Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

23/02/2006

Escoltar

23/02/2006

dijous 23 febrer 2006, 00:00h

ACTA NÚM. 03/2006- SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 23 DE FEBRER DE 2006.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vint-i-tres de febrer de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió durant el debat dels grups municipals

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió durant el debat dels grups municipals

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, i anticipa la seva satisfacció per l'acte de signatura del document del Pacte del Pla d'Actuacions per al Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró, passant-se seguidament a tractar l'únic punt de l'ordre del dia.

 

PROPOSTA CONJUNTA DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS

1 - APROVACIÓ DEL PLA D'ACTUACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Com a continuació dels decrets d'Alcaldia, de dates 12 de gener i 13 de juliol de 2005, pels quals es va crear i nomenar els membres del Consell del Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró i es varen posar en marxa els treballs per a l'elaboració d'un Pacte entre els diferents grups polítics que formen el Consistori mataroní i els agents socials, econòmics, universitaris i veïnals de la nostra ciutat, amb l'objectiu d'identificar les línies d'acció del desenvolupament econòmic futur per a Mataró i fixar un seguit d'orientacions estratègiques i actuacions prioritàries,

En la reunió del Consell del Pacte de 31 de març de 2005, de la qual es va donar compte al Ple de 7 d'abril, es varen exposar les causes i antecedents que portaren a endegar el procés de definició de mesures i actuacions per tal de configurar les bases del desenvolupament econòmic i social de Mataró en els propers anys i s'establien com a principals objectius del Pacte, els següents

  • Potenciar la capacitació de les persones i el desenvolupament del capital humà.
  • Promoure la integració dels col·lectius més desafavorits.
  • Aprofitar les capacitats generades en benefici de l'activitat productiva de la ciutat, amb atenció especial a l'emprenentatge, la innovació i la competitivitat.
  • Assolir una major implicació dels agents i promoure la concertació público-privada.
  • Consolidar la capitalitat i encaix de Mataró en el seu entorn territorial, comarcal i metropolità.

Així mateix, es proposava que diferents experts desenvolupessin línies d'actuació agrupades en els següents àmbits de treball:

  • La formació com a principal recurs de capacitació.
  • L'atenció i la inclusió dels col·lectius desafavorits i la cohesió social.
  • La competitivitat i potenciació dels sectors tradicionals.
  • La potenciació dels sectors emergents per a una major diversificació productiva i la promoció de ciutat.
  • El sector de les noves tecnologies i de coneixement alt.
  • El territori i les infraestructures al servei del model econòmic i social.
  • L'adaptació dels serveis públics i de l'administració local a la nova visió estratègica i model de desenvolupament.

Havent tingut lloc diverses sessions de l'esmentat Consell durant l'exercici 2005, finalment s'ha pogut arribar a establir un seguit d'accions que han estat incloses en el Pla d'Actuació del PDESC, les quals foren presentades en la sessió del Consell de Ciutat del passat 17 de novembre de 2005.

Per tal de passar a la segona fase de l'esmentat Pla i d'acord amb tot que s'ha exposat, els grups municipals proposen al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següent acord :

Primer.-

Aprovar el Pla d'Actuacions per al Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró, el projecte del qual ha estat elaborat pel Consell del Pacte, i que es concreta en el document que consta com Annex 1.

Segon.-

Constituir com a Comitè de Seguiment els membres de l'actual Consell del Pacte, per tal de seguir i avaluar periòdicament, en reunions semestrals, el grau d'acompliment de les accions i objectius previstos en el Pla d'Actuacions per al Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró, així com de l'aportació de noves actuacions procedents del procés participatiu.

Tercer.-

Encarregar als equips tècnics de l'Ajuntament, amb l'objectiu de completar el Pla d'Actuació del PDES i el desplegament de les actuacions prioritzades, l'assignació d'un calendari d'execució, responsables, agents implicats, pressupost aproximatiu i indicadors de seguiment a les diferents accions que el conformen.

Quart.-

Donar a conèixer, tal com s'establia en l'acord signat del dia 31 de març de 2005, aquest Pla d'Actuació en el sí de les organitzacions integrants del Consell del Pacte, així com treballar per tal d'aconseguir el compromís d'altres administracions, organismes i empreses, bé siguin públiques o privades, que puguin fer aportacions i enriquir el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat.

Cinquè.-

Fer difusió pública del Pla d'Actuació del PDES al conjunt de la societat civil de Mataró, així com informar periòdicament sobre els acords i evolució del PDES en les sessions del Consell de Ciutat, per tal que els seus membres puguin fer les propostes que estimin oportunes.

Sisè.-

Obrir un procés de participació, en el que la ciutadania pugui fer aportacions, donant coneixement d'aquestes aportacions al Consell del Pacte i el Consell de Ciutat."

 

ANNEX 1

Actuacions del

Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social

1 - EL TERRITORI I LES INFRAESTRUCTURES

1.1. Millora de la relació de Mataró amb el seu entorn.

1.1.a Intervenció paisatgística: la riera com a parc fluvial lineal i millora de la mobilitat peatonal.

1.1.b Transformació dels marges amb Argentona i Cabrera: nou eix on concentrar activitats de l'economia emergent, del coneixement i de les noves tecnologies.

1.1.c Col·locació d'habitatges, transport, dotacions i equipaments estratègics

1.2. Millora de les infrastructures

1.2.a Infrastructures viàries: l'autopista C-32 no només com a eix de connexió metropolità sinó també com a Ronda urbana per mitjà de la construcció de nous accessos.

1.2.b Connexió amb el Vallès amb transport públic per carretera

1.2.c Infrastructures ferroviàries i construcció de la ciutat

1.2.d L'impuls de les iniciatives de millora de la seva connexió viària i ferroviària amb Girona i el seu aeroport.

