Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El web municipal posa en marxa l’Observatori de la ciutat

Escoltar

El web municipal posa en marxa l’Observatori de la ciutat

El nou espai web recull les dades econòmiques, demogràfiques i socials més actualitzades

El regidor d’Administració i Atenció Ciutadana, Ramon Reixach, i el regidor de Promoció Econòmica, Miquel Rey, han presentat avui el nou espai dins del web municipal on es publicarà tota la informació econòmica, demogràfica i social que es disposi de la ciutat de Mataró.

 

L’Observatori de la ciutat vol agilitzar la publicació de dades referents a Mataró, i que transcorri el mínim temps possible des que es disposa de la dada fins que es publica l’informe que l’analitza. S’hi pot accedir des de l’apartat La Ciutat del web municipal.

 

 

Estructura en sis apartats

 

L’Observatori de la ciutat presenta la informació en sis apartats: activitat econòmica, demografia, habitatge, mercat de treball, mobilitat i consum. En cada apartat hi ha informació a nivell local que està relacionada i procedeix de l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró, de l’Observatori del Mercat de Treball de Mataró, de l’Estudi de la Població de Mataró, o de qualsevol altre observatori en el qual hi participi el Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament, com ara el Perfil de Ciutat.

 

L’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró ha deixat d’editar-se en paper i es publica només en format digital, que permet facilitar la informació amb més immediatesa. La informació de l’informe serà accessible a partir d’ara tant en format de publicació actualitzada com desagregat en els diferents apartats de l’Observatori de la ciutat.

 

 

Informe de Conjuntura Socioeconòmica

 

Pel que fa als continguts i les dades publicades, el darrer Informe de Conjuntura Socioeconòmica es fa ressò del moment econòmic actual que viu la ciutat, en sintonia amb la situació de Catalunya i del conjunt de l’Estat. Prenent com a referència l’atur registrat –l’indicador més rellevant a l’hora de reflectir la situació en què es troba l’economia i en especial el mercat laboral dels àmbits locals–, Mataró té 14.537 persones sense feina al mes de novembre de 2013, 179 persones menys de les enregistrades un any abans (reducció del 1,2%). Aquest descens de l’atur registrat en els darrers mesos és el més important des que es va iniciar la crisi. En qualsevol cas, però, el nivell d’atur (taxa d’atur registrat del 22,1% a finals de novembre) continua sent comparativament elevat en relació al conjunt de la província o Catalunya.

 

Les darreres dades disponibles de contractació a la ciutat –que també apareixen a l’Observatori del mercat de treball de Mataró– situen la contractació de les empreses mataronines en 27.237 comunicacions per al període que va des de novembre de 2012 fins a octubre de 2013, 1.544 contractes més que en el mateix període de 2012, que en termes relatius representa un ascens del 6%. El 13,7% d’aquests contractes han estat fixos.

 

 

Evolució de treballadors assalariats

 

Tot i aquest canvi de tendència més favorable en l’evolució de l’atur, encara no es registra un creixement de l’ocupació en termes del nombre d’assalariats i autònoms ocupats a la ciutat. És cert, però, que el nivell de descens s’ha anat reduint paulatinament en relació als períodes anteriors.

 

Així, al final del tercer trimestre del 2013 hi havia 26.100 assalariats, un -2,9% per sota de la xifra de fa un any. Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten igualment descensos. Les dades més recents publicades pel Departament d’Empresa i Ocupació situen en 7.133 el nombre de treballadors per compte propi i en 3.237 el nombre d’empreses a Mataró en el tercer trimestre del 2013, un descens del -1,9% i un -1,1%, respectivament respecte un any abans.

 

 

Diversificació sectorial

 

El procés de diversificació sectorial continua sent vigent, si bé en els darreres mesos destaca com a dada significativa una certa recuperació del pes específic del sector tèxtil respecte el conjunt de l’ocupació a la ciutat. Aquesta recuperació en termes relatius té més a veure amb la pèrdua de l’ocupació d’altres sectors, especialment el de la construcció, que amb un increment significatiu del nombre d’ocupats. No obstant, el sector tèxtil ha incrementat en 62 el seu nombre de treballadors assalariats de mitjans de 2012 a mitjans de 2013, que tot i tractar-se d’un guany modest trenca el descens continuat que aquest sector ha enregistrat al llarg dels darrers anys a la ciutat.

