La Junta de Portaveus es pronuncia en defensa de les llibertats i del dret de vaga

 

El text íntegre de la declaració institucional és el següent:

 

“En els últims anys hem viscut una progressiva retallada de drets fonamentals, amb l’objectiu de qüestionar el dret a la llibertat d’expressió i manifestació consagrats en la Constitució, i amenaçats pels projectes de Llei de Reforma del Codi Penal, el de Protecció de la Seguretat Ciutadana i la Llei de Propietat Intel·lectual que ha presentat el Govern.

 

L’efecte combinat de les pròximes reformes de la Llei de Seguretat Ciutadana, Codi Penal i Llei de Propietat Intel·lectual pot ser devastador per a les llibertats públiques, tant als carrers com a les xarxes.

 

Si hi ha un fil conductor comú entre la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, Codi Penal i Llei de Propietat Intel·lectual, és precisament limitar el dret de reunió, de manifestació i la lliure expressió dels ciutadans.

 

La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a “llei mordassa”, impulsada pel Ministeri d’Interior i aprovada en el Ple del Congrés dels Diputats amb els vots del PP, ja està en el Senat.

 

D’aprovar-se, suposarà una clara reculada social, un anacronisme constitucional i un clar atemptat contra els drets i llibertats democràtics.

 

No només manté la sanció per l’assistència a protestes no comunicades, sinó que eleva la seva quantia màxima fins als 600 €, i crea una nova infracció de caràcter molt greu que contempla multes de fins a 600.000 € per a qui es manifesti sense avís previ en infraestructures o en instal·lacions en les quals es presten serveis bàsics per a la comunitat o als seus voltants. De la mateixa manera, la norma considera responsable dels danys provocats per una protesta, així com les infraccions comeses, als organitzadors o promotors de la convocatòria.

 

Bona part de les infraccions recollides en el projecte de Llei de Seguretat Ciutadana està dirigida a restringir el dret de reunió i manifestació.

 

Amb aquesta Llei, moltes de les mobilitzacions protagonitzades per variades associacions, col·lectius, organitzacions sindicals etc., serien il·legals i per tant objecte potencial de repressió i multa.

 

Això suposa en la pràctica reprimir la participació en accions per evitar desnonaments, la realització de concentracions espontànies, com les protagonitzades per treballadors en conflicte laboral o demanant l’alliberament de detinguts en la vaga general, acampades del 15M, col·locar una pancarta en un edifici públic, i un llarg etcètera.

 

Per això, els sindicats CCOO i UGT s’han dirigit als grups municipals sotasignants per presentar la present declaració institucional, per tal d’expressar de forma nítida el rebuig de l’Ajuntament de Mataró a aquest atac contra els drets fonamentals recollits en la Constitució.

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

El Govern central ha aprovat un projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, el plantejament del qual i el seu desenvolupament ha posat d’acord a partits de diferent perfil ideològic, organitzacions sindicals, associacions de l’àmbit de la justícia, a més de col·lectius socials i plataformes de tot tipus. Aquesta llei contravé les recomanacions de l’ONU.

 

L’ONU defensa que “els organitzadors de protestes no han d’enfrontar-se a multes o penes de presó per no notificar-les a les autoritats”. Així mateix, “el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) també ha declarat que la llibertat de participar en una reunió pacífica és de tal importància que una persona no pot ser objecte d’una sanció, fins i tot a l’extrem inferior de l’escala de sancions disciplinàries per participació en una manifestació que no ha estat prohibida, sempre que aquesta persona no hagi comès cap acte reprovable en tal ocasió”.

 

Els funcionaris de l’OSCE (l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) han elaborat un informe i consideren que la normativa incompleix els estàndards internacionals.

 

Afirmen que és “especialment preocupant que els organitzadors de reunions no anunciades puguin ser castigats amb sancions especialment dures independentment de la tranquil·litat de les protestes o la falta de pertorbació de l’ordre públic”. En la seva opinió, aquesta pràctica “es pot utilitzar per limitar indegudament l’exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica”. “En aquest context”, prossegueixen, “l’àmplia discrecionalitat amb la qual les persones poden ser identificades com a organitzadors de les protestes a Espanya és especialment problemàtica”.

 

Al projecte s’inclouen diferents infraccions amb multes des de 100 € a 600.000 €, orientades a castigar i reprimir les noves formes de mobilització i de protesta ciutadana. Sotmetre als organitzadors i participants en manifestacions a aquestes sancions pot tenir un important efecte dissuasori per a les persones que desitgin exercir les seves llibertats fonamentals.

 

Si el projecte de Llei s’acaba aprovant, s’aplicaran sancions per assistir a reunions o manifestacions no comunicades o prohibides en llocs que tinguin la consideració d’infraestructures “crítiques”, les concentracions no comunicades davant institucions de l’Estat, l’obstrucció a l’autoritat en l’execució de les seves decisions administratives o judicials, escalar edificis públics o històrics, difondre qualsevol mitjà les concentracions o manifestacions no autoritzades, pertorbar l’ordre en campanya electoral o la negativa a identificar-se davant agents de l’autoritat.

 

D’altra banda, el projecte introdueix modificacions legals que afavoreixen la privatització de la seguretat, qüestió que comporta la reducció del sector públic i la desprotecció del poble, que d’aquesta forma queda més subjecte a agents sense qualificació suficient i subjectes a la defensa d’interessos privats.

Per tot això, es proposa l’adopció dels següents

 

ACORDS:

PRIMER. L’Ajuntament de Mataró manifesta el seu rebuig al projecte de “Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana” aprovat pel Govern i per Ple del Congrés dels Diputats.

 

SEGON. Exigir al Govern la retirada del projecte de llei.

 

TERCER. Donar trasllat d’aquest acord al president del Govern d’Espanya, al ministre de l’Interior i a la delegada del Govern a Catalunya”.