i composició de les Comissions Informatives permanents.

c) Nomenaments representants municipals en òrgans col·legiats que siguin de la competència del Ple.

d) Coneixement de les resolucions de l'Alcalde en matèria de nomenaments dels Tinents d'Alcalde, membres de la Junta de Govern Local, Presidents de les Comissions Informatives i delegacions que l'Alcalde estimi oportú conferir.

L'Institut Municipal d'Educació és un Organisme Autònom de l'Ajuntament de Mataró constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació. Els Estatuts disposen que l'òrgan plenari de l'Institut serà el Consell, integrat pel President de l'Institut, vocals designats lliurement pels grups municipals en la proporció que tinguin en el Ple de l'Ajuntament, i en el mateix nombre que estiguin a les Comissions Informatives, així com 15 vocals més representants de sectors ciutadans. En conseqüència, una vegada constituït el nou Ajuntament, cal procedir a la renovació dels càrrecs de designació municipal. D'una banda el President, que serà l'Alcalde o regidor en qui delegui; en aquest sentit per Decret d'Alcaldia nº 5433/2007 de 16 de juny, l'Alcalde ha delegat aquesta presidència en la regidora Conxita Calvo Lomero. D'altra banda els vocals, que seran lliurement designats pels grups municipals en la proporció que hem esmentat abans, i nomenats pel Ple de l'Ajuntament.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb les propostes realitzades pels grups municipals es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple, l'adopció dels següents acords :

Primer.- Designar com a membres del Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació la següent representació de nomenament municipal :

President : Conxita Calvo Lomero (ICV-EUiA)

Vocals : Núria Aguilar (PSC)

Anna Comas Valls (PSC)

David Bote (PSC)

Albert Geronés i Llinares (CiU)

Pilar Navarro González (CiU)

Saturnino Martín del Pozo (PPC)

Iñaki Brosel i Goiricelaya (ERC)

Carme Polvillo i Alomà (CUP)

Arnau Vilardell Fradera (ICV-EUiA)

Segon.- Facultar provisionalment als membres designats per formar part del Consell per tal que puguin constituir-se com a tals plenaris i prendre els acords necessaris per a la gestió de l'Institut Municipal d'Educació. En conseqüència a partir d'aquest moment, el Consell, constituït amb els membres de designació municipal, pot exercir les funcions estatutàries que el correspon, sense perjudici de què es vagi completant la composició d'aquest òrgan.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

4 - MODIFICAR EL QUADRE RETRIBUTIU DE REGIDORS APROVAT EN EL PLE MUNICIPAL DE 28 DE JUNY DE 2007.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"En data 5 de setembre de 2007, el Sr. Antoni Guirao Motis va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 13 de setembre de 2007.

La Junta Electoral Central ha comunicat a l'Ajuntament la credencial com a electe, en substitució del Sr. Antoni Guirao Motis, de la Sra. Quiteria Guirao Abellán qui, després de prendre possessió del càrrec en el Ple de l'Ajuntament de data 25 de setembre de 2007, ha esta nomenada 2ª Tinent d'Alcalde ( Decret de l'Alcaldia núm. 7812/2007, de 25 de setembre) i Consellera Delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat (Decret de l'Alcaldia núm. 7828/2007 de 25 de setembre), s'integrarà a la Corporació amb delegacions genèriques d'atribucions de gestió i resolució d'assumptes relatius a la seva competència.

Per tal d'adaptar els canvis en la dedicació i retribució esmentats, cal modificar en termes nominatius l'acord plenari de 28 de juny de 2007, que va establir el sistema de retribucions i assignacions dels regidors municipals.

En conseqüència, proposo al Ple municipal l'adopció del següent acord :

Primer.- Modificar el quadre retributiu de regidors aprovat en el Ple Municipal de 28 de juny de 2007, amb el detall següent :

COGNOMS, NOM

G.M.

CÀRREC

CONCEPTE

RETR.BRUT ANUAL

ASSIST. (màxims)

SEG. SOCIAL

GUIRAO ABELLÁN, QUITERIA

ICV

2 TINENT ALC.

DEDIC.EXCL.

45.331,72

11.918,48

Segon.- Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del Grup Municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

5 - DONAR COMPTE DECRET D'ALCALDIA 7797/2007 DE 24 DE SETEMBRE, DE NOMENAMENT DE PERSONAL EVENTUAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

7797/2007 de 24 de setembre

Assumpte: Nomenament de personal eventual de l'Ajuntament de Mataró.

Òrgan: ALCALDIA

L'article 10.3 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de Personal al servei de les entitats locals, disposa que el personal eventual cessarà automàticament sense observança de cap més formalitat, en el moment de l'expiració del mandat de l'autoritat o entitat que el va nomenar.

L'article 9 del Decret abans esmentat, disposa que és personal eventual el que, en virtut de lliure nomenament i en règim no permanent, ocupa un lloc de treball no reservat a funcionaris, i que figura com a tal a la relació de llocs de treball de l'entitat local. El personal eventual al que fa referència aquest expedient té la condició de personal de confiança o assessorament especial i el seu nomenament correspon a l'Alcalde.

Prèviament, el nombre, les característiques bàsiques i les retribucions del personal eventual els han de determinar el Ple de la Corporació en començar el seu mandat, dels crèdit pressupostaris consignats o que s'habilitin a aquest efecte. El nomenament i el règim de les seves retribucions i de la seva dedicació s'han de publicar al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat i al tauler d'anuncis de l'entitat, de conformitat amb el que disposa l'article 10.1, del Decret 214/1990, de 30 de juliol.

En aquest sentit el Ple de la Corporació celebrat el dia 28 de juny de 2007 va aprovar el nombre, les característiques bàsiques i les retribucions del personal eventual de l'Ajuntament de Mataró.

A la vista de tot això, de conformitat amb les facultats que em confereix l'article 9.1 del Decret 214/1990 de 30 de juliol,

RESOLC :

Primer.- Nomenar com a personal eventual de confiança o d'assessorament especial a l'Ajuntament de Mataró al Sr. Josep Serrano i Blanquer, Cap de l'Àrea de Serveis Personals.

El nomenament tindrà efectes a partir de l'1 d'octubre de 2007.

Segon.- La retribució serà la determinada per aquest lloc pel Ple de la Corporació en sessió de data 28 de juny de 2007.

Tercer.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri.

Quart.- Publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província per a general coneixement."

6 - DONAR COMPTE DECRET D'ALCALDIA 7812/2007 DE 25 DE SETEMBRE, DE NOMENAMENT TINENT D'ALCALDE.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

7812/2007 de 25 de setembre

Assumpte: Nomenament Tinent d'Alcalde.

Òrgan: ALCALDIA

Una vegada constituït el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals celebrades el dia 27 de maig de 2007, per Decret de l'Alcaldia núm. 5432/2007 de 16 de juny, l'Alcalde va nomenar al Sr. Antoni Guirao Motis com a 2n Tinent d'Alcalde de la Corporació.

En data 5 de setembre de 2007 el Sr. Antoni Guirao Motis va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 13 de setembre de 2007.

Una vegada completada la nova estructura municipal arran de la renuncia del Sr. Antoni Guirao Motis i la presa de possessió de la Sra. Quiteria Guirao Abellán com a regidora d'aquest Ajuntament en el Ple de la Corporació de data 25 de setembre de 2007 es torna a configurar l'ordre dels tinents d'Alcalde en nombre de set, tal com es va configurar a l'inici del mandat, nomenant a la Sra. Quiteria Guirao Abellán segona Tinent d'Alcalde.

En virtut del que disposa la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Base de Règim Local, en el seu article 21.2 que atribueix a l'Alcalde el nomenament dels Tinents d'Alcalde i l'article 23.3 el lliure designament i cessament dels Tinents d'Alcalde.

RESOLC :

Primer.- Nomenar la Sra. Quiteria Guirao Abellán segona Tinent d'Alcalde.

Segon.- Ordenar les Tinencies d'Alcaldia en la forma següent :

1r. Tinent d'Alcalde Ramon Bassas Segura (PSC-PM)

2n. Tinent d'Alcalde Quiteria Guirao Abellán (ICV-EUiA- EPM)

3r. Tinent d'Alcalde Francesc Teixidó i Pont (ERC-AM)

4t. Tinent d'Alcalde Alicia Romero Llano (PSC-PM)

5è. Tinent d'Alcalde Montserrat López Figueroa (PSC-PM)

6è. Tinent d'Alcalde Oriol Batista Gázquez (PSC-PM)

7è. Tinent d'Alcalde Esteve Terradas Yus (PSC-PM)

Tercer.- Donar compte de la present Resolució al Ple municipal. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

7 - DONAR COMPTE DECRET D'ALCALDIA 7817/2007 DE 25 DE SETEMBRE, DE NOMENAMENT MEMBRE DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

7817/2007 de 25 de setembre

Assumpte: Nomenament membre de la Junta de Govern Local.

Òrgan: ALCALDIA

Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, per Decret de l'Alcaldia 5440/2007 de 18 de juny, es constitueix la Junta de Govern Local i es nomena al Sr. Antoni Guirao Motis membre de Junta de Govern Local.

En data 5 de setembre de 2007 el Sr. Antoni Guirao Motis va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 13 de setembre de 2007.

Una vegada completada la nova estructura municipal arran de la renuncia del Sr. Antoni Guirazo Motis i la presa de possessió de la Sra. Quiteria Guirao Abellán com a regidora d'aquest Ajuntament en el Ple de l'Ajuntament de data 25 de setembre de 2007 es refa la composició de la Junta de Govern Local, fent efectiu el nomenament de la Sra. Quiteria Guirao Abellán com a membre de la Junta de Govern Local.

La Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en els seus articles 20 i 23 institueix com a òrgan municipal l'existència preceptiva en els municipis superiors a 5.000 habitants, la Junta de Govern Local. Aquesta Junta estarà integrada per l'Alcalde i un nombre de regidors no superiors al terç del nombre legal dels que integren la Corporació, nomenats i separats lliurement per aquell, donant-ne compte al Ple. Correspon a la Junta de Govern Local assistir a l'Alcalde en l'exercici de les seves atribucions i adoptar els acords que, per delegació expressa de l'Alcalde o el Ple siguin de la seva competència.

En virtut de les atribucions que m'atorga l'article 23 de la Llei de Bases de Règim Local,

RESOLC:

Primer.- Nomenar la Sra. Quiteria Guirao Abellán membre de la Junta de Govern Local.

Segon.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

8 - DONAR COMPTE DECRET D'ALCALDIA 7828/2007 DE 25 DE SETEMBRE, DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES RELATIVES A MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

7828/2007 de 25 de setembre

Assumpte: Delegació competències relatives a Medi Ambient i Sostenibilitat.

Òrgan: ALCALDIA

Una vegada constituït el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals celebrades el dia 27 de maig de 2007, per Decret de l'Alcaldia núm. 5433/2007 de 16 de juny, l'Alcalde va efectuar a favor del Sr. Antoni Guirao Motis la delegació genèrica d'atribucions de gestió i resolució dels assumptes relatius a Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Mataró.

En data 5 de setembre de 2007 el Sr. Antoni Guirao Motis va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 13 de setembre de 2007. Una vegada completada la nova estructura municipal arran de la renuncia del Sr. Antoni Guirao Motis és necessari procedir a modificar l'àmbit de la matèria delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat.

En el Ple municipal de data 25 de setembre de 2007 ha pres possessió com a nova regidora de l'Ajuntament de Mataró, la Sra. Quiteria Guirao Abellán, en substitució per Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA del Sr. Antoni Guirao Motis.

L'article 43.3 del ROF estableix que l'Alcalde pot delegar l'exercici de determinades atribucions en els Tinents d'Alcalde, sens perjudici de les delegacions especials que per a comeses específiques pugui realitzar a favor de qualsevol Regidor.

Les delegacions genèriques es referiran a una o vàries àrees o matèries determinades, i podran comprendre tant la facultat de dirigir el servei corresponent com la de gestionar-los en general, inclosa la facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afectin a tercers. Aquestes delegacions genèriques són les que a l'organització interna de l'Ajuntament de Mataró corresponen als Consellers-Delegats.

En virtut de les atribucions que m'atorga l'article 23 de la Llei de Bases de Règim Local,

RESOLC:

Primer.- Efectuar a favor de la regidora Quiteria Guirao Abellán la delegació genèrica d'atribucions de gestió i resolució dels assumptes relatius a Medi Ambient i Sostenibilitat (Agenda Local 21 i Medi Ambient).

Segon.- La competència delegada per aquesta resolució abastarà de forma genèrica les matèries compreses a la Delegació. Els límits de l'abast genèric de la delegació seran els següents:

a) Competències del Ple

b) Competències indelegables de l'Alcalde:

· Convocar i presidir les sessions del Ple i de la Junta de Govern Local, decidint els empats amb el vot de qualitat.

· Concertacions d'operacions de crèdit.

· Comandament superior de tot el personal.

· Separació del servei dels funcionaris.

· Acomiadament del personal laboral.

· Dictar Bans.

· Iniciativa per a la proposta al Ple de la declaració de lesivitat en matèries de competència de l'Alcalde.

· Adoptar mesures urgents en casos de catàstrofe.

c) Competències delegades a la Junta de Govern Local.

· Autoritzar i disposar despeses de conformitat a les Bases d'Execució del Pressupost.

· Aprovar Oferta Pública d'Ocupació.

· Aprovar Bases i convocar proves selectives d'accés a l'Administració.

· Aprovar Bases i convocar concursos de provisió de llocs de treball.

· Nomenament de personal funcionari i laboral de plantilla.

· Plans Parcials. Aprovació inicial.

· Plans Especials i de Millora Urbana. Aprovació inicial.

· Estudi de Detall. Aprovació inicial.

· Projectes d'urbanització. Aprovació inicial.

· Projectes d'urbanització complementaris. Aprovació.

· Constitució de la Junta de Compensació i Associacions administratives de Cooperació. Aprovació inicial.

· Estatuts i Bases d'Actuació de les reparcel.lacions en la modalitat de compensació bàsica i compensació per concertació. Aprovació inicial.

· Projectes de Reparcel.lacions. Aprovació inicial.

· Aprovar els Projectes Tècnics d'Obra, els Plecs de Condicions i les adjudicacions dels contractes inclosos a l'àmbit d'aplicació de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, en les quanties següents:

- A partir del límit màxim previst per al procediment negociat en cada classe de contractes, fins el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons la quantia indicada a les Bases d'Execució.

- Contractes plurianuals inferiors a 4 anys, la quantia dels quals sigui, en la suma d'anualitats, inferior al 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons l'import indicat a les Bases d'Execució. En aquest cas la despesa a imputar a cadascun dels exercicis haurà de respectar el previst a l'article 155.3 de la Llei d'Hisendes Locals, sens perjudici de què el Ple pugui variar els límits de periodificació (art. 155.5 LHL).

· En els contractes adjudicats per la Junta de Govern Local, les atribucions que li corresponen com a òrgan de contractació es limiten a la interpretació del contracte, les modificacions superiors al 20% de l'import d'adjudicació i la resolució dels mateixos. La resta d'atribucions correspondran al regidor delegat competent per raó de la matèria.

· Adquisició de béns i drets per quantia compresa entre 30.000 i 3.000.000 euros.

· Venda de béns immobles per quantia inferior a 3.000.000 euros, i aquesta estigui prevista al Pressupost.

· Cessions per qualsevol títol de l'ús de béns patrimonials.

· Accions judicials i administratives en matèries de competència originàries de l'Alcalde.

· Interposició de recursos contra resolucions judicials.

· Assabentat i acatament de resolucions judicials.

Tercer.- El titular de la competència delegada ostentaran totes les facultats que l'ordenament jurídic concedeix a l'Alcalde com a òrgan administratiu de la Corporació, potestat sancionadora inclosa.

Quart.- Les resolucions adoptades per delegació s'entendran dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència originària, i en conseqüència esgotaran la via administrativa.

Cinquè.- Les competències delegades s'entenen sens perjudici de la facultat d'avocació per si de l'òrgan delegant.

Sisè.- Els acords adoptats pels Consellers-Delegats en relació a les matèries delegades tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat. En conseqüència els recursos de reposició interposats contra resolucions adoptades per delegació seran resoltes pel mateix conseller delegat.

Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, inserint al final de la part expositiva el següent text:

"En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 25 de setembre de 2007, RESOLC:"

Setè.- Es modifica la composició de l'Àrea de Via Pública, a efectes de coordinació en la forma següent :

Àrea de Via Pública President : Oriol Batista Gázquez

Vicepresident : Quiteria Guirao Abellán

Vuitè.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

9 - DONAR COMPTE DECRET D'ALCALDIA 7831/2007 DE 25 DE SETEMBRE, DE DELEGACIÓ ESPECÍFICA D'ATRIBUCIONS PLA INTEGRAL BARRI DE ROCAFONDA-EL PALAU.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

7831/2007 de 25 de setembre

Assumpte: Delegació específica d'atribucions Pla Integral Barri de Rocafonda - El Palau.

Òrgan: ALCALDIA

Una vegada constituït el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals celebrades el dia 27 de maig de 2007, per Decret de l'Alcaldia núm. 5773/2007 de 28 de juny, l'Alcalde va nomenar al Sr. Antoni Guirao Motis com a President del Pla Integral Barri de Rocafonda-El Palau.

En data 5 de setembre de 2007 el Sr. Antoni Guirao Motis va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 13 de setembre de 2007.

Una vegada completada la nova estructura municipal arran de la renuncia del Sr. Antoni Guirao Motis i la presa de possessió de la Sra. Quiteria Guirao Abellán com a regidora d'aquest Ajuntament en el Ple de l'Ajuntament de data 25 de setembre de 2007.

En virtut de les atribucions que m'atorga la legislació vigent,

RESOLC:

Primer.- Atribuir a favor de la regidora Sra. Quiteria Guirao Abellán la delegació específica d'atribucions d'impuls i definició del Pla Integral Barri de Rocafonda-El Palau

Segon.- Les resolucions adoptades per delegació s'entendran dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència originària i, en conseqüència esgotaran la via administrativa.

Tercer.- Les competències delegades s'entenen sens perjudici de la facultat d'avocació per si de l'òrgan delegant.

Quart.- Els acords adoptats per les regidores i regidors delegats en relació a la matèria delegada tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat.

Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, insertant al final de la part expositiva el següent text: " en virtut de les competències delegades per resolució d'alcaldia de data 25 de setembre de 2007, RESOLC ".

Cinquè.- Donar compte de la present resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que tingui lloc. Així mateix, s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

10 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA RESTITUCIÓ DE LES QUATRE COLUMNES DE JOSEP PUIG I CADAFALCH A MONTJUIC.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"L'any 1928 es van enderrocar, per ordre del dictador espanyol Primo de Rivera, les quatre columnes que, representant les quatre barres, s'havien aixecat l'any 1919 a Montjuic. Aquestes columnes, obra del fill més il·lustre de la nostra ciutat € l'historiador, arquitecte, urbanista, arqueòleg, President de l'Institut d'Estudis Catalans i President de la Mancomunitat de Catalunya, en Josep Puig i Cadafalch € estaven ubicades a l'espai que actualment ocupa la font lluminosa de Carles Buïgas.

El novembre del 2004, la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals pels Drets i les Llibertats Nacionals dels Països Catalans, va engegar, amb l'objectiu d'honorar als homes i les dones de tots els temps que han defensat les llibertats nacionals catalanes, una campanya per tal que les quatre columnes fossin restituïdes; proposant situar-les a la plaça del Marquès de Foronda, un pla buit situat uns metres més enrera de l'emplaçament original i on quedarien perfectament integrades. A la campanya s'hi han adherit moltes institucions, entitats i personalitats del nostre país; entre elles, el propi Ajuntament de la ciutat de Barcelona, i aquest consistori € el gener del 2006 € a proposta del Grup d'Opinió Jaume Llavina de Mataró. Així mateix, el maig del 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposició no de llei sobre la recuperació del monument de les Quatre Columnes, de Puig i Cadafalch.

No obstant, el febrer d'aquest any es va saber que el projecte que està preparant l'Ajuntament de Barcelona per restituir les quatre columnes contempla situar-les en una posició secundària, arraconades a un cantó de la font lluminosa, de perfil i no en la posició frontal original. Aquest projecte, deixaria les quatre columnes sense visibilitat, amagant, d'una banda, el seu significat de Monument a les quatre barres de la nació catalana i traint, de l'altra, l'esperit amb que van ésser construïdes pel nostre conciutadà i President.

Atès que la ciutat de Mataró, per raons òbvies, és especialment sensible a la restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, els sotasignats proposen al Ple l'adopció del següent

ACORD

Primer.- L'Ajuntament de Mataró s'adreçarà a la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals pels Drets i les Llibertats Nacionals dels Països Catalans, per tal de manifestar-li el ple suport de la ciutat de Mataró a la ubicació de les columnes en el lloc demanat per la societat civil organitzada.

Segon.- L'Ajuntament de Mataró manifestarà a l'Ajuntament de Barcelona el rebuig d'aquest consistori a la proposta de la regidoria de cultura d'ubicar les quatre columnes davant del pavelló Mies van der Rohe.

Tercera.- L'Ajuntament de Mataró s'adreçarà a la resta de consistoris de la nació catalana per tal de demanar-los el seu suport a la campanya de la Xarxa, amb la finalitat que el record d'una de les obres més importants de Puig i Cadafalch pervisqui en el temps i pugui ésser coneguda per les generacions futures.

Quart.- L'Ajuntament de Mataró comunicarà l'adopció del present acord al Grup d'Opinió Jaume Llavina de Mataró."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció del seu grup en aquesta proposta pels motius següents:

D'una banda, hi ha expressions en el contingut del redactat de la proposta que el PPC no comparteix. I, de l'altra, es considera que aquest no és el moment oportú perquè l'Ajuntament de Mataró es manifesti sobre un tema com aquest, que és quelcom que encara està en discussió i que no està tancat del tot a Barcelona. Sembla ser que hi ha una comissió de tècnics que està estudiant quina seria, sobre una proposta inicial del Govern, la possible millor ubicació del monument.

A més, l'entorn del lloc on es vol ubicar el monument (l'emplaçament original) ha canviat des d'aleshores i potser ara la incorporació de Les Quatre Columnes no s'hi escaigui tant.

Per tot plegat, el PPC s'hi abstindrà.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, creu que propostes com aquesta tenen sentit, perquè és positiu restaurar la memòria i els signes d'identitat catalans que durant la dictadura van ser eliminats i amb més motiu encara si la reivindicació de restauració ve feta per entitats socials. Aquest monument ha d'estar allà on li pertoca i, per tant, la CUP hi votarà a favor.

El senyor Sergi Penedès, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, recorda que al gener del 2006, aquest Ajuntament ja es va manifestar sobre aquesta qüestió. Va aprovar una resolució amb l'acord adhesió a la campanya de recuperació i restitució del monument de Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch a Barcelona, engegada per la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals pels Drets i les Llibertats Nacionals dels Països Catalans i recolzada pel Grup d'Opinió Jaume Llavina de Mataró, entre d'altres.

Es va comunicar aquest acord a l'Ajuntament de Barcelona, al Parlament de Catalunya i a les entitats esmentades. Per donar difusió a la campanya esmentada, i per gentilesa de la Xarxa d'Entitats, actualment, a la Sala Noble del Museu de Mataró, a la primera planta, s'hi presenta, des del 25 de setembre fins al 21 d'octubre, l'exposició itinerant produïda per l'esmentada Xarxa, sota el títol "Josep Puig i Cadafalch, arquitecte i polític i el monument de Les Quatre Columnes de Montjuïc", comissariada per Blanca Serra. La mostra, presentada en forma de plafons explicatius, permet als visitants conèixer de primera mà la història d'aquest monument enderrocat durant la dictadura de Primo de Rivera. També inclou 4 seccions sobre el context històric i polític del moment, sobre la figura de l'arquitecte i el monument, i sobre la campanya de restitució d'aquest.

Amb la presentació d'aquesta exposició i de l'activitat complementària prevista €una conferència de la Sra. Serra€, des de l'Ajuntament de Mataró entenem que complim l'acord adoptat pel ple d'adhesió a la campanya esmentada i contribuïm a la seva difusió.

La proposta de resolució presentada per CiU insta a l'Ajuntament de Mataró a pronunciar-se sobre l'emplaçament del monument i a rebutjar la proposta de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona de situar-lo davant del pavelló de Mies Van der Rohe. Aquesta seria la novetat respecte a la proposta de l'any 2006. El Govern considera que no s'escau que l'Ajuntament de Mataró intervingui en la discussió sobre l'emplaçament més idoni de Les Quatre Columnes, perquè és una decisió que és competència exclusiva de l'Ajuntament de Barcelona i de les seves regidories de Cultura i Obres, en diàleg amb els promotors de la iniciativa. No s'hi voldria interferir.

Per aquests motius, es considera convenient no subscriure els acords que es plantegen en aquesta proposta.

El senyor Francesc Masriera confessa que entén l'abstenció del PPC però se sorprèn per la votació negativa del Govern municipal, perquè tractant-se d'un mataroní il·lustre i d'un monument emblemàtic de tots els catalans, l'Ajuntament de Mataró sí ha de poder-se dirigir a l'Ajuntament de Barcelona per manifestar-li quina creu que és la millor ubicació de Les Quatre Columnes.

Dubta de si rere aquesta negativa, s'hi amaga una certa indiferència per part del Govern Municipal en relació a quin ha de ser el lloc on s'ubiqui el monument. CiU opina que és legítim que l'Ajuntament de la ciutat on va néixer l'arquitecte pugui expressar la seva voluntat que el monument es restitueixi tan a prop com sigui possible de l'emplaçament originari.

El senyor Sergi Penedès reitera que l'exposició oberta al públic al Museu de Mataró dóna suport explícit a la campanya de restitució del monument engegada per la Xarxa d'Entitats i, alhora, la difon. Per tant, l'Ajuntament ja mostra d'aquesta manera quin és el seu posicionament al respecte.

D'altra banda, hi ha una qüestió d'elegància política en un moment en què l'Ajuntament de Barcelona encara n'ha de decidir l'emplaçament definitiu. El monument de Les Quatre Columnes no és indiferent per a ningú, perquè és un símbol dels catalans. Però ara és la ciutat de Barcelona que ha de triar quina n'és la ubicació idònia.

El senyor Pau Mojedano aclareix al Sr. Masriera que el posicionament del PPC, tant en el ple en què es va aprovar l'adhesió a la campanya esmentada, com en el Parlament de Catalunya, va ser favorable. Si ara s'han decantat per l'abstenció és perquè creuen que l'Ajuntament de Mataró no ha d'intervenir en aquest afer, en aquest moment.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, no vol pensar que aquesta por a no interferir amb l'Ajuntament de Barcelona sigui perquè hi ha por a què algú digui quelcom sobre la nau de Can Fàbregas.

Admet que se sent dolgut pel posicionament del Govern, expressat pel president del PMC, i que la voluntat de CiU en tot moment ha estat de buscar el consens i el seu recolzament. Si és que el redactat de la proposta conté qualsevol cosa que pugui ofendre a l'Ajuntament de Barcelona, CiU està disposat a parlar-ho i modificar-ne el contingut.

Defensar l'obra d'un mataroní il·lustre com Puig i Cadafalch bé es mereix seure a parlar-ne a fi d'arribar a un acord majoritari sobre la proposta d'ubicació d'aquest monument emblemàtic realitzat per ell. El Sr. Fernàndez ofereix al Sr. Penedès que s'hi repensi.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, entén que per una qüestió de cortesia política i d'educació, l'Ajuntament de Mataró no ha de dir al de Barcelona on ha de col·locar un monument que aquest ple, per unanimitat de tots els grups, va decidir l'any 2006 que calia recuperar, atès el seu simbolisme nacional.

Ara, en canvi, correspon a l'Ajuntament de Barcelona, atenent els seus criteris i el paisatge actual de Montjuïc, decidir quin és el millor indret per a la ubicació del monument. Al capdavall, el que importa és que l'obra de Puig i Cadafalch quedi recuperada.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya .

11 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER DEMANAR AL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT LA RESTAURACIÓ DEL SERVEI DE TRANSPORT SANITARI URGENT.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que durant el passat estiu, per raons diverses, l'ambulància medicalitzada del SEM va deixar de portar un metge a bord. Quan se'n va tenir coneixement des de l'Ajuntament de Mataró, es va iniciar un procés de reclamació d'aquest servei.

Concretament, el mateix Alcalde va fer arribar una carta al President i Conseller Delegat del Sistema d'Emergències Mèdiques de Catalunya, el Sr. Jaume Monfort i Heras, així com a la pròpia Consellera de Sanitat, la Sra. Marina Geli.

Igualment, el consell rector del Consorci Sanitari del Maresme, en la seva darrera reunió, va acordar reclamar aquest servei a la Conselleria de Sanitat.

Arran d'aquestes gestions, el Sr. Alcalde ha rebut una carta del Sr. Monfort en què diu que "el SEM es troba en disposició de comprometre's a medicalitzar la unitat de base a Mataró a partir del dia 1 de novembre de 2007, amb període de 24 hores en la millor de les situacions i durant el dia en les franges de màxima activitat, mantenint la dotació d'infermera a les nits i garantint en tots els casos l'atenció al ciutadà les 24 hores". Per tant, el compromís és de tornar a la situació anterior a l'estiu.

Per tot plegat, el Sr. Alcalde demana que es deixi aquest punt sobre la taula, de manera que es pogués reprendre el tema en cas que no es complissin aquests compromisos rebuts per escrit.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que el seu grup era conscient d'aquesta greu mancança a la ciutat.

Únicament, però, matisar en el redactat que el que ha passat ha estat que en treure el metge, la infermera sola no ha estat capaç de suplir aquesta mancança. D'altra banda, hi ha hagut informacions errònies al respecte, com ara que la unitat en qüestió estava en funcionament des del 2006, però ho estava des del 2002; i tampoc és la única unitat que existeix, perquè a Calella n'hi ha una altra.

El senyor Alcalde deixa la proposta sobre la taula.

12 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ DE RECOLZAMENT A LES SELECCIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA PER TAL DE PODER PARTICIPAR EN COMPETICIONS OFICIALS INTERNACIONALS.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"El passat 29 de setembre de 2007, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució en la qual el mateix Parlament de Catalunya lamenta que posicionaments aliens a l'esport hagin impossibilitat la celebració del partit amistós de futbol entre les seleccions nacionals de Catalunya i dels Estats Units, i insta el govern perquè treballi a favor del reconeixement internacional de les seleccions catalanes, ateses les competències exclusives que, en l'àmbit de l'esport, disposa la Generalitat de Catalunya.

L'esmentada proposta de resolució es va formular i es va aprovar arran de la inexplicable suspensió del partit de futbol que s'havia de celebrar el proper dia 14 d'octubre entre les seleccions de Catalunya i dels Estats Units.

Les federacions esportives, i les catalanes també, són entitats privades que tenen personalitat jurídica pròpia i capacitat d'obrar plena per al compliment de les seves finalitats. Així mateix, les Federacions internacionals i el Comitè Olímpic internacional són també entitats privades caracteritzades per la seva independència respecte al poder polític dels Estats, tal com diuen els seus propis Estatuts.

L'esport català amb una gran vocació de projecció internacional, ha reclamat aquests últims anys, com en d'altres nacionalitats de l'Estat, i amb un importantíssim suport de la societat civil, el reconeixement del dret de les federacions esportives de diferents comunitats autònomes a integrar-se en les Federacions Esportives Internacionals corresponents i possibilitar la participació de les seves seleccions en competicions oficials de caràcter internacional. Aquesta demanda i promoció de les federacions catalanes ha de fer-se, tal com va aprovar majoritàriament el Parlament de Catalunya el 22 de desembre del 2004, en el marc de la legislació vigent, des del diàleg, la cooperació i col·laboració institucional entre administracions.

Altrament, aquest mateix Ple, en data 11 de novembre de 2004, amb motiu de la participació oficial de la Selecció Catalana d'Hoquei sobre Patins en el mundial "B" celebrat a Macao, va aprovar una moció en la qual, entre altres acords, va donar suport al reconeixement internacional de la Federació Catalana de Patinatge, i va acordar també instar el govern de l'Estat a respectar i fer respectar la lliure voluntat de les federacions esportives catalanes a federar-se internacionalment.

Atesos, doncs, els últims esdeveniments en aquesta qüestió, els sotasignants considerem important que el Ple, adopti els següents Acords:

PRIMER.- L'Ajuntament de Mataró dóna suport a les Federacions Esportives Catalanes, en tots els àmbits necessaris, perquè puguin assolir el seu reconeixement internacional, i puguin competir en esdeveniments esportius internacionals oficials.

SEGON.- L'Ajuntament de Mataró dóna suport a les iniciatives civils, polítiques i esportives per tal que existeixi un reconeixement oficial de les seleccions catalanes en tots els àmbits de competició i especialment a nivell internacional.

TERCER.- L'Ajuntament de Mataró donarà suport, conjuntament amb altres institucions, a la celebració a la nostra ciutat del Dia de les Seleccions Catalanes, per a la promoció de base i internacional de l'esport català.

QUART.- L'Ajuntament de Mataró insta el Govern de la Generalitat i el de l'Estat i les seves altes institucions esportives, perquè respectin la voluntat de les Federacions Esportives Catalanes de poder participar en competicions oficials i amistoses internacionals. "

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que aquest tema ja s'ha tractat altres vegades en el ple i que està clar el posicionament del partit. A més, des del PPC no pensen que aquest sigui un tema que preocupi massa la majoria de catalans.

Aquesta no és una qüestió merament esportiva, sinó clarament política i d'una concepció política que pretén que Catalunya tingui una identitat i una formulació com a entitat jurídica, a nivell internacional, desvinculada d'Espanya. Això atempta no només contra el sentit comú i la legalitat, sinó contra la voluntat que expressen els catalans, clarament, tant a les enquestes com a les urnes. El PPC hi votarà en contra, perquè són alhora catalans i espanyols, orgullosos.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el vot afirmatiu de la seva formació a la proposta.

Al quart punt d'aquesta s'insta a què es respecti la voluntat de les Federacions Esportives Catalanes, i el Sr. Safont-Tria pensa que, vista la trajectòria històrica dels últims anys, està clar que això comença a ser "lletra morta". Ho és perquè malauradament hem tingut 25 anys de govern convergent que ha desaprofitat ocasions, com ara les Olimpíades, i després un govern tripartit que no ha complert les promeses.

A dia d'avui, Catalunya no té seleccions catalanes ni existeix voluntat per part del Govern espanyol de tirar endavant iniciatives com aquesta. Arribats a aquest punt, potser cal començar a superar el marc legal que regula tots aquests temes i tirar pel dret, per vies sobiranistes, que són l'únic camí per al ple reconeixement de les seleccions catalanes.

El Sr. Safont-Tria afegeix que en el procés de debat, arran de la moció presentada, algun grup va demanar retirar un paràgraf on es parlava que es tracta d'una qüestió de voluntat política. Ell creu que és clar que és un tema de voluntat política. Si políticament hi hagués voluntat, tant des del Govern català com des de l'espanyol, els catalans avui tindríem seleccions esportives.

En referència a la intervenció del Sr. Mojedano, el Sr. Safont-Tria llegeix textualment un article signat al diari per Mariano Rajoy en què diu "honrar i exhibir la bandera espanyola, ja que aquest és el símbol que mostren orgullosos els nostres esportistes, la que cobreix el fèretre dels nostres soldats, la que saluden amb respecte els caps d'estat que visiten, el símbol de la nació lliure". Per tant, es palesa que sí que és un tema important i el PP són els primers interessats a barrejar esport amb identitat.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, anuncia el vot afirmatiu dels grups del govern un cop escoltades i afegides les seves reflexions i propostes, cosa que vol agrair al grup municipal de CiU.

En primer lloc, creiem, i així hem proposat que consti en la part expositiva de la resolució, que el suport a l'esport català i a la lliure voluntat de promoció internacional de les federacions catalanes s'ha de basar en un marc clar, un marc legal, un marc de consens, que parli d'esports i de les possibilitats esportives de les federacions catalanes i no de cap altre cosa. Estem parlant d'esports, no hem de parlar de política.

I per això en la resolució s'expressa que el recolzament de l'Ajuntament a les federacions Catalanes i a aquelles entitats de la societat civil que també volen expressar el seu suport "ha de fer-se, tal i com va aprovar majoritàriament el Parlament de Catalunya el 22 de desembre del 2004, en el marc de la legislació vigent, des del diàleg, la cooperació i col·laboració institucional entre administracions".

En segon lloc agrair també a CiU que hagi acceptat la nostra proposta que aquesta resolució concretés el suport de l'Ajuntament en una acció: celebrar a Mataró el Dia de les Seleccions Catalanes. Un acte que s'ha de fer amb el suport de institucions com el Consell Català de l'Esport o les diverses federacions catalanes.

I en tercer lloc, recordar que tot i ser important el recolzament a la promoció internacional de l'esport català, no hem de perdre de vista que el pal de paller de la qüestió està en l'esport base. Que aquesta ha de ser la prioritat, tan a nivell local com de país, juntament amb les instal·lacions i amb el recolzament a la feina dels clubs, amb uns projectes esportius de llarga durada i arrelats a la seva realitat social, amb una base ample i forta i amb uns primers equips que siguin punta de llança de la resta. I no al revés.

Agrair doncs la voluntat de parlar d'esport i no d'altres coses i agrair la bona sintonia i el consens. Una voluntat de consens i de diàleg que, com dèiem abans, ha de ser el marc, junt amb la llei vigent, en el que aquest tema s'ha de moure.

El senyor Pau Mojedano diu al Sr. Safont-Tria que la gran diferència entre l'Espanya d'en Rajoy i la Catalunya que la CUP defensa, és que en aquesta Espanya persones com ell s'expressen lliurement i en una Catalunya com la que es vol, persones com el mateix Sr. Mojedano no se'ls permetria fer-ho.

El Sr. Xavier Safont-Tria expressa que la Catalunya que ell desitja és una Catalunya oberta a tothom, que respecti la nostra identitat i qui lliurement vulgui participar de la vida civil.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del Grup Municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: Cap.

13 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL RETORN DELS PAPERS DE SALAMANCA.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Des de l'aprovació d ela Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la guerra civil i custodiats a l'Archivo General de la Guerra Civil española de Salamanca, s'han retornat els documents de la Generalitat de Catalunya, identificats amb anterioritat com així definia la llei aprovada.

L'objectiu bàsic del retorn dels documents catalans de l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca és restituir-los a les persones, partits sindicats i entitats de tota mena que en van ser espoliats el 1939.

El procés per al retorn complert dels documents catalans de l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca està interromput des de l'octubre passat. Després del retorn dels documents oficials de la Generalitat, la restitució dels seus papers a les persones, partits, sindicats i entitats de tota mena que en van ser espoliats el 1939 està greument amenaçada.

La mort recent de l'artista Carles Fontserè, que tant havia lluitat per la recuperació dels seus cartells i que ha desaparegut sense poder veure la seva legítima restitució, ha posat sobre la taula que el retorn complert és una urgència, atès que no es pot consentir que cap altre afectat pugui desaparèixer sense veure la justa restitució dels seus béns.

Donat que aquest Consistori ja va expressar el seu suport al retorn íntegre dels documents catalans dipositats a Salamanca en els plens celebrats el novembre de 2004 i el setembre de 2002.

Per últim, la Comissió de la Dignitat ha convocat una acte pel dia 21 d'octubre al Palau Sant Jordi amb el títol "La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers", que compta amb la col·laboració i el suport de diferents institucions i entitats de Catalunya.

Es proposa al Ple l'adopció dels següents acords,

ACORDS:

Primer.- Que l'Ajuntament de Mataró s'adhereixi a la denúncia d'aquesta situació feta per la Comissió de la Dignitat, persones, partits, sindicats i entitats afectades per l'espoli.

Segon.- Que l'Ajuntament de Mataró s'adreci al Ministre de Cultura, Sr. César Antonio Molina, per demanar-li que prossegueixi, en cooperació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el procés d'identificació dels documents i objectes catalans de l'Arxiu de la Guerra Civil requisats a persones i entitats catalanes.

Tercer.- Que l'Ajuntament de Mataró exigeixi que, un cop corroborada la identificació, es retornin a la Generalitat de Catalunya, en el termini de tres mesos que preveu la llei, els documents i objectes arrabassats per la força el 1939, amb la finalitat que aquesta en pugui fer efectiva la restitució als seus legítims propietaris.

Quart.- Que l'Ajuntament comuniqui els acords d'aquesta proposta al Ministre de Cultura, el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Comissió de la Dignitat.

Cinquè.- Que l'Ajuntament doni suport a l'Acte-Concert "La nació catalana diu PROU. Volem tots els papers" que es celebrarà el proper dia 21 d'octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença recordant que aquest tema també fou aprovat per unanimitat en el seu moment. Aquest és un nou intent de polititzar una qüestió que toca decidir als tècnics. El seu grup votarà en contra, perquè tot plegat està seguint el seu curs i cal deixar que continuï.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa el suport del seu grup a la iniciativa.

No obstant això, val la pena destacar que en el seu moment es va fer un mal ús d'una propaganda suposadament victoriosa, que es referia al retorn dels papers de Salamanca, just a les portes d'unes eleccions, però que el temps ha desmentit. La veritat és que els papers no han tornat i continuen custodiats pels mateixos que a punta de pistola ens els van robar.

La CUP creu que això posa de relleu el caràcter subordinat del Govern català respecte del Govern espanyol; és un tema pendent que clama al cel. El Govern català s'hauria d'espavilar a resoldre'l.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, se suma al suport de la proposta de resolució. Des de l'octubre de l'any passat està aturada aquesta qüestió del retorn dels papers; no és que estigui seguint el seu curs i, per tant, cal una certa mobilització i difusió del que està passant. El màxim suport també a l'acte del 21 d'octubre.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta una proposta alternativa del govern municipal sobre el retorn dels papers de Salamanca.

"El procés per al retorn complert dels documents catalans de l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca està interromput des de l'octubre passat. Després del retorn dels documents oficials de la Generalitat, la restitució dels seus papers a les persones, partits, sindicats i entitats de tota mena que en van ser espoliats el 1939 ha de continuar.

Donat que aquest Consistori ja va expressar el seu suport al retorn íntegre dels documents catalans dipositats a Salamanca en els plens celebrats el novembre de 2004 i el setembre de 2002, els sotasignants proposen al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Que l'Ajuntament de Mataró s'adreci al Ministre de Cultura, Sr. César Antonio Molina, per exigir-li que immediatament prossegueixi, en cooperació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el procés d'identificació dels documents i objectes catalans de l' Arxiu de la Guerra Civil requisats a persones i entitats catalanes.

Segon.- Que l'Ajuntament de Mataró exigeixi que, un cop corroborada la identificació, es retornin a la Generalitat de Catalunya, en el termini de tres mesos que preveu la llei, els documents i objectes arrabassats per la força el 1939, amb la finalitat que aquesta en pugui fer efectiva la restitució als seus legítims propietaris.

Tercer.- Que l'Ajuntament comuniqui els acords d'aquesta proposta al Ministre de Cultura, el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Comissió de la Dignitat. "

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, considera que ambdues propostes són idèntiques en essència, perquè insten a què s'acabi de forma ràpida tot el procés de retorn dels papers i aquests arribin a la seva destinació al més aviat possible. El vot d'ERC serà favorable a totes dues propostes de resolució.

El Sr. Xavier Safont-Tria manifesta l'abstenció del seu grup a la proposta presentada pel grup socialista perquè és una iniciativa que retalla una proposta inicial que als ulls de la CUP és més completa. I ho és perquè reconeix la tasca que ha dut a terme la Comissió per la Dignitat.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió explica que la seva formació no retirarà la seva proposta perquè creuen que va més enllà. Malgrat tot, hi ha interès a col·laborar amb l'Ajuntament a fi de desencallar la situació i és per això que CiU votarà a favor de la seva pròpia proposta en primer lloc, però també se sumaran a la proposta del PSC.

La senyora Quiteria Guirao anuncia el vot d'abstenció del seu grup a la proposta alternativa presentada pel grup socialista.

El senyor Pau Mojedano insisteix en què la voluntat dels partits mataronins ja va quedar clarament expressada en aquest ple i no té sentit continuar insistint-hi. El PPC s'hi abstindrà.

El senyor Alcalde posa a votació la proposta presentada pel grup municipal de Convergència i Unió :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 11, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Abstencions: Cap.

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació la proposta alternativa presentada pel govern municipal :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

14 - ALIENACIÓ DE LA PARCEL·LA SOBRERA SITUADA AL CARRER D'ALMERIA, 57, ALS VEÏNS COL·LINDANTS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Aquest Ajuntament és propietari de la finca situada al carrer Almeria, 57, de Mataró, segons documentació acreditativa que consta unida a l'expedient. La finca consta a l'inventari municipal i moviments posteriors qualificada de bé patrimonial, com a parcel·la sobrera, qualificació atribuïda en l'actuació urbanística corresponent al PEMU-09 "Sector Vista Alegre", aprovat definitivament el 18 de setembre de 2002, per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Els propietaris de la finca confrontant han proposat comprar l'esmentada finca. Han estat informats del preu de la transmissió i l'han acceptat. Es tracta dels únics propietaris confrontants adequats, ja que la finca municipal és una franja estreta que discorre paral·lela en tot el seu front a la finca del carrer Vista Alegre, 57 (d'aquests senyors), incorporada a la qual, li donaria sortida al carrer Almeria i seria susceptible d'aprofitament en el total conjunt de la nova finca resultant. Per contra, unida a l'altra finca que limita amb aquesta franja (que dóna als carrers Vista Alegre, 55, i Almeria, 55), es percep que ambdues finques únicament limiten en una petita franja lateral de 2,36 metres lineals, i la incorporació d'aquest sobrant de vial a la finca del núm. 55, solament li aportaria un passadís residual afegit a la finca matriu, fent forma d'ELE que, per la seva estretor, no te aprofitament adequat.

A l'operació d'alienació proposada resulten d'aplicació l'article 80.2 de la Llei 7/1985, de bases de règim local, l'article 209 del Decret Legislatiu 2/20034, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 11, 12, 40 i 44 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

S'ha donat compte de l'alienació al Departament de Governació de la Generalitat, una vegada instruït l'expedient i abans de la resolució definitiva.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Vendre la parcel·la sobrera que afronta al carrer d'Almeria, 57 de Mataró, amb una superfície de 16,71 metres quadrats, directament als propietaris de la finca confrontant, situada al carrer Vista Alegre 57, d'aquesta ciutat, senyors SANTIAGO LOPEZ HERNÁNDEZ, RAQUEL GUTIERREZ BORREGO i HIPOLITO GUTIERREZ MARTIN, amb NIFs 38.825.046-B, 38.862.740-P i 38.778.473-J respectivament per un preu de DISSET MIL SET-CENTS SETANTA EUROS AMB VUIT CÈNTIMS, impostos apart.

L'esmentada finca està classificada com a bé patrimonial, i es troba inscrita al registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Volum 3585, Llibre 312 de Mataró, Foli 183, Finca 15771, inscrita a l'empara del que disposa l'article 206 de la Llei Hipotecària i amb les limitacions de l'article 207 de la mateixa Llei.

S'adjunta com a annex I de la present resolució plànol on consta la representació gràfica de la finca.

Les despeses que es derivin de la transmissió correspondran a les parts venedora i compradora d'acord amb la llei.

SEGON.- Disposar l'assentament de la transmissió a l'inventari de béns municipal, un cop hagi estat perfeccionada.

TERCER.- Facultar a la consellera delegada de Serveis Centrals per signar els documents que siguin necessaris per al perfeccionament i execució del present acord, i en especial per signa l'escriptura pública de compravenda, en representació d'aquest Ajuntament.

QUART.- Notificar el present acord als interessats i convocar-los per comparèixer davant el notari que sigui designat per torn per atorgar l'escriptura de compravenda, i al Servei d'Urbanisme."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

15 - EXTINCIÓ DEL DRET A L'OCUPACIÓ D'UN HABITATGE DE MESTRES AL SENYOR MARIO CUESTA LERMA (PIS 2N A, ESC. A, CARRER MADOZ, 28-30)

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Per decret núm. 10661/2006, d'11 de desembre, s'inicià procediment per declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda situada en el pis 2n A, escala A, del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, del qual n'és adjudicatari el Sr. Mario Cuesta Lerma.

El dia 8 de gener de 2007, i en el termini d'al.legacions concedit a l'efecte, el Sr. Cuesta va comparèixer davant d'aquest Ajuntament i va al·legar que no tenia cap inconvenient en tornar la possessió de la vivenda però demanava que se li deixés un termini prudent per buidar el pis, tal com havia manifestat en el seu escrit de 2 de maig de 2006 (en el qual demanava un termini de dos-tres anys). En el referit escrit de 2 de maig, el Sr. Cuesta reconeixia el fet de la seva jubilació anticipada.

A l'expedient administratiu consta informe jurídic de valoració de les manifetacions del Sr. Cuesta, al qual es consigna el següent:

Consta a l'expedient administratiu document que acredita que el Sr. Cuesta està jubilat (ofici de la Delegació territorial de Barcelona-II Comarques del Departament d'Educació de la Generalitat), fet que ha estat reconegut pel propi interessat.

Aquesta situació administrativa ha de donar lloc a l'extinció del dret al pis de mestres, per un doble motiu, tal com consta a l'informe jurídic unit a l'expedient:

a) Per incompliment de les condicions del dret de casa-habitació:

La jubilació porta aparellada la pèrdua de la condició de funcionari -i per tant de la de mestre, en tant que funcionari docent-, tal com recull l'article 61 de la Llei 17/1985, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

La falta del requisit subjectiu de la condició de mestre funcionari en l'interessat, fa que l'ocupació de la vivenda de mestres pel Sr. Cuesta no estigui emparada pel dret de casa-habitació regulat a l'article 176 i següents de l'estatuto del Magisterio (Decreto de 24 d'octubre de 1947), exclusiu per al col·lectiu docent públic de l'ensenyament primari, que s'interpreta d'acord amb el seu esperit i la seva finalitat, segons el disposat a l'article 3 del Codi Civil, amb vocació de subministrar vivenda per utilitzar-se com a residència permanent per a mestres.

Entra en joc igualment l'obligació de l'exercici dels drets conforme a les exigències de la bona fe, segons disposa l'article 7 del Codi Civil.

b) Per incompliment de les condicions contractuals de la relació d'ocupació:

La jubilació consta com a causa resolutòria al pacte 10è, punt 3r, del contracte d'ocupació del pis del carrer Madoz, subscrit pel Sr. Cuesta.

També, segons el referit informe, la petició del Sr. Cuesta de permanèixer en el pis durant un temps més no ha de prosperar, perquè la situació per ell exposada no és susceptible de gaudir de l'empara del dret de casa-habitació, tal com està configurat; ja que l'ús de la vivenda com a residència permanent o domicili de persones que no pertanyin al col·lectiu de funcionaris mestres docents en actiu és incompatible amb la qualificació jurídica del bé, que te funció de subministrar residència permanent al col.lectiu de funcionaris docents €mestres- en actiu.

Resulten d'aplicació el "Estatuto del Magisterio", Decreto de 24 de octubre de 1947, que regula el dret a la "casa-habitació" dels mestres (declarat subsistent per la D.T. 9a de la Llei 14/1970, de 4 d'agost), el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals (article 152 i següents), i els articles 3 i 7 del Codi Civil.

Per tot l'exposat, proposo, al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Desestimar les al·legacions formulades pel Sr. Mario Cuesta Lerma, amb NIF 16.772.944-X, en aquest procediment, en base als fonaments exposats a la part dispositiva d'aquesta resolució.

SEGON.- Declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda del pis 2n A, escala A, del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de què és beneficiari el Sr. Mario Cuesta Lerma, sense que procedeixi el reconeixement de cap indemnització al seu favor, perquè ha perdut la condició de mestre de l'ensenyament públic primari, per la seva jubilació.

TERCER.- Desestimar la sol·licitud del Sr Cuesta, en la que demana poder continuar en el referit pis un temps prudencial de 2 o 3 anys mentre troba una altra vivenda, perquè han deixat de concórrer en ell els requisits legals per poder gaudir d'aquest habitatge, ja que va deixar de pertànyer al col·lectiu de funcionaris docents €mestres- en actiu, condició necessària per ser subjecte del dret de casa-habitació, que és l'ús que correspon a aquesta vivenda per raó de la seva qualificació jurídica, com a vivenda de mestres.

QUART.- Requerir al Sr. Mario Cuesta Lerma, per tal de que cessi en l'ocupació del pis 2n A, escala A, del bloc núm. 28-30, del carrer Madoz d'aquesta ciutat, i desallotgi voluntàriament la vivenda abans referida, i la deixi lliure i a disposició de l'Ajuntament en el termini màxim de cinc mesos a comptar de l'endemà de la notificació d'aquesta resolució, amb advertiment de que en cas contrari, aquest Ajuntament procedirà al desnonament administratiu, segons els articles 160 i següents del Decret 336/1988 (reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya), fins al llançament.

CINQUÈ.- Notificar aquesta resolució a l'interessat."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat (25).

16 - SOL·LICITUD D'AUTORITZACIÓ PRÈVIA PER DESAFECTAR UN HABITATGE DE MESTRES AL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"L'immoble situat al carrer Madoz, 28-30 consta inclòs a l'Inventari de Béns Immobles municipal, aprovat pel Ple de l'Ajuntament en sessió celebrada el 4 de maig de 1995, com a bé de domini públic, afecte al servei públic escolar com a habitatge de mestres. L'edifici està format per 38 habitatges, i uns locals situats en els baixos. L'obra de construcció de l'edifici fou recepcionada definitivament el 23 de setembre de 1.974. Del total edifici, consten desafectats ja alguns departaments.

L'habitatge situat a la planta àtic, porta A, de l'escala A, ha deixat de complir la seva funció d'habitatge de mestres de primària, ja que el seu adjudicatari va retornar la seva possessió a l'Ajuntament.

Ara procedeix recuperar l'esmentat habitatge, per tal que pugui ser destinat a d'altres usos d'interès municipal.

Resulten d'aplicació l'article 20 i següents del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament de patrimoni dels ens locals, i el Decret 212/1994, de 26 de juliol, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que regula el procediment per obtenir autorització prèvia per poder desafectar els habitatges.

En el present cas, a tenor del disposat a l'informe jurídic unit a l'expedient administratiu, en base a la documentació de què es disposa, procedeix fonamentar la sol·licitud d'autorització per a la desafectació en les següents causes de l'article 5 del Decret 212/1994:

La prevista a la lletra g) " Quan l'habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d'antiguitat."

O subsidiàriament,

La prevista a la lletra e): "quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d'un curs escolar".

Per tot l'exposat, es proposa al Ple de la Corporació l'adopció, si s'escau, dels següents acords:

PRIMER.- Establir com a circumstància motivadora per sol·licitar autorització prèvia de desafectació de l'habitatge situat al carrer Madoz, 28-30, de l'escala A, àtic A, destinat a vivenda de mestres, la causa prevista a la lletra g) de l'article 5 del Decret 212/1994, de 26 de juliol del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: quan l'habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d'antiguitat; i subsidiàriament, la causa prevista a la lletra e): "quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d'un curs escolar".

SEGON.- Sol·licitar als Serveis Territorials d'Educació a Barcelona-II, Comarques, de la Generalitat de Catalunya l'autorització prevista a l'article 7 del Decret 212/1994, en base a la causa de la lletra g) de l'article 5 del Decret 212/1994, de 26 de juliol del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: quan l'habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d'antiguitat; i subsidiàriament, en base a la causa de la lletra e): "quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d'un curs escolar".

TERCER.- Comunicar el present acord als Serveis Territorials a Barcelona-II, Comarques, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

QUART.- Autoritzar el/la Conseller/a Delegat/da de Serveis Centrals, per subscriure tots els documents necessaris per obtenir l'autorització de desafectació que atorga el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista.