 

1.3. Adaptació de la ciutat consolidada a les noves necessitats

1.3.a Dimensionar un Pla/Programa d'Habitatge que determini el nombre, dimensió i règim de les noves promocions així com les actuacions de rehabilitació del teixit urbà

1.3.b Adaptació de la casa de cos per donar resposta a programes específics d'habitatge per col·lectius determinats.

1.3.c Utilitzant els instruments previstos per la nova Llei d'Urbanisme de Catalunya, delimitació d'àrees per definir noves estratègies de rehabilitació del parc d'habitatge obsolet o desocupat.

1.3.d Plans Integrals de barris consolidats per suavitzar la problemàtica de l'habitatge i millorar la cohesió social.

1.4. Aprofitament de l'entorn natural

1.4.a La riera de Sant Simó com a corredor verd entre Mataró i les Cinc Sènies.

1.4.b Millora de la façana a la riera de Sant Simó, amb la reurbanització de la Ronda Cervantes.

1.4.c Mataró com a ciutat-porta del parc natural del Montnegre-Corredor.

1.4.d Desenvolupament del Front Marítim.

 

1.5. Adaptació dels equipaments i el comerç a l'escala del sistema urbà

1.5.a Implantació d'equipaments de referència metropolitana en peces estratègiques de la ciutat consolidada.

1.5.b Establir una xarxa d'eixos cívics on implantar usos comercials en planta baixa.

1.5.c Especialització del disseny urbà per a millorar per millorar l'accessibilitat, els serveis, l'aparcament, etc.

1.5.d Adaptar el Pla de Mobilitat Urbana als nous requeriments del sistema urbà

2 - L'ATENCIÓ I LA INCLUSIÓ DELS COL·LECTIUS DESAFAVORITS I LA COHESIÓ SOCIAL

2.1. Immigració

2.1.a Acció pedagògica per afavorir la integració de la població nouvinguda.

2.1.b Impuls de vincles comercials o d'activitat productiva, aprofitant la relació dels immigrants amb el país d'origen i les zones concretes d'on arriben

2.2. Envelliment

2.a Creació d'ocupació, preferentment per a dones, en l'àmbit dels serveis a les persones grans dependents.

3 - LA FORMACIÓ COM A PRINCIPAL RECURS DE CAPACITACIÓ

3.1. Pla de xoc contra el fracàs escolar

    1. Òrgan de planificació de Formació per al Treball que permeti adequar l'oferta a la demanda

3.3 Millora i consolidació dels centres universitaris a partir de quatre eixos: l'oportunitat de l'Espai Europeu d'Educació Superior, el consorci universitari, la seva integració en el projecte TecnoCampusMataró i la vinculació amb el model econòmic de la ciutat

*El Consell del Pacte estima convenient la identificació i impuls d'un eix d'excel·lència de la formació (ciutat trilingüe, sector audiovisual, oficis lligats al sector de la construcció, arboricultura, sector de la formació, etc.)

4 - LA COMPETITIVITAT I POTENCIACIÓ DELS SECTORS TRADICIONALS

4.1. Suport al tèxtil

4.1. a La creació d'un Centre Local de Serveis Tèxtils que incorpori, entre d'altres: Assessor Tèxtil Local, Centre Local-Sectorial d'Internacionalització

4.1.b. Pla de Xoc del sector tèxtil. Mesures d'acompanyament laboral (formació de reciclatge i per a directius del sector, entre d'altres)

4.2. Suport al comerç

4.2.a Pla de mobilitat pel comerç.

4.2.b Creació d'un Observatori Local Comercial.

4.2.c Implantació efectiva de la reforma dels Mercats Municipals.

4.2.d Execució del Pla de promoció de ciutat.

4.3. Suport a la construcció

4.3.a Formació i reciclatge de la mà d'obra sector constructor i del col·lectiu d'empresaris.

4.3.b Potenciació de la col·laboració entre les empreses des del propi del sector.

4.4. Suport a l'hosteleria

4.4.a Escola d'Hostaleria i Restauració, cursos d'alta especialització, ampliació i canvi d'ubicació a partir de la iniciativa del propi sector

4.4.b Detecció d'una plataforma de promoció-projecció gastronòmica

 

5 - LA POTENCIACIÓ DELS SECTORS EMERGENTS

5.1 Mataró com a ciutat de solucions en forma de serveis a les persones en clau comercial, lúdica, cultural€, i de serveis professionals a les empreses d'aquest territori. Capital comercial del nord de Barcelona i del sud de Girona.

5.2 Mataró com a pol d'excel·lència de la indústria audiovisual: Televisió i radio local

5.3 Mataró ciutat trilingüe. La ciutat on es pot viure en anglès.

 

6 - EL SECTOR DE LES NOVES TECNOLOGIES I INTENSIU EN CONEIXEMENT

6.1 Incubadora de nous productes de base tecnològica en l'espai físic del TecnoCampusMataró

6.2 Creació d'un sistema de Vigilància i Captació Internacional de Tecnològica (Tech Hunting) que serveixi al mateix temps d'espai de demostració pública acotat a algun sector estratègic*

*S'assenyala la necessitat de definició d'un pla de recerca territorial, on s'estableixin quines i de quin tipus són les necessitats de recerca que té Mataró.

Així mateix, TecnoCampusMataró esdevindrà l'espai físic i nucli de desenvolupament d'aquest àmbit, on confluiran la formació universitària i la creació i localització d'empreses de base tecnològica.

 

7 - L'ADAPTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS I DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

7.1. Revisió del disseny organitzatiu municipal

*El Consell del Pacte estima convenient fer una anàlisi a posteriori, un cop definides les prioritats en la resta d'àmbits, sobre les necessitats de canvi i denifició del disseny organtizatiu. Aquesta anàlisi haurà de fer necessàriament referència a la integració de la direcció política-direcció operativa, la capacitació interna i la capacitació externa.

