La Junta de Portaveus insta la UE a desvincular el preu del gas del de l’electricitat

El text íntegre de la Declaració institucional és el següent:

“Hi ha una definició oficial per a la pobresa energètica i una altra molt més impactant i crua. La primera exposa la situació en la que es troba una llar en la qual les necessitats bàsiques de subministraments d'energia no poden ser satisfetes, com a conseqüència d'un nivell d'ingressos insuficient, i que pot agreujar-se si es resideix a un habitatge ineficient des del punt de vista energètic. La segona no entén de definicions tècniques i suposa haver de triar entre una alimentació adequada o escalfar la llar.

Aquest és el dia a dia de la pobresa energètica, una de les moltes cares que adopta la pobresa al nostre país i que augmenta cada dia que no es contenen els preus. A banda, aquest increment ha impactat amb força sobre la resta dels preus produint un efecte inflacionari que minva el poder adquisitiu de les classes treballadores i rendes mitjanes. Des que va començar la pandèmia s’ha evidenciat que el sistema de fixació de preus de la llum de la UE és disfuncional ja que des de l'any passat estan disparats i la situació geopolítica actual només farà que s'incrementin més.

L'absurd cost del gas, ara en preus màxims, a conseqüència de la invasió russa a Ucraïna, distorsiona el preu de l'energia, i tot i que l'energia produïda mitjançant renovables, hidràulica i nuclear surt molt més barata, el cost a pagar per la seva producció és el mateix que el que es paga pel gas. Són els que s’anomenen Windfall Profits o beneficis caiguts del cel, com a conseqüència del sistema marginal de preus.

La crisi energètica a Europa, especialment intensa a Espanya, ha comportat un repunt desorbitat dels preus de l’energia.

El problema, agreujat amb l’agressió russa a Ucraïna, ve de molt lluny. Ja en el darrer trimestre de 2021, el preu majorista de l’electricitat al mercat ibèric va ser més de tres vegades superior al del darrer trimestre de 2018 (any en què es van registrar els preus més elevats de l’electricitat del període 2010-2020).

Tot i el debat obert recentment, la Comissió Europa es resisteix a reformar un sistema contra intuïtiu que premia que l'última tecnologia que entra a cobrir la demanda elèctrica d'un país és la que marca el preu de la resta de tecnologies. En resum la fixació de preus en el mercat majorista d'electricitat es duu a terme a través d'un sistema marginalista, on es col·loca en el mercat, d’una banda l'oferta (l'energia produïda pels diferents productors d'electricitat -nuclear, hidràulica, renovables, carbó, cicles combinats, etc.) i d’altra banda la demanda a cobrir per part dels ciutadans i ciutadanes energètica i de les empreses del país. L'oferta s'ordena per preus començant per la més barata fins a cobrir la demanda energètica del moment. Si la tecnologia més barata no cobreix el total de la demanda es passa a la següent, i així successivament fins que la demanda del país es vegi coberta.

Evidentment, l'última tecnologia a entrar al mercat serà la més cara de totes les ofertes, en aquest cas el gas. Aquest sistema va ser imposat en una època en la qual no hi havia tantes renovables en el sistema i, sobretot, una època en la qual no estàvem immersos en una pandèmia i una guerra on intervé el principal subministrador de gas de la UE. La paradoxa és que encara que Espanya és un dels països menys afectats per la dependència europea del gas rus, ja que el nostre subministrament prové d'Algèria, si que ens veiem afectats pel sistema de preus.

Recordem que aquest sistema prové de les recomanacions de les companyies energètiques en les normes de liberalització del mercat elèctric i que, avui dia, és la causa d'un augment desproporcionat del cost elèctric a les famílies i empreses. Però a més, aquest increment està suposant un cost insostenible a les arques públiques en un intent infructuós de contenir l'alça dels preus i protegir els col·lectius més vulnerables, i que al febrer ja havia suposat per a Espanya un cost de 7.000 milions d'euros a nivell estatal.