17 - ALIENACIÓ GRATUÏTA D'UNA FINCA SITUADA AL CARRER LLEVANTINA, 13, DE MATARÓ, A FAVOR DE LA FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME I STA. MAGDALENA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"L'Ajuntament de Mataró és propietari d'una finca de 196,79 metres quadrats, al carrer Llevantina, 13, de Mataró. La finca consta inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3659, Llibre 384 de Mataró, Foli 11, Finca 23.070, a favor de l'Ajuntament, i te la referència cadastral 2499807DF5929N0001DY.

L'Ajuntament va adquirir l'esmentada finca per herència, en haver-se subrogat en la posició de l'entitat designada per la causant, Sra. Teresa Gubern, com hereva: l'organisme autònom Residència Sant Josep, com a successor universal del referit organisme, a la seva dissolució, ocorreguda en data 20 d'octubre de 1993.

L'acceptació d'herència consta documentada a l'expedient administratiu.

Mentre l'organisme autònom Residència Sant Josep restà actiu, una bona part de les finalitats socials d'interès municipal es canalitzaven a través de la referida entitat. Actualment, l'instrument que aquest Consistori utilitza per desenvolupar la majoria de les tasques del seu interès, en matèria social, és una fundació privada, de la qual n'és patró: la Fundació Hospital de Sant Jaume i Sta. Magdalena.

Tant l'exposada afinitat funcional entre les tasques d'ambdues entitats, com l'origen d'aquesta incorporació patrimonial, fan que es consideri oportú lliurar el domini de la finca a la Fundació Hospital. Aquesta cessió, que es proposa gratuïta, es farà amb la finalitat que la finca s'incorpori al patrimoni de la Fundació, per contribuir al sosteniment de la seva gestió ordinària, que en definitiva és la que li permet posar en marxa les funcions que té atribuïdes en els seus estatuts, i que són d'interès municipal.

Resulten d'aplicació els articles 211 i 212 del decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 49 i 50 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la cessió gratuïta a favor de la Fundació HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA, amb NIF G-08477788, i domicili al carrer Sant Pelegrí, 3, de Mataró, del domini de la finca qualificada de bé patrimonial, situada al carrer Llevantina, 13, de Mataró, de 196,79 metres quadrats de superfície, que es descriu a continuació, en les següents condicions:

DESCRIPCIÓ DE LA FINCA: URBANA: A de la Unitat d'Actuació número 63 del Pla Especial de Millora Urbana de la Llàntia, de Mataró, avui assenyalat amb el número 13 del carrer Llevantina. De figura rectangular. Te una superfície de cent noranta-sis metres i setanta-nou decímetres quadrats (196,79 m2). Confronta: Nord: en línia recta, amb carrer Masnou; Sud, en línia recta, amb carrer Llevantina; Est, en línia recta, amb límit de l'àmbit d'actuació número 63; i Oest, en línia recta, amb finca resultant D, adjudicada al Sr. Francisco Abril de Gea.

DADES REGISTRALS: finca registral inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3659, Llibre 384 de Mataró, Foli 11, Finca 23.070.

REFERÈNCIA CADASTRAL: 2499807DF5929N0001DY.

TÍTOL: L'Ajuntament és propietari de l'esmentada finca per herència, acceptada en escriptura atorgada el 21 de març de 2007, davant del Notari Guzmán Clavel Jordà.

VALOR: S'assigna a la referida finca el següent valor: 262.074,21 euros.

CÀRREGUES I OCUPANTS:

-Les edificacions existents queden fora d'ordenació, pel que no podran ser objecte de reforma, ampliació ni modernització, no tampoc es podran fer segregacions de les parcel·les, segons resulta de la inscripció 1a.

-Afecta al pagament de 14.406,99 euros, saldo provisional de les despeses d'urbanització, segons la inscripció 1a.

-La finca es troba arrendada a Dolores Velasco González, en virtut de contracte de lloguer de 15 d'octubre de 1976, i a Antonia Ramírez Velasco, en virtut de contracte verbal.

FINALITAT CONCRETA A QUÈ S'HA DE DESTINAR EL BÉ: Per tal que la finca s'incorpori al patrimoni de la Fundació, per contribuir al sosteniment de la seva activitat de gestió ordinària, que és la que li permet posar en marxa les funcions que té atribuïdes en els seus estatuts, les quals són d'interès municipal; en el benentès que les facultats de disponibilitat d'aquesta finca que tindrà la fundació se subjecten al disposat a la Llei 5/2001, de fundacions del Parlament de Catalunya i normativa concordant.

SEGON.- Sotmetre l'expedient a informació pública per un termini de trenta dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes, amb caràcter previ a la resolució definitiva.

Transcorregut el període d'exposició pública sense que s'hagin presentat al·legacions o reclamacions, el present acord de cessió s'entendrà aprovat definitivament.

TERCER.- Facultar al/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals d'aquest Ajuntament de Mataró, per a la signatura de quants documents siguin necessaris per a la formalització, perfeccionament i execució del present acord.

QUART.- Notificar aquest acord al Servei d'Ingressos, i donar-ne compte al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

CINQUÈ.- Efectuar les modificacions i rectificacions que es derivin d'aquest acord en l'Inventari de Béns municipal."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, expressa l'abstenció de la seva formació perquè encara no es disposa de tota la informació al respecte com per poder-s'hi posicionar.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6), i corresponent al membre del Grup Municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

18 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ D'OPERACIONS DE CRÈDIT D'IMPORT GLOBAL MÀXIM 576.000 € PER AL FINANÇAMENT DE L'OFERTA PÚBLICA D'ADQUISICIÓ D'HABITATGES 2007 DEL PLA LOCAL DE L'HABITATGE 2005-2015.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació d'operacions de crèdit d'import global màxim 576.000,00 euros per al finançament de l'oferta pública d'adquisició d'habitatges 2007 del Pla Local de l'habitatge 2005-2015.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA perquè concerti operacions de crèdit d'import global màxim 576.000,00 euros per al finançament de l'oferta pública d'adquisició d'habitatges 2007 del Pla Local de l'habitatge 2005-2015, amb les condicions financeres següents:

Capital màxim

576.000,00 €

Entitat financera

La Caixa

Límit préstec s/valor taxació

El 70% i el 80%

Termini

Fins a 30 anys

Interès

Euribor + 0,75

Comissió d'obertura

0,25%

Garantia

Hipotecària

2. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, puntualitza que el grup popular hi votarà a favor, perquè s'està d'acord amb la base de la proposta: és important l'adquisició d'habitatges destinats al lloguer.

No obstant això, tal com ja van anunciar a la Comissió de Serveis, aquest crèdit es va negociar de forma poc adequada i profitosa per a la ciutat, perquè se n'haguessin pogut millorar les condicions. Aquesta mena de crèdits han de ser negociats sota criteris de màxima exigència i mínima remuneració per part de les entitats financeres.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el vot favorable a la proposta de la seva formació. Ara bé, en propostes com aquesta encara s'hauria d'anar més enllà, perquè de l'urbanisme se n'ha de fer una eina molt potent a fi d'afavorir la cohesió social. Iniciatives com aquesta haurien de servir perquè a Mataró no hi tinguéssim situacions de guetos. S'haurien d'adquirir pisos a llocs amb una alta densificació immigrant per crear circulació de gent de tota la ciutat. El conjunt del consistori hauria d'assumir aquesta voluntat de fer de l'urbanisme una eina potent de cohesió social.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comenta que efectivament aquest crèdit permetrà adquirir, abans de finals de 2007, 4 pisos que s'incorporaran a la Borsa d'Habitatge.

En relació amb la intervenció del Sr. Safont-Tria, li recorda que a l'Acord de Govern es preveu ampliar aquesta acció fins a 25 pisos durant cada any fins al 2011, justament repartits per tota la ciutat, a zones on també s'impulsarà la rehabilitació de tots els edificis on hi hagi pisos d'aquestes característiques i, alhora, incorporar-los a la Borsa de Lloguer. L'any vinent, si tot va bé, aquesta operació de crèdit serà encara més elevada.

La senyora Montserrat López reitera, com ja va fer a la Comissió de Serveis Centrals, que allò que mou als tècnics a l'hora de pactar crèdits d'aquesta mena és la màxima exigència i rigor, amb les millors condicions possibles i avantatges per a la ciutat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei d'Ingressos-

19 - APROVACIÓ PREU PÚBLIC PER ASSISTÈNCIA A LA "JORNADA TÈCNICA SOBRE EL MORRUT DE LES PALMERES" ORGANITZADA PER L'AJUNTAMENT

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Amb motiu de la detecció de la plaga de l'escarabat morrut i de l'afectació que aquesta està tenint en les palmeres de tot el litoral català, l'Ajuntament de Mataró ha volgut impulsar la organització el proper 30 d'octubre d'una jornada tècnica d'un dia de durada per tal de reunir professionals del sector i poder posar en comú i debatre experiències d'altres municipis i mètodes de lluita i control d'aquesta plaga.

Vista la proposta del Servei de Manteniment i serveis d'establiment d'un preu públic per l'assistència a aquesta jornada tècnica

Vist l'estudi econòmic de costos,

Vist l'informe d'Intervenció,

Vist el que estableix el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.

Qui subscriu, La Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent

ACORDS:

Primer.- Aprovar el preu públic per assistència a la jornada tècnica sobre la plaga de l'escarabat morrut organitzada per l'Ajuntament de Mataró el proper dia 30 d'octubre d'acord amb el següent detall:

Preu públic assistència jornada tècnica sobre

Escarabat morrut

Proposta preu públic per assistent

50,00 €

Segon.- Publicar aquest acord en el BOP i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

20 - APROVACIÓ PREUS PÚBLICS PER A LA PRESTACIÓ DE SERVEIS DE LA MITJA MARATÓ DE MATARÓ 2007 (PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS)

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, presenta la proposta següent :

"Vist que per Resolució del President del Patronat municipal d'esports de Mataró de data 27.09.2007 es va aprovar inicialment la imposició pel 2007 dels preus públics del servei de la mitja marató de Mataró.

Vist que la fixació dels citats preus públics no cobreix el cost dels serveis prestats i per tant resultarà d'aplicació l'establert als articles 41 i 47 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Aprovar la imposició dels preus públics del servei de la mitja marató de Mataró per l€exercici 2007:

- Preu inscripció ordinària

12,00

- Preu inscripció xip groc

11,00

- Preu inscripció fora de termini

15,00

SEGON.- Sotmetre el següent acord a informació pública i audiència dels interessats pel termini de 30 dies, mitjançant exposició pública al tauler d'anuncis i inserció d'edicte en el Butlletí Oficial de la Província.

TERCER.- Finalitzat el termini d'exposició pública sense haver-se presentat cap reclamació o suggeriment, s'entendrà definitivament aprovat."

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup no perquè no s'estigui d'acord amb els preus, sinó perquè prèviament s'haurien d'haver discutit al Patronat Municipal d'Esports.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

21 - APROVACIÓ PREU PÚBLIC FIRA DE TARDOR 2007 (IMPEM)

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"L' IMPEM organitzarà el 3 i 4 de novembre la Fira de Tardor.

L'article 47 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, estableix que les entitats podran atribuir als seus Organismes Autònoms la fixació dels preus públics, per ella establerts, corresponents als serveis a càrrec dels esmentats organismes, excepte quan els preus no cobreixin el seu cost.

De l'estudi econòmic de costos de la Fira de Tardor es desprèn que el preu públic proposat per la prestació de serveis no cobreix els costos previstos.

La Presidenta de l'IMPEM proposa al Ple l'adopció dels següent acord:

Primer.- Aprovar el preu públic per prestació de serveis de la Fira de Tardor per import de 34,43 m/lineal."

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, explica que el seu sí a la proposta és un sí crític, perquè tal com es va discutir en el consell de l'IMPEM, s'entén que cal una profunda revisió del que és la Fira de la Rajola.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

22 - APROVACIÓ PREU PÚBLIC FIRA DE LA RAJOLA 2007 (IMPEM)

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"Per Decret núm. 445/2007, de 20 de setembre, de la Presidenta de l'IMPEM, es va aprovar el preu públic per prestació de serveis de la Fira de la Rajola. El Consell de l'IMPEM celebrat el 3 d'octubre de 2007 va ratificar l'esmentat Decret.

L'article 47 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, estableix que les entitats podran atribuir als seus Organismes Autònoms la fixació dels preus públics, per ella establerts, corresponents als serveis a càrrec dels esmentats organismes, excepte quan els preus no cobreixin el seu cost.

De l'estudi econòmic de costos de la Fira de la Rajola es desprèn que el preu públic proposat per la prestació de serveis no cobreix els costos previstos.

La Presidenta de l'IMPEM proposa al Ple l'adopció del següent acord:

Únic.- Ratificar l'Acord del Consell de l'IMPEM celebrat el dia 3 d'octubre de 2007 sobre l'aprovació del preu públic de la Fira de la Rajola que en la seva part dispositiva resolia el següent:

"Únic.- Ratificar el Decret núm. 445/2007, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

Primer.- Aprovar inicialment el preu públic per prestació de serveis de la Fira de la Rajola per import de 16,12 m/lineal.

Segon.- Portar aquest Decret a ratificació del Consell de l'IMPEM.

Tercer.- Remetre l'expedient al Ple de l'Ajuntament per la seva aprovació definitiva."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Recursos Humans-

23 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA 6841/2007, DE 26 DE JULIOL DE 2007, NOMENAMENT COM A TRESORERA ACCIDENTAL A LA SENYORA MARIA ADELA GONZÁLEZ SOLÀ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

6841/2007 de 26 de juliol

Assumpte: Nomenament com a tresorera accidental a la senyora Maria Adela González Solà

Òrgan: ALCALDIA

Expedient: 440/2007

FETS

1.- Per Decret 4240/2005, de 12 de maig, l'Alcalde nomenà el senyor Ramon Viader Bosch per ocupar el lloc de treball de tresorer accidental de l'Ajuntament de Mataró, reservat a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal , a l'empara del que preveu l'article 33 de Reial Decret 1732/1994, de 29 de juliol, per fer totes les funcions inherents al lloc de Tresorer mentre aquest lloc no fos cobert de la forma pertinent per funcionari amb habilitació de caràcter nacional.

La Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya va informar prèviament al nomenament del Sr. Viader, sobre la inexistència de cap funcionari d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal interessat en ocupar el lloc de treball de tresoreria de l'Ajuntament de Mataró.

2. Per Decret 6747/2007, de 24 de juliol, l'Alcalde ha nomenat al personal eventual de confiança o d'assessorament especial a l'Ajuntament de Mataró. En aquesta resolució es nomena al Sr. Ramon Viader Bosch, amb el càrrec de Cap de l'Àrea de Serveis Centrals, amb efectes des del dia 24 de juliol de 2007. Com a consequència del nomenament del Sr. Viader com a personal eventual , el lloc de treball de tresorer ha quedat vacant.

3. Per fer aquestes funcions de Tresorer de forma accidental , es creu convenient nomenar la senyora Maria Adela González Solà, TAE Economista, per la seva experiència , coneixements i bona predisposició per la feina a desenvolupar. La Sra, González està ocupant actualment el lloc de treball de cap del servei de gestió econòmica.

FONAMENTS DE DRET

1.- El Reial decret 1732/1994, de 29 de juliol sobre provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional, modificat pel Reial decret 834/2003, de 27 de juny, disposa que en els casos de vacant d'un lloc, amb caràcter previ als nomenaments accidentals, les corporacions hauran de sol·licitar preceptivament un informe a l'òrgan competent de la comunitat autònoma sobre l'existència d'algun funcionari interessat en la provisió del lloc de treball pels procediments regulats en els articles 30, 31 i 32.

2.- L'article 33 del Reial Decret esmentat abans disposa que quan no fos possible la provisió del lloc per un funcionari amb habilitació de caràcter nacional mitjançant algun dels procediments previstos per això, les Corporacions locals podran nomenar amb caràcter accidental a un dels seus funcionaris suficientment capacitat.

En virtut de les competències que m'atorga l'article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, modificada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre.

RESOLC:

Primer.- A l'empara del que preveu l'article 33 del Reial decret 1732/1994, de 29 de juliol, sobre provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració Local amb habilitació de caràcter nacional, nomenar amb caràcter accidental, la senyora MARIA ADELA GONZÁLEZ SOLÀ per fer totes les funcions inherents al lloc de TRESORERA mentre aquest lloc no sigui cobert de la forma pertinent per funcionari amb habilitació de caràcter nacional.

Segon.- De conformitat en el que preveu l'article 14 del Reial Decret 834/2003, de 27 de juny, pel qual es modifica la normativa reguladora dels sistemes de selecció i provisió dels llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habiltiació de caràcter estatal, condicionar el present nomenament a l'informe que emeti l'òrgan competent de la comunitat autònoma sobre l'existència d'algun funcionari interessat en la provissió del lloc de treball.

Tercer.- Notificar aquesta Resolució a la persona interessada i a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya als efectes pertinents.

Quart.- Donar compte d'aquesta Resolució al ple de la Corporació."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença recordant que fa uns dies es parlava del Compte General i en llegir l'Informe d'Auditoria s'insisteix novament en què hi ha determinades irregularitats en alguns dels tràmits de l'Ajuntament. Tant l'Informe Jurídic, com l'Informe d'Intervenció diuen que les corporacions hauran de sol·licitar preceptivament un informe a l'òrgan competent de la comunitat autònoma i, a les conclusions de l'Informe Jurídic s'apunta que aquest informe preceptiu no s'ha fet i, per tant, seria preceptiu sol·licitar un informe a l'òrgan competent de la comunitat autònoma.

Tanmateix, a l'Informe d'Intervenció, l'interventor també diu que és preceptiu, abans dels tràmits que s'han fet, un informe d'intervenció i previ a la data d'efectes del mateix, tal com estableix l'article 219.2 del reial decret legislatiu 2/2004, i això no s'ha fet. Aquesta és una irregularitat que cal posar de manifest.

24 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA 7122/2007, DE 28 D'AGOST DE 2007, RENÚNCIA AL NOMENAMENT COM A PERSONAL EVENTUAL DE CONFIANÇA O D'ASSESSORAMENT ESPECIAL DE LA SENYORA MERCÈ MASSA RINCÓN.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

7122/2007 de 28 de agost

Assumpte: Renúncia al nomenament com a personal eventual de confiança o d'assessorament especial de la senyora Mercè Massa Rincón

Òrgan: ALCALDIA

Expedient: 355/2007

1. Per Decret 6798/2003, de 15 de setembre, es va nomenar a la senyora Mercè Massa i Rincon, amb DNI 35056776S, com a personal eventual de confiança o d'assessorament especial a l'Ajuntament de Mataró, amb el càrrec de Coordinadora de l'Àrea de Serveis Personals amb efectes des del 18 de setembre de 2003.

2. Per Decret 5434/2007, de 18 de juny, es va renovar provisionalment el seu nomenament des del 16 de juny de 2007 i fins que l'alcalde designés els nous càrrecs de personal eventual d'acord amb el nombre, característiques i retribucions que estableixi el Ple de la Corporació.

3. La senyora Massa ha presentat en data 31 de juliol de 2007 un escrit pel qual renúncia al nomenament com a personal eventual de confiança o d'assessorament especial amb efectes del dia 1 de setembre de 2007.

4. L'article 10.2 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, estableix que el cessament o la separació del personal eventual és lliure i pot produir-se en qualsevol moment del mandat corporatiu. Aquesta atribució s'ha de fer mitjançant decret de l'alcalde o president de l'entitat, del qual s'ha de donar compte al ple o a l'òrgan màxim de l'entitat local, o per acord d'aquests dos últims òrgans en els supòsits en què els correspongui el nomenament.

D'acord amb les competències atorgades per la legalitat vigent, RESOLC:

1. Acceptar la renúncia de la senyora Mercè Massa Rincón al nomenament com a personal eventual de l'Ajuntament de Mataró amb efectes des de l'1 de setembre de 2007.

2. Mantenir l'autorització i disposició de crèdit de la plaça que la senyora Massa deixa vacant.

3. Notificar aquesta resolució a la persona interessada i comunicar-ne el contingut a Gestió Econòmica i a la Junta de Personal i donar-ne compte al Ple en la propera sessió que es realitzi."

25 - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"VISTA la declaració de segona activitat presentada per la Sra. IMMACULADA PRUNA RIBAS, funcionària de carrera de la Corporació, amb plaça de TAG, i adscrita al lloc de treball de Cap del Servei de Compres i Contractacions, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració.

ATÈS que aquesta segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionària a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

CONSIDERANT que l'article 324 del decret 214/1990, de 30 de juliol pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals disposa en el seu apartat 1) que el personal comprès en l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament solament pot tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si ho exigeix l'interès del mateix servei públic, i en el seu apartat 2), que es considera que concorre l'interès públic€en els casos concrets que expressament acordi el ple o l'òrgan màxim de l'entitat local.

CONSIDERANT també que l'article 6 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, estableix que podrà excepcionalment autoritzar-se la compatibilitat en una segona activitat del sector públic per l'exercici de funcions d'assessorament en supòsits concrets i si es requereixen especials qualificacions que només ostentin persones afectades per l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei.

CONSIDERANT que l'article 7 de la llei 53/1984, de 26 de desembre, disposa que és requisit necessari per autoritzar la compatibilitat el que la quantitat total que es percep pels dos llocs de treball no superi la remuneració prevista en els pressupostos generals de l'estat per càrrec de Director general, ni superi la corresponent al principal, estimada en règim de dedicació ordinària, incrementada en un 30 per 100 pels funcionaris del grup A, i si es sobrepassessin aquestes quanties, el ple pot igualment acordar la compatibilitat en base a raons especial per l'interès del servei.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

Vist l'nforme del Cap dels serveis jurídics del Consorci LOCALRET, en el qual es justifica l'nterès públic del projecte de contractació dels serveis de telecomunicacions mitjançant els Consells comarcals, que apleguen les necessitats dels diferents ajuntaments en aquesta matèria i la necessitat de contractar personal per col·laborar en l'esmentat projecte.

Vist l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'article 324 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora IMMACULADA PRUNA RIBAS, - TAG, adscrita al lloc de treball de Cap del Servei de Compres i Contractacions -, amb la segona activitat que sol·licita desenvolupar € tècnic superior amb funcions tècniques de suport, col·laboració i auxili al Consorci LOCALRET.

SEGON.- L'interès públic que exigeixen els articles 324 del decret 214/1990, de 30 de juliol i l'article 7 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre, queda acreditat per l'especialització tècnica de la Sra. Pruna en l'àmbit de la contractació administrativa i per la seva participació en el projecte mitjançant el Consell Comarcal del Maresme.

TERCER.- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l'interessada haurà de comunicar.

QUART.- Notificar el present acord a la persona interessada."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

26 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA I DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL PERSONAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, deixa aquesta proposta sobre la taula fins a un proper ple, atès que aquest mateix matí s'ha rebut una instància, per part de la Junta de Personal, sol·licitant que s'ajorni la proposta, al·legant que no han estat informats d'aquesta.

Malgrat es deixarà sobre la taula, la Sra. López vol constatar el fet que en cap cas el Govern ha incomplert cap regulació sobre les condicions de treball del personal, perquè aquí el que es contempla és un requisit d'informació prèvia als òrgans de representació sindical, en relació amb l'aprovació anual de la plantilla referent als llocs de treball, però en cap cas es contemplen els requisits o modificacions puntuals d'aquests mateixos instruments, que és el cas que ara ens afecta.

No obstant això, la pràctica habitual dels Serveis de Recursos Humans sempre és la d'informació de les modificacions puntuals, amb caràcter previ a la seva aprovació, a les organitzacions sindicals.

En aquest cas, la Sra. López ha revisat l'actuació del Servei i certament s'ha detectat que, per causa d'un error material en la comunicació de l'informe del Servei sobre aquesta modificació als òrgans de representació sindical, aquest només va ser tramès al personal laboral de l'empresa i no al personal funcionari.

En cap cas s'ha pretès obviar informar-ne al personal, ans al contrari, s'ha procurat actuar donant tota la informació i amb transparència i visibilitat, perquè tothom hi tingués accés i s'hi pogués presentar.

Malgrat tot, després d'haver subsanat l'error aquest mateix migdia enviant a tothom la informació tramesa a finals de setembre, s'accepta la sol·licitud de la Junta de Personal de deixar la proposta sobre la taula per al proper ple ordinari.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, vol deixar constància que en el moment en què es va tractar aquest punt en la comissió informativa, la CUP ja va preguntar si s'havia informat a la Junta de Personal i en aquell moment se'ls va dir que sí.

La senyora Montserrat López reitera que van enviar aquesta informació a part de la gent que l'havia de rebre però per un error del funcionari que l'havia d'enviar es va excloure una part d'aquestes persones. L'error avui mateix s'ha subsanat, un cop ha estat detectat. A banda d'això, la informació es va penjar a Intranet perquè tothom hi tingués accés.

De totes maneres, s'accepta la sol·licitud de deixar la proposta sobre la taula.

-Servei de Compres i Contractacions-

27 - RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA NÚM. 7062/2007 DE 27 D'AGOST, D'APROVACIÓ DE LES TARIFES PER MINUT PER ALS APARCAMENTS DE ROTACIÓ DE TITULARITAT

El Sr. Manuel Monfort, Secretari General de l'Ajuntament de Mataró, demana que aquest tema quedi sobre la taula. Explica que el dia 27 d'agost es va signar un decret d'alcaldia, en què es van aprovar les tarifes per minuts, d'acord amb una disposició legal que diu que el dia 1 de setembre ja havien d'estar en funcionament. Per tant, això ja es va fer a finals d'agost.

El que passa és que immediatament després d'aquest decret, es va obrir, a través de GINTRA, un termini d'audiència de tots els contractistes que tenen pàrquings subterranis municipals en concessió administrativa. Aquests han fet unes propostes que encara estan acabant de negociar i per tant l'aprovació definitiva de tarifes es podrà fer quan hagi acabat la negociació. Fóra bo esperar a la fi d'aquesta.

28 - ADJUDICACIÓ DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL CEIP MARIA MERCÈ MARSAL I ESCOLA BRESSOL AL C. JOSEP M. DE SAGARRA, A FAVOR DE L'EMPRESA "DRAGADOS, SA", FINS UN IMPORT DE 5.726.450,86 EUROS IVA INCLÒS.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Examinat l'expedient de contractació per a l'adjudicació, mitjançant concurs i procediment obert, de les obres incloses al projecte executiu del CEIP Maria Mercè Marçal i escola bressol al c/ Josep M. de Sagarra.

Atès l'informe emès pel Cap del Servei d'Obres, de data 28 de setembre de 2007, mitjançant el qual proposa l'adjudicació de les obres esmentades, a favor de l'empresa "Dragados, SA" fins un import de 5.726.450'86 €, IVA inclòs.

Tenint en compte que a les partides 40220/42216I/62200 i 40220/42251I/62200 del pressupost municipal per a l'any 2007 hi ha crèdit adequat i suficient per atendre la despesa que es proposa i es preveu consignar crèdit suficient dels pressupostos que s'aprovin pel 2008 i 2009.

Qui subscriu, Presidenta de la Mesa de Contractació, en virtut de les facultats que li han estat conferides, PROPOSA a l'Excm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

1. Adjudicar el concurs celebrat per a la contractació de les obres incloses al projecte executiu del Ceip Maria Mercè Marçal i escola bressol al c/ Josep M. de Sagarra, a favor de l'empresa "Dragados, SA" fins un import de 5.726.450'86 €, IVA inclòs.

2. Deduir, de la quantitat anteriorment aprovada, l'import de 11.789'98 €, IVA inclòs, en concepte de despeses de control de qualitat, i comunicar a l'empresa adjudicatària que, de conformitat amb la clàusula 32 del plec de condicions generals, se li pot deduir, si és el cas, per aquest concepte, fins a l'1,5% del pressupost de licitació, en el benentès que en el cas de no esgotar-se la quantitat efectivament deduïda, en el moment de liquidar l'obra es revertirà al contractista la quantitat resultant, tramitant-se el document comptable corresponent.