 

2n DOCUMENT D'ACORD DEL

PACTE PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE MATARÓ

ANTECEDENTS

En l'acord del Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró, signat pels membres del Consell del Pacte el dia 31 de març de 2005, s'exposaven les causes i antecedents que varen dur a endegar el procés de definició de mesures i actuacions destinades a configurar les bases del desenvolupament econòmic i social de la ciutat al llarg dels propers anys.

En aquell acord s'establien com a principals objectius del Pacte els següents:

  • Potenciar la capacitació de les persones i el desenvolupament del capital humà.
  • Promoure la integració dels col·lectius més desafavorits.
  • Aprofitar les capacitats generades en benefici de l'activitat productiva de la ciutat, amb atenció especial a l'emprenentatge, la innovació i la competitivitat.
  • Assolir una major implicació dels agents i promoure la concertació público-privada.
  • Consolidar la capitalitat i encaix de Mataró en el seu entorn territorial, comarcal i metropolità.

Així mateix, es proposava que diferents experts desenvolupessin línies d'actuació agrupades en els següents àmbits de treball:

  • La formació com a principal recurs de capacitació.
  • L'atenció i la inclusió dels col·lectius desafavorits i la cohesió social.
  • La competitivitat i potenciació dels sectors tradicionals.
  • La potenciació dels sectors emergents per a una major diversificació productiva i la promoció de ciutat.
  • El sector de les noves tecnologies i de coneixement alt.
  • El territori i les infraestructures al servei del model econòmic i social.
  • L'adaptació dels serveis públics i de l'administració local a la nova visió estratègica i model de desenvolupament.

En els darrers mesos, a partir de les sessions del Consell del Pacte, dels treballs dels experts amb la col·laboració d'un nodrit grup de persones assignades a cada àmbit de treball, les sessions de treball, reunions de grup i entrevistes, documents i anàlisis de referència ja existents, s'han establert el seguit d'accions incloses en el Pla d'Actuació del PDES (recollides en el document annex).

Atès que el Consell de Pacte ha prioritzat el seguit d'accions incloses en l'esmentat Pla d'Actuació del PDES.

I atès que el recull d'actuacions del PDES ha estat presentat en la sessió del Consell de Ciutat del dia 17 de novembre de 2005.

Els membres del Consell del Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró acorden:

ACORDS.

Primer. Aprovar les accions prioritzades en el sí del Consell del Pacte per a la seva inclusió en el Pla d'Actuació del PDES.

Segon. Encarregar als equips tècnics de l'Ajuntament, amb l'objectiu de completar el Pla d'Actuació del PDES i el desplegament de les actuacions prioritzades, l'assignació d'un calendari d'execució, responsables, agents implicats, pressupost aproximat i indicadors de seguiment a les diferents accions que el conformen.

Tercer. Donar a conèixer, tal com s'establia en l'acord signat del dia 31 de març de 2005, aquest Pla d'Actuació en el sí de les organitzacions a les quals representen, així com treballar per tal d'aconseguir el compromís d'altres administracions, organismes i empreses, bé siguin públiques o privades, que puguin fer aportacions i enriquir el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat.

Quart. Obrir un procés de participació, en el que la ciutadania pugui fer aportacions, donant coneixement d'aquestes aportacions al Consell del Pacte i el Consell de Ciutat.

Cinquè. Constituir el Consell del Pacte en Comitè de Seguiment, per al seguiment i avaluació en reunions semestrals de l'acompliment de les accions i objectius previstos en el Pla d'Actuació del PDES, així com de l'aportació de noves actuacions procedents del procés participatiu.

Sisè. Fer difusió pública del Pla d'Actuació del PDES al conjunt de la societat civil de Mataró, així com informar periòdicament sobre els acords i evolució del PDES en les sessions del Consell de Ciutat, per tal que els seus membres puguin fer les propostes que estimin oportunes.

 

 

 

La senyora Pilar González a continuació fa la presentació del Pacte que respon a la necessitat de definir, des del consens polític i amb la participació de la nostra societat civil, la estratègia de futur del desenvolupament econòmic i social de la ciutat. El Pacte respon a una qüestió cabdal: Que volem ser com a ciutat ?

El mètode de treball del Pacte s'ha orientat clarament a: adequació a la realitat (s'han evitat grans plans estratègics), facilitar el consens, l'obtenció de resultats.

A grans trets, el mètode de treball ha estat:

  1. la obtenció d'una diagnosi sobre la ciutat per part d'un gabinet d'estudis
  2. la transformació d'aquesta diagnosi en 7 àmbits d'actuació (sectors tradicionals, sectors emergents, cohesió social, formació, noves tecnologies, infraestructures i el paper de l'administració)
  3. La creació de grups de treball per cadascún dels àmbits liderats per experts (Cornella, Pique, Albert Serra, Albert Vidal, Pere Muntanya, Jordi Planas, i Montserrat Perramon) i amb la participació de persones de tots els sectors i activitats, han definit les actuacions que consideraven necessàries i rellevants
  4. La discussió i priorització de les actuacions per part de tots els membres del Pacte
  5. La comunicació a la ciutat del Pacte.