Tot i que el pes del gas en el mercat elèctric espanyol no suposa un percentatge important del consum, sí que ens afecta el 100% l'alça del seu preu. El sistema marginalista és un sistema disfuncional que ja era urgent reformar abans de la invasió de Rússia a Ucraïna.

En teoria, en remunerar totes les energies al preu més elevat, les que tenen costos variables més baixos es poden beneficiar de preus elevats, la qual cosa hauria  d’incentivar la inversió en energies renovables. Però lluny d’això, l’efecte ha estat just el contrari i hem assistit a moviments especulatius per part de l’oligopoli de les elèctriques per incrementar encara més els seus beneficis.

En aquest sentit, a la Cimera de Caps d’Estat i de Govern de la UE celebrada el passat 25 de març, es va adoptar la denominada “excepció ibèrica”, que permetrà als Governs d’Espanya i Portugal a adoptar mesures per rebaixar la factura elèctrica posant, per exemple, un topall al preu de gas que repercuteixen en el cos de l’electricitat que, tal com ha proposat el Govern d’Espanya a la Comissió Europea, serà de 30 MW/h.

Sembla clar que per a abordar aquesta nova crisi, la solució estructural més important ha de venir d'Europa, perquè d'ella depèn la regulació del mercat elèctric. La independència energètica europea passa per l'impuls de les renovables i el Pacte Verd. I tot això ha de començar amb una reforma que desvinculi el preu del gas de l'electricitat.

La tan esperada recuperació de famílies i empreses està en greu perill si no es prenen mesures urgents per a contenir el preu de l'energia, i desacoblar, encara que sigui de manera temporal, el preu del gas del de l'electricitat. Si bé és cert que existeixen alternatives a mig/llarg termini, que passen per accelerar el Pacte Verd Europeu, aconseguint la sobirania energètica i abandonar la dependència del gas rus. A curt termini l'única opció per a rebaixar la factura elèctrica i la inflació és impedir que els preus del gas repercuteixin en el cost de l'electricitat que les famílies i les empreses han de suportar.

En aquest sentit, el Govern d’Espanya ha posat en marxa un pla de xoc, per import de 16.000 milions d’euros, per lluitar contra la crisi energètica i els seus efectes. Aquest pla de xoc es basa en les següents eixos principals:

• Protecció de les famílies i dels més vulnerables, amb, entre altres, ajudes directes per baixar el preu del combustible, prohibició dels acomiadaments per a les empreses que recorrin als ERTOs, limitació dels preus dels lloguers d’habitatges i l’ampliació del bo social elèctric a 600.000 famílies més.
• Ajudes a les empreses, amb, entre altres, l’habilitació d’una nova línia d’avals ICO i l’ampliació dels terminis de pagament i carències dels avals concedits durant la pandèmia, ajudes directes al sector primari per valor de 430 milions d’euros i ajudes al sector industrial que fa un ús intensiu de l’energia elèctrica per valor de 500 milions d’euros.
• Ajudes al transport per valor de 1.000 milions d’euros.
• Rebaixa de la factura elèctrica, amb, entre altres, l’aprovació de mesures per el desplegament de major capacitat d’energies renovables i la intervenció en el mercat de l’electricitat establint un preu màxim al gas en el marc de l’acord adoptat a la Cimera de Caps d’Estat i de Govern de la UE del passat 25 de març que declara l’anomenada “excepció ibèrica” per a Espanya i Portugal.

Per tot això, els grups municipals d’En Comú Podem Mataró i Socialista a Mataró proposen a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró els següents acords:

1. Instar la Unió Europea perquè de manera urgent es desacobli el cost del gas del cost de l'electricitat amb l’objectiu de rebaixar els costos que suporten famílies i empreses.
2. Instar el Govern d’Espanya a establir un topall de preu del MWh que permeti evitar la tendència alcista del mercat energètic i garanteixi un preu assequible per les famílies i les empreses.

3. Instar els Governs de Catalunya i d’Espanya a continuar avençant cap a unasobirania energètica basada en renovables.

4. Traslladar el present acord al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya, a la FEMP i les entitats municipalistes de Catalunya”.