3. Supeditar l'adjudicació al fet que l'empresa adjudicatària aporti els corresponents certificats d'estar al corrent de pagament de les seves obligacions tributàries i amb la seguretat social.

4. Atendre la despesa que es proposa de la següent manera:

Any 2007

40220/42251I/62200 2.496.861'39 € (doc. D núm. 44101)

Any 2008

40220/42251I/62200 1.496.861'39 € (doc. D núm. 44106)

40220/42216I/62200 998.024'24 € (doc. D núm. 44110)

Any 2009

40220/42251I/62200 352.602'94 € (doc. D núm. 44107)

40220/42216I/62200 370.310'92 € (doc. D núm. 44111)

5. D'acord amb el previst a l'art. 69.4 del RDL 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, es sotmeten els efectes d'aquest acord a l'existència de crèdit adequat i suficient a les partides abans esmentada dels pressupostos municipals i dels organismes autònoms que s'aprovin pels exercicis pressupostaris de 2008 i 2009, a fi de poder atendre les obligacions que meriti aquesta contractació durant les expressades anualitats.

6. Autoritzar les anotacions comptables inverses corresponents a la diferència entre l'import previst de licitació i l'import real de l'adjudicació, següents:

· 40220/42216I/62200 1.000.000'00 € (doc. AFUT/ núm. 44108)

· 40220/42216I/62200 693.623'61 € (doc. AFUT/ núm. 44109)

· 40220/42251I/62200 1.500.000'00 € (doc. AFUT/ núm. 44042)

· 40220/42251I/62200 1.379.561'74 € (doc. AFUT/ núm. 44043)

7. Requerir a l'empresa adjudicatària a fi que en el termini de 15 dies, a comptar des del següent al de la notificació del present acord, constitueixi a favor de l'Ajuntament una fiança d'un import de 229.058'03 € i pagui l'import de 155'56 €, en concepte de publicació de l'anunci de licitació al BOP.

8. Publicar la present adjudicació en el BOP, de conformitat amb allò que disposa l'art 93.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

29 - NOMENAMENT DE MEMBRES AL CONSELL PLENARI DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.

2. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.

3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.

4. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, d'entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:

· Dos vocals en representació del Comitè d'Empresa de l'IME

· Un vocal a proposta dels empresaris de Mataró

· Un vocal a proposta de la Central Sindical majoritària

Per tot el que s'ha exposat proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Designar com a vocals del Consell Plenari de l'IME les persones següents:

· Sr. Pere Manzanos González i Sra. Carme Reboreda Jiménez com a vocals en representació del Comitè d'Empresa de l'IME.

· Sra. Sílvia Pont i Munzó, com a vocal a proposta dels empresaris de Mataró.

· Sr. Josep Illa i Ximenes, com a vocal a proposta de la Central Sindical majoritària.

2. Notificar aquest acord a les persones interessades."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

30 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTES DE CATALUNYA, D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS - EUIA, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ I CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LA DECLARACIÓ DE MATARÓ ZONA LLIURE DE TRANSGÈNICS.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, demana que la proposta quedi sobre la taula fins a un proper ple, en pro del màxim consens, i retira la proposta a petició del grup popular, qui ha demanat més temps per poder-ho estudiar.

El que no es vol és que quan es torni a presentar aquesta proposta quedi diluïda respecte a la proposta inicial. La voluntat és que Mataró sigui una ciutat lliure de transgènics.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, agraeix el gest que tots han tingut deixant-los una mica més de temps. Els posicionaments de partida no són els mateixos però cal estudiar el tema més a fons.

31 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA CREACIÓ D'UNA ORQUESTRA SIMFÒNICA MUNICIPAL.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

"El Grup Municipal del PPC presentava el darrer any una esmena als pressupostos i PAM municipals en la que demanava iniciar les actuacions necessàries perquè la nostra ciutat disposés d'una Orquestra Simfònica Municipal. La resposta del Govern Municipal va ser negativa argumentant que l'estratègia cultural per 2007 no contemplava la creació de cap orquestra.

Des del Grup Popular pensem, i en això estem segurs que coincidim amb la resta de grups municipals, que Mataró ha de ser un referent i una ciutat més dinàmica en el camp cultural. Necessitem elements que siguin exemples d'una cultura viva que vagin més enllà del propi terme municipal.

Sabem que la creació d'una orquestra simfònica pot ser un projecte costós però atractiu, i es podria estudiar quin seria el projecte que millor s'adaptés a les circumstàncies i possibilitats de la nostra ciutat. Creiem que en el tema del finançament s'haurien de buscar complicitats en el sector privat i que fins i tot es podria plantejar la creació d'un projecte comarcal de manera que tinguéssim el recolzament econòmic del Consell Comarcal.

D'altra banda creiem molt necessari que el més aviat possible l'Ajuntament iniciés converses amb les escoles de música de la ciutat de cara a elaborar aquest projecte.

Per tot l' exposat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

1. El Ple Municipal expressa la seva voluntat de impulsar la creació d'una Orquestra Simfònica Municipal de Mataró, i a tal efecte el Govern Municipal iniciarà les actuacions necessàries dirigides a aquest objectiu."

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, constata que és evident que la CUP està a favor de qualsevol iniciativa que promogui la cultura. A més, Mataró històricament ha tingut una tradició musical a través de diverses corals, orquestres i col·lectius de músics.

En el cas que la proposta no es retirés, la CUP hi votaria a favor, malgrat que entenen que Mataró, a nivell musical, té unes altres prioritats.

En primer lloc, caldria proveir la ciutat d'una escola pública de música o, sent més ambiciosos, d'un conservatori de música i, a partir d'aquí, que en sorgís la pedrera d'una futura orquestra simfònica i d'una futura vida musical activa i participativa.

És veritat que afortunadament totes aquestes mancances que per llei ens pertoquen han estat substituïdes per iniciatives privades. Però la classe política ha d'esmenar aquesta situació i donar a la ciutat allò que es mereix.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, explica que ja els agradaria que Mataró comptés amb una orquestra simfònica, però aquesta és una qüestió que no es pot decidir en un sola moció. Tot plegat requereix un debat profund, que inclogui l'opinió de la societat civil €sembla ser que hi ha particulars i entitats que s'estan movent en aquesta línia i estan promovent actes al respecte.

CiU expressa el seu desig de deixar la proposta sobre la taula, tot i que valorin molt positivament que el PP hagi endegat el debat. El lloc més adient per continuar parlant-ne seria la seu del Patronat Municipal de Cultura, un cop es constitueixi. S'ha de treballar la proposta molt més.

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, comenta que l'enunciat de la proposta "impulsar la creació d'una orquestra simfònica municipal" no és el més indicat i les formes tampoc ho són. La fórmula per arribar-hi requereix molts passos i abans hi ha d'altres prioritats. Tal com diu l'Acord de Govern, tot passa per planificar una escola de música, tornar a realitzar activitats musicals per a infants, millorar la formació musical de la ciutat, etc.; la qual cosa no vol dir que no es faciliti als músics de la ciutat tot el suport necessari perquè es constitueixin en orquestra, també simfònica, si ho desitgen. Però la proposta és molt clara i parla d'orquestra simfònica municipal, projecte massa ambiciós ara mateix.

És més, la creació d'una orquestra d'aquesta mena tampoc forma part de l'estratègia política municipal en la legislatura 2007-2011.

El Sr. Penedès, doncs, emplaça al Sr. Mojedano a deixar la proposta sobre la taula i continuar parlant-ne.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, suggereix al Sr. Mojedano que porti aquest tema a la comissió informativa de Serveis Personals perquè es pugui debatre aquesta qüestió i analitzar quins són els projectes musicals que s'estan coent a nivell de ciutat per a un futur proper.

Si, malgrat tot, el PPC no en quedés satisfet, sempre tindran el dret de tornar a presentar la proposta de resolució. Però, per ara, el millor seria retirar-la.

El senyor Pau Mojedano reitera que està obert a la fórmula que el Govern pugui suggerir, però només hi ha una cosa que el preocupa i és que el Sr. Penedès ja li hagi anunciat que l'orquestra queda descartada per a tot aquest mandat, perquè això pot voler dir que no hi ha cap interès en què s'engegui una iniciativa d'aquest caire. El Sr. Mojedano està disposat a retirar la proposta sempre que en el si de la comissió informativa se'n pugui continuar parlant i anar fent passos en el sentit de potenciar la carrera musical dels alumnes de les escoles musicals mataronines, constituint petits grupets, etc., que els permeti fer música de cambra on sigui necessari.

El Sr. Mojedano retira la proposta.

El senyor alcalde puntualitza que la creació d'una orquestra simfònica municipal és més aviat el final del camí i el que cal ara és començar-lo. En tot cas, sí que s'escau obrir un debat sobre les mancances de formació i equipaments musicals a la ciutat en el si de la comissió informativa de Serveis Personals.

El senyor Sergi Penedès aclareix, perquè no hi hagi confusió, que quan ironitzava sobre la proposta, no ho feia perquè l'orquestra que es vol crear sigui simfònica, sinó més aviat pel caràcter de "municipal" que s'hi ha atorgat.

El Sr. Alcalde confirma que la proposta queda retirada.

32 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PERQUÈ L'AJUNTAMENT INICIÏ ELS TRÀMITS PER A LA CONSTRUCCIÓ D'UNA ESTACIÓ D'AUTOBUSOS INTERURBANS A MATARÓ.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"De moltes dècades ençà s'ha dut a terme una política de foment de l'ús del transport privat per a la mobilitat intercomarcal i la connexió amb Barcelona o amb les comarques veïnes; aquest model, que ha suposat el trinxament de la nostra comarca per múltiples infraestructures viàries, la pèrdua d'àrees agrícoles i forestals, la degradació del paisatge, un augment de la contaminació ambiental i una despesa energètica del tot injustificada, és un model obsolet que cal superar amb urgència. I no només pel fet de ser contradictori amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera per tal de minimitzar els efectes del canvi climàtic sinó pel fet de ser essencialment insostenible: seguir apostant per les polítiques que han dut la mobilitat de la nostra comarca al col·lapse tan sols pot menar a un col·lapse futur encara més gran, multiplicant alhora els efectes sobre el territori, el paisatge i la contaminació de l'aire.

Caldrà apostar per nous models de transport públic i alternatiu al cotxe privat, la nostra qualitat de vida millorarà i el conjunt de la ciutat se'n beneficiarà. La política a seguir passa per restringir l'ús dels vehicles privats per ampliar l'oferta en transports públics i zones de vianants.

Mataró, tot i ser capital de comarca, és una ciutat mal comunicada per mitjà de transports públics terrestres amb la resta de capitals de comarca o localitats internacionals. Hi ha necessitat per motius de feina, d'oci, familiars, de connexió directe amb altres localitats catalanes, o també de molts mataronins d'origen divers que organitzen viatges internacionals a les terres que els han vist néixer. La nostra ciutat no disposa d'un únic punt de partida de totes les línies interurbanes regulars i alhora de les rutes puntuals. Mataró també necessita incrementar les línies regulars que ens enllacin directament amb altres poblacions importants properes, i ens cal la infraestructura bàsica per a potenciar-les: una estació central d'autobusos interurbans.

Per aquests motius, el Grup Municipal de la CUP proposa els següents ACORDS del Ple Municipal:

ACORDS:

1. Iniciar els estudis d'ubicació per a la construcció de l'estació central d'autobusos interurbans que faciliti la connexió de Mataró per línies regulars o viatges puntuals amb altres poblacions catalanes i destins internacionals. Tot això sense perdre els recorreguts i parades actuals de línies com les de Mataró-Barcelona.

2. Que es contempli la necessària interconnexió amb altres mitjans de transport públic com el ferrocarril i el Mataró Bus, així com l'accessibilitat per a totes les persones usuàries.

3. Iniciar els estudis de gestió de l'estació central d'autobusos interurbans: serveis, línies regulars, horaris i freqüències, rutes esporàdiques€

4. Preveure les reserves de sòl en funció de les conclusions de l'estudi d'ubicació."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, creu que s'haurien de plantejar seriosament que aquest tema passés abans per comissió informativa. La proposta que fa el Sr. Safont-Tria mereix tot el respecte de CiU, la qual ja l'havia incorporat en diferents programes electorals i que va perdre intensitat amb l'aparició de les línies interurbanes, de caràcter molt urbà alhora, que tenim a Mataró.

Potser si endeguéssim aquest debat, també hi podríem incorporar la comunicació de Mataró amb l'aeroport de Girona, el canvi de traçat de les línies ferroviàries, etc. Tractar això ara, en el ple, sense la presència de tècnics, informes previs, etc., es fa difícil.

Per tant, el Sr. Fernàndez, tot i valorar la proposta molt positivament, emplaça al Sr. Safont-Tria a retirar-la i parlar-ne més endavant quan es tinguin informes en mà.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comparteix bona part del parer del Sr. Fernàndez, perquè estimen també la proposta com a positiva, però els fa falta una mica de criteri tècnic al respecte.

El Sr. Mojedano també proposa que es tracti amb calma en el si de la comissió informativa, amb més arguments tècnics sobre la taula per poder opinar.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, expressa que coincideix plenament amb el que ha dit el Sr. Fernàndez. De fet, a l'Acord de Govern ja es va incloure la necessitat de realitzar un estudi per a una possible estació d'autobusos interurbans a Mataró, que s'ha recollit en el PAM del 2008.

Aquí també hi ha un tema cabdal que és decidir què hem de fer amb el transport públic que penetra dins la ciutat, alhora calen estudis per saber quines reserves de sòl es necessitarien, s'ha de veure on se situaria la línia anomenada "orbital" i l'estació, quin model d'estació d'autobusos fóra bo, etc.

En definitiva, tots aquests estudis previs estan previstos per al 2008 i potser valdria la pena anar-hi treballant al llarg de tot l'any vinent i prendre les decisions oportunes en el moment pertinent. Si ara haguéssim de votar la proposta, el posicionament del Govern seria contrari.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que el Sr. Fernàndez té tota la raó: calen estudis tècnics previs a una decisió. Però l'esperit de la proposta és en aquest sentit, literalment diu "iniciar els estudis de gestió de l'estació central d'autobusos interurbans: serveis, línies regulars, horaris i freqüències, rutes esporàdiques€".

Aquesta moció pretén, en el fons, és que a partir d'un estament tècnic es comenci a estudiar com hem de tenir aquesta estació d'autobusos, on podria estar, etc.

El Sr. Safont-Tria pensa que si avui s'aprova la proposta, els tècnics hi començaran a treballar més d'hora i es podran tenir els informes sobre la taula en una propera comissió informativa, a punt per parlar-ne.

La CUP manté la proposta.

El senyor Joaquim Fernàndez anuncia el vot d'abstenció de CiU si la CUP manté la proposta.

El Sr. Fernàndez pensa que s'ha de començar a debatre des de més abans, és a dir, prèviament a decidir la ubicació de l'estació, per exemple, cal saber quin model volem, quantes línies més necessitem, etc.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que el món es mou de pressa i que s'innova també molt ràpidament.

Ahir va tenir lloc la reunió de les ciutats de l'arc metropolità per discutir sobre el Pla Territorial Metropolità, una eina d'ordenació i planejament clau, que afecta l'àrea de Mataró i la comarca. La nostra ponència al respecte s'ha de preparar tot just ara i sorgiran molts temes arran d'aquesta, per tant, potser fóra bo retirar la proposta de la CUP avui, així com la proposta presentada per CiU en el punt 34, i emplaçar-ne el debat en el si del grup de treball que caldrà crear per treballar la ponència del Pla Territorial Metropolità, durant el primer trimestre del 2008. S'ha de tenir en compte que s'haurà de crear no només el grup tècnic que analitzi la proposta sinó també el grup polític que prengui decisions sobre les propostes que caldrà fer.

En el Pla Territorial Metropolità també es defineixen les infraestructures de futur de la ciutat, de la comarca i del país. En aquest àmbit podríem discutir totes les qüestions arran d'una possible estació d'autobusos i el traçat de les línies ferroviàries, entre d'altres. Cal un debat molt més profund, que no només afecta l'àmbit local.

El Sr. Xavier Safont-Tria proposa esmenar la proposta inicial presentada, en lloc de retirar-la. Creu que es pot instar, a través d'aquesta iniciativa, a tots els tècnics perquè comencin a estudiar alternatives a l'actual massificació del transport privat. Ara mateix no sap com hauria de ser el redactat textualment, però la filosofia seria emplaçar l'Ajuntament a iniciar un estudi d'alternatives serioses al transport privat.

El senyor Alcalde entén que aquest tema es reprendrà en el moment en què durant l'any que ve es parli de la xarxa del Mataró Bus i com està connectada a d'altres xarxes d'autobusos, etc.

En tot cas, si el Sr. Safont-Tria no retira la proposta, el Sr. Alcalde la sotmetrà a votació. El que sí queda damunt la taula, i en ferm, el compromís del Govern municipal d'iniciar aquest debat sobre la ponència del Pla Territorial Metropolità.

El Sr. Xavier Safont-Tria reitera que acaba de reformular la proposta donant-hi un sentit més genèric, a fi d'iniciar estudis que busquin alternatives a la massificació del transport privat a Mataró. Voldria que fos aquesta la nova proposta que se sotmetés a votació.

El senyor Francesc Melero diu al Sr. Safont-Tria que tot just estem a l'inici del mandat i que hi ha un Acord de Govern i un PAM 2008 que contemplen algunes de les línies de mobilitat que està defensant el representant de la CUP i que, per tant, val la pena retirar la proposta o la reformulació de proposta a fi de parlar-ne amb calma més endavant i anar prenent decisions a mesura que es vagi avançant. Tenim eines per desenvolupar entre tots plegats en els propers mesos.

El Sr. Xavier Safont-Tria, vista la insistència, decideix retirar la proposta.

El senyor Alcalde confirma que es retira la proposta i queda sobre la taula la proposta del Govern d'impulsar aquest debat en el si de la ponència del Pla Territorial Metropolità.

33 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ MATARÓ PRESENTI LA SEVA CANDIDATURA COM A CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

"El nostre Grup Municipal va manifestar en diverses ocasions durant el passat mandat la importància que considerava podia tenir de cara a projectar Mataró a l'exterior que la nostra ciutat presentés la seva candidatura com a Capital de la Cultura Catalana. Precisament l'organització de la Capital de la Cultura Catalana compta entre els seus objectius amb els de contribuir a la difusió de la llengua i la cultura catalanes així com a promocionar tant en el territori com fora d' ell la ciutat designada com a Capital.

Des del Govern Municipal sempre s'havia respost negativament a la nostra proposta per considerar que el certamen s'adreçava a municipis petits i que Mataró no encaixava amb la idea. Però tot just durant 2007 la Capital de la Cultura Catalana ha estat Lleida, capital de província que compta amb una població aproximada de 115.000 habitants. La seva designació com a Capital de la Cultura Catalana suposa la celebració de tot un seguit d'esdeveniments culturals de tot tipus al llarg de l'any. Cal tenir en compte que els patrocinadors del certamen són molt coneguts entre els que destaquen MANGO, TV3 o el Discovery Channel.

La candidatura de Mataró com Capital de la Cultura Catalana i la seva elecció com a tal suposaria per la nostra ciutat una forta projecció arreu del territori català. Des del Grup Popular creiem que aquesta proposta està en la línia de tot allò exposat pel Govern Municipal en el sentit de fer de Mataró un atractiu turístic, com també pensem que amb el canvi de regidor en l'àrea de cultura s'obren noves expectatives producte d'una visió més ample.

Per tot l' exposat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

1. El Govern Municipal iniciarà les actuacions necessàries per presentar la candidatura de Mataró com a Capital de la Cultura Catalana 2009."

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, celebra que un cop més el PPC presenti aquesta proposta, perquè qualsevol iniciativa que hi hagi per potenciar la cultura catalana €encara avui en clara inferioritat€ és bo que tingui sempre el màxim suport institucional. A més, servirà alhora per promocionar la ciutat. CiU hi està a favor.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa que iniciatives com aquesta són molt positives, malgrat no acaben de compartir la manera de tirar-les endavant. La CUP seria més partidària que aquesta no fos una iniciativa unilateral, per part de l'Ajuntament, sinó que comptés amb el consens de les entitats que treballen per potenciar, desenvolupar i promoure la cultura i la llengua catalanes. Haurien de ser propostes que s'organitzessin amb l'activa participació d'aquestes entitats.

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, comenta novament que, tot i la bondat de la iniciativa, cal anar al redactat de la proposta concreta.

Fa pocs anys que es realitza aquest esdeveniment de "capital de la cultura catalana", promogut per una entitat privada, i que passa sense massa pena ni glòria entre els mitjans de comunicació i la societat en general. Poca gent ens sabria dir les darreres capitals de la cultura catalana i, per tot plegat, des del Govern no es pensa que aquest acte sigui el millor per promocionar la ciutat de Mataró. Es prefereix prioritzar el dia a dia de la cultura a la ciutat i la millora de la seva activitat i, en tot cas, els grans esdeveniments passen per altres actuacions.

El Govern hi votarà en contra.

El senyor Pau Mojedano expressa la seva decepció per aquest posicionament, perquè opina que el Govern es poc ambiciós a l'hora de promocionar la ciutat. Pensava que l'IMPEM i el Patronat Municipal de Cultura treballarien conjuntament en iniciatives més ambicioses, però ja s'està veient que no és així.

Aquest acte sí que té rellevància i, a més, si Mataró fos seu de la capital de la cultura catalana de ben segur s'apujaria el llistó de la qualitat i la importància d'aquesta titularitat.

Al capdavall, és un problema de creure o no en allò que la ciutat és capaç de fer amb el recolzament de tots. És clar que aquesta no és l'única forma de promocionar la ciutat, però n'és una, i, a més, quina altra hi ha amb dimensió externa?

Mataró té la capacitat de guanyar aquest títol i aprofitar l'oportunitat de ser durant un any el centre de la cultura catalana.

El senyor Sergi Penedès intentarà no decebre el Sr. Mojedano pel que fa a l'empenta i l'ambició, però també tot just estem començant en aquesta nova legislatura. Mataró s'ha d'anar projectant mica en mica i no durant uns dies puntuals, sinó en general. La promoció de Mataró passa per altres esdeveniments i no per un acte que passa totalment desapercebut.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: Cap.

34 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER TAL DE GARANTIR LA COMUNICACIÓ AL LLARG DE LA COSTA DEL MARESME.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, confessa que el Sr. Alcalde l'ha convençut en la seva intervenció en el punt 32 i, per tant, per economia processal es retira la proposta, a fi d'incorporar-la en el debat de la ponència del Pla Territorial Metropolità.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, confirma que es recull aquesta aportació, com l'anterior, i referma la voluntat del Govern de treballar aquestes qüestions en el marc del Pla Territorial Metropolità que la Generalitat de Catalunya ha d'endegar en les properes setmanes. El Sr. Bassas proposa fer una proposta de resolució conjunta que estableixi quins són els objectius de Mataró en aquest debat, incloent-hi un pla de treball a fi de poder-lo assolir amb el màxim d'èxit i millorar així el nostre ordenament urbanístic.

PRECS I PREGUNTES

35 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A QUÈ EL GOVERN MUNICIPAL ESTUDIÏ LA CREACIÓ DE PLACES CONCERTADES AMB LES LLARS D'INFANTS DE TITULARITAT PRIVADA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"El Grup Municipal de Convergència i Unió, considera l'etapa infantil com a de les més profitoses per a l'educació dels infants i el període de zero a tres anys l'entén com un període educatiu i no un període assistencial i per això creu que no té cap lògica que s'apliquin polítiques diferents a la primera etapa de l'educació infantil.

Vista la manca de places de llars d'infants de titularitat pública i que, hi ha 364 infants en espera d'una plaça de titularitat pública, cal que busquem la manera d'augmentar i equiparar l'oferta de places.

La creació de places concertades amb les llars d'infants de titularitat privada, com es fa en el sistema educatiu a partir dels tres anys, seria una bona manera de fer-ho" i també és una bona manera d'anar llimant la gran diferència econòmica que hi ha entre portar l'infant a una escola bressol pública o bé portar-lo a una privada". Si hem concertat en una franja d'edat, també ho podem fer en aquesta.

Així, es podrà donar resposta a la manca de places que va denunciar el Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

El Govern Municipal estudiarà i portarà a terme la creació de places concertades amb les llars d'infants de titularitat privada, com es fa en el sistema educatiu a partir dels tres anys.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, expressa que coincideix amb el parer de CiU pel que fa a considerar l'etapa d'educació infantil com un període educatiu i no assistencial, i molt profitós.

D'acord amb el mapa de llars d'infants a Catalunya 2004-08, l'Ajuntament en ple en sessió ordinària del 7 de juliol de 2005 va assumir la creació d'un mínim de 240 places d'escola bressol de 0 a 3 anys fins al curs 08-09. Des del juliol de 2005, moment en què hi havia una oferta pública de 554 places, fins al setembre de 2009, el nombre de places haurà augmentat fins a 1.025 places. Gràcies a l'acord de tots.

Aquestes noves quatre escoles que s'han posat en funcionament són: Menuts, que ha començat en el curs 06-07; l'escola Elna, que ha començat aquest setembre, l'escola Figuera Major i l'Illa de Bombers, que estan pendents per al setembre de 2009; i tres noves escoles que estan pensades per al llarg del mandat.

Amb aquest compromís dels governs municipals, impulsat per la Generalitat, d'augmentar el nombre de places de 0 a 3 anys parteix d'un reconeixement. La Generalitat dóna importància a aquesta etapa d'escolarització però, alhora, deixa la porta oberta al fet que els pares triïn, no hi ha obligatorietat, criteri que comparteix la mateixa Sra. Calvo.

S'entén que les raons que justificarien un concert de l'administració competent, la que fos, hauria de ser la voluntat de garantir el dret d'escolarització obligatòria per a tota la població a la qual ens estiguéssim referint. Si en aquests moments, aquest no és el criteri, creiem que la inversió actual que estem fent de créixer a la xarxa pública i no destinar-la a concerts, és perquè aquests no millorarien el nombre de places disponibles, en absolut, i perdríem la possibilitat de fer créixer aquesta xarxa pública.

D'altra banda, seguint els consells del Síndic de Greuges, del Sr. Rafael Ribó, es recomana que per adoptar majors criteris d'equitat i per permetre l'accés a llars d'infants de famílies amb risc d'exclusió social o amb rendes baixes o mitjanes, s'hauria de fer algun tipus de propostes.

En aquest sentit, des de l'IME tenim un programa de beques al qual poden acollir-se famílies que es troben en aquesta situació de risc d'exclusió o amb precarietat econòmica.

Finalment també recordar que la Generalitat convoca amb l'ordre EDU305/2007 del 2 d'agost, un concurs públic destinat a la subvenció de l'escolarització d'infants de 0 a 3 anys en centres de titularitat privada sense ànim de lucre.

Per totes aquestes raons, el Govern no considera que ara per ara puguem establir concerts, en el supòsit que es pugui, amb llars d'infants de titularitat privada.

El senyor Vicent Garcia Caurin aclareix que allò que demanava CiU era un equilibri, en aquest moment, entre l'oferta i la demana. No es volia anar més enllà. És veritat que el concert educatiu en una franja d'edat no obligatòria resulta una mica estrany, però també és cert que la Generalitat el té a les escoles concertades de 3 a 6 anys, i tampoc és una etapa obligatòria.

El que fa CiU és avançar-se al seu temps perquè estan segurs que no tardarem en veure i viure els concerts o mesures similars en el sistema educatiu dels infants de 0 a 3 anys.

El 27 de setembre passat, al diari AVUI, posava "PSOE, IU i Iniciativa-Verds acorden que la llei del 'xec-nedó' inclogui l'escola bressol de 0 a 3 anys", cosa que s'havia criticat de CiU en l'anterior campanya.

El Sr. Garcia Caurin emplaça al Govern a repensar-s'hi per oferir més ajuts a aquestes famílies.