Pel que fa al diagnosis de la ciutat, Mataró presenta una situació socioeconòmica en la que cal destacar de forma general:

Punts febles:

  1. La pèrdua continua de pes del sector tèxtil
  2. La necessitat de millorar o adaptar a les noves necessitats la resta de sectors tradicionals: comerç, hostaleria i construcció
  3. La necessitat de diversificar la base productiva i potenciar els nous sectors emergents
  4. Un alt nivell de fracàs escolar i un baix nivell de formació de la població
  5. Un cert nivell d'envelliment de la població
  6. La necessitat de cohesionar socialment una població heterogènia

Punts forts:

  1. La posició metropolitana en relació a la dimensió, activitat i connectivitat (l'exemple d'intersecció entre dos aeroports es bó)
  2. La existència d'un model de serveis socials consolidat
  3. La tradició en formació professional (M. Biada) i l'existència d'instruments d'intervenció: IME
  4. El centre tecnològic del tèxtil: CETEMMSA
  5. Altres instruments: IMPEM

Oportunitats:

  1. Fer de Mataró un node de serveis per els municipis mes propers
  2. El projecte Tecnocampus: Formar, Crear, Innovar i Connectar
  3. La internacionalització i l'aposta per la competitivitat a partir de la R+D+I
  4. El comerç-modernitzacio-la locomotora comercial
  5. El front marítim
  6. La atractivitat de la ciutat

 

Les actuacions prioritzades en el Pacte s'han d'integrar dins del Pla d'Actuació Municipal del 2006 i posteriors per tal d'assegurar la seva planificació, la seva vinculació al pressupost municipal o altres fonts de finançament i el seguiment del resultat de les diferents accions realitzades.

Aquest darrer aspecte, el seguiment, esdevé transcendental en un projecte que està viu i que ha de generar resultats a curt i mig termini. En aquest sentit, dins del Pacte es crearà una comissió de seguiment que pugui vetllar pels resultats de totes les actuacions prioritzades. Tanmateix, aquest comissió ha d'anar incorporant dins de les actuacions del Pacte aquelles millores o canvis en el entorn que han de ser considerades.

En definitiva aquestes són les línies i els mètodes de treball que s'han utilitzat.

 

 

El senyor alcalde manifesta que des el primer moment que es va iniciar la redacció i discussió del Pacte han estat elements fonamentals els agents econòmics i socials de la ciutat, i és per això que en la Junta de Portaveus del passat dilluns es va acordar la intervenció en el Ple d'avui dels agents socials intervinents en la elaboració del Pacte.

Dóna la paraula al Sr. José Cachinero i Triviño, Secretari General de la Unió Intercomarcal del Vallès Oriental-Maresme de CC.OO, que manifesta la importància de l'acte, així com el significat del Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró, un instrument eficaç per a la implicació de tots els agents econòmics i socials de la ciutat.

En aquests moments s'incorporen a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez i el Sr. Antoni Valls, regidors del grup municipal de Convergència i Unió.

El Sr. José Antonio Alcaide i Martín, Secretari General de la Unió Territorial Vallès Oriental-Maresme de la UGT, expressa la satisfacció de l'UGT per estar en aquest acte i per l'acord aconseguit. Aposten per una ciutat que pugui créixer econòmicament però que també sigui una ciutat més solidària, i especialment és molt important el mètode emprat per aconseguir els objectius.

 

La Sra. Roser Moré i Roy, Presidenta de la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme, indica que aquest Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró sigui una eina per reforçar i ajudar als sectors tradicionals, que ajudi a reconduir a totes les persones excedents dels sectors en crisi, que faci créixer el sector industrial i que la difusió de les línies del Pacte i la seva aplicació pugui afavorir que el teixit empresarial pugui dur a terme algunes d'aquestes iniciatives. Així mateix considera que cada 6 mesos es faci un seguiment de les actuacions per mantenir viu el Pacte. Volem que Mataró sigui una ciutat activa que s'adeqüi de forma continuada a les necessitats de futur. I acaba agraint a l'Ajuntament, al senyor alcalde i a la 1ª tinent d'alcalde el haver posat en marxa aquest procés participatiu per la definició de les polítiques necessàries per a un exitós desenvolupament econòmic i social de la ciutat.

 

El Sr. Joan Mora i Bosch, President del Grup d'Empreses de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació del Maresme, agraeix la participació en la elaboració del Pacte, ja que vol dir esforç de consens. De la lectura del document s'ha d'extreure el desig i el compromís de la societat mataronina en la participació de la definició del futur comú. Per acabar es dirigeix a la Corporació demanant que no els defraudin i comprometent-se a ser companys lleials i a treballar per a Mataró ja que ens necessita a tots plegats.

 

La Sra. Mar Isla i Pera, Directora Acadèmica de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials del Maresme, assenyala que l'Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme han vingut apostant des de fa anys per a la creació i consolidació dels estudis universitaris del Maresme. Aquest projecte no és una tasca fàcil, per mantenir els estudis universitaris és necessari abocar recursos públics, voluntat política, compromís dels col·lectius que hi treballen i complicitat de la societat civil. Destaca que les dues universitats que tenim són el resultat de l'esforç de tots plegats, però cal una acció d'integració d'aquestes dues escoles universitàries ja que només des d'un únic projecte universitari es podrà abordar els reptes marcats pels propers anys.

 

El Sr. Santi López i Ramírez, President de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, mostra la seva satisfacció per la signatura del Pacte, i en nom de la Federació que representa indica que col·laboraran en les línies marcades. Considera que amb aquest treball s'ha arribat a la conclusió que s'ha de tractar Mataró amb la màxima cura i fer-la una ciutat amable, i això en definitiva obre un futur a la nostra ciutat.

 

El Sr. Genís Bargalló i Checa, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, agraeix públicament la col·laboració i aportacions de les entitats i organitzacions en el procés d'elaboració del Pacte. El document que es porta avui a aprovació naixia el 10 maig de 2004 amb la renovació de l'Acord de Govern promogut pel canvi de l'alcalde de Mataró en la persona de Joan Antoni Baron, que en l'àmbit del desenvolupament econòmic oferia als grups municipals i a la societat civil mataronina un "Pacte per al desenvolupament econòmic i social", que fos àmpliament debatut i consensuat i que marcaria les línies estratègiques de desenvolupament futur de Mataró.

