Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’arqueòleg, historiador i dibuixant Marià Ribas és nomenat membre de la Galeria de Mataronins Il·lustres

Escoltar

L’arqueòleg, historiador i dibuixant Marià Ribas és nomenat membre de la Galeria de Mataronins Il·lustres

L’arqueòleg, historiador i dibuixant Marià Ribas i Bertran va ser nomenat dijous passat per unanimitat dels grups municipals membre de la Galeria de Mataronins Il·lustres. La proposta va ser impulsada pel Grup d’Història del Casal al setembre de l’any passat, amb motiu del 15 aniversari de la seva mort, i s’hi van afegir 169 entitats i persones de la comarca.


 

Marià Ribas va ser un arqueòleg de formació autodidacta, pioner en la utilització de tècniques i metodologies d’excavació, que va participar en un nombre elevat d’exavacions com les dels jaciments de Burriac a Cabrera de Mar i també d’Iluro i de la vil·la romana de Torre Llauder a Mataró-i que ell va descobrir-, que enguany celebra el 50è aniversari de la seva descoberta.

 

Ribas va ser també un prolífic autor de publicacions en l’àmbit de la investigació historicoarqueològica i va exercir un paper destacat en la protecció i conservació del patrimoni local i comarcal. Va escriure 230 llibres, articles i reportatges, entre les que destaquen “Notes històriques de Mata” (1933), “Orígens i fets històrics de Mataró” (1934), “Poblet en 1930” (1935), “La villa romana de Torre Llauder de Mataró” (1963), “El poblado ibérico de Ilduro” (1964), “Els orígens de Mataró” (1963), “Necrópolis romana en la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona” (1966), “La Vil·la romana de Figuera Major” (1982), “Canyamars prehistòric” (1994), i “Reconstrucció de Poblet, 1930-1936” (1996), la seva darrera obra quan tenia 94 anys.

 

Menys coneguda era la seva faceta com a artista plàstic i les seves dots com a dibuixant, que va poder exhibir en diverses exposicions.

 

En vida va rebre molts premis i reconeixements en les seves diverses facetes professionals. “ El poblament d’Ilduro” li va merèixer el Premi Rubió i Lluch de l'Institut d'Estudis Catalans el 1952. Amb “Els orígens de Mataró” va rebre el Premi Iluro el 1963 i amb “Mataró als primers segles del cristianisme” un accèssit del mateix guardó el 1974.

 

L’any 1962 l’Ajuntament de Mataró el va guardonar amb la medalla d’argent commemorativa del Premi Ciutat de Mataró i l’any següent amb el mateix Premi Ciutat de Mataró. I finalment, la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jord el 1975 en reconeixement a la seva dilatada trajectòria humanística i professional.

 

El Museu de Mataró va organitzar-li un homenatge el 2002 amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement i enguany, amb motiu del 50è aniversari del descobriment de Torre Llauder, l’Ajuntament organitza una nova exposició i una festa romana per celebrar la reobertura del Clos Arqueològic.

 

 

Ressenya biogràfica

 

Marià Ribas i Bertran (Mataró 1902-1996) va nèixer a la casa número 2 de la plaça Gran. Als tres anys va començar la seva etapa formativa a l’Escola Pia Santa Anna. Les primeres lliçons de dibuix i pintura les va rebre del seu pare, que també era dibuixant i pintor. Al cap d’uns anys va anar a l’Escola nocturna d’Arts i Oficis i tingué com a professors el seu propi pare, Rafel Estrany i Ignasi Mayol.

 

Va iniciar-se en l’aprenentatge d’activitats relacionades amb l’arquitectura i la construcció sent de la mà de l’arquitecte municipal Lluís Gallifa i després va treballar com a delineant del Servei d’Arquitectura del negociat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Va col·laborar en les excavacions arqueològiques que es realitzaven al casc antic de Barcelona: muralla romana, plaça del Rei, carrer dels Comptes de Barcelona, plaça de la Catedral i plaça de la Vil·la de Madrid. També va treballar al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments Històrics de la Diputació, institució on va guanyar una plaça de dibuixant.

 

Malgrat que era dibuixant, l’arqueologia va ser sempre la seva vocació. Els primers contactes els va tenir a través de l’Agrupació Científica Excursionista de Mataró i del seu germà gran. Tanmateix, va adquirir formació i metodologia amb Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat. Gràcies a ell va conèixer a Pere Bosch i Gimpera, quan era el cap del Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Catalans. Llavors es va relacionar amb Josep Coromines, J de Calaçans Serra Ràfols, Alberto del Castillo i altres investigadors que li van inculcar la voluntat de recerca meticulosa i constant que és a la base de l’important arxiu documental que va crear sobre els jaciments arqueològics de la comarca.

 

Després de la Guerra Civil va formar part del Comitè Local de Patrimoni, nomenat per l’alcalde, per salvaguardar el patrimoni artístic i cultural de la ciutat, essencialment el de caire religiós. L’Ajuntament li va proporcionar una autorització per entrar a les esglésies i convents per documentar les obres que no havien estat destruïdes. Una feina molt similar va fer també pel Servei de Conservació de Monuments Històrics de la Generalitat de Catalunya. I també va iniciar diverses excavacions i va participar en la restauració d’algunes ermites.

 

El 1947 va presidir la primera junta de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu de Mataró, que va publicar un butlletí periòdic sobre arqueologia i història local en català que va ser prohibit el 1950 precisament per estar escrit en aquesta llengua.

 

El 1948 va ser nomenat Comisario Local de Excavaciones Arqueológicas en Mataró i va dirigir excavacions a la vil·la romana Can Sans de Llavaneres, a la ciutat romana d’Iluro (la plaça Pius XII, plaça del beat Salvador, plaça de la Peixateria, plaça del Fossar Xic, i plaça de Santa Maria), i al poblat ibèric de Burriac, a Cabrera de Mar. A Vilassar de Mar va descobrir un mil·liari que assenyala el pas de la Via Augusta.

 

Als anys seixanta va desenvolupar una intensa activitat junt a un seguit d’aficionats a l’arqueologia, que va culminar en la creació de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró l’any 1970. L’any 1961 va protagonitzar el descobriment de la vil·la romana de Torre Llauder.

 

Durant les dues darreres dècades del segle XX va seguir col·laborant amb el Museu de Mataró i amb el Museu Arxiu de Santa Maria.