La senyora Conxita Calvo reitera que aquesta no és la via que s'ha d'impulsar des del Govern en aquests moments. Ara cal fer créixer la xarxa pública i col·laborar a través de les beques esmentades i dels recursos que la Generalitat ja arbitra. La línia que s'ha iniciat és la bona, perquè el concert no genera places de titularitat pública.

36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SEGURETAT VIÀRIA A LES ESCOLES DE LA CIUTAT.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"A la Ciutat tenim escoles on les entrades i sortides dels alumnes requereixen una màxima atenció, doncs, el gran nombre d'alumnes i que quan surten de l'escola es troben en vies públiques on la circulació de vehicles és important, fa que existeixi un veritable perill.

És cert que algunes escoles tenen el policia local a les hores d'entrada i sortida, però també és cert, que no el tenen tots els dies i que hi ha escoles que no en tenen.

Atès que el Grup Municipal de Convergència i Unió, comparteix la preocupació de la comunitat educativa de la Ciutat sobre la seguretat viària als carrers que envolten les escoles.

Atès que la manca d'agents de la policia local fa impossible que s'atengui la demanda que totes les escoles tinguin la seguretat vial garantida.

Atès que la creació dels "Agents Cívics", prevista al programa de govern de Convergència i Unió, seria una manera de solucionar el problema.

Es per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següent,

PREC:

Que el Departament de Via Pública instauri a totes les escoles, a les hores d'entrada i sortida dels alumnes, la figura del policia local per a la regulació del trànsit i la guarda de la canalla i que aquests siguin substituïts, progressivament, per la figura de "l'Agent Cívic".

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, explica que la cobertura de la Policia Local en els centres d'infantil i primària és exemplar.

En aquest moment, gairebé tots els centres escolars tenen assignat un agent fix i els que no, tenen una vigilància alternativa i seguretat a través de mitjans físics, com ara senyals, tanques, etc., per a les entrades i sortides. La cobertura de la Policia a les escoles locals és del 78%.

En qualsevol cas, el Pla Estratègic de la Policia Local, que va comptar amb el vot de CiU, no preveu la figura d'agents cívics, sinó l'augment de la dotació de Policia de Barri. De fet, la contractació de 20 agents més de Policia de Barri en el futur vindrà a reforçar encara més aquesta presència. Els nous centres escolars també s'estan dissenyant de manera que la seguretat ja vingui garantida d'entrada.

Així mateix, es realitza un esforç important a les hores de descans dels alumnes i a les sortides dels instituts d'educació secundària.

Per tant, a Mataró no tenim cap pla per a la substitució d'aquests policies per agents cívics per motius que tenen a veure amb la dotació d'autoritat que cal per a aquesta mena de tasques.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 37, 40 i 45 per venir referits a temàtiques coincidents.

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES OBRES AL BARRI DE L'HAVANA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El barri de l'Havana de Mataró s'està veient afectat en els últims dies per tot un seguit d'obres a cinc carrers que estan generant greus problemes circulatoris. Els veïns han expressat el seu malestar perquè l' Ajuntament no va informar de les afectacions i molts es van trobar dilluns que ni tan sols podien accedir a casa seva amb el cotxe perquè el carrer estava tallat. La informació sobre com afectarien les obres a l'Havana es va donar en una reunió organitzada a instància dels representants dels veïns enlloc de ser el consistori qui donés el primer pas.

A més, les obres també han provocat que les parades del Mataró Bus de Camí Ral, Floridablanca, Plaça Fivaller i Can Marfà quedin anul·lades per lo que si es vol agafar aquest transport cal desplaçar-se fins a Sant Simó o al C/ de la Coma.

Tot i que el nostre Grup Municipal està completament d'acord en que aquestes obres són molt necessàries per al barri també creiem que la planificació no ha estat la més correcta i que es podria haver planejat en el temps d'una altra manera perquè no coincidissin i no generessin tants problemes als veïns i als ciutadans que s'han de desplaçar per aquesta part de la ciutat.

PREGUNTA

1. Per què el Govern Municipal no es va reunir abans amb els representants veïnals de l'Havana per explicar i valorar les conseqüències de les obres en aquests carrers?

2. No creu el Govern Municipal que aquestes obres es podrien haver planificat de manera que no afectessin la reurbanització i arranjament de cinc carrers del mateix barri alhora? "

40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CAOS CIRCULATORI A LA CIUTAT.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Durant el passat mandat, el Departament de Mobilitat, amb les aportacions del Grup Municipal de Convergència i Unió, es va dotar d'un protocol d'actuacions per a evitar problemes de trànsit a la Ciutat en el cas de determinats talls de carrers.

La circulació caòtica del Centre de la Ciutat a la que ens té acostumats el Servei de Mobilitat a Mataró, es va veure superada, cosa que ja és difícil, el dilluns dia 24. Les cues del Camí Ral i dels carrers de baixada cap a mar, l'Avinguda del Maresme etc, etc. , eren interminables; la mala sang que feien els conductors, també.

Les hores de feina perdudes, la manca d'aparcaments de carrega i descarrega i el cotxe submarí fan que Mataró sigui temuda pels repartidors de mercaderies.

La gent que viu al Centre i La Havana no podia arribar a casa per cap costat de la ciutat i es pregunta, perquè aquest govern, els castiga sempre a ells.

El protocol d'actuacions contempla la informació efectiva pels veïns i pels conductors que van a utilitzar una via afectada, cosa que no es va fer, i per això l'increment de la situació caòtica que va viure el centre de la nostra ciutat.

És per tot això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Perquè el servei de Mobilitat no ha fet cas del protocol que es va aprovar la legislatura anterior, deixant que els barris del Centre i La Havana es convertissin en coll de botella i conseqüentment el produís un caos circulatori?.

Segona.- Per què la policia local no estava a l'inici dels carrers afectats dissuadint els conductors i informant de les vies alternatives?

Tercera.- Per què es donen permisos per tallar carrers d'una mateixa zona i es deixa els veïns aïllats?

Quarta.- Fins quan, els veïns del centre, han de patir la manca de voluntat del govern per a solucionar els problemes de mobilitat diaris?"

45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL CAOS DE LA MOBILITAT AL CENTRE-HAVANA.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Mentre el regidor de Mobilitat dissertava sobre la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, el passat dilluns 24 de setembre es va produir una situació de caos en els principals carrers del Centre i de l'Havana (Rambla, Sant Antoni, Colom, Sant Pere, etc.). Aquell dia es va convertir en un infern per als automobilistes i, sobretot, per als veïns i les veïnes, que van haver de suportar més de catorze hores de soroll i un trànsit descontrolat. Aquesta situació va ser la conseqüència d'una mala planificació, de la simultaneïtat d'obres i talls de carrers en el mateix sector i l'absència de policies municipals. L'Ajuntament va trigar tres dies a informar amb cartellets dels talls per obres al Camí Ral. Però, malgrat tot, el soroll i el garbuix continuen vigents.

Davant de la situació generada, el Grup Municipal de la CUP prega al govern municipal que actuï amb el Civisme que tant li agrada predicar i pregunta el següent:

Per què no es planifiquen i preveuen les conseqüències en la mobilitat de les obres simultànies?

Per què no es va informar amb anticipació el veïnat?

On era la policia municipal i quines actuacions va dur a terme?

Quines mesures pensa dur a terme per resoldre el col·lapse circulatori i les molèsties que encara ara pateixen els veïns i les veïnes de l'Havana (carrers de l'Hospital, Sant Pere i Colom)?

Tal com ja van reclamar els veïns i les veïnes, com pensen atendre les necessitats de transport públic del barri de l'Havana, atesa l'anul·lació de les principals parades de Mataró Bus?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, primer de tot cal reconeix una dificultat gran en aquell sector el dia 24 en concret, però alhora cal tenir en compte les limitacions durant molt de temps a causa de les obres.

Això s'està produint per un esforç important des de l'Ajuntament en obra pública, acompanyat per la sol·licitud del sector privat de 24 llicències, 10 d'elles en execució en aquest moment i que comporten talls de circulació.

El dinamisme que estem impulsant en aquest sector cal ser conscients que pot provocar també alguna mala passada.

D'altra banda, el Govern té una planificació en Power Point que farà arribar als diferents grups municipals, en què es veu, mes a mes, com s'aniran recuperant totes aquestes circumstàncies, tant d'obres com de transport.

Les obres de reurbanització del tram del Camí Ral, entre els carrers Sant Pere i Jordi Joan, van ser debatudes àmpliament al consell territorial del Pla Integral del Centre-Eixample-Havana. La sessió del dia 29 del 2006 va ser una proposta prioritzada pel grup de territori i aquesta aportació, fruit d'aquest debat, es va incorporar en el PAM del 2007. El 30 d'abril del 2007, la Junta de Govern Local va aprovar inicialment el projecte de reurbanització d'aquest tram. El 15 de maig es publica l'anunci oficial al web de l'Ajuntament i s'inicia el procés de licitació de les obres. El 19 de setembre es publica al web l'inici de les obres de substitució del clavegueram del c/Floridablanca i les afectacions de trànsit a partir del 24 de setembre. Aquestes obres es realitzen amb caràcter d'urgència, atès el comportament del clavegueram davant dels aiguats del mes d'agost.

El mateix dia 19 de setembre de 2007 es van preparar les notificacions per escrit als veïns afectats del Camí Ral sobre la programació de les obres de reurbanització del tram comprès entre els carrers de Sant Pere i Jordi Joan. El 20 de setembre, l'Associació de Veïns de l'Havana, alertada, sol·licita una reunió amb els tècnics, la regidora López i el mateix Sr. Melero per informar tothom de com anirien les obres, etc.

En resposta a la pregunta de CiU sobre el protocol, el conseller delegat explica que aquest es va complir tal com estava previst en els números 7 i 8 dels articles del protocol d'actuació.

Pel que fa a les preguntes de la CUP, els efectius de Policia van col·laborar en el moment en què es va requerir la seva presència, fent tasques de pacificació del trànsit, etc. No es va deixar aïllats els veïns tot i que sí que va haver-hi problemes per accedir-hi.

En referència a la quarta pregunta de CiU, val a dir que no hi ha manca de voluntat.

Amb relació a la quarta pregunta de la CUP, confirmar que la línia 1 mantindrà el seu recorregut pel c/Hospital, fins que al desembre s'obri el Camí Ral; i la línia 3 ja ha recuperat l'itinerari a la parada del c/Floridablanca.

El senyor Vicent Garcia Caurin manifesta que si hi havia planificació i protocol, no entén perquè va ocórrer tot allò. El mateix Sr. Garcia Caurin va passar-hi personalment i només va veure dos agents de policia, un a la cruïlla de Camí Ral i Bxda. Sant Antoni i l'altre a la sortida a la N-II.

El senyor Xavier Safont-Tria no dubta que el Govern provés a planificar la gestió, però els resultats demostren que la planificació o Power Point no ha estat del tot reeixit, perquè els veïns no n'eren conscients de tot plegat.

El Govern diu que va penjar cartells però al final la CUP tindrà raó en reivindicar la col·locació d'unes cartelleres públiques municipals.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa que és evident que el dia 24 va haver-hi problemes i que, per tant, quelcom va fallar. S'ha intentat analitzar el que va passar i el que és cert és que la simultaneïtat de les obres públiques amb les privades van provocar una situació caòtica. Però també és veritat que a partir d'aquell moment es van activar tot un seguit de mecanismes perquè això no torni a passar mentre durin les obres.

Al Sr. Alcalde li consta que s'han pres mesures perquè la situació no es repeteixi, la qual cosa no vol dir que no es pugui produir algun error. Assumeix la responsabilitat i demana disculpes als veïns de l'Havana que aquell dia van patir.

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL NOMENAMENT DE LA SRA. PILAR GONZÁLEZ OCUPANT UN CÀRREC A L'IMPEM.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Recentment hem estat coneixedors mitjançant la premsa local que l' ex regidora del Govern Municipal, Sra. Pilar Gonzàlez-Agàpito tornarà a treballar per l' Ajuntament, en aquest cas no com a Consellera €Delegada sinó ocupant un càrrec a l' IMPEM i estretament lligada al projecte del Tecnocampus.

Cal recordar que la Sra. Gonzàlez ni tan sols va ser present a la candidatura del PSC per les passades municipals i que la nostra formació ja va afirmar aleshores que el projecte del Tecnocampus quedaria descavalgat sense ella. Sorprenentment i passats cinc mesos des de que la Sra. Gonzàlez deixés la política se li fa un càrrec a mesura estretament lligat amb el Tecnocampus.

PREGUNTA

3. Quin càrrec ocuparà exactament la Sra. Gonzàlez a l'IMPEM?

4. Quins criteris professionals s'han seguit des del Govern Municipal per nomenar la Sra. Gonzàlez en aquest càrrec? "

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, aprofita per aclarir que la Sra. Gonzàlez no està ocupant cap càrrec a l'IMPEM sinó a la Fundació Tecnocampus i que tampoc ens trobem davant d'un nomenament, sinó d'una contractació, la qual va ser aprovada pel Patronat de la Fundació Tecnocampus, tot passant pels organismes pertinents.

En resposta a la primera pregunta, la Sra. Romero explica que s'incorpora a l'equip d'experts del Tecnocampus amb dependència jeràrquica del seu Director General. Recordar que la Fundació és privada i que, per tant, la contractació es fa seguint la legislació laboral existent per a tots els contractats.

Les seves funcions són la de dirigir la creació d'un consell empresarial, reconvertint així el consell assessor que hi havia hagut, a fi de poder-hi injectar més empreses i més talent. Alhora s'encarrega de gestionar totes les accions pel que fa al Pla de Localització d'Empreses en el futur parc i que en aquests moments s'està definint. També participa en la gestió de projectes que li encarrega la Direcció General.

Pel que fa als criteris professionals que s'han seguit, convé ressaltar que aquesta contractació respon a uns criteris d'idoneïtat, començant pel fet que la Sra. Gonzàlez ha estat vinculada des del primer minut al projecte i el coneix des del seu inici, cosa que permet que fàcilment pugui engrescar les empreses a apuntar-s'hi. A més, també ha estat vinculada des del principi a les màximes decisions del projecte.

El senyor Pau Mojedano considera que darrera d'aquesta contractació hi ha un tema essencial que té a veure amb l'ètica i la confiança. Evidentment, el Govern elegit democràticament té potestat per actuar com estimi convenient però val la pena destacar que el Govern municipal ha de tenir la visió estratègica d'intentar arribar a acords amb l'oposició en els grans temes de ciutat que, en aquest cas, és el Tecnocampus; l'únic, a més a més.

En segon lloc, el Tecnocampus no és un projecte de govern sinó un projecte de ciutat i, per tant, és bàsic que trobi el consens i generi confiança.

Recordem que el parc tecnològic ha rebut de l'Ajuntament en els últims 10 anys, prop de 4 milions d'euros, i encara avui no se n'ha pogut concretar gaire més que el fet de ser un projecte empresarial. El consell assessor que hi havia i que amb prou feines es reunia ha demostrat que no tenia una direcció clara. I ara s'ha contractat la Sra. Gonzàlez perquè realitzi la funció que no ha sabut desenvolupar durant tots els anys que ha estat liderant el projecte Tecnocampus.

D'una banda, doncs, tenim els dubtes molt raonables que la Sra. Gonzàlez sigui la persona adequada per a aquestes tasques, especialment les tècniques, i, de l'altra, la confiança, que és el punt capital.

Amb aquesta decisió, s'ha actuat en defensa d'uns interessos de partit, en lloc d'interessos de ciutat. La contractació de la Sra. Gonzàlez ha estat un premi polític que tindrà un cost elevat: la manca de confiança en el projecte per part dels ciutadans, dels agents econòmiques i de les empreses.

El Govern acaba de perdre la confiança de tots.

La senyora Alícia Romero respon que el Sr. Mojedano més enllà de plantejar unes preguntes sobre la contractació de la Sra. Gonzàlez per la Fundació Tecnocampus, ha entrat a fer un debat més profund que potser valdria la pena continuar però o bé en el si del Patronat de la Fundació o bé en el consell de l'entitat pública empresarial.

Cal aclarir, però, que, d'una banda, s'havia creat un consell assessor presidit per Joan Majó €qui cobrava per la feina feta€ les funcions del qual eren bàsicament les de marcar les línies estratègiques que havia de seguir el projecte Tecnocampus. En canvi, el que ara es pretén és canviar aquest consell assessor inicial per vincular-lo al món empresarial.

D'altra banda, la Sra. Romero creu fermament en les capacitats de la Sra. Gonzàlez per dur a termes les tasques que se li han assignat. És més, quan una persona deixa de dedicar-se a la política, aquesta persona ha adquirit unes competències, una formació, unes habilitats, així com té un reconeixement que són molts aptes per invertir en un projecte de ciutat. La Sra. Gonzàlez és de ben segur la persona adient per al càrrec que té i que treballarà amb la màxima celeritat i competència.

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA CONTRACTACIÓ D'EXREGIDORS DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Atès el retard en la constitució dels diferents organismes autònoms i consells de participació i la manca d'informació sobre el nomenament de nous caps d'àrea i altres càrrecs de confiança i llocs de responsabilitat.

Atès que, per a nosaltres, des de l'aprovació del Cartipàs Municipal existia temps suficient per a l'organització de les diferents àrees, departaments i serveis, el Grup Municipal de CiU va presentar, en el darrer Ple, un prec sol·licitant al Sr. Alcalde que donés compte dels nomenaments o ratificacions realitzades o previstes pel que fa a caps d'àrea, directors d'organismes autònoms, entitats públiques empresarials i empreses municipals i, també, empreses participades (com és MESSA), així com d'altres nomenaments de directius o de coordinació.

També es demanava que es donés compte de les possibles modificacions a l'organigrama municipal que poguessin afectar a algun departament municipal, com és el cas del d'Habitatge, i com això efecte als càrrecs de responsabilitat.

Al prec, formulat des del dret de la ciutadania i dels seus representants de conèixer el que es demanava, se'ns va respondre que NO se'l acceptava.

Ara, una vegada conegut el nomenament de l'anterior primera tinent d'alcalde i presidenta de TecnoCampusMataró per part d'aquesta fundació en contracte indefinit, el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- És cert el que hem pogut llegir a la premsa local sobre la contractació de l'anterior regidor d'urbanisme com a alt càrrec a l'estructura de la Companyia Municipal d'Aigües (AMSA)?

Segona.- Té previst, l'actual govern municipal, contractar alguna altra persona que hagi estat recentment regidor o regidora d'aquest ajuntament o algun càrrec executiu d'algun dels partits que donen suport a l'actual equip de govern?"

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, en resposta a la primera pregunta plantejada, explica que en el primer consell d'administració, el passat 3 d'octubre, es va donar compte de l'activitat de l'empresa Mataró Energia Sostenible, que juntament amb l'Institut de Diversificación Energética, a nivell estatal, i l'Institut d'Energies de Catalunya, preveu un nou traçat del Tub Verd, que requereix recursos humans per tirar-lo endavant.

En aquest sentit, es va explicar que aquesta potenciació de recursos humans es faria a partir de la contractació del Sr. Arcadi Vilert, en el càrrec de direcció i explotació del Tub Verd i els estudis de noves accions en el camp energètic, en concret estem parlant d'un contracte per obra i servei d'un any.

En resposta a la segona pregunta, no es preveu cap altre contractació.

40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CAOS CIRCULATORI A LA CIUTAT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 37 de l'ordre del dia.

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS MOTIUS PELS QUALS LA CIUTAT DE MATARÓ NO S'HA CONNECTAT A LA FASE PILOT DEL PROJECTE ANELLA CULTURAL.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El 2005, aquest Ple va aprovar els estatuts de l'entitat pública de caràcter associatiu Consorci Transversal, Xarxa d'Activitats Culturals; entitat que està integrada per 14 ajuntaments dels Països Catalans, entre ells el de la nostra ciutat.

Fa poc hem sabut, a través dels mitjans de comunicació, que el Consorci està treballant per consolidar el projecte Anella Cultural que ha de posar en xarxa les grans instal·lacions culturals de Catalunya per tal de millorar-ne la difusió i possibilitar el reequilibri territorial de l'oferta cultural. L'objectiu és que a finals del 2008 totes les ciutats integrades a la Xarxa d'Activitats Culturals estiguin connectades a l'Anella. Mentre arriba aquest moment, la Xarxa ha endegat una fase pilot del projecte amb els centres culturals de les ciutats que, a dia d'avui, han pogut connectar-se: Barcelona, Reus, Granollers, Lleida i Olot.

D'altra banda, i pel que fa al projecte, la pàgina web del Consorci Transversal diu textualment: "La Xarxa Transversal actua com a ens coordinador dels ajuntaments que han estat interessats en participar de la primera fase del projecte. La idea és començar per aquells que hi mostren més interès, per seguir ampliant el servei a tota la xarxa en el termini màxim de 2 anys".

Atesa la importància del projecte Anella Cultural i la condició d'aquest Ajuntament de membre del Consorci Transversal, Xarxa d'Activitats Culturals, el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES

Primera.- Per quins motius, el govern municipal no ha tingut interès en participar a la primera fase del projecte? Considera, potser, que és un projecte poc interessant per Mataró?

Segona.- Si el considera interessant, quines gestions s'estan fent perquè Mataró pugui connectar-se al projecte Anella Cultural com més aviat millor?"

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, comença destacant que allò important és que Mataró sigui en el projecte de la Xarxa, perquè permet l'accés a molts esdeveniments culturals des de tot el territori. La nostra ciutat hi està molt interessada i més ara que s'ha fet aquesta aposta per la tecnologia, fet que ens obre moltes portes també per a la difusió cultural a través d'aquesta.

Que en la fase pilot prevista per a aquest projecte només hi hagi 4 ciutats, només es deu a un tema de capacitat tècnica i logística, i la designació de les ciutats va respondre a un tema d'equilibri territorial i són: Reus, Lleida, Granollers i Olot, perquè Barcelona fa de receptacle o emissor.

L'Anella Cultural s'engega en transversal, de la xarxa en formen part el Centre de Cultura Contemporània i dos CATs com a socis tecnològics, a més de 4 ciutats amb perfils molt diferents, sota criteris tècnics i ubicades una en cada província. Cal dir que tot això es va transmetre a la Generalitat i el procés no ha estat fàcil i fins que no hi ha hagut el canvi en la conselleria no s'ha desencallat. Actualment, el projecte forma part de les línies estratègiques de l'actual conselleria.

El Sr. Penedès desconeix si en l'anterior mandat municipal es va fer suficient perquè Mataró estigués en la fase pilot però destaca que la decisió final de quines ciutats en formarien part es va produir quan Mataró entrava en la presidència del consorci, que és de caràcter rotatiu. Aquest fet posa de manifest l'elegància i polidesa de la decisió. Entre Vic, Sant Cugat, Vilanova, Manresa, Granollers i Mataró, es va triar Granollers com a representant de les ciutats de la província de Barcelona.

Des que el Sr. Penedès n'és el responsable, aquest ha mantingut dues reunions amb responsables de l'Anella Cultural €la primera a Barcelona i la segona, a Perpinyà€ i la següent és a Mataró abans que s'acabi l'any i amb els tècnics municipals per concretar durant l'any 2008 que si Mataró pot ser la primera, que no sigui la segona ciutat que es connecta a l'Anella.

El senyor Francesc Masriera celebra que efectivament durant l'any 2008 Mataró es pugui connectar a la xarxa.

42 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER INSTAR A LA POLICIA ESPANYOLA A POSAR MÉS RECURSOS PER EVITAR CUES A L'OFICINA QUE EXPEDEIX EL DOCUMENT D'IDENTITAT.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Tots coneixem, hem vist i hem patit les llargues cues que cada dia es fan a les oficines del "Cuerpo Nacional de Policia" on expedeixen el carnet d'identitat. Tràmit que periòdicament han de realitzar tots els ciutadans i ciutadanes.

La cua que obliga a moltes persones a matinar i esperar des de primera hora al carrer, sigui quina sigui l'estació de l'any, i perdre hores de feina o d'escola.

L'oficina de Mataró dóna servei també a altres poblacions de la comarca i tot i estar, creiem, ben organitzada, disposa de poc personal.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

El Govern Municipal es dirigirà al Delegat del Govern Central i altres persones o institucions competents, per tal de que incrementi el personal d'atenció al públic a l'oficina per a l'expedició del carnet d'identitat a la nostra ciutat, especialment en aquells períodes de l'any en que hi hagi més afluència de ciutadans que reclamen el servei."

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, expressa que li va fer gràcia rebre aquest prec el mateix dia que visitava la comissaria de la Policia Nacional i on es va poder veure això que CiU reclama.

Ja s'ha fet això que diu exactament el prec, i s'ha demanat a la Delegació del Govern i al Ministeri de l'Interior que responguin a aquest requeriment.

El Sr. Bassas explica que entre l'abril i el juliol es van dur a terme les obres de millora, modernització i condicionament de les oficines d'atenció al públic. En aquest període, per tant, els negociats de la comissaria van haver de situar-se provisionalment en altres departaments, amb les limitacions conseqüents. En l'actualitat, la remodelació integral dels locals destinats al tràmit del document nacional d'identitat i passaports, i l'augment de llocs de treball del personal contractat ha donat lloc a una millora considerable de la capacitat de la sala d'espera i l'atenció personalitzada al públic. Per tot això i per organitzar millor les cues a fi d'evitar esperes inútils i facilitar que els ciutadans puguin ser atesos amb els diferents negociats, abans d'obrir al públic, s'estima el nombre de persones que poden ser ateses pels recursos materials i humans disponibles.

També ens fan saber que ja s'ha posat en marxa l'oficina mòbil per al document nacional d'identitat, que permet que els ciutadans de les poblacions veïnes no s'hagin de desplaçar.

L'informe, que està a disposició de tots els grups, el signa l'inspector-cap accidental, el Sr. Antonio Velasco.

43 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA PLAGA DE PINTADES QUE PATEIX LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Tot i que aquesta és una situació que es repeteix amb assiduïtat a molts llocs de la ciutat € de fet, aquest Grup ja ha preguntat forces vegades al respecte € darrerament hem rebut nombroses queixes de veïns i comerciants de diverses zones, molt especialment del centre de Mataró, en relació a la plaga de pintades que pateixen les parets dels seus habitatges i dels seus locals comercials.

Tot i que som conscients que aquest no és un problema fàcil de resoldre, ens preocupa, a la vista de que la situació no millora, que el govern pugui no estar utilitzant tots els mecanismes de coerció de que disposa.

És per això que el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES

Primera.- Quins protocols d'actuació utilitza el govern municipal per impedir que l'actitud incívica d'alguns brètols malmeti el patrimoni dels ciutadans i de la ciutat?

Segona.- Des de l'entrada en vigor de l'ordenança del civisme, quantes sancions s'han imposat per pintar les façanes dels edificis?

Tercera.- Considera el govern, atesa la magnitud del problema, que cal adoptar noves mesures que permetin millorar la situació actual? En cas afirmatiu, quines?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, comença dient que efectivament la vigilància de les pintades és una prioritat del Govern municipal, tant amb agents de patrulla com amb agents de paisà. Ja s'han fet vàries detencions al respecte i es continuaran fent, perquè això no és un atac contra la llibertat d'expressió, com s'ha criticat, sinó que es tracta de lluitar contra aquests actes incívics.

Des que va entrar en vigor l'ordenança de civisme hi ha hagut un total de 54 denúncies a persones concretes, que han derivat en les seves sancions corresponents. També han tingut lloc activitats alternatives a la sanció, com ara la reparació de la pintura, i que té un efecte pedagògic important, més que no pas el cobrament d'uns diners. En l'últim any, hi ha hagut més activitats alternatives que sancions.

El Servei de Manteniment de l'Ajuntament també actua en la neteja dels elements de caràcter públic €té la responsabilitat de fer-ho- i dels privats quan les pintades són ofensives. Al llarg d'aquest any, s'han dut a terme 27 accions de neteja.

És una situació complexa que requereix que tant l'Ajuntament, aplicant-hi mesures, com els veïns, a través de les denúncies, col·laborin. Les denúncies són l'eina per poder actuar i corregir aquestes actituds.