El mateix dia, en el seu discurs d'investidura en el Ple Municipal, l'alcalde presentava la proposta d'elaboració d'aquest "Pacte", amb la intenció de treballar plegats per a definir el futur de la ciutat.

Des d'Esquerra Republicana de Catalunya, i per això vam recollir-ho en l'acord de govern, vam creure molt encertada aquesta iniciativa, ja que nosaltres érem del parer que calia introduir mecanismes de debat estratègic sobre el futur de Mataró, tenint en compte que la ciutat ha sofert en els últims temps un important procés de canvis en el territori, en l'estructura social i en el teixit productiu. Potser podíem haver engegat una actualització del Pla Estratègic, però tampoc no volíem perdre'ns en discussions teòriques ni crear excessiva paperassa, sinó anar al gra de les coses importants.

Així, doncs, vam constituir un organisme de treball i debat per a identificar les línies d'acció i fixar orientacions estratègiques i actuacions prioritàris.

Fruit de l'anàlisi i diagnosi de l'estat de la ciutat vam definir els 7 àmbits de treball que calia desenvolupar amb l'objectiu de concretar les línies estratègiques i establir un pla d'actuacions que la Sra. Pilar Gonzàlez ha presentat anteriorment, i uns valors transversals a tenir en compte com el paper de Mataró com a capital i node d'una xarxa de ciutats, la implicació dels agents econòmics i socials i la sostenibilitat, aplicant criteris ambientals i de cohesió social.

Voldria fer esment, sense entrar gaire en detall, del que per a nosaltres serien les idees-força de les actuacions que proposa el document que avuí aprovarem.

En quant a territori i infrastructures, cal destacar:

  • La necessitat d'establir mecanismes de coordinació supramunicipal.
  • La millora de la conectivitat entre diferents punts de la ciutat, i d'aquesta amb el Vallès i el Gironès, amb especial atenció al transport públic, sobre tot ferroviari.
  • El reciclatge i la rehabilitació, com a fonaments de la millora qualitativa de la ciutat.
  • La incorporació de l'entorn natural com a complement de la ciutat consolidada.
  • El posicionament de Mataró en la dimensió metropolitana.

Pel que fa a l'atenció i inclusió dels col·lectius desfavorits i la cohesió social, volem remarcar que:

  • La integració dels nouviguts passa per fomentar valors nacionals i garantir els estàndards de qualitat de vida.
  • L'atenció a la dependència és fonamental per a la cohesió social en el colectiu de gent gran.

 

Respecte a la formació com a principal recurs de capacitació, val a dir que:

  • La dotació de recursos en educació és sempre una inversió per al futur.

En quant a la competitivitat i potenciació dels sectors tradicionals, és important:

  • Desenvolupar el Pla Estratègic del Tèxtil.
  • Impulsar el comerç tradicional, accelerar la reforma dels mercats i desenvolupar el Pla de promoció de la ciutat.
  • Fomentar la formació i el reciclatge del sector construcció cap a la especialitat de la rehabilitació.
  • Promocionar la ciutat en el sector de la hostaleria i restauració.

Per a la potenciació dels sectors emergents, cal:

  • Impulsar la capitalitat de Mataró i la seva atractivitat tant en el sector comercial com en el de serveis a les persones i a les empreses i professionals.

Respecte al sector de les noves tecnologies i intensiu en coneixement, és de destacar:

  • El Tecnocampus com a element de coordinació i sinapsis entre la ciència, la tecnologia, l'empresa i el mercat.

Pel que fa a l'adaptació dels serveis públics i de l'administració local, entenem que:

  • L'Ajuntament ha d'exercir de líder de desenvolupament.
  • Cal adequar les estructures organitzatives a la voluntat de capitalitat.
  • L'administració ha de ser proactiva, més que reactiva o assistencial.

Fet aquest repàs, i per acabar, diu que per a Esquerra Republicana de Catalunya el document que avui es signa no és el final d'un treball, sinó el principi d'un procés. L'acte d'avui estableix només les bases, pot ser modestes al nostre parer, d'un treball que ens ha de portar a definir les accions concretes que han de desenvolupar cada una de les línies d'actuació ara definides. Com diu el tercer punt de l'acord, cal desplegar les actuacions, assignar un calendari d'execució, determinar els agents responsables i els implicats, elaborar pressupostos i definir indicadors de seguiment. I tot això caldrà fer-ho amb la implicació de la ciutadania, obrint un procés participatiu per a construir entre tots el futur de Mataró.

 

 

El Sr. Jaume Graupera i Vilanova, president del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA de Mataró, recorda que en el discurs d'investidura de l'Alcalde es va plantejar l'oportunitat d'iniciar unes converses de tots els grups polítics i la societat civil de la ciutat per tal d'elaborar polítiques de ciutat. El Pacte constitueix un punt de consens de partida, ara cal l'execució dels acords presos en el Pacte. El grup d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA farà l'esforç per construir aquestes polítiques, aportant les idees ecologistes d'esquerra presidides per principis d'igualtat entre les persones, per la distribució justa dels recursos, per la sostenibilitat del progrés i per la contribució a la construcció d'un món més just.

Manifesta que aquest esforç per construir aquestes polítiques es farà en línia d'elaboració de consensos. Per últim agraeix l'esforç fet per tots els que han participat en les converses i ens felicitem pel resultat obtingut.

 

El Sr. Paulí Mojedano i Singla, portaveu del grup municipal Partit Popular de Catalunya, comparteix la valoració de la importància de l'acte que es celebra avui. Manifesta la preocupació del seu grup pel futur econòmic de la nostra ciutat. Recorda que en el maig de 2004 es va presentar una iniciativa al Ple Municipal demanant al govern quins eren els objectius i les accions previstes en aquesta matèria, i demanant a l'Alcalde que liderés un Pla estratègic amb objectius concrets per dotar a Mataró de condicions que generessin oportunitats de riquesa i creixement en aquesta nova economia.