 

El guany del sector tèxtil es produeix principalment en detriment del pes del sector de la construcció, que de forma considerable continua perdent llocs de treball a Mataró (al segon trimestre de 2013 hi havia 389 assalariats menys que un any abans, que en termes relatius representa una davallada del -28,8%), i ha situat el nombre d’assalariats per sota dels 1.000, concretament en 963. Aquesta xifra és la més baixa de treballadors assalariats a la construcció des de finals del 1996, i això ha fet que en poc més de cinc anys passi de ser el segon sector quant a nombre d’assalariats a ser el novè. També els autònoms i les empreses de la construcció presenten una línia descendent fins al segon trimestre del 2013, amb un descens del -8,1% i del -10,1%, respectivament.

 

Un altre indicador del baix moment de la construcció són les dades de construcció d’habitatges. Entre juliol de 2012 i juny de 2013 a Mataró s’hi van començar a construir únicament 9 habitatges, un -91,6% menys que els iniciats en el mateix període de l’any anterior. Per fer-se una idea d’aquest estancament cal recordar el ritme de construcció d’habitatges durant els anys del boom immobiliari: a l’any 2006, es van superar els 1.600 habitatges iniciats.

 

Consum, mobilitat i conscienciació ambiental

 

Com es habitual, l’Informe incorpora també altres àmbits d’informació, com el consum. En aquest apartat, el principal indicador indirecte que el mesura –la matriculació de turismes– presenta una reculada interanual del -9,6%. El total d’unitats matriculades a la ciutat durant 2012 ha estat de 1.537. De la suma del descens en la matriculació de turismes, el descens del consum domèstic d’aigua i el descens en la generació de residus se’n dedueix que el consum global a la ciutat es desaccelera.

 

En l’apartat de la mobilitat, la circulació per l’autopista C-32 ha disminuït un -6,1% durant el 2012, assolint un intensitat mitjana diària (IMD) de 46.941 vehicles. Pel que fa a la C-60 la IMD s’ha reduït un -5%, arribant als 46.562 vehicles. Durant el 2012 es van fer 4,35 milions de viatges amb Mataró Bus, xifra que suposa un descens del -9,2% respecte el 2011. Pel que fa al nombre de viatges realitzats amb autobús interurbà, aquests han crescut un 0,5% en el 2012, arribant als 1,87 milions.

 

Quant a la recollida selectiva i els vectors mediambientals, els diversos indicadors que componen l’apartat evolucionen de manera dispar al 2012, per bé que amb una tendència global de descens. Les quatre principals fraccions de recollida selectiva presenten una davallada interanual: destaca la del -34,6% en la recollida de paper, l’orgànica cau un -5,4%, els envasos es van reduir un -2,7% i el vidre un -2,6%. Pel que fa a l’entrada de vehicles a la deixalleria, durant el 2012 n’han entrat 45.552, un -15,9% menys que en el 2011.

 

 

Informe del Perfil de la Ciutat edició 2013

 

Una altra de les publicacions que poden trobar-se a l’Observatori de la ciutat és el Perfil de Ciutat. Es tracta d’un projecte de 13 ciutats –entre elles Mataró– que té com a objectiu disposar de sistemes d’informació àgils, fiables, i adaptats a les necessitats dels àmbits locals de gestió, mitjançant diferents indicadors comparats. El passat 13 de novembre es va presentar a Santa Coloma de Gramenet el 4t Informe del Perfil de la Ciutat edició 2013, que inclou dades comparables entre els municipis participants que corresponen, principalment, a l’any 2012.

 

Aquest informe s’estructura en 7 apartats: demografia, mercat de treball, habitatges, activitat econòmica, teixit empresarial, cohesió social i sostenibilitat.

 

Alguns dels indicadors on Mataró presenta diferències significatives en relació a la resta de ciutats mitjanes són els referits al mercat laboral. Així, com ja s’ha esmentat, si bé la taxa d’atur registrat se situa significativament per sobre, l’evolució d’aquesta taxa des que va començar la crisi se situa per sota del promig d’increment en aquestes ciutats. Així mateix, destaca el pes de la contractació indefinida respecte el total de contractació, que a Mataró al 2012 va ser sensiblement superior (15,5%) a la mitjana de les ciutats estudiades (13,6%).

 

En el capítol de teixit empresarial, el conjunt d’indicadors mostren una estructura productiva caracteritzada per unitats de petites dimensions, amb poca presència de societats anònimes, mentre que destaca la major presència i pes de les empreses de més recent creació respecte el total d’ocupació.