El senyor Francesc Masriera celebra l'esforç del Govern però la situació no millora. Insta al Govern perquè posi tot l'interès en solventar aquesta problemàtica d'ara endavant.

44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LA MATRICULACIÓ A LES ESCOLES UNIVERSITÀRIES DE LA CIUTAT.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Aquest mes de setembre s'ha iniciat el curs a les dues escoles universitàries existents a la nostra ciutat. Ambdues de titularitat pública, una d'elles municipal i l'altre depenent del Consell Comarcal del Maresme.

Malgrat la distinta titularitat, és evident i així ho creiem des de Convergència i Unió, ha d'existir una extraordinària comunicació i coordinació entre els equips i els responsables de les escoles, atès que si en una situació normal ja seria desitjable, estem a pocs cursos de la integració en un sol recinte de tots els estudis que imparteixen.

És per aquesta raó i per la nostra preocupació pel futur dels estudis universitaris a la nostra ciutat, que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quin ha estat el nombre d'alumnes de primer curs i el nombre total d'alumnes matriculats a cadascuna de les escoles universitàries de la ciutat?

Segona.- Es compleix la tendència prevista en el seu estudi de viabilitat per tirar endavant el projecte TCM?

Tercera.- Com estan les negociacions entre les dues escoles? en quin punt es troben, quins objectius s'han marcat i qui són les persones responsables d'aquestes negociacions?

Quart.- Es preveu tornar a convocar la comissió formada per representants polítics i per tècnics de les dues administracions titulars de les escoles universitàries que hi ha a Mataró?"

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, abans de respondre numèricament els alumnes de primer curs i el nombre total d'aquests matriculats a cadascuna de les dues escoles, passa a fer un parell de consideracions.

D'una banda, en aquests moments la matrícula no està tancada i, de l'altra, cal recordar que hi ha una matrícula al febrer que acaba per ampliar el nombre total d'estudiants.

Pel que fa a l'Escola Universitària del Maresme, s'han matriculat, a Turisme, 21 alumnes i, a Empresarials, 104. En total s'ha passat de 135 a 125 del 2006 al 2007 i es preveu que al mes de febrer les xifres puguin augmentar en 3 o 4 places. El total d'alumnes de l'EUM és ara per ara de 490.

En relació amb l'Escola Universitària Politècnica, la de titularitat municipal, cal fer unes consideracions prèvies. D'una banda, s'estabilitza l'entrada d'alumnes a les carreres tècniques i d'informàtica i augmenta sensiblement el nombre d'estudiants a la carrera telemàtica. D'altra banda, es manté l'aposta municipal pel graduat en mitjans audiovisuals, que es consolida, així com el programa "part-time", que és un producte que dóna la oportunitat a tots aquells estudiants de cicles formatius de grau superior que puguin esdevenir enginyers, perquè se'ls facilita un tipus de formació a temps parcial, que permet compaginar els estudis amb la feina. Aquesta és també una aposta del Govern.

Pel que fa a les xifres, l'entrada d'alumnes a Electrònica ha estat de 35 (34 l'any passat), a Informàtica, 23 (21 l'any passat); i 22 a Telemàtica (15 l'any passat) i finalment 60 alumnes en el graduat en mitjans audiovisuals, respecte als 58 del 2006. De 133 s'ha passat a 135 alumnes, més els 8 previstos pel febrer. En total, 532.

La conclusió a què ha arribat la Sra. Romero, arran també de la intervenció del Sr. Serra Ramoneda en la presentació de l'informe de conjuntura sobre la demanda d'estudis d'enginyeria a Catalunya, és que la demanda d'entrada en aquestes carreres està baixant molt. Hi ha una certa preocupació pel fet que als alumnes no els interessin tant aquestes carreres, cosa que està afectant molt el nostre país: Electrònica a Catalunya ha baixat un 15%; Informàtica, un 16% i Telemàtica, un 30%. Per tant, en relació amb les xifres a nivell de tot Catalunya, a Mataró com a mínim aquestes s'han estabilitzat, fet que és positiu. En aquesta consolidació també ha contribuït la singularització que s'ha introduït de productes, com ara el part-time i la internacionalització. En aquests moments, la EUPMt és l'única escola de la UPC que més tant per cent d'alumnes envia a l'estranger.

En resposta a la segona pregunta, val a dir que sí. L'estudi de viabilitat realitzat des del Servei d'Estudis i Gestió Econòmica de l'Ajuntament, presentat a l'EPE i al Tecnocampus, ja preveia aquestes xifres d'alumnat per al curs 2007-08 €en concret, 133 alumnes pel que fa a l'EUM i 146 respecte a l'EUPMt. En referència al total d'alumnes, ens mantenim lleugerament per sobre dels 1.000 i l'estudi parlava de 1.022, per tant, s'han complert les expectatives.

El que sí que no recull l'estudi, perquè hi ha hagut un canvi amb la implantació del que marca Bolonya, és que en principi havia de començar el curs 2008-2009, però això s'ha retardat un any i començarà al curs 2009-2010. Caldrà, doncs, fer una previsió d'aquest proper curs tenint en compte que encara no entrarem en aquest sistema.

Pel que fa a la tercera pregunta, les negociacions, que es van iniciar ja fa anys entre aquestes dues escoles i que van portar a la signatura d'un conveni l'any 2006, van per bon camí. En aquests moments ja s'ha definit el model estratègic de futur del que ha de ser el Centre Universitari amb la integració de les dues escoles. Aquest any ja s'ha treballat un Pla de Màrqueting conjunt que s'ha portat al Saló de l'Ensenyament, amb la marca TecnoCampusMataró; les planificacions docents de les escoles comparteixen professors; s'ha fet una estratègia d'internalització conjunta També s'està treballant per gestionar ambdues biblioteques de manera conjunta, s'està finalitzant una anàlisi de la cultura organitzativa de la universitat comuna que hauria d'anar al parc Tecnocampus; s'ha definit el nou Pla d'Usos del nou edifici Tecnocampus, conjuntament amb les dues escoles; s'ha iniciat l'anàlisi econòmic i organitzatiu dels dos centres conjuntament i s'està consensuant el nou mapa de titulacions que marca Bolonya per a les dues escoles, a fi que vagin coordinades.

Les persones responsables d'aquesta negociació són els presidents, directors i gerents de les dues escoles universitàries.

En relació amb la quarta pregunta, la resposta és que sí, que es preveu convocar la comissió a fi d'anar explicant quines han estat les gestions i quines seran les que es realitzaran en els propers mesos.

El senyor Marcel Martínez repeteix que el nombre d'alumnes no és per "tirar coets". Precisament per això CiU no creu que sigui necessari realment el Tecnocampus a nivell universitari, perquè seria llançar diners. Tenim dues escoles universitàries ja i l'aposta Tecnocampus potser no és necessària.

La senyora Alícia Romero aclareix que la seva intervenció no ha estat cofoïsta, simplement ha dit que les nostres dades són millors que les dades que hi ha a nivell de la resta de Catalunya. Evidentment, cal continuar treballant molt.

La Sra. Romero al·ludeix a les contradiccions del grup de CiU, perquè justament el representant del grup a l'Escola Universitària del Maresme, el dimarts al Patronat, posava de manifest la falta d'ambició que veia pel que fa al projecte universitari; justament el contrari que diuen els membres de CiU quan es reuneix el ple.

Aquest és un projecte ambiciós, que impulsa el coneixement, element clau per a la competitivitat. Per tant, cal seguir apostant per les universitats i per un projecte universitari ambiciós. El Govern creu en aquest projecte clau.

El senyor Marcel Martínez diu que no és que CiU no sigui ambiciós, aquesta és una qüestió de sentit comú. En aquest cas, ens omplim la boca parlant del Tecnocampus i els números canten. El nombre total d'alumnes és el que és i, per tant, CiU no veu la necessitat d'anar més enllà. Es tracta que Mataró no hi perdi.

La senyora Alícia Romero reitera que és un tema de necessitat i d'ambició: és essencial millorar i tenir coneixement a la nostra ciutat i les universitats són l'element clau perquè millori la competitivitat de l'economia de Mataró. A més, Bolonya és una oportunitat per créixer en alumnes, sumant titulacions i fent-les més pluridisciplinars i alhora més atractives. Això s'està fent i aquesta és l'aposta d'aquest Govern.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa de manifesta que no tirar endavant el projecte sí que podria significar deixar-se perdre oportunitats. Tenim el procés d'adaptació a la Declaració de Bolonia al davant, amb més anys de carrera i més titulacions, i això és important.

D'altra banda, el Govern creu fermament en la coexistències de les universitats i les empreses en un mateix entorn, aquesta és la base del projecte Tecnocampus que hem definit. Podem continuar-ne parlant però en qualsevol cas aquest Govern aposta per aquesta iniciativa i ho té molt clar. Mataró s'està preparant per a tot allò que pugui venir i ho està fent de manera ambiciosa.

45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL CAOS DE LA MOBILITAT AL CENTRE-HAVANA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 37 de l'ordre del dia.

46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE ELS ACCESSOS A LA PLAÇA DE LA MURALLA.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"D'ençà que es va inaugurar, la plaça de la Muralla s'ha convertit en un lloc d'esbarjo de molts infants i de pas per a molts veïns i veïnes. Ara bé, l'accés per a vianants a través dels porxos que comuniquen la plaça de la Muralla amb el Camí Ral queda obstaculitzat per unes escales que fan de barrera arquitectònica a totes les persones amb dificultats de mobilitat (cadires de rodes, cotxets, carretons, etc.). D'altra banda, la passera que comunica la plaça de la Muralla amb la baixada de les Escaletes és una estructura provisional de fusta, molt inestable i que, tot sovint, fa la impressió de deixadesa per part de l'Ajuntament.

Per tot plegat, el Grup Municipal de la CUP pregunta el següent:

Què pensen fer per eliminar la barrera arquitectònica que hi ha als porxos que comuniquen la plaça de la Muralla i el Camí Ral?

És segura la passera de fusta que, actualment, comunica la plaça de la Muralla amb la baixada de les Escaletes?

Quan pensen instal·lar un accés definitiu, estable i segur que comuniqui la plaça de la Muralla amb la baixada de les Escaletes? "

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, recorda que l'entorn de Can Xammar és un entorn que està en construcció i l'alternativa que està reclamant el Sr. Safont-Tria en aquesta barrera arquitectònica s'ha de construir. Ja s'està en procés per fer-ho a la cantonada que hi haurà entre el Camí Ral i el carrer Hospital €d'accés a peu i sense escales.

Tot i així, en aquest moment hi ha dues alternatives. Una d'elles és per accedir a la pl. de la Muralla, a través del pas que hi ha davant de l'hospital, i l'altra, per accedir a la pl. de Can Xammar, que és l'ascensor de l'aparcament.

Pel que fa a la passera, aquesta és segura.

En relació amb l'accés definitiu, quan s'acabi el procés, també es farà aquest pas definitiu.

47 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES MANCANCES DE L'APARCAMENT DE LA PLAÇA OCCITÀNIA.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Tots ens felicitem quan gràcies a la reurbanització de carrers i places s'aconsegueixen millores en l'accessibilitat i s'eliminen barreres arquitectòniques per a que, sense cap tipus d'impediment, tothom pugui gaudir dels carrers i de les places de la nostra ciutat.

La creació de nous aparcaments considerem que ha d'anar en la mateixa sintonia i, per aquest motiu, els hi faré un breu relat centrat en l'aparcament de la Plaça Occitània, que va ser inaugurat el passat mes de juliol amb un cost 2.900.000 euros.

No és demanar molt... que quan una persona deixa el cotxe a un aparcament les plantes estiguin senyalitzades. No considerem que sigui demanar molt que, un cop vulguis sortir, existeixi la senyalètica de l'ascensor si més no, quan pares a pensar que vas a una exposició de treballs del GIMM i més d'una persona necessitarà utilitzar-lo. No és demanar molt ...que si vas carregat i vols accedir a l'ascensor des de la plaça et trobis amb un botonet per poder picar l'ascensor i, en tot cas, si no funciona, un cartell informatiu que avisi. Un cop has superat aquests impediments, no és demanar molt... poder fer efectiu el pagament de la estada amb targeta.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Com és possible inaugurar un aparcament el mes de juliol i que a mes d'octubre encara no estigui l'ascensor en funcionament? Quin és el motiu de que no hi hagi un cartell informatiu al respecte?

Segona.- Per quin motiu es posa en funcionament l'aparcament de la plaça Occitània sense haver acabat la reurbanització de la plaça i sense garantir l'accessibilitat per a tothom?

Tercera.- Quines mesures pensa dur a terme el govern municipal per a solventar aquesta situació? En quin termini?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, en resposta a la primera pregunta, explica que l'ascensor ha estat operatiu per al públic a partir del 12 de setembre, a causa dels retards en les inspeccions dels organismes corresponents. Posteriorment, també és veritat que hi ha hagut alguna avaria puntual que s'ha anat resolent per part de l'empresa instal·ladora. S'han donat ordres a l'empresa contractada per GINTRA que realitza les tasques de vigilància i control de la rotació perquè disposi de la senyalització corresponent informativa davant qualsevol incidència.

Pel que fa a la segona pregunta, val a dir que la posada en funcionament, tal com s'havia anunciat, va tenir dues fases: de residència i de rotació; aquesta última entrava en funcionament al mes de setembre. En tot cas, es considera que no val la pena deixar l'espai d'un pàrquing sense utilitzar durant dos mesos, quan una part ja pot començar a complir una funció; malgrat les incidències ocorregudes.

En relació amb la darrera pregunta, des de la setmana passada que s'hi treballa i ara pràcticament ja està tot a punt. Per al cobrament amb targeta només cal la confirmació de la línia telefònica, que es preveu per a la setmana vinent.

La senyora Carolina Soler lamenta que la informació aportada no coincideixi amb les declaracions del vigilant del pàrquing, segons el qual l'ascensor no està operatiu.

48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA DENÚNCIA DE LA CONFEDERACIÓ ESPANYOLA DE LA POLICIA PER LA MANCA D'AGENTS DE LA POLICIA NACIONAL A CATALUNYA.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Fa uns dies el Sindicat majoritari al Cos Superior de Policia, la Confederación Española de la Policía, denunciava públicament la situació en la que es troben fins a quinze comissaries d'aquest cos a Catalunya, entre la que es troba la situada a l' Avinguda Gatassa de Mataró.

Segons explicaven els portaveus del Sindicat a aquestes comissaries hi ha una manca d'efectius important la qual cosa provoca que durant la nit i els caps de setmana les comissaries siguin absolutament inoperatives o que fins i tot s'hagin de tancar. Aquest fet provoca deficiències importants en el servei donat que la Policia Nacional és qui té les competències en estrangeria i per tant a qui s'han de dirigir els Mossos d' Esquadra quan detenen un delinqüent de nacionalitat no espanyola per tal d'obrir un expedient d'expulsió. Això provoca que no es puguin investigar, per exemple, ni les possibles màfies que trafiquen amb persones o els contractes falsos que es puguin fer.

Segons el mateix Sindicat s'ha arribat a donar el cas que presumptes delinqüents han hagut d'ésser posats en llibertat perquè la informació que els Mossos necessitaven per contrastar la seva informació i incoar expedient no podia arribar a les seves mans des de les comissaries del Cos Superior perquè les dependències restaven tancades.

D'altra banda, aquesta manca d'efectius també provoca que a l'hora de fer tràmits administratius com ara renovacions del DNI o expedicions de passaports es generin cues de ciutadans molt llargues a les comissaries i que en ocasions tot i fer la cua s'acabi per no poder fer la gestió.

Ben és cert i aquest Grup Municipal n'és coneixedor que ja s'ha habilitat una sala per tramitar els nous passaports i DNI's electrònics però això no garanteix que aquestes cues disminueixin.

PREGUNTA

1. És coneixedor el Govern Municipal de la situació denunciada per la Confederación Espanyola de la Policía i de la seva afectació a la comissaria de la Policia Nacional a Mataró?

2. Si és així, s'ha iniciat algun tipus de contacte amb el Ministeri de l' Interior per demanar informació sobre aquesta situació?

3. Si han hagut contactes amb el Minisiteri, se li ha plantejat la possibilitat de traslladar l' actual edifici de la comissaria a un altre espai de la ciutat?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, explica que en primer lloc s'ha fet referència a una denúncia d'un determinat sindicat important, de la qual es van fer ressò els mitjans de comunicació ara fa uns mesos, així com a la comissaria de policia. L'endemà mateix d'aquesta notícia, el propi Delegat del Govern va adreçar-se a aquest Govern municipal per aclarir que tot el que s'estava dient era mentida: no hi havia ningú que hagués estat posat en llibertat per manca d'efectius o d'horaris i que es tractava d'una mentida que pretenia augmentar l'alarma social.

La Delegació del Govern va respondre que amb motiu del desplegament de la Policia Autonòmica a les províncies de Barcelona, Lleida i Girona, en aquelles localitats en què els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec de les funcions que els són pròpies €la seguretat ciutadana i l'ordre públic-, el Cos Nacional de Policia ha reestructurat les seves unitats en funció de les seves pròpies tasques específiques: crim organitzat, la informació i la documentació per estrangeria.

Algunes dependències, com poden ser les comissaries de districte, de Barcelona o locals, estan tancades al públic fora de l'horari normal d'atenció al públic, per ser les seves funcions fonamentalment d'aquesta àrea d'estrangeria i documentació; i, per tant, no és per falta de personal.

No obstant això, les unitats operatives que presten servei en aquesta classe de comissaries ho fan d'acord amb les seves pròpies necessitats i investigacions, sense atenir-se a cap horari específic.

A determinades localitats, si algun dels cossos policials que tenen responsabilitat de detenció permanent en matèria de seguretat ciutadana, en aquest cas, Mossos d'Esquadra i Policia Local, segons el conveni signat, tinguessin necessitat de col·laboració amb el Cos Nacional de Policia per raó de les seves competències pròpies, existeixen canals de comunicació permanent perfectament establerts per activar aquestes unitats operatives i ser atesos.

A més, el Cos Nacional de Policia de Catalunya disposa d'unitats d'àmbit regional i provincial amb capacitat de desplaçar-se i atendre serveis operatius de manera immediata en qualsevol moment o lloc de la geografia catalana.

Cal assenyalar, a més, que encara en el territori de desplegament de Mossos d'Esquadra existeixen comissaries d'àmbit provincial, comarcal o fronterer que funcionen 24 hores al dia on es poden adreçar agents d'altres cossos de seguretat i, fins i tot, ciutadans en demanda dels serveis que corresponguin al Cos Nacional de Policia.

En les darreres juntes de seguretat s'ha pogut comprovar l'important increment de productivitat de la comissaria del Cos Nacional de Policia a Mataró, que funciona a plena satisfacció quant a les seves funcions policials.

En resposta a la darrera pregunta, confirmar que és cert que hi ha converses incipients i que, d'altra banda, aviat tindrem altres notícies importants sobre el trasllat d'oficines de l'Estat. En aquesta línia es continuarà treballant.

El senyor José Manuel López puntualitza que la notícia és del mes de setembre, i no de fa mesos, i la denúncia és feta pel sindicat majoritari de la Policia €evidentment, no es tracta del Sindicato Unificado de Policía, que té un cert color polític, però estem parlant d'un sindicat molt important. Aquest interès a crear alarmisme social no s'adiu amb la notícia, perquè allò que es deia és que tots els sindicats de la policia veien com a insuficient el nombre de policies de l'última promoció de l'acadèmia €a Àvila o a Segòvia€ per cobrir les places que feia falta a Catalunya.

El Sr. López demana al Sr. Bassas que no utilitzi paraules com "mentida", perquè tot plegat és un tema subjectiu, i que no menyspreï una entitat sindical, com ha fet en la seva intervenció.

De totes maneres, si el que ha dit el Sr. Bassas sobre el bon funcionament de la comissaria en qüestió, és cert, cal estar-ne contents.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, aclareix que el que passava és que no es deixava ningú en llibertat, sinó que es posava a disposició judicial al dia següent, allargant una miqueta la detenció.

El senyor Ramon Bassas reitera que la informació publicada és mentida perquè això és el que li han dit els responsables policials i el Delegat del Govern; per tant, no és un problema de representativitat el que està sobre la taula.

D'altra banda, el que cal criticar i amb contundència és la utilització de determinades afirmacions que no són certes i afecten la seguretat ciutadana.

49 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES INUNDACIONS AL CARRER SANT JOAN.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Si al Ple passat ens fèiem ressò de les queixes de diversos ciutadans per les inundacions i filtracions als locals de la cantonada del carrer Thos i Codina amb Cooperativa, a causa dels efectes de les obres de reurbanització del darrer, ara són els veïns del carrer Sant Joan, també recentment reurbanitzat, els que han fet arribar les seves queixes a tots els grups municipals.

Les queixes es refereixen també als efectes de les pluges dels dies 6 i 12 d'agost. En aquest cas, els veïns de les plantes baixes veien com, per una part, els embornals no podien adsorbir tota l'aigua del carrer, que entrava dins les plantes baixes i per altre, els patis no podien desaiguar perquè les clavegueres semblaven brolladors per on sortia l'aigua procedent del clavegueram públic

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Com explica, el Govern Municipal, que aquests fets puguin donar-se en una zona de recent reurbanització?

Segona.- Quines mesures prendrà, el Govern Municipal, per evitar que tornin a succeir fets com els dels passats dies 6 i 12 d'agost i com es compensarà als afectats pels danys que hagin pogut patir?"

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, explica que l'apreciació dels veïns sobre el tema de la reurbanització, de la qual s'ha fet ressò CiU, no és ben bé així. Estem parlant d'una zona baixa de la ciutat, on, quan hi ha pluges de molta intensitat que recullen i arrosseguen sòlids, s'obstrueixen les reixes dels embornals i es produeixen embassaments. Alhora tenim una carretera Nacional que està per sobre de la cota d'aquests habitatges i tenim unes vies del tren que també estan més a sobre. Per tant, tenim una situació que està sent sotmesa a estudis més profunds.

En tot cas, cal dir que el fet que es produeixin aquestes inundacions, també és per la baixada d'aigües d'altres zones de la ciutat. Alhora, quan es planifica una instal·lació de clavegueram, hi ha un estudi en concret que recull els 10 anys de retorn, és a dir, què ha passat en els últims 10 anys respecte a la pluja, cosa que permet realitzar tots els càlculs tècnics.

En aquest cas, es van donar un seguit de circumstàncies que ens han portat a actuar de la següent manera:

En aquests moments hi ha previstes unes obres al c/Sant Antoni, a Can Maitanquis, al c/Madoz, Prat de la Riba, Floridablanca i Confraria Sant Elm que quan finalitzin milloraran molt el desguàs de l'aigua de pluja.

El Govern, per estudiar més què està passant, ha encarregat un estudi topogràfic per inventariar les zones inundables de cara a col·locar més embornals.

Finalment, en aquests moments s'estan redactant dos projectes per realitzar una obertura horitzontal per sota de la Nacional i les vies del tren, a l'altura del c/Sant Joan i Confraria Sant Elm, de cara a què hi hagi una major entrada d'aigua de pluja. Es preveu aquesta obra per a l'exercici de l'any vinent.

Pel que fa als afectats, comentar que perquè als patis d'aquests ciutadans es pugui produir una sortida d'aigua ve molt donat per una instal·lació que cal posar-hi, una vàlvula antiretorn. Aquest tema està instaurat en l'ordenança municipal de clavegueram i, per tant, qualsevol reclamació d'aquest tipus no correspon ni a l'Ajuntament, ni a l'empresa que en té la gestió des del 2008, Aigües de Mataró.

La senyora Isabel Martínez expressa que el que CiU vol saber és si el contingut d'aigua de pluja d'aquells dies va ser molt més elevat del normal per poder valorar el comportament dels elements de desguàs instal·lats.

Els perjudicats han manifestat que tot plegat ha passat un cop fetes les reformes i, per tant, imputen les inundacions a una mala projecció o planificació de les mateixes.

De totes maneres, l'important és que tot se solucioni.

La senyora Quiteria Guirao explica que, segons el Consell Comarcal del Maresme, la intensitat de la pluja entre els dies 6 i 12 no es pot comparar a la dels darrers anys.

50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL FINANÇAMENT DEL PARC TECNOCAMPUS.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El passat 23 de Febrer, el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i la llavors presidenta del Parc TCM i de la Fundació Tecnocampus, Pilar González- Agàpito, van col·locar la primera pedra del parc TecnoCampusMataró.

Amb aquest acte s'inicia la construcció del parc tecnològic on la Universitat, l'empresa i els centres de recerca i desenvolupament han de compartir, segons el govern municipal, el mateix espai.


Per a la construcció del parc, es va constituir l'entitat pública empresarial Parc TCM que gestionarà i farà el seguiment de la construcció del parc tecnològic TecnoCampusMataró al sector del Rengle. El consell d'administració de la qual està format per representants escollits pels grups municipals, en d'aquest l'Ajuntament, essent la primera presidenta del consell d'administració la Sra. Pilar Gonzàlez i el primer vicepresident, el Sr. Arcadi Vilert.

La construcció del parc TecnoCampusMataró suposarà una inversió de 60.046.000 euros. Aquesta estimació econòmica està feta en base al projecte executiu de l'obra i inclou la construcció i urbanització de tot el conjunt del parc tecnològic i de la innovació, amb una superfície total construïda de 46.940m2 i l'urbanització de 20.290 m2 més.

Davant d'aquest projecte, pel qual no ens consta, fins ara, cap aportació econòmica com les que la Generalitat de Catalunya ha fet en altres ciutats, tot i haver estat el consellers d'Economia l'encarregat de posar la primera pedra, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quines gestions ha fet el Govern Municipal des de que es va posar la primera pedra del Parc TCM per tal de trobar ajuts i subvencions per ajudar al finançament de les obres?

Segona.- Quin ha estat l'èxit de les gestions realitzades i, en cas de que sigui positiu, quines entitats o institucions s'han compromès a col·laborar i per quins imports?

Tercera.- Té, el Govern Municipal, altres gestions previstes o programades per cercar finançament?"

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, en resposta a la primera pregunta relacionada amb les gestions que s'han fet a partir de la col·locació de la primera pedra, explica que hi ha hagut un element que els ha facilitat molt la presentació a convocatòries d'ajuda R+D pel que fa a parcs científics i tecnològics perquè l'Associació de Parcs Científics i Tecnològics (APTE) van acceptar el Tecnocampus com a membre associat, fet que ha permès que el parc es presentés a moltes d'aquestes convocatòries que treu el Ministeri. Alhora, s'ha participat en programes de reindustrialització del Ministeri d'Indústria.

La Fundació Tecnocampus va presentar l'any 2006 el seu Pla de Finançament, basat en tres eixos. D'una banda la sol·licitud de finançament a tots els àmbits, ja sigui europeu, estatal, autonòmic, etc.; la focalització en dos tipus de finançament €infraestructura i activitat€; i tres àmbits d'incidència: el propi parc Tecnocampus, les activitats que s'hi vinculen i les empreses €perquè també elles puguin rebre subvencions, cosa que fa el parc més atractiu.

Pel que fa al programa d'ajudes a parcs del Ministeri d'Educació i Ciència, coneguts com a "parquetazos", l'any 2005 es va rebre un crèdit reembossable per valor de 622.500 euros; l'any 2006, d'1.425.000 euros i el 2007, de 3.731.250 euros; gairebé un total de 6 milions d'euros. Aquests crèdits són d'interès 0%, amb carència de 3 anys i a tornar en 15.

En relació amb els programes de reindustrialització abocats a l'activitat, l'any 2006 s'ha rebut una subvenció de 37.500 euros, lligats a tasques del TCM2, sobretot La Incubadora; al 2006, 32.000 euros també relacionats amb activitats lligats a La Incubadora i al 2007, 45.000, per treballar tot el projecte de la pre-Incubadora del parc. Un total de 114.500 euros pel que fa a l'activitat del Tecnocampus.

En resposta a la darrera pregunta, la Sra. Romero explica que són 4 els grans grups d'activitats que es preveuen.