Es per això que amb posterioritat, quan l'Alcalde en la seva presa de possessió va anunciar la seva intenció de tirar endavant aquest Pacte, ho vàrem celebrar; i des d'un principi, com hem fet sempre en els temes clau de ciutat, vàrem anunciar la nostra clara i decidida voluntat tant de participar en els debats previs com de aportar el nostre esforç en l'execució de les accions previstes. Perquè entenem que en una qüestió com aquesta ens hem d'implicar per anar tots a una, amb els esforços que calgui. I qui més el propi govern, l'Alcalde, que ha d'intentar consensuar, tant amb l'oposició com amb tots els agents econòmics i socials aquí presents, una visió de ciutat, una idea del que volem per a Mataró. I ho hem de fer amb alçada de mires, perquè ens juguem perdre la cursa pel progrés econòmic. Perquè hem de pensar que el progrés econòmic no el tenim garantit. Ni el de les nostres empreses. Alguns mataronins ho hem après en la nostra experiència professional. Es important que ho pensem això.

La situació de la ciutat no es fàcil. Ho hem parlat abastament altres vegades. Tenim una sèrie de problemes estructurals que creen incerteses de cara al futur. Un atur elevat, una renda familiar disponible per càpita mes baixa que ciutats semblants a la nostra, una forta crisi de la base industrial, pocs visitants, una nul·la atractivitat, un nivell de formació negatiu, i a mes alguns riscos per la cohesió social derivats d'elements com la immigració.

En aquesta situació, es evident que ens havíem de demanar, quin es el paper que hem de jugar com ajuntament, com a ciutat, en aquesta dinàmica de globalització, de nova economia?. I una resposta positiva a aquesta pregunta exigeix d'entrada que les estructures locals posin en marxa tots els seus recursos. Els de tots els agents locals, institucionals, productius, tecnològics, socials, etc.

La nostra economia ha mantingut en els temps unes característiques productives específiques que la han definit. S'ha tractat d'activitats tradicionals, manufactureres, intensives en treball, en empreses de petita dimensió (al menys comparades amb les d'altres ciutats). Aquest model ens ha garantit una estabilitat i equilibri social i un ritme de creixement econòmic discret però continuat. Però aquest model, per funcionar, necessitava d'unes determinades condicions, d'un marc general, que avui ja no tenim. L'equilibri s'ha trencat, i la homogeneïtat sectorial ha desaparegut. La raó està en que la globalització es un fet, i es impossible entendre l'economia com abans. Això s'ha traduït en un fort reajust, o crisi, per entendre'ns, que ha derivat en tancaments empresarials i en atur essencialment.

Per tant, estem sotmesos, la ciutat, la nostra economia, a unes exigències de canvi que hem d'afrontar inevitablement si volem seguir essent competitius. Canvis que fan referència a nous paradigmes socials i econòmics, a trobar quins son els nous "valors" en termes econòmics que tenim en el nostre territori, i també, i aquest es un element important, hem de tenir clar que el compromís per adaptar-nos al canvi exigeix un compromís de participació de tota la ciutat. Hi ha d'haver un lideratge, que ha d'exercir l'Alcalde, però amb importants nivells de diàleg i posada en comú de solucions.

Tenim el problema de les inèrcies, com passa sempre, que son molt fortes, i permetin que els digui que en aquest govern son especialment fortes. Per això vàrem proposar que un dels eixos de treball que el nostre Grup Municipal veia imprescindible, i que hem d'agrair al Consell que acceptés d'incorporar-lo als inicialment previstos per l'Alcalde, era el de la Reforma de l'Administració. Que ha de reformar les seves pròpies estructures per fer-les mes participatives i dinàmiques, mes capaces de interrelacionar-se amb els sector privat per afrontar conjuntament els reptes. Perquè el dinamitzar la vida econòmica municipal i millorar la vida dels ciutadans, a vegades es qüestió de facilitar les relacions entre els subjectes i la pròpia administració, i això ho ha de fer la administració local.

El missatge es clar: Es un moment de crisi i alhora d'oportunitat. L'èxit de Mataró dependrà de la nostra capacitat d'atraure gent de talent, gent que generi productes de qualitat i els plans de finançament i tècniques de mercat necessaris per fer-los viables.

A la administració li toca un paper molt important de definir un model i unes estratègies clares, d'implicar als ciutadans i als agents socials i econòmics i establir per ells canals de participació i de debat adequats, i també de crear el terreny de joc amb les condicions mes favorables. Condicions que permetin a la gent conèixer-se i interactuar eficaçment. Si l'atractiu que generem es prou intens, es formaran aquí agrupacions competitives d'empreses i treballadors. Perquè avui dia hi ha una gran mobilitat, i les empreses, les persones i els capitals es mouen constantment cercant agrupacions mes dinàmiques. I això, irònicament, malgrat estem en la nova economia, te a veure també amb els temes tradicionals de la planificació urbana. La gran diferència respecte a la planificació tradicional es que ara els hem de gestionar estratègicament. Hem de revitalitzar el centre, animar-lo culturalment, preservar el patrimoni, crear un centre de negocis, dotar-nos d'elements tecnològics per gestionar be la informació i facilitar la participació ciutadana, millorar la seguretat, fer mes agradable l'espai públic, tenir establiments educatius-universitaris de primer ordre. L'administració local ha d'estar a la que salta. Aprofitant les oportunitats de posicionament de la nostra ciutat en espais globals, es a dir, vendre la ciutat continuament.

Tenim tres elements claus: les persones, la activitat econòmica i la promoció de la ciutat. I aquests elements els hem de fer treballar en un marc i en un ambient d'innovació, de creativitat i de coneixement, en el camp de les empreses, de les iniciatives ciutadanes, de la universitat i el mon educatiu i de la pròpia administració pública. Perquè aquests son els valors que mouen al mon avui.

