Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L'Esculapi, l'escultura original restaurada del déu grec de la medicina, es podrà visitar al Museu de Mataró

Escoltar

L'Esculapi, l'escultura original restaurada del déu grec de la medicina, es podrà visitar al Museu de Mataró

El proper dissabte 1 de març s'inaugurarà al Museu de Mataró (El Carreró, 17) l'exposició "Esculapi, el retorn del déu", que exhibeix la nova imatge restaurada de l'escultura del déu grec de la medicina, trobada a Empúries fa gairebé cent anys.

L'Esculapi d'Empúries, considerada la millor escultura clàssica trobada a la Mediterrània occidental, ha estat sotmesa a un intens projecte d'estudi i restauració per part del Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest procés ha servit perquè l'escultura recuperés uns 85 fragments que s'havien trobat durant les excavacions. Un dels elements més destacats que li han estat restituïts són els braços.

L'exposició, que donarà a conèixer al visitant diversos aspectes vinculats a l'escultura i el seu procés de restauració, és el tret de sortida dels actes de celebració del centenari de l'inici de les excavacions d'Empúries. Precisament, una de les actuacions més simbòliques del centenari serà el retorn de l'Esculapi a Empúries, el 23 de març, coincidint amb els cent anys de la data d'inici de les excavacions al jaciment. La mostra ha estat a Barcelona, al Museu d'Arqueologia de Catalunya, des del 27 d'octubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008. Del 19 al 28 de febrer ha estat al Museu de Badalona, fent d'aquesta manera parada en dues ciutats romanes abans de retornar a Empúries: Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró).

Trobada l'any 1909

L'escultura, que té més de 2.200 anys d'antiguitat, es va trobar al jaciment d'Empúries l'any 1909 en el curs de les excavacions que va dirigir l'arquitecte, arqueòleg, historiador de l'art i polític mataroní Josep Puig i Cadafalch. S'hi van trobar diverses parts i fragments d'escultures, dos dels quals corresponien a la part inferior i superior d'una mateixa estàtua, que es va identificar en aquell moment com a Esculapi o Asclepi, déu grec de la medicina. La troballa va tenir una gran repercussió i un gran impacte popular. L'estàtua va esdevenir un símbol de les arrels hel·lèniques de la cultura catalana, i el redescobriment d'aquestes arrels va ser l'espurna que desencadenà el Noucentisme.

Poc després de ser trobada, l'escultura va ser traslladada al Museu d'Arts Decoratives de Barcelona. Finalment, l'any 1932 l'Esculapi es va incorporar a la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya, creat el mateix any i que l'ha acollit fins ara.

Gairebé un segle després de la troballa, les incògnites sobre l'aspecte, l'atribució, la datació i les tècniques de realització de l'estàtua encara eren nombroses. A més, la peça necessitava urgentment un procés de restauració amb criteris actuals, que eliminés la brutícia acumulada i tornés al seu lloc diversos fragments que se n'havien conservat.

La restauració: el Projecte Esculapi

Així és com l'any 2006, el Museu d'Arqueologia de Catalunya va impulsar el Projecte Esculapi, amb l'objectiu de restaurar l'excepcional escultura amb el màxim rigor possible i, a la vegada, estudiar i documentar l'estàtua amb les tecnologies més avançades.

El projecte ha comportat la col·laboració d'un ampli equip d'especialistes de reconegut prestigi internacional, així com la realització de tota mena d'estudis i analítiques, i la intervenció del laboratori de restauració de materials petris del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on s'han dut a terme els treballs de restauració sota la direcció d'Àlex Masalles. El projecte i els treballs de restauració han tingut un cost de 63.000 €.

Després de diverses valoracions, l'equip científic va decidir recuperar l'última imatge que, d'acord amb els coneixements actuals, es creu que va tenir l'escultura a l'antiguitat. Això ha significat la restitució d'uns 85 fragments que s'havien recuperat durant les excavacions i que es conservaven a les seus de Barcelona i Empúries del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El canvi més significatiu ha estat, però, la recuperació dels braços de l'escultura. Per al disseny del sistema de fixació es van fer servir seccions de l'escultura virtual i es van fer maquetes en fusta per assegurar-ne el funcionament. El sistema de fixació és totalment reversible i està mecanitzat en acer inoxidable.

L'exposició

L'escultura grega de l'Esculapi té més de dos metres d'alçada. La mostra s'il·lustra amb fotografies, acompanyades de documentació original de la troballa, i de dos vídeos que il·lustren el procés de restauració i l'estudi de l'escultura. També hi hauran uns plafons explicatius dels següents temes relacionats amb l'escultura:

  • L'arrel grega de Catalunya i la descoberta del déu. Presenta, entre d'altres elements, la nota manuscrita de Puig i Cadafalch convocant una reunió amb l'objectiu de destinar una assignació per sufragar les primeres excavacions al jaciment d'Empúries, i el diari original d'Emili Gandia, que recull amb tot el detall els treballs fets al llarg de vint anys.

  • El Projecte Esculapi: Aquest espai està dedicat a les metodologies utilitzades per analitzar els materials de l'escultura i a l'equip multidisciplinari que hi ha treballat, integrat per historiadors, arqueòlegs, conservadors-restauradors, químics, físics i geòlegs.

  • El que ara sabem i allò que ens falta per saber: Pel que s'ha pogut estudiar fins ara, l'escultura és una obra grega del segle II aC, que va arribar a Empúries sortida d'algun taller de la Mediterrània oriental, possiblement de l'illa de Delos. Es va manufacturar en peces, que van ser fabricades independentment i que van acabar conformant una sola escultura. Això explicaria la seva tipologia única i les diferències entre la part del bust i la de la indumentària, diferències que són també causades per la qualitat dels marbres.

  • La visió del déu: Aquest és l'espai central de l'exposició, on es presenta al públic per primera vegada l'Esculapi restaurat. Es tracta d'un espai nu, embolcallat per música grega antiga i per l'olor d'un temple grec. Aquesta olor s'ha obtingut amb una combinació dels productes que s'hi ofrenaven i s'hi cremaven, segons Plutarc: mel, resina, mirra, vi, sarments, cardamom, llentiscle, ginebró, encens... Aquesta combinació ha estat creada pel perfumista Rosendo Mateu € Puig Beauty & Fashion.