D'una banda, la convocatòria a la qual ens presentarem aquest mes de novembre, que és la convocatòria dels Fons FEDER per part de la Generalitat de Catalunya, que entren dins l'eix 1 i compten amb uns recursos disponibles de 79 milions d'euros. La nostra idea és proposar la presentació d'una sol·licitud d'11 milions d'euros, de la qual rebríem el 50%, que és el que permet la subvenció.

A més, hi haurà noves convocatòries del Ministeri d'Educació i Ciència a les quals optarem. Al 2008 segurament preveiem una presentació d'11 milions d'euros i a la següent també d'11 milions d'euros.

També s'està cercant finançament per facilitar la instal·lació d'empreses al parc Tecnocampus. Això s'està treballant amb l'Agència Catalana d'Inversions, que depèn del CIDEM i el COPCA, a fi de finançar les empreses que es localitzin al nostre parc.

Finalment, un cop el Tecnocampus hagi passat a ser membre de ple dret de l'APTE, a principis del 2008, també es podrà optar a ajudes per a les empreses que ja estiguin ubicades al parc (TCM versió .1), per part del Ministeri d'Indústria i del Ministeri d'Educació i Ciència.

La senyora Carolina Soler agraeix la densa resposta de la Sra. Romero però li sembla que aquesta no ha comentat res a nivell d'ajudes per part de l'administració catalana.

La senyora Alícia Romero repeteix que les ajudes que s'han rebut són del Ministeri d'Educació i Ciència i del d'Indústria. Ara està pendent la presentació a la convocatòria dels Fons FEDER, així com la sol·licitud d'altres a través del CIDEM.

Fins a aquests moments, és cert que no s'han rebut subvencions per a recursos per inversió, però se n'han rebut a través d'altres administracions. S'hi està treballant amb l'Agència Catalana d'Inversions per començar-les a rebre i recordem que la primera pedra es va col·locar el 23 de febrer, no fa ni un any.

La senyora Carolina Soler irònica expressa que CiU estava preocupat pel fet que no només hi hagués diners per a la primera pedra, sinó que n'hi hagués també per a l'última.

51 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE PISOS PREFABRICATS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Malgrat les converses mantingudes a posteriori amb el Regidor d'Habitatge, aquest Grup Municipal va tenir la primera notícia dels treballs i estudis encaminats a la construcció d'edificis prefabricats per fer-hi habitatges a través del diari digital Capgròs.com.

Aquest tema ja havia aparegut durant la pre-campanya electoral de les passades municipals, atès que el Regidor d'Habitatge va fer un viatge a Londres en que no deixava clar si hi anava en qualitat de responsable del Departament o com a candidat del seu partit, sense coneixement de l'equip de govern.

És evident que la construcció d'aquestes característiques podria tenir una important repercussió en el preu de l'habitatge i també podria revolucionar el sector de la construcció, actualment en retrocés a causa, entre d'altres motius, de les pujades en els tipus d'interès.

És per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió considera que ha de ser un tema tractat amb més seriositat i rigor, però ens trobem que fins aquest moment no ha estat explicat en cap Comissió Municipal Informativa ni en el Consell d'Administració de cap empresa municipal, que són els òrgans competents on s'hi troben representats tots els grups municipals del Consistori. Aquests fets són els que ens porten a formular les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Existeix alguna proposta en ferm, recolzada per totes les forces presents en el Govern?

Segona.- Quins són els tècnics, per la responsabilitat que ocupen a l'organigrama municipal, encarregats d'aquest tema? Quins són els Departaments implicats?

Tercera.- Quin són els objectius que es persegueixen i com es preveu poder mesurar el grau de compliment dels mateixos?

Quarta.- Llevat de les experiències a Anglaterra que hem pogut conèixer pels mitjans de comunicació, existeix alguna altra experiència a casa nostra? Totes aquests, properes o més llunyanes, porten suficient temps en el mercat per poder-ne fer una avaluació?

Cinquena.- Existeixen enquestes de satisfacció dels usuaris? quants n'hi ha? De quin tipus són? (joves, persones grans, parelles, ...)

Sisena.- S'han previst i estudiat totes les mesures d'accessibilitat universal d'aquets edificis? Es poden garantir?"

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, en relació amb la primera pregunta, respon que encara no hi ha cap proposta ferma relativa a aquest projecte. Es tracta d'una iniciativa que no té precedents a Catalunya i que comporta un seguit de consultes legals i burocràtiques, quines ajudes addicionals es podrien obtenir, analitzar si es podria aprofitar algun dels objectius del nou Pacte Nacional per l'Habitatge, que aposta per la innovació en la construcció.

En aquests moments, sí que ja s'està en una fase avançada de contactes amb diferents equips tècnics d'experts dins i fora les nostres fronteres a fi de seleccionar el millor perquè ens acompanyi en el procés.

La iniciativa i el seu desenvolupament corresponen a la Regidoria d'Habitatge i en aquest moment no hi ha cap tècnic municipal treballant en aquest tema.

L'objectiu que es persegueix és doble:

En primer lloc (pregunta tercera), donar a nivell local un nou enfocament complementari al problema de l'habitatge, fent-ho amb un producte d'un alt nivell de qualitat però molt assequible per als usuaris objectius, un producte que permeti reduir de forma notable els terminis d'execució i que, a més, incorpori criteris reals de sostenibilitat. Aquests seran els indicadors que ens permetran avaluar l'èxit de la iniciativa. I la qualitat i el disseny percebuts pels usuaris i el preu del lloguer que siguem capaços d'oferir, i el termini d'execució i el cost de construcció €que dependrà de l'eficiència en el procés de transformació dels elements estructurals€, pel que fa a la gestió i construcció.

Quant a la següent pregunta, val a dir que no hi ha experiències com aquesta ni a Catalunya, ni a Espanya. Al País Basc es va iniciar un projecte en relació amb la construcció d'habitatges modulars amb mòduls prefabricats, l'any 2006, però no se sap com està avançant. A Basauri, també al País Basc, hi ha un projecte real de construcció d'habitatges per a joves, de tipus modular i a base de fusta. Recentment, s'ha publicat als mitjans de comunicació una iniciativa portada a terme a Amsterdam on l'ajuntament de la ciutat ha optat per aquest sistema a fi de donar solució a les necessitats dels estudiants, especialment estrangers, i s'ha construït una residència d'aquestes característiques que per un cost de 250 euros al mes tenen allotjament, Internet i calefacció.

El Sr. Teixidó reconeix que no ha vist enquestes de satisfacció, com tampoc entre els usuaris d'habitatges construïts de manera tradicional.

En canvi, el conseller delegat sí que ha mantingut entrevistes amb persones que vivien en aquesta mena d'habitatges i la sensació ha estat de tranquil·litat.

Finalment, totes les edificacions estan obligades a complir el codi tècnic; i això hauria de ser garantia més que suficient per a l'accessibilitat.

El senyor Joaquim Fernàndez expressa l'interès de CiU en aquesta iniciativa, que pot ésser interessant i de la qual no han tingut informació fins fa poc. Lamenta que tot sovint sembla que es busqui la fotografia en lloc de respectar-se els organismes adequats per donar informació. CiU es mereix un respecte i que se l'informi de tot allò que sigui d'interès.

D'altra banda, cal continuar treballant en altres línies i compaginar-ho, perquè de tots és sabut que el preu del sòl té una repercussió cabdal en el preu final de l'habitatge tradicional.

El senyor Francesc Teixidó comparteix que es tracta d'una iniciativa seriosa i que cal que es tracti amb rigor. És possible que hagués hagut de parlar-ne abans i no esperar fins al consell d'ahir de Prohabitatge, però tampoc hi havia hagut ocasió.

Quan hi hagi una proposta formal, serà tractada de manera formal on correspon i, mentrestant, s'anirà informant de tot puntualment, ja sigui informalment o a través dels consells d'administració de Prohabitatge.

El senyor Joaquim Fernàndez reconeix que el Sr. Teixidó en va parlar tot just ahir en el consell de Prohabitatge, però massa ràpid i sense que constés a l'ordre del dia. És cert que potser no hi ha hagut tants consells de Prohabitatge però sí que hi ha hagut comissions informatives de Serveis Territorials i hagués estat bo presentar-hi la informació que ja es tenia al respecte.

52 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS LOCALS DESTINATS A EQUIPAMENTS O ESPAIS CÍVICS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El dissabte pasta, dia 29 de setembre, l'alcalde de Mataró va presidir la inauguració de l'equipament cívic municipal que farà servir l'associació de Veïns Nova Mataró, que agrupa els veïns de les zones residencials de Via Europa i el nou Parc Central.

Aquest nou equipament cívic, situat al carrer d'Alemanya, i té poc més de 100 m2, que suposa poder ampliar els usos i activitats que desenvolupa l'associació en el que fins ara havia estat la seva seu al carrer de Dinamarca i que no arribava als 40 m2. Fet pel que felicitem a l'entitat i reconeixem l'esforç fet pel Govern per a que això pugui ser d'aquesta manera.

En aquest cas, l'Ajuntament ha realitzat algunes obres de condicionament i pagarà, pel local cedit, un lloguer de 1100 euros mensuals aproximadament a part de l'IVA i l'IBI corresponents.

Si la nostra informació no és errònia, altres entitats i associacions també disposen d'un espai cedit pel qual l'Ajuntament està pagant un lloguer, és per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primer.- Quants i quins locals o espais pels quals pagar lloguer, aquest Ajuntament té cedits a entitats i quines són?

Segon.- Quants d'aquests locals o espais es troben en zones de nova urbanització?

Tercer.- Per quina raó, en zones de nova urbanització, l'Ajuntament no disposa de locals o espais de propietats que pugui posar a disposició d'associacions o entitats?

Quart.- Quin és l'import total que l'Ajuntament paga en concepte de lloguer d'aquests locals o espais, destinats a equipaments?"

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, en resposta a la primera pregunta, diu que es tracta d'un total de 13 locals que s'han cedit a entitats i que estan llogats per l'Ajuntament. Aquests són: Camí Ral 163, cedit al Casal de la Gent Gran de l'Havana; Bobinadora 95, cedit a l'Hermandad Nuestra Sra. del Rocío; Berguedà-Mas Sant Jordi al Centre de Formació i Prevenció; València 68-10 a l'esplai Xirinola; Siete Partidas 54 a l'Associació de Veïns del Palau; Dinamarca 10 a l'Associació de Veïns de Nova Mataró; Torrent d'en Pregària a l'Associació de Veïns del Camí de la Serra; pl. Vista Alegre 5 a les ambulàncies La Pau i a l'Associació de Veïns de Vista Alegre; Carrasco i Formiguer 64 a l'Associació ANUR; València 92-94 a l'Associació de Veïns de Cerdanyola; Can Trissac a la Societat Colombòfila; Sant Ramon 16 a l'Associació de Malalts Mentals del Maresme i Alemanya 27 a l'Associació de Veïns de Nova Mataró.

En resposta a la quarta pregunta, l'import total que l'Ajuntament paga per aquests lloguers és d'11.715,91 euros.

Pel que fa a la segona pregunta, es tractaria de 5 dels 13 locals esmentats que es trobarien en zones de nova urbanització, és a dir, de construcció en els últims 15 anys: Bobinadora, Dinamarca, Carrasco i Formiguera, Can Trissac i Alemanya.

En referència a la tercera pregunta, recordar que en els sectors o àmbits de nova urbanització l'Ajuntament sempre obté sòl qualificat com a equipament, segons el nostre Pla General. Generalment es tracta de peces grans que es destinen a la construcció d'escoles, centres sanitaris, llars d'infants, etc. En altres ocasions es tracta de sòl d'equipament que ja té una edificació apropiada per a això, com per exemple, l'edifici del Cafè del Mar.

Finalment, hi ha sectors que a més de generar un equipament gran proporcionen també petits locals qualificats també d'equipament que després es poden posar a disposició d'entitats o associacions ciutadanes, a través de la forma jurídica més adequada.

El senyor Joaquim Fernàndez manifesta que CiU troba molt bé que es destinin espais a entitats però allò que es qüestiona és que en llocs de nova urbanització no hi hagi la possibilitat de trobar aquests espais. Emplaça al Govern que això es pugui subsanar. És una llàstima que a la Via Europa s'estigui pagant un espai per 1.100 euros perquè no ha estat possible trobar un espai de propietat municipal.

53 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES ACTIVITATS DE TURISME A MATARÓ L'ESTIU DEL 2007.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, retira la pregunta.

54 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL RECONEIXEMENT DELS SEXENNIS DEL PERSONAL DE L'IES MIQUEL BIADA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Aquest any l'IES Miquel Biada compleix el seu 50è aniversari, ens felicitem per l'aniversari i per la feina ben feta dels professionals d'ara i de sempre del Miquel Biada.

Ens felicitem, perquè l'IES Miquel Biada, a més de formar alumnes en les principals branques de la indústria, està treballant de forma pionera en dos camps nous i significatius. En primer lloc en la certificació de la ISO 9002, per tal de potenciar, millorar i mantenir els seus estàndards de qualitat. Aquesta feina implica estimular i mobilitzar 110 professor, així com, analitzar i millorar en profunditat el funcionament i la gestió del centre. Per l'altra banda, és l'únic centre del Maresme amb capacitat de fer acreditacions de competències professionals i això, ha estat possible per la formació continua dels seus professors que el porta a reciclar-se i formar-se en un tema realment innovador en el camp de l'espai europeu d'educació i treball.

Aquestes feines crec, que reverteixen sobre la ciutat i els ciutadans de Mataró i ajuden a millorar la formació professional de la ciutat.

El Grup de Convergència i Unió creu que tota aquesta feina i tot aquest esforç del professorat de l'IES Miquel Biada es veuria reconeguda, recolzada i serviria com un estímul pel professorat si d'una vegada s'apliquessin els estadis que ja ha reconegut el Departament de 'Educació i que no acabin d'arribar malgrat les promeses fetes el proppassat mandat per part de l'IME.

Atès que aquest estadis ja estan reconeguts i s'estan aplicant a centres públics i concertats i que també hi són reconeguts per a centres municipals, és pel que no entenem la dilació en el temps de l'aplicació pels professors de l'IES Miquel Biada.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Perquè des del mes de febrer, que hi ha el reconeixement dels estadis de part del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, no s'ha arribat a l'aplicació i conseqüentment al cobro, per part dels professors del Biada, dels anhelats sexennis?

Segona.- Quan pensa l'IME o l'Alcalde de la Ciutat demanar al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya l'aplicació de l'acord per a què els professors del Biada puguin gaudir dels merescuts sexennis?"

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, expressa la coincidència amb el grup de CiU pel que fa al preàmbul presentat.

D'una banda, felicitar-nos tots pel 50è aniversari de l'IES Miquel Biada i que celebrarem d'una manera adequada al llarg del curs. I, de l'altra, reconèixer la vàlua del nostre professorat i la tasca que estan fent a la ciutat amb la formació de joves que es poden incorporar a la indústria d'una manera molt competitiva.

Tanmateix, efectivament l'institut està en aquests moments en un procés de transformació cap a un centre integrat i una de les tasques que s'estan duent a terme com a condició indispensable és participar en un projecte de qualitat i millora, d'acord amb la norma ISO 9002. Tot plegat s'ha encetat amb molt d'entusiasme i que ens portarà a repensar tots els processos de tota mena relacionats amb el centre. Però res de tot això té a veure amb què s'estigui fent alguna cosa respecte als sexennis. Són dues coses totalment diferents.

Els sexennis, d'entrada no estaven reconeguts pels centres municipals, i el seu reconeixement ha estat molt tardà. La voluntat de l'IME per tal d'aconseguir-los ha estat posada de manifest d'una manera reiterada al llarg del mandat passat. De fet, ha estat la intervenció personal del Sr. Comas la que ha ajudat a què aquest reconeixement es pogués produir, no només pels centres concertats del país, sinó també pels centres municipals, amb efectes del 22 de maig del 07, i no del febrer.

Des d'aquest reconeixement per part de la Generalitat fins al pagament, hi ha un seguit de processos administratius que estan reconeguts però encara no estan en disposició econòmica de ser traspassats. Per tant, les gestions estan fetes i només cal esperar.

La segona part és que les condicions laborals dels treballadors de l'IME es regulen pel conveni, que és el marc legal i laboral establert. En aquests moments s'està negociant aquest conveni i, des que s'ha produït el relleu en el si de l'IME, s'han accelerant les sessions de treball per poder arribar a firmar el conveni actual i que naturalment el punt dels sexennis és clar per tothom; aquest sí que ja està acordat. Esperem que el procés d'acord pel que fa a altres punts es tanqui ràpidament. Val la pena destacar que aquests sexennis quedaran recollits i regulats dins el conveni laboral del sector, perquè és desitjable que un sector laboral sàpiga a què atenir-se.

El senyor Vicent Garcia Caurin creu interpretar que els sexennis depenen de la signatura o no del conveni que estan negociant. D'altra banda pregunta si s'ha demanat al personal de l'IME l'aplicació dels sexennis.

La senyora Conxita Calvo respon que per descomptat que els han demanat, justament per això han estat reconeguts. L'únic que està pendent ara és el traspàs econòmic.

És a dir, el reconeixement dels sexennis ja s'ha produït i el que queda per concretar és el moment de la recepció física del cobrament d'aquests. Els sexennis no estan vinculats a la signatura del conveni, però sí que s'hi ha d'incloure.

55 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ D'INSEGURETAT QUE PATEIXEN ELS CONDUCTORS DEL MATARÓ-BUS.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Hem tingut coneixement que darrerament s'han donat una sèrie de situacions d'agressions verbals i manques de respecte vers als conductors del servei de Mataró-Bus, en les quals fins i tot han hagut d'intervenir les forces de l'autoritat.

La preocupació entre els treballadors del sectors s'ha agreujat atès que no disposen de mitjans segurs per tal de poder donar avis amb agilitat quant es donen aquestes situacions.

Es evident que aquestes situacions suposen un perill, no només per als conductors, sinó també per als propis usuaris.

La ràpida actuació davant la criminalitat, per part de les fores policials, en la seva doble funció, es un objectiu a aconseguir en qualsevol política de seguretat.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quins protocols i quins mitjans de seguretat davant aquest supòsits tenen els conductors del servei de Mataró Bus?

Segona.- Està prevista la modificació d'aquest protocol?

Tercera.- Es pensa valorar el tema de la seguretat dels conductors i dels passatgers, en la pròxima licitació de la concessió?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, comença contextualitzant les preguntes plantejades.

Efectivament qualsevol incidència seria motiu de la màxima preocupació. Estem parlant de dos casos que s'han pogut denunciar en els últims dos anys. Un d'ells va tenir lloc l'any 2006 i en aquests moments ja s'ha produït el judici de faltes, que està pendent de sentència. L'altre va ser al 2005, que va provocar una baixa de 8 dies al conductor. Aquests són els incidents remarcables amb denúncia a la Policia Local. Hi ha 6 informes més sobre incidents lleus, com ara insults o alguna resistència, però que no són destacables tenint en compte el volum de milions de passatgers.

Malgrat tot, el Govern s'hi ha posat i s'hi ha treballat a fons conjuntament amb el Mataró Bus i el Comitè de Treballadors. En primer lloc, hi ha un compromís de compliment dels terminis d'actuació que consta a la Carta de Serveis entre Mossos i Policia Local, també per als autobusos, que estableix un període de 4 minuts per arribar allà on són requerits. Es tramiten totes les denúncies que presenta Mataró Bus i val a dir que de juny a octubre no hi ha hagut cap denúncia per agressions i d'això se'n parlarà en una pròxima reunió que es produirà aviat.

D'altra banda, l'empresa concessionària Mataró Bus va organitzar un curs d'atenció al client per als conductors, a fi d'evitar situacions de risc i conflicte entre passatgers. També una campanya de sensibilització als usuaris que es durà a terme aviat, així com estudis i la propera aplicació de mesures de millora de seguretat, treballades conjuntament amb el Comitè de Prevenció, que s'aplicaran per fer front a aquestes situacions i que no es poden fer públiques ara en el ple €tot i que el conseller delegat ho explicarà a qui hi estigui interessat.

En resposta a les preguntes concretes, el Sr. Bassas confirma que efectivament Mataró Bus disposa d'aquests protocols d'actuació davant de cada tipus d'incidència: trànsit, agressió, etc. Aquests protocols s'activen a través dels inspectors de serveis. Cal recordar que Mataró Bus està en possessió de la certificació de qualitat de la norma UNE 9001/2000, que contempla la certificació d'aquests protocols.

Pel que fa a la segona pregunta, la modificació del protocol s'endegarà en el moment en què entri en funcionament aquest nou sistema esmentat abans.

Respecte a la propera concessió, tot just estem en els períodes previs a aquesta. La participació s'articula a través del Consell de Mobilitat, a banda del que es pugui fer a la pròpia comissió informativa i es traslladarà aquesta preocupació a aquest consell per veure si és possible encara millorar les actuacions de seguretat en els conductors.

56 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS ACTES VANDÀLICS DELS DARRERS MESOS.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Darrerament hem vist com s'incrementava a la nostra ciutat tot un seguit d' actes que van mes enllà del que podríem entendre com a simples bretolades.

Hem pogut veure com es desllueixen de manera reiterada els bens públics i privats i, el que encara es mes greu, s'han cremat diversos contenidors i vehicles.

Evidentment aquest situació preocupa sobremanera als ciutadans que veuen l'increment d'aquests actes amb preocupació.

Des de el nostre grup s' ha insistit en reiterades ocasions que s'ha d'implementar la plantilla d'agents de la policia local a la nostra ciutat, els fets que han succeït entenem que van mes enllà de la anècdota i requereixen mesures per tal que no es repeteixin.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quines mesures s' han dut a terme des de el juny que van començar a incrementar- se aquest fets , per tal que no es repeteixin?

Segona.- Per part de l' autoritat competent, s' ha pogut determinar els autors dels fets?

Tercera.- Ens trobem davant d' uns fets aïllats o poden parlar de una actuació delictiva organitzada?

Quarta.- Es pensa implementar per part del govern municipal les dotacions policials, tan en lo referent als mitjans personal (previst al pla estratègic corresponent) com a materials, en el cas de ser afirmatiu com i quant?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, manifesta que no es té la sensació que hi hagi hagut un increment dels actes vandàlics, una altra cosa és el ressò que hagin pogut tenir. Les dades de què es disposa no apunten cap augment.

Malgrat tot, s'han fet 4 ordres de servei diferents en el que portem d'any: per vigilància ordinària, actes incívics i molèsties, especialment durant l'estiu.

Les vigilàncies s'han produït tant d'uniforme com de paisà, amb l'objectiu de vigilar diàriament, tant a la tarda com a la nit, les actuacions incíviques que puguin produir-se.

Val a dir que, a banda de la Policia Local, també el Cos de Mossos d'Esquadra desenvolupa vigilàncies pel seu compte, coordinades a través de la Mesa de Coordinació. Tanmateix s'organitzen de manera conjunta alguns operatius per vetllar per la seguretat i el civisme en espais públics €el mes de maig passat se'n va dur a terme un d'interessant.

Pel que fa als resultats de les actuacions, en el que portem d'any, s'han denunciat 22 ciutadans per part de la Policia Local.

Aquests són actes de difícil localització i ràpida execució i això comporta una certa dificultat a l'hora d'identificar-los. Per això és important, i així s'està fent, també parlar amb ciutadans i veïns perquè ajudin.

És cert que es tracta de fets aïllats però en cap cas es tracta d'una activitat delictiva organitzada.

Finalment, en relació amb l'augment de les dotacions policials, en el Pla Estratègic de la Policia Local hi ha previst aquest increment, amb un total de 46 agents i 8 comandaments. Aquest any ja es van incorporar a partir de l'1 de gener 7 agents i 1 comandament i la resta de personal s'hi anirà incorporant seguint aquesta proporció al llarg dels anys que preveu el Pla Estratègic.

La senyora Isabel Martínez expressa que la preocupació de CiU és arran de la sensació generalitzada que hi ha que l'ordenança cívica no s'està aplicant correctament. Que realment els cossos de seguretat potser sí que fan una tasca informativa, es passegen i parlen amb els veïns, però que a l'hora de la veritat no s'està sent eficaç en la imposició de sancions o en l'aplicació directa de l'ordenança. Els ciutadans no perceben que es faci res amb els que són incívics, especialment en el cas dels menors. Hi ha una sensació d'impunitat que no és real. No només hi ha l'aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana, sinó també la responsabilitat penal del menor a través de la Llei 5/2000.

El senyor Ramon Bassas es remet novament a les dades que són les que palesen com s'està aplicant l'ordenança de civisme. Des que es va iniciar la seva aplicació, hi ha més de 600 sancions que s'apliquen i unes quantes d'elles es poden commutar per treballs a la comunitat. De fet, el conjunt d'ordenances que afecten el civisme produeixen unes 3.000 sancions anuals. Aquesta és una activitat sancionadora important.

La valoració del Govern municipal de l'aplicació de l'ordenança municipal és molt positiva, com també ho és la de la Policia Local i els Mossos d'Esquadra. S'ha de dir que ara s'apliquen sancions immediates per a fets que són denunciats, d'acord amb alguns quadres d'incivisme.

De totes maneres, el Sr. Bassas està disposat a comentar les dades que calgui amb la Sra. Martínez.

57 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NOVA CONCESSIÓ DEL TRANSPORT URBÀ DE PASSATGERS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"La concessió actual del Transport Urbà de Passatgers a Mataró, a favor de l'empresa "Corporación Española del Transporte, SA", que ha donat un servei satisfactori fins el moment, va ser producte d'un intens treball per part dels tècnics, amb la participació de moltes persones que representaven entitats ciutadanes i amb un important consens polític.

El nostre grup s'ha mostrat sempre disposat a col·laborar quan l'actitud del govern municipal ha estat la del diàleg. Tot i així, en els darrers anys no hem obtingut resposta quan hem reclamat, en diverses ocasions, l'estudi i, si era el cas, la posada en funcionament de la tercera fase de la xarxa del transport urbà de passatgers prevista a l'oferta presentada per CETSA.

A la sessió del Consell Municipal de Mobilitat, l'únic consell sectorial que s'ha reunit durant aquest mandat, celebrada el dimecres 26 de setembre del 2007, es va crear una subcomissió per treballar els "Criteris de la nova licitació del Mataró-Bus", de la qual no s'ha donat compte a cap Comissió Municipal Informativa.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quin és el termini de finalització de l'actual concessió del Transport Urbà de Passatgers de la ciutat de Mataró? És cer que ja s'ha previst una pròrroga d'aquesta concessió?

Segona.- A quines persones o entitats s'ha convidat a formar part de la subcomissió per definir els "Criteris de la nova licitació del Mataró-Bus" del Consell Municipal de Mobilitat?

Tercera.- Amb quin calendari treballarà aquesta subcomissió, quina periodicitat de trobades farà, quin termini s'ha fixat per a la presentació dels treballs i conclusions?

Quarta.- Es tindran en compte les observacions i treballs presentats durant aquests anys per la FAVM sobre el transport públic de la ciutat, així com les propostes realitzades per l'actual concessionari?

Cinquena.- Per quina raó no s'ha informat de tot això en cap sessió de la Comissió Municipal Informativa de Via Pública?

Sisena.- Quan creu, el govern municipal, que estarà en condicions de portar a aprovació un nou plec de condicions pel concurs d'una nova concessió pel Transport Urbà de Passatgers a la nostra ciutat?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, diu al Sr. Fernàndez que tota la col·laboració de reciprocitat que hi ha hagut amb el tema del Mataró Bus des de l'inici posa de manifest que el Govern sempre ha estat obert al diàleg i ha ofert la informació necessària de manera anticipada.

Alhora, aclareix que el tema de la tercera fase de la xarxa del transport urbà ja l'any 2001 se'n va desestimar la implantació pel fet que la segona fase mantenia uns nivells de creixement prou positius i la corba encara era ascendent i va créixer més amb l'augment tarifari. Per tot plegat no va semblar el moment més idoni per plantejar canvis. Era un servei que funcionava prou bé i que satisfeia els usuaris.