El Pacte que es presenta avui en forma d'acord al Ple Municipal conté part important dels elements necessaris per assolir el futur. En el propi procés l'anirem millorant. Ara dependrà de les nostres capacitats i ganes el fer d'això quelcom positiu per a la ciutat. I de que sapiguem integrar la dispersió d'interessos diversos. Per part d'aquest Grup Municipal no quedarà. I demanem a l'Alcalde que tingui clar que aquest es un document de futur per a tots els mataronins. I que no caigui en el risc de l'excessiva planificació pensant que des de l'administració només es podrà canviar la ciutat. Llavors aconseguiríem només un èxit efímer, però no canviar la tendència declinant de l'economia local. El canvi realment important ha de venir dels propis ciutadans.

Per acabar, en nom del Grup Municipal del PPC, agraeix a tots els presents l'ambient positiu i generós de col·laboració i de treball que hi ha hagut durant aquests mesos i a l'Alcalde la seva predisposició, important per haver tingut aquest bon clima.

L'objectiu paga la pena de tots els esforços.

 

El Sr. Joaquim Esperalba i Iglesias, president del grup municipal de Convergència i Unió, vol agrair a la gent que ha participat, a la qualitat dels tècnics que ens han assessorat, a la dedicació dels tècnics municipals, a la participació d'entitats i institucions de la ciutat i per últim també al Consistori. Valora positivament l'esforç i la valentia de l'actual alcalde d'encapçalar aquesta nova etapa, però fa una reflexió sobre el temps perdut en què la ciutat ha perdut oportunitats, sobretot de peticions i propostes fetes pels grups municipals. Manifesta que hi ha dos elements que han canviat la ciutat : l'envelliment i la immigració. També s'ha de replantejar el futur de Mataró des de l'àmbit més del progrés, s'ha de fugir d'una dinàmica de progrés és créixer per anar a progrés també és millorar, aquest és un element que haurien de tenir present tots plegats. Ara s'ha aconseguit estar en una taula on es pot parlar obertament dels temes i la signatura d'aquest Pacte és un pas important i hem d'estar cofois. Li preocupa de cara al futur que passarà a partir d'aquests moments. Aquest consell del Pacte farà un seguiment dos cops a l'any i cada departament de l'Ajuntament s'encarregarà de tirar endavant aquestes accions en un document. A Convergència i Unió li sembla que la metodologia de deixar que cada departament faci el treball en funció d'un guió li sembla que és perdre la cohesió i la idea de conjunt que tindria que presidir el Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social. Emplaça al Consell del Pacte a plantejar una fórmula de gestió dels Plans de futur d'una manera més integrada i no amb la dispersió que es proposa. Finalment vol deixar clar la voluntat de CiU, reticent a l'inici de participar en aquest projecte, la disponibilitat a continuar pel desenvolupament de la ciutat des de la plataforma triada. I un prec a l'Ajuntament de Mataró perquè no es defraudin les expectatives generades a la ciutadania, ni a les institucions que han volgut confiar en els poders públics per tal de tirar endavant un projecte que ens porti a un futur millor pels nostres fills.

 

El Sr. Ramon Bassas Segura, portaveu del grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya, manifesta que avui és un dia d'alegria perquè s'estan complint els compromisos que va fer l'alcalde en la seva investidura. En primer lloc perquè volem una ciutat en la que podem viure i treballar, i en segon lloc que els nivells de formació, els nivells d'ocupació i els stands de qualitat siguin compartit pel conjunt de la ciutat. Aquest és el nostre model de govern que van posar a disposició dels regidors i que a continuació vàrem oferir un Pacte als agents econòmics i socials per veure si estaven d'acord en seguir algunes de les línies comunes per poder abordar-les amb més èxit. Agraeix a tothom la predisposició per arribar finalment a un acord. Destaca que s'està en un moment en el que el creixement econòmic en el nostre país està per damunt dels països de la Unió Europea, i el nivell d'atur més baix dels últims darrers 25 anys, per tant s'està en un context polític propici per prendre decisions d'aquests tipus. També s'ha abordat el debat territorial que ha estat motiu de polèmica en aquest Ple i en altres debats ciutadans, però tenim el Pla estratègic de la Regió Metropolitana de Barcelona i també el debat territorial intern que el Pacte recull i que en definitiva parla sobre les transformacions necessàries en virtut dels límits que va programar el Pla General de 1996. A més tenim altres experiències en planificació : Plans Integrals, temàtics, joves, ciutadania, dones, Pla d'Ocupació, Pla Integral Territorials, Pla de Mobilitat Urbana, el projecte Tecnocampus. Tenim una ciutat pionera en la revolució industrial del s. XIX i s. XX, pioners en la lluita sindical i una ciutat que opta pel progrés; quan s'acabin les modificacions urbanístiques en curs haurem dotat a la ciutat d'1 milió de m2 de sòl industrial en aquests últims 25 anys. En definitiva amb això hem obtingut compromisos clars i concrets, i complicitat amb aquests aspectes esmentats; ara toca treballar a l'Administració i al conjunt dels signants perquè l'èxit d'aquest Pla depèn de tots nosaltres.

 

El Sr. Alcalde, Joan Antoni Baron, fa unes sèries de reflexions, manifesta que Mataró està experimentant profundes transformacions socioeconòmiques que ens obliga, i dins del nostre àmbit territorial, a fer una profunda reflexió sobre el futur i sobre les línies estratègiques i les accions i mesures que ens cal prendre per assegurar-nos el progrés econòmic i social de la ciutat.

Canvis en la demografia, amb un creixement sostingut superior al 2% anual. Hem passat en 10 anys de 105.000 habitants a fregar els 120.000. Canvis en la composició social dels ciutadans i ciutadanes. Amb un procés d€immigració que supera qualsevol previsió, com en el conjunt de Catalunya i d€Espanya.

Canvis en les bases productives i econòmiques. D€una economia productiva basada fonamentalment en el sector tèxtil em passat a una diversificació econòmica amb forta implantació del sector serveis.

Canvis en el context territorial en el que ens trobem. Una metropolitzacio creixent del territori i una major importància de les ciutats de la segona corona com Mataró. Infraestructures en marxa i previstes que ens afecten de manera directa: aeroports, alta velocitat ferroviària, ferrocarril orbital, ...

És per això que en la renovació de l€acord de govern municipal, al maig del 2004, ja vaig expressar la voluntat de proposar als grups municipals i als agents econòmics i socials de la ciutat la realització d€un Pacte ple desenvolupament econòmic i social de Mataró.

Un Pacte que avui formalitzem amb l€aprovació primer per part del Ple i la signatura amb els agents econòmics i socials després.

Avui no arribem a la fi, però fem un pas més en la línia de compromís mutu que ens ha motivat a treballar durant aquests mesos i que espero ens continuïn motivant en els propers anys: treballar plegats per garantir el futur dels nostres conciutadans i conciutadanes.

Han estat mesos de treball, de reflexions i de consens. Un treball que varem iniciar, el 12 de gener de 2005, amb la constitució del Consell del Pacte com a òrgan de representació encarregat d€impulsar, validar i fer el seguiment del mateix.

Al març de 2005 vàrem visualitzar, amb la signatura de l€acord pel Pacte pel desenvolupament econòmic i social de Mataró, la nostra voluntat i el nostre compromís de treballar plegats en els set àmbits de treball que havíem determinat:

1.- El territori i les infraestructures al servei del model econòmic i social

2.- L€atenció i la inclusió dels col·lectius desfavorits i la cohesió social

3.- La formació com a principal recurs de capacitació

4.- La competitivitat i la potenciació dels sectors tradicionals

5.- La potenciació dels sectors emergents per una major diversificació productiva i la promoció de la ciutat

6.- El sector de les noves tecnologies i de coneixement alt

7.- L€adaptació dels serveis públics i l€administració local a la nova visió estratègica i model de desenvolupament.

De les aportacions fetes als espais de consens que es varen crear, s€ha perfilat un model de desenvolupament i uns valors estratègics i transversals que pretenen fer de Mataró una capital i un node important en la xarxa de ciutats de Catalunya, amb la màxima implicació dels agents socioeconòmics de la pròpia ciutat.

Les apostes estan ben definides i recollides en el document que avui aprovem:

Una aposta per la formació i capacitació que permeti la plena competència dels nostres treballadors i treballadores i els hi asseguri la feina en un món laboral amb noves demandes. La lluita contra el fracàs escolar, la taula de concertació de la formació professional i la millora i consolidació de la formació universitària són eines importants per assolir un millor capital humà.

La gestió del fenomen immigratori i del progressiu envelliment de la població apareixen com a elements claus per assegurar la cohesió social, autèntic objectiu del progrés econòmic i social que volem per Mataró.

La nostra economia, en profund procés de canvi com deia al començament, ha de continuar el procés ja molt iniciat de diversificació. Sense renunciar a la nostra tradició industrial i apostant per aquells sectors tradicionals que siguin econòmicament competitius i viables. Apostant per la tecnificació de les nostres indústries per donar més valor afegit als nostre productes i situar-los en bones condicions en els mercats nacionals i internacionals. Les escoles universitàries, el Tecnocampus i les empreses de base tecnològica són elements importants per assolir aquest objectiu.

Potenciant Mataró com a autèntica capital territorial en els serveis a les persones i a les empreses. Mataró, ciutat de solucions pot ser l€autèntic lema d€aquest objectiu.

I posant a treballar tots els atractius que té i pot tenir la nostra ciutat: el comerç, la cultura, el front marítim i el port, el patrimoni arquitectònic i festiu, la gastronomia, el turisme. En definitiva la ciutat mediterrània que som.

Amb un urbanisme que aposta per una ciutat compacta, ben integrada amb el seu entorn natural, ben comunicada amb Barcelona, el Vallès i les comarques gironines, amb les dotacions d€habitatges i equipaments necessaris per atendre les necessitats de la població, amb programes de rehabilitació integral dels barris.

Amb una administració pública eficaç i eficient, que emprengui les reformes necessàries per atendre les demandes de la ciutadania i sigui un element motor de les accions estratègiques que avui aprovem. Una administració descentralitzada, convenientment territorialitzada, àgil i moderna.

 

 

Tracem les línies de futur, apuntem les accions que cal impulsar per garantir-lo i ho fem plenament convençuts que aquest futur passa per la màxima concertació i suport mutu entre les administracions, les empreses, els sindicats, els comerciants, el món educatiu i el moviment veïnal.

El document que aprovem avui neix amb la voluntat de ser un document obert, de no tancar el procés. Ben al contrari, ara s€iniciarà un procés d€informació pública a través del programa Consensus on els ciutadans i ciutadanes podran fer les seves aportacions i es mantindrà el Consell del Pacte com a òrgan permanent d€avaluació i actualització continua del Pacte pel Desenvolupament econòmic i social de Mataró.

Les actuacions que avui aprovem i les que es puguin incorporar després del procés participatiu seran incorporades al Pla d€actuació municipal del 2006 i als posteriors.

Modestament crec que avui fem un pas important per guanyar-nos el futur i que aquest pas ha estat possible gràcies a la complicitat, generositat i implicació de tots els signants del Pacte.

Moltes gràcies a tots ells i bona feina. Mataró s€ho mereix.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a tres quarts de nou del vespre, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.