En resposta a la primera pregunta, confirmar que el termini pel que fa a l'actual concessió finalitza el 30 d'abril de 2008 però que contempla la possibilitat d'una pròrroga.

En referència a la segona pregunta, s'ha convidat a tots els membres del Consell de Mobilitat.

A la tercera i quarta qüestions, el Sr. Melero manifesta que la idea que va exposar consisteix en una periodicitat quinzenal i que es tindrà en compte òbviament totes les aportacions fetes pels participants en aquesta comissió que s'ha de crear. En el si de la mateixa es definiran les aportacions definitives que seran presentades davant del Consell, previs tràmits administratius.

En resposta a la cinquena pregunta, comentar que l'acte al qual s'ha fet esmentat va consistir en l'anunci, per part del mateix Sr. Melero, del proper inici de tot el procés, així com de la voluntat de propiciar un treball participatiu i de debat des del principi. Es va comptar amb l'acord del Consell.

Òbviament encara no s'ha generat cap resultat administratiu sinó que s'ha expressat la voluntat que tots els processos administratius vinguin refrendats prèviament per la informació a les comissions informatives de Via Pública.

Finalment, es preveu portar a aprovació el nou plec de condicions un cop finalitzats tots aquests treballs de participació i de consens. Es preveu poder portar-lo cap a finals del primer trimestre de l'any vinent, previs tràmits administratius pertinents. La voluntat seria la d'adjudicar la nova concessió tan aviat com sigui possible.

El senyor Joaquim Fernàndez vol que el Sr. Melero li confirmi si es preveia aquesta pròrroga de l'actual concessió, no si aquesta es contemplava en el plec de condicions; també quin és el termini de presentació dels treballs en qüestió i, finalment, per quina raó no se n'havia informat a la comissió informativa.

El senyor Francesc Melero reitera que el termini de la concessió és l'any 2008. D'altra banda, en el si del Consell de Mobilitat ell mateix ja va expressar que era probable que l'actual concessió es prorrogués.

Finalment, repeteix que s'ha iniciat una línia de treball a fi de trobar el consens en el Consell de Mobilitat. El Sr. Melero hi va exposar la seva voluntat de no generar cap tipus d'expedients administratius que haguessin de passar formalment per cap òrgan anterior. Òbviament, però, tot passarà i es tindran en compte totes les comissions informatives.

El senyor Joaquim Fernàndez aclareix que aquesta pregunta volia reflectir la importància que el transport públic ha adquirit en els últims anys i del fet que la comissió informativa de Mobilitat havia d'estar informada plenament de tot el procés de participació i del nou plec de condicions.

58 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PLA "MINUTS MENUTS".

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Recentment la Consellera d' Acció Social i Ciutadania, Sra. Carme Capdevila, va presentar el Pla "Minuts Menuts" adreçat a famílies que han optat per no escolaritzar els seus fills en el període comprès entre els 0-3 anys. L'objectiu del Pla és alliberar temps lliure pels pares per tal de facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar amb l'objectiu que aquesta sigui de més qualitat.

El Pla que no pretén tenir una finalitat educativa ni tampoc constituir -se en una alternativa a les escoles bressol pretén oferir aquest servei conjuntament amb els Ajuntaments que s'hi adhereixin en horaris de 12 a 14 h i de 17 a 20 h.

Altres característiques del mateix és que al davant d'aquest servei hi haurà d'haver professionals titulats en educació per l'oci o de tècnic especialista en guarderia. El nombre d'infants no podrà excedir de la desena per a facilitar el seu control i l'activitat es desenvoluparia en un recinte on ja es realitzin activitats d'atenció a l' infància o en una zona esportiva amb la finalitat de facilitar la pràctica esportiva dels pares. A ciutats de la grandària de la nostra caldrà prèviament demanar informació sobre la disponibilitat de places. El temps de permanència dels infants no podrà ser mai superior a 3 hores ni les famílies podran fer ús del servei més de 2 dies a la setmana.

A l'actualitat ja s'han afegit a aquest Pla 11 municipis, entre ells Reus, Sabadell o Terrassa i és previst que properament es faci una ampliació a 23 municipis més.

Tenint present que a la nostra ciutat, i segons dades del propi IME, hi ha un nombre important de famílies que no han pogut accedir a la plaça demanada en una Escola Bressol Municipal, aquest Grup Municipal entén que aquest Pla tot i no voler ser una alternativa a aquest servei si pot ajudar a aquestes famílies a compaginar millor i amb més qualitat el seu temps.

PREC

1. L' Ajuntament de Mataró s'acollirà al Pla "Minuts Menuts" de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, tot prioritzant a aquelles famílies que no han tingut accés a una plaça d' una Escola Bressol Municipal tal i com varen fer palès en realitzar la pre-inscripció per un d'aquests centres."

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, comença manifestant la seva sorpresa perquè en la comissió informativa del dia 5, a les 9 del matí, es va comentar que se'n parlaria amb tota mena de detalls a la propera comissió informativa però que d'entrada el Govern s'adheria al Pla "Minuts Menuts", que era un programa que treballarien conjuntament l'IME i Benestar Social.

Molts municipis que tenen com nosaltres la vocació d'afegir-se a aquest programa encara a dia d'avui, aquest matí, no havien pogut signar el conveni, perquè encara estan, igual que nosaltres, mirant places, llocs, professionals, i com estipular el programa.

A dia d'avui evidentment tampoc ha començat cap nen a utilitzar aquest servei. Estem tots iguals. El programa va començar al setembre i acabarà funcionant abans de desembre, al qual Mataró s'acollirà.

La Sra. Esteban no pot acceptar el prec perquè si s'ha mirat en què consisteix el projecte, s'hauran adonat que aquest va adreçat a espais de conciliació familiar. El projecte diu:

"En general no serà necessari fer una reserva de plaça, ja que el servei s'entén com un espai que vol donar resposta a aquelles necessitats no previstes o gestions a realitzar per les persones adultes, que són difícils de dur a terme en companyia dels infants. Per tant, no hi ha cabuda a donar prioritat a cap persona que s'hagi quedat fora de l'escola bressol".

L'objectiu del pla és el desplegament després de conciliació i facilitar la conciliació de vida personal, laboral i familiar. Aquest està destinat a infants de 0 a 3 anys, fora de l'horari escolar, de dilluns a divendres, de 12 a 14 i de 17 a 20h, prestat per tècnics en jardí d'infància. Actualment, Mataró està pactant l'obtenció de més de 10 places.

El senyor José Manuel López lamenta el to de sorpresa de la resposta de la Sra. Esteban i constata que durant la legislatura passada va passar moltes vegades que els precs o preguntes se solucionaven just abans del ple. Ell divendres al matí no va poder assistir a la comissió informativa en qüestió perquè estava a la feina i recordar que el prec estava presentat amb anterioritat.

D'altra banda, el Sr. López recrimina a la Sra. Esteban que només ha llegit la part del pla que li ha interessat més. Perquè en l'apartat que es refereix a Mataró aquest contempla que caldria fer, no una reserva prèvia, però sí una trucada prèvia per veure si se'n pot gaudir, d'aquest servei.

La senyora Carme Esteban entén què diu el Sr. López però no així el tema de les filtracions a la premsa que s'han produït durant aquesta setmana.

El senyor José Manuel López explica que la seva primera intervenció en el ple com a regidor ara fa més de quatre anys va ser demanar que netegessin el solar on ara s'està construint l'aparcament de la ronda Pintor Estrany. Casualitats de la vida la resposta va ser que s'estava netejant el dia abans i de coincidències d'aquestes n'hi ha més.

Segurament hi ha hagut un mal entès amb l'assessora del grup municipal del PP, sense menystenir el fet que com a regidors es fa més difícil compaginar les dues feines €carrera política i professional€ que duen a terme, fet que pot donar lloc a què es produeixin aquestes disfuncions.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, lamenta la situació però creu que hi ha mecanismes suficients com per la informació circuli i això no passi. Els temes d'interès s'haurien d'aclarir a les comissions informatives i, d'altra banda, és normal que es coincideixi amb el plantejament i resolució d'alguns assumptes perquè al cap i a la fi es treballa tot sovint amb els mateixos objectius. No donem lloc a sospites o mals pensaments. Mirem de solucionar aquestes qüestions de coincidència a les comissions informatives que per això s'han creat i no en el si del ple.

59 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL CARRER SANT AGUSTÍ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Al final del carrer Sant Agustí d'aquesta ciutat s'hi estan construint un grup de quatre torres, concretament entre el carrer Lepanto i l'antic carrer de Santa Rita, al sector del Cafè de Mar.

Als veïns d'aquell sector se'ls va informar que el tram del carrer Sant Agustí entre el carrer Gravina i l'avinguda Maresme estaria tallat, a causa de les obres, durant un període d'aproximadament un any, però això s'ha prolongat fins dos anys i mig i encara es troba tallat a la circulació de persones i vehicles.

Per la informació que ha pogut recollir aquest grup municipal, una part del retard es deu a problemes en el subsòl una vegada iniciades les obres i també a un lamentable accident que va patir un treballador. Tot i així, considerem que el retard en obrir una via de la ciutat és exageradament llarg i, malgrat no es tracti d'una via important pel trànsit de vehicles, si que el seu estat comporta molèsties als veïns i a les persones que a peu van a l'estació de RENFE o senzillament al passeig Marítim, doncs un dels principals passos per sota la via del tren es troba just davant d'aquest carrer.

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quin era el temps previst en que havia d'estar tancada a la circulació aquesta via?

Segona.- Quan es preveu que es podrà obrir el pas a persones i vehicles pel carrer Sant Agustí?

Tercera.- S'ha fet alguna acció informativa per tenir al corrent dels retards al veïns i altres persones o institucions interessades?

Quarta.- S'han expedit els corresponents permisos pel tall del carrer i s'han ingressat els importats de les corresponents taxes?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, expressa que aquestes obres consisteixen en la construcció de dos edificis d'habitatges i un aparcament subterrani; van començar a l'inici del 2005 i a l'octubre del 2006 es va concedir una ampliació fins a l'octubre del 2008.

En resposta a la segona pregunta, val a dir que es preveu que el proper dilluns 15 d'octubre quedi lliure ja una gran part de l'espai a urbanitzar. Segons la planificació de l'obra, el pas per a la circulació de vianants es podrà obrir entre finals d'any i gener del 2008. Pel que fa a la circulació de vehicles, aquesta estaria restringida tal com contempla el projecte aprovat per l'Ajuntament.

En relació amb la tercera pregunta, s'ha anat donant informacions al respecte en el si del consell del centre, perquè és un tema que preocupa els veïns, així com s'han atès totes les consultes. El dia 18 d'octubre hi ha una reunió concertada a petició dels veïns del sector, que fa dies que estava concretada.

Finalment, confirmar que ja s'han expedit els primers permisos de tancament d'obres des de Llicències d'Obres i els darrers permisos de tall de carrer es renoven semestralment i s'ingressen els imports que corresponen.

60 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LA POLÍTICA SISTEMÀTICA DE CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D'ENDERROC D'EDIFICIS D'ARQUITECTURA TRADICIONAL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"La majoria de cases de cós es van edificar a partir del projecte d'Eixample d'Emili Cabañes i Melcior Palau de l'any 1878. L'any 1877 Mataró tenia censats 17.413 que vivien en 2.747 edificis. El projecte d'Eixample va preveure la construcció de 4.714 cases de nova planta de baix més pis. A tombants del segle XX hi ha censats 4.006 edificis, el 81% dels quals són baix més pis, és a dir, la tradicional casa de cós.

Els darrers anys s'està seguint una política sistemàtica de demolicions d'edificis d'arquitectura tradicional que són substituïts per blocs de pisos de formigó. Aquesta política de fets consumats especialment les típiques cases de còs que han donat identitat especialment als barris del Centre i l'Eixample, i entre les quals s'hi troben nombroses obres d'arquitectes (o mestres d'obres) de reconegut prestigi. Segons l'anterior regidor d'Urbanisme, sr. Arcadi Vilert (PSC-PSOE), el ritme és d'uns 500 habitatges nous cada any mitjançant aquest sistema, que ell anomenava "reciclatge".

Sembla que aquesta política no és conjuntural, ja que el Pla local d'Habitatge 2005-2015 preveu l'edificació de 305 nous habitatges cada any (3.050 en la durada del pla) amb la línia d'actuació anomenada "substitució de teixit vell".

Tenim la impressió que, si seguim a aquest ritme, ben aviat caldrà substituir els senyals vials que indiquen "centre històric" per d'altres que indiquin "històricament, el centre".

És per aquesta inquietud que ens agradaria que se'ns informi del següent:

PREGUNTES:

Quantes llicències d'enderroc ha concedit anualment aquest Ajuntament des de l'any 2000?

Quants habitatges de nova planta s'han construït en els solars resultants dels enderrocs?

Els responsables de la planificació d'aquesta estratègia de creixement demogràfic han calculat quantes cases de cós quedaran a la ciutat un cop s'hagi executat el pla? Ens en poden dir la xifra?

Al marge del Ple de l'Ajuntament voldríem disposar del llistat de llicències d'enderroc des de l'any 2000 amb la seva ubicació, així com el llistat de llicències d'obra de nova planta en els mateixos indrets. "

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, comenta breument que tant de la part expositiva com de les preguntes formulades, es pot desprendre que la CUP està molt preocupada per aquesta qüestió però que és probable que no hagi interpretat bé l'esperit del Pla d'Habitatge.

La CUP parla "d'una política sistemàtica de demolició de cases de cós", així com de la creació de "500 nous habitatges cada any" com a producte resultant, però el cert és el següent:

En resposta a la primera pregunta, cal destacar que des de l'any 2000 s'han concedit un total de 472 llicències d'enderroc. Algunes d'elles corresponen a cases de cós, concretament 274, és a dir, unes 34 demolicions l'any. L'any 2005 és veritat que es va arribar a una xifra una mica superior, perquè en van ser 66. Si cada casa de cós pot donar lloc 3 habitatges, tindríem una mitjana de 102 habitatges més cada any i la xifra arribaria al voltant de 182-200 si consideréssim també la resta de demolicions fins a 472.

Quant a la tercera pregunta, recordar que el Pla d'Habitatge parteix d'uns antecedents, d'una anàlisi de la situació i després incorpora un seguit d'estadístiques i moltes variables. Una d'elles és, efectivament, les projeccions de l'evolució de la població; una evolució que ve condicionada per molts factors, des de la variació de les estructures familiars, la disminució del nombre mig d'ocupants als habitatges (2,6-2,7 habitants per casa)... fet que incrementa la necessitat de disposar d'un parc d'habitatges més gran.

El Pla de l'Habitatge el que planifica és la millor estratègia per donar servei a aquestes necessitats. Des del Govern no hi ha cap ànim de controlar el creixement demogràfic.

En resposta a la quarta pregunta, el ritme de construcció ha començat a moderar-se. De fet, la xifra d'enderrocs del 2007 ja s'aproxima molt a la mitjana, amb 39 llicències enguany d'enderroc. Cada vegada, el teixit vell substituïble és més escàs, la rendibilitat de fer obres de mida reduïda és més petita; per la qual cosa les estimacions són que al final s'arribarà a una situació d'estabilitat en els propers anys. Malgrat tot no està en disposició de donar una xifra final, necessitaria més temps per calcular-ho i fer una projecció.

Quant a la darrera qüestió, el Sr. Teixidó es compromet el dilluns a fer arribar al Sr. Safont-Tria el llistat de llicències d'enderroc des de l'any 2000 amb la seva ubicació, així com el llistat de llicències d'obra de nova planta en els mateixos indrets.

El senyor Xavier Safont-Tria aclareix que quan la CUP parla de "política sistemàtica" s'estan referint al fet que any rere any s'estan tirant a terra cases de cós, que és un patrimoni que forma part de la ciutat i el Govern hauria de procurar preservar-lo. També és veritat que hi ha noves necessitats socials que plantegen la demanda d'un tipus d'habitatge però això no ha de ser a costa d'enderrocar aquest tipus de construccions tradicionals que, a més, contribueixen a la qualitat de vida d'un habitatge.

61 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR EN RELACIÓ A LA CASA SITUADA AL PARC CENTRAL CAN MASJOAN OBRA DE L'ARQUITECTE JORDI CAPELL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta el prec següent :

"Can Masjoan és un edifici catalogat pel

PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE MATARÓ DE 1999

Construït aproximadament l'any 1960 és obra de Jordi Capell arquitecte

Correspon al moviment modern i esta protegit com a tipus A, pel seu valor en les façanes, volumetria i estructura general de l'edifici

Actualment és propietat municipal i està inclòs dins del PARC CENTRAL, també propietat municipal.

És un referent extraordinari del moviment modern i per això és va catalogar.

Avui el seu estat de conservació és lamentable i pot empitjorar de manera accelerada.

Ates l'evident estat de degradació de la CUP demanem al govern el següent prec:

PREC:

En els pressupostos d'aquest any s'hauria d'incloure una actuació per a la restauració i rehabilitació de Can Masjoan. És una bona fita per a mostrar una peça del moviment modern en els recorreguts i itineraris establerts en la lectura del patrimoni de la nostra ciutat."

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, ofereix al Sr. Safont-Tria un prec a canvi i és que se sumi a l'estratègia del Govern municipal referent a aquest equipament situat al parc.

En concret, l'Acord de Govern estipula destinar aquesta casa moderna a la ubicació del programa local d'Educació per a la Sostenibilitat. D'aquesta manera es donarà un ús al patrimoni a través d'aquesta rehabilitació.

El senyor Xavier Safont-Tria aclareix que el seu prec pretenia cridar l'atenció sobre el fet que el temps passa, a fi d'evitar que es deteriori massa l'equipament.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que una part de la casa ja s'està utilitzant actualment pels jardiners de l'Ajuntament i, per tant, el control sobre el que allí passa és continu, diari.

La senyora Quiteria Guirao concreta que el calendari és aquest: definició del programa d'Educació per a la Sostenibilitat abans d'acabar el 2008, Pla d'Usos per a la rehabilitació de la casa i endegar-ho tot al 2009.

62 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA A MATARÓ.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"El passat dia 3 d' octubre el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei de Serveis Socials (en vigor al 2008) en la qual va inclosa la Llei de la Dependència que regularà el sistema d'atenció a les persones dependents. Amb aquesta Llei es crea un nou dret universal perquè aquestes persones, grans i discapacitades, rebin l'ajut i assistència necessaris per poder millorar la seva qualitat de vida.

Aquesta norma pot afectar a molts mataronins, a ben segur més de set mil, de les quals un percentatge important està en un grau elevat de dependència, pel que des de l'administració municipal hem de vetllar i posar-hi el màxim interès per donar tota la informació als afectats i col·laborar en el desenvolupament eficaç de la Llei.

En aquest sentit, i com un primer pas, aquest Grup Municipal va presentar en el Ple del mes de Març de 2007 una proposta de resolució amb l'objectiu de garantir la informació i atenció als afectats en relació a l'aplicació de la Llei que va estar aprovada per unanimitat.

Hi ha dues qüestions a les que ara volem fer referència. Per una banda, com Ajuntament ens interessa tenir lo abans possible una estadística de totes les persones dependents, en especial els grans dependents. Alhora, creiem que ha de ser també la nostra funció la d'elaborar un document-guia i presentar-lo en una sessió informativa pública per part dels serveis socials de l' Ajuntament als interessats. S'ha de treballar per tenir tota la informació sobre quants dependents tenim en el moment en que entri en vigor la Llei de Serveis Socials.

Per tot això, aquest Grup Municipal presenta el següent

PREC

1. Que el Govern informi en una pròxima Comissió Informativa de Serveis Personals de quina es exactament la situació actual a nivell municipal en referència al desplegament de la Llei de la Dependència, en especial al coneixement de les estadístiques sobre les persones afectades a la nostra ciutat i els graus de dependència.

2. Que el Govern Municipal, a través dels Serveis Socials, elabori un document informatiu, així com organitzi i convoqui una sessió informativa dirigida a tots els professionals, afectats i familiars.

3. El Govern Municipal informarà també als Grups Municipals i als interessats sobre el funcionament de la anomenada "persona de referència", encarregada teòricament de gestionar les necessitats a nivell de tràmits dels familiars de dependents amb l'administració pública. Aquest tema te un especial interès donat que Mataró, juntament amb Girona i Sabadell ha estat una prova pilot de la posta en marxa d'aquesta figura.

4. El Govern Municipal informarà en la propera Comissió de Serveis Personals del número de residències i places de les que disposa Mataró. També informarà quines d'aquestes residències no tenen conveni de col·laboració amb l'ICASS. "

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, passa a explicar quina és la situació actual que reflecteixen les estadístiques de persones en situació de dependència que hi ha a la ciutat.

L'aplicació de la Llei 39/06 està prevista per al 14 de desembre, pel que fa a la promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Durant el mes de novembre s'informarà a la CMISP sobre el desplegament a la ciutat de la LLei 39/06.

En tot cas, les estadístiques sobre la població diana que pugui esdevenir dependent de grau III €potencialment tots els habitants que en un moment donat podem patir un accident que ens deixi en aquesta situació€, que podran tenir reconegut el dret a partir del 2007 són:

Persones amb més 80 anys

4.529

Persones amb més 85 anys

1.907

Persones amb més 85 anys que viuen soles /fràgils

572

Persones amb disminució superior al 75%

1.054

Cal tenir present que els dependents de grau III són persones que necessiten alguna persona per poder fer les tasques de la vida quotidiana i, per tant, la major part han aflorat ja sigui per demanda de suport a l'Agència d'Atenció a la Gent Gran o bé a la xarxa sanitària, mitjançant les ABS - amb ATDOM o no.

Aquestes persones són una realitat i no una estimació i estem parlant de 1.485 persones; algunes d'elles susceptibles d'ésser grau III o grau II.

Des del 14 de maig , es va començar a informar i orientar els ciutadans sobre el sistema d'atenció a les persones amb dependències. Les dades són aquestes:

Informacions a l'Agència

1.025

Sol·licituds entrades a Mataró

580

100%

Valoracions del SEVAD

426

73,45%

Dictàmens grau III

323

76%

Dictàmens grau II

67

16%

Dictàmens grau I

27

9%

No dependents

9

2%

Passarel·la assimilable grau III

aprox. 20

Aquestes dades s'actualitzen mes a mes.

Un cop es rebin els dictàmens, des de l'Agència d'Atenció a la Gent Gran de Mataró es farà el PIA.

El servei serà prestat sempre en copagament i la part suportada per l'administració és a càrrec de l'Estat i de la Generalitat a parts iguals. El municipi té la responsabilitat de l'atenció directa i des de l'inici de l'expedient fins que es prescriu el PIA. La valoració, en el cas de Mataró, ha estat delegat per PRODEP al Consorci Sanitari de Mataró.

Pel que fa al punt segon del prec, respecte a la campanya informativa duta a terme des de l'Ajuntament, primer s'ha esperat a veure com la Llei de Benestar Social podria aprofitar la mateixa informació. S'hi està treballant però el que sí que ja s'ha fet a estar organitzar i convocar sessions informatives dirigides a professionals, s'ha creat un web amb la informació de tots els tràmits, s'ha informat els nous usuaris, s'ha fet una circular signada per l'Oriol Batista per a diferents col·lectius susceptibles d'acollir-se a la mateixa, s'han fet programes de ràdio, xerrades, etc.

Finalment, les places residencials a Mataró d'acord amb l'ICASS, que és qui te les competències, es poden consultar a la pàgina web www.gencat.net

Total de places residència assistida

742

Places públiques

222

Places concertades

120

Places privades

400

Residència Sant Josep, de gestió municipal: total de 62 places, 29 concertades (ICASS), 3 municipals i 30 privades.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, emplaça a la Sra. Esteban a aportar tots els detalls que romanguin a la comissió informativa pertinent, per debatre'ls amb calma.

El senyor Pau Mojedano agraeix el detall de la resposta i demana que a mesura que es vagin concretant les xifres, es vagi informant la resta de grups en la comissió informativa.

La senyora Carme Esteban farà arribar per escrit al Sr. Mojedano la resposta, prèvia comissió informativa, a petició d'ell.

63 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL TRAM D'ACCÉS A LA URBANITZACIÓ DE LA CORNISA.

La senyora Mª Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Els veïns de la Cornisa, mitjançant la seva Associació ja fa temps que vénen demanant a l' Ajuntament la solució de diversos problemes que afecten la seva urbanització. La seva petició més urgent, en concret és l'eixamplament del tram d'accés asfaltat que va de la cruïlla del C/ Sta. Rita fins a l'entrada de la urbanització.

En una reunió mantinguda el passat mes d'octubre del 2005 amb l' Alcalde i l' exregidor d' Urbanisme, Sr. Arcadi Vilert aquest últim es va comprometre a fer-se càrrec del tema. En una última comunicació verbal adreçada als veïns aquest els informava que s'estava elaborant un estudi per part dels enginyers de la casa per valorar les obres a fer en el tram i que se' ls mostraria un cop finalitzat.

Des d'aleshores no han tornat a tenir notícies de l'estudi ni de res més fins que el passat 4 d'octubre van mantenir una trobada amb el Sr. Bassas, actual responsable de l' Àrea d' Urbanisme de l' Ajuntament. El Sr. Bassas va explicar a una representació veïnal de la Cornisa que l'estudi valorava les obres en 4 mil. €.

En qualsevol cas, aquest Grup Municipal considera que l'accés a la urbanització s'ha tornat una prioritat donat l' increment de persones residents a la zona i l' elevat número de vehicles que hi circulen per allà. Cal ressaltar el fet que aquesta es l' única via d'accés a la urbanització, ja que les altres vies són camins forestals situats a la zona més alta. En cas d'una hipotètica evacuació per causa d'un incendi resultaria un caos de conseqüències imprevisibles. A més constatar que s'estan aplicant les normes de la Generalitat en quan a la previsió d'incendis forestals, mantenint netes les franges de 20 metres i que tots el veïns es fan càrrec del cost d'aquest servei , deduïdes les subvencions, i que aquest esforç sembla del tot incompatible amb la via de possible evacuació.

Finalment cal tenir en compte que des de l'any 2000 la Generalitat va aprovar un projecte anomenat Itinerari Paisatgístic Eix Valldeix en el que es contempla aquesta demanda feta pels veïns de la urbanització.

PREGUNTA

1. Podria el Govern Municipal fer arribar una còpia d'aquest estudi que valora en 4 mil.€ l' eixamplament d'aquest tram de carrer?

2. S'ha demanat a la Generalitat algun tipus d'informació sobre l'estat del projecte Itinerari Paisatgístic Eix Valldeix i la seva execució? "

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, en primer lloc, reconeix que li consta tot el que s'acaba de dir sobretot perquè aquesta urbanització va ser motiu de preocupació del propi conseller delegat durant el mandat passat per les obres de les franges de protecció i del pla d'evacuació més recent. El punt feble de tot plegat és efectivament un tros d'aquest camí d'accés.

Aquesta és una preocupació compartida i un compromís que es vol adoptar per resoldre'l com més aviat millor.

Existeixen uns estudis i treballs tècnics, que poden començar a valorar les obres en 4 milions d'euros. El Sr. Bassas no té cap inconvenient a fer arribar aquesta documentació i comentar-la en la propera comissió informativa.

D'altra banda, ara mateix s'està redactant un projecte alternatiu per valorar les obres mínimes que fessin possible salvar aquesta dificultat per una quantitat inferior. A principis d'any s'espera que l'encàrrec estigui acabat i també es debatrà una estratègia que podria ajudar a avançar al màxim aquesta execució.

En resposta a la segona pregunta, el Sr. Bassas explica que la Generalitat va intervenir en l'aprovació de la modificació del Pla General. En crear-se aquest itinerari paisatgístic va ser aprovat el document de modificació el 31 de juliol de l'any 2000 però no s'ha demanat cap més informació sobre l'estat d'aquest projecte. Quan s'aprovi aquest projecte d'urbanització es demanaran els informes sectorials que corresponguin a la Generalitat.

64 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CREMA DE CONTENIDORS DE LA BROSSA.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, dóna per contestada aquesta pregunta.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts d'una de la matinada el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.